MANEL ARMENGOL TRANSICIONSEls setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina

MANEL ARMENGOL TRANSICIONSEls setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina

EXPOSICIÓ

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Fundació Foto Colectania

COMISSARIAT

Irene de Mendoza

COORDINACIÓ

Anna Printezi i Mireia Alcón

CATÀLEGEDICIÓ / DISSENY

Silvia Rotllant

TEXTOS

Irene de Mendoza, Manel Armengol

COORDINACIÓ

Anna Printezi

COORDINACIÓ CATÀLEG EN LÍNIA

Josep Font

TRADUCCIONS

NOVA Traductores

EXPOSICIÓ ITINERANT

ORGANITZACIÓ:

Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya

Direcció General de Creació i Empreses Culturals

(DGCEC)

Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses

Culturals

Joan Francesc Ainaud, subdirector general de

Promoció Cultural

Fundació Foto Colectania

Pepe Font de Mora, director

Amb la col·laboració dels ajuntaments

de Vilanova i la Geltrú, de l’Hospitalet de Llobregat,

d’Igualada i de Girona.

Del Centre d’Art Contemporani LA SALA, del Museu

de l’Hospitalet. L’Harmonia-espai d’art, del Museu

de la Pell d’Igualada, de l’Institut de Cultura

d’Igualada, l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada

i el Centre Cultural La Mercè.

COORDINACIÓ GENERAL

Josep Font

PREMSA I COMUNICACIÓ

Lourdes Domínguez i Loli Jiménez

DISSENY

Sílvia Rotllant

TRANSPORT I MUNTATGE

Jorge Bravo

ASSEGURANÇA

nationale suisse

FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA

PATRONAT

President

Mario Rotllant

Vice-president

José Mª Llorens

Secretari

Ignacio Vives

Director

Pepe Font de Mora

Directora artística

Irene de Mendoza

Coordinadora

Anna Printezi

Projectes externs i itineràncies

Mireia Alcón

Arxiu i col·lecció

Jaume Ribera

Administració

Paula Medrano

Disseny gràfic

Silvia Rotllant

Conservació i restauració

Pau Maynés

Premsa

Mahala Comunicación

Equip en pràctiques

Aina Pomar

Clara Laguillo

Fundació Foto Colectania

Julián Romea, 6

08006 Barcelona

T. +34 93 217 16 26 F. +34 93 218 73 11

e-mail: colectania@colectania.es

www.colectania.es

ITINERARI DE L’EXPOSICIÓ

Centre d’Art Contemporani LA SALA. Vilanova i la

Geltrú

Del 22 de març al 26 de maig

Museu de l’Hospitalet. L’Harmonia-espai d’art

Hospitalet de Llobregat

Del 13 de juny al 8 de setembre

Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Igualada

Del 20 de setembre al 20 d’octubre de 2013

Centre Cultural La Mercè. Girona

Novembre i desembre

Aquesta és una versió en línia del catàleg editat

amb motiu de l’exposició homònima produïda

per la Fundació Foto Colectania i que va exhibir-se

a l’Arquivo Municipal de Lisboa del 21 de novembre

de 2008 al 30 de gener de 2009 amb el suport

de l’Institut Ramon Llull.

L’any 2013.....poder-la itinerar pels centres d’art

de Catalunya, moment en què va fer-se

aquesta versió del catàleg.

Foto Portada:

72 Street, Subway Station, Manhattan, Nova York,

1978, 25 x 37 cm

Exposició coproduïda per:

MANEL ARMENGOL TRANSICIONSEls setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina

7

A Transicions, Manel Armengol ens presenta una mirada a la realitat entransformació. Mitjançant les tres sèries d’imatges d’Espanya, dels EstatsUnits i de la Xina en la dècada dels anys 70 del segle passat, Armengoltranscendeix la seva època i fa que esdevinguin avui veritables assajosfotogràfics, un relat únic més enllà de la distància geogràfica que separa elsindrets.

L’observació sincrònica de tres realitats que només tenen en comú elprocés de canvi al qual es veuen sotmeses ens permet reflexionar justamentsobre aquests espais transicionals. L’essència de les metamorfosis, les causesque les impulsen, les esperances que generen, els límits amb què topen vistesen retrospectiva... Tot això i molt més ens suggereixen les instantàniesd’Armengol.

L’època i els llocs triats pel fotògraf són ben particulars i, alhora,exemplars. Els anys 70 foren anys de revolta arreu, anys de qüestionamentde les estructures heretades, moltes de les quals no havien sobreviscut ja alsanys 60 i, per tant, aquests anys representen un devessall d’iniciatives,d’assajos.

També l’estat espanyol, la Xina i els EUA representen llocs bencontrastats. Tots ells, tanmateix, comparteixen la recerca d’unes certeses queel present no els oferia en aquells anys, cadascuna de característiquesparticulars.

