BeniarjóSenyoriu d’Ausiàs March

TEXTOS · ACTIVITATS

TOUR D’OFERTES CULTURALS

GUIES DIDÀCTIQUES

5

Introducció

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar:

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Ausiàs March

Edita:Diputació de València. Sarc

Coordinació:Josep Carceller

Redacció:Josep CarcellerManuela Orozco Fotografia:David Cantillo

Correcció:Servici de Normalització Lingüística. Diputació de València

© Textos: dels autors© De la present edició: Diputació de València. SARC

Dipòsit Legal: V-1112-2011

7

Índex

Introducció 5

Índex 7

Presentació 9

La Safor: comarca 11

Beniarjó

• Geografia 23

• Història 31

• El Senyoriu dels March 35

• Patrimoni històric i cultural 43

Ausiàs March 59

Glossari 62

Bibliografia 64

9

Presentació

Té a les seues mans un exemplar de les guies didàctiques que edita el Servici d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València-SARC amb la finalitat d’una banda, de promocionar el patrimoni cultural de la província de València i, d’altra, afavorir que els ciutadans del nostre territori el cone-guen i el disfruten.

La importància d’estes guies didàctiques radica a desenrotllar una eina de treball que vaja més enllà de la mera difusió i s’estructuren recursos didàctics per a un major aprofundiment i un aprofitament més intens dels patrimoni i els recursos associats.

Les guies didàctiques són el fruit d’un interés per treballar per la sensibilització cap a les fites patri-monials que alberga la província de València. Les guies es dirigixen, principalment, al col·lectiu escolar, però deixa una porta oberta per al descobriment, per part de tots els ciutadans.

La Diputació de València treballa intensament per la millora i creixement dels municipis de la nostra província, pel suport dels seus projectes i planificacions, en especial dels culturals en el cas del SARC i de l’Àrea de Cultura. Així, les guies didàctiques es configuren com un excel·lent material que afig valor als programes que, al voltant del turisme cultural, es gestionen en els municipis valencians des de fa alguns anys.

Es tracta d’uns quaderns útils, amb un gran sentit pràctic, amb un equilibri palès entre la teoria i una part més lúdica en què, a través de les activitats, l’aprenentatge es convertix en una diversió.

Esperem que les guies didàctiques servisquen al propòsit perquè han sigut creades: donar a conéixer el ric patrimoni cultural de la província de València.

Salvador Enguix Morant

Diputat de Cultura

11

Comarca de la Safor

Nom històric: l’Assafor

Comarca valenciana, pertanyent a les Comarques Centrals que inclou 31 municipis que reunixen més de 183.000 habitants. Situada al sud de la Ribera, a l’est de la Costera i la Vall d’Albaida, i al nord del Comtat i la Marina Alta, està oberta completament a la mar per l’est.

La Safor és una de les comarques valencianes més ben delimitades per la seua orografia, no debades, en àrab, vol dir «rocam» o «pedres», conca de la safor seria, en eixe cas, conca de les roques.

Amb una superfície de 428 km2, els geògrafs la situen com el punt on s’ajunten el sistema Prebètic i l’Ibèric. Des del sud-oest, es troba delimitada per la serralada de la Safor (1.013 m), un últim estrep del sistema Prebètic, i al nord, per l’extrem del sistema Ibèric, format per la serra de les Agulles, enmig d’estos dos extrems queda el massís del Montdúver (841 m), el qual separa les dos planures de la comarca, l’horta de la Safor i la Valldigna.

Cap a l’interior i en sentit nord-sud, també hi ha una potent serra Grossa, on destaca el cim del Picaio (728 m). Estes muntanyes separen la Safor de les comarques de la Costera i de la Vall d’Albaida.

A la part baixa del cim de la Safor, entra provenint de l’Alcoià el curs fluvial més important de la comarca, el riu d’Alcoi, el qual travessa la comarca fins al Grau de Gandia. El riu Vernissa, venint de Pinet, entra per l’extrem meridional de la serra Grossa per a afluir en el Serpis a pocs quilòmetres de la mar. Per l’altra banda, a la Valldigna, als peus del cim del Montdúver, a la font Gran de Simat, naix el riu Vaca per a desembocar a la platja de Xeraco. Estos tres rius, gràcies al sistema de séquies que tant caracteritzen la comarca, irriguen des de temps immemorials els camps de la Safor.

Extensió: 430 km2 Població: 183.392 h [2009] Coordenades: 38,97 lat. ; -0,21 long.

• Pinta en el mapa comarcal on se situa la comarca de la Safor

12

Delimitació amb altres comarquesLa comarca està formada per la vall del riu Xeraco, al nord, que dóna lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles, al nord, i les muntanyes de la Valldigna, al sud, i el curs baix del riu d’Alcoi, també conegut com a Blanc o Serpis, que forma l’horta de Gandia, entre el Montdúver, al nord, i la serra de la Safor, al sud.

La Safor és una comarca geogràfica i funcional, presidida per la ciutat de Gandia. Està situada en el cantó sud-est de la província de València. Els seus límits són: la mar, a l’est; al nord, la serra de les Agulles, últim punt del sistema Ibèric, que la separa de la Ribera Baixa; a l’est, el massís del Montdúver i la serra Falconera, últims punts de les serres Bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al nord-oest, i de la Vall d’Albaida a l’oest i el sud-oest. Al sud, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta.

A la comarca cal distingir dos entitats o subcomarques: la Valldigna i l’horta de Gandia.

• Sobre la rosa dels vents ubica els límits de la comarca.

• Troba la densitat de població de la comarca.

13

Formació geològicaLa Safor es correspon físicament amb les conques baixes del riu del Serpis i del seu afluent el Vernissa, que formen una plana rodejada de muntanyes i li donen una forma de ferradura oberta al mar.

La plana està formada per materials d’al·luvió, depòsits del plistocé i holocens de còdols, argiles roges i arenes, que presenten, en alguns punts, més d’un centenar de metres de grossària i constituïxen un suau pla inclinat que morirà en el mar. En la part de l’interior, limítrof amb la Vall d’Albaida, són freqüents les calcàries blanquinoses, però en la resta predominen els sòls de terra rossa, dissolució de calcàries, que formen les muntanyes circumdants. El litoral mediterrani és una llarga platja d’arena, amb dunes en algunes ocasions, que tanca una zona semipantanosa, les marjals de Tavernes, Xeraco, Xeresa, Piles i Oliva. Antany, estes marjals van estar dedicades al cultiu de l’arròs, actualment estan reconvertides en terrenys agrícoles o com a espais protegits de fauna i flora (Racó del Duc). Estes marjals estan inter-rompudes, a l’altura de Gandia, pel delta interior del riu d’Alcoi. Es tracta d’una restinga, una fletxa d’arena, de 25 km de longitud i 200 m d’amplària.

