CONS

ELL

CULT

URAL

DE

LES

VALL

S D’

ÀNEU

N ú m . 8 • j u l i o l d e 2 0 1 1ÀSD Nabius

ESPECIAL DANSÀNEU

20ANYS

Pertoca en l’efemèride, des delConsell Cultural de les Valls d’À-neu, d’abocar una visió notarial,

però també sentimental, del Dansàneu. Aquell dissabte de juliol del 1991, la

Pobla de Segur bullia al compàs delTradicionàr ius. Des de la plaça del’Arbre, una ingent multitud de músics,balladors i públic enfilava carreteraamunt enarborada per l’espetec musi-cal. Jan Grau, Lluís Puig i jo mateixacompanyàvem el seguici reverencial-ment f ins a atènyer casa Mauri,l’Ajuntament. Davant del patrimonial edi-fici, a la fi d’una pletòrica festa, en va néi-xer una altra. Tots tres, modestament,vam embastar la suggerent, l’atractivaidea de convertir les Valls d’Àneu, peruns dies d’estiu, en el centre de la dansaa Catalunya. I fou allí mateix que per pri-mer cop vam pronunciar la paraulamàgica “Dansàneu” –Jan Grau la vasuggerir– que, des de les alçades delPirineu i amb el vent a favor de la cons -tància, la seriositat programàtica i meto-dològica, l’enorme capacitat innovadoraque amb tan encert ha liderat l’actualdirector Joan Serra ben acomboiat perles institucions públiques, s’ha escam-pat arreu fins que ha arribat a complirvint anys.

Dansàneu és paradigma de feinapatrimonial ben realitzada i dóna l’espe-rança a moltes bones idees culturalsque germinen i que un dia quallaran.Exemple meritori, vint anys ininterrom-puts és un bagatge substancial i demos-tra que d’una senzilla i humil brasa se’nderiva un gran foc.

Naixia, doncs, Dan sàneu el 1992dins el marc d’una il·lusió general i efec-tiva de treball sostingut a favor de larecuperació patrimonial que el ConsellCultural de les Valls d’Àneu havia sabutcrear, desplegar i transmetre des de laseua discreta eclosió el 1983. Parlemgairebé d’una dècada prodigiosa que a

20 anys de Dansàneu:El patrimoni com a element distintiu

més de remoure l’esperit cultural de lapoblació aneuenca va consolidar, ambtenacitat, d’altres projectes de valorpatrimonial com l’Arxiu Històric, l’Escolade Natura – Camp d’Aprenen tatge,l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, laTrobada d’Escriptors al Pirineu i la revis-ta Àrnica, per citar-ne els més emblemà-tics.

Dansàneu era un proposta nova enel panorama de la dansa a Catalunya,però necessitava, per a fruitar, de lacomplicitat imprescindible de les institu-cions. En van comprendre l’interès i lavan impulsar amb una decisió que avui,tants anys després, continua impertor-bable, amb el suport també d’altresorganismes públics i privats. Des delDepartament de Cultura, Albert Manent,Gemma d’Armengol, Lluís Puig, primerdirector del Dansàneu, i molt especial-ment el delegat de Cultura a Lleida,Eugeni Nadal, van agombolar amb fer-vor el projecte; també els ajuntamentsaneuencs (la Guingueta d’Àneu, Espot,Esterri i l’Alt Àneu), que s’unien nova-ment en una gran empresa cultural, vanesperonar el nounat.

Ferran Rella

Vint anys després, Dansàneu conti-nua espernegant i en festegem aquellaaposta, que a partir del 1997 havia d’a-banderar fins avui mateix el Centre dePromoció de la Cultura Popular i Tra -dicional Catalana, emmarcada primeren l’Escola d’Estiu de Cultura Tradi cionali tot seguit en el conegut Festcat i que,amb el suport del seus directors, lagenerositat dels seus tècnics, el ministe-ri del professorat, el rigor de l’alumnat itambé l’acollida fervorosa de la poblacióaneuenca i les seues institucions, hafacilitat aquesta llarga seqüència dedansa que en l’edició del seu vintè ani-versari incorpora la música.

Felicitats, doncs, Dansàneu, felici-tats a tots els qui l’han fet i el fan possi-ble, homes i dones distingits amb elsvalors de la solidaritat i l’harmonia patri-monials.

President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu

1

Enguany fa vint anys del primerDansàneu a les Valls d’Àneu.Com diu el tòpic, sembla ahir,

però ja han passat vint anys.Com gairebé sempre, primer és la

idea i després la materialització o plas-mació d’aquesta idea. I també, com gai-rebé sempre al començament d’un pro-jecte, hi ha un punt d’inconsciència o dellançar-se a la piscina. Un punt d’in-consciència que crec imprescindiblequan s’ha de tirar endavant qualsevolprojecte. Perquè sense aquest puntmoltes vegades no faríem res o faríemmenys coses. El Dansàneu no va ser,en aquest sentit, una excepció. Tot i queaquí, més que dir que el camí s’ha fetcaminant, s’ha de dir que el camí s’hafet ballant.

Perquè el Dansàneu, els primersanys en solitari i després sota el parai-gua de la Festcat –les escoles d’estiude cultura popular que organitza elCPCPTC–, va ser un projecte que vasorgir de baix, de la necessitat quealguna gent vinculada al món de ladansa tradicional tenia de tenir un puntde trobada. Un lloc on trobar-nos i onpoder posar en comú projectes, idees,intuïcions, dubtes, el que fos. Un llocque fos alhora cruïlla i referent, i

Dansàneu, vint anys ininterromputsa favor de la cultura

Lluís Puig

l’Escola de Dansa Tradicional –Dan -sàneu– d’Esterri d’Àneu, durantaquests vint anys, crec que ha satisfetaquesta expectativa.

Voldria fer palès que aquests vintanys del Dansàneu haurien estat totauna altra cosa si en lloc d’organitzar-sea Esterri s’haguessin organitzat a qual-sevol altre punt de la nostra geografia.Com deia aquell, ni millor ni pitjor, peròdiferent, segur. La implicació i la vincu-lació que el Dansàneu ha volgut tenirsempre amb el territori i, a la inversa,l’acolliment que els indrets d’aquestesvalls han fet del projecte han sigut undels trets definitoris d’aquesta escola dedansa tradicional. Fins al punt que no éscap exageració dir que avui, el 2011, elDansàneu és ja tota una tradició de lesValls d’Àneu. En aquest sentit i com aimpulsor del projecte, voldria agrair demanera explícita la col·laboració i ladedicació de totes les persones d’a-questes contrades que, d’una manera od’una altra, han fet possible que elDansàneu hagi arribat a fer vint anysgaudint de bona salut. Una salut que hapermès incorporar enguany, per raonsd’eficiència, la música tradicional en ladansa. Uns dels fills més reeixits d’a-quest maridatge entre l’escola i el terri-

tori és, sens dubte, la recuperació dedanses tradicionals de les Valls d’Àneu,la Xaranga d’Esterri Kina Kreu i les jor-nades de danses tradicionals que s’or-ganitzen per als escolars de la comar-ca.

S’ha de destacar també que, abanda de la participació de les perso-nes, que, deixeu-m’ho dir, és l’elementbàsic i essencial, hi ha hagut també lacol·laboració i la complicitat de totes –iquan dic totes vull dir totes– les entitatsi les institucions. Citant especialmentl’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i tots elsde la Vall; el Consell Cultural de lesValls d’Àneu, l’impulsor de la idea;l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu il’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Di -putació de Lleida; el Consell Comar caldel Pallars Sobirà, i les entitats finance-res, que també hi han aportat el seubon mecenatge.

Un altre aspecte a tenir en comptesón els lligams i els vincles que enaquests vint anys s’han creat entrealumnes, professors, organitzadors,col·laboradors, grups, etc. Perquè alDansàneu, de sempre, han tingut tantao més importància que l’aspecte acadè-mic de classes i tallers l’aspecteextra acadèmic, les trobades informals,les sessions de ball obertes, les festes,les actuacions, etc., essent en aquestsespais on moltes vegades acaben dequallar molts dels projectes i de lesidees que han nascut en un àmbit mésacadèmic i formal.

Gràcies a tothom i que per moltsanys en puguem celebrar molts més.

