treball fi de grau. curs 2013-2014

––

TREBALL FI DE GRAU

Grafologia, un passeig pel

subconscient de l’infant

Grau en Educació Primària

Autor: Jesús FORTET i CARDONA

Tutor: Ignasi DE BOFARULL i TORRENTS

Data de presentació: 15/05/2014

ABSTRACT

According with the “Institut d’Estudis Catalans”, graphology is an art to

judge character, provision and skills of a human by his calligraphy features. For

this reason, I wanted to know if I can use it to know kids personality.

To check it, I did an experiment created by Susana Tessouro de Grosso

that consisted some kids between 8-9 years old have to write, individually a free

and anonymous text and then, with the help of graphology laws, try to discover

the personality of this kids without knowledge of it before.

Considering it results, I thought graphology is an element you can increase

your knowledge about kids, when you combine it with other techniques, like

observation in class, because graphology isn’t 100% exactly, as you will be able

see in this research.

ÍNDEX

1. Introducció.......................................................................................................1

2. Marc teòric

2.1. Concepte de grafologia......................................................................2

2.2. Les parts d’una lletra

2.3. Les vuit lleis d’interpretació grafològiques

2.4. Aspectes de la grafologia més aplicables a infants............................3

3. Metodologia

3.1. Descripció...........................................................................................5

3.2. Material...............................................................................................6

3.3. Model de pauta d’anàlisi

4. Resultats

4.1. Taula comparativa..............................................................................9

4.2. Percentatges d’encert......................................................................10

5. Conclusions...................................................................................................11

6. Bibliografia.....................................................................................................12

7. Annexos

7.1. Annex 1: Tipus de tamanys..............................................................13

7.2. Annex 2: Tipus d’inclinació...............................................................14

7.3. Annex 3: Tipus de direcció...............................................................15

7.4. Annex 4: Tipus de continuïtat...........................................................16

7.5. Annex 5: Tipus de pressió................................................................17

7.6. Annex 6: Escrit grafològic subjecte 1...............................................18

7.7. Annex 7: Anàlisi grafològic subjecte 1..............................................19

7.8. Annex 8: Escrit grafològic subjecte 2...............................................21

7.9. Annex 9: Anàlisi grafològic subjecte 2..............................................22

7.10. Annex 10: Escrit grafològic subjecte 3...........................................24

7.11. Annex 11: Anàlisi grafològic subjecte 3..........................................25





1

1. INTRODUCCIÓ

Quan un docent comença un curs acadèmic i es troba amb el seu alumnat,

una de les prioritats hauria de ser tenir un alt coneixement de la personalitat

d’aquests, per tal de poder-los ajudar en el desenvolupament de la seva tasca

educativa. Aquest coneixement es va adquirint dia a dia, però tenint en compte

la quantitat de temps que un mestre necessita per programar, elaborar materials

didàctics, avaluar (...) tenir reunions; és molt important trobar una eina que

permeti assolir ràpidament el coneixement dels seus alumnes.

Com a futur docent he volgut indagar en alguna tècnica que permeti

apropar-se, en el mínim temps possible, a la personalitat de l’alumnat. El fet que

la grafologia es faci servir en adults, em va fer pensar si aquesta tècnica es podria

aplicar, també, en els infants.

Per tot el que he esmentat anteriorment, em plantejo el següent objectiu

de recerca: investigar si es possible aplicar la grafologia en infants.

2

2. MARC TEÒRIC

2.1. CONCEPTE DE GRAFOLOGIA

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la grafologia és “l’art de jutjar el

caràcter, la disposició i les aptituds d’una persona per les característiques de la

seva lletra en escriure”.

2.2. LES PARTS D’UNA LLETRA

Il·lustració 1: dibuix fet per l’autor de la recerca.

2.3. LES VUIT LLEIS D’INTERPRETACIÓ GRAFOLÒGIQUES

Per tal de tenir una visió més global d’un escrit i, conseqüentment, més

informació sobre el caràcter de l’individu, hi ha una sèrie d’aspectes que cal tenir

presents (Tessouro, 2011, 13):

a) Ordre: capacitat d’organització i adaptació.

b) Tamany: tendències i necessitats de l’individu. Es troba calculant la mitjana

aritmètica de la mesura, en mm, dels tres-quatre ovals de les dos primeres línies,

del mig i finals.

c) Forma: nivell de bons modals i cultura.

d) Inclinació: necessitats de contacte amb altres individus.

e) Direcció: estats d’ànim.