El massís muntanyós del Montdúver (841 m) i el contrafort de Bairén, s’alça entre la Safor i la Valldigna. La serra Falconera (454 m) arriba fins a Gandia. El massís del Montdúver, confluència de les serres ibèri-ques i prebètiques, presenta una intensa carstificació, i s’hi dóna tot tipus de formacions càrstiques: pòlies com els de Barx, dolines com les de les Foies, coves com les de Parpalló i abundants avencs.

La Safor.Imatge cedida per València Terra i Mar

14

Pel sud, la comarca es tanca amb les muntanyes de les serres d’Ador, la Safor, Gallinera i Mustalla. Són relleus pertanyents a la Prebètica amb orientació sud-oest a nord-est. Ací també es troben formacions càrstiques, la més espectacular de les quals és el circ de la Safor. I el congost de l’Estret de l’Infern, obert pel riu d’Alcoi, entre les serres d’Ador i la Safor.

A l’oest, la comarca es tanca per la serra Grossa, tallada pel riu Vernissa, que descendix des de la Vall d’Albaida, i que es convertix en la via natural de comunicació amb les comarques de l’interior.

La Vall de la Valldigna és el resultat d’una falla transversal, tancada més al nord pels últims contra-forts de les serres de les Agulles, i parcialment, a l’oest, per la serra del Toro, entre les quals s’obri el corredor d’Aigües Vives, que comunica amb Alzira. La Valldigna té l’aspecte d’una plana de ferradura, de fons pla, que s’obri per l’est al mar, recoberta per al·luvió quaternari i recorreguda pel riu Vaca.

• Consulteu un mapa. Comproveu si hi ha un mitjà de comunicació creat per l’home en eixa via de comunicació natural.

ClimaTemperatura mitjana anual: 18º C

Temperatura mitjana al mes de gener: 10,7º C

Temperatura mitjana al mes d’agost: 26,5ºC

Precipitacions anuals: 660 mm (Gandia) – 850 mm (Serra de la Safor)

El clima de la Safor és mediterrani, amb temperatures mitjanes un poc més elevades que a la resta del golf de València. El clima és el típic mediterrani costaner, un poc mes càlid que el de les altres planes valencianes per la protecció de les muntanyes, i mes plujós –entre 650 i 750 mm anuals–, també per la mateixa raó.

La forma semitancada que presenta, junt amb la Valldigna, les protegix de les gelades gràcies a la barrera natural del Montdúver i la serra de Corbera. Este clima benigne va permetre en breu temps el cultiu de la canya de sucre. Les precipitacions són més abundants que a la resta del litoral. Les precipitacions més abundants es donen a la tardor, associades a les borrasques de llevant. Estes precipitacions solen ser irregulars, de gran intensitat i de curta duració, que provoquen forts escolaments, eixides de rius i inundacions, fenòmens augmentats per les construccions alçades en llocs inadequats, que dificulten el drenatge al mar. A l’estiu es dóna un estiatge accentuat, típic dels climes mediterranis del llevant.

• ¿Quins factors fan diferent el clima de la Safor al de la resta del litoral? ¿Quines són les caracterís-tiques del clima mediterrani?

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

15

Vegetació

Predominen els pins que formen boscos menuts i perviuen de forma residual la surera i l’alzina.

La conjunció de temperatures hivernals molt suaus i pluviositat relativament elevada permet una certa exuberància de la vegetació, perceptible, sobretot, durant la temporada fresca de l’any. La flora és rica i comprén nombroses espècies d’afinitat bètica i nord-africana: llentiscle i margalló, pi, bruc i carrasques.

La massa forestal s’ha vist reduïda a causa dels incendis. Actualment, de les 16.000 hectàrees de super-fície forestal només se’n conserva una cinquena part.

EconomiaAgricultura

La base de l’economia comarcal, fins al 1960, va ser el monocultiu citrícola. L’agricultura, la indústria i el comerç giraven entorn d’este cultiu. El 1970 encara ocupava un 33% de la població activa, no obstant això; amb el temps s’ha redüit fins el 6%.

Antigament, hi havia zones pantanoses que foren aprofitades per a arrossars, que ara es troben en gran part assecades i dedicades a arbres fruiters o hortalisses. L’economia comarcal ha tingut com a base l’activitat agrària, centrada en el conreu de regadiu, que ha fet dels plans costaners i de les valls dels rius zones d’agricultura intensiva. Els vessants baixos de les muntanyes han quedat com a manifestació de l’antiga major extensió del secà, que ara es limita als bancals, amb garrofers, oliveres i ametlers.

El cultiu de secà queda reduït a las zones muntanyoses, mentre que el regadiu ha conegut un constant increment, a base de l’ús de l’aigua de riu i de pous. La primera modalitat, més antiga, aprofita sobretot el riu d’Alcoi o Serpis, que té un cabal mitjà de 75 hm3/any i fortes oscil·lacions estacionals. És per això que es va construir el pantà de Beniarrés, amb una capacitat de 12 hm3 i destinat únicament per a regs a l’horta de Gandia. Dins la unitat de gestió que es considera el riu Serpis i la Plana de Gandia, pràc-ticament a la comarca de la Safor, 5.300 ha eren regades per aigua superficial. Este sistema disposa d’una comunitat de regants regida per un sindicat general format per representants de les séquies; el sistema es completa amb el riu de Vernissa. Però l’expansió del regadiu els darrers 100 anys s’ha degut als nombrosos pous, tant a la Valldigna com a l’horta de Gandia.

L’evolució dels conreus de regadiu ha determinat una sèrie d’etapes econòmiques, dominada cadascuna per un conreu determinat: del segle xiv al xvi va ser la canya de sucre, però l’expulsió dels moriscs, la competència del sucre americà i una possible mutació climàtica arruïnaren el conreu al llarg dels segles xvii i xviii. Començà en aquell moment l’època de la seda amb el predomini de les moreres, fins que a mitjan del segle xix entrà en crisi amb la desaparició de la indústria sedera valenciana; s’inicià l’etapa final, la dels cítrics, sobretot el taronger, que en un segle s’ha estés sobre més de 14.000 ha i ocupa el 87% de les terres regades. Este percentatge arriba al 100% a municipis com Ador, Almiserà, Guardamar, Beniflá, Llocnou, Palmera, Rótova i Simat de la Valldigna. Durant decennis, tota l’economia de la comarca ha girat entorn d’este producte: conreu, comercialització, transport i industrialització han creat la riquesa i el treball de la major part de la població i, en especial, de la capital, Gandia.

A hores d’ara el taronger ocupa més de 10.500 ha, per unes 3.880 dels mandariners. Altres conreus de regadiu són les hortalisses amb 1.185 ha, és a dir, el 7% de les terres regades, especialment a muni-cipis com Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Gandia. L’arròs ha desaparegut.

