TOT SOBRE EL RECICLATGEDEL PAPER

Fet per Marc Povill, Guillem Aguila i l’ Aleix Condemines

Procés de la fabricació del paper

� L'elaboració de paper era una feina artesana, lenta i costosa, fins el segle XIX la matèria primera utilitzada a la fabricació del paper eren els draps de fibres vegetals com el lli o el cànem materials als que s'afegiria més tard el cotó. Però l'aparició de les fibres sintètiques a principis del segle XX va obligar a abandonar els draps com a matèria primera. Els drapaires abandonar els draps com a matèria primera. Els drapaires passaven pels pobles i recollien draps vells i els portaven fins els molins paperers on en una primera fase els triaven, classificaven, tallaven i netejaven. Després es posaven a fermentar dins d'unes foses amb aigua durant unes setmanes i tot seguit passaven a ser trinxats amb l'ajut de maces de fusta de diferents tipus, aquest sistema per separar les fibres va ser inventat a Itàlia al segle XIII i habitualment era accionat per la força hidràulica. El procés durava d'un a tres dies i passava per diferents etapes on s'utilitzaven diferents maces per anar esmicolant els draps fins a quedar reduïts a una pasta fina.

Passos per fabricar el paper

� Refinament� Encolat� Càrreges� Pigments� Pigments� Colorció� Agent de blanqueig Òptic� Lligants� Processos d’elaboració� Carecterístiques tècniques� Varietats del paper

Refinament

� La pasta es refina per desfibrar i tallar les fibres per tal d'adaptar al tipus de paper desitjat. D'aquest procés depèn el grau de resistència que tindrà el paper doblegat, rebentat i estripada.

� El paper pot patir dos tipus de refinament: gras o magre

� El gras deixa les fibres molt hidratades dotant al paper de resistència, rigidesa i certa transparència, però li treu flexibilitat i ho fa trencadís, amb rigidesa i certa transparència, però li treu flexibilitat i ho fa trencadís, amb dificultat per el plegat (papers vegetals, de fumar, pergamins).

� El magre deixa les fibres senceres o truncades, el que li dóna al paper flexibilitat, facilitat per al plegat, gruix, tovor i opacitat (són per exemple els papers absorbents, d'impressió, offset, etc.)

Encolat

� En aquesta etapa, se li afegeix cua al paper, per evitar que sobre el paper s'escampi la tinta a l'imprimir o escriure. D'aquest procés depèn el grau de permeabilitat.

� Es pot realitzar en dos moments: en massa o en superfície.

� En massa es realitza en el transcurs de la fabricació, en el moment en què es preparen les masses (la pasta).

� En superfície quan el paper està gairebé sec, en el terç de la sequeria.

� L'encolatge consisteix en l'addició de productes hidròfobs (com cues de � L'encolatge consisteix en l'addició de productes hidròfobs (com cues de resina, gelatina, coles reforçades i productes fixants com el sulfat d'alúmina).

� La finalitat és evitar la penetració de líquids en el paper que originen problemes de resistència i d'impressió (per exemple els caràcters poden perdre nitidesa).

� L'encolat en massa retarda la penetració de líquid a través de l'embolcall cap als materials. La porositat disminueix si s'utilitzen gelatines com cua. La blancor també disminueix ja que les substàncies que s'empren són menys blanques que la cel·lulosa. L'opacitat també disminueix (en general l'encolat disminueix les característiques físiques dels papers com plecs, allargament, esclat, etc.)

� Serveix també per afavorir la retenció del següent pas: la incorporació de càrregues i la millora de la uniformitat del color.

Càrregues

� Les càrregues són productes en pols (normalment procedents de la molturació de roques) que ctontribueixen a donar cos al paper, a més de contribuir substancialment a aconseguir altres característiques com: disminuir la brillantor, augmentar la resistència mecànica, crear una microporositat adequada per a la seva transpirabilitat, facilitar la seva polit, augmentar el seu poder de farciment, etc. Les més utilitzades són: carbonat de calci, caolí, mica, talc, sílice, guix, sulfat de bari, etc.

� Com que les càrregues són més econòmiques que la cel·lulosa, disminueix el preu del papers. Els productes de càrrega omplen tots els buits el preu del papers. Els productes de càrrega omplen tots els buits existents entre les fibres, amb la qual cosa els papers adquireixen una superfície uniforme, al mateix temps que s'estoven, redueixen la seva transparència i milloren condicions per a la impressió.

� La blancor del paper, la seva brillantor o opacitat, depenen de la classe de producte de càrrega. El gra més fi, per exemple, produeix grans opacitats i una blancor més elevada. Les càrregues són productes que donen cos al paper que no té molta cel·lulosa. La proporció que se li afegeix a les pastes de càrregues varia proporcionalment a la seva qualitat (més càrrega, pitjor qualitat). S'usen càrregues: minerals (caolí, guix, talc, carbonats de calç, nitro, etc.) I orgàniques (fècula de patata, midó)

Pigmens

� Igual que les càrregues, omplen els buits del paper donant més opacitat i blancor. Es diferencien d'aquestes per la manera com s'apliquen i perquè les partícules són més petites. Els pigments s'apliquen en superfície i les càrregues en massa.

Coloració

� Coloració

� Se li afegeixen a la pasta substàncies colorants de naturalesa mineral o orgànica (segons el tipus de paper). Els colors obtinguts de substàncies minerals són més resistents a la llum que els derivats orgànics.

� Es pot afegir el color en massa (a les mescladores) o en alguns tipus de paper es fa quan es forma el full a la màquina contínua.paper es fa quan es forma el full a la màquina contínua.