Addicionalment aquestes 75 fotografies, procedents dels fons de lacol·lecció de la Fundació Colectania, ens permeten recuperar una primeraetapa del seu treball. Una època prèvia al moment que Manel Armengol, enparaules seves, va passar de «caçador» –les fotos de reportatge, del clicimmediat i intuïtiu– a «pescador d’imatges».

Des del Departament, esperem que aquest projecte expositiu itinerantpermeti acostar al màxim nombre de ciutadans l’oportunitat d’interrogar-sesobre aquestes etapes de transició. Certament, moments com els que vivimavui ho fan oportú i fins i tot necessari. Resto, doncs, convençut que serà unaexperiència significativa i enriquidora.

Ferran Mascarell i CanaldaConseller de Cultura

9

A finals dels anys setanta Espanya, els Estats Units i la Xina vivien unperíode de canvis fonamentals en la seva història. Va ser una època intensai plena d’incerteses que Manel Armengol va saber captar a partir d’unamirada personal i profunda.

En aquell moment Manel Armengol començava a fer les primeres passesen l’àmbit del reportatge social, col·laborant per a diferents mitjans. Així,moltes de les fotografies fetes a Espanya constitueixen la crònica d’unaèpoca, com les que va fer durant les manifestacions per les llibertats,convertides en un referent iconogràfic de la Transició. D’altres, en canvi, espresenten com un moment suspès més enllà de les tensions pròpies d’aquellsanys: és el cas de la nena retratada a Entre la multitud o Paisatge industriali habitatges. El conjunt de fotografies realitzades als Estats Units formen unrelat en si mateix, de vegades no exempt d’humor, que es construeix a partird’instantànies fetes als carrers, al metro o en un bar. Les fotografies de laXina ens presenten un país en aquell moment tancat a l’exterior, estrany idesconegut, que Armengol ens mostra a partir de la seva mirada més íntima.

Les tres sèries transcendeixen la seva època per esdevenir, avui,veritables assaigs fotogràfics, un relat únic més enllà de la distànciageogràfica que les separa.

La trajectòria posterior de Manel Armengol, amb treballs més personalscom ara El jardí dels guerrers, Elements o les sèries més recents, Herbariumi Cròniques d’Islàndia, ens mostra com el seu interès s’ha anat depurant capa les formes més elementals i primigènies de la naturalesa. Però com passaen aquests treballs, les seves instantànies de fa trenta anys, més enllà delconsum ràpid, ens conviden a contemplar-les durant una estona fins adescobrir que ben sovint són els petits detalls els més reveladors.

Amb aquesta mostra la Fundació Foto Colectania continua fidel a un delsseus principals objectius: difondre la fotografia creativa espanyola iportuguesa i els seus autors mitjançant exposicions tant a dins com a fora delnostre país. Des d’aquí volem agrair el suport de totes les entitats que hancol·laborat amb nosaltres per fer possible aquest projecte.

Irene de Mendoza

11

TRANSICIONSEspanya, els Estats Units, la Xina

Trenta-cinc anys enrere, Espanya retia comptes a la història i començava una

nova etapa: la transició de la dictadura a la democràcia. S'obrien noves portes

cap a la resta del món, cap a l'intercanvi, l'evolució i el creixement polític i

social dels ciutadans. Es tancava una etapa de foscor, silencis i repressió i

s'albiraven horitzons democràtics de diàleg.

En aquesta mateixa època, els Estats Units vivien el final de l'època daurada

del flower power. Les generacions joves i no tan joves vivíem amb la convicció

que un món diferent, fins i tot un món feliç, era possible. Els missatges hippies

encara cuejaven i es preferia fer l'amor i no la guerra. Encara no havia

aparegut el fantasma de la sida. A Manhattan es podia passejar i xerrar

despreocupadament amb algú del carrer. A Washington Square o al Central

Park, hi bullien amb entusiasme tot de somriures amigables i jocs. Cadascú

anava al seu aire, en plena connexió amb l'entorn. Això, avui, no és gens fàcil

de trobar. Avui, aquella atmosfera de confiança se l'han empassat les pors i el

recel envers el que, o el qui, ens és desconegut.

El 1979, la Xina encara era la gran oblidada d'Occident. Els viatges de gent

estrangera hi arribaven amb comptagotes, especialment de periodistes

interessats a conèixer el gran gegant adormit. Era un lloc ignot on tothom

anava vestit de blau, amb les típiques gorres i sabatilles del comunisme de

Mao. Per les grans avingudes de Pequín, hi transitaven milions d'homes i

dones en bicicleta. Cridava l'atenció del visitant el fet que pràcticament no hi

hagués sorolls dels motors dels cotxes o les motocicletes. El 1979, Mao ja era

mort i qui tenia el poder era la que més tard es coneixeria com a «Banda dels

quatre». Era una època indefinida políticament. Hi apareixien les primeres

generacions amb posats i ulleres de roquer, que semblaven el preludi de certs

canvis en l'horitzó (en una de les fotografies, hi veiem una gran pancarta amb

obrers a cavall saltant cap a l'any 2000). S'hi estava perfilant un gran gir.