Director del Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana

Lluís Puig amb els companysprofessors del Dansàneu.

2

La voluntat d’homes i dones en el decurs de la història és la queatorga a cada país la seua singularitat i el seu tarannà, que estradueix en un pòsit comú d’on pouem la nostra cultura, com a

element que ens fa sentir partícips d’una mateixa comunitat.La recuperació, per tant, de formes d’expressió cultural, com ara

les danses, els costums i les tradicions d’arrel popular, equival arecobrar la nostra personalitat, a retrobar-nos nosaltres mateixos i avalorar el nostre patrimoni cultural.

Aconseguir-ho amb una manifestació participativa i festiva és lafita marcada pel Dansàneu, una manifestació en col·laboració ambels ajuntaments aneuencs i el Consell Cultural de les Valls d’Àneuque ens proposa un suggerent programa en aquestes contradespallareses, a les quals només em resta convidar-hi tothom.

La dansa, valoració del patrimoni culturalJoan Guitart i Agell*Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Les autoritats passejant per la vila d’Esterri d’Àneuel dia de la inauguració del Dansàneu. 1992.

El conseller Guitart inaugurael Dansàneu l’any 1992.

*Textos reproduïts delprograma Dansàneu 1992.

1 9 9 2 , AV U I FA 2 0 A N Y S

3

Per al municipis aneuencs, és un motiu de congratulació el fet que lesValls d’Àneu siguin l’escenari d’un esdeveniment cultural com el Dan -sàneu. Recuperar, conservar i difondre les nostres tradicions són tas-

ques que s’emmarquen dins la línia que s’està portant a terme en el conjuntdel patrimoni de la nostra terra. Tots els elements que el configuren són elnostre bagatge cultural, la nostra identitat com a poble que cal mantenir viva.Conèixer la nostra cultura és el primer pas per a aprendre a estimar-la i a res-pectar-la, i creiem que aquest és el camí que cal seguir.

Felicitem-nos, doncs, perquè gràcies a l’entesa entre el Consell Culturalde les Valls d’Àneu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Cata -lunya i els ajuntament aneuencs ha estat possible el desenvolupament d’unprojecte que pretén recuperar les danses tradicionals, algunes pràcticamentoblidades, i alhora fer possible l’aprenentatge de les danses. A més, elsensenyants transmetran els coneixements fruit d’aquesta actuació i garanti-ran la continuïtat d’aquestes danses, patrimoni de tots.

Que el Dansàneu esdevingui cada estiu l’aplec de totes aquelles perso-nes que estimen les danses i així assegurarem la pervivència d’aquests tretsculturals.

El temps indeturable ha anat esporgant ambprogressió matemàtica la demografia deles Valls d’Àneu. Han reculat, amb la gent

que animava els pobles, les festes que trenca-ven rítmicament la monotonia quotidiana i bonapart del ritual dansaire que s’hi realitzava. No hihavia festa en què no es ballés el contrapàs, elball pla, l’esquerrana, la bolangera i d’altres dan-ses pròpies de la localitat. Al Pallars Sobirà,algunes d’aquestes danses han superat el pasdels anys i hi continuen ben vives al costat deBruce Springsteen, Dire Straits, Sangtraït, Sopade Cabra o Els Pets. Hom pot veure-hi dansar lamorisca de Gerri de la Sal, el rigodons de Rialp,el ball pla i l’esquerrana d’Esterri d’Àneu. Fruit,doncs, d’aquest mateix esperit de recuperació,conservació, difusió i restitució del patrimoniintegral, que té com a objectius el ConsellCultural de les Valls d’Àneu, us volem presentar,conjuntament amb el Departament de Culturade la Generalitat i els municipis aneuencs, el pro-grama Dansàneu; espectacles dansaires, unaexposició, publicacions, conferències i tallers dedansa. Tot això al cor del Pirineu, justament allíon s’ennoblí el rístol de la balladora. Les Vallsd’Àneu us esperem per a escampar la dansa,novament, més enllà de la gran serra, a travésde la cornada més llarga que mai no s’hagi vist.Apa! Som-hi tots! Que Àneu va en dansa!

La dansa, un patrimoni de totsAntoni Ricou, alcalde d’Alt Àneu*Carles Isús, alcalde d’EspotJoan Civat, alcalde d’Esterri d’ÀneuGenar Cervós, alcalde de la Guingueta d’Àneu

Àneu va en dansaFerran Rella*

President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu

El delegat de Cultura a Lleida, Eugeni Nadal, entre l’alcalde d’Esterri, JoanCivat, i el president del Consell Cultural, Ferran Rella, obrint el Dansàneu 1993.

4

El naixement del Dansàneu l’any1992 suposa la creació de tot unseguit de material propi, distintiu

però també reiteratiu. Cartells, progra-mes, butlletes d’inscripció i materialaudiovisual que tingueren durant cincanys una única i uniforme empremtavisual: un càlid i consistent paper tor -rat amb pinzellades acolorides espar-ses, el verd lluent dels prats pirinencs iun fúcsia cridaner damunt d’una A ale-grement dansaire. Completarien laiconografia l’agut refilet del moixonetque crida la bona nova i un intrèpidesquiador que baixa fuent cap a la joiade la festa. Vint anys ininterromputsque converteixen Dansàneu en la de -gana de les escoles d’estiu de la cultu-ra tradicional (Olot, Vilanova i la Gel -trú, Horta de Sant Joan, Llívia, Vila-drau, Torroella de Montgrí). La inclu-sió, doncs, del Dansàneu en una pro-posta superior per a tot Catalunyal’any 1997, primer dins del programad’Escoles d’Estiu de la CulturaPopular i a partir del 1998 dins de laFestcat, Escola Catalana de la Festa,que ja s’ha mantingut fidel fins avuimateix, comporta una nova i diferentproposta visual de cartellisme tal compodeu veure en aquesta nostàlgicaseqüència.

Del Dansàneu a la Festcat,dues dècades d’esclat visual

1992 19941993

19921993199419951996

Escola d’estiu 1997

1998

2000

1999

2009 20112010

2001 2002

2003 20052004 2006 2007 2008

CARTELLS

PROGRAMES

5

Músiquesper a ser dansades

DANSÀNEUDanses del Pallars i de l’Alta Ribagorça.Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1992

DANSÀNEU17 danses tradicionals catalanes.Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1993

DANSES PALLARESESGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1994

DANSÀNEUCançóns i balls a muntanya.Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1997

DANSÀNEU+ Dansa per ballarGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura. 2001

Dansàneu i la Festcat han estat al llarg d’aquests vint anys unesplèndid i insubstituïble aparador de la dansa a Catalunya: tallers,exposicions, recuperacions de danses, publicacions pròpies i pre-sentacions bibliogràfiques diverses. A més de publicacions especí-fiques com A peu pels camins del cançoner d’Artur Blanco (1998),Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional de M.Garrich i A i N. Viñolas (1999), Foc en dansa (2007) de RamonVallverdú, que ens parla del ball de diables del Penedès i Camp deTarragona, els anys 1992, 1993 i 1994 aparegueren els llibres deRosa Mas i Lluís Puig editats per la tarragonina Edicions del Mèdoli realitzats a propòsit del Dansàneu. Són testimonis engrescadorsd’aquesta efervescència inicial.

Llibres

Els balls populars del Pallars. Vol. I i II.

Dins del sarpat d’activitats complementàries del Dansàneu quecreixeran i s’expandiran sota el paraigua de la Fescat, voldríemdestacar-ne les publicacions musicals que van iniciar-se ja tot justcomençada l’activitat l’any 1992 i que van continuar editant-se enmotiu del desè aniversari. Més enllà dels enregistraments diversoscom les Danses del Lluçanès; La festa major de l’Arboç, o Anem leudançar, ens centrem en aquest apartat en aquells que es van editarde forma especial i singular per al Dansàneu.