Indústria

L’activitat industrial ha sigut molt secundària, tradicionalment lligada a l’agricultura: les antigues indús-tries creades en el segle xviii, com la sucrera, les filatures i els teixits de seda, centrades a Gandia i

16

Oliva, no han tingut continuïtat. I finalment nombrosos magatzems de preparació de la taronja. Entre les noves indústries que apareixen en els anys seixanta es troben: cartró, mobles, aliments i construcció.

La indústria del moble presenta dos branques: una, la de peces tallades de fusta que abastix les fàbri-ques menudes de mobles de cuina disperses per Gandia i pobles veïns. L’altra branca és la de cons-trucció de mobles escolars i d’oficina, centralitzada a Tavernes; la indústria de la construcció a Oliva, i la tèxtil a Benirredrà. La indústria de l’alimentació s’especialitza en dolços , i en sucs de fruites a Gandia, Xeraco i Oliva. Per la seua banda, la indústria de manipulació de l’arròs i d’altres cereals està centrada a Oliva, amb grans empreses que donen treball a més de 300 treballadors, mentre que les relatives als cítrics, fruites i hortalisses, estan repartides per totes les comarques. Directament relaci-onada amb l’envàs de fruites, està la indústria de cartró i el paper (Villalonga), per a la construcció de caixes i embolcalls, amb importants empreses.

Quant a la construcció d’edificis, està directament relacionada amb el boom turístic. La majoria de les empreses es dediquen a la fabricació de materials (àrids, teules, rajoles, taulells de ceràmica i marbre), arriben a ser-ne un centenar, i quant al nombre d’empleats oscil·len entre 190 i 35. També hi ha empreses que es dediquen directament a la construcció d’edificis, el nombre d’empleats de les quals varia en funció de les comandes.

Sector terciari

En les últimes dècades del segle xx, el sector terciari era el majoritari i representava el 39% de la població activa. Darrerament representa el 65% de la població activa i per tant el sector punta que arrossegava els altres sectors i l’augment demogràfic.

Els servicis, al contrari, estan molt desenrotllats i centrats a Gandia, que ha acaparat l’activitat terci-ària de la Safor, primerament en l’aspecte comercial de la taronja, des del segle passat, i després, en els camps financer (bancs), sanitari (centre hospitalari, especialistes), comercial, cultural (ensenyament mitjà, universitat d’estiu i la UPV), administratiu i de transports. La ciutat de Gandia ha sigut sempre i és un centre que ultrapassa l’estricte àmbit comarcal. Esta ciutat presenta una àrea d’influència amb dos zones d’interacció: d’una banda, la pròpia de la comarca de la Safor (Xeraco, Vilallonga, Bellreguard, Oliva, la Font d’En Carròs), i de l’altra, una zona d’influència indirecta a través dels subcentres de Sueca (Sueca, Cullera, Tavernes i Simat) i Albaida (Albaida, Ontinyent, Bocairent i Aielo de Malferit). En definitiva, Gandia organitza tota l’àrea litoral al sud de l’àrea metropolitana de València i penetra cap a l’interior fins a la Vall d’Albaida i pel sud fins a la Marina Alta. Els altres nuclis comarcals tenen un sector de servicis i unes àrees d’influències menys desenrotllades, fins i tot a pobles grans com Oliva i Tavernes de la Valldigna. A hores d’ara, el sector terciari és el que ocupa més població activa comarcal, ultrapassant l’agricultura i la indústria.

La Safor és hui, per al turisme, un dels centres més importants de la Comunitat Valenciana, sobretot per les platges de Gandia, Tavernes, Daimús, Oliva i Xeraco. D’una banda gràcies a la quantitat d’oferta hotelera i demés servicis relacionats amb el turisme i, d’altra banda, gràcies a una agricultura comercial o d’exportació. La platja de Gandia és, sens dubte, el primer centre turístic de les comarques centrals valencianes i el segon, darrere de Benidorm, de tota la Comunitat Valenciana.

El turisme que acudix als municipis costaners de la comarca està format bàsicament per espanyols, madrilenys, propietaris d’apartaments o xalets, que acudixen en períodes vacacionals, afavorit pels bons mitjans de transport terrestres i marítims.

17

ComunicacionsLes comunicacions de la comarca s’organitzen en un sistema molt complex, per la unió de la xarxa general i la densa xarxa local. L’eix fonamental nord-sud és el seguit per les comunicacions paral·leles a la costa al llarg de tot l’estat; València i Alacant, és el camí seguit per la carretera N-332 de València a Almeria per Gata, el ferrocarril València-Gandia, ampliació del València-Cullera el 1974, i l’auto-pista de la Mediterrània AP-7. D’este eix ixen comunicacions transversals cap a l’interior: la carretera CV-50 de Tavernes de la Valldigna a Llíria per Alzira, la CV-775 de Gandia a Xàtiva per Barx, la CV-60 d’Almansa al Grau de Gandia, que enllaça amb la Vall d’Albaida, la CV-715 de Benidorm a Gandia, que unix esta zona amb la Marina Alta, la d’Oliva a Pego. Sobre estes dos xarxes se n’intercala una altra, de carreteres locals entre els pobles, i amb les carreteres principals. Fins els anys setanta funcionaven els ferrocarrils de via estreta d’Alcoi a Gandia i de Carcaixent a Gandia i Dénia. El port de Gandia, situat prop de la desembocadura del riu d’Alcoi, es creà amb vista a l’exportació de taronges i al servici de la indústria alcoiana, però al segle actual ha perdut part de la seua importància i s’ha transformat en port de pesca, de transport general i de desballestament. L’any 1982, al port de Gandia hi havia 181 vaixells, amb 1.579 tones de registre brut i una tripulació de 617 homes. Les xifres d’explotació d’esta activitat pesquera foren, aquell any, de 1.394 tones desembarcades, amb un valor de 351 milions de pessetes (48% dels quals corresponen a peixos de fons, com ara el moll, el lluç, el pagell i el rap, 23% a peixos pelàgics com el seitó, la sardina, el sorell o el verat, 15% a mol·luscs i la resta, a crustacis). Més endavant vorem la situació actual del port de Gandia.

• Assenyala en el mapa les vies que comuniquen els principals municipis de la Safor.

Imatge cedida perValència Terra i Mar

18

Població i doblamentLa població ha conegut un constant augment al llarg dels últims tres segles. El desenrotllament agrari, el regadiu, els servicis i l’aparició de noves activitats industrials han permès un procés seguit de crei-xement humà.

L’any 1713, la població comarcal comptava amb 10.000 habitants, encara no s’havia recuperat de la sagnia poblacional provocada per l’expulsió dels moriscs (1609). A la fi del segle xviii havia aconseguit els 30.000 habitants, i la xifra es va duplicar al llarg del segle xix. L’expansió de la taronja va permetre que entre 1920 i 1940 la població passara de 62.000 habitants a ser-ne 94.000, però la Guerra Civil Espanyola va provocar una nova sagnia, i la població, el 1960, es mantenia en 95.000 habitants.