TRES LLOCS, TRES TEMPS, UNA ÈPOCA DE TRANSICIONSVaig viure intensament el període de la transició espanyola, sobretot quan

vaig fotografiar les manifestacions per les llibertats a la Barcelona del 1976.

Les fotografies de l'actuació policial es van publicar en els mitjans de premsa

més importants d'Estats Units, Alemanya, França i altres països i hi van tenir

un gran impacte. Avui són tot un emblema de l'època de la transició

espanyola cap a la democràcia i han aparegut en múltiples portades de

llibres i reportatges de televisió, a més de passar a formar part de

col·leccions de museus.

A la sèrie de l'Espanya de la transició, les imatges són retalls de la vida

quotidiana, del carrer, de les persones; només n'hi ha algunes que mostren

manifestacions puntuals o provenen directament d'un reportatge per a un

mitjà. La roba estesa al Carmel, els immigrants del Café de l'Ópera, el jubilat

d'un barri de Madrid i moltes altres formen la memòria de l'època i la

transmeten; són registres sociològics, documents: aquestes «petites» escenes

del personatge anònim a la ciutat, o l'estampa poètica de la roba al vent que

ens parla de la pobresa de la seva gent -sense mostrar-los-, habitants d'un

lloc alt i oblidat de la gran urbs (el barri del Carmel, Barcelona).

Les imatges de la sèrie USA daten de finals del 1977 i del 1978, quan jo

treballava com a corresponsal gràfic per a un conegut setmanari espanyol.

Són imatges al·luvió, per dir-ho així, instants breus dels meus passeigs pels

carrers de la metròpolis o per les immensitats desèrtiques del sud, prop de

la frontera dels esquenes mullades. Sempre anava amb la càmera i

fotografiava, per exemple, un personatge assegut a la vorera davant el One

Mile House Restaurant, amb un mitjó de cada color, fumant una burilla

gairebé consumida al costat d'una cadira esgavellada, un personatge

representatiu de la impietat del sistema, sol, abandonat, sense tenir res per

fer; o la desolació i la soledat de les persones al metro de l'estació del carrer

72; i/o el jove que jugava amb la màquina a Astor Place, aliè a la nevada i

a tantes altres coses.

13

A la Xina, vaig anar-hi el 1979 amb l'encàrrec de fer un reportatge en color

de la Xina del moment per a una revista gràfica mensual. Paral·lelament a

la feina, anava fent fotos en blanc i negre com si fossin apunts personals,

amb una altra càmera. El resultat d'aquelles mirades agafades d'aquí i

d'allà, més íntimes, menys pomposes que les que em calien per al

reportatge, constitueixen el cos d'aquesta col·lecció.

En aquella ocasió, el viatge tenia un límit de tres setmanes i una sèrie de llocs

preestablerts. A la Xina, immediatament vaig advertir quelcom que no havia

vist abans enlloc més; la manera de mirar dels xinesos a partir d'una manera

de ser quieta, silenciosa i molt atenta, gairebé contemplativa: miraven dins

el cotxe, per les finestretes, com si hi veiessin éssers estranys, escodrinyaven

i es picaven l'ullet entre ells; altres vegades s'acostaven a palpar la textura

de la meva camisa, fins i tot per comprovar-ne les costures a màquina, per

dalt i per baix.

A la Xina, al mes d'abril, l'atmosfera tenia l'halo blanquinós que tant sovint

presenten les imatges d'Orient. Aquella mateixa atmosfera d'una boira lleu

sobre el llac de Hangzhou feia augmentar encara més la sensació que

l'espai i el temps s'havien aturat. Tot era com en un conte i em vaig deixar

atrapar per la suavitat de la lentitud i l'absència de sorolls de motor. Eren els

temps anteriors al Gran salt cap al 2000.