CASSET

CD CD CD

CD

6

L’experiència única del Dansàneu obligava a rete-nir la festa anual a través de la revista Àrnica delConsell Cultural de les Valls d’Àneu, que va publicar-netres números especials l’any 1992, 1993 i 1994 i hidedicà la portada de l’any 1996 (avui podeu trobaraquestes edicions convenientment digitalitzades).També la revista Trencadansa, editada per l’Agru -pament d’Esbarts Dansaires de Catalunya i dirigida perl’amic d’Àneu i dels aneuencs el malaguanyat JoaquimVilà i Folch, reiterat participant del Dansàneu, va volersumar-hi esforços editant un annex el juny del 1993intitulat Dansàneu 92. Balls del Pallars i la Ribagorça,els textos del qual estaven signats per les primeres pro-fessores del Dansàneu Mercè Bosch i MontserratGarrich, pel seu director, Lluís Puig, i pel mestre decerimònies dansístiques i futur alma mater de l’esdeve-niment, Joan Serra. L’edició de les partitures tingué lacol·laboració especial del músic Joan Figueres, queparticipà en el Dansàneu durant deu edicions ininter -rompudes.

ImmortalitzantDansàneu

Rosa Mas porta a terme un substanciós recull delsballs que s’han ballat i que encara es ballaven al PallarsJussà i al Pallars Sobirà. Un documentat treball forjat,tal com l’autora ens indica, des de dues vessants: d’u-na banda, un buidatge bibliogràfic i d’arxiu basat en allòque els folkloristes havien escrit sobre danses pallare-ses i, d’altra banda, un estudi de camp que va consistira contrastar, ampliar o corroborar amb la gent delPallars allò que els folkloristes havien escrit sobre elscostum festius. Intenta desmitificar els orígens delsnostres balls. Els volums compten amb la revisió musi-cal de Joan Figueres i es completen amb els dibuixosimprescindibles d’Albert Macaya.

Lluís Puig, actual director del CPCPTC i llavorsdirector del Dansàneu, eixampla en aquesta crònica lavisió comarcal de Rosa Mas i presenta, en el volum 16de la col·lecció «L’Agulla», una volguda continuïtatamb l’objectiu manifest de la mateixa editorial de reco-pilació d’una riquíssima tradició cultural, àmplia i moltdiversa. L’autor ens invita a aixecar-nos de la cadira i aposar-nos a ballar. Esperit ballador que ja fa vint anysque Dansàneu perpetua.

DANSÀNEUEls balls populars del Pallars. Vol. I i II. Rosa Mas i Corretgé (1992, 1993)

CRÒNICA I CALENDARI DE DANSA TRADICIONALLluís Puig i Gordi (1994)

7

CostaEns trobem al

Com recordes els inicis delDansàneu?

El record que tinc és de fa unsquants anys. Es va començar a par-lar, des del Consell Cultural de lesValls d’Àneu, de fer unes jornadesde dansa a Àneu. I, si penso queaquest any se celebra el vintè ani-versari del Dansàneu, he de deduirque ja fa més de vint anys que se’nparlava, de tot això… Que com re -cordo les pr imeres edicions?Doncs, de la primera, em vénen a la

Carme Mestre

memòria sensacions ben contra-dictòries... Va ser a l’agost, l’èpocaen què s’aplega més turisme. Amés, el cap de setmana de cloendaes va voler fer coincidir amb la festamajor, precisament perquè elsalumnes poguessin ballar l’Es -querrana el dia que toca, i tots elsaltres balls que van preparar en el

millor dels escenaris. Recordo elpoble ple de gent, de visitants ifamiliars, amb moltíssima feina al’hotel... també amb ganes de poderveure alguna cosa d’aquella nove-tat que era el Dansàneu, i haver-mede conformar amb uns tastets. Peròla veritat és que, amb tot, la impres-sió que em va quedar és d’unambient molt festiu i d’intuir que allòrealment només acabava decomençar. El tràfec de la feina pas-sa a segon terme en el record per-què la gent del Dansàneu sempreens ha encomanat molta energia iganes de gresca. La primera edicióva ser un èxit en tots els sentits.L’any següent, fent les reflexionsben assenyades, es va traslladaral mes de juliol, i fins ara. Des d’a-leshores que ho he pogut viured’una manera més relaxada, tre-ballant, i també participant de lafesta que comporta.

Penses que ha tingut unarepercussió econòmica isocial considerable?

I tant! I que va ser un encert defer-ho al juliol. D’aquesta manera,aconseguim que, en una època en

Antoni Costa, al capdavant del negocifamiliar “l’antiga Fonda Costa” d’Esterrid’Àneu, ara cafeteria i bar de tapes, és

un referent per als iniciadors del Dansàneu, iconegut i apreciat per tothom que n’ha viscutalguna o bé un sarpat d’edicions. Qui no haquedat mai al Costa?

Antoni a l’interior del bar.

Acompanyat de la seua donaCarme i el seu fill xic Arnau.

8

Jaume, la terrassa de la Creu haesdevingut un símbol per als“dansaneuencs”. Quan passegespel carrer Major, a l’alçada de l’A -reny, veus una munió animadíssi-ma al voltant de la Creu.

Sí. Aquí es troben abans de lesclasses i del ball. Hi fan cap tots, elsqui s’estan a l’escola llar i els qui s’a-llotgen als altres hotels. Durant unasetmana el poble s’anima amb totala celebració.

què costa una mica d’atreure visi-tants a les valls, es generi moltaactivitat. Els establiments hotelers iels comerços en surten molt benefi-ciats, ja que, fet i fet, suposa quemés d’un centenar de persones esmouen durant una setmana sence-ra, gaudint de tot el ventall de ser-veis que se’ls pot oferir, quan no ésun gelat és un diari, una samarre-ta... A més, hi ha alumnes i profes-sors que vénen acompanyats defamiliars i amics que, sense partici-par-hi directament, també ocupenplaces als hotels i es belluguen, fanexcursions... Com he dit, generamolta activitat i en traiem beneficiels qui ens dediquem professional-ment al turisme i tothom en general,perquè tots els habitants podemparticipar i gaudir de les diferentsactuacions d’alguna manera, com aalumnes de l’escola, de les activi-tats que s’organitzen a la carpa, al’exterior, tant de dia com de nit...

A banda de les consideracionsque has esmentat, econòmiquesi socials, quines vivències méspersonals en pots destacar?

Des del primer any que casaCosta ha estat “la casa” de la gentdel Dansàneu, tant per a aquellsque s’hi han allotjat com per a totsels qui, d’una manera o d’una altra,hi han passat, a fer el cafè, a di nar...Els primers anys, quan els organit-zadors necessitaven un cop de màper a qualsevol cosa, venien aquí ademanar o bé a preguntar compodien resoldre això i allò... Sabienque fèiem tot i més per a ajudar-los.Recordo amb afecte l’AssumptaEsquís, que em va treure el nom de“papa Costa”, perquè sempre quevenien eren ben rebuts i ben ate-sos. Aquesta sintonia amb la gent,el “bon rotllo”, és el que de veritatqueda.

A la plaça de la Creu, quedóna nom a la fonda.

9

La CreuEns trobem a

El 1994, al cap del poble d’Esterri d’Àneu, al costat de la creu de ter-me, un dels llocs emblemàtics de la vila, va obrir les portes un nouestabliment de caire familiar que engrandia l’oferta turística de les

valls, la pensió La Creu.Jaume Gallart, el cap de família, Jaume de Gonoi per als veïns del

poble, té molt a explicar sobre el Dansàneu. Des de l’obertura de la pen-sió que hi ha estat vinculat, acollint professors, alumnes i familiars de totsplegats a casa seua. Molts ja li reserven plaça d’un any per altre.

Trobes que és un impuls aquestesdeveniment per la zona?

És clar. Si pensem en clau turís-tica, diria que salva el mes de juliol.El primer any, que es va fer a l’agost,La Creu encara no estava en marxa,però sé que va suposar una bogeria.Celebrar-ho al juliol crec que és mésconvenient, perquè desconcentral’agost i permet que tot transcorrid’una manera més ordenada iassossegada. En aquesta èpocal’hoteleria, el comerç i els serveisturístics en general es veuen afavo-rits amb actuacions com aquesta. Amés, no es redueix al típic cap desetmana sinó que dura una setmanasencera, i això suposa als restau-rants, als bars, a les botigues deregals... que tenen una clientelapotencial, que en un moment o unaltre necessita algun tipus de servei.I aquest any, amb la celebració delvintè aniversari, a més de l’escolade dansa s’hi suma l’escola de músi-ca, la qual cosa fa preveure un incre-ment de participants i de visitants.

