tiu l’aigua, resum execu - unesdoc databaseunesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409cat.pdf ·...
TRANSCRIPT
http://www.unesco.org/water/wwap
L’aigua,una responsabilitat compartida
Segon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics
Resu
m e
xecu
tiu
UN-WATER/WWAP/2006/3
1
Cada vegada són més les iniciatives que, tant a nivell global com a nivell local, promouen una gestióeficient i responsable de l’aigua. Localment, els esdeveniments dels darrers anys, especialment elsconflictes relacionats amb l’aigua, els períodes de sequera i d’inundacions, l’escassetat d’aigua i laprojecció de grans infrastructures associades al transport de l’aigua, han sensibilitzat la població versla importància d’aquest recurs vital, imprescindible però limitat.
A escala global, les implicacions d’una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua van més enllà is’enllacen amb la necessitat de reduir la pobresa, la fam i la malnutrició i augmentar la qualitat de vidade la població del planeta que encara avui en dia no disposa d’accés a l’aigua potable (1.100 milions depersones) ni a sistemes de sanejament (2.400 milions de persones).
El disseny d’una gestió integrada de l’aigua incorpora una gran complexitat de factors que permetenaportar els serveis essencials a la població del planeta que encara no en disposa i alhora garanteix unús sostenible de l’aigua per a les generacions futures.
L’any 2000, la Cimera de les Nacions Unides va adoptar el que es coneix com a objectius dedesenvolupament del mil·lenni, 8 objectius clau per a la humanitat, que s’han d’assolir abans del 2015i que pretenen contribuir a un desenvolupament més equitatiu i sostenible. En concret, l’objectiunúmero 7 desenvolupa fites relacionades amb la protecció del medi ambient, com per exemple “reduira la meitat d’aquí el 2015 el percentatge de persones sense accés a l’aigua potable”.
A més, actualment ens trobem a l’inici de la Dècada Internacional per a l’Acció «Aigua, font de vida»
(2005-2015), que té entre les seves prioritats l’accés a l’aigua potable, el sanejament i la higiene idesenvolupar estratègies per lluitar contra l’escassetat de l’aigua i els riscs de desastres naturals.
Una de les aportacions, a nivell conceptual, més significatives de les Nacions Unides en aquest context,és l’edició de l’Informe de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món,elaborat pel Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics de les Nacions Unides. La primeraedició es va realitzar l’any 2003 i recentment s’ha presentat el segon informe.
La traducció al català d’aquest resum executiu del segon Informe de les Nacions Unides sobre elDesenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món no ha estat casual. La societat catalana,especialment els darrers anys, està esdevenint conscient de la problemàtica relacionada amb l’aigua, jasigui per manca de disponibilitat d’aigua en èpoques de sequera com per la necessitat d’un estalvi i unagestió més eficient de l’aigua en tots els àmbits: domèstic, industrial i agrícola.
Unescocat i la Fundació Agbar volem aportar aquest element de reflexió i d’informació a la societat pertal de contribuir a millorar la gestió dels recursos hídrics en el món.
Agustí Colomines i Companys Luís Ángel Gutiérrez FernándezDIRECTOR D’UNESCOCAT DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ AGBAR
UN-WATER/WWAP/2006/3
http://www.unesco.org/water/wwap
Per a alguns, la crisi de l’aigua és haver de caminar llargues distàncies cada dia per portar prou
aigua per beure, neta o bruta, tot just per anar fent. Per a d’altres, vol dir patir els efectes d’una
desnutrició que es podria evitar o de malalties causades per la sequera, les inundacions o un
sanejament inadequat. D’altres pateixen la crisi de l’aigua en forma de manca de diners, d’entitats
o de coneixement per solucionar els problemes locals del consum i la distribució de l’aigua.
Molts països encara no estan en camí d’assolir les fites
dels objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM)
—fet que amenaça la seva seguretat, el seu
desenvolupament i la seva sostenibilitat ambiental—
i milions de persones moren cada any de malalties que es
transmeten per l’aigua i que es poden tractar. Mentre la
contaminació de l’aigua i la destrucció dels ecosistemes
augmenten, presenciem les conseqüències que el canvi
climàtic, els desastres naturals, la pobresa, la guerra, la
globalització, el creixement demogràfic, la urbanització i
la malaltia —fenòmens que incideixen sobre el sector de
l’aigua— tenen sobre una gran part de la població del
món.
És prou sabut que la gestió sostenible i equitativa de
l’aigua s’ha d’exercir d’una manera integrada, que
l’avaluació del recurs és la base d’un procés decisori
racional i que les capacitats nacionals per realitzar
aquestes avaluacions han de rebre suport i s’han
d’ampliar dins dels àmbits locals a partir de la iniciativa
internacional. Per tant, és importantíssim divulgar arreu
del món el millor coneixement possible sobre l’estat dels
recursos d’aigua dolça del planeta.
L’informe triennal sobre el desenvolupament dels
recursos hídrics posa les bases per a un sistema de
supervisió mundial ininterrompuda i mostra el
funcionament del sistema de les Nacions Unides, a
partir de les perspectives i el coneixement pràctic
dels 24 organismes de l’ONU que constitueixen
ONU-Aigua, en col·laboració amb els governs
i altres entitats relacionades amb les
qüestions de l’aigua dolça.
L’aigua, una responsabilitat compartidaSegon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupamentdels recursos hídrics (WWDR2)
L’aigua, una responsabilitat compartida (març del 2006)
és el principal resultat de la segona fase del Programa
Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics (PMARH),
fundat l’any 2000 com una resposta col·lectiva del
sistema de l’ONU per ajudar els països a assolir els seus
compromisos en els principals problemes relacionats amb
l’aigua. El Segon informe sobre el desenvolupament dels
recursos hídrics ofereix una avaluació completa i holística
de l’aigua del planeta i incorpora les qüestions de la
governança de l’aigua, l’accés al coneixement i els reptes
específics de la gestió de l’aigua a la teoria i la pràctica
actuals del desenvolupament, en totes les grans
interseccions de l’aigua, el benestar i el
desenvolupament.
Tenint en compte les necessitats dels usuaris, l’informe
del 2006 té una clara orientació pràctica, presenta les
millors pràctiques i exhaustives anàlisis teòriques per
ajudar a estimular idees i accions per a una millor
administració en el sector de l’aigua. L’ús de centenars de
mapes, taules, figures, exemples, indicadors i estudis de
cas posa de manifest que només la nostra cooperació
mundial ajudarà a garantir una gestió integrada,
equitativa i sostenible del recurs més valuós del món:
l’aigua.
UN-WATER/WWAP/2006/3
ÍndexPrefaci. . . . . . . 3
SECCIÓ 1 - CONTEXTOS VARIABLES
Capítol 1: Viure en un món que canvia . . . . . . . 5
Capítol 2: Els reptes de la governança (PNUD, amb FIDA) . . . . . . . 9
Capítol 3: L'aigua i els assentaments humans en un món en procés d’urbanització(ONU-HABITAT) . . . . . . . 12
SECCIÓ 2 - SISTEMES NATURALS VARIABLESCapítol 4: L'estat del recurs (UNESCO i OMM, amb AIEA) . . . . . . . 14
Capítol 5: Els ecosistemes costers i d’aiguadolça (PNUMA) . . . . . . . 17
SECCIÓ 3 - ELS REPTESDEL BENESTAR HUMÀI EL DESENVOLUPAMENT
Capítol 6: Protegir i promoure la salut humana(OMS i UNICEF) . . . . . . . 19
Capítol 7: L’aigua per a l’alimentació,l’agricultura i els mitjans de subsitència rurals(FAO i FIDA) . . . . . . . 23
Capítol 8: L’aigua i la indústria (ONUDI). . . . . . . 26
Capítol 9: L'aigua i l’energia (ONUDI). . . . . . . 29
SECCIÓ 4 - LES RESPOSTESDE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ
Capítol 10: Gestionar els riscos: garantir els guanys del desenvolupament(OMM, EIRD i UNU) . . . . . . . 32
Capítol 11: Compartir l’aigua (UNESCO) . . . . . . . 35
Capítol 12: El valor i el preu de l’aigua(ONU-DAES) . . . . . . . 37
Capítol 13: Aprofundir el coneixement ireforçar la capacitat (UNESCO) . . . . . . . 40
SECCIÓ 5 - COMPARTIRLES RESPONSABILITATS
Capítol 14: Estudis de cas: cap a un modelintegrat . . . . . . . 43
Capítol 15: Conclusions i mesures recomanades . . . . . . . 45
Crèdits de les fotos . . . . . . . 48Formulari de comanda . . . . . . . 49Enquesta . . . . . . . 50
Des de la publicació del Primer informe mundial sobre eldesenvolupament dels recursos hídrics (2003), ara fa tres anys, el món haestat testimoni de grans canvis. S’han produït molts desastres relacionatsamb l’aigua: el tsunami de l’oceà Índic del 2004, els huracans del 2004 i el 2005 al Carib, al Pacífic occidental i als Estats Units d’Amèrica, lesinundacions del 2005 a l’Europa central i oriental i a moltes regions més,i les greus sequeres del Níger, Mali, Espanya i Portugal. Tots aquestsfenòmens ens recorden el poder destructiu de l’aigua i el sofriment quela manca d’aigua provoca a tantes regions del món.
Aquests episodis extrems només són els casos més destacats dels canvisfonamentals que afecten els recursos hídrics arreu del món. En moltscasos, aquesta evolució està molt probablement relacionada amb elscanvis lents, però persistents, dels climes mundials, un fenomen que esveu corroborat cada cop per més proves: la combinació d’una reducció dela precipitació i de l’augment de l’evaporació a moltes regions estàreduint les quantitats d’aigua dels rius, els llacs i els mantells freàtics.Paral·lelament, l’augment de la contaminació danya els ecosistemes i lasalut, la vida i l’estil de vida d’aquelles persones que no tenen accés auna aigua potable adequada i a instal·lacions de sanejament bàsic.
Els grans canvis demogràfics també afecten greument la qualitat i laquantitat d’aigua dolça disponible a tot el planeta. Mentre els països mésdesenvolupats gaudeixen de poblacions relativament estables, les regionsmenys desenvolupades del món solen presentar un creixement ràpid i canvis de poblacions, sobretot als pobles i a les petites i grans ciutats. A moltes de les àrees urbanes que creixen ràpidament s’està demostrantla impossibilitat de construir la infraestructura necessària persubministrar aigua i proporcionar serveis de sanejament a la població.Això té conseqüències negatives per a la salut, la baixa qualitat de vida i,en molts casos, provoca malestar social. A les demandes urbanes d’aiguas’hi ha d’afegir les cada cop més grans demandes d’aigua per a laproducció d’aliments, la creació d’energia i els usos de la indústria.
Els grans canvis en la distribució geogràfica de les poblacions esprodueixen en diferents contextos i moltes vegades agreugen elsproblemes de l’aigua i les tensions socials. A Darfur, per exemple, hi hadesplaçats interns i refugiats transfronterers. Els immigrants legals i il·legals fan augmentar les poblacions a certes parts dels Estats Units i l’Europa occidental, i a d’altres regions. A moltes destinacions devacances, el turisme exerceix sovint una gran pressió sobre elsubministrament d’aigua d’aquestes regions. Tant si és conseqüència d’unmalestar continuat com d’un estat de guerra, d’activitats terroristes o dela inestabilitat econòmica, els moviments de població tenen un impacteconsiderable sobre la disponibilitat d’aigua arreu del món.
PREFACI
L’aigua,una responsabilitat compartida
Segon informe mundial de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics
3
UN-WATER/WWAP/2006/3
4
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
PR
EF
AC
I
És enfront d’aquests canvis en la situació mundial —alguns de ràpids i molt evidents, altres d’insidiosos peròpersistents— que s’ha d’avaluar la governança dels recursos hídrics. Aquest segon informe, L’aigua, unaresponsabilitat compartida, contraposa les qüestions relatives a l’aigua amb l’evolució de les circumstànciesgenerals i posa l’accent en les qüestions relatives a la governança.
Per als governs és extremament difícil fer front eficaçment als nombrosos problemes interrelacionats que tenena veure amb l’aigua. No tan sols és difícil per als ministeris dels governs nacionals col·laborar eficaçment, sinóque els problemes es veuen agreujats quan moltes de les decisions administratives s’han d’adoptar en àmbitssubnacionals i comunitaris, ja que la relació i la cooperació entre els diferents nivells de govern sol ser, en el millor dels casos, molt feble. Els reptes per als òrgans de govern de vincular les ONG i el sector privat perresoldre les qüestions de l’aigua encara compliquen més l’administració i el procés decisori. La tasca degestionar l’aigua és encara més complexa quan els rius travessen països diferents. L’establiment de relacions de cooperació entre els trams alts i els trams baixos dels rius és cada cop més important, ja que la meitat de la població del món viu en conques o sobre aqüífers que travessen les fronteres internacionals.
Un dels objectius importants del Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics —fundat l’any 2000 a petició dels governs representats en la Comissió sobre Desenvolupament Sostenible— és, per tant, ajudar elsgoverns a crear i implantar plans nacionals de gestió de l’aigua. Per això, s’han fets molts estudis de casos realsque s’han inclòs en l’informe. En el primer informe, es van incloure set casos en què hi havia implicats 12països per il·lustrar la varietat de circumstàncies en diferents regions del món. Des d’aleshores, el nombred’estudis de casos ha arribat a 6 i a 41 països implicats. En un sol volum és impossible parlar amb tot detall detots els casos. Per això hem decidit resumir els estudis de casos en l’informe i publicar els detalls de cada estudial nostre lloc web. Aquesta estratègia també ens permet fer totes les actualitzacions necessàries a mesura que disposem de noves dades i informacions.
A mesura que avancem en la Dècada Internacional per a l’Acció, «L’aigua, font de vida» (2005-2015) elsinformes mundials sobre el desenvolupament dels recursos hídrics aportaran una sèrie d’avaluacions perfacilitar la supervisió del canvi en el sector de l’aigua, tant en l’àmbit mundial com en els cada cop mésnombrosos estudis de casos de països i conques. El propòsit de la Dècada és centrar-se en la implantació deprogrames i projectes relacionats amb l’aigua, i esforçar-se alhora per garantir la cooperació en tots els àmbits,inclosa la participació i la implicació de les dones, per assolir els objectius relacionats amb l’aigua i acordatsinternacionalment (Agenda 21, la Declaració del Mil·lenni de l’ONU i el Pla d’Aplicació de Johannesburg, aixícom les sessions 12a i 13a de la Comissió sobre Desenvolupament Sostenible). Entre les prioritats fixades perONU-Aigua per a la Dècada figuren l’escassetat d’aigua, l’accés a l’aigua potable, el sanejament i la higiene, i la reducció del risc de desastres, sobretot a l’Àfrica.
Els informes triennals sobre el desenvolupament dels recursos hídrics aportaran un contingut fonamental per a l’agenda de la Dècada (es preveu que les subsegüents edicions de l’informe apareguin el 2009, el 2012 i el 2015) i posaran les bases per a un sistema mundial de supervisió constant, que reunirà les competències i l’experiència dels 24 organismes de l’ONU que constitueixen ONU-Aigua, en associació amb els governs i altres entitats relacionats amb els problemes de l’aigua dolça.
Esperem que tant l’informe com les edicions posteriors us resultin informatius i estimulants.
UN-WATER/WWAP/2006/3
Els reptes clau de la gestió contemporània de l’aiguanomés es poden entendre dins del context més aamplidels sistemes socioeconòmics mundials. Els canvis
demogràfics i els moviments de població; els canvis geopolítics,
amb noves fronteres i aliances; el ràpid desenvolupament de
les tecnologies de la informació i la comunicació, i els impactes
del canvi climàtic i les condicions meteorològiques extremes,
tots aquests factors fan del món un indret més difícil per als
responsables polítics. La pobresa, la guerra i les malalties
evitables encara afecten bona part de la població del món,
sovint als països en via de desenvolupament i en àrees urbanes
cada cop més densament poblades. Tots aquests són elements
de contextos amplis, i sovint variables, en els quals hem
d’emmarcar els nostres debats sobre la gestió dels recursos
hídrics.
És dins d’aquest escenari que els responsables mundials de
l’aigua han d’administrar un recurs que cada cop és més escàs i
variable. Per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats de
desenvolupament d’una manera sostenible, això s’ha de fer dins
del context socioeconòmic de la conca corresponent. Les
pressions que afronten en aquesta tasca són moltes i variades.
Cada cop es considera més necessari un model de Gestió
Integrada dels Recursos Hídrics (GIRH) per tal de tenir en
compte tots aquests factors i aquestes qüestions
simultàniament a fi de garantir una gestió equitativa i
sostenible de l’aigua dolça. Aquest model integrat de la gestió
de l’aigua és un principi bàsic de l’informe i avala la perspectiva
adoptada en tots els capítols i en totes les àrees.
Els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM)plantegen importants fites mundials. L’establiment de fites
és essencial per centrar l’atenció i incentivar la participació en
qüestions clau del desenvolupament. Davant de la necessitat
d’accelerar la reducció de la pobresa i el desenvolupament
socioeconòmic, la Cimera del Mil·lenni del 2000 de l’Assemblea
General de les Nacions Unides va fixar vuit ODM amb fites
específiques i quantificables que s’han d’assolir abans del 2015
partint de nivells del 1990. Durant la Cimera Mundial sobre
Desenvolupament Sostenible del 2002, celebrada a
Johannesburg, es van establir
objectius addicionals relacionats
amb el sanejament i la
incorporació de la GIRH en els
plans nacionals.