Manel Armengol

15

Paisatge industrial i habitatges, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, 1978

16

Jubilat i pati de cases, Madrid, 1977

17

Entre la multitud, Barcelona, 1979

18

Roba estesa al Carmel, Barcelona, 1976

19

Tres nens i tres gossos, Badalona, 1979

20

Boxejadors al gimnàs, Barcelona, 1979

Immigrants al Café de l'Ópera, Barcelona, 1976

24

Jeep policial perseguint una parella per la vorera, Barcelona, 1976

25

Actuació policial contra els manifestants, Barcelona, 1976

26

Tres nens, Pequín, 1979

28

Soldat amb càmera fotogràfica, Xangai, 1979

29

A l’oficina, Xangai, 1979

30

A la

Gra

n M

ura

lla, 1

979

31

En

fila

t a

l'esc

ala,

pre

nen

t ap

un

ts d

el n

atu

ral,

Peq

uín

, 197

9

32

Carreró de Xangai amb pluja, 1979

33

Fumador, Hangzhou, 1979

34

Nens i home davant del llac, Hangzhou, 1979

35

Nois mirant dins del cotxe, Xangai, 1979

36

37

"Te amo". Downtown, Manhattan, Nova York, 1978

Coffee Shop, Califòrnia, 1977

40

Incendi, Los Angeles, Califòrnia, 1977

42

"The One Mile House Restaurant", Manhattan, Nova York, 1978

43

Residència per a alcohòlics. The Bowery, Manhattan, Nova York, 1978

44

Twin Towers des del Soho, Manhattan, Nova York, 1978

45

"The Cube", Astor Place, Manhattan, Nova York, 1978

46

Pare

lla d

e d

on

es a

Cen

tral

Par

k, M

anh

atta

n, N

ova

York

, 197

8

Paisatge industrial i habitatges,Sant Adrià de Besòs, Barcelona,1978, 25 x 37 cm

Jubilat i pati de cases, Madrid, 1977, 25 x 37,8 cm

Entre la multitud, Barcelona, 1979, 24,8 x 37,2 cm

Roba estesa al Carmel, Barcelona, 1976,25 x 37,8 cm

Tres nens i tres gossos, Badalona, 1979, 25 x 37 cm

Immigrants al Café de la Ópera,Barcelona, 1976, 24,8 x 37,1 cm

Actuació policial contra els manifestants,Barcelona, 1976, 25 x 37 cm

Actuació policial contra els manifestants,Barcelona, 1976, 25 x 37 cm

Boxejadors al gimnàs, Barcelona, 1979, 37 x 25 cm

Jeep policial perseguint una parella per lavorera, Barcelona, 1976, 25 x 37,4 cm

"Jo també..." (2), Barcelona, 197725 x 37,8 cm

Noi i gos, Saragossa, 1977, 25 x 37,8 cm

Obrers de la construcció en vaga,Barcelona, 1977, 24,9 x 37,4 cm

Emigrant o immigrant?, Barcelona,1978, 37,2 x 24,8 cm

Canvi de cromos, Badalona, 1979, 25 x 37,3 cm

"Construcción en lucha, solidaridad".Durant una Assemblea, Barcelona, 197737,3 x 25 cm

“Salida de Urgencia”, Madrid, 1977, 25,5 x 37,8 cm

Espanya

48

Gina Lollobrigida i els homes, Barcelona, 1977, 24,9 x 37,3 cm

Bar Los Toreros, Barcelona, 1978, 25 x 37 cm

Nen menjant un gelat, Badalona, 1979, 25 x 37,5 cm

Barcelona Término, Barcelona, 1979, 25 x 37 cm

El destape, Barcelona, 1976, 37,4 x 24,7 cm

Soldat amb càmera fotogràfica, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

A l’oficina, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Tres nens, Pequín, 1979, 40 x 27 cm

Fumador, Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm Nens i homes davant del llac,Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm

A la Gran Muralla, 1979, 40 x 27 cm

Enfilat a l'escala, prenent apunts del natural, Pequín, 1979

Xina

Carreró de Xangai amb pluja, 1979, 27 x 40 cm

49

Nois mirant dins del cotxe, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

El mestre i els alumnes, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm

Monument als herois. Plaça Tien An Men,Pequín, 1979, 27 x 40 cm

Paisatge d’arbres i riu, prop de la GranMuralla, 1979, 27 x 40 cm

Cap al 2000, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Homes dins d’un camió, Pequín, 1979, 27 x 40 cm

Tres nenes i un nen, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Jocs d’infants al parvulari, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Dos coloms al circ, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Dues noies, cinc homes, cinc bicicletes,Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm

Avi i nena en bicicleta, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Esperant l’autobús, Pequín, 1979, 27 x 40 cm

Home mirant dazibaos, Pequín, 1979, 27 x 40 cm

Einstein i els xinesos, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Llac de Hangzhou, 1979, 27 x 40 cm Pujant a la Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm

Mariner admirat, Xangai, 1979, 27 x 40 cm

Home amb bicicleta, Pequín, 1979, 27 x 40 cm

Reunió sota una construcció antiga, Xangai,1979, 40 x 27 cm

Nena davant d’un aparador, Pequín, 1979, 27 x 40 cm

50

Funcionari meditatiu, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm

Signes de construcció, Gran Muralla, 1979, 27 x 40 cm

Equilibrista admirat, Xangai, 1979, 40 x 27 cm

"Te amo". Downtown, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm

Coffee Shop, Califòrnia, 1977, 25 x 37 cm

"The One Mile House Restaurant",Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm

