Des mbre 2001. S gona tapa - Num. 2

de l'11 de setembre · es seves repe cusio 5

en el sector f rístic

ls atemp-_o s

Joan Tugores E cto d'e la UB parla amb la rev'sta TotCE

OpOn'ó: "El, tunsme som to SU ,

Pere D I ran

la i troducció de I'euro i els seus

efectes sobre I tu risme

rLIDCETT

INCER'--ESA

l pos del f~mps 1, pér ton., la hosUa h,'stórla mes

recent han comportat diverses crisis en t'econo·

mio mundial', conseqüenlment en el sector h)ris" tic. $ol$ col girar el cap par recorda lo r sli

energético. lO' Guerro de Golf o deh. Boleo' $, lOl r cElsei6 economico,entre di'aUras exemples, De to1$ aques:ts esdeve·

imente que van repercutir desfo'llorob ement en el 'sector

turistic, hl tiavi,o al (tmr,era un motiU', una¡ rOló concreta o '10

quall atribuir le·s di'lle-rses crisis de·l turisme. independentment

fossin gener-ols o locals·. Aqueste fets van v,eure el SEW fi Q11 i,

per lonl. lee; diverses crl,sls conjunturo.l~, que v In afectar ol

turisme es van anar superont

D'orrel deis ol,e.rnptats de ['11 d~ 9 tembre -q,ue 'ap~ofito

aquesl·a editoria. per a condemnar i 50l,idaritzar'me amo les

viclimes' el sector tu istk: ha patit Internaci1onalmenl' una nova

crisi. AJa, pero, la di en':mcia es que ta causa és moU més

complexa. No h' ha crisis energética ni económico. Lo guerra

de l'~fganlstan esto pract'cament olcabodo. INO obstont, la

crls del sector c,ontl ua €i€lnt una reautat, I es el xí p rqu él

motiu prinCipal ha eetat ji @$ l'jlnc'~rt@'Sa, la por a viotjCH. princi­

palment. ,en transport aen.

L'excel,llent per odisto i director o't:dl1ur. Joon Hiquel Gomls, encaplC,alavo laseva reflexló ,amb "El repte de ge'stionar la

Incerteso'" .

IDovant o'aquesta causal, és moH d fícll 60ber receptara medicina mes- odient per curar una malaltlo desconegudo. Poque·s dec slons pode/m prendre. nomes aM' resta o pas6', vltot i Gaber espeorar, Ara no,méG ens queden un mllnl de PUll"

guntes "incerles",Pllf1s q'ljan afectara la cris·j o viotge de llar­

9'0 di5tanci,o~ És mes fins qu,on afectara la por de pujm en

avió? Cal ten!r por,eseot que el transport aleri ho e$tat el que

mes eorelxe,ment ha tlngut en les últimas dUes décades.

:l.lgun$ tlndran ['o temptoció d",obtenlr beneficie de la crlsl

duent a terme poi tiques o'e regulolc 'Oi"\S de personal. miHores

fl'6cols. etc. Lo Incerle'so é'E; Inestobmfat i oqo,esfa ns fo he­pltJar en fenG. pero, al cap I (] la fj, cal trepi'jar I camlnal pér o

90per,cr ,aqlUesi deUcot trajlecl@, Un ccm~ que podem modl'ricar

¡del qlJ'OI en pod'em Ir'eure el proflt ¡ les maximes posslbllitats,

sempre I qllcm eaplgueffi gestlonar ~a ,incertesa,

G por spul'la

3

L'aigua del mar, de la pluja, dels estancs, rierols, fonts i riusha calmat la nostra set i ens ha reconfortat quan més honecessitàvem. Ha servit de base per a l'alimentació i en oca-sions, fins i tot, un remei màgic. Així doncs, no és estranyque en el saber popular abundin les llegendes, tradicions idites entorn l'aigua i les seves propietats.És curiós observar com els pobles que, per la seva situaciógeogràfica i climàtica, acostumen a patir períodes de carènciad'aigua han desenvolupat una sensibilitat especial respecte aaquest element i són capaços d'apreciar els seus sabors mésvariats, reconèixer les seves propietats més ocultes i invocar-lao, fins i tot, venerar-la, generant un veritable culte a l'aigua.Els nostres avantpassats ja van saber valorar el líquid méspreuat, l'aigua. Aquest element, font de vida i impulsor decultures, ha estat, també, matèria de reflexió i d'estudi desde les antigues civilitzacions fins a l'actualitat.A més que les necessitats d'ingestió d'aigua són elevades, jaque casi el 70% del nostre cos està composat per aigua, laseva presència està directament relacionada amb l'equilibrimineral en l'organisme. Aquest fet ha de fer-nos pensar queno només estem ingerint aigua quan la prenem, ja que totesles aigües contenen dissoltes diferents proporcions de moltselements minerals.

L’aigua, portadora de molts minerals

Per aquesta raó, no devem menysprear el fet que la ingestióde molts minerals pot cobrir-se de forma important a partirde l'aigua que bevem, ja que són entre 1 i 2 litres d'aquestaque es prenen de mitja diària. Entre d'altres elements mine-rals, hi ha una llarga sèrie, les accions dels quals sobre l'or-ganisme no són molt ben conegudes pel consumidor mig.Així, podem citar el sodi, que és majoritari i exerceix unpaper fonamental en la fixació de l'aigua en els nostres tei-xits, a més de la transmissió neuromuscular.Cada aigua mineral, segons el recorregut subterrani querealitza abans de brollar a l'exterior, es troba amb terrenysde molt diversa composició mineral i, en conseqüència,arrossega i dissol elements minerals, en quantitats variables.És per aquesta raó que podem trobar una gran diversitatd'aigües minerals (atenent a la seva composició) en unmateix país i, també, trobem el fet curiós que aigües mine-rals de procedències molt llunyanes poden presentar simili-tud en la seva composició mineral. Però aquí s'ha de fer unaprecisió important: no totes les aigües tenen la mateixa

Notícies

L'aigua, un passeig

PER LA SEVA HISTÒRIAqualitat, ja que el seu grau i tipus de mineralització és dife-rent. Així, podem trobar aigües amb una escassa mineralit-zació, altres amb un alt contingut mineral, algunes ambaltes concentracions de sodi, altres amb predomini depotassi, calci, magnesi, etc.És per tant, molt important que el consumidor s'acostumi avalorar un aigua, a més del seu sabor, per la consulta oinformació sobre la seva composició mineral, dades queobligatòriament han de recollir les etiquetes de totes lesaigües embotellades.Arribats a aquest punt, s'ha de fer una precisió en relació a lesaigües embotellades, ja que s'ha de distingir dos tipus dife-rents, segons les exigències de la norma legal. Parlem de lesaigües minerals, les quals relacionem directament amb unscontinguts particulars amb diferents elements minerals, queels confereixen propietats beneficioses específiques, que estantipificades. Aquest tipus d'aigües embotellades són les quelegalment es denominen "aigües minerals naturals", quehan de complir unes exigències importants de composició iestabilitat sanitària saludable constant, sense cap manipulació.D'altra banda, existeixen les denominades "aigües dedeus", per les quals s'exigeixen molts menys requisits i queno han de presentar unes propietats especials que derivende la seva composició mineral.Existeixen igualment aigües definides com "potables pre-parades" sotmeses a tractament i estabilització per garan-tir el seu consum, a l'igual que ocorre amb les aigües deconsum públic en les ciutats.També podem trobar algunes aigües, de les quals "les ter-mals sulfurades" són les més representatives. Són aigüesamb certes característiques sensorials especials i que tenen un

4

bon nombre de consumidors, especialment aquells que desit-gen aigües complertes, salutíferes i amb cert componentcarbònic. Qualificades com aigües minerals naturals, amb gas.Fins i tot, la seva composició mineral específica les fa reco-manables, especialment per tractar determinades afeccionso patologies. Normalment, aquestes aigües estan associades a centres ter-mals de llarga tradició. Per fer-nos una idea del procés quees troba en l'origen d'aquesta aigua, pot estimar-se d'unsvint a cinquanta anys, fins i tot més, el temps necessari per-què l'aigua de pluja es filtri per un terreny i arribi a formaruna corrent subterrània que doni origen a una d'aquestesfonts. Durant aquest temps, les característiques de compo-sició mineral del terreny li confereixen una composicióespecífica, i l'estructura i el tipus de terreny permet que sor-geixi amb unes característiques de temperatura més omenys elevada.

Les aigües de taula, salut embotellada

Actualment, estem en un moment en què tots els països delmón han donat un pas endavant en el consum d'aigüesenvasades en pro d'una millor salut i un retrobament ambels productes naturals. El consum d'aigua envasada està lli-gat al nivell de vida d'un país. L'aigua, que és un bé bàsic, noestava considerada en el passat com un article de luxe i elspressupostos extres es dedicaven a d'altres coses. L'aiguamai es prenia al bar o al restaurant, perquè allà es bevienaltres coses; l'aigua ja sortia de l'aixeta. A mida que puja elnivell de vida es comença a consumir l'aigua envasada en elbar, en el restaurant i, fins i tot, a la pròpia casa.A Espanya el consum d'aigua envasada està sota mínims res-pecte a d'altres països de la CE. Però ja està canviant la mentalitat, la cultura de l'alimenta-ció sana comença a implantar-se en la nostra cultura. Jacomencem a ser conscients que menjar sa és la millor inver-sió de futur que podem fer: és posar vida als anys i anys a lavida. El consum de l'aigua, d'una bona aigua, és fonamentalen una dieta equilibrada i sana, és l'element essencial.

Com tot el món coneix, l'aigua en el seu estat pur és tan ino-dora com insípida, però quan substàncies orgàniques i inor-gàniques (vegetació morta, sals inorgàniques, compostos or-gànics, gasos, etc.) es dissolen a l'aigua, comença a adquirirun sabor característic i en algunes ocasions, fins i tot l'olor.De petits, a l'escola ens van ensenyar que l'aigua és incolo-ra, inodora i insípida. Malgrat això, a més d'hidrogen i oxi-gen, també conté quantitats variables de components natu-rals (calci, magnesi, sals minerals, sals inorgàniques, etc.) i decontaminants (nitrats, pesticides, etc.). I, precisament, la

major o menor concentració d'aquestes substàncies fa quel'aigua tingui o no color, sabor i olor; que sigui més o menysdura; que tingui una mineralització major o menor.Els tastos analítics de les diferents aigües envasades és jauna pràctica comuna, iniciada gràcies a l'aportació del GrupVichy Catalán i a la iniciativa de l'Escola Espanyola deBotellers, de Barcelona.Avui en dia, són molts els tastos que es realitzen, que aportenuna major informació per al professional del sector de l'hos-teleria. Igualment, el consumidor està més informat i selec-ciona ja "la seva aigua" preferida, la que millor li prova i bene-ficia. Per tastar aigua són essencials alguns requeriments. Perexemple, si bé s'utilitza el mateix mètode analític sensorial queen el vi, en l'aigua són precisos alguns matisos més centrats ala particularitat de la seva olor i especialment de sabor.La pràctica de l'anàlisi sensorial, anomenat "organolèptic"per utilitzar els sensors de vista, olfacte, gust, i fins i tot, elssensors de l'audició i el tacte.La temperatura ideal per degustar aigües és de 18 a 22graus. Un ambient lluminós de llum diürna (5.500º Kelvin).Humitat 68/80% i absència d'olors, com sabó, colònia, etc.Les aigües han de tastar-se en tastavins OIV o AFNO, regla-mentaris en tastos. Esbandir-los només amb aiguadestil·lada i utilitzar com mínim tres per tastador.La fase analítica és la següent:• Visual; determina la transparència, presència de impure-

ses, sedimentació, bombolles.• Olfactiva; analitza per via directa i retronasal les carac-

terístiques aromàtiques, elements correctors, d'addició,residuals, contaminants, etc.

• Gustativa; sabor, residuals sedimentaris, característiquesde mineralització, elements correctors, etc.

Amb la pràctica necessària i utilitzant la fitxa especial dedegustació d'aigües, els diferents valors són anotats per quali-ficar cada aigua. Finalment, els valors són puntuats mitjançantun divisor decimal i s'obté la puntuació global de la taula detast, composada per un mínim de sis i màxim de deu tastadors.El professional competent, el bon boteller, ha d'incloure elconeixement de les diferents aigües envasades en la seva cul-tura analítica i saber diferenciar les diverses aigües del mer-cat. Les aigües de màxima qualitat, com les del Grup VichyCatalán, són garantia de l'èxit en la restauració d'alt nivell. n

Grupo Vichy Catalán

El Grup Vichy Catalán disposa de la primera "Aula de tast

d'aigües" a Espanya

5

El turisme cultural

UNA ACTIVITAT DE FUTURDurant els dos últims decennis, el turismes'ha consolidat com una de les principalsindústries a nivell mundial, superant sectorsemblemàtics com el de l'automòbil o el delpetroli. Sens dubte, és una de les activitatsamb millors expectatives de creixement,segons totes les previsions d'organismesinternacionals de l'àmbit econòmic i turístic.

El turisme és, i seguirà sent, una activitat econòmica d'espe-cial importància, sobre tot per la seva contribució a la gene-ració de riquesa i de llocs de treball, tant als països rics delprimer món, com de manera molt significativa als països izones en vies de desenvolupament.A més a més, l'activitat turística contribueix de manera deci-siva a mobilitzar els poders públics a invertir en infrastruc-tures i en serveis públics en general. Trobaríem exemples, aquasi tots els països, de regions i ciutats que s'han moder-nitzat i han augmentat el seu nivell de vida gràcies al desen-volupament turístic.A casa nostra, a Catalunya, sense haver d'anar més lluny, elturisme és percebut amb especial interès pel conjunt de lasocietat, i ningú dubta de la seva gran importància com unade les activitats econòmiques més dinàmiques del país. I dins d'aquest esperançador futur pel sector turístic, quinpaper pot jugar el "turisme cultural"?Personalment, crec sense por de ser titllat de guru de cap desetmana, que el triangle format pel turisme, la cultura i l'ocicombinats adequadament es convertiran en una de les prin-cipals activitats econòmiques del nostre futur immediat. Hiha suficients elements significatius en el nostre món (almenys en l'anomenat primer món), com pot ser la reduccióde la jornada laboral i per tant una major disponibilitat detemps lliure, o l'increment i la millora del nivell de vida, aixícom la universalització de les comunicacions i de la infor-mació, que ens permeten veure amb força optimisme eldesenvolupament d'aquesta activitat econòmica anomena-da "turisme cultural".El turisme cultural ha sigut considerat tradicionalment desd'una triple vessant: com la superació del turisme més cen-trat en el consum i l'evasió, com a forma d'unir els pobles icom a motor de desenvolupament econòmic per a ciutats ipobles sense una oferta més clàssica de lleure i entreteni-ment. A Catalunya, per exemple, el turisme cultural és per-

cebut com una alternativa clara al turisme de masses mésidentificat amb el producte de "sol i platja". En un entorncanviant, on sens dubte s'espera una forta competènciad'altres destinacions tradicionals de la Mediterrània, és bàsiccrear productes diferenciadors i atractius que tinguin unvalor evident al mercat.I és en aquest punt, on el turisme cultural pot jugar unpaper essencial, a efectes d'aconseguir aquesta singularitatenvers la nostra competència més propera geogràficament.

Els turistes culturals

Les característiques dels turistes de productes culturals,acostumen a ser força diferents del turistes més tradicio-nals. Solen moure's de manera individual, acostumen a tenirun major poder adquisitiu i també són més exigents.Habitualment no és un "turista accidental", sinó que és algúque decideix i programa les seves vacances curosament, i enmolts casos, els aspectes econòmics poden ser secundaris,no així la relació qualitat/preu. És un viatger especialmentsensible amb la qualitat, amb l'exactitud de la informaciórebuda i amb el paisatge i el seu entorn. Hi ha una frase quepodria definir perfectament aquest tipus de turista i és lautilitzada per un touroperador nord-americà que deia alsseus clientes "sigueu intel·ligents, fins i tot per anar devacances". Per tant, totes aquestes característiques tan perfectamentidentificables en una gran majoria dels turistes consumidors

Notícies

7

a Barcelona i la contribució de l’Hotel AlimaraEL MERCAT DE CONGRESSOS

El passat setembre, a un article que es publi-cava al diari Expansión, el president del SpainConvention Bureau, Luis Díaz Alperi, ens deiaque cada vegada més s'escollien les ciutatsd'Espanya per realitzar congressos internacio-nals, tot i ser destins encara desconeguts pelsmercats internacionals i que a més aportenuna gran oferta cultural al darrera.

Els congressos suposen per l'allotjament un 30,3% de lesdespeses dels congressistes, el 25,17% es destina a la quotad'inscripció, després, amb un 18%, les despeses de dinars iun 9,65% per compres en general, la resta es reparteix entransport intern i oci.Donades aquestes dades i les que es coneixen per part delsConvention Bureau de diferents ciutats d'Espanya, el paísocupa el setè lloc del rànquing de destins preferibles per a lacelebració de congressos, i més concretament, Barcelona iMadrid són les dues ciutats amb major activitat en aquestsentit.Dades del Convention Bureau de Barcelona, ens indicarienquin és el perfil del congressista a la nostra ciutat, Barcelonai el creixement d'aquests esdeveniments en els últims anys.Durant l'any 2000 es va detectar un augment dels congres-sos nacionals a la ciutat i per tant un augment del congres-sista espanyol que era bastant baix fins a la data, tot i així,el congressista que visita la nostra ciutat, per aquest tipusd'esdeveniment, prové sobretot d'Europa.La durada mitja dels congressos és de 4,42 dies, mínim de 2dies i màxim de 6. Una estada gairebé tan llarga com l'anome-nada setmana comercial, cal assenyalar a aquesta dada que lamajoria d'ells allarguen l'estada amb una mitja de 0,57 dies ique a més un 23,8% dels participants en congressos venenacompanyats. Un 40,5 % dels congressistes decideixen assis-tir perquè l’esdeveniment se celebra a Barcelona, un copmés veiem la influència de l'atractiu de Barcelona i, per tant,un impacte directe a la ciutat, la qual no només gaudeix delresultats del que suposa realitzar un congrés sinó del queacompanya un congrés, com més assistents fora dels propiscongressistes, més ingressos extres.És a dir, que a més es creen beneficis derivats de la incidèn-cia de la pròpia activitat a altres sectors, no només allotja-ment i restauració sinó: viatges, decoradors, hostesses, tra-ductors, etc...

La majoria d'aquest clients s'allotgen en hotels de 4 i 5estrelles i ens diuen que el que més valoren és, en general,el tracte que reben per part de les persones, la professiona-litat dels empleats i els serveis. En canvi, ens detecten lafalta de relació qualitat/preu, factor que en general mésdesincentiva a la inscripció als congressos, segons els presi-dents dels mateixos.Pel que fa a la localització, les instal·lacions i els serveis dela seu del congrés, ens estan valorant positivament, la loca-lització de la seu, la connexió amb els mitjans de transport,l'atenció del personal i les sales de reunió, per contra leszones de descans, cafeteria i els professionals de traducciósimultània quedarien menys ben valorats.

Què valora el congressista de la nostraciutat, com a seu de congressos?

L'oferta arquitectònica i monumental, i l'oferta cultural, delleure i entreteniment. D'acord també amb els presidentsdels congressos que són els que escolliren la ciutat com aseu.En canvi qualifica de preocupant la contaminació acústica.El que fa decidir als presidents del congrés per Barcelona és:l'atractiu de la ciutat (coincidint amb un dels factors mésdecisius pels congressistes), si el congrés s'havia celebrat maia Barcelona o a Espanya (per tant no acostumen a ser repe-titius), el pes específic dels catalans al congrés, la rotació i elpes específic dels espanyols a l'associació.

On se celebren els congressos?

Font: Spain Convention Bureau (Expansión, 28 de setembre de 2001)

Notícies

8

A nivell nacional, destaca la participació dels hotels com aseu de congressos, sobretot en ciutats amb un cens més alt,i en general amb un 34,34%. Possiblement, és una de lescauses que a la nostra ciutat s’hagi construït un nou Palaude Congressos per poder atraure convencions més gran.

Com veiem en el gràfic un 27% se celebren a Hotels, a la ciu-tat de Barcelona, tot hi que segons fonts del mateixConvention Bureau la valoració dels hotels en quant a qua-litat ha baixat respecte altres anys i, en canvi, ha pujat eltracte per part de les direccions dels mateixos.A l'Hotel Alimara l'any 2000 va afectar molt positivamentaquest tipus de mercat, participant com a seu de vàries con-vencions i com a allotjament amb d'altres congressos queafectaven a la ciutat. Donades les seves instal·lacions i coneixent que un 73,3% deles reunions i convencions a Barcelona s'ha celebrat a hotels,podem dir que l'Hotel Alimara s'ha posicionat com a hotel moltapte per rebre aquest tipus de mercat, amb una oferta tant eninstal·lacions com en matèria gastronòmica molt competitiva iservei eficient. El fet d'estar dins d'un complex formatiu fa quel'objectiu de l'excel·lència sigui renovat contínuament i que elfactor més crític abans esmentat com la relació qualitat/preusigui el gran tret diferencial a l'Hotel Alimara.