El sistema de l’ONU ha assumitel lideratge per mirar de trobarvies per compartir els recursosdel planeta d’una manera mésequitativa, i oferir al mateixtemps més protecció enfrontdels perills natturals. Ja s’han
adoptat mesures per eradicar la
pobresa extrema, que afecta el 40
% de la població mundial. L’aigua ha d’exercir un paper decisiu
en aquesta empresa. Aquest informe analitza aquestes
qüestions, així com les evolucions i les reflexions actuals pel
que fa a la utilització d’eines de supervisió més precises i
adaptades al sector de l’aigua.
L’establiment de fites permet fixar objectius concrets i
quantificables alhora que se centra l’atenció en les qüestions
d’actualitat i es proporcionen incentius per adoptar mesures i
mobilitzar els recursos necessaris per assolir els objectius fixats.
Amb tot, no tan sols fan falta fites en un àmbit global, sinó
també nacional, subnacional i comunitari, on s’han d’adoptar
mesures concretes. Per això és indispensable una supervisió
periòdica i fiable. La creació d’aquest sistema de supervisió dels
objectius i les fites relacionades amb l’aigua també és un
element central d’aquest informe.
Per tal de supervisar el progrés assolit cap a aquestsobjectius del desenvolupament, necessitem fittes.Aquestes adopten la forma d’indicadors, que són estadístiques
ben definides que es poden interpretar més enllà de les xifres
C A P Í TO L 1 | V I U R E E N U N M Ó N Q U E C A N V I A
Hi ha prou aigua per a tothom. El problema que hem d’afrontar avui és sobretot un problema de governança: com compartir aquesta aigua i garantir al mateix temps la sostenibilitat delsecosistemes naturals. A dia d’avui, encara no hem assolit aquest equilibri.
5
A daltUn pou típic a Bahai, al nord-est del Txad, que també escompartia amb els refugiatsque arribaven del Sudan a principis del 2004.
1CAPÍTOL 1Viure en un món
que canvia
UN-WATER/WWAP/2006/3
6
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
L’AIGUA I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI
OBJECTIU 1. ERADICAR LA POBRESAEXTREMA I LA FAM
1
L’aigua és un factor de producció a gairebé totes
les empreses, ja siguin del sector agrícola,
industrial o serveis. La millora de la nutrició i la
seguretat alimentària redueix la susceptibilitat a
les malalties, com la sida i la malària, entre
altres. L’accés a l’electricitat és clau per millorar
la qualitat de vida en l’era moderna. La
competència entre els diversos sectors s’ha
d’equilibrar per mitjà de polítiques que
reconeguin la capacitat i la responsabilitat de
tots els sectors per tractar els problemes de la
pobresa i la fam.
Fites:■ Reduir a la meitat, entre el 1990 i el 2015,
la proporció de persones amb una rendainferior a un dòlar al dia
■ Reduir a la meitat, entre el 1990 i el 2015, la proporció de persones que pateixen fam
Indicadors de l’informe relacionats amb l’aigua:■ Percentatge de persones desnodrides■ Percentatge de persones pobres que viuen a
les àrees rurals■ Importància relativa de l’agricultura■ Regadiu com a percentatge de la terra
cultivada■ Importància relativa de les extraccions
d’aigua de l’agricultura en el balanç hídric■ Extensió de la terra salinitzada pel regatge■ Importància de les aigües subterrànies en el
regatge■ Suplement d’energia dietètic
vegeu el capítol 7, «L’aigua per al’alimentació, l’agricultura i els mitjans de
subsistència rurals»
■ Tendències en el consum industrial d’aigua■ Consum d’aigua per sector■ Emissions de contaminació orgànica per
sector industrial■ Productivitat industrial de l’aigua■ Tendències en la certificació ISO 14001,
1997-2002■ Accés a l’electricitat i el consum domèstic■ Producció d’electricitat per combustible,
1971-2001
■ Capacitat de producció d’energiahidroelèctrica, 2002
■ Subministrament total d’energia primàriaper combustible
■ Intensitat de carboni de la producciód’electricitat, 2002
■ Volum de l’aigua dessalinitzada produïda
vegeu el capítol 8, «L’aigua i la indústria»vegeu el capítol 9, «L’aigua i l’energia»
OBJECTIU 2. UNIVERSALITZARL’EDUCACIÓ PRIMÀRIALa promoció d’un entorn escolar pròsper és un
element essencial per garantir l’accés universal a
l’educació i reforçar l’escolarització, l’assistència, la
retenció i el rendiment escolar; el nivell dels
professors millora. En aquest sentit, és essencial
l’accés a serveis adequats d’aigua potable i
sanejament.
Fita:■ Garantir que, per al 2015, els infants de tot
el món, nens i nenes per igual, puguinacabar un cicle complet d’educació primària
Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ Índex de coneixement
vegeu el capítol 13, «Aprofundir elconeixement i reforçar la capacitat»
OBJECTIU 3. PROMOURE LA IGUALTAT DEGÈNERE I L’AUTONOMIA DE LA DONAL’educació de les dones i les noies els permetrà
explotar el seu potencial i participar plenament
en l’esforç del desenvolupament.
Fita:■ Eliminar les desigualtats de gènere en
l’educació primària i secundària,preferiblement per al 2015, i en tots elsnivells educatius abans del final del 2015
Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ Accés a la informació, participació i justícia
en les decisions relacionades amb l’aigua
vegeu el capítol 12, «El valor i el preu de l’aigua»
OBJECTIU 4. REDUIR LA MORTALITATINFANTILLes millores en l’accés a l’aigua potable i un
sanejament adequat ajudaran a prevenir la
diarrea i posaran el fonament del control de la
transmissió dels cucs pel sòl i de
l’esquistosomosi, entre altres patògens.
Fita:■ Reduir en dues terceres parts, entre el 1990
i el 2015, la mortalitat dels menors de cincanys
Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Mortalitat dels infants menors de cinc anys■ Prevalença dels infants menors de cinc anys
amb un pes inferior al normal■ Prevalença de l’atròfia entre els infants
menors de cinc anys
vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure la salut humana»
OBJECTIU 5. MILLORAR LA SALUTMATERNALa millora de la salut i la nutrició redueix la
susceptibilitat a l’anèmia i altres malalties que
afecten la mortalitat materna. Una quantitat
suficient d’aigua neta destinada a la higiene
abans i després del part redueix el nombre
d’infeccions mortals.
Fita:■ Reduir en tres quartes parts, entre el 1990 i
el 2015, la ràtio de mortalitat materna
Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ AVAD (anys de vida ajustats per
discapacitat)
vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure lasalut humana»
OBJECTIU 6. COMBATRE LA SIDA, LA MALÀRIA I ALTRES MALALTIES
1 Tot i que la indústria i l’energia no es tracten directament en els objectius de desenvolupament del mil·lenni, sí que exerceixen una funció important a l’hora de proporcionar ocupació,renda i un nivell de vida millor.
UN-WATER/WWAP/2006/3
7
C A P Í TO L 1 | V I U R E E N U N M Ó N Q U E C A N V I A
SE
CC
IÓ 1
2 Només s’indiquen les fites més pertinents d’aquest objectiu.
Els serveis de subministrament d’aigua i
sanejament apropiats redueixen la susceptibilitat
a la sida i altres malalties principals i també la
seva gravetat.
Fites:■ Haver aturat i començat a reduir, de cara a
l’any 2015, la propagació de la sida■ Haver aturat i començat a reduir, de cara a
l’any 2015, la incidència de la malària ialtres malalties principals
Indicador de l’informe relacionat ambl’aigua:■ AVAD (anys de vida ajustats per
discapacitat)
vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure la salut humana»
OBJECTIU 7. GARANTIR LASOSTENIBILITAT AMBIENTALLa salubritat dels ecosistemes és essencial per a
la conservació de la biodiversitat i el benestar
humà. La nostra seguretat alimentària i tota una
sèrie de béns i serveis ambientals depenen dels
ecosistemes d’aigua dolça.
Fita:■ Incorporar els principis del desenvolupament
sostenible en les polítiques i els programesnacionals i invertir la pèrdua de recursosambientals
Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Índex d’estrès hídric■ Desenvolupament de les aigües subterrànies■ Precipitació anual■ Volum dels recursos d’aigua renovables
anuals totals■ Recursos d’aigua renovables anuals totals
per capita■ Aigua superficial com a % dels recursos
d’aigua renovables anuals totals■ Aigües subterrànies com a % dels recursos
d’aigua renovables anuals totals■ Encavalcament com a % dels recursos
d’aigua renovables anuals totals■ Entrada com a % dels recursos d’aigua
renovables anuals totals
■ Sortida com a % dels recursos d’aiguarenovables anuals totals
■ Consum total com a % dels recursos d’aiguarenovables anuals totals
vegeu el capítol 4, «L’estat del recurs»
■ Fragmentació i regulació del cabal dels rius■ Nitrogen dissolt (NO3 + NO2)■ Tendències en la protecció dels hàbitats
d’aigua dolça■ Tendències en les espècies d’aigua dolça■ Demanda bioquímica d’oxigen (DBO)
vegeu el capítol 5, «Els ecosistemes costersi d’aigua dolça»
Fites:■ Reduir a la meitat, de cara a l’any 2015, la
proporció de persones sense accés sosteniblea un servei bàsic d’aigua potable isanejament
■ Haver aconseguit, de cara al 2020, unamillora significativa en la qualitat de vidad’almenys 100 milions d’habitants de barrismarginals
Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Índex de governança de l’aigua i el
sanejament urbans■ Índex de rendiment dels serveis públics de
l’aigua
vegeu el capítol 3, «L’aigua i elsassentaments humans en un món en
procés d’urbanització»
■ Accés a l’aigua potable■ Accés a un sanejament bàsic
vegeu el capítol 6, «Protegir i promoure la salut humana»
OBJECTIU 8. CREAR UNA ASSOCIACIÓGLOBAL PER AL DESENVOLUPAMENT
2
L’aigua engloba una sèrie de valors que s’han de
reconèixer a l’hora de seleccionar les estratègies
de governança. Les tècniques d’avaluació són
una de les eines principals del procés decisori a
l’hora de distribuir l’aigua. Aquestes tècniques
afavoreixen un desenvolupament social,
ambiental i econòmic sostenible, així com la
transparència i la responsabilitat en la
governança. Els programes i les associacions de
desenvolupament haurien de reconèixer el rol
fonamental que l’aigua potable i el sanejament
bàsic exerceixen en el desenvolupament
econòmic i social.
Fites:■ Crear un sistema econòmic i comercial
obert, reglat, previsible i no discriminatori,que inclogui un compromís amb la bonagovernança, el desenvolupament i lareducció de la pobresa, en l’àmbit nacional iinternacional
■ Afrontar les necessitats especials dels païsossense sortida al mar i els petits estatsinsulars en via de desenvolupament
Indicadors de l’informe relacionats ambl’aigua:■ Proporció del sector de l’aigua en la despesa
pública total■ Ràtio del nivell real i el nivell ideal d’inversió
pública en subministrament d’aigua■ Taxa de recuperació del cost■ Preus de l’aigua com a percentatge de la
renda familiar
vegeu el capítol 12, «El valor i el preu de l’aigua»
■ Indicador d’interdependència hídrica■ Indicador de cooperació■ Indicador de vulnerabilitat■ Indicador de fragilitat■ Indicador de desenvolupament
vegeu el capítol 11, «Compartir l’aigua»
■ Índex de risc de desastres■ Índex d’avaluació de riscos i polítiques■ Índex de vulnerabilitat climàtica
vegeu el capítol 10, «Gestionar els riscos»
■ Progrés cap a l’aplicació de la GIRH
vegeu el capítol 2, «Els reptes de lagovernança»
L’AIGUA I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI
UN-WATER/WWAP/2006/3
8
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
SE
CC
IÓ 1
que les constitueixen per tal d’aportar una indicació de la
situació i l’orientació del sistema o el procés que es mesura.
Aquests indicadors han de complir criteris científics clars i
s’han de seleccionar per mitjà d’un procés que s’ha de
planificar i implantar amb molta cura, amb la participació de
les parts interessades, per tal que el seu desenvolupament sigui
un procés llarg i planificat. Aquests indicadors són eines molt
valuoses per als responsables polítics, que necessiten
informació per poder prendre decisions informades sobre la
distribució dels recursos escassos.
La creació d’indicadors per a aquest informe se centra en la
utilització i l’adaptació del coneixement, els conjunts de dades i
els indicadors existents per crear indicadors sòlids i fiables que
siguin fàcils d’utilitzar i d’entendre a fi de promoure una millor
gestió dels recursos hídrics. Aquest procés es fa a partir d’una
avaluació clara de l’estat dels recursos hídrics, la determinació
de la urgència de les qüestions crítiques relacionades amb els
recursos hídrics i la supervisió del progrés assolit cap al
compliment dels objectius de la política hídrica.
L’aigua és un recurs variable i això fa que sigui difícilmesurar-lo en l’espai i en el temps. Coordinar i
harmonitzar la recollida de dades tant a escala espacial com
temporal és, doncs, un factor molt important. Com que les
necessitats d’informació poden variar en funció de l’àmbit de
recollida (local, regional o mundial), és possible que els
indicadors creats per a una escala espacial no es puguin aplicar
a cap altra. Els 6 estudis de casos del PMARH serveixen com a
base per analitzar el canvi en el sector hídric, ja que posen de
manifest una sèrie d’hipòtesis en diferents regions
geogràfiques on les condicions de l’estrès relacionat amb
l’aigua i les circumstàncies socioeconòmiques són diferents.
Les escales temporals també plantegen reptes; per exemple, la
disponibilitat de l’aigua depèn molt de l’estació. Per això, un
valor anual mitjà de la disponibilitat de l’aigua podria amagar
una greu manca d’aigua en períodes secs i un excés d’aigua
durant l’estació humida.
L’aigua és un component essencial de la seguretat imoltes qüestions clau del desenvolupament teneniinfluència sobre els recursos hídrics i l’entorn natural. En
totes aquestes qüestions, la situació mai no és estàtica, sovint
canvia d’una manera difícil de predir. No obstant això, el punt
principal és l’abast fins al qual tots aquests problemes del
desenvolupament afecten els pobres i els desfavorits. Integrar
el màxim nombre possible de variables dins del marc de la
gestió de l’aigua a fi de reduir la vulnerabilitat i augmentar la
resiliència i la capacitat de recursos dels individus, les
comunitats i els governs, sobretot als països de renda baixa, és
un repte per a l’aplicació de la GIRH.
Les mesures destinades a reduir la pobresa, distribuir els
recursos equitativament i gestionar el risc, preservant alhora
els ecosistemes naturals, són un repte i una responsabilitat de
tots els àmbits de la societat. L’ONU, i la comunitat
internacional en general, té la responsabilitat d’adoptar
mesures, però aquesta responsabilitat s’ha de compartir amb
els governs nacionals i amb les comunitats subnacionals
i locals. Al final, cadascun de nosaltres tenim una
responsabilitat individual i hem d’actuar i aconseguir resultats,
no tan sols pel bé de la societat mundial, sinó també per a les
generacions futures.
A daltBarri de barraques de Kibera,Nairobi, Kenya.
DretaJoves rentant-se al riu, Índia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
Decisions com aquestes sobre la governança de l’aigua es
prenen a cada minut arreu del món. Els escenaris varien, com
les persones i els grups implicats: famílies urbanes i rurals,
barris, petites empreses i sales de juntes, oficines de governs
locals, estatals i nacionals, i l’escena internacional. En les
situacions de la vida real, la diferència entre disposar o no
d’accés diari a un subministrament just d’aigua és una qüestió
de supervivència. Com i qui governa l’aigua afecta els cursos
dels rius, els nivells freàtics i els nivells de contaminació. També
determina la proporció d’aigua entre els
usuaris de l’aigua dels trams alts i dels trams
baixos dels rius. La capacitat dels països de
proporcionar subministrament i sanejament
d’aigua per a tots i d’implantar estratègies de
reducció de la pobresa i plans de gestió
integrada dels recursos hídrics (GIRH) per
satisfer les noves demandes d’aigua i gestionar
els conflictes i els riscos depèn en gran mesura
de la seva habilitat per constituir sistemes de
governança sòlids i eficaços.
El concepte de governança ha evolucionati ha anat guanyant terreny durant l’últimadècada. En l’escena política internacional, la
qüestió de la governança es va descartar en el
diàleg Nord-Sud sobre el desenvolupament.
Avui, cada cop es té més en compte com una qüestió essencial
que s’ha de tractar en tots els àmbits. La formulació dels reptes
relacionats amb l’aigua en termes de governança ha permès
ampliar l’agenda de l’aigua. Com més va més s’accepta la
investigació de la corrupció, la supervisió dels processos de
democratització i dels desequilibris de poder entre els països
rics i els pobres i la població rica i la pobra. De fet, la
governança i la política es consideren cada cop més una part
del problema i, per tant, una part essencial de tota solució a les
crisis de l’aigua.
Durant els últims deu anys, els problemes de l’aigua han
ocupat un lloc preeminent en l’agenda política internacional.
Amb els objectius temporals per millorar la situació relacionada
amb l’aigua de milions de persones, adoptats dins dels recents
acords que es van assolir en la Cimera del Mil·lenni i en la
Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (CMDS) del
2002, s’han generat noves esperances i expectatives.
Paradoxalment, el finançament real del sector de l’aigua als
països en via de desenvolupament actualment s’està estancant.
Amb tot, podem veure signes positius en alguns països, com
ara Sud-àfrica, que han multiplicat els seus compromisos per
tal de complir els objectius nacionals i internacionals en
matèria d’aigua i desenvolupament.
L’estrès hídric se sol produir quan es limiten els dretsi les llibertats individuals. Si comparéssim per països la
disponibilitat d’aigua per capita i la governança democràtica,
veuríem que molts països s’enfronten a un repte doble:
l’escassetat d’aigua o l’estrès hídric i la limitació dels drets
polítics i les llibertats civils. Aquest és precisament el cas de
l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. La reforma del sector de l’aigua,
per tant, no es pot separar de la reforma de la governança.
