1. UD 1. L'ESPAI FSIC ON VIVIM SSER HUMANS VIVIM SOBRE ESCORA TERRESTRE FORMADA MARS I OCEANS CONTINENT O TERRES EMERGIDES PLAQUES DESPLACEN NOVES FORMES DE RELLEU AIGES VENT PRECIPITACIONS TEMPERATURES

2. 1.EL RELLEU ASPECTE DE LA TERRA RELLEU CONTINENTAL RELLEU SUBMAR FORMES MUNTANYES Elevaci del terreny ambmolt pendent SERRES SERRALADES PLANES Terrenys plans situats a poca altitud al niell del mar DEPRESSIONS Zones planes de menys altitud que les terres que les envolten ALTIPLANS Zones planes a certa altitud sobre el nivell del mar 3. 1. EL RELLEU 4. 2. EL MEDI FSIC D'EUROPA Segon continent ms petit del planeta Es troba a la zona temperada de la Terra Gran part ocupat per extenses planes 5. 2. EL MEDI FSIC D'EUROPA EL RELLEU EUROPEU MUNTANYES, MASSISSOS, ALTIPLANS ANTICS Nord-oest i est del continent Serralada Escandinava i els Urals (frontera amb sia) Centre: Petits massissos muntanyosos Altiplans baixos i arredonits Ex. Masss Central francs GRANS PLANES Centre i est del continent Des del nord de Frana fins a la Rssia eurpoea LES SERRALADES PLANES Muntanyes mes recents Al llarg de la costa mediterrnea Altes i poc erosionades Pirineus, Alps, Balcans, Carpats, serralada del Caucas 6. 2. EL MEDI FSIC D'EUROPA LES COSTES D'EUROPA MOLT RETALLADA 4 PENNSULES Escandinava Ibrica Itlica Balcnica GOLFS De Btnia De Biscaia ... ESTRET DE GIBRALTAR CANAL DE LA MNEGA ILLES Islndia Britniques Balears Crsega Sardenya Scilia Creta Xipre 7. 3.EL MEDI FSIC D'ESPANYA Situada al sud-est d'Europa Extensi:505,957 Km2 Ocupa la major part de la Pennsula Ibrica, l'arxiplag balear, illes Canries, Ceuta i Melilla 8. 3. EL MEDI FSIC D'ESPANYA EL RELLEU DE LA PENNSULA 9. 4. LES AIGES EL CICLE DE L'AIGUA 10. 4.1. L'aigua lquida terrestre es reparteix: 1-. OCEANS Grans masses d'aigua salada Ocupen 67,5% En moviment constant grcies als corrents marins Corrents marins: fluxos d'aigua que es desplacen com si fossin rius dins els oceans Corent clid: la seva temperatura s ms alta que l'aigua cincumdant. Corrent fred: quan la temperatura s ms baixa. 11. 4.1. L'aigua lquida terrestre es reparteix: 2-. RIUS Corrents continus d'aigua dola. Cabal: quantitat d'aigua que porten els rius. Rgim fluvial: variacions que tenen al llarg de l'any. Rgim regular (varia poc) Rgim irregular (crecudes i descensos de cabal) 12. 4.1. L'aigua lquida terrestre es reparteix: 3-. LLACS Masses permanents i tancades d'aigua. Llacs d'aigua dola: s'alimenten de les precipitacions, dels rius o d'aiges subterrnies. Mars interiors: quan sn d'aigua salada. 13. 4.2. L'aigua lquida terrestre es reparteix: 4-. AIGES SUBTERRNIES Aiges que es filtren pels sls porosos. Aqfers: depsits subterranis d'aigua. Principal reserva d'aigua potable de la Terra. 14. 4.2. L'aigua i la poblaci El pobles, des de l'antiguitat, es varen establir prop de les zones d'aigua: rius, llacs, costes. Pel resoldre els problemes de falta o exces d'aigua, s'han construt obre hidruliques. Rius Embassaments: acumular aigua. Canals i transvasaments: distribuir l'aigua. Costa Dessalinitzadores: aconseguir aigua potable del mar. 15. 4.3. Els rius i llacs d'EUROPA VESSANT RTIC: Rius que es gelen a l'hivern Cabals que creixen a la primavera i a l'estiu pel desgel. Ex. Petxora, Dvina Septentrional. VESSANT ATLNTIC: Rius cabalosos i navegables en el curs baix. Ex. Dvina Occidental, Vstula, Oder, Elba, Rin, Loria, Tajo. VESSANT MEDITERRANI: Rius de cabal irregular. Ebre, Roine, Po, ... MAR NEGRA: vessen les aiges rius llargs i cabalosos: Danubi i Dniper. MAR CSPIA: desemboquen el Volga(riu ms llarg d'Europa) i l'Ural LLACS: la majoria d'origen glacial. A Rssia es troben els ms grans: el Ldoga i l'Onega. 16. 