Oval o zona central

Zona superior

Zona inferior

3

f) Velocitat: nivell d’intel·ligència. S’esbrina calculant la mitjana aritmètica de

totes les lletres redactades cada minut al llarg de l’escrit.

g) Continuïtat: capacitat per ordenar i intuir idees.

e) Pressió: energia i control del temperament.

Cadascuna té els seus indicadors que permeten veure el grau

d’assoliment de cada llei. Aquests es podran consultar a l’apartat 3.3. d’aquesta

recerca.

2.4. ASPECTES DE LA GRAFOLOGIA MÉS APLICABLES A INFANTS

A la pràctica es poden aplicar tots els aspectes mencionats al punt

anterior. No obstant, vull fer èmfasi en una de les lleis esmentades anteriorment:

la forma.

Quan un infant està formant la seva personalitat, sovint es dedica a copiar

el que fan els seus referents, per exemple: familiars i mestres. En el cas de la

cal·ligrafia; copiar com escriuen a la pissarra els seus docents. Es a dir, lletra de

tipus cal·ligràfic. Això fa que l’alumnat, probablement, no tingui un caràcter gaire

definit.

A mesura que passen els anys, els infants van conformant la seva

personalitat i conseqüentment, el seu tipus de lletra. En cas contrari “no ha

superado la etapa caligráfica en su escritura, puede juzgarse como pobre de

personalidad, pues no ha adquirido unes características propias, diferenciadas

de las de los demás” (Nanot, 1962, 55).

Per aquest motiu, a l’hora de fer un anàlisi grafològic a un infant, la forma

és l’aspecte que menys s’hauria de tenir en compte i, quan més gran sigui la

4

persona a analitzar, més importància agafarà aquesta llei. Per aquest motiu, en

aquesta recerca no es tindrà en compte la forma.

5

3. METODOLOGIA

3.1. DESCRIPCIÓ

Per tal de comprovar si el meu objectiu de recerca és cert o no he decidit

posar en pràctica un experiment plantejat per la grafòloga Susana Tessouro de

Grosso (Tessouro, 2011, 12): agafar un grup d’una determinada edat, en el meu

cas he agafat alumnes de tercer de primària del centre de pràctiques on he estat

enguany, i demanar que cadascú escrigui un text amb les següents

característiques:

Ha de ser en un full blanc, en cap cas quadriculat, ja que les línies del

segon full podrien influenciar en la inclinació de l’escrit. En el dors del full

constarà el número de llista per identificar-lo posteriorment.

Ha de tenir entre 15 i 20 línies, per tal de poder tenir més ventall de lletres

per valorar el tamany mitjà.

El tema de l’escrit ha de ser lliure per evitar influències en l’estat d’ànim.

Ha de ser anònim per tal que la visió que es té de la persona no pugui

influenciar. Només s’haurà de posar el número de llista per saber qui és

un cop obtinguts els resultats.

Cada cop que passi un minut, l’examinador dirà: “ratlla” i els alumnes

hauran de posar una línia divisòria (exemple: ca I sa), per tal de determinar

la velocitat mitjana de l’escrit.

Quan un alumne hagi arribat a les 15-20 línies donarà la volta al full i

esperarà a que la resta acabin la prova.

Cada discent tindrà un estri de punta fina (llapis) i gruixuda (retolador) i

haurà de triar quin vol fer servir, de forma lliure.

Un cop s’hagin recollit tots els escrits, es triaran els cinc que es considerin

més rellevants per analitzar. El criteri que es farà servir per la selecció serà la

diferència vers l’estil cal·ligràfic. Es a dir, s’analitzaran els cinc escrits que tinguin

la lletra menys escolar, per l’adquisició de personalitat, tal i com menciona

Alfonso Nanot a la pàgina 3 d’aquesta recerca.

6

Quan s’hagin triat els cinc escrits es procedirà a fer el seu anàlisi grafològic

amb l’ajut d’una pauta d’observació, que es podrà localitzar al punt 3.3. d’aquesta

recerca.

Un cop extrets els resultats es demanarà a la tutora els noms dels cinc

autors dels escrits analitzats i es farà una comparativa de caràcter entre els

resultats grafològics obtinguts i la perspectiva que tingui la mestra sobre aquests

alumnes.

3.2. MATERIAL

Per tal de poder dur a la pràctica aquest experiment caldrà:

Un full en blanc per alumne.

Un llapis i un retolador per discent.

Un cronòmetre per calcular la velocitat mitjana.

Una lupa, un escaire, un cartabó i un transportador d’angles per analitzar

el tamany, inclinació i direcció dels escrits.

Pauta d’observació.