Residència per a alcohòlics. The Bowery,Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm

Twin Towers des del Soho, Manhattan,Nova York, 1978, 25 x 37 cm

Incendi, Los Angeles, Califòrnia, 1977, 22x 14 cm

“The Cube", Astor Place, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm

Parella de dones a Central Park,Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 25 cm

Parella d’homes a Central Park, Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 25 cm

72 Street, Subway Station, Manhattan,Nova York, 1978, 25 x 37 cm

EUA

51

52

El Soho, Manhattan, Nova York, 1978, 25 x 37 cm

Desert senyalitzat, Texas, 1977, 19 x 37 cm "The West Side Clean Up",

Manhattan, Nova York, 1978, 21 x 37 cm "Courtesy...", Los Angeles, Califòrnia, 1978,28 x 38 cm

Enigma House, Manhattan, Nova York,1978, 27 x 37 cm

420 W. Broadway, Manhattan, Nova York,1978, 25 x 38 cm

Tarda a Washington Square, Manhattan,Nova York, 1978, 25 x 37 cm

Glamour, Los Angeles, Califòrnia, 1977, 38 x 26 cm

"Littering is filthy and selfish...", Manhattan,Nova York, 1978, 27 x 37 cm

Al capvespre, Manhattan, Nova York, 1978, 27 x 37 cm

Photokodak, Orlando, Miami, 1978, 19 x 37 cm

Reflections I. El Soho, Manhattan, Nova York, 1978, 37 x 20 cm

53

En TRANSICIONES, Manel Armengol nos presenta una mirada a larealidad en transformación. Mediante las tres series de imágenes de España,de Estados Unidos y de China en la década de los años 70 del siglo pasado,Armengol trasciende su época y hace que se conviertan hoy en verdaderosensayos fotográficos, un relato único más allá de la distancia geográfica quesepara los lugares.

La observación sincrónica de tres realidades que solo tienen en común elproceso de cambio al cual se ven sometidas nos permite reflexionarjustamente sobre estos espacios transicionales. La esencia de lasmetamorfosis, las causas que las impulsan, las esperanzas que generan, loslímites con los que chocan vistas en retrospectiva... Todo eso y mucho másnos sugieren las instantáneas de Armengol.

La época y los lugares escogidos por el fotógrafo son muy particularesy, a la vez, ejemplares. Los años 70 fueron años de revuelta continua, añosde cuestionamiento de las estructuras heredadas, muchas de las cuales nohabían sobrevivido ya a los años 60 y, por tanto, estos años representan untorrente de iniciativas, de ensayos.

También el Estado español, China y EE.UU. representan lugares biencontrastados. Todos ellos, aun así, comparten la investigación de unascertezas que el presente no les ofrecía en aquellos años, cada una concaracterísticas particulares.

Adicionalmente, estas 75 fotografías, procedentes de los fondos de lacolección de la Fundació Colectania, nos permiten recuperar una primeraetapa de su trabajo. Una época previa al momento en el que ManelArmengol, según sus palabras, pasó de «cazador» » –las fotos de reportaje,del clic inmediato e intuitivo– a «pescador de imágenes».

Desde el Departamento, esperamos que este proyecto expositivoitinerante permita acercar al mayor número de ciudadanos la oportunidadde interrogarse sobre estas etapas de transición. Ciertamente, momentoscomo los que vivimos hoy en día lo hacen oportuno e incluso necesario. Medespido, pues, convencido de que será una experiencia significativa yenriquecedora.

Ferran Mascarell i CanaldaConsejero de Cultura

A finales de los años setenta España, Estados Unidos y China vivían unperiodo de cambios fundamentales en su historia. Fue una época intensa yllena de incertidumbres que Manel Armengol supo captar a partir de unamirada personal y profunda.

En aquel momento, Manel Armengol comenzaba a dar sus primerospasos en el ámbito del reportaje social, colaborando para distintos medios.Así, muchas de las fotografías tomadas en España constituyen la crónica deuna época, como las que realizó durante las manifestaciones por laslibertades, convertidas en un referente iconográfico de la Transición. Otras,por el contrario, se presentan como un momento suspendido más allá de lastensiones propias de aquellos años: es el caso de la niña retratada en Entrela multitud o Paisaje industrial y viviendas. El conjunto de fotografíasrealizadas en Estados Unidos conforman un relato en sí mismo, en ocasionesno exento de humor, que se construye a partir de instantáneas tomadas enlas calles, en el metro o en un bar. Las fotografías de China nos desvelan unpaís en aquel momento cerrado al exterior, extraño y desconocido, queArmengol nos muestra a partir de su mirada más íntima.

Las tres series trascienden su época para convertirse hoy en verdaderosensayos fotográficos, un relato único más allá de la distancia geográfica quelas separa.