Agent de Blanqueig Òptic (ABO)

� L'agent de blanqueig òptic es fa servir per donar un efecte visual de major blancor al paper. Per fer-se una idea és el responsable que es vegi aquesta brillantor blavosa quan el paper està sota una llum ultraviolada.ultraviolada.

Característiques tècniques� Característiques tècniques

� Segons l'ús al que vagi dirigit, necessita unes característiques tècniques específiques. Per a això es mesuren les qualitats del paper.

� Les més comunes són:

� Pes - Gramatge: Pes en grams per unitat de superfície (g/m2). Antigament es mesurava pel pes d'una resma, una dotzena de dotzenes de plecs, sent cada plec de la mida de 8 fulles, de l'antic mida foli (215 mm x 315 mm). Actualment, la resma té un altre valor (500 fulls).

� Longitud de ruptura: Es mesura la quantitat de paper (en milers de metres) necessària per � Longitud de ruptura: Es mesura la quantitat de paper (en milers de metres) necessària per trencar una tira de paper pel seu propi pes.

� Desgarrament: Resistència que ofereix el paper a la continuació d'un esquinç.

� Resistència a l'esclat: Resistència que ofereix el paper a la ruptura per pressió en una de les seves cares.

� Rigidesa: Resistència al plegat d'una mostra de paper.

� Dobles plecs: Quantitat de doblecs que suporta una mostra fins a la seva ruptura.

� Porositat: Es mesura la quantitat d'aire que travessa una mostra de paper.

� Blancor: Grau de blancor.

� Opacitat: És la propietat del paper que redueix o evita el pas de la llum a través de la fulla. És el contrari a la transparència.

Els tipus de paper

� El tipus de pasta de paper

� El temps de trituració

� Els additius utilitzats

� El procés d'assecatge

� Els acabats de superfície� Els acabats de superfície

Papers

� Paper translúcid, molt llis i resistent als greixos, fabricat amb pastes químiques molt refinades i subsegüentment calandrat. És un similsulfurizat de qualitat superior fortament calandrat. La transparència és la propietat essencial. Paper rígid, bastant efectiu, amb poca mà, sensible a les variacions higromètriques. A causa de la seva impermeabilitat i la seva bella presentació, s'empra en empaquetat de luxe, com en perfumeria, farmàcia, confiteria i alimentació. Vivament competit pel celofan o les seves imitacions.Vivament competit pel celofan o les seves imitacions.

� Paper d'estrassa: Paper fabricat principalment a partir de paper recuperat (paperot) sense classificar.

� Paper lliure d'àcid: En principi, qualsevol paper que no contingui cap àcid lliure. Durant la seva fabricació es prenen precaucions especials per eliminar qualsevol àcid actiu que pugui estar en la composició, per tal d'incrementar la permanència del paper acabat. L'acidesa més comú prové de l'ús d'alumini per a precipitar les resines de colofònia usades en l'encolat, dels reactius i productes residuals del blanqueig de la pasta (clor i derivats) i de l'absorció de gasos acídics (òxid de nitrogen i sofre) d'atmosferes contaminades circumdants. Un procés de fabricació de paper àcid és incompatible amb la producció de papers

Propietats

� Durabilitat: La durabilitat expressa principalment la capacitat del paper per complir les seves funcions previstes durant un ús intensiu i continuat, sense referència a llargs períodes d'emmagatzematge. Un paper pot ser durable (al resistir un ús intensiu durant un temps curt) però no permanent (a causa de la presència d'àcids que degraden lentament les cadenes cel.lulòsiques).

� Estabilitat dimensional: Capacitat d'un paper o cartró per retenir les seves dimensions i la seva planidad quan canvia el seu contingut en humitat, per exemple, sota la influència de variacions en l'atmosfera circumdant. Un alt exemple, sota la influència de variacions en l'atmosfera circumdant. Un alt contingut en hemicel · luloses promou el inflament de les fibres i la seva inestabilitat.

� Mà: Terme aplicat a un paper que expressa la relació entre el seu gruix i el gramatge. El seu valor disminueix quan augmenten la compactació i la densitat de la fulla.

� Permanència: Es refereix a la retenció de les propietats significatives d'ús, especialment la resistència mecànica i el color, després de prolongats períodes de temps. Un paper és permanent quan reté les seves característiques inicials. Un paper pot ser permanent (reté les seves característiques inicials) però no durador, degut, per exemple, a la seva baixa resistència inicial.

Museus dedicats al paper

� Museu Molí Paperer de Capellades: situat a Capellades, l'Anoia, instal·lat a un molí paperer del segle XVIII. Mostra el procediment de fabricació artesana del paper i maquinària, utillatge, paper i documents.

� Museu Valencià del paper: situat a Banyeres de Mariola, l'Alcoià, destaca l'espai dedicat al paper de fumar, una l'Alcoià, destaca l'espai dedicat al paper de fumar, una activitat molt important a la zona en el passat.

� Museu de Vestits de Paper: Situat a Mollerussa, el Pla d'Urgell, provisionalment instal·lat a unes galeries comercials, dedicat als vestits de paper. És previst que ocupi la seva seu definitiva al costat del Teatre L'Amistat a finals del 2009.

Fonts d’ informació

� www.viquipedia.cat/

� www.google.com/

Índex

� Pàg.2 Procés de la fabricació del paper……

� Pàg.3,4,5,6,7,8 i 9......

� Pàg. 10 Característiques del paper……

� Pàg.11 i 12 El paper......

� Pàg.13 Les propietats del paper......

� Pàg.14 Museus dedicats al paper......

� Pàg.15 Fonts d’informació......