L'any 2000 se situava en un 7è lloc en el rànquing dels hotelsque celebren o realitzen congressos, convencions i reunions a laciutat de Barcelona. Xifra que supera la dels altres anys i moltconsiderable, si tenim en compte la seva capacitat tant en allot-jament com en sales, per sota dels seus sis competidors enaquest aspecte i que estan per davant en la celebració d'aquests.

S'espera que aquest any i els següents aquestes xifres siguinsuperades, o si més no, es mantinguin pels propis hotels, jaque haurem de contemplar l'obertura de més de 10.000 pla-ces en allotjament i més superfícies en sales. n

Neus Carruesco. Directora Comercial Hotel Alimara

Font: Barcelona Convention Bureau

Arts 188 18,6Fira Palace 153 15,1Barceló Sants 69 6,8Melià Gran Sitges 67 6,6Rey Juan Carlos I 65 6,4Barcelona Hilton 57 5,6Alimara 48 4,7Melià Barcelona 47 4,6Barcelona Plaza 43 4,2Le Meridien Barcelona 40 4,0Princesa Sofía 37 3,7Gallery 21 2,1Hesperia Sant Just 18 1,8NH Calderón 16 1,6Melià Confort Apolo 14 1,4Condes de Barcelona 13 1,3Tryp Predidente 11 1,1Avenida Palace 10 1Ritz 9 0,9Claris 6 0,6Altres Hotels 80 7,9

Total 1.012 100

Hotels Actes %

Font: Barcelona Convention Bureau

Els congressos a Barcelona

9

un element de futurL'ÈTICA A LES EMPRESES,

Des de la seva vessant moral, el futur de l'em-presa turística (com el de la resta d'empreses)passa per una visió de negoci d'ona llarga (ésa dir, que passa de pares a fills i es manté enel temps), on els treballadors a més de tenirun contracte econòmic amb l'empresa entenen un altre de moral, per mitjà del qual elbon sentir intern de l'empresa repercuteix enel seu èxit extern. Així ho va manifestar elfilòsof Josep Maria Terricabras en la sevaintervenció durant la Trobada del Grup CETTde l'any 2001.

En aquesta ocasió, la ponència de la Trobada del Grup CETT2001 es va centrar en "l'ètica i l'empresa". Un concepte que,tot i néixer als anys 70 als Estats Units sota el nom de "busi-ness ethics", s'ha tornat a posar de moda darrerament. Enl'actualitat, existeixen una gran varietat d'ètiques sectorials,dites ètiques aplicades pel fet que no es tracten de reflexionsteòriques sinó aplicades a la realitat. L'ètica empresarial enturisme, només és una més d'aquestes ètiques aplicades quecomparteixen quatre principis bàsics: el de maleficència (laprimera cosa és fer el bé), el de no maleficència (si no pots ferel bé, almenys no facis el mal), el d'autonomia (les personessón lliures i autònomes) i el de justícia (no tractar a tothomde la mateixa manera sinó tractar a tothom igualment bé). De tots aquests principis, segons el filòsof Josep Maria Terrica-bras, ponent encarregat de desenvolupar el tema, el mésimportant és el d'autonomia, i és que "no es pot fer el bé a unaltre sense comptar amb la seva voluntat, tot i que es pensique es pel seu bé. Fer-ho (quan l'altre no ho vol) és una immo-ralitat". En Terricabras va destacar el fet que les persones no espoden utilitzar com a mitjans sinó com a fins en ells mateixos. "No es pot esprémer a les persones pel fet econòmic. Tampocestic dient que l'empresa sigui una democràcia. Però sí, que unnegoci que té uns valors clars no ho fa tot per l'opinió que enté la gent, però no fa res sense sentir l'opinió de la gent".Durant la ponència també es va destacar l'evidència que unaempresa ha de tenir beneficis, per dues raons bàsiques: noméssi es té beneficis es pot consolidar l'empresa i, només així ofe-rirà estabilitat pels seus treballadors i de cara a l'exterior incen-tius pels inversors. Amb aquest requisit previ, en Terricabras vadiferenciar entre les empreses que busquen beneficis i aquelles

que busquen alguna cosa més, una funció social. Aquí és onentra en joc l'ètica empresarial, que vol donar racionalitatmoral a les decisions que es prenen i ajudar alhora a què estrobin solucions que racionalment siguin acceptables.

Ètica empresarial i turisme

Centrant la seva intervenció en l'ètica empresarial en turis-me, el filòsof va comentar que, de vegades, "ens preocupemmolt de la finalitat, i molt poc de com s'arriba a aquestsobjectius, dels mitjans". El ponent va destacar des de laimportància de com servir un plat (la seva imatge) al conei-xement de llengües (parlar idiomes i parlar-los bé perquè elclient se senti com a casa, però sense sentir-se des del puntde vista del territori a casa). I és que en Terricabras va criti-car el fet de recórrer sempre als mateixos espectacles i ser-veis pels turistes, com és el cas, de visitar "Catalunya enMiniatura" o veure els toros. "Aquest repte forma part de l'è-tica empresarial, tenir l'habilitat en el cas del turisme derebre el client i que se senti acollit i apreciat de manera quementalment se senti respectat i com a casa, però que rebi unenriquiment pel contacte amb el nostre territori", explicà enTerricabras. Un servei que només poden donar les empresesd'ona llarga (és a dir, les que tenen una continuïtat en eltemps i passen de pare a fills). Precisament, l'empresa idealhauria de tendir cap a una empresa d'ona llarga, amb visiósocial, de respecte al client en el sentit de servir-lo (sense serservil) i on els treballadors a més de tenir un contracteeconòmic amb l'empresa en tenen un segon, de moral (decoses intangibles, com la formació continuada, facilitatshoràries,…) segons el qual el bon sentir interior de l'empre-sa repercuteixi en l'èxit a l'exterior. n

Notícies del CETT

10

INAUGURA EL CURS ACADÈMIC D'ENGUANYEl conseller de Turisme de les Illes Balears

"La Diversificació com a clau del turisme defutur". Sota aquest títol, el passat 10 d'octu-bre, el conseller de Turisme de les IllesBalears, Celestí Alomar, va ser l'encarregatd'inaugurar el curs acadèmic 2001/2002 deles diferents formacions que imparteix elGrup CETT. El conseller va centrar el seu dis-curs en la necessitat de diversificar el turis-mes a les Illes Balears. L'acte va comptar, amés, amb la presència de representants dediferents administracions i del CETT.

El Gran Saló Mediterrània de l'Hotel Alimara va acollir, elpassat 10 d'octubre, la inauguració oficial de les diferentsformacions del Grup CETT per al curs acadèmic 2001/2002.L'acte va estar oficiat pel rector de la Universitat deBarcelona, Joan Tugores, i el president del Grup CETT, GasparEspuña, i va comptar amb la presència a la taula del direc-tor de Turisme de Barcelona, Pere Duran; el subdirectorgeneral de Turisme de la Generalitat de Catalunya, RamonLlorens; el director de formació del CETT, Gaspar Rosselló, laconsellera delegada de CETT, Maria Abellanet i l'encarregatenguany de fer la lliçó inaugural: el conseller de Turisme deles Illes Balears, Celestí Alomar. El conseller de Turisme balear va centrar la seva exposició en"la diversificació com a clau del turisme del futur" i en la situa-ció que viu en l'actualitat el turisme a les Illes Balears i les sevesopcions de futur. Visiten la comunitat autònoma 11 milions de

turistes a l'any, cosa que representa entre el 20 i el 25% delturisme que rep tot l'Estat Espanyol, el 4% del PIB de les Illesestà relacionat amb el turisme i les Balears és una de lesregions amb una renda per càpita per sobre de la mitja espan-yola i europea. Davant aquestes dades econòmiques, es trobenunes altres més preocupants: els serveis i els salaris dels resi-dents estan per sota de la mitja espanyola. Segons CelestíAlomar, això és conseqüència del sistema turístic estatal que"ha viscut simplement del turismes sense anar més enllà".La solució passa, segons el conseller, per potenciar un modelque no sigui només de sol i platja, sinó un turisme diversifi-cat que potenciï elements de la terra que, fins ara, han estatnuls o han tingut poca presència en el planejament delturisme. Per aquest motiu, el govern balear porta treballantdos anys en la implantació d'un model de defensa d'unturisme de qualitat, sostenibilitat i diversificat, és a dir,potenciant la cultura i els elements d'identitat pròpia. "Hemde canviar la política de competir únicament pels preus.Hem d'apostar per la qualitat com a estratègia de competi-tivitat", afirma Alomar.Alomar no va poder evitar defensar la polèmica tarifa de l'e-cotaxa, ja que considera que el turisme ens implica a tots."No podem demanar un sobreesforç econòmic als ciutadans.Nosaltres creiem que l'ecotaxa és un element de futur querepresenta un turisme solidari entre una cultura que ve iuna altra que la rep".

Encara molt per fer

Durant el discurs d'inauguració també es va posar sobre lataula la poca investigació que existeix entorn del turisme."S'ha parlat molt d'allargar la temporada, però quines sónles condicions que han de tenir els serveis, els espectacles,els establiments de lleure perquè es pugui allargar la tem-porada,… En turisme, falten moltes coses per fer i estudiar",va expressar el president del Grup CETT, Gaspar Espuña.La presentació es va tancar amb el parlament del rector de laUB, Joan Tugores, que va destacar la importància de la for-mació turística per al futur del sector del país. El repte delCETT, i en general dels centres de formació en matèria turís-tica, ha d'anar més enllà dels cicles de formació o estudisuniversitaris, i incorporar de forma normalitzada altresdimensions del turisme com la recerca o la innovació. "Volemun sector turístic que, a més de ser competent i competitiu,permeti de forma sostenible i amb qualitat la nostra presèn-cia en el context internacional", va explicar el rector. n

Notícies del CETT

11

4A. MOSTRA GASTRONÒMICA DE SILSL'art culinari tradicional arriba a Barcelona:

Dos-cents professionals del món de la restau-ració i l'hoteleria es van aplegar, el passat 8d'octubre, a l'Hotel Alimara, per participar enla 4a. Mostra Gastronòmica de Cuina Tradi-cional Local, un sopar de tast amb més de 32plats, elaborats i presentats per les més devuitanta cuineres que conformen "la Cuina deSils". El col·lectiu, nascut durant els primersanys de la dècada dels noranta, té l'objectiuprincipal de recuperar i promocionar la cuinatradicional catalana.

És la primera vegada que la ciutat de Barcelona acull laMostra Gastronòmica de Cuina Tradicional Local, una pre-sentació de diferents plats tradicionals de la geografia cata-lana a càrrec del col·lectiu "la Cuina de Sils", que ja ha visi-tat altres indrets de Catalunya. "La Cuina de Sils", grup cons-tituït bàsicament per dones, respon a la iniciativa d'escriureun llibre que expliqués com era la cuina de la comarca abansde la Guerra Civil. De les catorze dones que inicialment vanengegar l'edició del llibre durant els primers anys de la dèca-da dels noranta, ara són més de vuitanta mestresses de casa.Vuitanta cuineres que van aterrar el passat 8 d'octubre a laCiutat Comtal (concretament a l'Hotel Alimara) per mostrarals professionals locals de la restauració i l'hoteleria unaforma de fer i de preparar els àpats a la cuina, que han après

a través de la saviesa popular transmesa per tradició oral degeneració en generació. Entre els 32 plats que van composar la 4a. MostraGastronòmica de Sils, els dos-cents assistents al sopar vanpoder tastar, entre d'altres, especialitats de bacallà, cargols,mongetes, conill, vedella… un autèntic passeig per la cultu-ra tradicional catalana del bon menjar. Al sopar tampoc vafaltar l'acompanyament de la beguda de la terra. Vi blancSerrat de Montsoriu, Masia de Gironella de la Garrotxa,Martí Fabra del Empordà, Aigua Font d'Or i Vichy Catalán(aquest darrer, sponsor de "la Cuina de Sils"). n

"La Cuina a Sils", amb l'interès sempre de mantenir la cuina tradi-cional, ha organitzat en els darrers anys un seguit de mostres decuina adreçades bàsicament a cuiners, gastrònoms, restauradors igent del món de la cuina, i que fins ara s'havien organitzat almunicipi de Sils. En la 4a. edició de la Mostra Gastronòmica de laCuina Tradicional Catalana, el col·lectiu "la Cuina de Sils" hacomptat amb la col·laboració de l'escola d'Hoteleria i Turisme CETT(dins dels seu projecte de "Cuina Catalana"), que ha volgut trans-metre aquest saber als professionals dels millors restaurants,hotels de Barcelona i centres d'aplicació del propi CETT, tal com hofa amb els seus alumnes.

La cuina catalana i el CETT

Notícies del CETT

Baròmetre SOPCP Elisenda Farràs. Directora de Serveis d'Orientació

Professional, Col·locació i Pràctiques

12

Amb l'inici del nou curs, és moment de fer unbalanç de l'activitat interna del departament deServeis d'Orientació Professional, Col·locació iPràctiques del passat curs escolar (des del se-tembre del 2000 al setembre del 2001). Creiemque la manera més fàcil d'explicar-ho és permitjà de les dades facilitades pels alumnes i perles empreses on han realitzat les pràctiques.

Formació pràctica dels alumnes Durant el passat curs escolar el departament va rebre 781demandes d'alumnes per part de les empreses del sector.Entre les ofertes presentades destaca la gran varietat de lesmateixes, tot i que primen les demandes relacionades ambl'àrea de transport i viatges, tant empreses de transports depassatgers, agències de viatges, majoristes… En total enaquesta àrea s'han presentat 471 ofertes.

Valoració dels alumnes sobre la sevaformació pràctica

Els resultats de les enquestes facilitades pels alumnes, enfinalitzar les pràctiques, demostren la seva satisfacció en elsconeixements obtinguts. Un dels aspectes més destacats imillor valorats ha estat l'aprenentatge adquirit i el suportdels tutors de pràctiques dins l'empresa.

Valoració de les empreses sobre els alumnes

De la mateixa manera, les empreses també han quedat forçasatisfetes del treball dut a terme pels alumnes. Es posa de

manifest, per tant, la molt bona acceptació que tenen elsnostres alumnes, que han rebut una mitja de notable alt.Com a conclusió d'aquests primers dos barems volem mani-festar el progrés de la cultura de la formació pràctica, tantper part de les empreses, que juguen un paper cada vegadamés actiu, com dels alumnes, que valoren els resultatsobtinguts i accedeixen a llocs de treball arrel de les pràcti-ques.

Demandes laborals rebudesUna altra dada important que s'ha de tenir present són lesdemandes laborals que ha rebut el SOPCP durant el passatcurs. Un any més, estem parlant de més de 2.000 ofertes detreball que s'adrecen, principalment, als antics alumnes del

Demandes de pràctiques

Notícies del CETT

Demandes laborals rebudes per àrees

Durant el curs passat, el SOPCP va rebre més de 2.000 demandes

laborals, centrades principalment enl'àmbit de la restauració, seguit deltransport i viatges i de l'allotjament

13

CETT, que cerquen o volen canviar de feina. En conjunt hanestat 2.148 demandes, que per àrees es concentren en el ser-vei de restauració, seguit de transport i viatges i del subsec-tor de l'allotjament.

Evolució de les demandes laborals alSOPCP en els darrers 12 anys

Finalment, un últim factor significatiu que volem remarcarés l'evolució de les peticions laborals rebudes pel departa-ment durant els darrers 12 anys. La gràfica mostra un crei-xement progressiu a partir del curs posterior a les olimpía-des (quan vam patir la davallada més important d'ofertes) ique arriba al punt més àlgid el curs 99/00. Aquest creixe-ment està relacionat amb la consolidació de la marca CETTdins del sector: nova ubicació, noves instal·lacions, un hotel,

els centres d'aplicació del grup, un nou projecte formatiudiferencial,… i evidentment, el reconeixement de les novesformacions de cicles.

Tal i com ja us vàrem comen-tar amb el darrer "Tot CETT", elpassat dia 10 de maig el CETTva organitzar la I TrobadaEscola-Empresa. Tant els alumnes com lesempreses participants enl'acte valoren molt positiva-ment la celebració de la tro-bada. Així ho demostra unaenquesta realitzada als par-ticipants que qualifiquen lareunió entre el notable iexcel·lent. Entre un barem del'1 al 10, les empreses ho vanpuntuar amb un 8,9, mentreque la nota dels alumnes vaser una mica més baixa, un7,30. A part de la puntuació, l'actetambé s'ha materialitzat amb la signatura de convenis de pràctiques i amb la formalització de contractes laborals. Amés de l'objectiu principal que era donar a conèixer a moltes empreses líders del sector un gran ventall de futurs pro-fessionals.

La cita: 19 i 20 de febrer de 2002

Amb tots aquest resultats, des del CETT s'afirma que "estem més engrescats que mai a continuar per aquest camí i jaestem treballant amb l'organització de la II Trobada Escola-Empresa".Així doncs, us emplacem a tots els interessats (alumnes, antics alumnes i empreses) a participar en la propera Trobadaque tindrà lloc el 19 i 20 de febrer.

Per a més informació: dirigiu-vos al correu electrònic (sopc@cett.es).

Valoració de la demanda d'ofertes laborals per anys

Preparant la II Trobada Escola-Empresa

13

CETT, que cerquen o volen canviar de feina. En conjunt hanestat 2.148 demandes, que per àrees es concentren en el ser-vei de restauració, seguit de transport i viatges i del subsec-tor de l'allotjament.

Evolució de les demandes laborals alSOPCP en els darrers 12 anys

Finalment, un últim factor significatiu que volem remarcarés l'evolució de les peticions laborals rebudes pel departa-ment durant els darrers 12 anys. La gràfica mostra un crei-xement progressiu a partir del curs posterior a les olimpía-des (quan vam patir la davallada més important d'ofertes) ique arriba al punt més àlgid el curs 99/00. Aquest creixe-ment està relacionat amb la consolidació de la marca CETTdins del sector: nova ubicació, noves instal·lacions, un hotel,

els centres d'aplicació del grup, un nou projecte formatiudiferencial,… i evidentment, el reconeixement de les novesformacions de cicles.

Tal i com ja us vàrem comen-tar amb el darrer "Tot CETT", elpassat dia 10 de maig el CETTva organitzar la I TrobadaEscola-Empresa. Tant els alumnes com lesempreses participants enl'acte valoren molt positiva-ment la celebració de la tro-bada. Així ho demostra unaenquesta realitzada als par-ticipants que qualifiquen lareunió entre el notable iexcel·lent. Entre un barem del'1 al 10, les empreses ho vanpuntuar amb un 8,9, mentreque la nota dels alumnes vaser una mica més baixa, un7,30. A part de la puntuació, l'actetambé s'ha materialitzat amb la signatura de convenis de pràctiques i amb la formalització de contractes laborals. Amés de l'objectiu principal que era donar a conèixer a moltes empreses líders del sector un gran ventall de futurs pro-fessionals.

La cita: 19 i 20 de febrer de 2002

Amb tots aquest resultats, des del CETT s'afirma que "estem més engrescats que mai a continuar per aquest camí i jaestem treballant amb l'organització de la II Trobada Escola-Empresa".Així doncs, us emplacem a tots els interessats (alumnes, antics alumnes i empreses) a participar en la propera Trobadaque tindrà lloc el 19 i 20 de febrer.

Per a més informació: dirigiu-vos al correu electrònic (sopc@cett.es).