És molt poc probable que una participació més efectiva, la
transparència, la descentralització i la GIRH es puguin
consolidar en els sectors de l’aigua si el sistema global de
governança no ho permet. Dins del marc d’ampliació de
l’agenda de l’aigua, sembla cada cop més necessari harmonitzar
i coordinar els objectius i els principis internacionals relacionats
amb l’aigua amb altres règims internacionals, com ara les
aliances comercials mundials o regionals. Fins que les qüestions
C A P Í TO L 2 | E L S R E P T E S D E L A G O V E R N A N Ç A
9
2CAPÍTOL 2Els reptes de
la governança
PNUD(Programa
de les Nacions Unides per al
Desenvolupament)
amb
FIDA(Fons Internacional
de Desenvolupament Agrícola)
LLes decisions sobre la gestió de l’aigua són una prioritat màxima. Qui té dret a l’aigua i als seus beneficis?Qui adopta les decisions sobre la distribució de l’aigua i qui rep subministrament d’aiguua?A partir d’on, quan i com?
A daltEstació de perforacióhidràulica en un poble a propde Doropo, Costa d’Ivori.
DretaCanonades d’aigua als aforesde Gangtok, Sikkim, Índia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
10
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
relacionades amb l’aigua no s’integrin dins dels mecanismes
nacionals i internacionals de l’intercanvi comercial, l’estabilitat i
una governança més equitativa, les possibilitats d’assolir les
fites internacionals de l’aigua continuaran sent molt minses. Per
això, cal col·laborar amb els nous interlocutors externs al
domini de l’aigua per tal de crear xarxes de desenvolupament
de l’aigua més diversificades.
El desenvolupament està cada cop més arrelat ensistemes en què els governs, les empreses privades ii lasocietat civil col·laboren en projectes comuns. En les
últimes dècades, s’ha posat l’accent sobretot en l’increment del
rol del sector privat en la gestió de l’aigua. Amb tot, la
privatització completa dels serveis de l’aigua als països en via
de desenvolupament no ha pogut satisfer les expectatives de
millora i ampliació dels serveis de subministrament i
sanejament de l’aigua. Per això, cal intensificar el diàleg sobre
l’aigua entre els governs, la societat civil i el sector privat. Una
millor governança, combinada amb un model de gestió
integrada, més transparència, participació i diàleg en un clima
de confiança, podria afavorir les negociacions i reduir les
tensions dins del sector de l’aigua. Potser és una ingenuïtat
pensar que totes les disputes i les diferències es poden
resoldre, però una societat que vol posar remei als problemes
de l’aigua s’ha d’esforçar molt per instaurar institucions i
processos que puguin fer d’intermediaris en aquestes disputes
d’una manera eficaç (per mitjà del sistema judicial, els
mecanismes informals de resolució de conflictes i les
eleccions), o almenys reduir-ne les repercussions (per exemple,
compensant els grups vulnerables).
La reforma nacional de l’aigua està progressant, però devegades a un ritme molt lent. Per bé que s’ha progressat en
algunes àrees, com ara el reconeixement dels drets de l’aigua,
altres reformes necessàries —com ara la descentralització—
triguen molt. Les últimes mesures adoptades pels governs de
països de renda baixa destinades a delegar la responsabilitat no
han obtingut els resultats esperats. Els governs no
transfereixen les competències i els recursos necessaris i, en
alguns casos, fins i tot han retirat la responsabilitat que ja
havien delegat. Amb tot, la dificultat de posar en pràctica
reformes específiques com aquesta es deu sovint a problemes
d’organització de més envergadura dins del mateix sector.
En molts països en via de desenvolupament, el sector de l’aigua
i les seves institucions presenten problemes de fragmentació,
marginació i capacitat d’acció molt feble. Per desgràcia, la
marginació dels departaments i els ministeris de l’aigua dins
dels afers polítics globals és moneda corrent. Són molts els
països que no van complir l’objectiu de la CMDS del 2005
d’elaborar plans de GIRH. Al final, aquests plans, com els
objectius internacionals relacionats amb l’aigua que s’esforcen
per assolir, no tindran gaire valor si no es recolzen sobre la
legislació i una aplicació adequada.
Moltes reformes governamentals fracassen perquè maino s’arriben a aplicar. Com es poden millorar les perspectives
d’una aplicació eficaç? S’ha pogut observar que un programa
de reforma té moltes més possibilitats de reeixir si la seva
concepció comporta una certa racionalitat econòmica, i la seva
aplicació, sensibilitat política, i es presta una atenció constant a
les interaccions politicoeconòmiques i als factors
SE
CC
IÓ 1
Estat de preparació dels països per complir l’objectiu de Johannesburg sobre planificació en matèria de GIRHper al 2005
Regió Nombre de països estudiats Bon progrés Alguns pasos Fase inicial
ÀfricaÀfrica central 7 3 4Àfrica oriental 5 1 2 2Nord d’Àfrica/Mediterrani 5 1 3 1Sud d’Àfrica 12 2 5 5Àfrica occidental 16 2 4 10Total 45 6 17 22
Àsia i el PacíficÀsia central 8 2 4 2Xina 1 1Sud d’Àsia 6 4 2Sud-est d’Àsia 8 4 4Pacífic 18 2 8 8Total 41 5 20 16
Amèrica Llatina i el CaribCarib 6 6Amèrica central 7 2 3 2Amèrica del Sud 9 1 5 3Total 22 3 14 5Total 108 14 51 43
Font: GWP, 2003.
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 2 | E L S R E P T E S D E L A G O V E R N A N Ç A
socioinstitucionals. Els països han d’intensificar les seves
actuacions i el seu compromís polític cap a l’aplicació dels
programes, els plans i la legislació actuals en matèria d’aigua.
Això contribuiria sens dubte a assolir els objectius
internacionals relacionats amb l’aigua.
Per lluitar contra la corrupció arreu del món, calredoblar els esforços i multiplicar les actuacionns en totsels àmbits. Cada any, la corrupció costa al sector de l’aigua
milions de dòlars. La corrupció desvia els escassos recursos
monetaris i redueix les perspectives d’un país de proporcionar
aigua i sanejament per a tothom. Per bé que de corrupció n’hi
ha a tots els països, en alguns es produeix d’una manera més
sistemàtica. Sovint es considera una pràctica corrent entre els
organismes públics i els ciutadans i el sector privat, com també
dins del mateix sector públic. Amb tot, la lluita contra la
corrupció guanya terreny. Moltes organitzacions bilaterals i
multilaterals, governs, organitzacions de la societat civil i
empreses privades estan elaborant actualment pautes i codis
de conducta interns i externs per tal de finançar els programes
de recerca i desenvolupament per afavorir la lluita contra la
corrupció i millorar la governança. No obstant això, per tal que
aquest moviment acabi de posar fi a la corrupció, haurà de
tenir en compte els punts següents:
■ la reforma del sector públic;
■ l’augment dels salaris dels funcionaris;
■ l’aplicació estricta de les regles i els reglaments existents;
■ la millora de la responsabilitat financera i la transparència;
■ la cooperació i la coordinació multilateral per fer un
seguiment dels moviments financers i supervisar
els contractes internacionals.
Els sistemes de governança estan molt lligats alsprocessos i el poder polítics. Per millorar la governança cal
la participació del poder polític i saber maniobrar en contextos
molt polititzats. La millora de la governança de l’aigua és un
repte que necessàriament comporta esforços de reforma que
no es limitin al sector de l’aigua. Les parts implicades en tots
els àmbits poden ajudar a la reforma treballant per a
l’elaboració de polítiques integrades i l’obtenció de resultats
que animin la participació i la descentralització de grups
d’interessos múltiples. A més, per aportar una contribució
estratègica al procés decisori i altres processos d’aquest tipus
caldrà que les parts implicades se sàpiguen moure a una escala
molt més gran en diferents contextos socials i polítics. Això vol
dir comprendre el joc polític i les seves regles.
No hi ha un sol camí per millorar la governança; cadasocietat ha de trobar el seu. És important crear les
institucions i els sistemes de governança que puguin donar
resposta d’una manera eficaç a les situacions caracteritzades
per la variabilitat, el risc, les incerteses i el canvi. La planificació
tradicional en relació amb l’aigua continua rígida i encara s’han
de desenvolupar marcs i institucions de governança que s’hi
puguin adaptar. S’ha de prestar més atenció a les institucions i
als enfocaments que puguin governar o guiar el procés
complex i imprevisible de la governança de l’aigua, essencial
per a la gestió a llarg termini en els àmbits regional i local, com
també en l’àmbit de les conques i els aqüífers. Això ens indica
que les solucions més adequades serien aquelles que posen
l’accent en la importància d’elaborar processos i estructures
que es puguin aplicar per resoldre problemes dins de les
situacions de restriccions econòmiques, entre altres, i en
contextos de canvi.
11
A daltUna dona modera el debat del grup Bubel Village Reflect,a Orissa, Índia. El grupanalitza els problemes locals de desenvolupament i decideix les accionscol·lectives que hand’emprendre.
UN-WATER/WWAP/2006/3
12
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
3CAPÍTOL 3L’aigua i els assentamentshumans en un món en procésd’urbanització
ONU-HABITAT(Programa de les Nacions Unides per als AssentamentsHumans
S’ha constatat una tendència important arreu del móncap al creixement de la urbanització. A la majoria dels
països africans i asiàtics, la població emigra del camp per anar
a viure als assentaments urbans. A les perifèries de moltes de
les megalòpolis del món
hi ha una població que
no para de créixer. Un
altre fenomen, no tan
conegut però no per això
menys important, és el
creixement de moltíssims
pobles i ciutats petites, la
majoria dels quals
comencen a notar les
pressions de l’expansió
ràpida. Al món en via de
desenvolupament, amb
una població total que no
para de créixer, es preveu
que la xifra de la població rural global pràcticament no variarà,
mentre que les poblacions urbanes creixeran ràpidament. Amb
tot, hi seguiran havent diferències: l’Amèrica Llatina està molt
més urbanitzada que l’Àfrica o l’Àsia, per bé que a l’Àsia hi ha
algunes de les ciutats més grans del món. En canvi, en alguns
dels països més desenvolupats on la gran majoria de la
població viu a les ciutats, hi ha signes d’una migració inversa:
la població abandona les ciutats per tenir un nivell de vida més
alt als pobles més petits de la rodalia.
Les localitats costeres baixes cada cop estan mésdensament poblades. No tan sols moltes de les ciutats i
megalòpolis del món estan situades al litoral, sinó que les
densitats rurals a prop de la costa també augmenten. Moltes
d’aquestes localitats es troben per sota del nivell del mar o
molt a prop. Per això, la probabilitat d’inundacions augmenta
a mesura que puja el nivell del mar i s’incrementa la intensitat
i la freqüència de les tempestes. La vulnerabilitat de les
poblacions en aquestes regions planteja noves dificultats a les
autoritats civils.
Els reptes que planteja l’expansió de moltes ciutatsi megaciutats es compliquen per la inadequacióó de bonapart de la terra destinada a l’assentament humà. Aquest
és precisament el cas del món en via de desenvolupament. Els
territoris més adients per a l’assentament humà ja es troben
ocupats, mentre que els territoris restants, generalment
ocupats pels nous immigrants pobres, es troben sovint al fons
de les valls, on hi solen haver inundacions, o als vessants de les
muntanyes properes, que són llocs propensos a les
esllavissades. També hi ha altres regions on la implantació dels
serveis bàsics, com ara l’aigua potable i el sanejament, és més
difícil i cara. El problema es veu agreujat per la taxa
d’increment de la població, que supera amb escreix les
capacitats d’absorció de les comunitats. Les infraestructures
necessàries per donar servei a l’entrada de nous habitants no
es poden construir d’un dia per l’altre.
Els assentaments humans són els principals factors decontaminació dels recursos hídrics, per això éésindispensable una bona gestió de l’aigua i les aigüesresiduals per limitar la contaminació i reduuir els riscosper a la salut. L’expansió de les àrees urbanes i les fronteres
agrícoles sol afavorir la propagació de malalties. És poc
probable que aquest fenomen s’aturi, ja que la població
mundial no para d’augmentar, com també la pressió per
desenvolupar l’agricultura, fer carreteres i crear sistemes de
transport en àrees que abans no estaven habitades. A més, com
que les indústries se solen concentrar a les ciutats o a les
rodalies i la producció agrícola es concentra sobretot a les
àrees del voltant que es poden utilitzar, s’han de desenvolupar
Els reptes de la gestió dels recursos hídrics varien molt en funció del tipus d’assentament humà.L’’espectre dels tipus d’assentament va dels habitatges aïllats en zones rurals de molt baixa densitata les ciutats molt més denses i poblades i les megalòpolis, passant per les viles i els petits poblles.La meitat de la població mundial i la major part de la producció econòmica es concentra a les ààreesurbanes. Avui, les grans ciutats presenten un repte particular: arreu del món hi ha 400 ciutatss ambmés d’un milió d’habitants.
A daltBarri de barraques a Jakarta,a la vora del riu, Indonèsia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
13
C A P Í TO L 3 | L ' A I G U A I E L S A S S E N T A M E N T S H U M A N S E N U N M Ó N E N P R O C É S D ’ U R B A N I T Z A C I Ó
mesures per posar fre a la contaminació i introduir i mantenir
mecanismes eficients i segurs de subministrament d’aigua
potable i tractament d’aigües residuals. Això és bàsic per
garantir la salut de les poblacions i, en particular, dels habitants
de les grans poblacions urbanes. Si no se superen aquests
reptes, els efectes sobre l’expansió de les ciutats seran
desastrosos.
La gestió dels recursos hídrics sempre haurà de tenir encompte l’equilibri entre les necessitats deels diferentsusuaris de l’aigua. Això val tant per a les grans poblacions
urbanes com per a les comunitats rurals més petites. Les
necessitats d’aigua de la producció agrícola, l’energia i els
sectors industrials solen estar enfrontades. Així doncs, per bé
que l’accés a l’aigua neta per al consum i la higiene, el
sanejament i el tractament de les aigües residuals són una
necessitat primordial, també s’han de tenir en compte altres
necessitats.
Els assentaments humans ofereixen un marc d’actuacióideal. Els esforços per assolir els objectius de desenvolupament
del mil·lenni (ODM) pel que fa a l’aigua i el sanejament
s’hauran de concretar a les ciutats i els pobles. És aquí on es
concentra bona part de la producció industrial i les activitats
econòmiques i on es prenen les decisions més importants pel
que fa a la governança. El fort creixement físic i financer de les
ciutats en comparació amb els assentaments rurals més
dispersos fa que els reptes relacionats amb l’aigua tinguin un
caràcter cada cop més urbà. Els governs municipals exerceixen
una funció crucial en la gestió de l’aigua, ja que garanteixen
el subministrament d’aigua, el sanejament i l’eliminació de les
aigües residuals. La manera d’integrar les tasques relacionades
amb la governança de l’aigua dins d’uns marcs de política
ambiental i econòmica més amplis té una importància decisiva.
És en aquest àmbit que les iniciatives
normatives prenen cos i han de rebre
suport polític i administratiu, ja que
s’han de resoldre els conflictes i s’ha
d’assolir un consens entre les parts i
els interessos enfrontats. Les
actuacions s’han de coordinar i
gestionar en aquests àmbits per tal de
millorar significativament la vida
d’almenys 100 milions de persones que l’any 2020 viuran en
barris marginals.
SE
CC
IÓ 1
A daltBidons d’aigua a Santiago,Cap Verd.
Barri de barraques a Curitiba,Brasil.Font: Elaborat a partir d’estadístiques de l’ONU, 2004.
Distribució comparada de la població urbana mundial, 1950-2000
% d
e la
pob
laci
ó ur
bana
mun
dial
Àfrica Àsia Europa Amèrica Llatina Amèrica Oceaniai el Carib del Nord
UN-WATER/WWAP/2006/3
14
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
4CAPÍTOL 4L’estat delrecurs
UNESCO(Organització de les Nacions Unides per a l’Educació,la Ciènciai la Cultura)
i
OMM(OrganitzacióMeteorològicaMundial)
amb
AIEA(Agència Internacional de l’Energia Atòmica)
Durant l’última dècada s’ha anat prenent consciència sobre la
necessitat de desenvolupar pràctiques sostenibles per tal de
protegir, gestionar i utilitzar amb eficàcia els recursos hídrics.
Les unitats naturals, com ara les conques hidrogràfiques i els
aqüífers, cada cop estan més reconegudes en els programes
nacionals i regionals. Amb tot, la concurrència de les diferents
pressions econòmiques, ambientals i socials sol donar lloc a un
augment del consum d’aigua, la competència entre els usuaris
i la contaminació dels ecosistemes, així com a pràctiques de
subministrament d’aigua molt ineficaces. Això s’explica pel fet
que el procés decisori, en gairebé tots els nivells, continua sota
el dictat de consideracions econòmiques i polítiques a curt
termini i no adopta la visió a llarg termini necessària per
implantar les pràctiques del desenvolupament sostenible. Per
tal que els nostres recursos hídrics continuïn oferint serveis
valuosos i beneficiosos, hem d’adoptar un compromís i una
sensibilització superiors per a la creació i el manteniment de
plantejaments i solucions a llarg termini.
Com que les funcions i les interaccions dels componentsdel cicle hidrològic no se solen valorar pleenament, ésdifícil establir estratègies adequades de protecció iprevenció. El clima, sobretot la precipitació i la temperatura,
és la variable principal que actua sobre els recursos hídrics, i
interactua amb les masses de terra, els oceans i la topografia.
Tanmateix, s’han de tenir en compte tots els components del
cicle hidrològic —precipitació, infiltració, escolament,
evaporació i transpiració— a l’hora d’elaborar plans de gestió de
l’aigua. És important que la funció que exerceix cadascun
s’entengui millor, per exemple com la pluja i la neu
subministren directament als ecosistemes terrestres i la
humitat del sòl una font d’aigua per al desenvolupament
agrícola i els ecosistemes terrestres, o quina incidència té la
fusió del gel sobre la disponibilitat de l’aigua a molts països.