Segons el cens del 1991 la població de dret de la Safor és de 130.997 habitants, xifra gairebé idèntica a la del 1986 (130.271 h). D’estos, el 39,5%, concretament 51.806 habitants, es concentren a Gandia, el cap comarcal. Això indica una gran densitat (305 hab./km2), més important encara si es té en compte l’extensió de les muntanyes, i que dóna una idea clara de la intensitat de l’agricultura i del desenrotlla-ment dels servicis. Davant els forts augments de població d’anys anteriors, protagonitzats, sobretot, pels municipis litorals, com ara Xeraco, Gandia, Oliva, Tavernes de la Valldigna, Piles o Bellreguard, l’últim quinquenni (1986-91) es caracteritza per un feble creixement més repartit i homogeni, tot i que també és protagonitzat per alguns municipis litorals (Piles, Xeraco, Gandia i Oliva). Les pèrdues demo-gràfiques més importants –continuant la tendència anterior al 1986– pertanyen als municipis interiors de la comarca (Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiserà i Ador). El procés de concentració de la població s’ha accentuat al llarg de la dècada dels huitanta i, a hores d’ara, el 67,4% de la població comarcal és a Gandia, Oliva i Tavernes de la Valldigna. L’estabilitat demogràfica de la comarca contrasta amb el creixement econòmic continuat al llarg de la dècada dels anys huitanta. Els anys seixanta es produí una emigració important cap a França i es repetix anualment al temps de la verema.

Cal destacar la immigració de població procedent de la Manxa, Andalusia i dels països de l’Est, d’Orient i de l’Àfrica, i també el turisme, que dóna impuls al creixement de la població.

1713 10.000 hab.1920 62.000 hab.1940 94.000 hab.1970 110.000 hab.1986 130.000 hab. 1991 130.997 hab.2001 143.000 hab.2009 183.392 hab.

• Dibuixa gràfics de població del sector econòmic i explica-hi les possibles causes de l’augment....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

19

• Comenta la notícia. ¿A quin sector econòmic pertany? Fixa’t en el gràfi c què indica.

El port de Gandia tanca 2010 amb un increment de mercaderies del 6,20%El tràfi c de productes en l’enclavament gandià puja un 6,20% al desembre respecte al mateix mes del 2009. Sagunt i València han canalitzat un 7,48% de vehicles més que l’any anterior. Estes dades convertixen Valenciaport en el primer port espanyol i s’avança en cinc anys en les previsions realitzades en el Pla Estratègic 2015.

S.G._16/02/2011

Bones notícies per al port de Gandia. A pesar de la crisi econòmica, al mes de desembre del 2010, última dada facilitada per Valenci-aport, l’emplaçament gandià va manipular 266.522 tones íntegrament dedicades al comerç exterior, la qual cosa suposa un creixement del 6,20% respecte a l’any ante-rior

Este increment se sustenta, fonamentalment, en el tràfi c de mercaderia general no contenidoritzada i la pesca. En este sentit, durant 2010, el port ha canalitzat 265.478 tones de mercaderia general no contenidoritzada i 1.044 tones de pesca.

En el capítol de les mercade-ries, el paper i la pasta repre-senta el 68,3% del conjunt de mercader ies manipu-lades al port de Gandia. En

concret, este tràfi c augmenta un 11,04%, superant les 181.000 tones. Igualment, creix el tràfic de fruites, hortalisses i llegums i de productes químics. Mentre que els primers augmenten un 75% fi ns a les 7.000 tones, els segons avancen un 4,35%, arribant a les 48.000 tones. Al contrari, amb 16.000 tones, el tràfi c de fusta i suro decreix un 23,81%.

Valenciaport

Valenciaport ha tancat l’any 2010 amb 4.206.937 tones de mercaderies manipulades, xifra que representa un crei-xement del 15,14% respecte al 2009. Amb estes dades, Valenciaport es convertix en el primer port espanyol i s’avança en cinc anys en les previsions realitzades en el Pla Estratègic 2015.

Quant al tràfi c total, el 2010 Valenciaport ha canalitzat 64.028.786 tones, la qual cosa suposa un increment del 10,81%. El tràfic de merca-deria general no contenido-ritzada, vehicles i passat-gers sustenten, junt amb el de contenidors, este increment.

Igualment, registren alces els productes siderúrgics amb un 37,79% i els automòbils i les seues peces amb un 21,16%. Per unitats, els por ts de València i Sagunt van cana-litzar 430.442 vehicles, un 7,48% més que l’any anterior. No obstant això, esta xifra suposa una detracció del 22,39% respecte als registres obtinguts el 2007.

Per la seua banda, el tanca-ment de l’any ha confirmat les dades negatives dels productes a granel, tant líquids com sòlids.

2003 2004

Evolució del tràfi c en el Port de Gandia

2005 2006 2007 2008 2009 2010600.000 T.

100.000 T.

200.000 T.

300.000 T.

400.000 T.

500.000 T.

600.000 T.

20

La històriaDe la prehistòria a la romanització

El poblament prehistòric de la comarca és excepcionalment ben conegut durant el paleolític superior, a través de diverses coves que volten el massís del Montdúver i que han estat excavades: la del Parpalló, a la Drova (Gandia); la de les Meravelles, també a Gandia; les del Barranc Blanc i de les Rates Penaes, a Ròtova, i la de les Malladetes, a Barx. L’esquema de l’evolució del paleolític superior, suggerit per estes coves, és el que ha servit per a refer el panorama de tota la Comunitat Valenciana. Algunes van ser habitades després, durant el neolític. El poblament del segon mil·lenni a.C. està documentat a través de diverses coves d’enterrament, com les de les Foietes, a Tavernes de la Valldigna, i la Cova Negra, de la Marxuquera (Gandia), i dels poblats del bronze valencià, abundosos, situació que es repetix, ja dins del primer mil·lenni a.C. , amb els poblats ibèrics i amb una necròpoli ibèrica famosa, la d’Oliva. La romanització fou intensa, encara que no hi hagué cap ciutat, però els nuclis rurals foren importants, com ho demostra la densitat de les inscripcions trobades. És gairebé segur que la transformació agrí-cola, amb la creació de l’horta, es produí durant l’època romana imperial (segles i-iii).