Valoració de la demanda d'ofertes laborals per anys

Preparant la II Trobada Escola-Empresa

14

Tema

Els atacs terroristes de l‘11 de setembre

en el sector turísticI LES SEVES REPERCUSIONS

Si l'anàlisi es fa sobre el turisme en totes les seves vessants,es pot afirmar, que existeix una nova situació d'incertesa ipor, que pot prolongar-se en el temps, segons dades pro-porcionades per l'Organització Mundial del Turisme (OMT).En els països desenvolupats el turisme pot arribar a descen-dir el 2% i, respecte al turisme internacional, el descens seriadel 1,5%.El Banc Mundial, per la seva part, informa que l'impacte delsatacs terroristes sobre el turisme als països en vies de desen-volupament, serà excepcionalment sever, ja que, per exem-ple, al voltant del 65% de les reserves per viatges al Caribs'han anul·lat i, respecte als països de l'Orient Mitjà, és pro-bable que pels propers mesos, pateixin una important dismi-nució d'ingressos per turisme.La incertesa i la por són dos dels elements del pronòsticnegatiu pel creixement turístic, però no s'ha d'oblidar l'en-cariment que pateixen les línies aèries en els seus costos,xifrats en 10.000 milions de dòlars, degut a l'increment demides de seguretat i de les assegurances (increments quees veuran reflectits en els preus; que ja s'estan materialit-zant).Si l'anàlisi se centra en l'activitat turística espanyola, s'ha detenir present que el turisme, és un dels sectors que aportenmés riquesa al país, amb una participació en el PIB d’un 11%.Les dades de creixement del sector que s'esperaven aconse-guir per l'any 2001 estan en revisió, i així ho reconeixenfonts de l'administració pública del sector.De totes formes, dins del sector turístic, existeixen diversosprotagonistes com són les línies aèries, les agències de viat-ges i el sector hoteler, i l'impacte reflexa una intensitat dife-rent depenent del protagonista.

L'impacte de l'11 de setembre

A l'àmbit del transport aeri, és on es pot veure, amb majorèmfasi, l'efecte negatiu, tenint en compte que per les líniesaèries espanyoles, els trajectes a EEUU només suposen unpercentatge mínim del seu negoci. Malgrat això la por avolar i els efectes sobre la psique del passatger ha provocaten les línies espanyoles una baixada de reserves xifrades enun 25% i un 30% de cancel·lacions, cosa que provoca unapresa de mesures per part de les empreses del sector.En primer lloc, exigir de l'administració que assumeixi elscostos de reassegurances per casos de guerra i terrorisme,no inclosos en els segurs tradicionals.Per la companyia Iberia, el caos que ha sacsejat el sector aeridesprés la onejada d'atemptats, segons el setmanari El País,pot suposar pèrdues netes per l'any 2001, quan les expecta-tives de beneficis es xifraven abans de l’11 de setembre en150 milions d'euros. També la seva cotització en borsa estàpatint una caiguda de quasi el 25%.El president d'AECA (Asociación Española de CompañíasAéreas) va assenyalar que les línies aèries espanyoles s'estanplantejant cancel·lar rutes nacionals i internacionals i, fins itot, endarrerir la recepció d'avions, fet que actualment jas'ha materialitzat.La línia que ha fet pública les seves intencions ha estatIberia, amb una pujada de vuit euros en tots els seus trajec-tes a partir del 2 d'octubre, per paliar l'increment de costosde les assegurances i de les mides de seguretat i, a més, ulti-ma una reducció de plantilla per afrontar els problemes delsector, que poden afectar a 2000 treballadors. S'haurà detenir en compte en els esdeveniments futurs.

Els atacs terroristes succeïts l’11 de setembre passat als Estats Units, reduiran les expectatives

de creixement econòmic en l'àmbit mundial, segonsinforma el Banc Mundial. El sector turístic no ésaliè a aquests efectes, sinó que molt al contrari,

està immers de ple en el que aquests tràgics successos suposen, ja que el turisme necessita

una sòlida base de pau i seguretatLlanos TarruellaCap d'àrea d'empresa del CETT

15

El sector de les agències de viatges també reben l'impacte deforma directa tant en el sector del client particular com enel del negoci.El Congrés Anual de l'Associació de Viatges d’EEUU ques'hauria d'haver celebrat a Sevilla entre el 6 i el 10 de novem-bre, ha estat cancel·lat, amb un impacte econòmic de 2.400milions d’euros que deixaran d'ingressar els empresaris delsector (a més de la pèrdua de l'efecte publicitari que uncongrés d'aquestes característiques suposa per a una ciutat).Les cancel·lacions en algunes agències han estat significati-ves, i existeix una preocupació sobre les conseqüències a curti mig termini. Aquestes afecten més als viatges a EEUU i apaïsos islàmics en general i als de l'Orient Mitjà en particular.Pel que fa a l'activitat dels creuers és de predir que, segura-ment, es veurà afectada negativament. De moment, s'acom-pleixen tots els trajectes però els bucs no surten plens. Afinals de setembre, 4.000 creueristes havien cancel·lat elsseus viatges, encara que el segment menys perjudicat és eldels viatges de lluna de mel.Barcelona és una de les ciutats més afectades perquè el 14%dels turistes que rep són americans i, una gran part d'ells,són creueristes.Amadeus, una de les majors companyies de sistemes de dis-tribució de reserves de viatges, tenia unes previsions realit-zades a l'agost, d'un increment de ventes entre el 16% i el20% per l'any 2001. Aquestes s’han vist reduïdes, ja que hatingut una caiguda del 28% a les seves reserves de passat-ges a escala mundial, a més d'afectar directament la reduc-ció de vols, anunciada per les línies aèries.La seva cotització en borsa també té una trajectòria negati-va, ja que durant els primers 10 dies després dels atemptats,les seves accions van arribar a baixar un 48% i la seva recu-peració està essent lenta.Les darreres dades que la Cúpula Associativa de les Agènciesde Viatges (CAAVE) ha difós, ressalten un retrocés del 20%de les ventes durant el mes de setembre i d’un 10% en elsmesos posteriors.S'han produït moltes anul·lacions de congressos, convencionsi reunions d'empreses que estaven previstes per setembre ioctubre. A més, les empreses han posposat els viatges denegocis i els seus empleats no viatgen si no és totalmentnecessari. Tot això amenaça la primera classe dels avions i sicerquen un substitut per realitzar aquestes reunions, com sónles videoconferències, pot convertir-se en una pràctica habi-tual i reduir aquests viatges de negocis de forma estructural.

El sector hoteler, el darrer afectat

En el sector hoteler, les conseqüències són també impor-tants però menys rellevants que en altres zones. Smith TravelResearch prediu una caiguda al voltant del 8% en les ocu-pacions hoteleres pel que queda d'any i una reducció detarifes en un 2% mensual.S'han cancel·lat entorn al 10% de les reserves fetes pelsturistes americans, no obstant no ha succeït això amb lesreserves dels turistes europeus ni del turisme interior, enca-ra que és possible que alguna zona pugui veure's beneficia-

da, com pot ser l'arxipèlag canari (per estar lluny de la zonade conflicte i ser un destí segur i familiar), i desviar-se capaquest destí una part dels turistes que tenien les seves reser-ves a països com Egipte, Tuníssia i altres destinacions de l'arcMediterrani que estan a la zona "calenta del conflicte".Els hotels que estan més afectats són els de quatre i cincestrelles ja que el turista americà és d'alt poder adquisitiu.S'ha de ressaltar que l'any 2000 van visitar Espanya1.153.000 turistes d'EEUU, i fins juliol de 2001 ho van fer562.000, cosa que ens indica una baixada representativa queja demostrava la falta de confiança del ciutadà americà enl'economia del seu país.Les cadenes hoteleres que tenen establiments fora del país,no tenen grans inversions als EEUU, on es concentra mésl'impacte negatiu, encara que sí poden patir-lo en països onel client americà pot ser un client habitual, com és la zonadel Carib. Resumint, aquest pot afirmar que el sector turístic espanyol,rebrà impactes negatius en tots els àmbits, tot i que enalgun, com és el sector aeri sigui de major importància.La indústria turística és una de les més vulnerables davantsituacions d'incertesa i més en aquest cas perquè les armesutilitzades pels terroristes han estat avions, que són una partfonamental del sector turístic i un dels protagonistes delboom turístic de les dues últimes dècades.Tot i així, Espanya per la seva situació geogràfica pot ser quea mig termini rebi efectes positius per la desviació delsturistes europeus i de l'interior del país, que havien pensatanar a destins que no es consideren segurs, decideixin esco-llir Espanya, qüestió que s'està demostrant amb l'incrementde reserves cap al territori espanyol per part de turistesd'Europa, i un increment notable de turisme interior. n

16

Josep BellverGerent Com. de Catalunya i Aragó d’Iberia• Pregunta A: Ara que ja ha passat

més de tres mesos des de l'a-temptat terrorista de l'11 desetembre als EEUU, quin és l'im-pacte que ha tingut l'esdeveni-ment en el sector turístic? Ésindiscutible que els esdevenimentsde l'11 de setembre als EstatsUnits han afectat al sector turís-tic, amb un impacte negatiu. Tot iaixí, vull aclarar que l'impacte haestat diferent depenent dels mer-cats i segments. No ha estat elmateix impacte al mercat domès-tic, que a l'europeu i/o interconti-nental, tampoc ha estat el mateiximpacte al segment vacacionalque en el de congressos i incen-tius, o la tercera edat.

Al segment vacacional, afortuna-dament ja s'havia quasi finalitzatla temporada turística a Espanya,cosa que ha fet que l'impacte hagiestat menor. El segment de con-gressos i incentius, sí que ha que-dat més afectat. Setembre, octu-bre i novembre són mesos propicisper aquests negocis, i per desgrà-cia el que es cancel·la, no semprees recupera, i si es recupera és endestinacions considerades méssegures i normalment més econò-miques (ja que tendim a desplaça-ments més curts en la distància ien el temps).

• Pregunta B: Com es presenta lapropera temporada? A data d'a-vui el futur és incert, però nonecessàriament negatiu. Les per-sones de països desenvolupatssenten la necessitat de gaudir deles vacances i és just pensar que,durant el proper any, la tempora-da turística espanyola i europeaes reactivarà. A més, la ubicació d'Espanya i deCatalunya, per la seva proximitat iseguretat, ha d'afavorir, i fins i totincrementar, el nombre de turistesprocedents d'Europa, especial-ment del Centre i del Nord. Pel quefa referència al segment de Con-gressos i Incentius, el seu rellan-çament és previsible sempre quefinalitzi la situació de conflicteactual. El que no podem oblidar mai ésque el turisme, amb anterioritat al'11 de setembre, ja començava a

estar afectat pel descens de l'acti-vitat econòmica, per la qual cosala recuperació difícilment serà alsnivells del 2000 o, fins i tot, delprimer semestre de l’any 2001.

Marcel FornsDirector de Turisme de Catalunya

• Pregunta A: Considerats global-ment, els efectes que han generatels atemptat de l'11 de setembreen el sector turístic són impor-tants, com també són considera-bles els efectes provocats enaltres sectors directament vincu-lats a l'activitat o a les indústriesturístiques (aeronàutica, segure-tat...).

Tema

ELS ATEMPTATS DE L’11 DE SETEMBREDavant la incertesa de com afectaran els atemptats al sector del turisme i de l'hosteleria, hem realitzat dues preguntes a alguns especialistes per saber què en pensem al respecte

17

En primer lloc, i des del punt devista dels hàbits del consumidor,s'ha produït, per una banda, uninnegable increment de la reticèn-cia a desplaçar-se per via aèria,particularment, a certes destina-cions, que hom pot considerar de"risc"; i per l'altra, un ajornamenten el moment de la contractació ireserva de les vacances.Com a conseqüència del primerdels aspectes destacats, s'hangenerat efectes en el sector de lesagències de viatges emissores, enla indústria turística del transporti en el conjunt de l'activitat turís-tica de les zones que a dalt deno-minàvem de "risc". De forma indirecta, els esdeveni-ments de l'11 de setembre hantingut per efecte induït, l'afloraciói l'acceleració dels problemes es-tructurals que ja patien algunesempreses, en particular determi-nades companyies aèries o algungrup turístic, precipitant les políti-ques de reestructuració o fins i totles crisis obertes.El resultat de l'ajornament de ladecisió de contractar les vacancesper part del consumidor, ha inciditen un menor volum de reserves perpart de bona part dels operadorsturístics, que al seu torn està pro-vocant problemes de liquidesa d'a-questes empreses. De qualsevol manera, l'impactedels atemptats en qüestió, no haestat el mateix ni en els mercats odestinacions turístiques, ni tam-poc en els productes turístics (val-gui l'exemple dels “city-breaks” i

del sol i platja), o segons el tipusd'establiment, motiu pel qual mésenllà de les conseqüències gene-rals descrites a dalt, l'anàlisi de lasituació s'ha de circumscriure acada cas en concret.

• Pregunta B: A primer cop d'ull, i sitenim en compte la composició i

procedència del turisme que visitaCatalunya, així com el mitjà detransport que utilitza, tot fa pen-sar que la incidència de la situacióinternacional serà baixa.Certament, un dels principalsavantatges de Catalunya com adestinació turística és la sevasituació geoestratègica respectedels principals mercats emissorseuropeus, així com l'actual com-posició dels seus turistes, segonsnacionalitats. Aquests dos fets fan que, per unabanda, l'accés al país es produeixifonamentalment per carretera, iper l'altra, tot això suposa una evi-dent diversificació del risc, perquèevita una excessiva dependènciad'un o d'uns pocs mercats.Aquesta situació, però no és igualen totes les marques turístiquescatalanes, ni per tots els produc-tes, com apuntàvem, i cal tenir encompte, per exemple, que en elturisme de creuers, de ciutats i denegocis, es produirà molt proba-blement un canvi en la composi-ció del turisme, bàsicament endetriment dels turistes proce-dents del continent americà, queserà compensat per turistes d'al-tres nacionalitats, provinents demercats de proximitat.De qualsevol manera, aquestaseria una lectura excessivamentfàcil i precipitada, en la que hau-rien de considerar-se altres fac-tors, com ara l'estancamenteconòmic d'algunes economiesoccidentals; els interessos delsprincipals grups de touroperadors

en determinades destinacionscompetidores, o els efectes de lapressió sobre la reducció delspreus que s'està produint desd'alguns mercats... Però en primerlloc, la pròpia evolució del conflic-te internacional i la seva durada.Malgrat això, la nostra impressió,

si tenim en compte algunes d'a-questes consideracions, és engeneral favorable i preveu unatemporada estable pel conjunt delpaís, en termes similars als d'a-quest any 2001.

Michel DurrieuDirector de Marketing iComercial de “NouvellesFrontières” a Espanya

• Pregunta A: És cert que, sobre tot,durant el mes següent als atemp-tats de l'11 de setembre, hemnotat un important descens de lesvendes (fins un 80% la primerasetmana), sobre tot degut a la porde la gent a fer viatges de llargadistància, o senzillament, la por apujar a un avió. Tot i així, la situació s'ha normalitzatde mica en mica. Els destins méspropers, especialment tots elsd'Europa, pràcticament no s'han vistafectats. A més, hem comprovat quealgunes de les destinacions quepodrien semblar conflictives, comper exemple el Magreb, no presentencap tipus de problema de cara alturisme i continuen estant comple-tament segures. Fa menys de 15 diesdurant un viatge al Marroc no esnotava cap tipus d'ansietat.Per tot això, estem convençutsque en un termini de 2 o 3 mesos,la por a viatjar desapareixerà deltot, si la solució no es torna acomplicar amb un altre atemptat.

“El que no podem oblidar mai és que el turisme, amb anterioritat a l'11 de setembre, ja començava

a estar afectat pel descens de l'activitat econòmica”

18

• Pregunta B: Segons les nostresprevisions, aquest hivern, hauríemd'aconseguir mantenir la mateixaxifra de facturació que l'any 2000-2001 (quan teníem previst un crei-xement del 20%), per la SetmanaSanta la situació estarà plena-ment normalitzada i la properatemporada turística d'estiu serà,així ho esperem tots, excepcional.La gent que s'haurà quedat a casatindrà ganes de veure món.

Pere DuranDirector de Turisme de Barcelona

• Pregunta A: La desgràcia de l'11de setembre ha tingut unaincidència clara en el sector turís-tic internacional, que, no obstantaixò, ha tingut una traducció dife-rent en el mercat de Barcelona. Elsindicadors de setembre i octubre ala nostra ciutat han registrat unretrocés en relació a les xifres d'a-quests mateixos mesos de l'anyanterior. A aquesta ralentitzaciódel mercat, fruit de la conjunturainternacional, se sobreposa ladinàmica, netament positiva, delsprimers vuit mesos de l'any. Ambaquests dos fenòmens combinats,cal esperar que els indicadorsturístics de finals d'any estiguintan sols un 3% o un 4% per sotade les nostres previsions inicials.L'any 2001, al cap i a la fi, serà, engeneral, un bon any turístic.

• Pregunta B: El caire bèl·lic delpanorama internacional és un mal

averany per a tothom. També peral sector turístic, que haurà desaber projectar-se cap al futur iaprofitar per revisar l'actual pres-tació de serveis. Barcelona, mal-grat això, no tindrà mala peça alteler. Sense que aquest fet signifi-qui que ens alegrem de les desgrà-cies alienes, la nostra ciutat téarmes i atractius suficients perseguir sent una destinació refe-rència del turisme internacional.Barcelona està excepcionalmentposicionada entre el turisme de laUnió Europea, que no ha de tenirentrebancs per visitar-nos. Altresciutats, més dependents del turis-me nord-americà, se'n ressentiranmés. Els mercats de proximitat, encanvi, ens mantindran en elsparàmetres dels últims anys. I ésen aquest context que Turisme deBarcelona ha intensificat la pro-moció de la ciutat al mercatespanyol, amb un equilibratreguitzell de presentacions perdiferents ciutats de l'Estat. No hiha, per tant, unes males perspec-tives damunt de Barcelona. El ques'ha de fer és treballar per conso-lidar el nostre posicionament imillorar els nostres serveis.

David de la TorreIber-Swiss• Pregunta A: El sector turístic

internacional ja estava comen-çant a patir un lleuger estanca-ment, degut a la desacceleracióeconòmica que s'estava percebenten països de la Unió Europea i

especialment als Estats Units. Laprimera conseqüència dels atemp-tats terroristes de l'11 de setem-bre ha estat, per tant, l'anticipacióde la crisi que es preveia al sectordurant l'any 2002. La psicosi a"volar" i la incertesa internacionalhan provocat un descens en l'ocu-pació de les companyies aèries,especialment a aquelles que cen-traven les seves operacions envols amb destinacions a OrientPròxim i a Estats Units, on l'im-pacte ha estat especialmentimportant. Les companyies aèriesestan reaccionant davant d'a-questa nova situació amb ajusta-ments en la programació de vols ireestructuracions organizatives,eliminant línies o destinacions norendibles dins del nou marc inter-nacional. Tot el sector turístic i elsoperadors als aeroports estanpatint també aquesta disminucióen el volum de passatgers i, pertant, de turistes. Tot i així, el turis-me "domèstic" i europeu, està res-ponent més positivament i es con-tinuen mantenint nivells òptimsd'ocupació. No hi ha dubte queaquests atemptats terroristes vana forçar els canvis al sector turís-tic i especialment al sector aeri.

• Pregunta B: Durant l'any 2002 esmantindran els nivells d'ocupacióque s'han aconseguit després delsatemptats terroristes, i la recupe-ració serà lenta i continuada unavegada la incertesa de la situacióbèl·lica en què vivim desaparegui.Hi ha destinacions turístiques,relacionades directament ambaquesta situació, que trigaran,fins i tot, anys en recuperar-se.Tot i així, alguns països sortiranenfortits absorbint turistes quecanvien les seves preferències. Pelque respecte al sector aeri, lareestructuració serà important i alnou dibuix internacional apareixe-ran menys companyies aèries,però de major tamany i amb unaoperació més diversificada. Elfutur de les companyies menors espresenta incert, i la globalitzaciódemana definitivament pas al sec-tor aeri. n

23

• A més d'aquests dos, quins sónels reptes de la universitat en elfutur?El principal repte de la universitatcatalana, i el de la universitat coma institució a nivell mundial, és comadequar una institució que és mul-ticentenària (i que té un origenmedieval), a una època de canvisrapidíssims i d'una acceleració maivista en la seva història. Les univer-sitats tenim pel nostre origen i perles nostres inèrcies una forma defer les coses, i d'una altra banda,des del punt de vista de la docènciai de la pedagogia, ara tenim unarevolució en la forma de transmetrei emmagatzemar coneixements iinformació, degut a les noves tec-nologies, semblant a la que va pas-sar amb la impremta. La institucióuniversitària s'ha d'adaptar aaquestes necessitats socials.

• I els reptes immediats que esperaaconseguir sota el seu rectorat?Entre els objectius que vull acon-seguir trobem per sobre de tot quela Universitat de Barcelona siguipionera en la incorporació a l'espaieuropeu de l'ensenyament supe-rior; des del punt de vista de fun-cionament, vull una organitzaciódinàmica, més flexible adequada ala realitat. I des del punt de vistadel personal, vull un funcionamentde la institució més àgil i en laqual, la gent percebi que la sevatasca té un valor afegit important,i realitzi la part més burocràtica irepetitiva de la seva feina amb elsuport de les noves tecnologies i esdediqui a la part més creativa.