Falten més dades sobre les aigües subterrànies i elsaqüífers, sobretot dels països en via dedesenvvolupament, on la manca de recursos hídricsadequats és més greu. Les aigües subterrànies poden ser de
gran valor, sobretot a les regions àrides, on l’aigua de superfície
sol ser escassa. Tot i que els aqüífers es poden explotar per
complementar els recursos de superfície insuficients, es corren
alts riscos si els aqüífers no es reabasten per l’acció natural o
humana. Només és qüestió de temps que s’esgotin aquests
recursos o siguin econòmicament inaccessibles. L’explotació
actual —un 50 % superior a la recàrrega— és molt elevada a
molts països de l’Orient Mitjà, el sud i el nord de l’Àfrica, l’Àsia,
certs països d’Europa i Cuba. Supervisar i comparar la
utilització d’aigües subterrànies i els volums de recàrrega en
àmbits nacionals i subnacionals és, per tant, vital, sobretot per
als aqüífers. D’aquesta manera es poden identificar les àrees on
s’han d’aplicar mesures correctives per mantenir la
sostenibilitat del desenvolupament de les aigües subterrànies.
Els recursos hídrics del planeta han de respondre a moltes demandes: el consum, la higiene,la prodducció d’aliments, energia i béns industrials, i el manteniment dels ecosistemes naturals.Els recurrsos hídrics del planeta, però, són limitats i la seva distribució és desigual. Això complica lagesttió de l’aigua, sobretot per a les autoritats competents, que han de fer front al repte de gestionari desenvolupar els recursos hídrics d’una manera sostenible davant de les pressions del creixementeeconòmic, els grans augments de població i el canvi climàtic.
A daltL’aigua de pluja es recull enaquest contenidor i es filtraper obtenir aigua potable a Komati, Suazilàndia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
Tot i que ja hi ha en marxa diverses iniciatives a gran escala per
millorar la supervisió i les xarxes, com a Europa i l’Índia, la
major part de les activitats d’avaluació, supervisió i gestió de
dades de les aigües subterrànies són pràcticament inexistents o
bé ineficaces a molts països en via de desenvolupament
i pateixen retallades pressupostàries a molts països
desenvolupats. Tal és el cas, sobretot, de l’Àsia i l’Àfrica, on els
programes de supervisió dels recursos hídrics han patit una
dràstica retallada. Cal ampliar la inversió financera per tal de
millorar el coneixement dels recursos d’aigües subterrànies
i dels sistemes d’aqüífers. Mentrestant, les regions que depenen
de les aigües subterrànies han de posar en pràctica programes
més complets de supervisió dels nivells i la qualitat de l’aigua.
A moltes regions del món, la influència humana té cadacop més importància que els factors naturals.. Els règims
fluvials es veuen molt afectats a moltes regions per la
construcció de preses i desviaments. Aquestes construccions
poden ser molt grans, com la Presa de les Tres Gorges a la Xina,
o petites, com la multitud de preses petites dels sistemes de
terrasses que hi ha als vessants de les muntanyes, molt comuns
al sud-est asiàtic, que, tot i ser petites, tenen un gran efecte
cumulatiu sobre els rius. Les preses actuen com a trampes molt
eficaces per als sediments. De fet, són tan eficaces que cada
presa té un període de «vida» determinat, després del qual el
llac queda completament ple i la presa deixa de ser eficaç.
La transformació del paisatge, o la supressió, la destrucció o la
degradació dels ecosistemes naturals, són el factor que exerceix
l’impacte més gran sobre la sostenibilitat dels recursos d’aigua
natural. La desforestació, la urbanització i l’increment de la
superfície destinada a l’agricultura afecten significativament la
qualitat i la quantitat dels fluxos d’aigua. A més, les
transformacions del paisatge compliquen la nostra capacitat de
predir els impactes sobre els recursos hídrics. Això fa que sigui
molt més difícil predir els efectes futurs del canvi climàtic.
La baixa qualitat de l’aigua i els subministramentsinsostenibles limiten el desenvolupament nacionaali poden tenir efectes negatius per a la salut i les
condicions de vida. Avui, podem reconèixer raonablement els
impactes que la contaminació i l’excés d’extraccions d’aigua de
superfície i aigües subterrànies tenen sobre la qualitat i la
quantitat de l’aigua. S’han de
finançar programes específics
per reduir aquests impactes
als països en via de
desenvolupament. D’altra
banda, als països i a les
conques hidrogràfiques, la
sensibilització sobre la
necessitat de disposar de
bones dades sobre la qualitat
de l’aigua guanya terreny.
Això és essencial per avaluar
els impactes i concebre
estratègies d’utilització i
reutilització de l’aigua per
satisfer les demandes de qualitat i quantitat.
Per fer front a una demanda que no para d’augmentar
15
C A P Í TO L 4 | L ’ E S T A T D E L R E C U R S
SE
CC
IÓ 2
A daltUn autobús travessa unaltiplà negat als Andes,Bolívia.
Font: IGRAC, 2004.
Taxa d’extracció d’aigües subterrànies com a percentatge de la recàrrega mitjana
Extracció d’aigües subterràniescom a percentatge de larecàrrega anual mitjana
Dades no disponibles
Contingut d’oxigen-18 dels cursos d’aigua al llarg del braç principal dels grans rius
Font: Aggarwal i Kulkarni, 2003.
Distància riu amunt (km)
Afluents de la capçalera de l’Amazones
Grans llacs
Aportació de les crescudes
AportaciódelsafluentsDarling
Mackenzie
Amazones
Danubi
Río Grande
Retorn de les aigüesresiduals
Evaporació delsembassaments
Aportaciódelsafluents
UN-WATER/WWAP/2006/3
cal aportar solucions a problemes concrets. Com es pot
compensar la variabilitat natural del cicle hidrològic per tal que
el recurs estigui sempre disponible? Com es pot superar la
disponibilitat reduïda de la quantitat o la qualitat de l’aigua
que es deriva dels impactes humans i del desenvolupament?
Les estratègies de prevenció i
les noves tecnologies, que
augmenten els recursos
hídrics naturals, redueixen la
demanda i milloren l’eficàcia,
formen part de la resposta a
l’amenaça creixent sobre els
nostres recursos hídrics
disponibles. En el passat, les
solucions han inclòs
l’emmagatzematge de
l’escolament en
embassaments, el desviament
de rius des de les regions
amb abundància d’aigua a les
regions on l’aigua és escassa,
i l’extracció dels recursos dels
aqüífers, mètodes que han proporcionat aigua abundant en el
lloc i en el moment que feia falta. És probable que aquests
mètodes continuïn formant part de la majoria d’estratègies de
desenvolupament dels recursos hídrics. Per tal de satisfer les
demandes actuals i futures d’aigua, s’haurà de prestar més
atenció a models d’usos innovadors dels subministraments
naturals i les noves tecnologies. Els recursos hídrics no
convencionals, com ara la reutilització i la dessalinització de
l’aigua, cada cop s’utilitzen més i les noves tecnologies, com
ara la recàrrega artificial, també són cada cop més comunes. La
captació de l’aigua de pluja és un altre mètode utilitzat per
augmentar la disponibilitat de les fonts naturals d’aigua.
La reducció de la demanda d’aigua i els sistemes permillorar l’eficàcia han de ser una part integraal de lagestió moderna dels recursos hídrics. La majoria de climes
àrids pateixen escassetat d’aigua i per això han donat lloc a
tradicions molt antigues de conservació de l’aigua. Aquestes
tradicions es mantenen o es complementen amb pràctiques de
gestió de la demanda que afavoreixen l’eficiència, conegudes
com a gestió de la demanda d’aigua (GDA). No obstant això, els
climes tropicals i freds amb abundant precipitació estan
acostumats als projectes de subministrament d’aigua i
tendeixen a adoptar pràctiques de gestió particularment
adaptades a les seves condicions específiques. Amb tot, els
beneficis econòmics d’ampliar el període de vida de les plantes
de subministrament i tractament d’aigua i l’eficiència dels
sistemes de depuració poden ser considerables. Pel que fa al
medi ambient, la conservació permet el desviament de l’aigua
no utilitzada per mantenir els ecosistemes i també redueix els
nivells de contaminació en llacs, rius i aigües subterrànies. Tot i
que s’ha de promoure la GDA, cal modificar els models de
conducta de les institucions, els serveis públics i els individus,
un canvi per al qual caldrà educació, sensibilització i
compromís polític perquè la seva aplicació sigui eficaç.
Les avaluacions dels recursos hídrics aporten alscientífics, enginyers i gestors, i també als respoonsablesde les polítiques i la planificació, les bases a partir de lesquals es poden prendre decisiions. El procés de supervisió
(mesura, col·lecció i anàlisi) de la quantitat i la qualitat dels
recursos hídrics és la base per a la formulació de polítiques i
lleis destinades a mantenir la sostenibilitat dels recursos
hídrics. Les avaluacions dels recursos hídrics produeixen, per
tant, beneficis econòmics, socials i ambientals a totes les
conques i els aqüífers, tant dins dels països com a les regions
on hi ha recursos hídrics compartits per diferents països.
16
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
SE
CC
IÓ 2
A daltXangai, Xina
DretaRestes de menjar llençades alriu Mekong un cop acabadesles activitats del mercat diari,Vietnam.
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 5 | E L S E C O S I S T E M E S C O S T E R S I D ’ A I G U A D O L Ç A
La implantació de programes de gestió integrada dels recursos
hídrics (GIRH) a escala regional i local, l’augment de l’aplicació
de models relatius als ecosistemes centrats en les conques
hidrogràfiques, el desmantellament de diverses preses
polèmiques a l’Amèrica del Nord, així com l’existència de molts
projectes de recuperació de rius i zones humides, indiquen que
aquests compromisos es prenen molt seriosament, per bé que
no a tot el món.
La salubritat dels ecosistemes d’aigua dolça és essencialper al manteniment de la biodiversitat i eel benestarhumà. La nostra seguretat alimentària, com també una àmplia
gamma de béns i serveis ambientals, depenen dels ecosistemes
d’aigua dolça. La biodiversitat d’aquests ecosistemes és molt
rica, hi ha moltes espècies endèmiques, però també és molt
sensible a la degradació ambiental i a la sobreexplotació.
Aquests ecosistemes, sovint anomenats aigües continentals,
consten de tota una sèrie d’hàbitats molt productius que
contenen una proporció significativa d’aigua dolça. Inclouen els
llacs i els rius, les zones humides i les planes d’inundació, petits
corrents, estancs, fonts i aqüífers. El terme «zona humida»
descriu un grup particular d’hàbitats aquàtics que representen
una varietat d’ecosistemes vegetals superficials —com ara les
torberes, els aiguamolls, els pantans, les planes d’inundació i les
albuferes— que sovint fan de barreres davant d’episodis
meteorològics extrems, com els huracans. La degradació
d’aquestes zones humides posa en perill les àrees costeres.
A moltes àrees, els ecosistemes d’aigua dolça i lesespècies que hi viuen es deterioren ràpidament. Sovintmés ràpid que els ecosistemes terrestres o marins.Aquest fenomen té una repercussió immediata sobre els
mitjans de vida d’algunes de les comunitats humanes més
vulnerables del món. Entre aquests efectes trobem la reducció
dels nivells de proteïnes alimentàries, de la quantitat d’aigua
neta i dels ingressos potencials, l’afebliment de les estratègies
per a la reducció de la pobresa i l’aparició de taxes d’extinció
sense precedents en la història de la humanitat. Les dades
disponibles, com ara l’índex de planeta viu (IPV), solen
corroborar la hipòtesi que les espècies d’aigua dolça estan més
amenaçades per les activitats humanes que les espècies que
habiten altres habitats. De mitjana, les poblacions van caure un
47 % entre el 1970 i el 2000. Això representa un descens molt
més pronunciat que el mesurat per als ecosistemes terrestres o
marins. La caiguda més greu s’ha produït al sud-est asiàtic.
Les mesures relatives a la condició de la biodiversitat i la
contaminació de l’aigua dolça —com ara la demanda
Per tal d’assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni relatius, entre altres, a l’aigua ddolça,la biodiversitat i el canvi climàtic, les respostes de gestió han de tenir en compte els inteeressos delsecosistemes. En la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (CMDS) del 2002, a paart dereduir a la meitat la proporció de persones sense accés a l’aigua potable i neta i a un serveei desanejament per a l’any 2015, els països es van comprometre a assolir una reducció significativaa en lataxa de pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes aquàtics per a l’any 2010. Conciliar aquesstes duesfites és un repte molt gran.
17
5CAPÍTOL 5Els ecosistemes costers
i d’aigua dolça
PNUMA(Programa de
les Nacions Unidesper al Medi
Ambient)
A daltRegressió de la glaceraVatnajokull, Islàndia, degudaa l’escalfament global.
UN-WATER/WWAP/2006/3
18
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
bioquímica d’oxigen (DBO) i les concentracions de nitrats en
l’aigua— indiquen una degradació constant de molts
ecosistemes d’aigua dolça. El primer estudi mundial sobre
l’estat dels rius ha demostrat un augment de la fragmentació
de les conques hidrogràfiques com a conseqüència de la
construcció d’embassaments i altres obstacles. Les cascades, els
ràpids, la vegetació ripícola i les zones humides poden
desaparèixer quan els rius es veuen alterats per la construcció
d’embassaments. Entre les grans amenaces locals i regionals
dels ecosistemes d’aigua dolça trobem l’alteració dels hàbitats,
la modificació de la utilització del sòl, sobretot la desforestació
i la intensificació de l’agricultura, la fragmentació dels rius i la
regulació del cabal, la contaminació de l’aigua, les espècies
invasores i el canvi climàtic. Si no posem remei a aquests
problemes patirem les conseqüències socials i econòmiques
immediates i, a llarg termini, efectes potencialment irreversibles
sobre la biodiversitat.
La gestió de l’aigua dolça està en crisi. La biodiversitat i la
conservació de les espècies, els hàbitats i les funcions dels
ecosistemes ha de ser una part integral de qualsevol programa
sensat de gestió dels recursos hídrics. Calen amb urgència
mètodes pràctics per a l’ús sostenible dels ecosistemes
aquàtics. En aquest sentit hi ha una gran iniciativa, el Pla
d’Aplicació de la CMDS, per mitjà del qual els governs
participants van acordar d’elaborar plans de GIRH i d’eficiència
hídrica per al 2005.
És molt urgent implantar mètodes de GIRH. Per bé que
àmpliament acceptats, els mètodes de GIRH s’han d’adaptar a
les circumstàncies i les necessitats locals. Amb aquesta finalitat
s’ha d’elaborar una sèrie d’eines i metodologies, en alguns
casos adaptant aquelles utilitzades en diferents hàbitats i
situacions. Alguns governs i organitzacions internacionals que
s’ocupen de la conservació i el desenvolupament utilitzen el
mètode de la gestió integrada de les conques fluvials (GICF).
Aquest concepte s’assembla al de la GIRH i considera la
conca/l’aqüífer del riu o llac com una unitat de gestió
ecològica. La GICF es pot aplicar, per tant, a tota una sèrie
d’escales en funció de la magnitud de la conca hidrogràfica.
Aquesta pot anar des de petites zones de captació d’uns quants
quilòmetres quadrats fins a grans conques nacionals, com
també conques transfrontereres on els problemes de distribució
i contaminació no respecten fronteres.
Al mateix temps, les col·laboracions entre governs, comunitats,
organitzacions no governamentals, interessos industrials i
grups de recerca han de passar dels compromisos generals a
les actuacions específiques i els acords de treball flexibles i
duradors. Les estructures institucionals de gestió eficaces han
de permetre la participació pública, la modificació de les
prioritats de les conques i la incorporació de les noves
tecnologies d’informació i supervisió. L’adaptabilitat de les
estructures de gestió també s’ha d’ampliar als països riberencs
no signataris (és a dir, aquells que es troben dins del mateix
sistema hidrològic) i incorporar disposicions que tinguin en
compte les seves necessitats, els seus drets i la seva possible
adhesió. En el passat, entre els intents per solucionar els
problemes de col·laboració trobem l’elaboració d’acords sobre
l’aigua dolça i els mars regionals en àmbits locals, regionals o
SE
CC
IÓ 2
A daltLes fortes pluges que cauen a la província de Misioness’abaten contra el sòl i s’enduen grans quantitats de terra ferruginosa cap al riuUruguai (Argentina), que estorna d’un color ocre fosc.
Fragmentació i regulació del cabal dels grans sistemes fluvials
Copyright 2004 Umsà University i World Resources Institute
No afectatsModeradament afectatsFortament afectats
UN-WATER/WWAP/2006/3
relatius a conques determinades (com el del Mekong, el mar
Negre i el Danubi, el Mediterrani i el llac Txad). Tot i que
aquestes iniciatives han aconseguit bons resultats, moltes
vegades no disposen de les eines normatives necessàries per
promoure la GIRH a llarg termini.
És molt urgent millorar la qualitat de les dades. Aquesta
millora és indispensable per avaluar el progrés assolit cap a les
fites del 2010 de reduir les taxes de pèrdua de diversitat fixades
per la CMDS i la Convenció sobre la Diversitat Biològica. Tot i
que hi ha dades sobre biodiversitat i qualitat de l’aigua per a
alguns grups d’espècies, hàbitats i regions, encara hi ha grans
buits d’informació sobre moltes espècies, i disposem de molt
poca informació sobre l’extensió i la qualitat dels ecosistemes
aquàtics. Al final, la qualitat de les dades determina la qualitat
dels indicadors dels ecosistemes.