3.3. MODEL DE PAUTA D’ANÀLISI

En el següent full es disposa de la pauta que he fet servir per reunir la

informació grafològica extreta dels escrits analitzats. Els indicadors han sigut

proporcionats per la grafòloga Susana Tessouro de Grosso.

7

Subjecte nº.:

Estri utilitzat1 Punta fina ( ) Persona més quotidiana i

concreta. Punta gruixuda ( ) Persona més

intuïtiva i creativa.

Ordre2 Cuidat ( ) Espontani, simpàtic,

educat, actitud correcta. Descuidat ( ) Poc metòdic per fer

feines i amb faltes de respecte.

Tamany3 T. Mitjà dels ovals:

Gran ( ) Més de 3,5 mm.

Necessita amplituds del “jo”, extravertit i dinàmic.

Petita ( ) Menys de 2,5 mm.

Es concentra fàcilment, introversió, tendeix a la vida interior.

Molt petita ( ) Menys de 2 mm.

Molt detallista, escrupolosa, minuciosa, es fixa molt en els detalls.

Mitjana ( ) Entre 2,5 i 3,5 mm.

Equilibri, bona adaptació a les situacions.

Sobrealçada ( )

Desig de superioritat i vol tendir a tenir un nivell de vida alt.

Estreta ( ) Introversió, li agrada estar sol i actitud reflexiva.

Extensa ( ) Extravertida, necessitat de relacionar-se amb altres persones.

“Gladiolada” ( ) Persona astuta, profunda i predomina la lògica.

Creixent ( ) Predomina el pensament màgic, li agrada molt planificar les coses.

Rebaixada ( ) Realista, amb capacitat d’adaptació i humil.

Zona única ( )

Molt autocrític i molt centrat en la zona conscient.

Desigual ( ) Molta afectuositat.

Inclinació4 Vertical ( ) “Autocontrol, domini de sí

mateix”. “Dextrógira” ( ) Bona capacitat

d’adaptació, necessita el contacte dels iguals.

Molt “dextrógira” ( )

“Els sentiments funcionen independentment dels interessos.

Invertida ( ) Introvertit i amb conducta allunyada dels altres, li costa manifestar allò que sent.

Molt invertida ( )

Molt introvertit i reservat. Desigual ( ) Canvi d’estat d’ànim en base als interessos dels altres.

Direcció5 Rectilínia ( ) Caràcter serè, persona

estable. Ascendent menys de 5 mm. ( )

Tendeix a la iniciativa i l’activitat, emprenedor.

Ascendent més de 5 mm. ( )

Tendirà a tenir ambicions que li costarà assolir.

Descendent fins els 5 mm. ( )

Poca capacitat de treball, depressió, tristesa, dolor intern,...

Descendent esporàdica ( )

“Estat depressiu esporàdic”.

Descendent progressiva ( )

Depressió greu, pensaments de

1 Tessouro, 2011, 12. 2 Tessouro, 2011, 14. 3 Tessouro, 2011, 28-30. 4 Tessouro, 2011, 42-44. 5 Tessouro, 2011, 47-50.

8

suïcidi i té la mort molt present.

Sinuosa ( ) Persona emotiva, s’adapta a les situacions, amb habilitats i diplomàtic.

Còncava ( ) Pot començar una cosa amb depressió i acabar fent-la amb positivisme i acabar assolint-la.

Convexa ( ) Comença una activitat amb molt d’entusiasme i a mesura que avança es va desanimant.

Escalonada ascendent ( )

Té moltes ambicions i optimisme continguts per una realització no resolta.

Escalonada descendent ( )

Tendeix a caure en situacions depressives, però intenta lluitar per sortir d’elles.

Serpentina ( ) Persona adequada, humil i amb canvis constants d’humor.

Desigual ( ) Té molta inestabilitat emocional i a arrel d’això, molta inseguretat en la seva autoestima.

Velocitat6 V. Mitjana: Lenta ( ) Unes 100 lletres per minut.

Persona tranquil·la amb una actitud poc sorprenent.

Ràpida ( ) Entre 130 i 200 lletres per minut.

Persona amb agilitat, astuta i ben organitzada.

Mitjana ( ) Entre 100 i 130 lletres per minut.

Caràcter temperat i conscient de sí mateix en tot moment.

Precipitada ( ) 200 lletres per minut.

Persona molt activa, impulsiva i dinàmica.

Desigual ( ) Necessita frenar els impulsos que té.

Continuïtat7 Lligada ( ) Bona capacitat de

raonament, deducció, conseqüent amb els fets, coordinació d’idees i facilitat per assimilar nous coneixements.