La trayectoria posterior de Manel Armengol, con trabajos máspersonales como son El Jardín de los guerreros, la serie Elementos o sus másrecientes Herbarium y Crónicas de Islandia, nos muestra cómo su interés seha ido depurando hacia las formas más elementales y primigenias de lanaturaleza. Pero como sucede en estos trabajos, sus instantáneas de hacetreinta años, más allá del consumo rápido, nos invitan a contemplarlasdurante un rato hasta descubrir que son a menudo los pequeños detalles losmás reveladores.

Con esta muestra la Fundación Foto Colectania sigue fiel a uno de susprincipales objetivos: difundir la fotografía creativa española y portuguesa ya sus autores a través de exposiciones tanto dentro como fuera de nuestropaís. Desde aquí queremos agradecer el apoyo de todas las entidades quehan colaborado en hacer posible este proyecto.

Irene de Mendoza

54

TRANSICIONESEspaña, Estados Unidos, China

Hace unas tres décadas, España pasaba cuentas con la historia e iniciaba una

nueva etapa, la transición de la dictadura a la democracia. Nuevas puertas se

abrían hacia el resto del mundo, al intercambio, a la evolución, al crecimiento

político y social de los ciudadanos. Se cerraba una etapa de oscuridad,

silencios y represión, para abrir horizontes democráticos dialogantes.

En esa misma época, Estados Unidos vivía los finales de la época dorada del

flower power. Las generaciones jóvenes y ya no tan jóvenes vivíamos con la

convicción de que era posible un mundo distinto, incluso un mundo feliz. Los

mensajes hippies todavía coleaban y se prefería hacer el amor y no la

guerra. Aún no había aparecido el fantasma del sida. En la Gran Manzana

uno podía pasear y entablar despreocupadamente una charla con alguien

en la calle. En Washington Square o Central Park hervían de entusiasmo

sonrisas amigables y juegos. Cada uno a su aire en completa conexión con

el entorno. Algo que hoy no es fácil encontrar. Hoy, aquella atmósfera de

confianza ha sido engullida por los miedos y el recelo hacia el o lo

desconocido.

En 1979 China era aún la gran olvidada de Occidente. Llegaban con

cuentagotas los viajes de extranjeros, especialmente periodistas interesados

en conocer al gran gigante dormido.

Era un lugar ignoto donde todo el mundo vestía de azul, con sus típicas

gorras y zapatillas del comunismo de Mao. Por las grandes avenidas de

Pequín discurrían millones de hombres y mujeres en bicicleta. Llamaba la

atención del visitante la casi total ausencia de ruidos de motor de coches o

motocicletas. En 1979, Mao ya había muerto y dominaba el poder la que

después se llamó «Banda de los cuatro». Era una época políticamente

indefinida. Aparecían las primeras generaciones con poses y gafas rockeros

que preludiaban cambios en el horizonte (en una de las fotos vemos una

gran pancarta con obreros a caballo saltando hacia el año 2000). Se estaba

perfilando un gran vuelco.

55

TRES LUGARES, TRES TIEMPOS, UNA ÉPOCA DE TRANSICIONES

Viví intensamente el período de la Transición española, sobre todo cuando

fotografié las manifestaciones por las libertades en la Barcelona de 1976.

Las fotografías de la actuación policial se publicaron, con gran impacto, en

los medios de prensa más importantes de Estados Unidos, Alemania, Francia

y otros países. Hoy constituyen un emblema de la época de la Transición

española a la democracia, y han aparecido en múltiples portadas de libros,

reportajes televisivos, además de integrarse en colecciones de museos.

En la serie de la España de la Transición, las imágenes son retazos de la vida

cotidiana, de la calle, de las personas; tan sólo algunas de ellas muestran

manifestaciones puntuales, o proceden directamente de un reportaje para

un medio. La ropa tendida en El Carmelo, los inmigrantes del Café de la

Ópera, el jubilado de un barrio de Madrid y tantas otras componen y

transmiten la memoria de la época, registros sociológicos, documentos: esas

«pequeñas» escenas del personaje anónimo en la ciudad, o la estampa

poética de la ropa al viento que nos habla de la pobreza de sus gentes –sin

mostrarlos—, habitantes en un lugar alto y olvidado de la gran urbe (el

barrio de El Carmelo, Barcelona).

Las imágenes de la serie USA datan de finales de 1977 y 1978, cuando yo

trabajaba como corresponsal gráfico para un conocido semanario español.

Son imágenes aluvión, por así decirlo, cortos instantes de mis paseos por las

calles de la Metrópolis o por las inmensidades desérticas del sur, junto a la

frontera de los espaldas mojadas. Siempre andaba con la cámara y

fotografiaba, por ejemplo, a un personaje sentado en la acera al pie de One

Mile House Restaurant, con un calcetín de cada color, fumando una colilla

casi extinguida junto a una silla desvencijada, un personaje representativo

de la impiedad del sistema, solo, abandonado, sin nada en qué ocuparse; o

la desolación y soledad de las personas en el metro de la estación de la calle

5656

72; y/o el joven que jugaba con la máquina en Astor Place, ajeno a la

nevada y a tantas otras cosas.