Cal tenir en compte també queha repercutit positivament a l’horade fer publicitat de la nostra contra-da. Les persones que han passatper aquí amb el Dansàneu, han par-lat als seus amics i coneguts de l’ex-periència que han viscut, del lloc,dels seus atractius... i estic con-vençut que altres persones influen-ciades per aquestes opinions hanvingut a conèixer Àneu.Segons tu, quines coses es

podrien millorar?

Bé, potser s’hauria d’incidir mésen la difusió de les activitats arreude la comarca, especialment de lesobertes al públic, fora del que és elprograma propi de l’escola.

I, tu que tens una implicació per-sonal amb la música, què pensesque hi ha aportat el Dansàneu, perexemple en la recuperació dedanses?

Recordo les primeres edicionsque la Rosa Mas va fer un treball enrelació amb aquest tema. I em tocade prop ja que, en relació amb el ball

pla propi d’ Esterri d’Àneu, anome-nat “ball pla Roseta”, que no l’haviavist ballar mai, vaig portar la partitu-ra que guardava el meu pare, queera músic, i així el vaig poder veureballar. Sé que es van recuperaraltres danses com la dels fallairesd’Isil.

En aquest sentit, trobo moltinteressant, també pel que fa a laseua projecció, el que aporta elDansàneu als escolars de les Vallsd’Àneu, que són el futur. Tant aprimària com a secundària i, de fatemps, també a la guarderia on,cada any, durant la primera setmanade juny i en horari lectiu, els alumnesreben formació en aquesta matèriaa càrrec del professors delDansàneu, amb el Joan Serra alcapdavant.

Jaume a la recepció de la Fonda.

10

Ja fa vint anys que pugem a lesValls d’Àneu, a Esterri, a “fer”Dansàneu, aquest curs per a la

gent que té passió per la dansa i quehi veu un espai, un temps per aaprendre, aprofundir i conèixernoves propostes; i que també és unpunt de trobada per intercanviar opi-nions i experimentar conjuntamental llarg de totes les activitats de cadadia, durant tota la setmana.

La dansa tradicional és canvi, ésd’avui, i la volem ara.

Com diu Martí i Pol en un delsseus poemes, “El temps és com unocell que mai atura el vol”. I la tradi-ció va amb el temps i va produintespais i moviments en les diferentsterres que sustenten la seua dansa.Les “terres” són diverses i amb unapersonalitat definida i el nostre cosorgànic, mental i energètic perceples emocions i les sensacions que liprodueix aquest contacte i evolucio-na amb elles. És un diàleg seguit icontinuat, ple de silencis i quotidiani-tat. El seu vocabulari és obert, ampli,ple de matisos i alhora ple de natu-ralitat, de simplicitat.

La dansa es troba en el movi-ment més simple.

I una part d’aquest vocabularil’hem après aquí, amb tots els seusmatisos específics: el caminar, elgirar-se, la salutació, el punteig del’Esquerrana, la mirada...

I aquestes Valls que ens han“enganxat” i els seus habitants quehan estat sempre al nostre costat ique han produït el clima necessariper a poder treballar amb tantaintensitat com ho fem durant totauna setmana.

A Esterri, hi estem com a casa.

Avui dia costaria molt de trobarcap antropòleg, cap científicsocial, que avalés expres-

sions com “cultura popular” o “cultu-ra tradicional” com a distincions ana-lít iques úti ls per a la recerca.Igualment cada dia hi ha més gentque entén que s’usen per referir-sea determinades manifestacions cul-turals més per economia del llen-guatge que no pas perquè, de fet,designin cap conjunt coherent.

20 anys de cos, moviment,gest, dansa, diàleg i terra

Al capdavant del Dansàneu, Joan Serra omple tots els racons.Joan Serra i Vilamitjana

Que passi l’aireAquestes expressions pertanyen jadefinitivament i de manera exclusivaa l’àmbit de la ideologia i només enl’àmbit de la ideologia poden trobaralguna coherència. Això es deu ados fenòmens principals.

D’una banda, a una major for-mació de les noves generacions,que, entre moltes altres coses, com-porta una normalització del concep-te de cultura tal com l’entenen lesciències socials, és a dir, com a totallò, sense excepció, que ha estatadquirit per les persones no com aherència biològica, sinó per apre-nentatge formal i informal, com amembres d’una societat. Això fa quees pugui parlar de cultura en aquestsentit ampli, en el seu sentit genuí,amb normalitat, i que s’entengui queaquelles manifestacions artístiques,

Llorenç Prats

Dansàneu ha aconseguit reintegrar la dansa a la contemporaneïtat.

11

Quina bona excusa, retrobar-nos totes tres per fer un exerci-ci de memòria, per recordar

tots aquests anys al Dansàneu! Fatemps que som amigues, però la veri-tat és que no ens veiem gaire sovint...El que sabem segur és que ens retro-barem cada any a Esterri, com hem fetaquests darrers vint anys.

Fa vint anys, ens agradava ballar,com ara, i ho fèiem sobretot aTerrassa, però també a Barcelona i atots els pobles on fessin ballaruga. Iens vam assabentar que a Esterri d’À-neu feien uns cursos per a recuperardanses del Pirineu. I ens hi vam apun-tar. La vivència va ser tan colpidora,

que vam pensar que mai nopodríem viure’n una altra desemblant. El segon any, però,va ser tant o més enriquidorque el primer; i així, any rereany, ens hem anat adonantque tenim la possibilitat deviure, conviure i dansar dema neres diferents.Com a alumnes del Dan -sàneu, sempre hem après. Laqualitat del professorat haestat un luxe. La possibilitatde tenir les classes ambmúsica en directe, fer-ho aEsterri i als diferents espaisde les Valls d’Àneu, han estatels elements que ens han fetviure més intensament l’apre-nentatge. Durant tots aquestsanys hem tingut el privilegi depoder assistir, a més a més, a

científiques, llibresques… que totala vida havíem anomenat cultura (ide les quals, per contrast, venia la“cultura popular”), no són res mésque manifestacions culturals asso-ciades inicialment a la creativitat(com al seu dia ho va ser la roda),però que després han estat trans-meses i han evolucionat com qual-sevol altre element cultural.

L’altre fenomen ha estat ladesessencialització que ha propiciatl’ús social de pràctiques festives id’altres que provenien d’aquestamena de sancta sanctorum de lacultura popular i tradicional. Gràciesde nou a noves generacions que noles han volgut conservar com a relí-quies sinó integrar-les d’una maneraviva a la seva vida –i, per tant, nor-malitzar-les–, moltes d’aquestespràctiques han abandonat el flascóde les essències (ràncies essèn-cies) i s’han escampat amb normali-tat. Aquest és, al meu parer, el paperque ha fet el Dansàneu durant totsaquests anys: treballar amb rigor,amb esperit lúdic i amb atreviment, iaixí desempolsegar tantes i tantesmanifestacions culturals lligades almón de la dansa i reintegrar-les a lacontemporaneïtat.

Dansàneu,la retrobada universal

Maria Puig, Pili Orduño iMontse Trullàs

tallers, tertúlies, xerrades, exposi-cions, conferències, concerts, espec-tacles de dansa, festes de pobles, visi-tes al patrimoni cultural i natural delterritori, i tot això, naturalment, ens haenriquit com a persones.

Durant tots aquests anys hempassat de conèixer algunes de lesdanses del Pirineu a fer una miradaoberta a danses d’arreu del país, deterr itor is veïns i també de laMediterrània. Hem conegut dansesvives i danses de recuperació, hem fetimprovisació, dansa contemporània...Però el que més hem après és aconèixer el nostre cos com a eina decomunicació, per a un mateix i en rela-ció amb els altres. Un llenguatge uni-versal que ens permet expressar-nos.

El Dansàneu, però, va més enllàdels continguts del curs. La relacióamb les persones del poble, entre l’a-lumnat, el professorat, els músics, i elfet de compartir tots el moments deldia i de la nit amb tothom, fa que hi nei-xin lligams d’amistat i d’afecte. Gentd’arreu de Catalunya i dels PaïsosCatalans i de totes les edats, de la prò-pia comarca o del mateix poble, dediferents oficis, tenim un interès comúque ens uneix: la dansa. La xarxa detotes aquestes variables fa que l’expe-riència sigui incomparable. S’hi creaun lligam que es manifesta quan ensretrobem després en un altre indret enalgun altre moment de l’any. Ensconeixem del Dansàneu! És especial.