19
C A P Í TO L 5 | E L S E C O S I S T E M E S C O S T E R S I D ’ A I G U A D O L Ç A
SE
CC
IÓ 2
EsquerraUn projecte d’irrigació aldesert gairebé ha assecat elmar d’Aral. Actualment laconcentració de sal és massaalta per als peixos i lanavegació és impossible.
Glacera Franz Joseph, a TeWahipounamu, Nova Zelanda.
Font: Loh et alii, 2004.
Índex de planeta viu, 1970-2000
Espècies d’aigua dolça
AustralasiàticAfrotropicalIndomalaiNeàrticNeotropicalPaleàrticÍndex d’aigua dolçaN
Nom
bre
d’es
pèci
es e
n l’í
ndex
UN-WATER/WWAP/2006/3
La salut humana transcendeix els principals sectorsdel desenvolupament i la gestió dels recursos hhídrics. Un
conjunt de diferents condicions i paràmetres relacionats amb
l’aigua determina l’estat de salut de les comunitats. En l’àmbit
domèstic, tant en zones urbanes com rurals, l’atenció se centra
en la manca d’accés a un subministrament suficient d’aigua
potable, un sanejament adequat i la promoció de pràctiques en
matèria d’higiene. Tots aquests
serveis són importants a l’hora
d’aturar la transmissió de les
malalties diarreïques i altres
afeccions gastrointestinals. Quan
fa falta aigua per a l’alimentació
i l’energia, no s’ha de menystenir
l’impacte de la construcció
d’embassaments per obtenir
energia hidroelèctrica i
desenvolupar sistemes de
regadiu, ni els
subsegüents riscos de
malalties, com la malària,
l’esquistosomosi, la
filariosi i l’encefalitis
japonesa. La salut també
pot ser un factor clau
per afavorir la
participació de les comunitats en la conservació de la natura i
la gestió ambiental, en particular de les comunitats que
depenen dels ecosistemes per viure o gestionar els riscos que
representen per a la salut les malalties relacionades amb
l’aigua. L’estat de salut de la comunitat és, per tant, l’indicador
ideal de l’èxit o el fracàs del desenvolupament i la gestió
integrada dels recursos hídrics.
Les malalties infeccioses, sobretot la diarrea i la malària,encara representen el gruix mundial de les malaltiesrelacionades amb l’aigua. La càrrega de malalties
relacionades amb l’aigua és un bon indicador de l’estat de
l’accés a l’aigua i el sanejament. Les malalties associades a
aquest accés inexistent es mesuren principalment pels anys de
vida ajustats per discapacitat (AVAD). Les dades s’organitzen
per edat i inclouen informació sobre el sexe i la regió
geogràfica pel que fa a la diarrea, la malària, l’esquistosomosi,
la filariosi limfàtica, l’oncocercosi, el dengue, l’encefalitis
japonesa, el tracoma, les infeccions intestinals causades per
nematodes, la malnutrició proteica i l’ofegament. El 2002, les
malalties diarreïques i la malària van representar 1,8 i 1,3
milions de defuncions, respectivament, gairebé totes d’infants
de menys de cinc anys. La diarrea continua sent la causa
principal de defunció dels infants per malalties relacionades
amb l’aigua. Als països en via de desenvolupament, representa
el 21 % de les defuncions d’infants de menys de cinc anys. Tot i
que la mortalitat de la diarrea s’està reduint, la proporció de
defuncions a causa de diarrees persistents i de la disenteria
està augmentant. La malària infecta prop de 400 milions de
persones cada any. Aquesta malaltia representa una part
creixent de la càrrega mundial de malalties i és un dels
problemes de salut mundial que reclama una atenció més
urgent.
A l’Àfrica i l’Àsia, les malalties relacionades amb l’aiguaencara són una amenaça considerable per a la salut.L’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia són les regions més
afectades: es calcula que cada infant de menys de cinc anys
d’un país en via de desenvolupament pateix una mitjana de
tres episodis de diarrea l’any. Mentre que la càrrega de la
diarrea es distribueix per l’Àfrica i el sud d’Àsia, la malària
afecta sobretot els infants de menys de cinc anys de l’Àfrica. La
malària és responsable d’un 30 % de les consultes externes als
països africans on la malaltia és endèmica. A moltes d’aquestes
mateixes regions, la població s’enfronta a una transmissió
intensa de la malària durant tot l’any. Aquest fet fa pujar molt
el nombre de casos, sobretot d’infants i de dones
embarassades. Des de final de la dècada de 1990, el còlera
20
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
6CAPÍTOL 6Protegiri promourela salut humana
OMS(OrganitzacióMundial de la Salut)
i
UNICEF(Fons Internacional de les Nacions Unides per a l’Ajuda Urgent als Infants))
L’estat de la salut humana no es pot separar d’una sèrie de condicions: la potabilitat de l’aigua,l’’adequació dels sistemes de sanejament, la reducció de les malalties relacionades amb l’aigua i lasalubritat dels ecosistemes d’aigua dolça. Per progressar cap als objectius de desenvolupament delmil·lenni (ODM) relatius a la salut humana fan falta millores urgents en la manera de gestionar lautillització de l’aigua i el sanejament.
A daltLes mans d’aquesta donamostren les marques del’enverinament per arsènic,que es troba a l’aigua perbeure, Bangla Desh.
UN-WATER/WWAP/2006/3
també ha representat un gran problema a l’Àfrica, on cada any
es registren oficialment entre 100.000 i 200.000 casos.
Les nombroses malalties relacionades amb l’aigua espodrien controlar gràcies a un accés universal aa l’aiguapotable i a pràctiques adequades en matèria desanejament, higiene i gestió de l’aigua. La millora del
subministrament d’aigua i el sanejament previndria la diarrea i
ajudaria a reduir els casos de cucs intestinals i l’esquistosomosi.
També s’ha demostrat que cada any es podrien evitar 1,7
milions de defuncions si hi hagués accés a l’aigua potable, el
sanejament i la higiene. La mesura més eficaç és rentar-se les
mans amb sabó, una mesura que pot reduir a la meitat els
casos de diarrea. Moltes malalties infeccioses de la pell i els ulls
també estan relacionades amb una higiene deficient i
subministraments d’aigua inadequats. La transmissió de cucs
intestinals pel sòl també es veu afavorida per la pobresa, les
condicions de sanejament inadequades i la manca d’atenció
sanitària.
És evident que el desenvolupament dels recursos hídricsté conseqüències sobre la incidència de la mmalària ialtres malalties de transmissió vectorial. El control de la
malària es veu obstaculitzat per una sèrie de limitacions, com
ara l’augment de la resistència dels mosquits i els paràsits de la
malària als insecticides i els medicaments barats, el clima i el
canvi climàtic, els moviments de població i el canvi de
comportaments. És ben sabut que els projectes de
desenvolupament dels recursos hídrics, sobretot dels sistemes
de regadiu, també poden crear condicions ecològiques
favorables a la propagació de la malària. Amb tot, la relació
entre la malària i el desenvolupament dels recursos hídrics
depèn d’una situació molt concreta. Depèn del clima, del
comportament de les persones i de l’ecologia, la biologia i
l’eficiència dels vectors. La reproducció dels mosquits se sol
associar a un disseny o un manteniment defectuós del sistema
de regadiu o a pràctiques de gestió de l’aigua inadequades.
Actualment, els mètodes de gestió
ambiental no tenen un paper més
important en el control de la malària
perquè no se n’ha demostrat
científicament l’eficàcia i perquè la
viabilitat de la seva implantació no és
segura. Les últimes iniciatives
internacionals de recerca s’han centrat
en les possibilitats de reduir la malària
dins del marc d’un apropament a la salut
humana a partir dels ecosistemes.
21
C A P Í TO L 6 | P R O T E G I R I P R O M O U R E L A S A L U T H U M A N A
SE
CC
IÓ 3
A sotaUna dona recull aigua nopotable, Indonèsia.
Font: OMS, 2004.
Font: OMS, 2004.
Cobertura de fonts d’aigua potable millorades, 2002
Cobertura de serveis de sanejament millorats, 2002
Menys del 50%50-75%76-90%91-100%Dades insuficients
Percentatge de població que utilitza fonts d’aigua potable millorades
Menys del 50 %50-75%76-90%91-100%Dades no disponibles
Percentatge de població que utilitzaserveis de sanejament millorats
UN-WATER/WWAP/2006/3
22
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
La contaminació química de les aigües superficials,principalment per l’escolament industrial i agríccola,també constitueix un gran perill per a alguns països envia de desenvolupament. A Bangla Desh, durant els últims
20 anys s’han instal·lat més de quatre milions de pous entubats
per subministrar aigua potable al 95 % de la població. No
obstant això, fa poc s’han descobert elevades concentracions
d’arsènic a l’aigua d’aquests pous. La magnitud del problema i
la repercussió total de l’enverinament per arsènic no s’advertirà
fins a una etapa posterior, ja que els efectes sobre la salut (per
exemple, tumors malignes o lesions dermatològiques) no tenen
lloc fins a molt temps després de l’exposició. A més, com que
algunes substàncies químiques, com ara l’arsènic i el fluorur,
estan presents a les aigües subterrànies per causes naturals,
moltes vegades és difícil atribuir amb precisió els problemes de
salut a factors específics de l’entorn. Aquesta situació (que
també es produeix a parts de la Xina,
l’Índia i l’est d’Àfrica) exigeix posar en
pràctica programes assequibles i
sostenibles de subministrament d’aigua
destinats a reduir al màxim els riscos que
representen per a la salut els agents
patògens, l’arsènic i altres substàncies
químiques naturals i artificials que
possiblement estan presents en el medi
ambient.
S’han fet progressos pel que fa a la salubritat de l’aiguai la cobertura sanitària, però calen milllores més gransper complir les fites mundials per a l’aigua i elsanejament. Aquest és el cas sobretot de l’Àfrica
subsahariana. Arreu del món, entre el 1990 i el 2002, 1.100
milions de persones van obtenir accés a millors fonts d’aigua
(els conjunts de dades i informació sobre el subministrament
d’aigua i la cobertura sanitària són del Joint Monitoring
Programme, l’OMS i l’UNICEF). La cobertura sanitària mundial
va passar del 49 % el 1990 al 58 % el 2002. Tot i que avui el
món està globalment en camí d’assolir la fita de l’aigua potable
fixada en els ODM, la fita del sanejament —reduir a la meitat la
proporció de població sense servei de sanejament millorat— no
s’assolirà l’any 2015 si no es fa un esforç suplementari. La
cobertura sanitària als països en via de desenvolupament (49
%) és només la meitat de la del món desenvolupat
(98 %). Tot i haver-se assolit un gran progrés al sud
d’Àsia entre el 1990 i el 2002, poc més d’una tercera
part dels sud-asiàtics té actualment accés a serveis
de sanejament millorats. Més de la meitat dels que
no disposen de serveis de sanejament millorats —
gairebé 1.500 milions de persones— viuen a la Xina i
l’Índia. A l’Àfrica subsahariana, els informes sobre el
progrés assolit indiquen que l’any 2015 no s’assolirà
cap de les dues fites, ni la de l’aigua potable ni la del
sanejament. En aquesta regió, uns 2.600 milions de
persones —la meitat del món en via de
desenvolupament— continua vivint sense un servei
de sanejament millorat. Si la tendència de 1990-
2002 no varia, el món no assolirà la fita del
sanejament per més de 500 milions de persones.
A la llarga, moltes accions ecològiques a favor de lasalut han demostrat ser més rendibles que lesiintervencions mèdiques. Com a tal, les prioritats mundials
del control de malalties s’han de basar sens dubte no tan sols
en la càrrega mundial de malalties, sinó també en les
intervencions rendibles que es poden posar en pràctica. A partir
d’un estudi elaborat a Burkina Faso, el cost de la implantació
d’un programa a gran escala de promoció de la higiene es va
calcular en 26,9 dòlars EUA per cada cas evitat de diarrea. La
rendibilitat d’un programa de revisions de latrines a Kabul
(Afganistan) oscil·la entre 1.800 i 4.100 dòlars EUA per
defunció deguda a un cas de diarrea que es pot evitar, en
funció de l’edat i les característiques del pagador. Els estudis
demostren que l’accés universal a l’aigua corrent i el
clavegueram pot reduir la càrrega de les malalties relacionades
amb l’aigua a gairebé zero a un cost estimat de 850-7.800
dòlars EUA per anys de vida ajustats per discapacitat, però
aquest import és molt superior a les rendes dels països en via
de desenvolupament. Amb tot, les tecnologies de baix cost
(canonades d’impulsió i latrines, en comparació amb l’aigua
corrent i les connexions de clavegueram dels domicilis
particulars) probablement millorarien la rendibilitat fins a 280-
2.600 dòlars EUA per anys de vida ajustats per discapacitat, si
s’hi afegís la desinfecció al punt d’utilització.
SE
CC
IÓ 3
A daltLavabos a Dar es Salaam,Tanzània.
Font: OMS/UNICEF, 2004.
Població prevista sense accés a serveis de sanejament millorats
Tendència actualEn camí d’assolir l’ODM
Pobl
ació
(en
mili
ards
)
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 7 | L ’ A I G U A P E R A L ’ A L I M E N T A C I Ó , L ’ A G R I C U L T U R A I E L S M I T J A N S D E S U B S I S T È N C I A R U R A L S
Als països en via de desenvolupament, aquest resultat va ser la
conseqüència d’un esforç basat en la premissa conceptual de la
«revolució verda»: l’explotació de varietats d’alt rendiment,
acompanyada d’una nutrició vegetal adequada, aigua i
protecció contra les plagues. La productivitat de la terra
agrícola s’ha doblat, igual que la productivitat de l’aigua
utilitzada en l’agricultura. Com a conseqüència, els preus dels
aliments han anat baixant, fet que ha comportat una reducció
progressiva de la proporció de l’agricultura en l’economia
mundial.
La demanda d’aliments no és negociable. Mentre la taxa
mundial de creixement demogràfic es redueix, el nombre de
persones que s’afegeixen cada any a la població mundial —uns
75 milions— encara és molt alt. Si la població creix, els
recursos disponibles per capita també es redueixen, per això cal
augmentar la productivitat. Per satisfer l’augment estimat de la
demanda d’aliments entre el 2000 i el 2030, es preveu que la
producció dels cultius als països en via de desenvolupament
augmenti en un 67 %. Al mateix temps, un augment continuat
de la productivitat faria possible mantenir l’augment previst del
consum d’aigua per a l’agricultura en un 14 %.
Cal una mitjana de 3.000 litres d’aigua per persona perproduir la nostra ració diària d’aliments. L’aigua absorbida
per les plantes s’utilitza per captar els nutrients del sòl i
després aquesta aigua s’allibera a l’aire per mitjà de la
transpiració. La major part de l’aigua utilitzada pels cultius
s’extreu de la humitat del sòl per l’efecte de la pluja. La
irrigació aporta únicament el 10 % de l’aigua agrícola, però té
una funció principalment estratègica: complementa l’aigua de
pluja quan la humitat del sòl és insuficient per satisfer d’una
manera fiable les necessitats dels cultius. És especialment
important a les àrees vulnerables a una excessiva variabilitat
climàtica o quan el cultiu múltiple requereix un
subministrament d’aigua fora de l’estació plujosa. Gràcies al
subministrament d’aigua, el regadiu garanteix la producció dels
cultius i anima els agricultors a invertir en una agricultura més
productiva. No obstant això, tot i que només representa una
part marginal de l’aigua utilitzada en l’agricultura, el regadiu
és, per un gran marge, el consumidor més gran dels recursos
d’aigua dolça del planeta.
Els plans de regadiu a gran escala subvencionats perl’Estat, que van ajudar molt a augmentar la prooduccióagrícola, ara s’han d’adaptar. Aquests plans van millorar els
mitjans de subsistència dels agricultors, alhora que produïen
aliments a un preu més baix, fet que beneficiava tant les
poblacions urbanes com les rurals. No obstant això, les ràpides
transformacions del context econòmic s’han vist
acompanyades en els últims anys de rendiments relativament
decebedors. Aquests plans són avui l’eix d’un llarg debat sobre
qüestions tècniques, econòmiques i, en definitiva, socials. Molts
dels sistemes estan massa reglamentats i no disposen de
l’equipament tècnic necessari per donar resposta als reptes que
planteja l’augment de l’escassetat d’aigua, la necessitat de
diversificació agrícola i la pressió exercida per la ràpida
globalització. La modernització de l’agricultura de regadiu és
L’agricultura mundial ha sabut donar resposta als reptes plantejats en la segona meitat del segle XX.La producció d’aliments per capita va augmentar en un 25 % mentre que la població mundial es vadobblar. Aquesta resposta va millorar la nutrició mundial i va anar reduint progressivament el nombrede persones desnodrides.
23
7CAPÍTOL 7L’aigua per a l’alimentació,
l’agricultura, i els mitjansde subsistència rurals
FAO(Organització per a
l’Agricultura i l’Alimentació)
i
FIDA(Fons Internacional
de Desenvolupament Agrícola)
A daltHomes pescant carpes en un viver, Índia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
24
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
essencial, doncs, per garantir una millora de la productivitat de
l’aigua que és molt necessària. Les entitats responsables del
regadiu han de donar resposta a les necessitats dels agricultors
per garantir un subministrament d’aigua flexible i fiable, un
augment de la transparència en la gestió i un equilibri entre
l’eficàcia i la igualtat en l’accés a l’aigua. Això no tan sols
requerirà un canvi d’actitud, sinó també una inversió ben
pensada per a la modernització de la infraestructura, la
reestructuració institucional i la millora de les capacitats
tècniques dels agricultors i els gestors de l’aigua.
L’agricultura cada cop està més controlada, ja que els recursos
hídrics es redueixen i la compettència entre sectors s’intensifica.
La limitació de l’objectiu del desenvolupament a l’augment de
la producció agrícola ha donat lloc a la degradació
d’ecosistemes que abans eren resistents. La quantitat d’aigua
SE
CC
IÓ 3
Font: FAO, 2003.