Deslligada ( ) Molta intuïció, necessita estar en constant contacte amb el subconscient.

Agrupada ( ) Fa servir la lògica i la intuïció en els seus raonaments.

Amb lapsus de cohesió ( )

Temorosa amb molta indecisió i amb complex d’inferioritat.

Fragmentada ( )

Predomina la intuïció. Desigual ( ) Dubtosa i amb tendència a vacil·lar

Pressió8 Mitjana ( ) Equilibri entre tendències. Ferma ( ) Fermesa i seguretat,

bona capacitat d’organització i treball.

Tova ( ) Sociable i dolça amb un temperament suau.

Lleugera ( ) Delicat, fi i una mica introvertit.

Pastosa ( ) Li costarà molt parar atenció, es cansa física i anímicament amb facilitat.

Fusiforme ( ) “exuberant”.

Taula 1: Rúbrica d'anàlisi grafològic.

6 Tessouro, 2011, 54-57. 7 Tessouro, 2011, 59-61. 8 Tessouro, 2011, 64-66.

9

4. RESULTATS

4.1. TAULA COMPARATIVA

Una vegada fets els corresponents anàlisis, s’extreuen els següents

resultats:

Resultat grafològic: Aportació tutora d’aula: Subjecte 1 (nº de llista: 13):

Quotidià. Sí.

Concret. Sí.

Simpàtic. Sí.

Educat. Sí.

Extravertit. Sí.

Dinàmic. Sí.

Autocontrol de sí mateix. Sí, però a vegades és una mica impulsiu. Estable.

Necessita frenar els seus impulsos. Sí.

Segur de sí mateix. Sí, però a vegades dubta.

Subjecte 2 (nº de llista: 21):

Quotidià. No, li agrada innovar.

Concret. Sí.

Simpàtic. Sí.

Educat. Sí.

Autocontrol de sí mateix. No, és bastant impulsiu.

Es concentra amb facilitat. No, es distreu amb facilitat.

Estable. Sí, però a vegades és impulsiu.


Intuïtiu. Sí. Subjecte 3 (nº de llista: 12):

Quotidià. Sí.

Concret. Sí.

Simpàtic. Sí.

Educat. Sí.

S’adapta a les situacions. Sí, tot i que a vegades li costa.

Autocontrol. Sí.

Necessita frenar els seus impulsos. No, és molt tranquil.

Capacitat de raonament, deductiu. Li costa bastant.

Exuberant. Sí. Subjecte 4 (nº de llista: 3):

Quotidià. Sí.

Concret. Sí.

Simpàtic. Sí.

Educat. Sí.

Es concentra fàcilment. Sí.

10

Introvertit. No, es relaciona amb tothom amb facilitat.

Domini de sí mateix. Sí.

Autocontrol. Sí.

Necessita frenar els seus impulsos. No, és molt tranquil.

Intuïtiu. Sí.

Equilibrat. Sí. Subjecte 5 (nº de llista: 18):

Intuïtiu. Sí.

Creatiu. Sí.

Simpàtic. Sí.

Educat. Sí, quan vol.

Extravertit. Sí.

Dinàmic. Sí.

Estable. Sí.


Capacitat de raonament, deductiu. No, li costa.

Segur de sí mateix. Quan una cosa no la coneix es sent insegur.

Taula 2: Resultats grafològics i comparativa amb la tutora d'aula

4.2. PERCENTATGES D’ENCERT

a) Subjecte 1: 70%

b) Subjecte 2: 66%

c) Subjecte 3: 77%

d) Subjecte 4: 81%

e) Subjecte 5: 80%

11

5. CONCLUSIONS

Un cop finalitzat l’experiment i havent obtingut els resultats establerts a les

pàgines anteriors d’aquesta recerca; he pogut extreure la següent conclusió:

La grafologia no és 100% fiable. Cal tenir en compte que, sí és veritat que

ajuda a tenir un coneixement més profund de l’infant, però cal complementar-ho

amb altres tècniques, com una observació a l’aula que t’ajudi a tenir un ventall

d’informació més ampli.

Com a resposta a l’objectiu plantejat a l’inici d’aquesta recerca: puc

concloure que la grafologia es pot aplicar, però sempre combinada d’altres

tècniques que complementin la informació.

12

6. BIBLIOGRAFIA

6.1. BIBLIOGRAFIA

-Tessouro, S. (2011). Grafología científica. Buenos Aires: Kier.

-Institut d’Estudis Catalans. (1995). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona:

Moll.

-Nanot, A. (1962). La grafologia, espejo de la personalidad. Barcelona: Gassó

Hnos.