• Dona't que estem a la revistaTotCETT, parlem una mica de larelació turisme i universitat.Què significa el turisme i elgrup CETT per a la UB?Quan la universitat de Barcelona vadecidir, seguint la legislació, ads-criure un centre de turisme a l'enspúblic, va haver de fer una selecciódel centre més adient i va escollir elCETT. Una fundació de màxim pres-tigi, amb la que va haver a més un“feeling” immediat. Penso que laUniversitat de Barcelona sempre ha

tingut molt clar l'aposta pel CETT,de la mateixa manera que el CETTho ha tingut cap a la UB. Crec queerem un matrimoni destinat a tro-bar-nos, i des de 1987, que es regu-la la incorporació de l'Escola d'Hos-teleria i Turisme CETT a la ciutatfuncionem molt bé.

• Per la seva relació amb el CETT,aquest any ha participat en laseva lliçó d'inauguració del curs.Quina és la situació del turismeals països catalans?Jo sóc mallorquí i des de petit heviscut la realitat turística i tinc unaexperiència que hem demostral'important que és tenir un perso-nal qualificat i format per fer mésatractives les estances turístiques isobretot per aconseguir que "elboca-oreja" funcioni, si vas a tallloc val la pena no només perquè es

maco sinó perquè hi ha professio-nals de qualitat. I els països cata-lans estan millorant la forma peròencara queda molta tasca per fer.També és cert que el sector turísticestà pagant una certa trajectòriahistòrica en la qual moltes vegadesl'opinió pública associa la professióamb fer de cambrer a la costaBrava. Hi ha hagut una primerafase d'expansió turística del paísen la qual la formació no era pot-ser la primera prioritat.

• Ara les coses han canviat… Sí. Primer perquè els turistes sóncada vegada més exigents. Segonperquè hi ha d'altres destinacionscompetitives, i tercer, perquè elservei turístic s'ha sofisticat, espoden fer les reserves per internet.A més, els turistes s'han sofisticatmolt, s'han acostumat a exigir, acomparar. Quan venen aquí ja hanvisitat altres destinacions turísti-ques similars i ja no es conformenamb venir aquí i gaudir del sol iplatja, sinó que volem omplir les 24hores de cada dia. Més exigència imés competitivitat són els princi-pals canvis. I aquest és el principalrepte dels futurs professionals.

• Amb quines armes poden comp-tar els professionals per afrontaraquests reptes? La formació continuada i unacombinació entre l'aprenentageque et proporciona el sistemaeducatiu formal i l'aprenentatge

“La Universitat deBarcelona sempre

ha tingut molt clar l'aposta pel CETT,

de la mateixa maneraque el CETT ho ha tingut

cap a la UB. Erem unmatrimoni destinat

a trobar-nos”

24

al lloc del treball, la qual cosarequereix fòrmules més àgils decomunicació entre la societat civilque treballa en l'àmbit turístic iles institucions com la universitato el CETT. També una nova dimen-sió de les exigències de la forma-ció de qualitat, actualment és un“feedback” entre el sector privat iemprenedor de l'àmbit turístic i lesentitats que ens dediquem a laformació.

• Aquest turisme competitiu coms'aconsegueix?Hem de buscar un mix entre elturisme de sol i platja que teníemfins ara i una oferta més especialit-zada. No podem renunciar al primerperquè és una part molt importantdel turisme i, sobretot, perquè unapart del turisme vol ocupar unapart del seu oci amb el sol i la plat-ja. Ara bé, aquesta gent vol, a mésde les quatre hores que passen a laplatja, una oferta gastronòmica,cultural, de turisme rural, de turis-

me alternatiu, que doni resposta ales demandes heterogènees d’unapoblació heterogènea.

• Un altre aspecte que va comentaren la seva intervenció en la lliçóinaugural, va ser la importànciade la formació en turisme peraconseguir un país de primeradivisió. Què ens falta encara peraconseguir-ho? Fins fa poc es tenia la concepcióque per ser un professional delturisme només s'havia de saberservir copes, ser simpàtic, i pocacosa més. Ara ja no és així, i lasocietat s'ha de convèncer que lacompetitivitat en el sector turísticdepèn exclusivament d'una for-mació qualificada, i és obligacióde la gent que treballa en la for-mació demostrar que la competi-tivitat del país en l'àmbit turísticha millorat substancialment.Necessitem professionals de qua-litat, i per això els centres han deser de qualitat, i en el nostre cas,un centre privat adscrit a una ins-titució pública, emetem els nos-tres títols que són la garantia perla societat que la formació quedonem és de qualitat.

• Amb els atemptats de l'11 desetembre, i la posterior situacióbèlica, quina és la situació actualdel sector? És un fet evident que ens està afec-tant, i la propera temporada pot serque sigui més fluixa perquè encaraestem sota l'impacte psicològic delsatemptats. A principis dels anys 90amb la guerra de Kuwait també vahaver una situació similar i desprésd'un parell d'anys la situació s'ha-

via restablert amb normalitat, i enaquest cas, si les coses no van amés, d'aquí a un parell d'anys lasituació estarà restablerta. Des delpunt de vista del turisme, això nosignificarà un descens sinó més béun reajustament del treball intern,durant un cert temps disminuiranels viatges transoceànics, destina-cions allunyades, i se substituiranper desplaçaments més curts, i pertant hi haurà una potenciació delturisme interior en sentit ampli, i nodic només català sinó en un turis-me que sigui accessible per carrete-ra, cosa que significa que hem d'es-tar preparats per aquest reajusta-ment del turisme a nivell bàsica-ment d'Europa.

• Suposo que en la situació actual,hauríem de fer una reflexió sobrela situació d'alentiment en elcreixement de l'economia que japatíem abans dels atemptats aEstats Units. La història econòmica i políticaglobal són cicles recurrents, el quepassa és que com cada vegada éspensa més a curt termini, quanarriba un fet més ampli enssorprèn, degut segurament a què

estem perdent la memòria històri-ca. Però això són cicles i no s'ha detenir por. El cert és que en l'actualrecessió hi ha un component real,que és l'alentiment del creixementde l'economia, i un componentpsicològic. I el component psicolò-gic dependrà de nosaltres matei-xos, de com canviaran les perspec-tives dels consumidors, dels inver-sors… i dependrà del que totsnosaltres decidim que duri. n

“S'ha de buscar un mix entre el turisme de sol i platja que teníem fins ara i una oferta més especialitzada. No podem renunciar al primer

perquè és una part molt important del turisme, però també hem de donar resposta a les

necessitats específiques de cada persona”

20

L'espai geogràfic i natural de Salines Basse-goda està situat a la part més nord-occiden-tal de la comarca de l'Alt Empordà i englobadivuit termes municipals, els quals encaraconserven tot el seu encant natural i riquesapaisatgística, comuna a la majoria de poblesemmarcats a l'Empordà interior, i que hanestat exempts de qualsevol tipus de pressióurbanística.

Malgrat que aquesta vessant de l'Empordà d'interior no ésgaire coneguda en tenim referències des del Paleolític infe-rior en els jaciments de Palol Sabaldòria a Vilafant, dels tes-timonis de l'època dels Megàlits d'entre el quart i segonmil·leni a. de C., d'Agullana, Darnius, etc. amb unes concen-tracions molt importants i representatives. Del final del'Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro (1100 - 600 a.de C.) a Salines de Bassegoda es desenvolupà la cultura delscamps d'urnes, més concretament a Agullana en tenim ves-tigis considerats els més importants del sud-oest europeu.És a dir, Salines Bassegoda té una gran història per descobriri valoritzar.

una terra d'història i naturaSALINES BASSEGODA,

Ara bé, de la història de Salines Bassegoda que ens són mésrepresentatives i que han perdurat més són les construc-cions del romànic: els monestirs benedictins de les Escaulesa Boadella, de St. Llorenç de Sous d'Albanyà, així com elpriorat canonical del municipi de Lladó, el qual conserva totel seu encant i història després d'haver-hi fet un excel·lenttreball de restauració.El romànic de Salines Bassegoda s'ha conservat en molt bonestat degut, sobretot, a la seva situació privilegiada i repre-senta un patrimoni molt representatiu de les construccionsreligioses de l'Empordà. Els testimonis més representatius són les esglésies dedicadesa Santa Maria, de les quals en trobem a Vilanant -del s.XI-,una altra a Cistella -aquesta del s.XIII-, a Darnius -del s.X-.També en trobem a Agullana -del s.IX- i a Albanyà trobemSanta Maria de Palau -del s.XIII-. A Lladó, i dins del seu con-junt monumental, hi ha l'església de Santa Maria que és dels.XI. A Sant Llorenç de la Muga trobem una església de la qual jaen tenim constància des del 982 dedicada al sant del mateixnom. Dedicades a Sant Pere tenim l'església parroquiald'Albanyà del s.IX i la de Navata del s.XI. Dedicada a SantMartí hi ha l'església parroquial de Maçanet de Cabrenys -del s.XII- i la de La Vajol de la qual en tenim referències a lameitat del s.XIII. Per últim, a Cabanelles trobem una esglésiadel s.XI dedicada a Santa Coloma.Tanmateix, arreu de Salines Bassegoda es troben ermitesromàniques dedicades a diversos sants que, en comptar-les,en trobaríem més de 25.Altres construccions molt interessants i necessàries a la sevaèpoca foren els castells, dels quals a tot Salines Bassegodaen queden vestigis, senyals de la importància estratègica dela zona. Trobem el Castell d'Arget a Albanyà, el Castelld'Avinyonet -del s.XII- i el Castell de Boadella que és unmagnífic palau gòtic del s.XII. A Maçanet de Cabrenys, tro-bem el Castell de Cabrera. El Castell de Llers és del s.X, delmateix segle que el de Montroig a Darnius i el Castell deNavata. Del s.XII tenim també l'espectacular Castell de PalauSurroca de Terrades. Prop d'allí, a Vilanant, trobem el Castellde Solers del s.XI de la mateixa època del Castell de Vilarig aCistella. Tots aquests castells depenien del Comtat de Besalú.D'altra banda, i des del punt de vista del patrimoni naturalde Salines Bassegoda, concretament les seves valls i mun-tanyes permeten dur a terme activitats de trekking i rutescicloturistes, que ofereixen als qui cerquen emoció i aventu-res, un ambient i un entorn que, al mateix temps, garanteixpau i tranquil·litat. A peu, en bicicleta, en tot terreny, o a

Turisme Sostenible

21

cavall, la visita als seus pobles és obligada, així com dur aterme els itineraris, que culminen en espais i llocs de privi-legi. Actualment en trobem més de 70 kms senyalitzats, queconformen una sèrie de rutes de descoberta del patrimonihistòric de la zona.Salines Bassegoda és una terra dotada d'una bellesa naturalincomparable. Un escenari únic per a la pràctica del turismeactiu, on la contrastada orografia entre vall i muntanyaconstitueix el principal recurs natural per gaudir de la grandiversitat d'activitats lúdiques i d'oci.Salines Bassegoda compta amb una important xarxa de pis-tes i senders que ofereixen un ampli ventall de possibilitatsper a tots els gustos, des de curtes passejades, fins a excur-sions i travesses de llarg recorregut. En serà un bon exempleels més de 200 kms de circuits de BTT que se senyalitzarandurant els propers mesos, emmarcats dins del Centre BTTSalines Bassegoda.

Endinsar-se en la natura i conèixer el medi ambient en el seuestat més pur és sentir els batecs de la vida. És aprofundir enel nostre interior. El pantà de Boadella-Darnius converteixSalines Bassegoda en un escenari adient per a la pràcticadels esports nàutics i aquàtics.Flora multicolor, fonts cristal·lines, espessos boscos, fauna,els primers cims pirinencs, ermites romàniques, dòlmens imenhirs... constitueixen un paradís natural per gaudir de

la vida, respirar profundament i contemplar el pas delstemps.Un lloc farcit de sorpreses i il·lusions, de llarga història i pro-funda tradició. Un petit territori de forta identitat, ambpobles de gent oberta i hospitalària però amb la vista sem-pre fixada al món.Amb aquestes condicions naturals, les possibilitats de viureexperiències a l'aire lliure són il·limitades. Per a la majoriadels seus habitants, part de la seva vida gira entorn d'activi-tats d'aquest tipus, i qui les practiquen coneixen bé les sen-sacions que s'hi poden experimentar.Qualsevol època de l'any és bona. Hi ha activitats adaptadesa totes les estacions. Diverses empreses s'encarreguen decanalitzar les diferents demandes i inquietuds mitjançantdiversos suggeriments alternatius. Una excel·lent infraes-tructura hotelera dóna perfecta cobertura al descans i a lagastronomia.Volar en globus sobre bonics paisatges, passejar en bicicletao a cavall per llocs fascinants. Pujar al cim del Bassegoda iadmirar el massís del Canigó, descobrir l'arquitectura romà-nica, tastar la magnífica gastronomia de la zona i gaudird'uns efectes de llarga tradició, són al·licients difícilmentrebutjables i que garanteixen una estada emocionant, d'a-cord amb les necessitats del moment. n

Jordi AlemanyAssociació Municipal Salines Bassegoda

Endinsar-se en la natura i conèixer el medi ambient en el seu estat més pur és sentir els batecs de la vida,

és apronfundir en el nostre interior

25

CETT Formació

EL CETT i la Formació a distància

Les noves exigències formatives dels profes-sionals del turisme, així com les possibilitatsque plantegen les tecnologies de la informa-ció, donen cabuda a nous mètodes formatius,configurats en un entorn de treball quepodem anomenar virtual, i que, donades lesseves característiques, s'adapten perfecta-ment a les necessitats dels que, en aquestsmoments, tenen la responsabilitat de gestio-nar i planificar el devenir de les empreses delsector turístic en general.

En aquest sentit, i amb l'afany d'innovació que caracteritzenconstantment les estratègies formatives que es planteja elCETT des de la seva creació, aquestes han derivat cap a laimplementació dels seus programes de tercer cicle en lamodalitat de no presencial per mitjà d'una plataforma prò-pia. Construir un model propi, tant a nivell tècnic com meto-dològic, ha estat un important repte que ens ha permèsadaptar els seus propòsits als requeriments del CETT. Des delpresent curs acadèmic 01-02, el Màster en Gestió Turísticaper al Desenvolupament Local i Regional (MGTDLR) s'estàdesenvolupant a distància amb dos objectius principals:• Estendre l'experiència formativa del CETT al mercat llati-

noamericà, un mercat emergent i amb gran interès enintegrar els nous conceptes de gestió

• L'adaptació als nous requeriments de la societat de lainformació, en la qual es troba immers, sens dubte, el pro-fessional de turisme del nostre país

Així mateix, la segona edició del Màster en Tecnologies de laInformació aplicades al Turisme, que s'iniciarà el proper mesde febrer, introduirà algunes sessions en la modalitat nopresencial.S'obren noves oportunitats per assolir la internacionalitza-ció del CETT, així com afrontar, amb major eficiència, els rep-tes que plantegen les necessitats de reciclatge continu quedemanda el professional del sector turístic, cada cop mésexigent i amb noves expectatives. L'efecte globalitzador queestan provocant les Tecnologies de la Informació (TI) afavo-reixen, cada cop més, l'eliminació de fronteres a nivell deresponsabilitats i de presa de decisions. El professional delsector turístic ha d'ampliar les seves capacitats d'incidir demanera directa en les decisions que es prenen al voltant del'aplicabilitat de les TI, tant per a la millora operativa comper a la creació de nous valors estratègics. Un clar exempleés un curs de creació de pàgines web que s'acaba d'impartir

a distància i orientat als professionals de les Oficines deTurisme de Catalunya. En aquest cas concret hem combinatla impartició d'uns continguts a nivell tecnològic, sota lamodalitat de distància i dirigit a professionals del turisme,un fet impensable pocs anys endarrere.

Claus de l’èxit

Plantejar estratègies de formació a distància no representa unrepte senzill. Requereix, en primer lloc, un canvi de mentalitatper a tots aquells que, d'una manera o altra, han d'interveniren el procés formatiu. El campus virtual del CETT és una pla-taforma pròpia, preparada per adaptar-se a les estratègiesformatives de qualsevol empresa que en vulgui fer ús. Calconsiderar el canvi de xip que han d'experimentar tots elsinterlocutors participants, principalment els professors. Undels valors més importants d'un professor quan imparteix laclasse en presència és el seu poder de dinamització. Aquestacapacitat s'haurà de traslladar, amb imaginació i la utilitzaciódels recursos tecnològics necessaris, a l'entorn virtual.L'èxit d'un campus virtual no es troba en allò que es veu sinóen allò que hi ha al darrera. La gestió, la publicació i actua-lització dels continguts i la dinamització dels diferentsentorns interactius s'ha de poder fer de la manera més àgilpossible. En cap moment ha de suposar una duplicitat deprocessos sinó tot el contrari, s'ha d'intentar tendir a l'elimi-nació d'aquells més operatius, de tal manera que puguemdisposar de més temps per orientar els recursos cap a objec-tius més estratègics. Les noves possibilitats que aporten lesTI agilitzen el procés formatiu en totes les seves fases, des dela pròpia concepció del pla formatiu, fins a la prestació final.El projecte de formació a distància ha d'estar més enfocat ala metodologia, a l'aprenentatge, a les competències, alseguiment permanent, a l'avaluació contínua, al guiatgeconstant... que a la tecnologia en sí.

26

El proper mes de febrer del 2002, l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT iniciarà la 2a. edició del Màster enTecnologies de la Informació Aplicades al Turisme, amb titulació oficial de la Universitat de Barcelona. Aquest curs va néixer degut a l'interès creixent i a la necessitat, cada cop més, emergent d'integrar en l'estratègia de laempresa la direcció i gestió dels sistemes i tecnologies de la informació i de la comunicació. Calia una formació pels pro-fessionals en turisme involucrats en l'ús dels STIC.El curs es desenvoluparà utilitzant una metodologia pedagògica que consisteix en sessions presencials i no presencialsalternant les classes pràctiques i teòriques. Els participants disposaran d'accés privat al Campus Virtual del CETT, un espaiinteractiu i personalitzat, adaptat a les necessitats pròpies de cada alumne. També s'inclourà l'exposició de casos reals idemostracions de prototips que generin reflexions de grup i que incentivin la participació d'empreses del sector que esti-guin aplicant els STIC.Més informació: www.cett.es/mtiat o bé a l'e-mail: infocett@cett.es

La UB i el CETT presenten el II Màster en Tecnologies de la Informació Aplicades al Turisme

Podem considerar, a grans trets, dos models de formació adistància: per un costat, aquells que pretenen assolir el nivelld'aprenentatge per mitjà de gran quantitat d'inputs, similar al'aprenentatge natural al qual estem sotmesos des del nostrenaixement. Aquest tipus d'aprenentatge és més lent i no sem-pre garanteix l'assoliment de la formació, en una societat oncada cop més es reclama "anar al gra". Per l'altre costat, unaltre model amb el qual s'acaben obtenint millors resultats ésel que, a través d'un itinerari recomanat i correctament guiat,permet assolir els objectius mínims pretesos per a una forma-ció determinada. Si a aquest model hi afegim una sèrie d'in-puts addicionals que, sota l'etiqueta d'opcional, permetin aaquells alumnes més involucrats aprofundir més en l'apre-nentatge, aquest fet permetrà orientar la formació segons lespròpies motivacions personals. I aquest és el fet més rellevantque incorpora una dinàmica de treball d'aquest tipus: l'adap-tabilitat a les pròpies motivacions i exigències de qui s'estàformant. A l'èxit d'un projecte d'aquestes característiques s'hiarriba per mitjà d'una solució híbrida entre un model síncron,amb eines com el xat o la videoconferència, i un model asín-cron amb eines com ara el correu electrònic.Cal considerar, també, que els programes formatius dissen-yats per afrontar les necessitats de reciclatge continu delprofessionals del sector turístic, són més factibles que d'al-tres de considerar-los en la modalitat de distància. Aquest ésun fet diferencial important que afavoreix el disseny d'es-tratègies d'aquests tipus i la posterior prestació, amb nivellsde qualitat tant o millor que els basats en models més tradi-cionals com el presencial. Per aquest i altres motius és pelqual el CETT aposta fort per aquest tipus d'accions.