Estimació i previsió del nombre de persones desnodrides per regió, 1991-2030
Pers
ones
des
nodr
ides
(mili
ons)
Pròxim Orient Àfrica subsahariana Sud asiàtic Est asiàtic Amèrica Llatina i nord d’Àfrica i el Carib
Distribució de les zones amb irrigació, 2000
Projecció cartogràfica: Mollweide
Nota: la irrigació es concentra a les zones àrides i semiàrides,on representa una part considerable de les terres de cultiu, i a les zones tropicals humides del sud-est asiàtic, on va ferpossible passar d’una a dues i fins i tot a tres collites d’arròs.
Font: Siebert et alii, 2005; FAO/Aquastat, 2005.
Zona amb irrigació en percentatge de superfície
Zona amb irrigació com a percentatge de la terra cultivada (2002)
LlegendaSense dades
UN-WATER/WWAP/2006/3
disponible per a l’agricultura es va limitant progressivament per
la terra degradada i els sistemes hidrològics, la competència
d’altres sectors econòmics i la necessitat de conservar la
integritat dels ecosistemes aquàtics. L’agricultura es veu
forçada a reduir el nivell dels seus impactes negatius, sobretot
els associats a l’ús de fertilitzants i pesticides, així com a l’ús
excessiu de l’aigua. A mesura que augmenta la competència,
les necessitats de regadiu s’han d’analitzar detingudament per
determinar en quina mesura la seva aplicació pot beneficiar la
societat de la manera més efectiva. L’accés als recursos
naturals s’ha de negociar amb altres usuaris d’una manera
transparent per tal d’aconseguir utilitzacions òptimes quan
augmenta l’escassetat.
Avui són ben conegudes les repercussions positives dela gestió de l’aigua per a l’agricultura, i noo es redueixena l’aspecte econòmic de la producció dels cultius.Aquesta multifuncionalitat de l’agricultura és prou coneguda i
avui es promou a molts països. S’ha d’animar i orientar els
agricultors, a partir de mesures i incentius adequats, a
conservar els ecosistemes naturals i la seva biodiversitat i a
reduir al màxim l’impacte negatiu de l’agricultura. Aquest
objectiu només s’assolirà si es posen en pràctica les polítiques
adequades.
Històricament, els governs han descuidat el desenvolupament
agrícola en favor de les activitats industrials i urbanes. Les
polítiques nacionals i els factors econòmics internacionals
solen tenir conseqüències devastadores sobre la població rural
dels països en via de desenvolupament, fet que els impedeix de
participar activament en l’economia del seu país. No obstant
això, avui està més acceptat que l’agricultura és el principal
motor del creixement a la majoria d’economies en
desenvolupament. Mentre el planeta s’acosta progressivament
a la seguretat alimentària, el 13 % de la població (850 milions
de persones, la majoria de les quals viu en àrees rurals) no té
accés a una quantitat suficient d’aliments per tenir una vida
sana i productiva. En concret, un grup de 30 països, la majoria
africans, té dificultats tant per produir prou aliments per a la
seva població com per generar recursos suficients per importar
els béns necessaris que no estan disponibles dins de les seves
fronteres. Aquests països són molt dependents de l’agricultura.
El progrés en la millora de la seva capacitat de seguretat
alimentària depèn, més que cap altre factor, del
desenvolupament de la producció local d’aliments. En la
majoria de casos, necessiten un augment substancial d’inversió
a les àrees rurals, on la gestió de l’aigua exerceix una funció
bàsica a l’hora d’augmentar la productivitat de l’agricultura i
les activitats rurals relacionades.
El sector agrícola afronta actualment una sèrie de reptescomplexos.
■ La producció de més aliments i de millor qualitat ha de fer
servir menys aigua per unitat de producció.
■ La població rural ha de disposar dels recursos i les
oportunitats necessaris per dur una vida sana i productiva.
■ S’han d’aplicar tecnologies netes que garanteixin la
sostenibilitat ambiental.
■ L’agricultura ha de contribuir d’una manera productiva a
les economies locals i nacionals.
Al final, si no canviem la manera de fer en el sector de
l’alimentació i els mitjans de subsistència rurals, serà molt
difícil assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni
d’alliberar la humanitat de la pobresa extrema i la fam i de
garantir la sostenibilitat ambiental.
25
C A P Í TO L 7 | L ’ A I G U A P E R A L ’ A L I M E N T A C I Ó , L ’ A G R I C U L T U R A I E L S M I T J A N S D E S U B S I S T È N C I A R U R A L S
SE
CC
IÓ 3
EsquerraRegatge per aspersió en uncamp experimentald’espàrrecs, Brasil.
Al migBestiar bevent aigua a la voradel riu, Etiòpia.
A sotaDones collint cereals alRajasthan, Índia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
26
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
8CAPÍTOL 8L’aiguai la indústria
ONUDI(Organització deles Nacions Unidesper alDesenvolupamentIndustrial)
A l’est asiàtic i el Pacífic, una regió que presenta un creixement
molt ràpid, la indústria representa actualment el 48 % del PIB
total, una proporció que continua creixent. Als països pobres
altament endeutats, la proporció del PIB que representa la
indústria va passar ràpidament del 22 % al 26 % entre el 1998
i el 2002. Als països rics, en canvi, la proporció del PIB de la
producció de béns manufacturats es va reduint lentament.
Actualment representa el 29 % del PIB, mentre que el gruix de
l’economia se l’enduu el sector serveis.
La contaminació industrial i els residus posen en perillels recursos hídrics perquè danyen i destruueixen elsecosistemes del planeta. Aquest fenomen perjudica la
seguretat de l’aigua tant de persones com de les indústries que
consumeixen aigua. Els municipis creuen que la qualitat de
l’aigua que abasten es veu perjudicada pels residus industrials.
D’altra banda, la contaminació també té un impacte econòmic
directe sobre les pesqueries. Les indústries dels països
desenvolupats i en via de desenvolupament que requereixen
aigua neta veuen al seu torn que la seva seguretat d’aigua es
veu cada cop més afectada per les escassetats d’aigua i el
deteriorament de la qualitat de l’aigua.
Per limitar la contaminació industrial s’ha d’augmentarla bona governança ambiental. És possible dissociar el
desenvolupament industrial de la degradació ambiental, de
reduir dràsticament el consum d’energia i recursos naturals i, al
mateix temps, de tenir indústries netes i rendibles. És important
de posar en pràctica els acords legals i institucionals per tal
que aquest creixement es produeixi d’una manera sostenible.
Actualment hi ha en marxa moltes iniciatives de governança
com aquestes en els àmbits internacional i nacional, i també en
els sectors industrial i en empreses particulars. Els acords
internacionals clau i els acords multilaterals ambientals més
recents que afecten el consum industrial d’aigua i els efectes
de la contaminació són els següents:
■ La Convenció de Basilea sobre el Control de Moviments
Transfronterers de Residus Perillosos i de la seva
Eliminació. Aquesta Convenció estableix un mecanisme
internacional per tractar els problemes de la generació,
el moviment, la gestió i l’eliminació de residus.
■ La Convenció d’Estocolm sobre els Contaminants Orgànics
Persistents (COP). Aquesta Convenció regeix la producció,
la manipulació, el transport i l’ús de certes substàncies
químiques orgàniques molt tòxiques que romanen intactes
en l’entorn durant períodes llargs i acaben distribuïdes en
una àrea geogràfica molt àmplia.
■ La Directiva Marc de l’Aigua de la UE sobre Gestió
Integrada de Conques Hidrogràfiques per a Europa.
Aquesta Directiva coordina els objectius de la normativa
europea de l’aigua per tal de protegir totes les aigües,
inclosa l’aigua superficial i les aigües subterrànies. Utilitza
un sistema de gestió de conques hidrogràfiques i
La indústria és un dels grans promotors del creixement econòmic, sobretot als països en via de desenvolupament. La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible del 2002 que es va celebrar a Johannesburg va proposar un pla d’aplicació que estableix forts vincles entre els objectius relacionats del desenvolupament industrial, l’eradicació de la pobresa i la gestiósostenible dels recursos naturals. El creixement industrial és molt desitjable per als països queadopten polítiques per reduir la pobresa. Cal diversificar les economies, crear llocs de treball i afegir valor als productes i les matèries primeres que es produeixen.
A daltComplex industrial aGrangemouth, Escòcia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
27
C A P Í TO L 8 | L ’ A I G U A I L A I N D Ú S T R I A
incorpora la Directiva de Prevenció i Control Integrats de
la Contaminació (IPPC), que s’ocupa de les instal·lacions
industrials amb un elevat potencial de contaminació.
Els acords per posar fre a la contaminació industrial del’aigua s’han de traduir en normatives naciionals per talque siguin eficaços. Fan falta mesures reguladores i
econòmiques per a la gestió local, regional i nacional de l’aigua.
Això és essencial per millorar encara més la productivitat
industrial de l’aigua i reduir la contaminació industrial. Les
mesures poden adoptar la forma d’instruments normatius i
incentius econòmics. D’exemples n’hi ha força: tarifes
escalonades de l’aigua per a la indústria, subvencions per a les
indústries que implantin tecnologies ambientals innovadores i
suport financer i consultiu per a les indústries que financin
activitats de recerca.
Les iniciatives per controlar la contaminació industrialsorgeixen des de dins del sector. Moltes indústries també
estan millorant les seves estratègies en matèria d’utilització de
l’aigua, influïdes pel canvi d’actitud dels consumidors, la pressió
per millorar la governança empresarial i les mesures de
reducció de costos. S’ha produït un augment exponencial
durant l’última dècada pel que fa al nombre d’empreses
industrials arreu del món que volen la certificació ISO 14001,
la norma ambiental internacional. Les empreses que
s’adhereixen a la norma implanten sistemes de gestió
ambiental, duen a terme auditories ambientals i avaluen el seu
rendiment ambiental. Els seus productes compleixen les normes
d’etiquetatge ambiental, i els fluxos de residus es gestionen per
mitjà d’avaluacions del cicle de vida. Cada cop més, les
empreses reconeixen que aquestes mesures són una prova del
seu compromís amb el medi ambient i la rendibilitat, fet que
millora la seva imatge corporativa i la
seva competitivitat.
Pel que fa a la quantitat de l’aigua,és important tenir en compte laproductivitat de l’aigua utiliitzada.El valor afegit industrial (o les unitats de
producte fabricades) per unitat d’aigua
utilitzada varia moltíssim entre països i
entre sectors industrials, en funció del
valor del producte i el valor acordat a
l’aigua utilitzada en el procés. Amb tot,
és una eina de referència útil amb la
qual les empreses poden fer un
seguiment de les modificacions del
procés més eficaces que ajuden a
millorar la gestió ambiental. Existeixen diverses estratègies a
disposició dels industrials per millorar la productivitat de
l’aigua, entre les quals hi ha l’auditoria de l’aigua, l’adaptació
de la qualitat de l’aigua als requisits d’utilització, el reciclatge i
la reutilització de l’aigua in situ, i, quan sigui possible, la
utilització de l’aigua recuperada en lloc d’aigua dolça.
Pel que fa a la qualitat de l’aigua, l’abocament zerod’aigües residuals ha de ser l’objectiu primorrdial de lesempreses i els municipis. L’abocament zero d’aigües
residuals comporta el reciclatge d’aigua i la recuperació de tots
els residus. També evita l’emissió de contaminants a l’entorn
aquàtic. Amb tot, si evitar els abocaments no és
econòmicament o tècnicament viable, hi ha moltes estratègies
alternatives que es poden adoptar a peu de fàbrica per reduir
l’impacte de la indústria sobre la qualitat de l’aigua, com ara:
SE
CC
IÓ 3
A daltAmpolles de plàstic llençadesal riu Pinheiros, São Paulo,Brasil.
Font: Banc Mundial, 2002.
Utilització de l’aigua en la indústria versus consum domèstic i agrícola
Usos de l’aigua entre sectors
Domèstic
Industrial
Agrícola
Món Renda Renda Renda Renda Renda Est d’Àsia Europa i Amèrica Orient Mitjà Sud Àfricabaixa mitjana mitjana- mitjana- baixa i el Pacífic Àsia Llatina i nord d’Àsia subsahariana
baixa alta i mitjana central i el Carib d’Àfrica
UN-WATER/WWAP/2006/3
28
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
■ avaluacions que afavoreixen una producció més neta;
■ la transferència de tecnologies ecològicament racionals
(estratègia promoguda per l’ONUDI);
■ la separació de fluxos (per evitar la barreja de
contaminants);
■ la recuperació de matèries primeres i energia a partir dels
residus, i
■ la selecció de tecnologies òptimes per al tractament de les
aigües residuals.
Les mesures voluntàries i d’autoregulació permeten lesindústries de supervisar el seu rendiment i ddemostrar elseu compromís a favor del medi ambient. L’adopció de les
avaluacions d’impacte ambiental i els sistemes de gestió
ambiental són les dues vies principals per arribar-hi. Les
avaluacions d’impacte ambiental estudien l’impacte ambiental
dels nous projectes i l’ampliació significativa de projectes ja
existents, a partir de l’avaluació científica i la consulta amb les
autoritats públiques i ambientals. Un sistema de gestió
ambiental (com ara l’ISO 14001) permet a una empresa de
posar en pràctica la política ambiental prescrita determinant
responsabilitats, definint els seus objectius ambientals i els seus
procediments d’explotació, les seves necessitats de formació i
els sistemes de supervisió i comunicació que s’han d’utilitzar.
Per a les empreses, la certificació de la norma ambiental ISO
14001 aporta un marc reconegut internacionalment que els
serveix per demostrar el seu compromís amb el medi ambient i
la millora de la rendibilitat i la competitivitat. Entre altres
exemples de bones pràctiques ambientals que promouen l’ús
sostenible de l’aigua, trobem:
■ Les auditories ambientals. Aquestes auditories avaluen
l’eficàcia del sistema de gestió que s’aplica, la seva
conformitat amb el programa i la política ambiental de
l’organització, i el compliment de l’organització de les
exigències reglamentàries en matèria de medi ambient. Les
auditories ambientals solen incloure auditories sobre
l’aigua i l’energia.
■ La millor tecnologia disponible (MTD). Aquest instrument
de normalització és molt útil per a la reducció de les
emissions en molts sectors industrials.
Gairebé tots els processos de fabricació requereixen aigua en
major o menor mesura. Les demandes d’aigua de la indústria
són legítimes. Cal saber, però, com es reutilitza en el sistema
l’aigua utilitzada per la indústria i com s’han d’equilibrar les
demandes del sector de la indústria amb les demandes d’altres
sectors.
SE
CC
IÓ 3
A daltAigua tractada a una fàbricade cautxú, Malàisia. Font: EC, 2004.
Abocament directe o indirecte a l’aigua de carboni orgànic total (COT) en 13 estats membres de la Unió Europea, 2003
Carboni orgànic totalFàbriques de pasta de fusta o altres materialsfibrosos i de producció de paper i cartró (> 20 t/d) – 240.771.200 kg
Instal·lacions per a l’eliminació de residus no perillosos (> 50 t/d) i abocadors (> 10 t/d) – 123.851.400 kg
Productes químics orgànics elementals – 41.957.238,80 kg
Altres – 30.943,80 kg
Escorxadors (> 50 t/d), fàbriques de produccióde llet (> 200 t/d), altres matèries primeresanimals (> 75 t/d) o matèries primeres vegetals(> 300 t/d) – 18.628.850 kg
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 9 | L ' A I G U A I L ’ E N E R G I A
El desenvolupament econòmic necessita, per ser sostenible, un
subministrament d’energia adequat i estable. L’aigua és un
recurs clau per generar energia, sobretot per mitjà de l’energia
hidroelèctrica, però també en la producció d’energia nuclear, la
tecnologia de transport del carbó en suspensió dins l’aigua i els
plans d’energia hidroelèctrica a petita escala, entre altres.
L’energia també és essencial per al subministrament d’aigua
dolça, per exemple per al bombeig de les aigües subterrànies, la
tecnologia de dessalinització i els sistemes de distribució. Si
reduíssim les pèrdues d’eficàcia en la producció d’energia
(durant la producció, la transmissió, la distribució i el consum
d’electricitat) reduiríem les necessitats d’electricitat i, per tant,
estalviaríem molta aigua. De la mateixa manera, si reduíssim
les pèrdues d’eficàcia i les fuites que es produeixen en els
sistemes de distribució de l’aigua (per a l’agricultura i els
municipis en particular, i també per a altres activitats
humanes), podríem augmentar l’eficàcia en el sector de
l’electricitat i estalviaríem una gran quantitat d’aigua en la
producció d’electricitat.
Es perden moltes oportunitats per promoure un majordesenvolupament socioeconòmic. Més de 2.000 milions de
persones que viuen als països en via de desenvolupament no
tenen accés a formes fiables d’energia. Només a l’Àfrica, es
calcula que 526 milions de persones no tenen accés a
l’electricitat. A molts països en via de desenvolupament, l’accés
a l’electricitat està molt per darrere de l’accés a xarxes de
subministrament d’aigua apropiades. La millora de l’accés a
l’electricitat, tot i no ser un dels objectius de desenvolupament
del mil·lenni (OMD), va ser un dels objectius adoptats en la
Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible del 2002.
L’energia hidroelèctrica encara pot ser més sostenible.L’energia hidroelèctrica aporta el 19 % de la producció global
d’energia elèctrica, per bé que la seva importància varia d’un
país a l’altre. Vint-i-quatre països produeixen més del 90 % de
la seva electricitat per mitjà de l’energia hidroelèctrica, mentre
que d’altres no en produeixen gens. Europa aprofita el 75 % del
seu potencial hidroelèctric, mentre que l’Àfrica només
n’aprofita un 7 %. Aquesta energia es considera la base del
futur desenvolupament del continent africà, ja que es podria
exportar i es podria crear una xarxa elèctrica continental.