De l’època musulmana fins a l’actualitat

La presència musulmana quedà marcada pel desenrotllament del regadiu a l’horta de Gandia i per l’apa-rició de nombroses alqueries, que han donat pas, amb el temps, als actuals pobles; la Safor es mantenia baix la protecció del castell de Bairén. La reconquesta cristiana restà determinada per la batalla que es produí entre musulmans i cristians per la conquesta de Bairén, que suposà el pas decisiu per a l’ex-pansió cristiana al nord de les nostres terres, més enllà del riu Xúquer. Els cristians se situaren sobre els pobles més importants, mentre els menuts continuaven amb la seua població musulmana, després morisca. És amb la presència cristiana que Gandia assolí el paper de capital comarcal, ja que d’alqueria es convertí a poc a poc en la població més important, de manera que el 1323 esdevingué cap d’una baronia que el 1339 arribà a ser ducat. La història de la baixa edat mitjana a la Safor va unida a la dels ducs de Gandia, que es convertiren en una de les principals famílies nobles valencianes; la seua senyoria s’estenia sobre la major part de l’horta de Gandia, i inclogué també el comtat d’Oliva. L’expansió agrària de la canya de sucre fou la base de la riquesa de la casa ducal, que als segles xv i xvi, en mans dels Borja, convertí Gandia en una capital renaixentista menuda. L’expulsió dels moriscs afectà molts pobles, però la repoblació fou ràpida i efectiva i els despoblats de la Safor són escassos, menys en el cas de la Valldigna. El caràcter senyorial queda marcat pel fet que cap poble no era de la corona: els ducs de Gandia tenien la senyoria sobre catorze pobles de la Safor, i els altres grans senyors eren el monestir de la Valldigna, el de Sant Jeroni de Cotalba i els ducs de Medinaceli. Administrativament, la Safor pertangué a la governació de Xàtiva (dellà Xúquer) fins el 1707.

La nova divisió borbònica separà la Safor entre la governació de Xàtiva (la Valldigna, Xeraco i Xeresa, i la vall del riu de Vernissa) i la de Dénia (la resta). La divisió provincial del 1833 passà la comarca a la província d’Alacant, menys la Valldigna, que restà en la de València, amb el Montdúver com a límit; però el 1836 es rectificà tot assenyalant el curs baix del riu d’Alcoi com a nou límit entre les dos províncies, cosa que comportava la permanència dins de la d’Alacant d’Oliva i de Vilallonga, que passaren defini-tivament a la de València el 1874. En aquell moment es formà el partit judicial de Gandia amb tota la comarca, menys la Valldigna, que es repartí entre els partits de Sueca i d’Alzira.

21

• Treball d’investigació: Busca més coses de la història de les terres de la Safor. Els seus senyors, els ducats…

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

22

• Comenta el text des d’un punt de vista històric.Tal vegada un dels textos més antics, sempre parlant de l’època moderna, siga el d’Antoine de Lalaing, autor que, al començament del segle xvi, referint-se al camp valencià, escriu:

A l’altre costat de València, fins a unes cinc o sis llegües de distància, estan els pobles i els jardins més bells que puguen veure’s, adornats amb figueres, tarongers i magraners, ametlers i la resta de fruits no vistos en el nostre país. Creix també l’arròs, el safrà, el cotó i, en grans canyes, creix el sucre, que refinen en la ciutat de Gandia, que és ducal, a nou llegües de València, el ducat de la qual va ser del germà major del duc de Valentinois, que a Roma va ser ofegat en el riu Tíber. Tot el sucre que en el nostre país anomenem de València, procedix d’allí.

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

23

Beniarjó

GeografiaNom: Beniarjó

Comarca: la Safor

Altitud: 48 m

Superfície: 279 ha

Superfície ocupada: 80 % aproximadament

Demografia 2010: 1.791 hab.

El terme municipal de Beniarjó, des del s. xviii, limita pel nord amb Real de Gandia i Almoines; per l’est, amb Rafelcofer i la Font d’En Carròs; pel sud, amb Beniflá i Palma de Gandia, i per l’oest amb el terme de Palma de Gandia.

TerritoriEl seu territori és pla, a excepció del tossalet de les Botes (111 m), que s’estén pels termes de Real i Palma. Els accidents més importants són els barrancs dels rius Alcoi i Vernissa, que dividixen el terme en tres unitats de les quals cal destacar, per ser la més gran i oriental, l’horta de Beniarjó i Pardines. Altres accidents són el barranquet d’Estruch i el barranc de Sotaia, límit oriental del terme.

El sòl de la plana s’ha format per sedimentació quaternària dels rius. El seu clima és suau, típic del medi-terrani, amb temperatures d’hivern que no solen baixar dels 0º i precipitacions relativament elevades, 700 litres per m2. L’estiu és càlid, amb temperatures que esporàdicament passen els 39º, i amb preci-pitacions escasses.

El riu més important de la zona és el riu d’Alcoi, riu Blanc o Serpis, que es reunix amb el Vernissa per desembocar en el Mediterrani en el Grau de Gandia. Regularment porta un cabal de 2,63 milions de m3 anuals, reduït a 1,3 milions de m3 durant l’estiu. Esta aparent regularitat s’altera en anys de sequera extrema o bé per inundacions catastròfiques, com la del 28 de setembre de 1986. En vista d’estes condicions, ja des de l’explotació d’estes terres pels musulmans, els agricultors es van veure obligats a construir un sistema de séquies i de preses que canalitzaren les aigües per a regar les terres de cultiu. En l’actualitat és la Séquia Comuna de Gandia la que travessa el poble de Beniarjó.

DemografiaBeniarjó figura en un document del segle xiii com una alqueria o poblat musulmà, dependent del castell de Bairén, i s’anomenava Benizerjo. Després de la conquista cristiana va ser cedit a Ramón Castellá i, posteriorment, va passar als March i finalment passà als Medinaceli. Beniarjó posseïa 63 cases en 1572, que es van incrementar posteriorment; però l’expulsió dels moriscos en 1609 en va originar una reducció que no s’arribaria a remuntar fins al segle xviii. En 1787, la població té 537 habitants. L’augment va ser constant fins al segle xix. En 1900 en tenia 984. Esta tendència alcista té dos períodes

24

màxims: entre 1910-1920, amb 1.229 habitants, i entre 1950-1960, amb 1.633 habitants. A partir dels anys seixanta es produïx una inflexió i la població comença a disminuir: 1981: 1.326 hab.; 1991: 1.104 hab. En els últims anys la població s’ha recuperat i ha superat els 1.700 habitants.

Evolució demogràfica

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2009 20101.269 1.120 1.138 1.165 1.170 1.242 1.288 1.432 1.476 1.641 1.759 1.783 1.791

• Realitza, amb les dades del text anterior, un gràfic de població. Explica les possibles causes d’eixa evolució.

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

25

Nucli urbà

Beniarjó va ser una alqueria musulmana; així, el seu nom derivaria de Banü Zarjün. El cronista Gaspar Escolano fa referència a Beniarjó amb el nom de Benizarjón.