Segell de qualitat. Centres qualificats

No ens podem deixar enganyar per tot allò que porta l'eti-queta de formació a distància sense indagar en la metodo-logia que s'està aplicant. Per aquells que vulguin aprofitarun curs de formació a distància, s'ha de tenir en compte unasèrie de paràmetres previs que ens poden ajudar a que l'e-lecció sigui la correcta. La pròpia velocitat de resposta en latramitació prèvia, en la petició d'informació i en aquells ele-

ments de gestió paral·lels ens poden fer veure com pot ser elfutur del nostre curs a distància.Cal considerar per un costat, aquells centres de formacióque han estat impartint cursos sota el concepte tradicional-com el CETT- i que volen introduir-se en noves formes deprestació de la formació i, per l'altre costat, aquells centresque s'inicien amb el plantejament que suposa la formació adistància. Pels primers suposa compaginar ambdues estruc-tures; el gran error és pensar que amb uns petits retocs espot desenvolupar aquest tipus d'ensenyament. Tot el con-trari, hi ha d'haver un canvi organitzatiu important en totsels estaments de l'empresa (el que en podríem dir "pensar envirtual") per part de l'equip de gestió, la logística, coordina-ció d'estudis, professorat, equip tècnic...Per tal d'introduir estratègies de formació a distància en lasocietat actual s'ha de tendir a incrementar la implicació del'administració pública. Per un costat, desplegar infraestruc-tures de comunicacions adequades que potenciïn la concep-ció de veritables entorns virtuals orientats a aquesta forma-ció, millorar aspectes com l'amplada de banda, la seguretat ila qualitat de les transmissions i, per un altre, donar suport ala investigació i implementació de noves metodologies deformació a distància. En definitiva, les administracionsjuguen un paper molt important a l'hora d'afavorir un nivellmajor de penetració d'aquests nous mitjans; i amb unes con-dicions mínimes adequades, avança en crear un marc regula-dor que normalitzi tot allò que envolta els cursos a distància:nous models i nivells de contractació en funció dels rols delsdiferents interlocutors, la propietat intel·lectual, entre d'al-tres, seran temes a considerar. L'usuari final, en aquest casconcret l'alumne, haurà de tenir la certesa que s'ha registraten un centre que li ofereix la màxima garantia en les dife-rents accions pedagògiques que s'estan executant. Calavançar, per tant, en la creació d'alguna cosa semblant a unsegell de qualitat per a polítiques de formació a distància,que aportin a l'alumne la seguretat necessària que la inversióque està realitzant reverteixi en el seu futur professional. n

Andreu VilaginésCap d'Àrea STI (Sistemes Tecnologies de la Informació)

Pollastre amb Cremalloles

Ingredients

• 1 pollastre• 300g. de cremalloles (carreretes) secs• 4 tomàquets madurs• 2 cebes grosses • 3 grans d'all• fulles de llorer• sal i pebre• oli o llard• vi blanc

Elaboració

Netegeu el pollastre i talleu-lo a trossos, poseu-lo arostir en una cassola amb l'oli o llard, a mig coureafegiu les cebes pelades i tallades a trossets petits.Quan sigui cuita afegiu-hi els alls picats, doneu-hiquatre voltes i afegiu-hi els tomàquets pelats, sensellavors i picats.Poseu-hi unes fulles de llorer, sal i pebre, un got devi blanc i afegiu-hi les cremalloles remullades.Deixeu-ho acabar de coure.

Comentari

Les cremalloles són més suaus de gust quan sónfresques i tendres, la seva temporada a la Cerdanyaés pels volts del mes de maig. Quan es cullen espoden congelar en bosses, quan es descongelens'han d'espolsar molt bé, per treure la terra, i posar-les en aigua tèbia i acabar-les de netejar. Els boletssón condiments de plats.

31

La Recepta

Des del proper any, el Palau Robert continuarà acollint el cicle de presentacions de la Cuina Catalana, organitzades perl'Escola d'Hoteleria del CETT.

En totes aquestes presentacions es destaquen les característiques dels productes i les arts culinàries de la cuina de les dife-rents comarques, donant a conèixer les matèries primes més característiques i les maneres de fer pròpies, comentades perles mestresses de casa convidades. Es clourà l'acte amb un tast de productes típics de la comarca.

Les presentacions seran els dies 30 de gener, 19 de març i 22 de maig.

Més informació: Palau Robert. Centre d'informació turística de Catalunya. Passeig de Gràcia, 107. BARCELONA

El Palau Robert acull uns cicles de cuina catalana

de cuina catalana dirigit als alumnes i que es realitza amb lacol·laboració de Llorenç Torrado. Des de les diverses comar-ques de Catalunya, les mestresses de casa venen a ferdemostracions de la cuina catalana i a ensenyar els seussecrets de cuina. Aquest projecte està tenint una repercussió més enllà del'escola. La revista "Descobrir Cuina" ens ha brindat lesseves pàgines. Cada mes, hi ha un article on es presenta unade les comarques; les mestresses expliquen un dels seusplats i, també, alguns dels seus secrets. Aquest ha estat un fet clar de la funció que compleixen lesrevistes especialitzades. En aquest cas, el projecte, inicial-ment dirigit als alumnes de l'escola, s'està donant a conèi-xer a un nivell molt més popular i, per tant, amb una dimen-sió més gran. Aquest va ser el nostre repte i esperem poderseguir mantenint viu el saber popular amb aportacions d'a-questa mena. n

Núria BàguenaProfessora de cuina del CETT

27

Xavi BARRADO

En Xavi Barrado té 26 anys i lad'aquest estiu 2001 ha estat laseva segona temporada com a capd'animació del càmping Sangulí.Tot i així, ja en porta sis com ani-mador en diversos càmpings iclubs, els darrers: al càmpingCambrils-Park (1998/99) i durantl'hivern a Boí-Taüll Resort (1999/00/01). Una feina que liagrada molt, tot i no ser tan fàcil com sembla. "Per fer ani-mació t'ha d'agradar molt i has d'estar segur de voler-ho fer.És una feina molt agraïda, però més dura del que sembla.Has d'estar preparat perquè l'estiu és la guerra", explicaBarrado. En l'animació, un requisit bàsic és la comunicació que had'haver entre l'equip. "És fonamental un bon ambient dinsl'equip per tal que l'animació funcioni", comenta. També és importantíssim, segons Barrado, conèixer idiomes.Precisament, en Xavi ha reforçat força el seu anglès: va estarmig any a Londres estudiant anglès i entre d'altres càm-pings, ha estat treballant durant dos anys al càmping inter-nacional d'Amberes.

Anna DOÑATE

Si un dia d'aquests passes pelRestaurant Abac, no seria difícilque et servís l'Anna Doñate. Unaexalumne del CETT que posseeixel títol de Tècnic Superior enRestauració, i que tot i la sevaedat (té 23 anys), ja compte, pràc-ticament, amb dos anys d'experiència en el món de la res-tauració. Durant tres mesos va estar al Restaurant el PebreBlau, posteriorment al Celler de Can Mateo, per acabar alRestaurant Abac on porta més d'un any treballant. I és que,segons l'Anna, "és molt important posar-se a treballar deseguida, perquè és en el món laboral on més s'aprèn". Tot i així, també reconeix la importància d'aprofitar almàxim els estudis que es cursen, sobretot si és el que agra-da fer. "Si el que esteu estudiant és la vostra vocació, la pre-paració que us donaran serà la base pel vostre futur, peraplicar en la pràctica els coneixements adquirits".

AAA CETT

els EX-ALUMNES DEL CETT

Oriol BAMALA

L'Oriol té 20 anys i ha acabat elsseus estudis de Tècnic Superior enRestauració en el CETT, aquestdarrer curs. Ara treballa en elcàtering aeri Iber-Swiss, com aadministratiu de producció en eldepartament de millores de pro-ducció. Abans, però, l'Oriol ha tre-ballat com a cuiner i cambrer en restaurants de Sant Cugati Barcelona, i també va fer un stage de pràctiques a França.Des de la seva experiència l'Oriol ens dóna dos consells: quefem cas als tutors de pràctiques de l'escola (“tot i que devegades pensem que són pesats, però ells només miren pelnostre futur professional”); i que aprofitem les pràctiquesque tenim a les empreses que formen part del grup CETT.

Imma CODINA

Amb 27 anys, l'Imma Codina ésl'actual cap de recepció delsApartaments Hispanos7Suiza, a laSagrada Família. Va estudiar DEATal CETT, i des de llavors, ha anatperfeccionant els seus coneixe-ments amb cursos d'introducció alprotocol o perfeccionament d'idiomes, tant de català comd'anglès. "Crec que és important que els estudiants treballinamb eficàcia i humilitat. S'ha d'agafar la feina com si fos unnegoci propi, i intentar passar per tots els departamentspossibles dins de cada empresa, per tal de conèixer la pro-blemàtica, avantatges, desavantatges, que comportacadascú d'ells", aconsella l'Imma.La seva trajectòria professional ha tingut, de moment, duesetapes. La primera va començar en acabar la carrera: "Tenia19 anys i vaig entrar a treballar a l'hotel Boix de Martinet,després vaig canviar de feina i vaig passar per un hotel d'es-quí a la Molina i més tard, durant quatre anys vaig treballara l'hotel Bellvista de Bellver de Cerdanya".La segona etapa de l'Imma comença amb la seva decisió d'a-nar a viure a Barcelona. A la ciutat comtal, va treballar a lamajorista de viatges Juliatours; va tornar al sector hoteler al'hotel Comtes de Barcelona, per acabar com a cap de recep-ció als apartaments Hispanos7Suiza, on treballa en l'actualitat.

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Valoració de la marca CETT dins el sector

Del total d'enquestats, el 75% creu que el CETT ocupa unespai destacat dins del sector del turisme.

Valoració de les pràctiques dins la diplomatura

I en relació a la importància de les pràctiques en els seusestudis, la valoració és molt positiva. Segons les respostes,més d’un 80% considera que la seva formació ha estat bonao molt bona.

28

Un estudi dut a terme a partir del projectefinal de carrera d'un alumne del CETT,l'Eduard Belles, demostra que els estudiantsde turisme aconsegueixen la quasi plenainserció en el món laboral. L'estudi ha estatrealizat mitjançant una enquesta enviada percorreu, als exalumnes diplomats durant elsanys 97/98, 98/99 i 99/00.

Els resultats es basen en una enquesta realitzada per correua alumnes de diferents franges d'edat, en la seva majoriad'entre 22 i 30 anys. Només un 2% dels enquestats en elmoment en què es va fer la consulta no treballaven. Deltotal, poc més de la meitat ha ampliat els seus estudis,després d'haver finalitzat la diplomatura en turisme.El següent gràfic mostra per subsectors el tipus d'empreseson treballen:

Respecte a la manera de com han trobat la darrera feina, un39% dels enquestats manifesten haver-ho fet mitjançantalgun contacte (família, amics, a través de les pràctiques...),un 16% directement a l’empresa on han realitzat les pràcti-ques i un 15% per mitjà de les ofertes laborals del SOPCP.

AAA CETT

Un estudi demostra l’alt grau d’inserció laboral dels

DIPLOMATS EN TURISME DEL CETT

Hotels 49%

AVV / TTOO 17%

Transports 14%

Restauració 9%

Altres (Consultoria, Guia turística...) 11%

Els diplomats de turisme del CETTaconsegueixen un alt grau d’inserció

laboral. Un 98% dels alumnes dels cursos 97/98, 98/99 i 99/00 treballaven en el moment en què

van respondre l’enquesta

29

"Casa meva és casa vostra si és que hi ha casesd'algú…", ens canta Sisa des de les Galàxies. Icertament, és així. Barcelona, la metròpoli dela Mediterrània, és la casa comuna de milionsde turistes de tot el món. La nostra ciutat, ontantes persones són felices durant tot l'any, téen el turista a un potent agent socialitzador,que ens porta a casa costums d'altres nacions,l'aire de la història. Però també, una importantaportació econòmica. El turisme és probable-ment l'activitat econòmica més important dela ciutat, amb aproximadament el 14% del PIBbarcelonès. Cap altre activitat, industrial o deserveis, genera tants recursos ni té tantaincidència. En la ciutat, però també en els ciu-tadans. En el municipi, però també en lesempreses.

El turisme és un perfecte exemple del principi dels vasoscomunicants. Quan el món ens visita, deixant les seves divisesentre nosaltres, la ciutat progressa, prospera i s'enriqueix. Si elturisme gaudeix de bona salut, és impossible que Barcelona esconstipi. Fins i tot a l'hivern; Barcelona es troba al mapa turís-tic tots els mesos de l'any. La nostra ciutat, principal destíturístic a Catalunya, s'ha convertit, en els últims anys, en unade les principals referències del turisme urbà d'Europa i líder

Opinió

El turisme SOM TOTS

també, en diversos sectors concrets. Aquest posicionament,que l'any passat va atreure a més de tres milions de personesamb quasi vuit milions de pernoctacions, genera a la ciutatuns recursos de 400.000 milions de pessetes.

Estaran d'acord amb mi que aquesta injecció econòmicaes dilueix entre diferents agents de la ciutat, entre diver-sos sectors econòmics. Perquè en quant a recepció esrefereix, el turisme som tots. Des de la restauració fins elstaxis. Des dels hotels fins els programadors culturals i elsmuseus. Des de les agències de viatge fins els transportis-tes. Passant pels comerços i les entitats bancàries, que esbeneficien de les operacions de diners que els turistes fan.Fins i tot, les empreses de begudes alcohòliques i refres-cos: un industrial de cerveses ha fet públic els beneficisque li suposa el turisme, que fan consum de litres i litresde cervesa en les nostres acollidores terrasses.Pràcticament, tots els sectors de la ciutat es beneficien del'arribada de turistes. I, en bona mesura, caldria esperaruna reciprocitat en el seu foment i incentiu. No es potdeixar en el terrat dels altres la pilota d'estimular unaactivitat econòmica de la qual un es beneficia i es nodreix.El turisme és de tots. Tant per gaudir-ne com per benefi-ciar-nos. Però també en la seva promoció. Barcelona ven.Fa una olor a màgia. Barcelona enamora. Però amb aixòno n'hi ha prou. És un diamant que és necessari polirconstantment. Entre tots. n

Pere DuranDirector General de Turisme de Barcelona

Des de fa uns anys, Barcelona ocupaun dels llocs centrals com a referència

del turisme urbà d'Europa i lídertambé, en diversos sectors concrets.Només l'any passat, la Ciutat Comtal

va atreure a més de tres milions de persones i va generar uns recursos

de 400.000 milions de pessetes

Pollastre amb Cremalloles

Ingredients

• 1 pollastre• 300g. de cremalloles (carreretes) secs• 4 tomàquets madurs• 2 cebes grosses • 3 grans d'all• fulles de llorer• sal i pebre• oli o llard• vi blanc

Elaboració

Netegeu el pollastre i talleu-lo a trossos, poseu-lo arostir en una cassola amb l'oli o llard, a mig coureafegiu les cebes pelades i tallades a trossets petits.Quan sigui cuita afegiu-hi els alls picats, doneu-hiquatre voltes i afegiu-hi els tomàquets pelats, sensellavors i picats.Poseu-hi unes fulles de llorer, sal i pebre, un got devi blanc i afegiu-hi les cremalloles remullades.Deixeu-ho acabar de coure.

Comentari

Les cremalloles són més suaus de gust quan sónfresques i tendres, la seva temporada a la Cerdanyaés pels volts del mes de maig. Quan es cullen espoden congelar en bosses, quan es descongelens'han d'espolsar molt bé, per treure la terra, i posar-les en aigua tèbia i acabar-les de netejar. Els boletssón condiments de plats.

31

La Recepta

Des del proper any, el Palau Robert continuarà acollint el cicle de presentacions de la Cuina Catalana, organitzades perl'Escola d'Hoteleria del CETT.

En totes aquestes presentacions es destaquen les característiques dels productes i les arts culinàries de la cuina de les dife-rents comarques, donant a conèixer les matèries primes més característiques i les maneres de fer pròpies, comentades perles mestresses de casa convidades. Es clourà l'acte amb un tast de productes típics de la comarca.

Les presentacions seran els dies 30 de gener, 19 de març i 22 de maig.

Més informació: Palau Robert. Centre d'informació turística de Catalunya. Passeig de Gràcia, 107. BARCELONA

El Palau Robert acull uns cicles de cuina catalana

de cuina catalana dirigit als alumnes i que es realitza amb lacol·laboració de Llorenç Torrado. Des de les diverses comar-ques de Catalunya, les mestresses de casa venen a ferdemostracions de la cuina catalana i a ensenyar els seussecrets de cuina. Aquest projecte està tenint una repercussió més enllà del'escola. La revista "Descobrir Cuina" ens ha brindat lesseves pàgines. Cada mes, hi ha un article on es presenta unade les comarques; les mestresses expliquen un dels seusplats i, també, alguns dels seus secrets. Aquest ha estat un fet clar de la funció que compleixen lesrevistes especialitzades. En aquest cas, el projecte, inicial-ment dirigit als alumnes de l'escola, s'està donant a conèi-xer a un nivell molt més popular i, per tant, amb una dimen-sió més gran. Aquest va ser el nostre repte i esperem poderseguir mantenint viu el saber popular amb aportacions d'a-questa mena. n

Núria BàguenaProfessora de cuina del CETT

26

Cuina i química

La ciència de la cuina UNA PERSPECTIVA EDUCATIVA (1A PART)*

• MODERADOR. Ens hem reunit aquí per debatre eltema de les relacions entre la cuina, la ciència -i laquímica en particular- i la visió que se'n té des de laperspectiva de l'educador. Creieu que la cuina pot seruna eina útil en l'ensenyament de les ciències, ensentit ampli? Podeu començar.

• JO. Per a mi, la característica bàsica de la cuina i de l'ali-mentació és la complexitat. A la cuina hi conflueixen tresgrans ciències bàsiques: la biologia, la química i la física.La major part de comestibles són d'origen animal o vege-tal. Partim, doncs, d'estructures orgàniques més o menysmodificades: músculs, tiges, flors, òrgans, llavors, arrels...cèl·lules. Els comestibles que entren a les cuines sónsubstàncies molt més complexes que les que trobem nor-malment a la indústria. Alguns aliments són constituïtsper una sola espècie química d'estructura simple, coml'aigua, la sal o el sucre; però la major part són barreges.Un oli qualsevol, que sembla una substància pura, ésrealment una barreja de nombrosíssims triglicèrids. Lacarn, les verdures, els llegums, són aliments formats perbarreges estructurades i summament complexes demolècules també complexes, de carbohidrats, de greixos,de proteïnes, formant cèl·lules i altres estructures biolò-giques.

• L'ALTRE JO. Aquí hi ha una primera idea interessant. Unacosa són els objectes en sentit ampli (una fruita, un tall decarn, un cervellet, una fulla de rúcula...) i una altra cosa sónles substàncies que les componen, els sucres, l'aigua, elsminerals, les fibres, etc. I, anant més avall, tot és basat encombinacions d'uns quants elements químics, principal-ment del carboni, l'hidrogen, l'oxigen i el nitrogen. Què tal?

• JO. Correcte, però incomplet.Tots els objectes que has ditestan estructurats enòrgans i aquests encèl·lules, que podríemtambé considerar objectes

formats també per altres"objectes" menors, que serien

estructures com els mitocondris,les membranes, els cromosomes, els ribo-

somes, els plasts... el domini de la biologia cel·lular i, mésavall, de la biologia molecular i de la química. En termespoc precisos, podríem dir que si observéssim aquests ele-ments cel·lulars amb més detall ja arribaríem a "veure" lesestructures químiques, les macromol·lècules biològiques,l'ADN, etc. Si considerem el citoplasma cel·lular, la cosatambé és complicada. És un col·loïde -ja estem en eldomini de la química-, una barreja complexa semilíquidacom tantes en trobem a la cuina i a la vida. Després enparlarem, però, en tot cas, és també una barreja desubstàncies químiques.

• MODERADOR. Canviem una mica de tema. Pel que faa la nutrició, l'important és la composició de l'ali-ment, i, per tant, la química. Però, de quinessubstàncies estem parlant? Quantes substànciescomponen els aliments?

• JO. Ho saps prou, la teva pregunta és retòrica. Són cente-nars, milers de compostos diferents, que classifiquem enset grups: sucres, greixos, proteïnes, vitamines, fibra,minerals i aigua. És molt difícil, per no dir impossible, avuiper avui, fer l'anàlisi química completa d'un aliment.Podem analitzar famílies de substàncies, podem determi-nar quantitativament una substància determinada. Peròtotes les espècies químiques, i amb precisió, és massafeina, massa car, i gairebé inútil.

• L'ALTRE JO. Inútil, per què? • JO. El coneixement exacte de la composició química, en

general, no aporta informació sobre la qualitat de lanutrició, ni sobre altres característiques físiques. Passacom amb la gasolina, no en coneixem la composició exac-ta perquè no cal, només en sabem el nombre d'octà. Però,que no coneguem la composició exacta dels aliments novol dir que no sapiguem què ens aporten des del punt devista nutricional i energètic, que això sí que ho sabem.Una altra qüestió és que ens interessi saber quant de zinc,o quant de ferro, o quanta acrilamida conté una patata

*Fragment extractat del texte publicat a la revista Perspectiva Escolar (publi-cació de Rosa Sensat), setembre de 2003.