Tot fent memòria dels nostrescompanys i companyes de totsaquests anys, ens adonem que algunshan estat ballarins, mestres de dansa,s’han implicat en el territori per recu-perar danses i tradicions, han escrit lli-bres... Tots, junts, hem après a mirar, a

12

escoltar i, en definitiva, hem après aestimar qui som i d’on som. Tenim unpaís tan ric en tradicions, danses i cul-tura popular que no ho podem abastartot. El Dansàneu ens permet anar-hoconeixent, fent-ne un tastet cada any.

Un tastet de gest, cos, dansa,moviment, aire, foc, terra, pelvis,molla, galop, ball pla, relaxació, ten-sió, mirada, comunicació, contacte,tacte, seducció, tendresa, passió,emoció, l’Esquerrana, compàs, con-trapunt, campanar, carrer Major, rata-fia, xolís, ritme, acordió, melodia, tor-nada, jota, corranda, punta i taló,cançó, improvisació, rialles, disfres-ses, festa, son, dormir poc, ballar i

ballar, cercavila, alegria, cansament,tiretes, gintònic, pub, carpa, riu, pave-lló, escola, Casa Gasia, el pont, l’al-berg, Son que ens mira, les Valls d’À-neu, dolçaina, gralla, castanyoles,faixes, picarols, mocadors, vanos, fal-dilles, piscina, aigua, la Creu, vermut,il·lusió, compartir...

Per acabar, us volem confessarun secret (que potser alguns jasabeu). Si bé som les alumnes mésantigues i reincidents, no fa vint anysque hi venim; en fa dinou! Per aixòesperem que l’any vinent hi hagiDansàneu XXI a Esterri d’Àneu, perpoder celebrar els nostres vint!

Les veteranes del Dansàneu acompanyades de Joan Serra, Ferran Rella iRamon Villuendas. 2010.

Va néixer de forma no premedita-da de la mà dels seus primers“caps de redacció”, l’August i la

Mònica, mestres a Vilafranca, quetenen en la dansa i la música d’arrelcatalana la seua gran passió, i sempreha volgut ser font d’informació diàriadel món màgic del Dansàneu. Els arti-cles s’escrivien, a altes hores de la nit,

El Minairó,diari independentdel Dansàneu

Manel Pedreira

Redactant el Minairó.

13

Joan Vidal i Gayolà,director del Centre,entrevistat a la redacció.

amb la Maria, la Pili, la Trulli o d’altresfidels d’Esterri.

Fa uns deu anys, el Manel i la Cris(dansaires de Roses incorporats méstard) van prendre’n el relleu amb nouscol·laboradors, la Laura, la Núria i d’al-tres, escrivint contes del Pirineu ocorrandes per glosar. La glosa renai-xia de la mà d’en Marcel, en Belda,l’Helena, l’Ayats o en Manent. Induintal Dansàneu un acte lúdic i festiu enquè alumnes, músics i professors esretroben, a l’hora baixa , a la casa llaro a la Creu.

El Minairó s’editava amb ordina-dors, paper i impressores dels seusredactors. Els darrers anys es varenposar punts de recollida (lo Xilau de lacarpa) de comentaris i versots, i elpaper i la impressió anaven a càrrecde l’organització del Dansàneu.

Els principals apartats, sempreesperats pels lectors, eren, són:“Bestial” i “Cagarro” –el millor i el pitjordel dia–, “Corrandes” –versots per aglosar–, “Contes” –relats d’arrel, bàsi-

cament del Pirineu–, “Frases del dia”–de professors o de l’organització,induint dobles sentits– i una o duesfotos amb un peu sempre sorneguer.

Sempre s’ha volgut que elscomentaris fossin al més oberts possi-ble i no centrar-los en pocs referents(siguin fets o persones). Això va ferque, en un cert moment, es discutís sial Minairó hi cabien tota mena de mis-satges o calia mantenir-hi un cert graude “correcció política” (òbviamentmenys punyent). També va ser, en al -tres moments, seu on els minai -rons/balladors van refermar la seuavoluntat de continuïtat i de servei a ladansa del Dansàneu.

Mirar enrere en el temps és uncompromís. Reviure el pas-sat vol dir recordar mo -

ments, situacions, vivències, perso-nes, sensacions...

I recordar vol dir retrobar allòque havíem oblidat, el bo i el dolent(de vegades fa por mirar enrere).

Però jo no oblidaré mai els meusDansàneus. Des del primer fins aldesè, cada nova edició era com unregal. L’opor tunitat de conèixer,aprendre, intercanviar, estimar, can-tar i ballar, discutir i debatre de tot ientre tots. La dansa és el cap del fil,el punt de partida i d’arribada d’unitinerari apassionant i apassionat.

Territori particular, privilegiat,forjat a cop de vent i fred, les Valls, isobretot la seua gent, ens acullenper uns quants dies, a la falda ma -terna, des d’on ens canten, ensbressen i ens fan saltar. En aquestsdeu anys he vist com, a través de ladansa, els homes i les dones es tor-

Els meus Dansàneus

Joan Figueres

naven nens i nenes, rient o plorantsense manies, cantant o ballant sen-se complexos.

Ara que n’he de parlar, m’adonoque sóc afortunat. A mi, el Dansà -neu m’ha donat més del que jo hi heposat. Gairebé sense adonar-me’n,em vaig trobar enmig de la vida de lagent de les Valls. El Cor Pirineu, lesFalles d’Isil, concerts, llibres, xerra-des, enregistraments, reportatges...Això no s’oblida.

Un dels valors més grans que téel Dansàneu és que, gràcies a laimmensa humanitat i al gran caris-ma del seu director artístic, ha estat,és i sempre serà una proposta quecreix amb la implicació i la participa-ció de tothom. I això és el que li dónagrandesa i sentit.

Per molts anys!

Joan Figueres animant la festa al’Escola Llar Joaquim Morelló.

14

El Dansàneu ha sigut i és unespai de comunicació i creacióa través del moviment i la

música.Les Valls d’Àneu han proporcio-

nat el marc idoni perquè es poguésdesenvolupar l’experiència Dansà -neu durant vint anys. Un marc cons-tituït per un espai geogràfic merave-llós, un espai sonor –sí, sonor, lesValls d’Àneu tenen una sonoritatespecial–, un espai també d’acolli-ment creat per la generositat de lagent de les Valls. Aquests elementsjunts formen una combinació perfec-ta, un espai de comunicació i compli-citat impecable que es fa evidentsobretot en la cercavila del dissabtei les “nits a la carpa”.

La vivència d’un músic que por-ta quasi vint anys participant en elDansàneu és difícil poder-la sintetit-

Vint anys del Dansàneu.La mirada d’un músic

zar. Sentir el so de l’acordió dins d’u-na església romànica, sentir com esballa al davant d’una ermita, comes canta i es balla pels carrers i pla-ces o a dins de les cases, com la gents’afegeix a cantar i a ballar, com s’hofa seu, com riu i comenta, com brillenels ulls de la gent de la llar de jubilatsd’Esterri, com col·la boren els del’Ecomuseu i els alumnes delDansàneu i la Xaranga i en Toni i laPepita i... tothom. Totes aquestesimatges perduren en el record, i en elmeu cas es transformen també ensons que de mica en mica es vanorganitzant al llarg de l’any i senseadonar-me’n es van traduint en músi-ques que es fan cada cop més evi-dents, sobretot quan, sortint de laGuingueta, enfi les la recta queassenyala el campanar d’Esterri.

Cada any torno a Esterri a ama-rar-me en aquest espai. És fantàstic.Em sento un privilegiat. Estic segurque el Dansàneu continuarà moltsanys perquè ja forma part del territo-ri geogràfic, sonor i la gent sempre hiserà.