L’alqueria primitiva devia ocupar el centre de la població actual. El primitiu nucli urbà es localitza entre el riu i la plaça d’Ausiàs March. Els seus carrers devien estar traçats de forma laberíntica, amb places, atzucacs i racons. L’element definidor de l’espai urbà va ser la Séquia Principal, oculta davall del carrer de Sant Marc. L’alqueria devia estar tancada amb un mur i unes portes defeses per torres exemptes. També hi degué haver una mesquita i pous per a l’ús públic, com el de la plaça del Pou de l’Auela, en la plaça d’Ausiàs March o el pou de la Cisterna del Pati, recentment restaurada.

L’augment demogràfic del segle xv dóna lloc a la planificació d’un raval o barri nou segons els traçats de les ciutats cristianes de nova creació. Es tracta d’una trama ortogonal, pròpia dels eixamples, a partir del traçat dels carrers de la Mare de Déu dels Desemparats, Canonge Lorente i dels Quatre Cantons. A pesar de la seua modernitat, es tracta d’un barri medieval, amb carrers estrets i llargs. Algunes de les cases encara mostren murs de tàpia.

26

L’expulsió dels moriscos va provocar una gran crisi. Moltes de les cases dels moriscos rics van ser divi-dides en habitatges per als nous pobladors.

L’altre eixamplament de Beniarjó es du a terme entre la segona meitat del xix i la primera del xx, en els carrers de les Escoles i del Doctor Rico, i es dirigix fins a la carretera o ronda Conca de la Safor i l’avinguda del País València. S’ha traspassat la carretera entorn dels carrers de l’Estació i del Salvador, a on ha influït la via fèrria de Gandia-Alcoi. La plaça d’Ausiàs March i al carrer de l’Estació es conver-tixen en l’artèria principal de la localitat. En ella s’alcen cases seguint les noves tendències construc-tives i decoratives.

Posteriorment, el creixement urbà ha sigut en direcció sud-est i a l’altre costat de la carretera, en direcció a la nova carretera de circumval·lació.

De la vella esplendor dels March queda poc. El vell casalot dels March, que estava situat en l’actual carrer de Sant Marc, va ser enderrocat en la segona meitat del segle xix, i del qual es conserva l’aljub i la terrassa.

La mateixa sort va córrer l’ermita del Palau, que dóna nom al carrer. La seua destrucció va ser molt més recent. De l’antiga església de Sant Joan Baptista, neoclàssica, tan sols queda el campanar de rajola. La resta de l’edifici va ser construït segons els dictàmens de l’arquitectura moderna.

L’àrea comercial queda circumscrita principalment entre la plaça d’Ausiàs March, a on està l’Ajunta-ment, i els carrers del Mercat, de les Escoles, de l’Éstació i l’antiga carretera.

27

• Pinta el nucli antic i els primers eixamples. Assenyala a on es trobava la casa pairal dels March.

Economia Les terres de la ribera del riu d’Alcoi han sigut cultivades des d’èpoques antigues amb l’anome-nada trilogia del mediterrani: vinya, blat, garro-feres o oliveres. Però van ser els musulmans els que introduïren nous cultius de regadiu i les infraestructures per a poder-los regar: les séquies, els assuts, etc., i, sobretot, van disposar d’una mà d’obra abundant i altament qualificada.

Les terres de regadiu es dedicaren preferent-ment a la canya de sucre i a la morera, i, les de secà, a la vinya, l’olivera i la garrofera, en forma de bancals. L’expulsió dels moriscos va empo-brir els cultius. La morera, el blat, la dacsa i les hortalisses van guanyar a la canya de sucre.

Les séquies tradicionals s’utilitzaven des de l’època medieval per als molins. Els molins més antics de Beniarjó coneguts i datats són el Molí de Tola, del segle xviii, i el molí fariner del Castell (segles xv-xvi), este últim situat darrere del Castell dels March, al costat de l’antic trapig per a esclafar la canya, i que va caure en desús quan ho va fer el trapig. Posteriorment, per altres necessitats, va ser construït, en el segle xviii, el que hui s’anomena Molí Capità.

28

El geògraf Miñano (1836) va dir: «Beniarjó produïx blat, ordi, alfals, llegums, oli, seda, vi, molta fruita i hortalisses».

• ¿Quines diferències s’han produït en els cultius de Beniarjó? ¿Quines en són les causes?...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Després de la caiguda de l’Antic Règim i de la desaparició dels privilegis dels senyorius, el sistema de propietat canvia i, per tant, també la seua explotació. A Gandia, els beneficiaris d’este canvi van ser els xicotets llauradors i la burgesia terratinent, i comença l’esplendor econòmica de la ciutat i el seu terme, mentre que Beniarjó subsistix amb l’exportació de la pansa i el cultiu i el comerç de tomaques novelles. No obstant això, persistixen malalties com el còlera i les infantils, la qual cosa ratifica la seua debilitat econòmica i sanitària. La situació canvia amb el traçat de la carretera nacional que unia Gandia i Villalonga, i amb el traçat del ferrocarril Alcoi-Gandia-Grau (1893).

• ¿De quina forma els transports afecten l’economia d’una zona?...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

29

El cultiu de la pansa i els riuraus

Al començament del segle xx va tindre lloc la crisi comercial de la pansa, la qual cosa obliga els habi-tants de Beniarjó a canviar el cultiu de la vinya pel de la taronja i la manipulació i envasament de fruites i verdures (1905) i es crea la cooperativa del Consum, amb l’objectiu d’ajudar les famílies a comprar aliments bàsics.

En 1920, segons va escriure Carles Sarthöu «Beniarjó produïa taronges, tomaques, panses i cereals en camps coberts d’eterna verdor».

Al començament de 1919 els veïns de Beniarjó comencen a plantar massivament tarongers i a invertir en magatzems per a la comercialització dels cítrics. Augmenta la fabricació de caixes per a embalatges i es necessita mà d’obra. El canvi de trajectòria econòmica produïx l’enriquiment dels veïns de Beniarjó. És l’època daurada de la taronja, que es veurà interrompuda per la Guerra Civil i els anys d’aïllament i autarquia (1940-48) en els quals l’exportació de taronja queda suspesa fins que es reprén cap al 1954 i, amb això, també l’auge econòmic.

Les terres de Beniarjó eren les més productives d’Espanya. El sistema de propietat era el minifundi, però la seua rendibilitat era alta, pel preu que aconseguia la taronja en els mercats.

A partir de 1960 el sector agrari deixa de ser el sector productiu més important en l’economia d’Europa desplaçat pels sectors industrial i de servicis, i Beniarjó n’acusarà la crisi. Els treballs agrícoles passaren a ser a temps parcial, es tanquen els magatzems i comença l’emigració a la ciutat de Gandia (1980-90).