Fui a China en 1979 con el encargo de realizar un reportaje en color de la

China del momento para una revista gráfica mensual. Paralelamente al

trabajo iba tomando fotos en blanco y negro a modo de apuntes personales,

con otra cámara. El resultado de esas miradas aquí y allá, más íntimas,

menos ampulosas que las que necesitaba para el reportaje, constituyen el

cuerpo de esta colección.

En aquella ocasión el viaje estaba limitado a tres semanas y a lugares

preestablecidos.

En China advertí inmediatamente algo que no había visto antes en ningún

otro lugar, la manera de mirar de los chinos a partir de un estar quieto,

silencioso y muy atento, casi contemplativo: miraban dentro del coche, por

las ventanillas, como si vieran seres extraños, escudriñaban y se lanzaban

guiños entre sí; otras veces se acercaron a palpar la textura de mi camisa,

incluso para comprobar las costuras a máquina, por encima y por debajo.

La atmósfera en China, en el mes de abril, tenía ese halo blanquecino que

tantas veces muestran las imágenes de Oriente. Esa misma atmósfera de

leve niebla en el lago de Hangzhou aumentaba todavía más la sensación del

espacio y el tiempo detenidos. Todo era como un cuento y me dejé atrapar

por la suavidad de la lentitud y la ausencia de ruidos de motor. Eran los

tiempos precedentes al Gran salto al 2000.

Manel Armengol

57

In TRANSITIONS, Manel Armengol gives us a glimpse of reality in thethroes of transformation. Through the three sets of photos of Spain, theUnited States of America and China in the nineteen seventies, Armengoltranscends this era and transforms them today into veritable photographicessays, a unique story reaching beyond the geographical distance thatseparates them.

The synchronized view of the three realities, with the process of changeto which they were subject the only point in common, permits us to reflectprecisely on these transitional spaces. The essence of metamorphosis, thecauses behind it, the hopes generated, the limits which retrospective viewscome up against... All of this and much more can be found in Armengol’sphotos.

The time and the places chosen by the photographer are specific and atthe same time, exemplary. The nineteen seventies were years of widespreaduprising, a time for questioning inherited structures, many of which had notsurvived the decade of the sixties. As a result, these years inspired a surge ofinitiatives, and of essays.

Spain, China and the USA stood in stark contrast. However, all shared thequest for truth that the present time did not provide, and each with their ownparticular characteristics.

These seventy five photographs from the Fundació Colectania collectionalso permit us to recover one of the first stages of Armengol’s work. A timeprior to that when Manel Armengol, in his own words, moved from «hunter»�news photos requiring an instant and intuitive click� to «fisherman ofphotos».

On behalf of the Ministry, we hope that this exhibition will provide anopportunity for everyone to examine these transitional stages. Certainly,moments like those that we are seeing today make this appropriate andeven essential. For this reason, this is sure to be a significant and enrichingexperience.

Ferran Mascarell i CanaldaMinister of Culture

58

59

Towards the end of the 1970s, Spain, the United States and Chinaunderwent a period of profound changes. It was an intense period, full ofuncertainties that Manel Armengol was able to capture through his personaland profound vision of those events.

At that time, Manel Armengol was taking his first steps in the field ofsocial reportage, working with different media. Many of the photographs hetook in Spain, such as those he took during the freedom demonstrations,constitute a chronicle of an era and have become a symbolic reference ofSpain's transition to democracy. Others, by contrast, appear as momentssuspended in time, located somewhere beyond the tensions of those times:this is the case with his picture of a girl in Entre la multitud (In the Crowd) orPaisaje industrial y viviendas (Industrial Landscape and Houses). The seriesof photographs taken in the United States form a story, not without humour,in themselves; a story composed of snapshots taken in the streets, thesubway and in a bar. The photographs of China show us a strange andunknown place; Armengol gives us a very personal view of a country that atthe time was closed to the outside world.

The three series transcend their times to become authentic, photographicessays, a unique story traversing the geographical distances separating thethree subjects.

Manel Armengol's later career, with more personal work such as El Jardínde los guerreros (The Garden of the Warriors), the series Elementos(Elements) or his most recent Herbarium and Crónicas de Islandia (IcelandChronicles) show how his interests have been refining themselves towards themore elemental and original forms of nature. However, just as in these works,Armengol's snapshots taken thirty years ago deserve more than a quickglance and invite us to contemplate them in greater depth, until we find thatthe small details are often the most revealing.