Aquí va un article sobre cuina, ciència, didàctica i totaixò. Després de rumiar-m'ho una estona -un procésde digestió- he decidit tenir una autoconversa entreel meu jo, més científic, i el meu altre jo, més didàctic.El moderador -que també sóc jo- intenta orientar eldebat. No sé si ho aconsegueix. No busqueu en l'arti-cle un gran nivell teòric, jo no ho sóc gaire, de teòric.El meu altre jo ho és una mica més, però al llarg deldebat no el deixen parlar gaire...

27

fregida. Podem determinar amb exactitud si en un ali-ment hi ha presència d'un determinat compost, si és quevolem saber-ho per motius nutricionals o toxicològics.

• MODERADOR. Vinga, entreu a la cuina, que és del quehem de parlar.

• JO. D'acord. L'objectiu d'una cuina és transformar-ho toten substàncies més útils, més saboroses o més digeribles,i, a més, que donin plaer als sentits de la vista, l'oïda, l'ol-facte, el gust i el tacte. En aquest sentit una cuina és anà-loga a un laboratori o, més exactament, a una petita plan-ta pilot d'una indústria química de fabricació de produc-tes finals. Però amb diferències. Metodològicament podríem classificar les operacions deles cuines en operacions físiques i operacions químiques.Les operacions físiques serien totes aquelles que són sim-plement de tallar, barrejar, escalfar, refredar... I les opera-cions químiques, bàsicament són les de cuinar. Co-mençarem per aquestes darreres. Primer mirarem les reaccions que tenen lloc durant lacocció. Les reaccions són molt diferents segons quin siguiel vehicle de transmissió de la calor: bullir -aigua-, fregir-amb greixos diversos-, rostir, torrar, cuinar a la planxa, ala brasa o al microones, tot escalfa l'aliment, tot coagulales proteïnes, tot degrada les estructures i tot generamolècules noves, no presents en l'aliment cru, que el fanmés saborós, més tendre o més digerible. Bullir és una operació simple. L'aigua bull a 100ºC, men-tre que moltes proteïnes dels aliments, per exemple l'o-voalbúmina de la clara d'ou, es desnaturalitzen demanera significativa a partir d'uns 80ºC, aconseguint-seaixí la cocció. Interessant casualitat: el líquid mésabundós de la Terra permet coure molts aliments demanera fàcil. La cocció va ser un dels grans invents delNeolític, junt amb la ceràmica per fer les olles. Així s'a-consegueixen aliments més digeribles, i en el brou esconserven els minerals i els greixos. Amb l'aigua calentacerts hidrats de carboni com el midó també es descom-ponen parcialment, s'hidrolitzen i es fan més digeribles.També la cel·lulosa de les parets cel·lulars dels vegetalses modifica i s'estova: la verdura bullida no és precisa-ment "cruixent".Per cert que l'aigua bull a 100ºC només a nivell del mar. Sila posem en una olla a pressió bull a més temperatura,fins a 130ºC, cosa que redueix el temps de cocció. Però sianem a un territori elevat, com el Nepal, allà l'aigua bull amenys de 100ºC, i les coccions són més lentes, o impossi-bles. Dalt de l'Everest no es podria fer un ou dur, excepteamb una olla a pressió.

• MODERADOR. Ho ha provat algú?• JO. Que jo sàpiga, no. Però n'estem segurs, la ciència ens

permet fer prediccions... que un dia o un altre es validen,o no.Fregir o rostir té més complicació, des del punt de vistaquímic. Les reaccions de Maillard són les més importantsen la major part de coccions. Són molt complicades, i

encara no són ben conegudes, tot i que s'estu-dien des de començaments del segle XX. Les seves princi-pals característiques són:- Requereixen normalment més de 145ºC, per això no

poden ocórrer en els bullits ni en els forns de microo-nes, només en els forns de gas o elèctrics, les brases, lesplanxes o els fregits.

- Tenen lloc entre els sucres i els greixos. Com que enmolts aliments que es couen -pa, carn arrebossada,macarrons gratinats- hi ha dotzenes de sucres i degreixos diferents, hi haurà centenars o milers dereaccions simultànies, impossibles d'identificar una auna.

- Són les responsables dels colors daurats del pa o lesgaletes, dels aromes i olors de cuit i de cremat i delsprincipals gustos dels rostits i de les carns a la brasa,dels productes al forn...

- També generen certs gustos amargs i compostos poten-cialment cancerígens (acrilamida) i també productesfoscos (melanoidines) i provoquen la pèrdua d'aminoà-cids essencials.

- També creen diversos compostos químicament reduc-tors que frenen les descomposicions: per això es con-serven una mica millor els aliments cuits que els crus.En resum, si ja partim d'unes substàncies d'entrada jamolt complicades, la cocció i les reaccions químiques hocompliquen encara més. Substàncies complexes es con-verteixen en més complexes encara.

• L'ALTRE JO. Has quedat descansat... Realment és compli-cat, jo a classe no puc explicar res de tot això. Surtencoses massa difícils d'analitzar, no hi podem fer experi-ments gaire il·lustratius, em sembla. Per a mi, el resum ésque la cocció són reaccions químiques. És a dir, en els pro-ductes cuinats ens trobem amb substàncies químiquesque prèviament no hi eren. I algunes d'aquestes substàn-cies són millors, i altres, pitjors que les inicials. I que cui-nar, en general, permet aprofitar millor els aliments per-què els fa més digeribles, però que segons com es cuini espoden formar productes indesitjables.

• JO. Correcte, però no et passis. Ara no expliquis els alum-nes que cuinar porta el càncer... El que porta el càncer ésel tabac, a veure quin dia els professors deixaran defumar...

(Continuarà)

Claudi Mans i TeixidóDepartament d'Enginyeria

Química i Metal·lúrgiaUniversitat de Barcelona

cmans@ub.edu

Pollastre amb Cremalloles

Ingredients

• 1 pollastre• 300g. de cremalloles (carreretes) secs• 4 tomàquets madurs• 2 cebes grosses • 3 grans d'all• fulles de llorer• sal i pebre• oli o llard• vi blanc

Elaboració

Netegeu el pollastre i talleu-lo a trossos, poseu-lo arostir en una cassola amb l'oli o llard, a mig coureafegiu les cebes pelades i tallades a trossets petits.Quan sigui cuita afegiu-hi els alls picats, doneu-hiquatre voltes i afegiu-hi els tomàquets pelats, sensellavors i picats.Poseu-hi unes fulles de llorer, sal i pebre, un got devi blanc i afegiu-hi les cremalloles remullades.Deixeu-ho acabar de coure.

Comentari

Les cremalloles són més suaus de gust quan sónfresques i tendres, la seva temporada a la Cerdanyaés pels volts del mes de maig. Quan es cullen espoden congelar en bosses, quan es descongelens'han d'espolsar molt bé, per treure la terra, i posar-les en aigua tèbia i acabar-les de netejar. Els boletssón condiments de plats.

31

La Recepta

Des del proper any, el Palau Robert continuarà acollint el cicle de presentacions de la Cuina Catalana, organitzades perl'Escola d'Hoteleria del CETT.

En totes aquestes presentacions es destaquen les característiques dels productes i les arts culinàries de la cuina de les dife-rents comarques, donant a conèixer les matèries primes més característiques i les maneres de fer pròpies, comentades perles mestresses de casa convidades. Es clourà l'acte amb un tast de productes típics de la comarca.

Les presentacions seran els dies 30 de gener, 19 de març i 22 de maig.

Més informació: Palau Robert. Centre d'informació turística de Catalunya. Passeig de Gràcia, 107. BARCELONA

El Palau Robert acull uns cicles de cuina catalana

de cuina catalana dirigit als alumnes i que es realitza amb lacol·laboració de Llorenç Torrado. Des de les diverses comar-ques de Catalunya, les mestresses de casa venen a ferdemostracions de la cuina catalana i a ensenyar els seussecrets de cuina. Aquest projecte està tenint una repercussió més enllà del'escola. La revista "Descobrir Cuina" ens ha brindat lesseves pàgines. Cada mes, hi ha un article on es presenta unade les comarques; les mestresses expliquen un dels seusplats i, també, alguns dels seus secrets. Aquest ha estat un fet clar de la funció que compleixen lesrevistes especialitzades. En aquest cas, el projecte, inicial-ment dirigit als alumnes de l'escola, s'està donant a conèi-xer a un nivell molt més popular i, per tant, amb una dimen-sió més gran. Aquest va ser el nostre repte i esperem poderseguir mantenint viu el saber popular amb aportacions d'a-questa mena. n

Núria BàguenaProfessora de cuina del CETT

32

Tot i que els inicis de qualsevol projecte sem-pre són incerts, quan es va iniciar la singladadel Descobrir Cuina tot l'equip que hi ha aldarrere confiava, sincerament, en aquestanova revista de cuina i gastronomia. Però,quan ja han sortit als quioscos del nostre paísnou números de la revista del Grup 62, estemmés que satisfets de l'acollida que se'ns habrindat.

La publicació va néixer amb la ferma voluntat de ser unreferent per als amants de la gastronomia. I érem conscientsde la difícil tasca que això representava. Primer de tot,volíem fer una revista "diferent", anar un pas més enllà deles publicacions que són un simple recull de receptes; volíemoferir una visió cultural de la cuina. En segon terme, ensproposàvem arribar a un ampli ventall de públic, a qualsevolpersona entusiasta dels fogons. Es tractava d'intentar satis-fer tant als experts com als simples afeccionats de la cuina ide la gastronomia.Des dels primers números, el lector no només ha respostamb entusiasme, sinó que s'ha iniciat un continu feed-backentre els que fem la revista i els que la llegeixen i gaudeixen.Gràcies a aquesta fluida comunicació ens hem anat conei-xent mútuament; així, hem esbrinat que entre els nostreslectors hi ha restauradors, excel·lentíssims xefs de fogonscasolans, maldestres amb esperit de superació i inquietsestudiants de l'alta cuina. Les seves receptes, els seus apuntscrítics, les seves suggerències i les seves felicitacions ens hanportat fins a la revista d'avui dia.

"Catalunya plat a plat" i el CETT

Més presència de receptes de cuina tradicional catalana erauna de les demandes més habituals fetes pels nostres lec-tors. Per això, a partir del número 5 vam iniciar una col·labo-ració amb l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT a la secció"Catalunya plat a plat". Es tracta d'un interessant projectedesenvolupat per l'escola, que ha recollit les receptes tradi-cionals de les diferents comarques catalanes. Creiem, since-rament, que una de les principals funcions del Descobrir

Descobrir cuina

de la gastronomiaLA REVISTA DELS AMANTS

Cuina hauria de ser servir d'aparador d'iniciatives com la delCETT, que promoguin el desenvolupament de la nostra cul-tura gastronòmica. Potser aquestes línies diuen ben poc a algú que encara noconegui la revista. A tots ells, només m'agradaria convidar-los a provar el proper número de desembre, un especial deles festes de Nadal. Per fer boca, n'avancem els dos platsforts. El primer es troba en la secció "De cru a cuit" -cadanúmero s'endinsa en la història, les possibilitats culinàries iles millors receptes dels ingredients més utilitzats a la nos-tra cuina-, es parla del salmó, un dels productes estrella deles festes. El segon presenta un deliciós àpat de Nadal, queinclou plats representatius de tota la Mediterrània. Sensdubte, una proposta novedosa que molts dels nostres lectorsposaran enguany en pràctica.I només voldria acabar amb un desig, que per molts anys -idesenes de números del Descobrir Cuina- tots plegats con-tinuem gaudint de la bona cuina i, en general, de l'art delbon viure. n

Judith CàlixDirectora del Descobrir Cuina

Coneguem Catalunya

Com arribar-hi

Tavertet és una població màgica de la comarca d'Osona. Hiaccedim des de la carretera C-153, de Vic a Olot, agafant ladesviació al poble de Sta. Maria de Corcó/ l'Esquirol (BV-5207). Aquesta carretera mor a la població de Tavertet.A mesura que ens acostem a Tavertet, apareixen davantnostre cingleres i paisatges de gran espectacularitat on hau-rem d'aturar el cotxe en més d'una ocasió. Però si disposemde poc temps, no podem deixar de banda una parada almirador del Sot d'en Balà. Podrem apreciar la riera d'en Balàque desemboca al Pantà de Sau, els cingles del Pla delCastell i les cases que formen el nucli de Tavertet. Per aquellsqui vulguin immortalitzar-ho aconsellem una fotografia aprimera hora del matí quan la boira descansa als peus de lariera i de la Plana de Vic.

Arquitectura tradicional

Tavertet és caracteritza per la construcció i rehabilitació deles cases de pedra de la zona. Es recomana fer una petitavisita als tres carrers més antics (carrer de dalt, del mig i debaix). Al carrer de dalt està ubicada la seva església romàni-ca darrera de la qual trobem un altre mirador. Des d'aquí espot apreciar la cua del Pantà de Susqueda, les Guilleries i elMontseny (si està nevat és una molt bona foto).

Inici de l'excursió

Prenem la pista que va direcció a Rupit (seguint les marquesvermelles i blanques del GR). Quan arribem a les últimes casesagafem la pista de la dreta. En acabar, hi ha una petita pen-dent davant nostre on ja podem visualitzar la bella casa del'Avenc (3.3km). Però no hem d'oblidar que el camí ens portaper sobre els cingles de l'Avenc i el Pla Boixer. És un esplèndidmirador de la vegetació de les Guilleries. En aquests momentsja divisem part del territori de la província de Girona.

Coneguem Catalunya

A vista d'ocell des de laROCALLARGA DE TAVERTET

Antigament, s'havia parlat d'adequar la casa de l’Avenc perser el Parador Nacional de Turisme de la Comarca d'Osona.No és d'estranyar, és un casalot impressionant que data dels. XII. Podríem dir que és on tenim les millors vistes de tot elpoble de Tavertet però no ens enganyem, podem gaudir-lesdes de qualsevol racó del poble, són espectaculars.

Inici de la gran sorpresa

Agafem un camí que surt per darrera l'Avenc, en direcció altorrent de l'Abeurador. Creuem la porta metàl·lica (tancat devaques) i seguim un camí que va guanyant alçada i vegeta-ció. Finalment, arribem a la Rocallarga. Es tracta d'una rocaallargada que sobresurt de la resta de la muntanya i queestà penjada al buit, sobre el Pla Boixer. Al final trobem unvèrtex geodèsic.No tinc paraules per descriure aquest indret. És un lloc on lavista es perd en el fons de l'horitzó, divisem el Cadí, elCanigó i altres cims del Pirineu, les muntanyes que envoltenGirona i la pròpia ciutat, el Montseny i en dies molt clars,fins i tot, podem arribar a veure el Mar.

Recomanació

Podem continuar la ruta uns metres més amunt direcció alPuig de Cortils, on trobem la Bauma de Cortils, magníficaherència i ideal per fer un atrevit bivac. Al costat mateixlocalitzem el majestuós Faig de la Bauma de Cortils, un arbrecentenari envoltat de moltes llegendes. La tornada pot serpel mateix camí.Recomanem portar rodets de fotografia (a la botiga delpoble en venen) i fer parada al Restaurant Can Baumes perdegustar el seu magnífic filet a l'oli de Tòfona o bé a CanMiquel, per menjar una bona graellada de carn acompanya-da de les postres de la Isabel. n

Mireia Vila

34

Aquest any hem entrevistat a alguns delsnostres alumnes que han marxat durant l'es-tiu a altres països a fer el seu stage i a d'al-tres que ens han vingut a veure. Han estattres mesos on, a més de posar en pràctica elsconeixements apresos durant el període esco-lar, han entrat en contacte amb altres cultu-res i formes de fer. A continuació fem unapetita ressenya de com han passat el seustage els nostres estudiants.

Els que marxen…Marxar a l'estranger suposa en primer terme deixar la tevallengua i posar en pràctica els coneixements que es tenen del'altre idioma. Significa, per a molts dels alumnes, abando-nar la por i la vergonya i entrar en contacte, a través de l'i-dioma, amb una nova cultura, un nou país i unes novesamistats, en molts casos procedents d'altres països; cosa queobre la ment i enriqueix més l'estada a l'estranger. Els dife-rents alumnes consultats consideren l'stage una molt bonaexperiència i la recomanen. Per a la majoria, els tres mesos passats a França, Finlàndia,Suïssa, Gran Bretanya o Nova York suposaven la primera

Internacional

ELS STAGES

estada llarga fora de casa. En aquest sentit, molts han recal-cat l'autonomia que adquireix la persona i la maduresaassolida durant aquest temps. Tot i així, no s'ha d'oblidar que l'stage és, per sobre de tot,una estada a un país estranger per treballar en allò que s'haestat estudiant. En aquest cas, els nostres alumnes han tre-ballat en restaurants (a la cuina i com a cambrers), en hotels(recepció, animació…) i en tots aquests llocs han trobat unafeina nova, agradable i gent que es preocupava per ells. Peralguns, la feina ha significat conèixer noves formes de fer lescoses en un negoci que ja havien practicat. En d'altres, hasuposat conèixer d'entrada un nou ofici que no havien prac-ticat amb anterioritat perquè s'han especialitzat en unaaltra branca.

Els que vénen…

A més dels alumnes que han marxat, el CETT també ha aco-llit a d'altres estudiants del Marroc que van venir el passatestiu a treballar a Barcelona. Els visitants han treballat enel servei i la recepció de diferents establiments de restau-ració. Entre els aspectes positius de la seva estada a la nos-tra ciutat, han destacat l'aprenentatge del castellà, la pos-sibilitat de conèixer gent amb una cultura molt diferent ala seva i el tracte correcte que han rebut per part delsautòctons. n

dels alumnes

35

Les vuit del matíAl 501 de Lexington Avenue és més habitual despertar-se ambla sirena d'un camió del departament de bombers de la ciutatque amb la pròpia alarma del despertador. El bufet d'esmor-zars ja fa dues hores que és obert i l'olor a cafè americà faestona que corre per tota la planta baixa. Lyli's Restaurant ésel nom d'aquest peculiar racó de l´hotel. A cop d'ull recordo laquantitat de gent que hi ha passat durant aquest darrer anyque hi he estat cada matí. No fa gaire, per aquí prenien el pri-mer black coffee del dia tota la comitiva organitzadora del USOpen de tennis. I, quan per la península algú corria davant delsbous a Pamplona, aquí passaven uns dies els Ducs de Sòria; sí,la germana del rei, la Infanta Margarita i el seu marit. Amb unamica més de fred, en ple febrer, quan Woody Allen era l'aban-derat de Catalunya a Nova York, entre aquestes quatre paretstambé hi van menjar la flor i nata cultural de la nostra terra.Entre ells, el conseller Vilajoana, Baltasar Porcel, Ventura Pons,Roser Capdevila i Joan de Muga, tots ells acompanyats perl'ambaixador d'Espanya a les Nacions Unides, Inocencio Arias,i el cònsol a Nova York, Emilio Casinello. Era la I SetmanaCatalana a la capital del món.De camí cap a les oficines, passo pel vestíbul de l´hotel per onaltres vegades ensopegava amb les raquetes del GustavoKuerten, que arribava tard a l'entrenament a FlushingMedows, grups fent el check out o l'Olga Viza i la Susana Grisoque informaven sobre els tràgics fets del dia 11 de setembre.Davant l'ordinador he passat moltes hores. Unes, simple-ment, per introduir reserves al sistema; però d'altres, forçamés complicades per intentar treure l'entrellat a problemesque m'anaven sorgint en intentar establir models de treballcoherents per als departaments de Compres i Housekeping.Reunions entre becaris, caps de departament i els peixosgrossos de l'empresa, servien per defensar les meves teories.De vegades s'aprovaven, però moltes altres eren subjectes acorreccions i això significava unes hores més davant la pan-talla. I tot això en anglès. És aquí on, amb el temps, veig queaquests dies serviren per anar polint el respecte en el treballi, sobretot, donar rellevància als valors de comunicació,coordinació i treball en equip.