Actualment, les terres de cultiu del municipi comprenen aproximadament el 76 per cent del terme, i predominen els cultius tradicionals de regadiu, vinculats a les séquies Comunes de Gandia i d’En March. Predominen els cítrics, amb 212 hectàrees, i d’ells el taronger comprén 208 hectàrees, però això no proporciona als cultivadors la totalitat de les seues rendes. Per a organitzar el sistema de reg hi ha la comunitat de regants dels pous d’El Progrés i de l’Alfàs, a més del Sindicat de Regs.

El sector industrial està representat per la xicoteta i la mitjana empresa situades en el mateix nucli urbà, mentres que el polígon està situat fora, a l’oest de la carretera d’Almoines. Al polígon podem trobar empreses relacionades amb les telecomunicacions com Tecatel; dedicades a embalatges com Enval-Eval; magatzems de fruites i altres indústries auxiliars. El sector de la fusta està representat per una fàbrica de mobles -El Ventorrillo-, i fusteries com Serpis i Gandia. També hi ha maquinària agrícola.

• ¿Quins factors han influït en l’assentament de les indústries a Beniarjó?...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

30

• ¿Saps què és un riurau? A la comarca de la Safor n’hi ha molts; esbrina-ho i dibuixa’n un. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

• Si t’atrevixes, canta la jota del riurau.

31

Història

Història de Beniarjó abans de convertir-se en la baronia dels March

Beniarjó és un poble de la Safor situat a la ribera del riu Alcoi, envoltat de tarongers i conegut per la seua vinculació amb la fi gura del poeta Ausiàs March, senyor de la baronia i una de les fi gures més importants de les lletres valencianes.

La presència de primers pobladors al terme de Beniarjó ha de remuntar-se a èpoques en les quals l’agricultura i la ramaderia estigueren consolidades, ja que les condicions del sòl, de caràcter pantanós, no tindria cap interés per a poblacions caçadores. Les terres de Beniarjó quedarien amb la revolució Neolítica en unes “terres subsidiàries” (Abel Soler) per als ramaders de la muntanya.

En els segles vii-vi a.C. s’hi instal·len poblats ibèrics com el del Rabat de Rafelcofer. Les terres de Beniarjó serien intensament conreades. Tanmateix seria la colonització romana la que més empremta va deixar en el terme relacionada amb la via comercial que travessava Benifl à-Daimús i que connectava amb la calçada Xàtiva-Dénia. En l’època imperial (segle I d.C. ) es consolida la vil·la romana de Pardines, situada en els termes de Beniarjó i les Almoines.

16.06.10S. MASCARELL | BENIARJÓ

Les obres de construcció del canal de desviament de les aigües del barranc de Piles al Serpis han deixat al desco-bert una joia de l’arqueologia industrial romana. Ha estat en el terme municipal de Beni-arjó, en el vessant del Serpis. I el més destacat de les troballes n’és l’excel·lent estat de conser-vació.

Es tracta de quatre forns que s’empraven per a coure fang modelat en forma d’àmfores de vi i oli, així com teules planes i corbes per a construir cases. Va ser una indústria pròspera que, a més, va estar funcionant durant quasi un segle.

El que s’ha trobat és l’espai a la vora del riu on funcionaven

els quatre forns, un dels quals ha eixit a la llum perfectament conservat.

Este forn és el més gran de tots i encara conserva totes les arcades sobre les quals hi havia una caseta de rajola on es coïen les peces que es denomina laboratori.

En la volta construïda arran de terra per a albergar la càmera de combustió es col·locava la llenya i la calor arribava a la caseta per mitjà d’uns forats practicats sobre el sòl de cons-trucció.

La zona ha estat excavada sota la direcció de l’arqueòloga Silvia Pidal en col·laboració amb Paula Bernabeu.

L’excavació va començar al gener d’enguany i ha romàs en l’anonimat fi ns a hui que ja

ha estat completament coberta amb arena compactada perquè puguen prosseguir les obres del canal i protegir així la cons-trucció.

El conjunt s’ha datat aproxi-madament en el segle I després de Crist, en l’època en la qual governaven a Roma, els empe-radors August i Tiberi, és a dir, una de les etapes més glorioses de l’Imperi.

La península Ibèrica, i sobretot la costa, havia estat colonit-zada pels romans feia temps i hi prosperaven alguns senyors que tenien a les seues ordres esclaus treballant en la indús-tria o l’agricultura.

El senyor d’esta vil·la situada a la partida de Pardines degué ser ric, i el seu habitatge, magnífi c, però serà dif íci l saber-ho

Troben a Beniarjó una pròspera terrisseria romana amb quatre fornsLa indústria va funcionar durant un segle i exportava àmfores de vi i oli i teules fabricades al costat del Serpis

32

perquè els especialistes creuen que, en funció de l’orientació de la zona on es troben els forns, la vil·la hagué d’estar situada on ara discorre l’autopista AP-7 al seu pas per Beniarjó.

Al costat dels forns se solia situar el tester, on es tiraven les restes de ceràmica que no es podien comercialitzar. D’allí s’han extret, durant sis mesos, milers i milers de peces que han estat emmagatzemades en desenes de caixes per al seu posterior estudi.

Arran de l’estudi dels segells propis de cada ter r isser ia romana es podrà seguir la pista dels punts als quals exportava esta pròspera indústria d’en-vasos de vi i oli.

L’expor tació de peces en aquella època es feia amb vaixell, però es desconeix si esta vil·la distribuïa el seu producte a altres províncies romanes situades a Àfrica o a Europa, o si l’àrea de venda era la mateixa península.

Fa dos anys, el Museu Arque-ològic de Gandia va rehabi-litar dotze làpides de l’època del gran imperi i fragments d’inscripcions sepulcrals sobre pedra que s’havien trobat els últims anys en diferents muni-cipis de la Safor.

Les esteles, tant funeràries com les referents a rituals, van pertànyer a persones de dife-rents estaments socials, com ara els lliberts o els esclaus, que van estar assentats a Gandia.

També hi ha gravats que fan referència a advocacions dels déus romans, com ara Hèrcules.

Entre estes peces es troba una inscr ipció funeràr ia sobre pedra trobada en les obres del Consistori de Beniarjó i que va pertànyer a una persona que en tenia altres al seu càrrec.

L es peces descober tes a Pardines estan sent traslla-dades al Museu Arqueològic de Gandia i durant tot l’estiu seran estudiades detingudament.

Peces d’àmforesEl mater ia l recuperat són fonamentalment restes de peces d’àmfores. Només hi ha aparegut una àmfora quasi completa, a ixí com algun trosset de ceràmica domèstica.

També s’hi va trobar part de la inscripció d’una estela fune-rària pertanyent a una de les esclaves que va poder haver treballat a les ordres del senyor de la vil·la.