L’energia hidroelèctrica aporta flexibilitat a les xarxes nacionals
gràcies a la seva capacitat de satisfer una demanda sobtada.
Les centrals hidroelèctriques d’aigua fluent —les grans i les
petites— són una font neta,
assequible i sostenible d’energia
renovable. Amb tot, els projectes
d’energia hidroelèctrica que
comporten la construcció de grans
embassaments pertanyen a una altra
categoria. Arreu del món hi continua
havent opinions molt diverses sobre
si s’han de classificar com a energia
renovable i si els països en via de
desenvolupament han de donar-hi
prioritat i invertir-hi.
La relació entre l’aigua i l’energia moltes vegades no es té en compte. L’experiència ha demostrat qquel’anàlisi simultània del consum d’aigua i energia en l’àmbit polític permet augmentar la productiivitati la sostenibilitat en l’ús de tots dos recursos. Amb tot, els forts vincles entre l’aigua i el consumd’energia elèctrica (anomenats nexes aigua/energia) actualment no es tenen plenament en coompte enel procés decisori, la gestió i l’explotació dels sistemes de producció d’aigua i electricitat.
29
9CAPÍTOL 9L'aigua
i l’energia
ONUDI(Organització
de les NacionsUnides per al
DesenvolupamentIndustrial)
A daltLa presa Ataturk (Turquia) és la més gran d’una sèrie de 22 preses i 19 centralshidroelèctriques construïdessobre els rius Eufrates i Tigris.
A sotaPlaca solar fotovoltaica perbombejar aigua, poble deKabekel, Gàmbia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
Per construir noves preses cal transparència,responsabilitat financera, participació de les partsinteressades i supervisió del procés contractual. Tots
aquests aspectes són essencials per promoure l’equitat social i
la bona governança. A molts indrets es construeixen grans
preses tant per emmagatzemar aigua, aportar aigua per al
regadiu i regular els cabals, com pels beneficis hidroelèctrics
que poden aportar. Per tal que les grans inversions en energia
hidroelèctrica siguin més sostenibles cal:
■ donar prioritat als projectes d’aigua fluent per a la nova
inversió;
■ tenir en compte les fonts d’energies alternatives a l’energia
hidroelèctrica, per exemple associant l’energia eòlica amb
l’energia hidroelèctrica;
■ afegir capacitat d’energia hidroelèctrica a la
infraestructura ja existent com els embassaments i les
preses, i
■ ampliar la vida i l’eficàcia dels programes d’energia
hidroelèctrica existents.
Les petites centrals hidroelèctriques poden aportar unaalternativa viable a les més grans. Les petites
hidroelèctriques s’adapten molt bé al subministrament
d’electrificació a les àrees rurals de poca població que no estan
connectades a la xarxa. Ara bé, els recursos hídrics han de ser
adequats i s’han de tenir en compte les variacions estacionals
de la producció energètica. Aquestes centrals petites no
generen la polèmica associada a les grans centrals
hidroelèctriques, ja que el seu impacte sobre l’entorn local és
limitat. La utilització de les centrals petites pot ajudar a reduir
la pobresa gràcies al desenvolupament socioeconòmic
sostenible, l’augment de les oportunitats laborals per a la
població local, la millora dels nivells de vida i la promoció d’un
desenvolupament que no perjudicaria el medi ambient. La
inversió d’empreses privades i individus en petites centrals
hidroelèctriques es pot fomentar per mitjà de programes
preferents, per exemple amb desgravacions, crèdits/préstecs
tous dels governs i la
promoció de la
fabricació autòctona
d’equipament per a les
petites centrals.
Els efectes d’un sistema de distribució d’aigua querequereixi molta energia poden ser desastrosos een àreesamb pocs recursos d’aigua i energia. La intensitat
energètica mesura la quantitat d’energia utilitzada per unitat
d’aigua subministrada. Algunes fonts de subministrament
d’aigua utilitzen més energia que altres. La dessalinització
tèrmica, per exemple, requereix més energia que el reciclatge
de les aigües residuals, mentre que el bombament d’aigua
consumeix gran quantitat de recursos energètics arreu del
món. La implantació de l’eficiència energètica a les indústries
de l’aigua i les aigües residuals redueix els costos d’explotació i
manteniment. També permet de reduir les emissions i els costos
de capital del nou subministrament. També millora la qualitat
de l’aigua, la cobertura del servei, la solvència i la capacitat
d’explotació dels serveis públics de l’aigua i tota una sèrie de
beneficis relacionats. Les reduccions del consum d’energia en
els sistemes de l’aigua i les aigües residuals es pot fomentar
delegant la gestió de l’energia i l’aigua a gran escala a les
entitats locals. No obstant això, la participació dels
responsables polítics en matèria d’aigua i aigües residuals és
indispensable per obtenir bons resultats, i el primer pas han de
ser les auditories d’aigua i energia dels serveis públics. A més,
la seva participació aporta el suport necessari per implantar les
mesures d’eficiència energètica i garanteix que les iniciatives
per reduir l’energia i les aigües residuals són sostenibles.
Les recents preocupacions ambientals demanen unamajor inversió en energies renovables. Les preocupacions
ambientals, sobretot les relatives al canvi climàtic, l’eliminació
dels residus nuclears i la seguretat del subministrament
d’energia, han instat els governs a introduir polítiques
destinades a accelerar l’ús de les energies renovables i la
producció combinada de calor i electricitat. La inversió mundial
total en energies renovables va passar dels 6.000 milions de
dòlars el 1995 a uns 22.000 milions de dòlars el 2003, i està
augmentant ràpidament. Amb tot, les economies d’escala
associades a la producció a gran escala d’electricitat en centrals
tèrmiques i hidroelèctriques, i l’existència de xarxes de
transmissió i distribució, continuen aportant un avantatge
significatiu en termes de cost sobre les alternatives renovables.
Ja s’han aplicat subvencions de tota mena a molts països per
tal de crear un sistema de subministrament d’energia directe,
que afavoreix les centrals tèrmiques i hidroelèctriques, la
capacitat de les quals no para de créixer. Aquesta tendència
s’ha de capgirar.
Les estratègies nacionals peraugmentar la utilització de lesenergies renovables encara tenencamp per córrer. Els governs que s’han
adherit al Protocol de Kyoto estan
obligats a reduir les emissions de gas
hivernacle i promoure les inversions en
energies netes. Aquests objectius es
poden assolir a partir de l’aplicació
d’una sèrie de reformes de polítiques
nacionals que estimularien la utilització d’energies renovables.
Entre aquestes reformes destaquen l’atorgament de
30
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
SE
CC
IÓ 3
A daltCentral tèrmica de carbó aBergheim, Alemanya.
DretaKut Al Amara dam, Iraq.
UN-WATER/WWAP/2006/3
31
C A P Í TO L 9 | L ' A I G U A I L ’ E N E R G I A
subvencions per al desenvolupament i el desplegament de
minixarxes d’energies renovables, la introducció de mesures per
promoure una producció energètica descentralitzada, la
concessió de recursos de capital per a les inversions en energia
rural a petita escala (inclòs el suport dels plans de microcrèdit)
i l’atorgament de subvencions estables com ara deduccions
fiscals a les inversions i amortització accelerada, entre altres
incentius econòmics.
Calen noves maneres de fomentar l’eficiència energèticafinal. Bona part de la futura demanda energètica mundial
s’haurà de satisfer amb millores d’eficiència. Tot i que els
fabricants d’equipament que consumeix energia han
aconseguit millorar components com ara les bombes, els
compressors, els ventiladors i les calderes, aquests components
només proporcionen un servei a l’usuari quan funcionen com a
part d’un sistema. Hi ha marge per millorar l’eficiència
energètica i reduir les emissions de gasos hivernacle a tot el
sector industrial a partir de millors dissenys i funcionaments
dels sistemes que proporcionen energia. L’eficiència energètica
es pot estimular amb mesures normatives, com ara:
■ la introducció de condicions que permetin integrar els
costos energètics del cicle de vida als procediments de
licitació de projectes d’inversió;
■ el foment de millores en el disseny i el funcionament dels
sistemes de bombament, per exemple per mitjà dels premis
a la innovació en matèria d’eficiència energètica;
■ l’exigència de normes i etiquetes d’eficiència energètica en
equipament i electrodomèstics, i
■ l’increment de l’aplicació de mesures que afavoreixin
l’eficiència energètica en el sector industrial gràcies a la
integració dels compromisos amb l’eficiència energètica en
el procés de certificació de la norma ISO (ISO 9001/14001),
la norma ambiental internacional.
SE
CC
IÓ 3
Font
:Ass
ocia
ció
Inte
rnac
iona
l de
l’Ene
rgia
, 200
4.
Font: Associació Internacional de l’Energia, 2005.
Producció mundial d’electricitat per font, 1971-2001
Carbó Petroli Gas Nuclear Hidrològica Combustibles renovables i residus Geotèrmica/solar/eòlica
Energia primària total per font, 2002
Petroli 35,8 %
Carbó 23,0 % Geotèrmica/solar/eòlica 0,5 %
Gas 20,9 %
Nuclear 6,8 %
Hidrològica 2,2 %
Combustiblesrenovables iresidus 10,8 %
UN-WATER/WWAP/2006/3
Els desastres afecten els països en via dedesenvolupament d’una manera desproporcionada. Les
comunitats dels països en via de desenvolupament solen ser les
més perjudicades i les pèrdues per unitat de producte interior
brut (PIB) són cinc vegades més grans que les dels països més
desenvolupats. Aquestes pèrdues fan endarrerir el
desenvolupament econòmic i el creixement social, de vegades
durant dècades. Millorar la gestió del risc és essencial per
trencar el cercle viciós de la pobresa.
El Pla d’Aplicació de
Johannesburg i els objectius de
desenvolupament del mil·lenni
han destacat la interacció entre
la reducció del risc de desastres
i el desenvolupament
sostenible. Tots dos instruments
han demostrat que la fam i la
malaltia redueixen
significativament la capacitat
de la població per lluitar contra
els desastres naturals. També
posen de manifest el lligam
entre la pobresa i l’accés a zones més segures o a mitjans
adequats de transport en situacions d’urgència. Per això, els
esforços per reduir el risc de desastres han d’integrar un
component que permeti a les comunitats no tan sols
recuperar-se dels desastres, sinó també superar el llindar de
pobresa. No hi ha dubte que la gestió del risc és una qüestió de
política social, que també està relacionada amb els actuals
processos mundials relacionats amb el desenvolupament
sostenible.
L’avaluació de riscos comporta dos grans reptes: lesmesures i els mètodes científics i les qüestionns socials ipolítiques. Aquestes àrees es van identificar en un estudi
recent de l’OMM del 2004 sobre els mètodes i les pràctiques de
gestió de riscos. L’estudi es va basar en una investigació de 61
estudis de cas dels cinc continents. Les mesures i els mètodes
científics necessiten:
■ dades per elaborar mapes dels perills i avaluar els
impactes;
■ sistemes d’informació geogràfica fàcils d’utilitzar;
■ millorar la precisió de la previsió del temps i les
inundacions;
■ perfeccionar el coneixement dels efectes del canvi climàtic;
■ millorar els mètodes per avaluar la vulnerabilitat, i
■ desenvolupar estratègies ambientals i, amb la màxima
celeritat, dades i informació pertinent per millorar els
serveis de previsió i alerta ràpida.
Les qüestions socials i polítiques necessiten:
■ un mètode integrat de gestió de riscos amb una major
integració de les polítiques públiques relacionades amb els
riscos i una millor col·laboració dels responsables polítics,
els gestors del risc i els gestors de l’aigua;
■ el desenvolupament d’acords transfronterers;
■ la participació del públic en els programes de gestió de
riscos, i
■ la promoció de fòrums nacionals per a la prevenció de
desastres per tal d’ajudar a reforçar els marcs de la gestió
de riscos i els mecanismes de gestió i coordinació
institucional.
32
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
10CAPÍTOL 10Gestionar els riscos:garantir els guanysdel desenvolupament
OMM(OrganitzacióMeteorològicaMundial),
EIRD(EstratègiaInternacionalde Reduccióde Desastres)
i
UNU(Universitat deles NacionsUnides)
En l’última dècada, el 90 % dels desastres naturals han estat episodis relacionats amb l’aigua. Tsunnamis,inundacions, sequeres, contaminació i sobreelevacions meteorològiques són exemples dels perillls quepoden constituir un risc per a societats i comunitats. És probable que n’hi hagi més, d’aquestts episodis,donat el variable context ambiental. Aquesta mena de perills poden acabar sent desastres quan elsriscos no es gestionen amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat humana. Les inundacions i les sequeressón els desastres d’aigua dolça més mortífers i pertorben el desenvolupament socioecoonòmic, sobretotals països en via de desenvolupament. Els esforços per reduir els riscos de desastree s’han d’integrarsistemàticament a les polítiques, els plans i els programes per al desenvolupament sostenible i lareducció de la pobresa.
A daltRefugiats al camp de Korem,Etiòpia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
33
C A P Í TO L 10 | G E S T I O N A R E L S R I S C O S : G A R A N T I R E L S G U A N Y S D E L D E S E N V O L U P A M E N T
La qüestió de la gestió dels riscos es considera cada copmés en termes de prevenció. La gestió dels riscos ha anat
evolucionant progressivament i ha passat de les respostes
d’urgència a estratègies d’avaluació, prevenció i reducció dels
riscos. Un element decisiu és el desenvolupament de nous
sistemes multiriscos dins el marc de l’alerta ràpida, la previsió,
la preparació i la resposta. Aquests sistemes són el mètode
ideal per salvar vides i protegir la infraestructura, sobretot per
mitjà dels sistemes d’observació i telecomunicació existents. No
obstant això, per tal que la gestió integrada dels riscos sigui
eficaç calen uns lligams sòlids amb la comunitat de gestió dels
recursos hídrics. Cal afrontar les qüestions relacionades des de
les perspectives de tots els sectors afectats. Les noves
estratègies de prevenció de riscos s’han de considerar, per tant,
com una part integral del desenvolupament i la planificació
socioeconòmica més general.
Tot i que ha millorat el coneixement que es té delsriscos de desastres relacionats amb l’aigua, enccara fanfalta estratègies de gestió de riscos flexibles iadaptables. L’anàlisi de la gestió de riscos ha evolucionat
gràcies als avenços assolits en els camps de la modelització i la
previsió. Mentre que en el passat la gestió de riscos s’ha
centrat en el control tècnic dels perills, les avaluacions
incorporen cada cop més factors ambientals i socials, com ara
l’impacte de la variabilitat i el canvi climàtic en episodis
meteorològics extrems. Altres elements essencials de la gestió
de riscos són la sensibilització de la societat, la capacitat de les
comunitats per fer front als riscos, la col·laboració eficaç entre
les autoritats nacionals i locals i les qüestions relacionades amb
la percepció del risc. Les polítiques de gestió dels riscos de
desastres també han de preveure els models socials d’exposició
i vulnerabilitat a perills relacionats amb l’aigua. Però cal un
procés decisori més flexible que es pugui adaptar ràpidament a
entorns variables. Per adaptar les estratègies, convindria, per
exemple, concebre noves disposicions legals en cas de
modificació dels riscos, millorar l’accés a la informació i la seva
circulació, i desenvolupar un sistema d’indicadors més complet.
Calen indicadors per avaluar l’eficàcia de les pràctiquesactuals de la gestió de riscos i concebre estratègies perreduir els riscos de desastres. Els indicadors són essencials
per determinar i supervisar les tendències subjacents dels
desastres, els perills, la vulnerabilitat i el risc. Entre els factors
de risc hi ha la degradació ambiental, el creixement
demogràfic, l’augment del valor dels béns a les zones
exposades a inundacions i la percepció del risc. Com que la
creació d’indicadors és un camp relativament nou, encara hi ha
pocs indicadors de riscos relacionats amb l’aigua. També són
limitats pel que fa al model conceptual i la manca de dades. Els
indicadors quantificables són importants sobretot quan les
decisions impliquen un equilibri entre les diferents opcions de
desenvolupament, segons els graus de risc. Calen més recursos
i recerca per desenvolupar i demostrar l’eficàcia dels indicadors
de risc en la mateixa mesura que altres índexs relacionats amb
l’aigua.
La manca de dades sobre l’aigua i sobre els riscosrelacionats representa un gran obstacle a l’hora demillorar les estratègies de gestió del risc. Les dades sobre
l’aigua i sobre els riscos relacionats són essencials per concebre
enfocaments multirisc i indicadors de risc, utilitzar sistemes
d’alerta eficaços, desenvolupar programes de sensibilització i
permetre a les institucions d’adaptar-se als canvis ambientals i
socials. Disposar de dades i poder-hi accedir és, doncs,
essencial per a l’anàlisi dels riscos i l’avaluació de la
vulnerabilitat. Amb tot, la informació i els coneixements que es
tenen dels riscos són molt reduïts o bé inexistents, ja sigui
perquè les institucions no conserven els seus arxius, o per un
accés limitat a les dades o la informació. El coneixement i
l’experiència del risc es pot perdre per diverses raons: el
manteniment de les bases de dades no rep prou diners, les
administracions no comparteixen la informació i la transmissió
de la informació és inexistent en cas de sortida de personal.
Entre les dades pràctiques i teòriques que se solen perdre
figuren les descripcions generals de les conques hidrogràfiques,
la ubicació de les dades d’arxiu, el manteniment de les centrals,
la utilització de models
i les previsions de
comprovació de la
coherència. Per això,
una gestió deficient del
coneixement impedeix
l’elaboració de
polítiques sòlides de
supervisió del risc i
l’aplicació eficaç
d’estratègies de
prevenció o protecció.