Roger Smith de Nova York

Les dues del migdiaHora de pensar on dinarem avui. Sens dubte, el meu lloc pre-ferit ha estat la terrassa del 16è pis, l'àtic de l'hotel altramentanomenat Penthouse. Únic on n'hi hagin, aquest saló per auna trentena de comensals és un dels secrets millor conser-vats de Manhattan. La seva llar de foc, el sostre acabat ambuna volta plena de flors, el parquet, el piano de cua, les escul-tures d'il·lustres escriptors espanyols com Camilo José Cela, elmobiliari de la primera meitat del segle XX, la magnífica vistades del seu balcó orientat cap al carrer 47 i l’avingudaLexington, captiven les emocions de qualsevol. Lou Reed,Martina Navratilova, els Ducs de Sòria, Bruce Springsteen,l'equip de beisbol dels Yankees, Santi Santamaria, PierrePomel i molts d'altres en van quedar captivats aquest darrerany, igual que jo. Esborrar el mite que alguns d'aquests per-sonatges representaven per a mi fou un pas important peradonar-me que ja ha arribat l'hora de recordar els anys declasse mitjançant les fotos que es puguin tenir i que ara lanostra hora truca a la porta. Formem part de la història i,d'una manera o altra, farem coses que quedaran a la memò-ria, igual que les cançons del Boss, els plats del Santamaria o

Després de solucionar un munt de paperassa, en Pau J. Pitarch vapoder marxar durant un any als Estats Units, per treballar

en un hotel de Nova York, el Roger Smith Hotel. Durant aquesttemps, en Pau ha treballat en departaments de l'hotel tan diversos

com el de “housekeeping”, el departament de compres, de banquets,de reserves i, fins i tot, com a coordinador intern del festival gastronòmic Febrer 2001. Voleu passar un dia amb en Pau?

UN DIA A L’HOTEL

36

El passat dia 3 de setembre, l'Escolad'Hoteleria i Turisme CETT va rebre lavisita d'un grup de 79 japoneses de laNagoya Women'S Junior College. Ungrup d'estudiants que, dins del seu plaformatiu, recorre diferents ciutatseuropees com Barcelona, Milà,Florència i París. A cada ciutat realit-zen una classe interactiva sobre lesdiferents àrees que estudien: art, cos-tura i confecció, agències de viatges ialimentació, nutrició i dietètica.Barcelona, i més concretamentl'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, vaser l'escollida per fixar les activitatsrelacionades dins l'apartat d'alimenta-ció, nutrició i cuina. La seva idea eraaprofundir en el coneixement, tantpràctic com teòric, de la cuina espan-yola. Així doncs, amb la col·laboració

dels professors de cuina i sala, es varealitzar un Taller de Cuina Regional iuna posterior degustació.La classe es va dur a terme realitzantgrups de quatre persones per l'elabo-ració dels diferents plats, repartits enquatre zones de preparació amb qua-tre professors de cuina de l'escola. Elsàpats preparats varen ser: esqueixadade bacallà, truita espanyola, paella,crema catalana i torrijas de SantaTeresa. Posteriorment, es van degustar al'Aula Restaurant diferents receptesrepresentatives de la cuina tradicionalcatalana i espanyola, tal com pèsolsamb mandonguilles, patates ambbacallà, ajoarriero, gaspatxo, escali-vada, pollastre rostit i sarsuela. Després de l'experiència, Jordi Herrera,

cap de cuina de l'escola, destaca de lesalumnes japoneses la seva admirableorganització, l'actitud, el gran interèsdemostrat i el seu saber estar.

les voleies de la Navratilova. És elmoment de passar a l'acció.

Les cinc de la tardaAhir a la nit va nevar i la ciutat estàemblanquinada. El fred gela els óssos ibufa vent del nord. Tot i això, fa sol.Passejar és el que més he fet aquestany a part de treballar. Park Avenue,Madison, Grand Central Terminal,Fifth Avenue, 42nd Street, TimesSquare, Union Square, Central Park...en fi, Manhattan. En aquestes horesentra en escena la part personal mésimportant de l'experiència. Conèixergent, comunicar-te amb altres fora del'ambient de treball, relacionar-te,buscar el teu lloc dins la vida de la ciu-tat i de tot allò que t'envoltarà durantun any. Perdre la por és el consell mésgran que puc donar. Després, cadascúactua segons les seves preferències,però no hi ha inici si no decideixesllençar-t'hi. També és moment per al'avaluació. Reflexionar sobre el queestà passant, assimilar la gran quanti-tat d'informació que porta el dia a dia,i l'aprenentatge de l'idioma han estatper mi els grans objectius diaris.

Les nou del vespreSopar. Al voltant d'una taula de fustaens asseiem els sis becaris. És momentde tertúlia i relaxació. La pinya humanaque hem fet aquest darrer any ens haajudat a tots en situacions difícils.Respecte mutu era l’única norma. Itàlia,Anglaterra i Espanya formen el mapapolític. L'anglès, l'únic idioma acceptat.Convivència, l'assignatura troncal dià-ria. El resultat: excel·lent pels sis.

Les deu de la nitSóc dins l'ascensor on un dia vaig com-partir dotze pisos amb la JaquelineBisset. Premo el botó del quart pis.S'obre la porta. Davant meu, una placaidentifica la meva casa. La 409 és elmeu racó dins l'immensitat d'aquestametròpoli. Una sirena d'un camió debombers sona per Lexington Avenue. Jatorno a ser a casa. Moltes coses hanpassat aquest darrer any. Semprerecordaré que res de tot això hauriaexistit si un dia no m'hagués deciditentre quedar-me o marxar. L'aposta vasortir bé. Ànims i bona nit. n

Pau J. Pitarch de Dalmases

Una vintena d'alumnes de laDiplomatura de Turisme delCETT estan actualment cur-sant un semestre lectiu a cincuniversitats europees dife-rents, mitjançant el programade mobilitat estudiantilERASMUS. Per altra banda, un nombresimilar d'estudiants proce-dents d'aquestes universitatss'estan formant al CETT.Aquest tipus d'intercanvi per-met als alumnes complemen-tar la seva formació, tant pelque fa a l'aprenentatge de lallengua del país de destí, compel coneixement de diferentsformes de pensar i models degestió d'altres països, prepa-rant-se d'aquesta manera percompetir en un mercat inter-nacional.

PROGRAMAERASMUS

UN GRUP DE JAPONESESvisiten Barcelona per aprofundir en la cuina espanyola

36

El passat dia 3 de setembre, l'Escolad'Hoteleria i Turisme CETT va rebre lavisita d'un grup de 79 japoneses de laNagoya Women'S Junior College. Ungrup d'estudiants que, dins del seu plaformatiu, recorre diferents ciutatseuropees com Barcelona, Milà,Florència i París. A cada ciutat realit-zen una classe interactiva sobre lesdiferents àrees que estudien: art, cos-tura i confecció, agències de viatges ialimentació, nutrició i dietètica.Barcelona, i més concretamentl'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, vaser l'escollida per fixar les activitatsrelacionades dins l'apartat d'alimenta-ció, nutrició i cuina. La seva idea eraaprofundir en el coneixement, tantpràctic com teòric, de la cuina espan-yola. Així doncs, amb la col·laboració

dels professors de cuina i sala, es varealitzar un Taller de Cuina Regional iuna posterior degustació.La classe es va dur a terme realitzantgrups de quatre persones per l'elabo-ració dels diferents plats, repartits enquatre zones de preparació amb qua-tre professors de cuina de l'escola. Elsàpats preparats varen ser: esqueixadade bacallà, truita espanyola, paella,crema catalana i torrijas de SantaTeresa. Posteriorment, es van degustar al'Aula Restaurant diferents receptesrepresentatives de la cuina tradicionalcatalana i espanyola, tal com pèsolsamb mandonguilles, patates ambbacallà, ajoarriero, gaspatxo, escali-vada, pollastre rostit i sarsuela. Després de l'experiència, Jordi Herrera,

cap de cuina de l'escola, destaca de lesalumnes japoneses la seva admirableorganització, l'actitud, el gran interèsdemostrat i el seu saber estar.

les voleies de la Navratilova. És elmoment de passar a l'acció.

Les cinc de la tardaAhir a la nit va nevar i la ciutat estàemblanquinada. El fred gela els óssos ibufa vent del nord. Tot i això, fa sol.Passejar és el que més he fet aquestany a part de treballar. Park Avenue,Madison, Grand Central Terminal,Fifth Avenue, 42nd Street, TimesSquare, Union Square, Central Park...en fi, Manhattan. En aquestes horesentra en escena la part personal mésimportant de l'experiència. Conèixergent, comunicar-te amb altres fora del'ambient de treball, relacionar-te,buscar el teu lloc dins la vida de la ciu-tat i de tot allò que t'envoltarà durantun any. Perdre la por és el consell mésgran que puc donar. Després, cadascúactua segons les seves preferències,però no hi ha inici si no decideixesllençar-t'hi. També és moment per al'avaluació. Reflexionar sobre el queestà passant, assimilar la gran quanti-tat d'informació que porta el dia a dia,i l'aprenentatge de l'idioma han estatper mi els grans objectius diaris.

Les nou del vespreSopar. Al voltant d'una taula de fustaens asseiem els sis becaris. És momentde tertúlia i relaxació. La pinya humanaque hem fet aquest darrer any ens haajudat a tots en situacions difícils.Respecte mutu era l’única norma. Itàlia,Anglaterra i Espanya formen el mapapolític. L'anglès, l'únic idioma acceptat.Convivència, l'assignatura troncal dià-ria. El resultat: excel·lent pels sis.

Les deu de la nitSóc dins l'ascensor on un dia vaig com-partir dotze pisos amb la JaquelineBisset. Premo el botó del quart pis.S'obre la porta. Davant meu, una placaidentifica la meva casa. La 409 és elmeu racó dins l'immensitat d'aquestametròpoli. Una sirena d'un camió debombers sona per Lexington Avenue. Jatorno a ser a casa. Moltes coses hanpassat aquest darrer any. Semprerecordaré que res de tot això hauriaexistit si un dia no m'hagués deciditentre quedar-me o marxar. L'aposta vasortir bé. Ànims i bona nit. n

Pau J. Pitarch de Dalmases

Una vintena d'alumnes de laDiplomatura de Turisme delCETT estan actualment cur-sant un semestre lectiu a cincuniversitats europees dife-rents, mitjançant el programade mobilitat estudiantilERASMUS. Per altra banda, un nombresimilar d'estudiants proce-dents d'aquestes universitatss'estan formant al CETT.Aquest tipus d'intercanvi per-met als alumnes complemen-tar la seva formació, tant pelque fa a l'aprenentatge de lallengua del país de destí, compel coneixement de diferentsformes de pensar i models degestió d'altres països, prepa-rant-se d'aquesta manera percompetir en un mercat inter-nacional.

PROGRAMAERASMUS

UN GRUP DE JAPONESESvisiten Barcelona per aprofundir en la cuina espanyola

36

El passat dia 3 de setembre, l'Escolad'Hoteleria i Turisme CETT va rebre lavisita d'un grup de 79 japoneses de laNagoya Women'S Junior College. Ungrup d'estudiants que, dins del seu plaformatiu, recorre diferents ciutatseuropees com Barcelona, Milà,Florència i París. A cada ciutat realit-zen una classe interactiva sobre lesdiferents àrees que estudien: art, cos-tura i confecció, agències de viatges ialimentació, nutrició i dietètica.Barcelona, i més concretamentl'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, vaser l'escollida per fixar les activitatsrelacionades dins l'apartat d'alimenta-ció, nutrició i cuina. La seva idea eraaprofundir en el coneixement, tantpràctic com teòric, de la cuina espan-yola. Així doncs, amb la col·laboració

dels professors de cuina i sala, es varealitzar un Taller de Cuina Regional iuna posterior degustació.La classe es va dur a terme realitzantgrups de quatre persones per l'elabo-ració dels diferents plats, repartits enquatre zones de preparació amb qua-tre professors de cuina de l'escola. Elsàpats preparats varen ser: esqueixadade bacallà, truita espanyola, paella,crema catalana i torrijas de SantaTeresa. Posteriorment, es van degustar al'Aula Restaurant diferents receptesrepresentatives de la cuina tradicionalcatalana i espanyola, tal com pèsolsamb mandonguilles, patates ambbacallà, ajoarriero, gaspatxo, escali-vada, pollastre rostit i sarsuela. Després de l'experiència, Jordi Herrera,

cap de cuina de l'escola, destaca de lesalumnes japoneses la seva admirableorganització, l'actitud, el gran interèsdemostrat i el seu saber estar.

les voleies de la Navratilova. És elmoment de passar a l'acció.

Les cinc de la tardaAhir a la nit va nevar i la ciutat estàemblanquinada. El fred gela els óssos ibufa vent del nord. Tot i això, fa sol.Passejar és el que més he fet aquestany a part de treballar. Park Avenue,Madison, Grand Central Terminal,Fifth Avenue, 42nd Street, TimesSquare, Union Square, Central Park...en fi, Manhattan. En aquestes horesentra en escena la part personal mésimportant de l'experiència. Conèixergent, comunicar-te amb altres fora del'ambient de treball, relacionar-te,buscar el teu lloc dins la vida de la ciu-tat i de tot allò que t'envoltarà durantun any. Perdre la por és el consell mésgran que puc donar. Després, cadascúactua segons les seves preferències,però no hi ha inici si no decideixesllençar-t'hi. També és moment per al'avaluació. Reflexionar sobre el queestà passant, assimilar la gran quanti-tat d'informació que porta el dia a dia,i l'aprenentatge de l'idioma han estatper mi els grans objectius diaris.

Les nou del vespreSopar. Al voltant d'una taula de fustaens asseiem els sis becaris. És momentde tertúlia i relaxació. La pinya humanaque hem fet aquest darrer any ens haajudat a tots en situacions difícils.Respecte mutu era l’única norma. Itàlia,Anglaterra i Espanya formen el mapapolític. L'anglès, l'únic idioma acceptat.Convivència, l'assignatura troncal dià-ria. El resultat: excel·lent pels sis.

Les deu de la nitSóc dins l'ascensor on un dia vaig com-partir dotze pisos amb la JaquelineBisset. Premo el botó del quart pis.S'obre la porta. Davant meu, una placaidentifica la meva casa. La 409 és elmeu racó dins l'immensitat d'aquestametròpoli. Una sirena d'un camió debombers sona per Lexington Avenue. Jatorno a ser a casa. Moltes coses hanpassat aquest darrer any. Semprerecordaré que res de tot això hauriaexistit si un dia no m'hagués deciditentre quedar-me o marxar. L'aposta vasortir bé. Ànims i bona nit. n

Pau J. Pitarch de Dalmases

Una vintena d'alumnes de laDiplomatura de Turisme delCETT estan actualment cur-sant un semestre lectiu a cincuniversitats europees dife-rents, mitjançant el programade mobilitat estudiantilERASMUS. Per altra banda, un nombresimilar d'estudiants proce-dents d'aquestes universitatss'estan formant al CETT.Aquest tipus d'intercanvi per-met als alumnes complemen-tar la seva formació, tant pelque fa a l'aprenentatge de lallengua del país de destí, compel coneixement de diferentsformes de pensar i models degestió d'altres països, prepa-rant-se d'aquesta manera percompetir en un mercat inter-nacional.

PROGRAMAERASMUS

UN GRUP DE JAPONESESvisiten Barcelona per aprofundir en la cuina espanyola

37

Cloenda del Programa de Formació de formadors al Marroc. Amb els tallers d'avaluació que hantingut lloc durant el mes de novembre a les ciutats de Marrakech i Rabat, hafinalitzat el programa de formació de formadors dels instituts d'hoteleria iturisme del Ministeri de Turisme del Marroc. Aquesta formació realitzada pelCETT s'ha adreçat a més de 70 professionals de la formació entre professors,caps d'estudis, directors i inspectors. Es va iniciar pels vols de juliol aCasablanca i va seguir amb una estada teòrico-pràctica a les instal·lacions delCETT a Barcelona, complementada amb visites a empreses rellevants del nostrepaís. La iniciativa té el suport de la AECI (Agència Espanyola de CooperacióInternacional).

Stage Escola Hoteleria. A finals de novembre, i per segon any consecutiu, 30 alumnes dels cicles formatius de Tècnic en Cuina i Restaurant ide Tècnic Superior en Restauració realitzaran un stage pràctic de tres setmanesde durada en empreses de restauració a França . Aquesta formació pràctica estàcoordinada amb les escoles Pierre et Marie Curie de Freiming-Merlebach i elcentre UTEC de Marnée la Vallée. A principis de 2002, el CETT rebrà un nombresimilar d'estudiants d'aquests centres.

Mestrado Profissional em Gestâo de Negocios Turísticos. Per segon any consecutiu, el CETT imparteix una part del Mestrado Profissional em Gestâo de Negocios Turísticosorganitzat per la Universidade Estadual do Ceará (Fortaleza-Brasil). Els profes-sors del CETT impartiran a un total de 16 alumnes procedents de la universitatbrasilenya els mòduls de gestió hotelera, gestió de la restauració, gestió d'ani-mació i el de gestió cultural. Com a complement de la seva formació se'ls hapreparat una presentació de Barcelona i Catalunya com a destinació turística iuna presentació de Turisme de Barcelona. També, realitzaran vàries visites tèc-niques a establiments turístics de Barcelona i província, així com una sortida aOsona per tal de conèixer el model de desenvolupament turístic emprat pelConsorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra.

Visita del governador de Kyonggi-Do de Corea al CETT. El passat dijous 4 d'octubre vàrem rebre la visita del governador de la província de Kyonggi-do acompanyat d'un grup de 30personalitats i empresaris de la província. Després d'haver visitat lesinstal·lacions de l'Escola, va tenir lloc un sopar al Gran Saló Mediterrània del'Hotel Alimara. Aquesta visita és fruit de la col·laboració del CETT amb laprovíncia coreana de Kyonggi-do.

CETT INTERNACIONAL

38

El passat 18 d'octubre va tenir lloc a Barcelonala celebració del XII Congrés de Valors d'Em-presa. Entre les diferents ponències, la con-sellera delegada del Grup CETT, MariaAbellanet, va centrar la seva exposició en elsvalors en el turisme. El turisme és una activi-tat extraordinàriament sensible a fets d'índo-le diversa. Els canvis que alteren els mecanis-mes econòmics, polítics, socials, coneguts finsavui, portaran, sens dubte, a un nou conceptede turisme. Només cal recordar els fets deNova York i Washington del passat setembre ila situació subsegüent d'estat de conflicteinternacional i caiguda de l'activitat. És peraixò, que les destinacions turístiques han detreballar per garantir la seva competitivitat, undels majors reptes del turisme al nostre país.

El model tradicional de turisme a Catalunya, si bé ha seguitexperimentant creixements en el nombre de visitants elsdarrers anys, és obvi que presenta un cert nivell de maduresaque obliga a administracions i empreses a revisar-lo i renovar-lo aplicant també nous models de gestió, curosos amb els ele-ments diferenciadors i definidors d'identitat de les nostresdestinacions i territorial i ambientalment responsables.Aquest valor afegit, diferenciador, ha d'anar associat a unaprestació de qualitat i al tracte personalitzat que responguinals interessos i necessitats dels clients i a la recerca de laseva satisfacció. Qualitat que s'ha de fer extensiva a lesinfraestructures, el territori, el patrimoni i altres elementsque configuren les destinacions turístiques i que no podendesvincular-se dels negocis turístics, i viceversa.

El turisme dóna resposta a les noves necessitats

Cal tenir en compte que l'evolució de la motivació per ferturisme es va modificant amb la nova concepció de les cosesi els nous estils de vida de l'anomenada era del coneixement,

Estudis i investigacions

Innovació i qualitat

en un món competitiuACTUACIONS INQÜESTIONABLES

en la que l'oci adopta un paper més important a la nostrasocietat, i es generen noves necessitats i noves demandes deturisme basades en l'entreteniment: oci actiu, turisme d'a-ventura, l'emoció i el coneixement. Parlem, per tant, delsnous turistes del segle XXI. Sorgeix el concepte del lleurecom a dret irrenunciable i això suposa una garantia dedemanda de serveis turístics.Per nosaltres, la competitivitat descansa sobre dos granspilars: la innovació i la qualitat. La innovació, entesa com lacapacitat permanent de transformar l'activitat que realitzemper oferir productes i serveis més adaptats als mercats (i quedemana flexibilitat, anticipació, adaptació als canvis) i la qua-litat, com la voluntat constant de millora en la recerca i solu-ció de les necessitats i desigs del públic objectiu i grups d'in-terès (i que comporta nous models de gestió). En l'actual con-text de globalització, només amb productes i serveisexcel·lents i innovadors es podrà satisfer i fidelitzar els clients,satisfer el propi equip i els interessos generals de la societat.

La importància de la formació per tenir una ment competitiva

Però ni l'una ni l'altra, innovació i qualitat, no poden intro-duir-se adequadament en el sí d'una empresa o destinació sino es té en compte el principal motor del canvi: la ment. Lament de les persones, dels professionals en turisme.Efectivament, els grans canvis, els criteris de competitivitat,la recerca de la qualitat impliquen una predisposició, unament oberta, flexible, àgil, ràpida, entenedora, amb voluntatde servei. Un pas, de ment a ment competitiva, que reque-

XII Congrés de Valors d’Empresa

39

reix un notable esforç. Aquest és el camí de la competitivitatque té com a vehicles la innovació i la qualitat.És evident que, en qualsevol cas, sempre estem parlant depersones que cal preparar per assumir el repte de la compe-titivitat amb una mentalitat adient, amb un desig profundde satisfacció del client, amb un esperit innovador i amb feen la qualitat com a úniques respostes.Reunir totes aquestes característiques només és possible sis'alimenta la ment amb la formació, una formació ben adap-tada, innovadora, pràctica, integradora. Com deia el rectoren la lliçó inaugural del curs, hem de convèncer al país quela formació també és important en matèria turística. Peròquins continguts ha de tenir la formació per respondre aaquest repte?