4.3. Els rius i llacs d'EUROPA 17. 4.4. Els rius i llacs d'ESPANYA Rius pennsulars: vessen les aiges a la mar Cantbrica, l'oce Atlntic i la mar Mediterrnia. VESSANT CANTBRIC: Rius curts (neixen a les muntanyes prximes al mar). Cabal abundant i regular (pluges) Ex. Saja, Nerbion, Naln. VESSANT ATLNTIC: Rius gallecs sn curts, excepte el Mio, i cabalosos Tajo (ms llarg de la Pennsula), Duero, Guadiana, Guadalquivir: llarg i cabalosos per l'aportaci dels afluents. VESSANT MEDITERRANI: Rius curts, de cabal escs i irregular, tenen estiatges a l'estiu: Llobregat, Tria, Xquer, Segura. Riu Ebre (excepci): 910 Km, el ms llar i cabals d'Espanya. LLACS: Petits, alguns d'origen glacial (Sanabria, els ivons del Pirineus) 18. 4.4. Els rius i llacs d'ESPANYA 19. 5. EL CLIMA D'UN LLOC: CARACTERSTIQUES METEOROLGIQUES QUE PRESENTA DURANT UN LLARGPERODE DE TEMPS. ELEMENTS TEMPERATURA QUANTITAT DE CALOR QUE T L'AIRE DE L'ATMOSFERA PRECIPITACI QUANTITAT D'AIGUA QUE CAU DE L'ATMOSFERA EN FORMA DE PLUJA, CALABRUIX O NEU 20. 5. EL CLIMA ELEMENTS PRESSI ATMOSFRICA PES DE L'AIRE SOBRE UN LLOC PRESSI MITJANA SOBRE EL NIVELL DEL MAR: 1013 MILLIBARS. SUPERIOR: ZONES D'ALTES PRESSIONS I EL SEU CENTRE ES DIU ANTICICL: TEMPS SEC I ESTABLE INFERIOR: ZONES DE BAIXES PRESSIONS, CENTRE BORRASCA: INESTABILITAT I PRECIPITACIONS VENT ORIGINAT PER LES DIFERNCIES DE PRESSI ES MOU SEMPRE DELS CENTRES D'ALTRA PRESSI ALS CENTRES DE BAIXA PRESSI 21. 5. EL CLIMA FACTORS DEL CLIMA LATITUD DISTNCIA D'UN PUNT DE LA TERRA A L'EQUADOR. ELS RAIGS DEL SOL NO ARRIBEN AMB LA MATEIXA INCLINACI A TOTES LES LATITUDS. EN FUNCI DE LA LATITUD ES DISTINGEIXEN 5 ZONES CLIMTIQUES: UNA CLIDA DUES TEMPERADES DUES FREDES 22. 5. EL CLIMA ALTITUD PER CADA 100 m D'ALTURA LA TEMPERATURA BAIXA 0,6 23. 5. EL CLIMA MAR FONT PRINCIPAL D'HUMITAT DE L'ATMOSFERA ACTUA COM A MODERADOR DE LES TEMPERATURES ZONES DE CLIMES TEMPERATS S'HI ESTABLEIX MS DEL 70% DE LA POBLACI MUNDIAL. 24. 5. EL CLIMA L'evoluci de l'atmosfera terrestre ha creat les condicions per a l'aparici de la vida grcies a aquests fets: SOL: subministra l'energia necessria en forma de llum i calor. ATMOSFERA: filtra les radiacions perjudicials per als ssers vius i mant una temperatura mitjana de la Terra prxima als 15C Aigua: en forma lquida. 25. 5.1. Els climes d'Europa LA MAJOR PART PRESENTA CLIMES TEMPERATS CLIMA OCANIC: COSTA ATLNTICA I LES PLANES DEL CENTRE TEMPERATURES SUAUS PLUGES ABUNDANTS VEGETACI BOSCOS DE FAIGS I ROURES. 26. 5.1. Els climes d'Europa CLIMA CONTINENTAL CENTRE I EST D'EUROPA TEMPERATURES EXTREMES, CLIDES A L'ESTIU I MOLT BAIXES A L'HIVERN PRECIPITACIONS MENORS VEGETACI BOSCOS DE TAIG, AVETS I PRADERIES 27. 5.1. Els climes d'Europa CLIMA MEDITERRANI LOCALITZAT AL SUD TEMPERATURES SUAUS PLUGES ESCASES VEGETACI MATOLLS ALZINES PINS SURERES 28. 5.1. Els climes d'Europa CLIMA POLAR PER DAMUNT DEL CERCLE GLACIAL RTIC. PLUGES ESCASSES VEGETACI TUNDRA CLIMA D'ALTA MUNTANYA TEMPERATURES BAIXES PLUGES ABUNDANTS VEGETACI: BOSCOS I PRATS 29. 5.2. Els climes d'Espanya ALTA MUNTANYA: CIMS MS ALTS CLIMA OCENIC GALICIA FINS ELS PIRINEUS TEMPERATURES SUAUS PRECIPITACIONS TOT L'ANY VEGETACI BOSC ATLNTIC 30. 5.2. Els climes d'Espanya CLIMA MEDITERRANI RESTA DE LA PENNSULA I LES ILLES BALEARS PRECIPITACIONS ESCASSES TRES VARIANTS MEDITERRANI TPIC COSTA ESTIUS CALIDS I HIVERNS SUAUS M. CONTINENTALITZAT INTERIOR DE LA PENNSULA ESTIUS CLIDS I HIVERNS MOLT FREDS MEDITERRANI SEC SUD-EST PENINSULAR ARIDESA 31. 5.2. Els climes d'Espanya CLIMA MEDITERRANI VEGETACI MATOLL BOSCOS AMB ESPCIES PRPIES DEL MEDITERRANI 32. 5.2. Els climes d'Espanya CLIMA SUBTROPICAL CANRIES TEMPERATURES SUAUS TOT L'ANY PLUGES ESCASSES VEGETACI BOSC DE LAURISILVA MATOLLS