Algunes de les peces trobades també descobreixen la forma en què els romans construïen les teulades. Empraven dos tipus de teula. Una d’elles era plana i se n’han trobat alguns exem-ples. A la terrisseria també es coïen teules corbes que es col·locaven damunt de les planes per a protegir l’habitatge de la humitat i dels agents me-teorològics. El Museu Arque-ològic de Gandia acreix amb estes peces una de les millors col·leccions d’epigrafia de la Comunitat Valenciana malgrat que la Ciutat Ducal no era un municipi romà. Gandia sí que posseïa vil·les romanes, però no era una ciutat romana prò-piament dita com Dénia, on

no s’han trobat tantes làpides d’esta època com a Gandia.

Esta és la segona troballa rela-cionada amb assentaments romans a Beniarjó. El primer es va produir en descobrir una estela funerària que durant molts anys va estar tirada al costat del riu fins que va ser t rasl ladada per exper ts al Museu Arqueològic de Gandia en custòdia. Prop de Pardines es va trobar un altre assenta-ment romà però esta vegada en el terme municipal de Potries, on van eixir a la llum restes d’una vil·la romana que estava situada prop dels molins d’aigua de la zona. Estes exca-vacions es van fer a la fi de la passada dècada. A Daimús es va trobar el túmul de Baebia Quietae, un dels més impor-tants de la zona.

La vil·la sota l’AP-7Poques vegades s’han trobat en una mateixa excavació quatre forns ceràmics per la qual cosa els especialistes consideren que la vil·la devia ser rica i pròs-pera. Es calcula que les restes de la vil·la estan situades sota l’AP-7, que va ser construïda a escassos vint metres del jaci-ment.

Els quatre forns descoberts a Beniarjó no van estar en funci-onament al mateix temps, tot i que sí que ho van fer dos alhora, fet que fa pensar que esta indústria va estar durant quasi un segle en funciona-ment.

33

La crisi del segle iii va provocar l’abandó d’algun dels assentaments romans i que la població es refu-giara en nuclis més grans per a poder defensar-se millor

En el segle viii, sota la dominació musulmana, el terme va passar a dependre de la medina d’Ondara i posteriorment de la de València.

Beniarjó sorgix com una alqueria musulmana amb una distribució de séquies i un tramat urbà en forma de pinya i dividida per la séquia mare, i els anomenats horts tancats al costat del riu el dret de regadiu del qual romandrà fins al segle xix “sense subjecció a cap torn”. Les cases seguien la tradició de la casa pati.

L’arribada dels musulmans va portar la veritable revolució agrícola. S’hi van introduir espècies hortícoles com ara nespres, dàtils, carxofes, canya de sucre, etc., i les noves tècniques de l’agricultura intensiva de regadiu: sénies mogudes per cavalleries, assuts. L’expansió agrícola i mercantil va fer que aparegueren

34

grans ciutats com Dénia i Xàtiva. Relacionat amb Beniarjó, apareix l’assentament de Pardines, que es trobava en la part baixa del molí de Tola. Per a protegir l’alqueria de Beniarjó es construix una tanca o muralla amb dos torres.

L’any 1238 el rei Jaume I d’Aragó i comte de Barcelona conquistava València. La Safor quedava incor-porada a València i als musulmans se’ls prometia conservar les seues lleis, costums, llengua i religió, però sobre ells es va imposar la dominació feudal.

Beniarjó va ser concedida el 1247 al cavaller català Ramon Castella, qui havia participat en la conquesta a canvi d’una contribució fiscal. Els musulmans propietaris de les terres van passar a ser colons, parcers del nou senyor. Després d’estar vinculada a esta família va passar a mans del cavaller valencià Lluís de Boïl, senyor de Manises, i en la dècada del 1360, Boïl i els seus successors es diuen “senyors del lloc i baronia de Beniarjo, el lloc de Pardines…”. El senyor de Manises ven les terres el 1376 al cavaller Pere March, procurador general d’Alfons d’Aragó, senyor de Gandia.

• Posa en la línia del temps per a posar-hi els fets que van succeir a Beniarjó; si et falten dades inves-tiga-les, així la completem del tot.

I VI XI XVIII VII XII XVIIIII VIII XIII XVIIIIV IX XIV XIXV X XV XX XXI

35

Senyoriu dels March

La primera aparició de la Baronia dels March

Els March eren senyors d’Eramprunyà, en la comarca del Garraf. Pere March I va ser conseller de Pere el Cerimoniós cap al 1338, i posseïa terres al regne de València i una casa en el raval de la Xerea. Els béns de València són transmesos al seu fill resident a Barcelona i este al seu torn al seu fill Pere March II (1369), que servia com a procurador el senyor de Gandia i marqués de Villena, Alfons d’Aragó.

En el transcurs d’un contenciós judicial que complicava la gestió feudal de Boïl i les pèrdues de diners que implicava, este decidix vendre la baronia de Beniarjó a Pere March, a qui és transferida a partir del 1376-1377.

Pere March, senyor de Beniarjó (1376-1413) construïx un palau gòtic al costat d’una de les antigues torres musulmanes del segle xii. La casa disposava de pati d’armes, graners, cavallerisses, un lloc per a treballar i una capella. Les obres són ampliades a partir del 1384.

Pere March es va casar dos vegades. La seua primera muller va ser Constança, amb qui tingué tres fills; amb la segona, Elionor Ripoll, el quart: Ausiàs March, que va nàixer a Beniarjó. Pere March fa donació dels seus béns patrimonials mitjançant testament el 9 de desembre del 1412.

La primera aparició d’Ausiàs March en la vida pública com a senyor de la baronia de Beniarjó, en qualitat de «donzell», va ser en les Corts Valencianes del 1415 convocades per Ferran I d’Antequera. Un any després, coneix Alfons el Magnànim, al qual seguiria en la primera expedició a Còrsega i Sardenya, i després al Magrib. Diu que esta expedició naval li aprofità per als seus versos de Veles e vents. Mentrestant, la baronia de Beniarjó era administrada per sa mare Elionor, que es va preocupar d’aug-mentar el patrimoni. Després de les seues experiències militars, Ausiàs es dedica a activitats pròpies de cavallers, com ara la falconeria. Per esta habilitat i per la seua amistat amb el rei Alfons, seria nomenat falconer reial de la devesa de cacera de València. Durant este període de joventut residix en el desa-paregut palau reial de València, en la devesa de l’Albufera i a Beniarjó, fins que l’enfrontament violent amb un magnat valencià, Joan Fluvià, senyor de Ròtova, va provocar la pèrdua del càrrec de «falconer reial» i per tant va ser apartat de l’alta societat. Deixa la seua residència en el palau reial de València, i des del 1428 al 1451 (entre els 28 i els 51 anys) alterna la seua vida entre sa casa de Gandia i el palau de Beniarjó.

36

• ¿Quina importància tenien els falcons per als senyors i els reis fins al punt de ser el de falconer un lloc d’honor i confiança del rei?

..........................................................................................................................................................................................................................................................................