Quin és el nostre model de formació?

Per nosaltres, el pes de la formació se sustenta no només enels coneixements teòrics sinó, especialment, en l'adquisició idesenvolupament d'aptituds i actituds, de les competènciesclau. El CETT creu en el canvi de mentalitat, en les empresescompromeses amb el seu equip, que aposten per la forma-ció per professionalitzar les persones que gestionen o ges-tionaran les seves organitzacions i els nous serveis turístics.Però també creiem que només es pot tenir una ment inno-vadora i de qualitat si es viu en un entorn innovador i dequalitat. Aquest és el motiu més important que ens ha por-tat a crear un model formatiu únic a l'estat espanyol ireferència per a molts altres països.El projecte pedagògic del CETT s'organitza al voltant de l'a-lumne i de l'optimització de les seves capacitats. L'objectiués integrar els seus coneixements de formació teòrica ambles habilitats desenvolupades a les aules de tecnologia apli-cada i als centres d'aplicació. Per tant, el model del grupCETT no és només un conjunt d'empreses que tenen com acomú denominador la formació en turisme i hoteleria, és elresultat de la voluntat de donar solucions reals a les neces-sitats del sector. El CETT ha innovat amb la creació d'empre-ses reals on els alumnes fan una part del seu procés d'apre-nentatge pràctic per tal de facilitar la posterior inserció almón laboral.Les unitats de negoci del grup CETT tenen un doble objectiu:constituir-se com a entitats competitives per sí mateixes,guanyadores de la confiança dels seus clients i ser protago-nistes en l'experimentació del procés d'aprenentatge pràcticdel alumnes del CETT. Aquest fet atorga a la formació unadimensió diferent, ja que és difícil trobar precedents (cap alsector turístic) de centres formatius que s'envoltin d'empre-ses reals per acomplir la funció formativa.El model de formació del CETT ha esta considerat com unmodel totalment competitiu i de futur per la Universitat deBarcelona, a la que l'Escola Universitària d'Hoteleria iTurisme CETT està adscrita amb exclusivitat. Aquesta apostaconjunta, entre el CETT i la UB, es concreta també: en laintroducció de noves metodologies per a l'aprenentatge queprenen com a referència el treball que ha d'efectuar l'estu-diant per preparar una assignatura en lloc de les hores elec-

tives impartides pel professor; en la definició de contingutsi de competències professionals en base als perfils de la UE;en l'homologació de titulacions amb definició de requeri-ments mínims i la participació en programes de mobilitatd'estudiants, entre d'altres. Perquè l'exigència de competiti-vitat incrementa també a nivell internacional.

Incorporació de noves dimensions a la formació

La innovació del CETT, també ve determinada per disposard'un model formatiu que li permet donar resposta a qualse-vol necessitat del sector. El CETT cobreix pràcticament totesles possibilitats del ventall formatiu turístic. Les noves tecnologies tenen el seu lloc en l'àmbit de la inno-vació al CETT. L'any 2000 va ser creat el Centre Internacionalde Noves Tecnologies Aplicades al Turisme (CINTAT-CETT).Fins a l'actualitat, s'han desenvolupat, entre d'altres fites:l'organització dels premis ENTER 2000, les investigacionssobre l'ús d'Internet al sector turístic, i la creació del campusvirtual i de metodologia per a la formació a distància. Fruitd'aquest treball i en estreta relació amb el departament deSistemes i Tecnologies de la Informació del CETT, ja s'hanrealitzat diferents activitats en la formació contínua mit-jançant l'ús de les tecnologies de la informació. A finals delmes d'octubre, va començar el primer màster amb titulacióde la Universitat de Barcelona (Màster en Gestió Turísticaper al Desenvolupament Local i Regional), que s'impartirà enun format semipresencial (a distància en un 75% del total).L'exposat fins ara és una mostra de com el CETT intentaafrontar el repte de la competitivitat. Som conscients que elnostre futur està directament lligat al futur de les empresesque precisen dels nostres alumnes. La nostra obligació éscontribuir a la competitivitat de les empreses del sectoraportant el recurs fonamental: les persones. Però tambétenim una gran obligació amb els nostres alumnes, als qualshem de proporcionar, independentment del mercat laboral,la capacitat d'exercitar la seva ment per construir un paísmés ric, tolerant i obert al món. n

Maria Abellanet

42

Col·laboració amb Menarini DiagnòsticsLa empresa de medicaments per a persones diabètiques Menarini Diagnòsticsha sol·licitat la col·laboració del CETT per elaborar un seguit de receptes decuina actual, moderna i creativa adaptades a les característiques dietètiques inutricionals dels malalts de diabetis. L'objectiu final és crear un dossier tècnico-culinari per infermeres educadores d'alimentació en aquests tipus de malalts.La presentació del dossier va tenir lloc el passat 1 de desembre a l'Aula CuinaDemostració del CETT, i va comptar amb la presència de l'equip mèdic especia-lista. L'acte es va cloure amb una demostració dels plats elaborats.

Lliurament de diplomes Iber-SwissEl passat mes d'octubre va tenir lloc la cloenda i lliurament de diplomes de laformació que el CETT ha realitzat per l'empresa de catering Iber-Swiss. Aquestcurs ha estat dirigit al personal dels centres de producció, és a dir, des d'on espreparen els diferents menús que es serveixen en els avions. La finalitat de laformació és reciclar aquest personal, reforçant i millorant els coneixementsgenerals de cuina. Aquesta és la segona vegada que el CETT col·labora ambl'empresa Iber-Swiss impartint aquest tipus de curs.

Nou cicle formatiu de turisme: TSAAVVUna vintena d'alumnes han iniciat per primer cop al CETT el cicle formatiusuperior de Tècnic Superior en Agències de Viatges (TSAAVV). Aquests alum-nes seguiran, durant un any, un pla d'estudis que integra els coneixementsteòrics amb els coneixements pràctics, mitjançant les pràctiques en centres de treball, on s'apliquen en una situació real de treball els coneixements, les habilitats i els comportaments actitudinals relacionats amb les agències de viatges.

Primera ediciò del màster en agències deviatges. En la seva primera edició i amb un gran èxit d'alumnes, l'EscolaUniversitària d'Hoteleria i Turisme CETT, juntament amb Viajes el Corte Inglésva iniciar, el dia 1 d'octubre, el Màster en Agències de Viatges. Aquests alum-nes van haver de passar un rigorós procés de selecció per tal d'accedir al curs.El màster, becat per Viajes El Corte Inglés, és fruit d'una important aposta perla formació en el sector de les agències de viatges. El curs s'impartirà a cavallentre les aules del CETT, el centre formatiu i les diferents agències de viatges dequè disposa Viajes el Corte Inglés.

FLASH

43

El CETT opta a la concessió d'un hotel-escolaa Berga. El CETT ha optat a la concessió de l'hotel-escola de la antiga caserna de Berga, proposant la participació en el mateix a la societat civil delBerguedà. Per al CETT, aquesta opció s'emmarcava dins d'un projecte més ambi-ciós que incloïa la construcció d'un hotel de tres estrelles, posar en funciona-ment una escola de turisme i hoteleria adaptada a les necessitats de la comar-ca, fent especial èmfasi en el turisme verd, així com rehabilitar i gestionar lahostatgeria del Santuari de Queralt.

Montbau Unión Deportiva esponsoritzat per l’Hotel Alimara. Aquesta temporada, el Montbau UniónDeportiva compta amb l'esponsorització de l'Hotel Alimara. Aquesta iniciativarespon a l'interès de l'Hotel Alimara d'integrar-se en les diferents activitats del barri.

Inauguració de l’estació “Mundet” de la líniaIII de metro. Ens alegra molt comunicar que, el passat dia 21 de setembre, a la una del migdia, va tenir lloc l'acte oficial d'inauguració de lestres noves estacions de metro de la línia verda: Mundet, Valldaura i Canyelles.La celebració es va realitzar justament a l'estació de Mundet, la ubicació de laqual queda en front del centre formatiu del CETT. L'acte va reunir als màximsrepresentants dels diferents estaments polítics, el Molt Honorable President dela Generalitat, el Sr. Jordi Pujol; l'Alcalde de Barcelona, el Sr. Joan Clos i laDelegada del Govern a Catalunya, la Sra. Julia Valdecasas. Els alumnes de res-tauració del CETT hi varen contribuir servint una copa de cava als nombrososveïns que es van voler afegir a la festa.

Curs a distància d’edició de pàgines web(CDE-WEB). El passat dia 23 de novembre el CETT va concloure el curs a distància d'Edició de pàgines web, encarregat per la Generalitat de Catalunya idestinat al personal de les oficines de turisme, responsables de crear i mantenirla web de l'oficina. Els objectius del curs han estat saber elaborar i dissenyaruna pàgina web amb elements bàsics, és a dir, conèixer els elements implicatsen l'elaboració d'una pàgina web, conèixer les etiquetes i sintaxi bàsica del llen-guatge HTML, i saber dissenyar una website relacionada amb l'entorn turísticamb ajut d'un editor de pàgines web. El curs, en ser en línia, s'ha impartit através del Campus Virtual del CETT, des d'on han pogut obtenir la documenta-ció corresponent al curs i emprar diverses eines de comunicació amb el profes-sorat i la resta de participants (missatgeria personal, fòrums, xats...).

FLASH

40

A pocs dies de la posada en circulació física del'euro, les empreses del sector turístic, a l'i-gual que les de la resta de sectors, han de ferfront a un canvi radical: operar amb una novamoneda. Cal tenir en compte, però que adiferència d'altres sectors, les empreses turís-tiques seran de les més afectades per la intro-ducció de la nova moneda. En aquest articlees realitza una breu revisió de les principalsconseqüències que l'adopció de l'euro podriaarribar a tenir sobre el sector turístic, distin-gint entre aquells efectes de més curta dura-da (bàsicament relacionats amb el procés d'a-daptació i transició cap a la nova moneda) iels efectes a mig i llarg termini (amb unesclares implicacions estratègiques per a lesempreses del sector).

La transició cap a la nova moneda

Sens dubte, l'adopció d'una nova moneda fa imprescindibleque tots els agents de l'economia (consumidors, empreses iadministracions públiques) duguin a terme un procés d'a-daptació, de transició, per tal de ser capaços d'utilitzar-lasense problemes.En el cas de les empreses, aquest canvi implica actuarsobre diferents àrees organitzatives i/o funcionals: comp-tabilitat (emissió i recepció de factures en euros, nòmines,etc.), maquinari i programari informàtic (treball amb deci-mals), comercial (preus en les monedes nacionals i eneuros, catàlegs, etc.), entre d'altres. En aquest sentit, elsefectes a curt termini de la implantació només afecten elsector turístic des del punt de vista de l'oferta turística i, espodria entendre, com un xoc de caràcter negatiu: hi ha uncost per a les empreses. Ara bé, cal dir que les empreses delsector turístic juguen amb avantatge en relació a les d'al-tres sectors perquè es tracta d'empreses molt acostumadesa treballar amb clients no nacionals i, per tant, ja disposend'un sistema informàtic i d'un personal capaç d'operarsimultàniament amb diferents monedes i amb la possibili-tat que hi hagin decimals. Així doncs, cal pensar que els

LA INTRODUCCIÓ DE L'EUROefectes sobre el sector turístic

efectes a curt termini (negatius) de la implantació de l'eu-ro seran menors per al sector turístic que per d'altres sec-tors. A més, i donat que moltes de les operacions del sec-tor es realitzen fent servir mitjans de pagament electrò-nics, aquests canvis s'han anat realitzant de manera gra-dual i des d'inicis de 1999 de manera que en aquestmoment la majoria de les empreses ja es troben totalmentadaptades.Pel que fa al tema dels preus, cal pensar que, en un princi-pi, l'entrada en vigor de la nova moneda no afectarà al nivellaplicat, encara que hi ha certes suspicàcies entorn al temade l'arrodoniment dels preus.

Estratègies davant l'euro

Pel que fa a la vessant de la demanda, és de preveure queels efectes comencin a manifestar-se quan la moneda ja cir-culi amb normalitat. Caldria considerar diferents aspectes. Elprimer va necessàriament associat a un factor psicològic:l'adopció d'una moneda única redueix la incertesa respectepreus i despesa en els països de destí. Això sens dubte potesdevenir fonamental a la Zona Euro per encoratjar deter-minats sectors de la població a visitar noves destinacions; enel cas de pagaments a través de targes de crèdit, també esfa transparent el cost real (fins ara només es coneixia un copde tornada al país d'origen). En aquesta línia, cal fer esment,a més, de la reducció en els costos de transacció (econòmicsi de temps, pel canvi de moneda).

Dins dels efectes deguts a la unificació en la moneda i, pertant, la denominació comuna dels preus al llarg del terri-tori, una altra de les qüestions rellevants serà una millorcomparabilitat dels preus (suportada també per les novestecnologies) i, per tant, nous reptes a assolir en el camp de

Estudis i investigacions

La unificació de la moneda comportarà, entre d'altres factors, la millor comparabilitat dels preus

(suportada també per les noves tecnologies) i per tant, nous reptes a assolir en el camp de la qualitat

41

la qualitat. Qualsevol clientde la Unió Europea percebràde forma inequívoca la rela-ció qualitat/preu de l'ofertaturística, que fins ara, podiaquedar camuflada pels tipusde canvi. En aquest sentit, lesempreses del sector haurande qüestionar-se si competei-xen via preus o bé via quali-tat, possibilitat, aquestadarrera, que es perfila com lamés adient, donades lescaracterístiques actuals de lademanda.Un altre efecte és l'associat al'augment que, previssible-ment, es produirà en els flu-xes comercials dins de laZona Euro, amb la con-seqüència d'un increment enels viatges de negocis, comer-cial o per fires en aquestàmbit geogràfic.Caldria, per últim, assenyalarun possible efecte negatiupels interessos turístics aEuropa; si l'Euro esdevé unamoneda forta i la políticamonetària de la Unió Europeacondueix a una apreciació dela mateixa respecte al dòlar,les destinacions europeesesdevindran més cares; ditd'una altra manera, les nos-tres detinacions perdraninterès per la via dels preus, iEuropa haurà de competiramb més força que mai através de l'autenticitat i iden-titat del seu producte, isobretot a través de la quali-tat. n

Marién André. Coordinadora de Màstersi Postgraus de CETT iGrup d'AnàlisiQuantitativa Regional(Universitat deBarcelona)

Raül Ramos. Grup d'AnàlisiQuantitativa Regional(Universitat deBarcelona)

44

Bibliografia

• Aprender en la virtualidad, JosepMaria Duart, Antoni Sangrà. Barcelona:Gedisa, 2000

• Así es la gestión del conocimiento, JerryHoneycutt. Madrid: McGraw-Hill, 2001

• Calidad de servicio en hoteles de soly playa, Esther García Buades. Madrid:Síntesis, 2001

• Calidad total: fundamentos e implan-tación, F.J. Llorens, M. Fuentes. Madrid:Pirámides, 2000

• Compendium of Tourism Statistics1994-1998 , OMT. Madrid: OMT, 2000

• De la jerarquia a la responsabilitat: elcas RENFE, Mercè Sala Schnorkowski.Barcelona: UPC, 2000

• Desarrollo sostenible, Luís M. JiménezHerrero. Madrid: Pirámide, 2000

• Dirección de márketing: edición delmilenio, Madrid: Prentice-Hall, 2000

• El comercio electrónico: perspectivapresente y futura en España, ModestoEscobar. Madrid: Fundación Retevisión,2000

• El contrato turístico de alojamientohotelero, Matilde Ceballos Martín, Raúl

Pérez Guerra. Granada: Comares, 2001• El desconcert de l'educació, Salvador

Cardús. Barcelona: La Campana, 2000• El procés de convergència de les polí-

tiques turístiques de la Unió Europea,Ramon Arcarons i Simon. Barcelona:Universitat de Barcelona, 2001. Tesidoctoral

• Factbook: tecnologías de la informa-ción, Elcano: Aranzadi, 2000

• Guía de estilo, protocolo y etiquetaen la empresa, Pilar Benito Sacristán.Valencia: Praxis, 2000

• La era del acceso, Jeremy Rifkin.Barcelona: Paidós, 2000

• La industria hotelera española 2001,Informe Mazars. Barcelona: MazarsTurismo, 2001

• La integración administrativa en laclasificación de los establecimientoshoteleros, Raúl Pérez Guerra, MatildeCeballos Martín. Granada: Comares,2000

• Los viajes combinados de turismocultural con destino España en losprincipales países europeos, Venancio

Bote Gómez, Augusto Huéscar Lerena,Laura Goy García. Alcalá de Henares:Universidad de Alcalá, 2000

• Normas de calidad de alimentos ybebidas, A. Madrid, J. Madrid. Madrid:Mundi Prensa, 2000

• Normas de calidad para hoteles y apar-tamentos turísticos, Madrid: ICHE, 2000

• Organización y seguimiento de la for-mación, Barcelona: Gestión 2000, 2000

• Plan de marketing 2001, Madrid:Turespaña, 2001

• Planificación territorial y comerciali-zación turística, J.E. Bigné, DiegoLópez. Castelló de la Plana: UniversitatJaume I, 1999

• Sociología del turismo, Tomás Mazón.Madrid: Síntesis, 2001

• Teoría del catering, Ronald Kinton [etal.]. Zaragoza: Acubia, 2000

• Trends in outdoor recreation, leisureand tourism, W.C. Gartner and D.W.Lime. Wallingford: CABI Publishing,2000

• Turismo y transporte, Albert Blasco.Madrid: Síntesis, 2001

Departamento de gobernanta de hotel: operaciones y procesosMª José Olmo Garre. Madrid: Síntesis, 2001Davant l'exigència de la societat i del mercat a tenir uns productes turístics de qualitat, Mª José OlmoGarre (professora del CETT i gobernanta de l'Hotel Alimara) pretén amb Departamento de gobernantade hotel, mostrar els secrets d'un dels departaments menys coneguts, però no per això menys impor-tants, d'un hotel. El llibre, que s'adreça a estudiants de Turisme, fa una descripció de l'entorn, un estudide tots aquells punts que intervenen en les operacions i una definició dels perfils de l'equip humà. Tambéinclou l'ús de terminologia internacional per tal que l'alumne es familiaritzi amb els termes que s'utilit-zen als hotels.

Geografía mundial del turismoD.A. Barrado i J. Calabuig (editors). A. Artigues, I. Crespo, Mª M. García, Mª J. Lago, J.C. Llurdés, R. Navalón, G.K. Priestley, M. Seguí J. Servera, Mª P. Such, F. J. Torres, C. Vázquez, M. Vila, Mª J. Viñals. Madrid: Síntesis, 2001Amb la difuminació de les fronteres que delimitaven el sector del turisme, estan apareixent, cada vega-da més, nous perfils professionals dins de la Diplomatura de Turisme, que caminen cap a una concepciómés àmplia del sector. Des de Geografía mundial del turismo (una obra escrita per autors de diferentsprocedències, entre ells, els professors del CETT: Jordi Calabuig, Isabel Crespo i Mireia Vila), es fa unaaproximació des de diferents plantejaments temàtics, conceptuals i metodològics del sector en qüestió.

Técnicas de investigación aplicadas al sector turísticoJosep Anton Iglesias i Millán. Madrid: Síntesis, 2001L'obra de Josep Anton Iglesias es converteix en un manual principalment pràctic per l'assignatura"Tècnica d'Investigació", que s'imparteix a la Diplomatura de Turisme. Després d'introduir en els primerscapítols els conceptes introductoris i metodològics de l'estadística, es tracta l'estadística bàsica amb defi-nicions, fòrmules i formes de càlcul sempre des del punt de vista pràctic. L'última part del llibre es dedica a l'estadística inferencial, que permet obtenir conclusions i facilita lapresa de decisions.

Grup cm ESCOLA O'HOT lERIA I TURI M

ESCOLA U IVERSITÁHIA O'HOTIlERIA ITUR1SMf

cm l'ONSUUOR5

VlATGES CENTURY

HOJElI\UMI\RA

Av, " Mllférl 3&-38 08035 Barcelona T I 93 428 01 71 F x934:18 67 77 ~-mllal U@ ~ttnL..- ............ ",olII ..... -'