Ferran Martínez

Ferran Martínez de cercavila, benacompanyat de Miki, Lluís, Joan i

la professora Montse Garrich. Després de molts anys depujar al Dansàneu com aalumne, el Joan Serra va

voler, a l’edició de l’estiu del 2007,saltar la tanca per fer de professor imirar de transmetre als alumnes totallò que envolta el ball de bastonsdel territori al qual pertanyo, el Pe -nedès.

Realment, les classes, tot i lacalor de les tardes sota l’envelat,van anar més que bé. La gent ente-nia, amb una facilitat que només esdóna a Esterri, l’aire d’una dansatan viva com aquesta i tots junts,amb l’acompanyament del mestreBelda, vam aconseguir ballar a lacercavila tot un repertori de balls debastons força ampli.

En aquella edició, va assistir alDansàneu la Noemí, una noiad’Esterri a qui li va faltar temps perimaginar-se un ball de bastons a la

El Dansàneu i el Ball deBastons d’Esterri d’Àneu

Ramon Vallverdú

seua festa major. Va començar aengrescar tot el jovent, i gent no tanjove, del poble per tal de muntaruna colla. Vam assajar tants diescom vam poder, ara amb una gra-lla, ara amb un acordió, ara can-tant... fins que finalment el Ball deBastons d’Esterri es va estrenar jaen aquella festa major. L’èxit va sertotal. Tot i que el reper tor i vacomençar sent petit, en aquella pri-mera edició ja vam estrenarl’Esquerrana i el Corrido, com hade ser en aquella data tan asse -nyalada, però amb bastons, és clar.

Les presses van fer que enaquella primera edició ens haguésd’acompanyar la mateixa cobla quetoca l’Esquerrana, però això hovam solucionar en les actuacionssegüents, ja que, com era lògic, a lacolla bastonera calia que l’acom-panyessin les gralles i els timbalsde Kina Kreu. No sé si va ser l’atzar,l’empenta del Quique i del joventd’Esterri, la lluna de juliol, les nits ala Creu, l’energia que generen elscops de bastons, la ratafia o el solde migdia, però el fet és que totsplegats vam aconseguir que elDansàneu arribés fins al moll del’os de la gent de les Valls d’Àneu iaixí enriquíssim encara més elseguici festiu d’un territori que totsnosaltres ens estimem tant.

El ball de bastons lluint per primercop a la festa major d’Esterri d’Àneu.

Dir que el temps passa molt depressa sembla una obvietat,però en el moment que co -

menço a escriure aquest article sobreels vint anys de celebració del Dan -sàneu és una de les primeres refle-xions que em ve al cap. Tot i el tempsque ha passat, encara tinc molt pre-sent la il·lusió, i potser un xic d’inge-nuïtat, d’aquells primers anys en quès’iniciava un projecte que poc ensimaginàvem que arribaria a agafartanta empenta i força. Ara podem dir,amb molt d’orgull, que el Dansàneu, iper extensió també les Valls d’Àneu,s’han convertit en un dels espais més

El Dansàneu. 20 anys de dansa i dinamització cultural

Reflexions des de l’Ecomuseude les Valls d’Àneu

Jordi Abella

reconeguts, emblemàtics i visibles dela dansa popular al nostre país.

Però, més enllà d’aquesta funciómés artística, el Dansàneu ha sabutconvertir-se a poc a poc en un ele-ment perfectament integrat i articulatamb la població d’Esterri d’Àneu, dela vall i del Pallars. Si bé els primersanys semblava que els tallers de dan-ses de l’estiu n’eren la part fonamen-tal, progressivament s’hi van saberincorporar noves activitats i accionsdestinades a la població local que lihan anat atorgant una impor tantdimensió participativa i col·lectiva.

Els tallers a l’escola, les sessions

Director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dansant damunt del pont.

15

16

nocturnes, la convivència dels alum-nes amb la gent del poble i els con-certs, entre moltes altres coses, fanque d’un any a l’altre el Dansàneus’esperi amb il·lusió.

No hi ha dubte que en aquestsvint anys el Dansàneu ens ha acom-panyat en el nostre procés d’apre-nentatge i creixement tant personalcom professional. Des de l’Ecomu seude les Valls d’Àneu, que tambécomença a tenir una edat, ens agradaconsiderar-lo un bon company deviatge amb el qual hem crescut i enshem anat fent grans.

Crec que podem dir sense pord’equivocar-nos que el Dansàneu il ’Ecomuseu hem conviscut moltintensament i hem après molt l’un del’altre durant aquestes dues dècades.Hem muntat exposicions, hem orga-nitzat cursos i activitats, hemcol·laborat amb el dia a dia delstallers, ens hem emocionat i hempatit, conjuntament, per solucionarproblemes i retallades econòmiques iintentar millorar any rere any la quali-

tat d’una escola que cada cop enshem anat fent més nostra. En totaquest procés, i durant tants anys,hem fet molts bons amics i amigues,tant entre els alumnes i els professorscom entre els tècnics del CPCPTC,amb alguns dels quals tenim la sortde veure’ns cada any, i amb d’altres,encara que se n’hagin desvinculatper motius professionals, ens conti-nua unint una forta amistat. I el millorde tot és que al so de la seua músicanocturna hem pogut pensar, propo-sar i posar en marxa molts projectes,alguns dels quals s’han pogut fer rea-litat.

Així, doncs, prepareu-vos, que jaarriba l’estiu i un any més torna elDansàneu, i aquest any ja en fa vint!Ara cal anar per vint anys més... i comja us podeu imaginar, l’Ecomuseu deles Valls d’Àneu continuarà al vostrecostat per a tot allò que necessiteu.Moltes felicitats, Dansàneu!

El Dansàneu ha sabut convertir-se en un element perfectament integrat iarticulat amb la població d’Esterri d’Àneu, de les Valls i del Pallars.

17

Gru

ps

Dansàneu2006

Dansàneu 1995

18

Dansàneu en

I M A T G E S

La

dans

a

1994

1996 1995

1992-2010

1992

1993

19

1997

1998

La

dans

a

1999

2003

2001

2002

2000

20

2005

La

dans

aDansàneu en

I M A T G E S1992-2010

2004

2009

2006

2007

2008

2010

21

Les

per

sone

s

19931992

1994

1995

1996

19971998

22

Les

per

sone

sDansàneu en

I M A T G E S1992-2010

1999

2000

2001

2002

2003

2004

23

Les

per

sone

s

2006

2007

2008

2010

2009

24

Cursos i tallersNom del taller Professors Any

L’any 1992, el Dansàneu va ini-ciar un llarguíssim i fructífer iti-nerari de tallers, cursos, con-

ferències, exposicions i edicions dellibres i de material audiovisual quetindria una incrementada continuï-tat, integrat el 1997 dins de l’Escolad’Estiu de Cultura Tradicional, i apartir del 1998 fins ara, en l’engres-cador programa Festcat. Aquestsquadres en faciliten el seguiment.

Programes del Dansàneu

1992-2011

Classes pràctiques de dansaAprenentatge de danses tradicionals vives i recu-peració coreogràfica de danses pallareses de lesquals només queda documentació oral i/o escritaAprenentatge de danses tradicionals vivesLlenguatge corporal i didàctica de la dansaDanses dels Països CatalansAprenentatge de balls de gitanes del VallèsAprenentatge de danses aranesesLes festes d’hivernLes corrandes. Cançó i dansaAprenentatge de danses tortosinesCicle de classes teòriques sobre les cercaviles,seguicis i balls itinerantsAprenentatge de jocs dansats per a nens i nenesde 0 a 6 anysReconstrucció de danses de PonentDanses del LluçanèsConstrucció d’instruments populars de bufar, picari rascarReconstrucció de danses carnavalesques delPallarsDanses del Priorat: jotes, balls de bastons, balls degitanes...Aplicació de la dansa catalana a espais i temps nohabitualsLa jota al Pallars i la RibagorçaDanses populars aragonesesLa jota i els balls de carrer al País ValenciàDanses que es ballaven a l’AlguerRepertori de danses tradicionals documentadesBall pagès d’Eivissa i Formentera

Dansa i context. Introducció a una reflexió teòricaBall d’envelatImprovisació en dansa tradicional

