FRANCISCA GARCÍA MORENO

Francisca, o com li diu la gent, Paca, és una dona que va lluitar per poder finalment treballar a on ella va voler. Va començar a estudiar en un poble petit de Còrdova, a Villa Del Río. Però per problemes familiars i econòmics, van obligar-la a deixar l'escola amb tansols 7 anys. Va obligar-la la seva mare, la meva besàvia, ja que ella estava treballant tot eldia, i algú havia de fer les feines de casa. I aquelles feines les va ocupar la meva àvia. Ella tot i que no volia fer-ho perquè volia estudiar, no va tenir un altre remei que quedar-sea casa. Tot i així, a casa seva llegia i escrivia.Uns anys després, quan ella tenia uns 14 anys va començar a treballar en el camp a prop de casa seva durant una temporada. Ella odiava el camp, però era la única forma de portar diners a casa, però a ella no li agradava gens. A més, el sou variava depèn de la collita que feien o agafaven.Més endavant, va poder deixar de treballar al camp, una cosa que va alegrar-la molt. Tot i així, el treball que va aconseguir no era gaire millor que l'altre, però en aquells moments li donava igual la feina que tingués que fer excepte el que ella havia estat fent durant un temps. La seva feina tractava de fabricar una espècie de cadires fetes de vímet. No és que li agrades, però segons ella pagaven bastant bé, i no cansava tant.I l'últim treball que va fer va ser després d'emigrar de Còrdova a Terrassa amb el seu mariti els seus fills. Era una bona modista. Ho va ser durant molts anys, aproximadament uns 20. Treballava en una boutique al carrer FuenteVieja on cosien i venien vestits únics de nuvia i de dames d'honor.La meva àvia és una dona que sempre ha lluitat i s'ha esforçat al màxim quan ha hagut defer les coses. Estic molt orgullosa d'ella.