With this exhibition, the Foto Colectania Foundation remains faithful toone of its main objectives: to promote creative, Spanish and Portuguesephotography and its authors through exhibitions both inside and outsideSpain. We would like to thank all the organisations who have made thisproject possible for their support.

Irene de Mendoza

TRANSITIONSSpain, United States, China

Three decades ago, Spain came to terms with its past and began a new stage

— the transition from dictatorship to democracy. New doors were opening to

the rest of the world, towards exchange, development, and towards political

and social growth for Spaniards. A period marked by darkness, silence and

repression was coming to a close and a horizon of democratic dialogue was

opening up.

At the same time, the United States was at the end of its flower power Golden

Age. We, the young — or not so young anymore — generation, lived life with

the conviction that a different world, even a happy world, was possible. Hippie

messages were still in the air and people preferred to make love rather than

war. The spectre of AIDS had still not appeared. You could stroll along the

streets of The Big Apple and strike up a conversation with a stranger. In

Washington Square and Central Park people exuded enthusiasm, wore wide

smiles and played games. Everyone doing their own thing in complete

harmony with their surroundings. Something that isn't easy to find these days.

Today, that atmosphere of trust has been crushed by fear and suspicion

towards the unknown.

In 1979, China was still the great «forgotten one» from the East. Bit by bit,

foreigners started to visit, especially journalists curious to find out more about

the great sleeping giant. It was an unknown place where everyone was

dressed in blue, with the characteristic caps and plimsolls of Mao's communism.

Millions of men and women bicycled along the streets of the-then Peking. What

struck visitors was an almost total absence of noise from cars or motorbikes. In

1979, Mao was already dead and what came to be known as «The Gang of

Four» held power. Politically, they were undefined times. The first generations

began to appear with their rocker looks and rocker sunglasses, a foretaste of

60

the changes on the horizon (in one of the photos we see a large placard

showing workers on horseback jumping towards the year 2000). A time of

massive change was beginning to take shape.

THREE PLACES, THREE TIMES, ONE PERIOD OF TRANSITIONS

My experience of the Spanish Transition was intense, especially when I

photographed the freedom demonstrations in Barcelona in 1976. The

photographs capturing the actions of the police had a huge impact when they

were published by leading newspapers in the United States, Germany, France

and elsewhere. Today they are a symbol of the period of Transition to

democracy in Spain and have appeared on numerous book covers, in television

reports, and have also become part of museum collections.

In the series Spain in the Transition, the photographs are snippets from

everyday life, from the street, of people. Only some show particular

demonstrations or were taken as part of a specific photojournalism report. La

ropa tendida en El Carmelo (Washing Hung Out to Dry in El Carmelo), Los

inmigrantes del Café de la Ópera (Immigrants at the Café de la Ópera), el

jubilado de un barrio de Madrid (Retired Man in a Neighbourhood in Madrid)

and many others comprise and convey the memory of the times... sociological

records, testimonies: these «small» scenes of anonymous people in the city, or

the poetic picture of clothes blowing in the wind that conveys the poverty of its

wearers-without showing them-inhabitants of a high place forgotten by the big

metropolis (El Carmelo in Barcelona).

The images from the USA series date from the end of 1977 and 1978, when I

was working as a photojournalist for a well-known Spanish weekly

publication. There are dozens of these alluvium images, short moments from

61

62

my walks along city streets, or in the immense deserts of the south, next to the

border of the land of the wet backs. I would always take my camera with me

on my walks and would photograph, for example, someone sitting on the

pavement outside the One Mile House Restaurant with different coloured

socks on, smoking the remnants of a cigarette butt beside a rickety chair, a

representative of the heartlessness of the system, alone, abandoned, with

nothing to do; or the desolation and loneliness of people in the subway at

72nd Street station; and the youngster playing with a game machine at Astor

Place, oblivious of the snow and of everything else.

I went to China in 1979 to do a colour photo story on the China of the time for

a monthly magazine. Whilst there, using another camera, I also took some

black and whites that were more like my own personal notes. The result of

those random shots-more intimate, less bombastic than those needed for the

assignment-makes up the body of this collection.

The 1979 trip was limited to three weeks and to pre-established locations.

I noticed something immediately in China that I had not seen anywhere else:

the way of looking of the Chinese, which was calm, silent and concentrated,

almost contemplative:

They would look through the windows and into the car as if they were looking

at some kind of strange beings, scrutinising and exchanging winks. At other

times they would come up to me and feel the texture of my shirt and even

examine the machine stitching inside and out.

In that month of April in China, there was a kind of off-white halo in the air

that is so often seen in images of the East. That same atmosphere of light fog

over the lake at Hangzhou further intensified the feeling that time and space

had stopped. It was like a story and I let myself be carried along by the

gentleness of the slow pace and the absence of the roar of engines. They were

times before the Great Leap to 2000.

Manel Armengol