Mercè Bosch, Montserrat Garrich i Joan Figueres-

Carles d’Abàsolo i Pep LizandraJoan SerraJordi Cloquell, Miqueu Rouch i Josep VidalJoan Figueres, Carles Mas i Joan SerraEnric Boya i Jusép BoyaSalvador PalomarJaume Arnella i Joan SerraM. Carme Balagué i Ramon BalaguéJoan Solé

Miqui Giménez i Joan Serra

Montse Garrich i Ferran MartínezRoser Reixach, Joan Figueres i Glòria Borralleras

Rosa Mas, Montserrat Garrich i Joan Figueres

Lídia de Mena i Francesc Tomàs

Quim Serra i Joan Serra

Joan Figueres, Montserrat Garrich i Joan SerraElena Requejo i Roberto SerranoJosep Antoni, Josemi Sànchez i Vicent BorràsMassimiliano Marongiu i Maria MarrasMontserrat Garrich i Joan FigueresM. Carme Tur, Margarida Planells, Marc Escandell i Vicenç RoigJosefina RomaNúria Quadrada i Ferran MartínezJoan Serra, Quim Serra i Joan Figueres

1992

1992

199319931993199419941994199519951995

1996

199619961996

1997

1997

1997

199819981998199819991999

199919991999

25

Nom del taller Professors Any

Didàctica aplicada per fer ballar infantsTècnica de dansa tradicionalBall popular i tradicional menorquíParlem-ne!Repertori de dansa tradicionalImprovisació en dansa tradicionalLa dansa tradicional a l’escolaRepertori de dansa del PrincipatImprovisació i tècnica en dansa tradicionalBalls d’envelatDidàcticaLa jota i altres danses de carrer al Priorat i a l’EbreLa jota i altres danses de carrer a l’Aragó i al PaísValenciàDansa tradicional catalana. Repertori a la cartaBalls d’envelatL’hora de la sorpresaDansa viva. El folklore de la ciutat de SolsonaImprovisació i tècnica en dansa tradicionalLa dansa popular a les llegendes, als mites i a lesrondallesGèneres i repertori de dansa tradicionalM=música i D=dansaPrograma de danses tradicionals basquesApunts de tècnica de dansaRepertori de dansa tradicional catalanaBalls d’envelatMulla’tBall i música tradicional a la regió de MúrciaDanses dels Balcans i de Grècia. De l’Europa cen-tral a la Mediterrània orientalAccions/jocs de dansa contemporàniaLlenguatge de dansaLa improvisacióDansa tradicional catalana. Aprendre i/o aprofundirels gèneres i el repertori específicCastanyoles folklòriquesSentim i experimentem amb el nostre cosEl ball social popular durant l’Antic RègimAnatomia vivencialCastanyoles folklòriquesLa tertúliaImprovisació i contrabaixJota, bolero i fandango: tres visions crítiques delsballs de MallorcaEl ball de gitanes del VallèsBase tècnicaAnatomia vivencialVideominutCreacions coreogràfiques per a la cercavilaBalls d’envelatEl ball de bastons al PenedèsDanses del LluçanèsMarc teòric: dansa i espai públicSessions amb el fisioterapeutaProjecció de vídeos de les danses de Prats de LluçanèsPresentació dels crèdits optatius per a secundàriasobre els balls de bastons

Maria Josep Serra, Francesc Franquesa i Toni OróJoan SerraJoan Taltavull i Sebastià BoschMontserrat Garrich i Lali PujolMestres de dansa de diverses poblacions de CatalunyaMatilde MuñizQuim SerraMontserrat Garrich, Pep Lizandra i Pau OrriolsMat Muñiz, Joan Serra i Joan FigueresNúria Quadrada i Ferran MartínezM. Josep Serra, Quim Serra i Ferran MartínezLídia de Mena i Carme BalaguéRoberto Serrano i Josep Antoni Collado

M. Josep SerraSalut Clapés i Joan R. MasbernatNúria Quadrada i Montserrat GarrichMembres dels Balls i Danses Tradicionals de SolsonaMat MuñizMat Muñiz i Cati Plana

Jordi Rubio i Ferran MartínezCesc Franquese i Galdric SantanaMíkel AramburuJoan Serra i Ferran MartínezJoan SerraSalut ClapésJordi Rubio i Glòria GaruzM. José NavarroÀngels Jurado i Montserrat Santacana

Karola EgañaJoan SerraMatilde MuñizJordi Rubio

Jordi SánchezJoan PalauPompili MassaÀngels MassaguéJordi SánchezJoan SerraJoan SerraSebastià Bover

Jordi RubioJordi RubioNúria MartíJordi TeixidóJoan Serra i Ferran MartínezNúria QuadradaRamon Vallverdú i Carles BeldaRoser Reixach i Ferran MartínezManuel DelgadoJordi Pérez-BravoRoser ReixachRamon Vallverdú

1999200020002000200020002000200120012001200120012001

200220022002200220022003

200320032003200320042004200420042004

2004200520052005

20052005200620062006200620062006

200620072007200720072007200720072007200720072007

Cur

sos

i ta

ller

s

26

Nom del taller Professors Any

L’art de la dansa a l’escolaBase tècnicaIntroducció a la dansa contemporànciaAnatomia pel movimentDanses amb aigua

Dansa barrocaGlosar i ballarBall de Pastorets al PenedèsLes gitanes al PenedèsSessions de fisioteràpiaLa dansa tradicional catalana: les danses de la fes-ta major i del Carnaval de SolsonaLa dansa tradicional catalana: repertori de dansatradicional vivaLa dansa catalana com a gènere en els ambientsmusicals de la modernitatEl cos instrument i el seu llenguatge: base tècnicaEl cos intrument i el seu llenguatge: Matt PilatesAltres tècniques i nous corrents: iniciació a la dan-sa contemporàniaDidàctica de la dansa: ballem a l’escola: gaudim, apre-nem, experimentem, ens toquem, ens coneixem...El cos instrument i el seu llenguatge: llenguatgecorporalAltres tècniques i nous corrents: dansa aèriaPreparació de la cercavilaEl cos intrument i el seu llenguatgeAltres tècniques i nous corrents. Iniciació a la tèc-nica de la dansa contemporàniaEl cos intrument i el seu llenguatge. Base tècnicaAltres tècniques i nous corrents.Danses amb foc. Els balls de diablesInterrelació de llenguatges. Dancing percussionaplicada a la dansaInterrelació de llenguatges. VestuariDidàctica de la dansa. La dansa a l’escola bressoli al parvulariDansa tradicional de CastellóDansa tradicional de la Mediterrània. GrèciaAltres tècniques i nous corrents. Hip-hopEls fandangos valencians del sudAlguns balls tradicionals ibèricsLa Patum de BergaCoreografia dels vint anys del DansàneuDanses del PrincipatLa dansa a les Terres de l’EbreEl pub de les EspòrulesConceptes, moviments i jocs rítmics low costBalls cantats d’Occitània i de la península Ibèrica

Blanca MostazaJordi RubioFran GonzàlezÀngels MassaguéJordi Rubio, Blanca Mostaza, Ramon Vallverdú i FranGonzàlezAnna RomaníHelena CasesJordi RoviraJordi RoviraYolanda MolinaPere Quadrench i Pere Obiols

Ramon Vallverdú, Anna Vega, Montse Santacana, José Antonio López i Celina FarranMarcel Casellas

Jordi RubioOna MarimonFran Gonzàlez

Mònica Marín

Joan Serra

Marta Benach, Audit Bozzo i Sònia BelenguerJoan SerraMatt Pilates i Ona MarimonFran Gonzàlez

Eduard VenturaRamon Vallverdú

Thierry Hochstätter i Neus Fernández

Pau FernàndezJoan Serra

Josep VidalMari Àngels Jurado i Cisco de SandeNàdia Pessarrodona i Moisés RojoJosep Antoni Collado i Josemi SánchezEliseu ParraFerran Martínez i un ballador de la PatumJoan SerraJordi Rubio i Ferran MartínezCarme BalaguéMarcel Casellas i Joan SerraJosep “Pinyu” MartíPascal Caumont i Eliseo Parra