13

7. ANNEXOS

7.1. ANNEX 1: TIPUS DE TAMANYS9

9 Tessouro, 2011, 31-34.

14

7.2. ANNEX 2: TIPUS D’INCLINACIÓ10

10 Tessouro, 2011, 45-46.

15

7.3. ANNEX 3: TIPUS DE DIRECCIÓ11

11 Tessouro, 2011, 50-53.

16

7.4. ANNEX 4: TIPUS DE CONTINUÏTAT12

12 Tessouro, 2011, 61-63.

17

7.5. ANNEX 5: TIPUS DE PRESSIÓ13

13 Tessouro, 2011, 67-68.

18

7.6. ANNEX 6: ESCRIT GRAFOLÒGIC SUBJECTE 1

Mesura del tamany

Lletres per minut

Inclinació i direcció

Il·lustració 2: escrit per un dels alumnes analitzats.

19

7.7. ANNEX 7: ANÀLISI GRAFOLÒGIC SUBJECTE 1

Subjecte nº.: 1 (nº llista: 13) Estri utilitzat14 Punta fina (X ) Persona més quotidiana i



Ordre15 Cuidat (X ) Espontani, simpàtic,



Tamany 16 T. Mitjà dels ovals: 4,5 mm. Gran (X ) Més de 3,5 mm.








Sobrealçada ( )







Zona única ( )



Inclinació17 Vertical (X) “Autocontrol, domini de sí






Molt invertida ( )


Direcció18 Rectilínia (X) Caràcter serè, persona






Poca capacitat de treball, depressió,


20

tristesa, dolor intern,...




Depressió greu, pensaments de suïcidi i té la mort molt present.










Velocitat19 V. Mitjana: 48 lletres/minut. Lenta ( ) Unes 100 lletres per minut.








Desigual (X) Necessita frenar els impulsos que té.

Continuïtat20 Lligada (X) Bona capacitat de






Fragmentada ( )


Pressió21 Mitjana ( ) Equilibri entre tendències. Ferma (X) Fermesa i seguretat,







21


Mesura del tamany

Lletres per minut



22


Subjecte nº.: 2 (nº de llista: 21) Estri utilitzat22 Punta fina (X) Persona més quotidiana i



Ordre23 Cuidat (X) Espontani, simpàtic,



Tamany24 T. Mitjà dels ovals: 2,3 mm. Gran ( ) Més de 3,5 mm.


Petita (X) Menys de 2,5 mm.






Sobrealçada ( )







Zona única ( )









Molt invertida ( )










23


























Deslligada (X) Molta intuïció, necessita estar en constant contacte amb el subconscient.




Fragmentada ( )


Pressió29 Mitjana (X) Equilibri entre tendències. Ferma ( ) Fermesa i seguretat,







24


Mesura del tamany

Lletres per minut



25














Mitjana (X) Entre 2,5 i 3,5 mm.


Sobrealçada ( )







Zona única ( )









Molt invertida ( )


Direcció34 Rectilínia ( ) Caràcter serè, persona








26




Descendent progressiva (X)


























Fragmentada ( )


Pressió37 Mitjana ( ) Equilibri entre tendències. Ferma ( ) Fermesa i seguretat,





Fusiforme (X) “exuberant”.


27


Mesura del tamany

Lletres per minut



28










Petita (X) Menys de 2,5 mm.






Sobrealçada ( )







Zona única ( )









Molt invertida ( )










29


























Deslligada (X) Molta intuïció, necessita estar en constant contacte amb el subconscient.




Fragmentada ( )


Pressió45 Mitjana (X) Equilibri entre tendències. Ferma ( ) Fermesa i seguretat,







30


Mesura del tamany

Lletres per minut



31


Subjecte nº.: 5 (nº de llista: 18) Estri utilitzat46 Punta fina ( ) Persona més quotidiana i

concreta. Punta gruixuda (X) Persona més





Tamany48 T. Mitjà dels ovals: 5,5 mm. Gran (X) Més de 3,5 mm.








Sobrealçada ( )







Zona única ( )









Molt invertida ( )










32















Velocitat51 V. mitjana: 37 lletres/minut Lenta ( ) Unes 100 lletres per minut.















Fragmentada ( )


Pressió53 Mitjana ( ) Equilibri entre tendències. Ferma (X) Fermesa i seguretat,







treball fi de grau. curs 2013-2014

Education

escrit grafolgic subjecte

anlisi grafolgic subjecte

kids personality

tipus dinclinaci

grau grafologia

graphology isnt

help of graphology laws

grafologia ms aplicables