20082008200820082008

200820082008200820082009

2009

2009

200920092009

2009

2009

2009200920102010

20102010

2010

20102010

201020102010201120112011201120112011201120112011

Cur

sos

i ta

ller

s

27

Títol Ponent Any

L’acompanyament musical de les dansesLa recerca sobre la dansa tradicionalLa dansa com a patrimoni etnològicEls grups de dansa. Estat de la qüestióLa cançó pallaresaL’esbart dansaire de Rubí: dansa tradicional a l’es-cenari i al carrerEls instruments tradicionals gascons del PirineuL’estat de la dansa tradicional als Països Catalans

La mitologia pallaresaDanses tradicionals que es ballen a CatalunyaEl patrimoni immaterial en un museu: la dansaEl joc de bitlles del PallarsSentido y significado de las músicas de raíz cam-pesina en el sudeste de la Península IbéricaEl flamenc de Carmen Amaya a CatalunyaLa dansa tradicional. Necessitats formatives,experimentals i d’assessoramentReplantejament de la cultura popular i el concep-te de tradicióContext de la dansa. Els llenguatges en el món del’art. Sensibilitat artísticaLa salut de la música tradicional en viuPresentació dels projectes del Centre de DansaTradicional Catalana de Rubí i del Cercle de Cultu- raTradicional i Popular Marboleny de les Preses

Xavier Orriols Sendra Josefina Roma RiuLlorenç Prats CanalsJoaquim Vilà FolchMaria Antònia JuanEduard Ventura

Bernat MenetrierRepresentants de les Illes Balears, del País Valencià,d’Occitània i del PrincipatPep CollLluís PuigJusép M. BoyaXavier Català i Salvador PalomarManuel Luna

Alberto GarcíaManuel Pedreira, Maria Puig i M. Montserrat Trullàs

Joan Soler

Pau Serraute

Professors de música de la FestcatJordi Fosas

199219921992199219931993

19931993

19931993199319942005

20052005

2008

2010

20112011

Con

ferè

ncie

s

Nom de l’exposició Tema Any

Exp

osic

ions

DansarBitlla!Violant i Simorra i el PallarsSant Antoni i el dimoni

Joan Lluís i el seu Pallars

L’espai de la dansa1r concurs biennal de fotografiaEl senyor mestre

Postals i fotògrafs, 1900-1936

El Pirineu vist per Salvador LlobetMoments de dansa

Danses tradicionals del Pallars i la RibagorçaEl joc de bitlles a CatalunyaLa memòria de l’etnògraf Violant i SimorraFixació, documentació i divulgació de les festes dels Països Catalansrelacionades amb sant AntoniRecords d’una vida de pastor. Reconeixement a la tasca del folkloris-ta Joan Lluís

Cultura popular i tradicional catalanaEscola i vida quotidiana d’un poble del Pirineu als anys vint a travésde les fotografies de Francesc MasclansEl territori al voltant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici a través de les postals de la col·lecció de Feliu IzardGeografia i fotografia a la postguerraMostra de l’experiència que es fa a l’escola pública Teresa Altet deRubí, sobre la introducció del llenguatge de la dansa i la dansa tradi-cional a l’escola primària

1992199419961997

1998

199920022005

2006

20072011

Suport Títol, autor i editor Contingut Any

Llibre

Llibre

Casset

Dansàneu. Balls populars del Pallars. Vol. I, II/ Rosa Mas Corretgé, editat per El Mèdol

Fitxes tècniques coreogràfiques / Joan SerraVilamitjana i altres, editat per El MèdolDansàneu. Balls populars del Pallars, editatper TRAM

19921993

1992

1992

Pub

lica

cion

s

Bibliografia sobre els balls del Pallars, novesdades de balls, partitures, fotografies, dibui-xos i figuresComplement pedagògic de les danses deltallerBall francès, el Ball, contrapàs Xinxina, elRotllet, ball del Calçó, ball Cerdà, Corrandes,ball Pla, l’Esquerrana, Corrido i ball de Bastons

28

Suport Títol, autor i editor Contingut Any

Llibre

CD

CD

Llibre,doble CDi vídeo

Vídeo

CD

CD

Llibre

Llibre

CD

CDCD i DVD

Crònica i calendari de dansa tradicional /Lluís Puig, editat per El Mèdol

Danses Pallareses / Joan Figueres i FerranMartinez, editat per TRAM i el Departamentde Cultura de la Generalitat de CatalunyaAnem leu dançar / Jusèp Maria Boya i JoanFrancés Tisnèr, editat per TRAM i elDepartament de Cultura de la Generalitat deCatalunya El galop. Jocs dansats i danses catalanes / Elsac de danses, editat per Alta Fulla. CD editatper TRAM i vídeo editat pel Centre de Pro -moció de la Cultura Popular i Tradicional Ca -talanaInstruments populars de bufar, picar i rascar,editat pel Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional CatalanaCanta-me’n una, canta-me’n dues / MiquiGiménez, editat per TRAMCançons i balls a muntanya. Músiques tradi-cionals per ballar i cantar / Joan Figueres,Jaume Arnella i Artur Blasco / editat perTRAM i el Departament de Cultura de laGeneralitat de CatalunyaA peu pels camins del cançoner: les Valls d’À-neu / Artur Blasco, editat pel Centre ArtesàTradicionàriusManual de descripció coreogràfica de dansatradicional / Montserrat Garrich, Anna Viñolasi Núria Viñolas, editat per El Mèdol i el Centrede Promoció de la Cultura Popular i Tradi -cional Catalana+ Dansa per ballar. Dansàneu 10è aniversari/ Diversos autors, editat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya Danses del LluçanèsLa festa major de l’Arboç / Ramon Vilar iJosep Crivillé, editat pel Centre de Promocióde la Cultura Popular i Tradicional Catalana

1994

1994

1994

1995

1996

1996

1997

1998

1999

2001

20022008

Pub

lica

cion

s

Sobre la dansa tradicional, calendari i geogra-fia, indumentària, acompanyament musicalde les danses, textos...Enregistrament de les músiques de les dan-ses pallareses en motiu del Dansàneu

Danses populars i tradicionals de la Valld’Aran, entre Catalunya i Occitània...

Llibre: partitures, coreografies i propostesdidàctiques. CD: jocs per a fer saltar, peu poli-dor, roda moliner, moros vénen, la xica boni-ca, la Caterineta...

Cançons de bressol, de falda, de diada, màgi-ques, d’ofici, d’animals, jocs de dits...Material que consta de tres blocs: Cançonstradicionals per ballar i cantar, danses degegants i bastons de Peramola i músiquestradicionals de nova creació

Partitures de cançons de les valls d’Àneu

Sobre la notació coreogràfica, manual de des-cripció coreogràfica, punts bàsics de la dansacatalana: peus

Recull de les músiques d’algunes de les dan-ses tradicionals que s’han treballat alDansàneu

Director: Ferran Rella i ForoCap de redacció: Joan Blanco i BarriladoCoordinació: Laura Grimau i BertranSuport logístic: Cristina Farran, Eulàlia Jardí, Verònica Guarch (del Centre de Promoció dela Cultura Popular i Tradicional Catalana, CPCPTC), Gemma Fabregat.

Textos: Lluís Puig, Ferran Rella, Joan Guitart, Antoni Ricou, Carles Isús, Joan Civat, GenarCervós, Carme Mestre, Joan Serra, Llorenç Prats, Maria Puig, Pili Orduño, Monte Trullàs,Manel Pereira, Joan Figueres, Ferran Martínez, Ramon Vallverdú, Jordi Abella.

Fotografies: CCVA: Joan Blanco i Laura Grimau; CPCPTC: Santi Carbonell; Paquita Roig,Pep Lizandra, Celina Farran, Montse Trullàs, Mireia Izquierdo, Ecomuseu de les Valls d’À-neu: Jordi Abella.

Producció gràfica: Raül Valls - Okedi Disseny i Publicacions SLImpressió: Gráficas Fornesa SA. Diposit Legal: L-1110-2004

Adreça de l’editor: Consell Cultural de els Valls d’Àneu Carrer Major, 625580 Esterri d’Àneu, tel. 973 626316. www.aneu.cat - consell@aneu.orgEls articles publicats a Nabius-Dansàneu expressen solament l’opinó dels seus autors.

Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaCentre de Promoció de la Cultura Populari Tradicional Catalana

Ajuntamentd’Esterri d’Àneu

NABIUS núm. 8 - Juliol 2011