S’han identificar sis objectius prioritaris per reduir el riscde desastres durant els pròxims deu aanys. En la revisió del
progrés assolit en la implantació de l’Estratègia de Yokohama
per a un Món Més Segur, l’ONU/EIRD (Nacions Unides /
Estratègia Internacional per a la Reducció de Desastres) van
determinar els objectius següents:
1. Garantir que la reducció del risc es consolidi com una
política nacional amb un fort component organitzatiu.
2. Determinar i supervisar els riscos.
3. Utilitzar la informació i l’educació per crear una cultura de
la prevenció.
SE
CC
IÓ 4
EsquerraDestrucció costera després deltsunami del 26 de desembredel 2004 a Indonèsia.
A sotaLa Piazzetta sota les aigües,Venècia, Itàlia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
34
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
4. Reduir els factors de risc subjacents.
5. Reforçar la preparació per als desastres i la planificació per
a casos d’urgència.
6. Sostenir el suport internacional per a les iniciatives de
reducció de desastres en els àmbits nacional i local. S’han
analitzat nombrosos dèficits i reptes en l’informe sobre la
Conferència Mundial sobre la Reducció de Desastres
celebrada a Kobe, Hyogo (Japó), el gener del 2005.
SE
CC
IÓ 4
Exposició física i vulnerabilitat relativa a les inundacions, 1980-2000
Exposició física i vulnerabilitat relativa a les sequeres, 1980-2000
Exposició física (persones per any)
Vulnerabilitat relativa (milions depersones exposades mortes per any)
Sense dades
Sense dades
Fonts de les dades:- Universitat Catòlica de Lovaina: EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster Database (víctimes)- US Geological Survey (Servei Geològic dels EUA): HYDRO1k Elevation Derivative Database (divisòries d’aigües afectades per inundacions)- CIESIN, IFPRI, WRI: Gridded Population of the World (GPW), versió 2 (població)Compilació i càlculs a càrrec de PNUMA/GRID-Ginebra
Exposició física (persones per any)
Vulnerabilitat relativa (milions depersones exposades mortes per any)
Fonts de les dades:- Universitat Catòlica de Lovaina: EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster Database (víctimes)- Institut Internacional de Recerca per a la Previsió Climàtica (abast de les sequeres) - CIESIN, IFPRI, WRI: Gridded Population of the World (GPW), versió 2 (població)Compilació i càlculs a càrrec de PNUMA/GRID-Ginebra
Font: PNUD, 2004.
Font: PNUD, 2004.
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 11 | C O M P A R T I R L ’ A I G U A
L’accés a un subministrament adequat d’aigua dolça ésuna qüestió que aixeca força controvèrsia en leesrelacions interestatals en matèria de recursos hídrics.Amb tot, la col·laboració s’està imposant al conflicte. Els
conflictes esclaten, sobretot, entre usuaris que comparteixen el
mateix recurs, una situació sovint agreujada pels valors
tradicionals, els costums i les pràctiques, factors històrics i
capricis geogràfics. No obstant això, cada cop més, els tractats,
els acords i els principis del dret internacional sobre l’aigua
ajuden a trobar mecanismes per resoldre les disputes. Com que
els processos decisoris en matèria de gestió i governança de
l’aigua són cada cop més complicats, és indispensable
desenvolupar i guiar les estructures legislatives i institucionals
per garantir que l’aigua es comparteixi d’una manera equitativa
i eficaç.
El reforçament dels mecanismes institucionals i els marcs
jurídics per a la GIRH té una importància decisiva per facilitar
aquest procés i garantir que la càrrega dels costos de
transacció relacionats es reparteix equitativament. La GIRH s’ha
d’aplicar en contextos institucionals que n’afavoreixin el
desenvolupament. Això comporta estructures que creïn
capacitat, principis reguladors i mecanismes d’organització que
promoguin la cooperació i la gestió de conflictes. Els tractats,
les convencions, els acords i les conferències internacionals on
participen polítics, administradors, ONG i especialistes també
són molt importants per crear aquest entorn favorable.
Tot i que s’ha avançat considerablement, persisteixenproblemes bàsics:■ Com fer seure les parts al voltant d’una taula perquè
cooperin sobre qüestions relatives a la gestió comuna dels
recursos hídrics quan no existeix cap acord?
■ Com fer que els països apliquin els acords, els tractats o
altres mecanismes de coordinació que han signat?
■ Els diferents mecanismes d’aplicació que es poden utilitzar
per promoure el compliment dels acords.
Implicar els grups desfavorits o exclosos al principi del procés,
sobretot en l’àmbit local, pot evitar que els greuges arribin a
ser hostilitats.
És difícil mesurar el rendiment que s’obté de compartirl’aigua, donada la freqüent manca de dades ii informacióde bona qualitat. Calen dades i informació adequades per
poder adoptar decisions ponderades i informades. La creació
d’indicadors mesurables podria ajudar a fer un seguiment de
les tendències pròpies de compartir l’aigua. Els indicadors es
poden centrar en el debat sobre punts de conflicte concrets. Els
indicadors proposats han de ser pertinents, vàlids, fiables i
comparables, en el temps i en l’espai:
■ Un indicador de la interdependència,
il·lustrada per la quantitat d’aigua
procedent d’altres conques hidrogràfiques.
■ Un indicador de la cooperació, mesurada
en funció del nombre de projectes, tractats
o altres acords comuns significatius.
■ Un indicador de la vulnerabilitat, obtingut
a partir de la ràtio de l’oferta i la demanda
d’aigua.
La base de la nova cultura de l’aigua és compartir: la gestió integrada dels recursos hídrics (GIRH))mira d’aplicar una gestió de l’aigua més eficaç i equitativa per mitjà d’una cooperació més gran.Acostar les institucions que s’ocupen de les aigües superficials i els recursos dels aqüífers, demaanarnous acords legislatius arreu del món, afavorir la participació publica i explorar solucions altternativesper resoldre els conflictes, tot això forma part d’aquest procés.
35
11CAPÍTOL 11Compartir
l’aigua
UNESCO(Organització
de les NacionsUnides per a
l’Educació,la Ciència ila Cultura)
A daltFalugues al riu Nil, a prop dePhilae, Egipte. Catorze estatsen comparteixen la conca.
A sotaLa del Danubi és la conca quecomparteixen més països,amb 18 estats riberencs.
UN-WATER/WWAP/2006/3
36
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
■ Un indicador de la fragilitat, mesurada en termes de
deteriorament ambiental i problemes socials (sobretot la
pobresa i les rivalitats), dins dels països i entre els països.
■ Un indicador del desenvolupament, caracteritzat per la
competència/el compromís en la gestió dels conflictes
relacionats amb l’aigua.
La GIRH afavoreix la planificació a llarg termini de lessituacions d’urgència, permet reforçar els sistemesvulnerables i augmentar-ne la diversitat i la flexibilitat.Els nous models de gestió es basaran en els principis de la
cooperació regional i se centraran en les conques
hidrogràfiques i els sistemes d’aqüífers, amb especial atenció
en les necessitats socials i la sostenibilitat ambiental. Se
centraran en els problemes interrelacionats propis dels recursos
naturals, reduiran els punts potencials de fricció i tensió i
eliminaran les demandes concurrents per mitjà de la gestió de
riscos i l’avaluació de la vulnerabilitat. Els instruments jurídics
clàssics i els mètodes més informals han d’exercir
funcions importants a l’hora de desactivar el
conflicte i desenvolupar la cooperació. Aquest punt
es tracta regularment en els estudis relatius a la
seguretat, els programes de gestió, les directrius
administratives, les convencions i els acords
bilaterals.
Les tècniques o els sistemes per calcular unamanera equitativa de compartir l’aigua ens obliguen attenir en compte i a coordinar les demandes i lesnecessitats d’aigua de tots els sectors. La transició cap a la
GIRH, a més, exigeix estructures institucionals de cooperació i
integració, així com compartir el coneixement, l’experiència i la
responsabilitat. La voluntat política i el compromís són
condicions indispensables perquè la cooperació sigui fructuosa
en tots els aspectes a l’hora de compartir l’aigua.
En el futur, els aspectes relacionats amb el fet decompartir aigua en conques transfrontereres i la
sseguretat ambiental podrien generar les qüestions méspolèmiques. Compartir pot fer augmentar la
interdependència, fet que alguns poden percebre com una
amenaça contra la sobirania. No obstant això, en un món cada
cop més globalitzat (per la tecnologia de la informació i la
comunicació i per la col·laboració comercial i política), són cada
cop més habituals les polítiques i els programes que promouen
una creixent interdependència, així com els enfocaments
globals per fer front als reptes ambientals (com ara els
intercanvis d’aigua virtuals).
Els nous models per compartir els recursos hídrics noens haurien d’empènyer a creure que només sónaacceptables les solucions òptimes. Una part raonable de les
aproximacions permetria arribar a compensacions necessàries i
també a un equilibri entre el futur «ideal», o desitjat, i la solució
«real», o pragmàtica i pràctica. Per això, la gestió compartida de
l’aigua serà un instrument realista i dotat d’un enfocament
equilibrat i una eina útil per gestionar aquells enfrontaments
prolongats —quan no conflictes oberts— pels recursos hídrics.
En conclusió, quan s’analitzen les experiències compartides
relacionades amb l’aigua en els àmbits local, nacional i
internacional, es constaten èxits i fracassos. L’aigua apareix
cada cop més com un catalitzador de la cooperació: té la
capacitat de dividir pobles i societats, però també d’unir-los.
SE
CC
IÓ 4
A daltPresa i central hidroelèctricad’Itaipu, al riu Paraná, Brasil / Paraguai. Font: Chapagain i Hoekstra, 2004
Empremtes nacionals sobre l’aigua, 2004
Empremta sobre l’aigua(m3 per capita/any)
600 - 800
800 - 1000
1000 - 1200
1200 - 1300
1300 - 1500
1500 - 1800
1800 -2100
2100 - 2500
Sense dades
UN-WATER/WWAP/2006/3
C A P Í TO L 1 2 | E L V A L O R I E L P R E U D E L ’ A I G U A
La distinció entre l’«apreciació» i l’«avaluació» de l’aiguaes fa evident en la manera en què la soccietat percep el«valor» de l’aigua en tots els seus usos. Apreciar l’aigua
comporta reconèixer els valors culturals, estètics, socials i
ambientals de l’aigua i els serveis que ofereix. La societat, a
mesura que va apreciant els valors no comercials associats a
l’aigua, reclama reformes normatives que reflecteixin aquestes
consideracions. Quan s’intenta calcular en termes financers els
beneficis que la societat rep de l’aigua, la tècnica de l’avaluació
econòmica ens ajuda a comprendre el concepte més ampli del
valor de l’aigua.
L’avaluació econòmica constitueix un mitjà racional isistemàtic per avaluar les pràctiques relacionnades ambla distribució i la gestió dels recursos hídrics. L’avaluació
econòmica és un procés pel qual es vincula un valor monetari
als costos associats a una millora real o prevista dels serveis de
l’aigua. D’aquesta manera es pot ajudar les parts interessades,
els planificadors i els responsables polítics a comprendre les
compensacions associades a diferents opcions de governança, i
a seleccionar entre aquestes les millors per optimitzar els
resultats socials, ambientals i econòmics d’acord amb objectius
com ara els ODM.
Els economistes han concebut tècniques alternatives permesurar i comparar les previsions associadess a lesdiferents estratègies de governança. L’ampli espectre de
valors socials, culturals i ambientals associats a l’aigua no
sempre està reconegut dins les transaccions del mercat.
Aquestes tècniques, tot i que encara no reflecteixen del tot bé
el valor que la societat atorga a l’aigua i als serveis que ofereix,
ens ajuden a comprendre l’equilibri que s’estableix entre les
diferents opcions i contribueixen a la responsabilitat financera i
la transparència en la governança i la gestió de l’aigua.
L’aplicació de l’anàlisi de beneficis i costos serveix per millorar
l’eficàcia de l’ús de l’aigua —per exemple, en l’agricultura el
«rendiment per gota d’aigua»— per tal que totes les demandes
d’aigua, per diverses que siguin, es puguin satisfer. Millorar
l’eficàcia en l’ús de l’aigua és cada cop més important en un
món on la competència pels recursos s’ha intensificat.
L’avaluació econòmica és una bona eina per avaluar els
beneficis i els costos de les estratègies alternatives de
governança.
La disponibilitat i el preu de l’aigua són una preocupació política i econòmica cada cop més importaant.Els augments de població i els increments de renda estimulen la demanda de millors serveis desuubministrament d’aigua i de sanejament, directament i indirectament a partir de la demandad’alimentss, productes manufacturats, energia i serveis ambientals. Donades les seves propietatsessencials i lles seves múltiples funcions en el manteniment de la vida, l’aigua engloba molts valorssocials, cultturals i ambientals, i també econòmics. Tots aquests valors s’han de tenir en compte a l’horad’elaboorar polítiques i programes per tal d’aconseguir una gestió dels recursos hídrics equitativa, eficaçi ambientalment sostenible.
37
12CAPÍTOL 12El valor
i el preu de l’aigua
ONU-DAES(Departament
d’Afers Econòmicsi Socials deles Nacions
Unides)
EsquerraBotiga d’aigua a la ciutatd’Aboemey, Benín.
UN-WATER/WWAP/2006/3
L’anàlisi de beneficis i costos pot avaluar tant elsbeneficis nets potencials de les iniciatives dee políticapública proposades com els beneficis obtinguts gràcies ales polítiques anteriors. La recerca duta a terme a l’Àsia
durant els últims trenta anys demostra que els rendiments
econòmics de les inversions públiques en regadiu han estat
modestos en comparació amb els obtinguts a partir
d’inversions alternatives (recerca, carreteres rurals i educació), o
fins i tot en comparació amb el cost de capital. Altres recerques
han revelat ràtios de beneficis-cost molt altes en les inversions
en subministrament d’aigua i sanejament en àrees que no
disposaven d’infraestructura. Aquestes constatacions indicarien
que una redistribució dels recursos a favor de les inversions en
subministrament d’aigua i sanejament donarien lloc a una
millora neta del benestar social.
Fer pagar pels serveis de l’aigua (a les famílies, elcomerç, la indústria i l’agricultura) exigeix un consenssobre els principis i els objectius subjacents. Això implica
la recuperació del cost i la protecció de les necessitats dels
pobres i els marginats. A més, requereix una anàlisi completa i
sistemàtica de tots els costos i els beneficis percebuts. Al final,
el sistema tarifari ha de mirar d’equilibrar els múltiples
objectius, sovint enfrontats, de la societat. Arreu del món, el
principi de «qui utilitza paga» és cada cop més important en
l’elaboració de la tarifació.
Els preus de l’aigua són massa baixos a molts sectorsmunicipals i agrícoles. Actualment, el preu de l’aigua no sol
permetre recuperar els costos. Per això són corrents les
subvencions i la subinversió (deficient manteniment,
rehabilitació i ampliació dels serveis de l’aigua). Històricament,
els preus s’han fixat per sota dels costos. Una raó
bàsica és la percepció general que l’aigua i el
sanejament són béns públics. La protesta social i
les pressions polítiques han atenuat l’alça dels
preus. La fixació de preus que donin compte de
tot el cost allunya l’aigua neta i les
infraestructures de sanejament de la majoria de la
població desfavorida. Per això encara són
necessàries les subvencions dels altres usuaris de
l’aigua, el govern i els organismes donants per
assolir els objectius del subministrament d’aigua i
sanejament.
La reforma de les polítiques tarifàries és indispensableper millorar el rendiment dels serveis de ll’aigua i laproductivitat de l’aigua en tots els sectors. Les estructures
tarifàries s’han de posar al dia per millorar la recuperació del
cost, facilitar el manteniment i l’ampliació adequada dels
sistemes de subministrament d’aigua i oferir incentius per a la
conservació i la reutilització. La reforma també és necessària
per garantir que el subministrament d’aigua i els serveis de
sanejament estiguin a l’abast de les poblacions amb rendes
baixes. La impopularitat política que representa apujar els preus
s’acabarà superant i això es pot aconseguir per mitjà de
reformes progressives i programes educatius pensats per
explicar als usuaris el cost total i el valor dels serveis fiables de
l’aigua neta i el sanejament. És important reconèixer que la
disponibilitat dels usuaris a pagar —i fins i tot l’èxit de
l’avaluació econòmica— depèn en gran part de la qualitat i la
disponibilitat de dades i informacions pertinents.
Malgrat la seva utilitat, l’avaluació econòmica nosempre serveix per definir la millor opció de govvernançao el nivell de preus més adequat. Amb els anys s’han anat
proposant moltes tècniques diferents per avaluar els problemes
socioculturals i ambientals relacionats amb el subministrament
i la gestió dels recursos hídrics. Amb tot, encara no s’ha trobat
cap tècnica que reflecteixi plenament totes les preocupacions
públiques i els valors associats a l’aigua. Com a conseqüència,
les decisions relatives a la gestió i la distribució dels recursos
hídrics entre els usos concurrents se solen adoptar en el marc
de processos polítics o de negociacions de terceres parts amb
la participació de múltiples interlocutors (usuaris de l’aigua,
diferents àmbits de govern i membres de la comunitat
científica, entre altres).
Els governs han d’estar oberts a les iniciativesinnovadores per augmentar els serveis i elsubminisstrament d’aigua. Aquestes inclouen els serveis de
subministrament privats de dimensions modestes, les
associacions publicoprivades de més o menys envergadura, els
mercats de drets d’accés negociables, els pagaments de
transferència pels serveis ambientals i les polítiques de
desenvolupament adaptades als fluxos de l’«aigua virtual».
Donades les característiques i la funció particulars de l’aigua
pel que fa a la salut pública, la seguretat ambiental i el
38
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
SE
CC
IÓ 4
EsquerraBomba d’aigua pública a lareserva d’Amboseli, Kenya.
DretaBarri de barraques al riuMekong, Vietnam.
UN-WATER/WWAP/2006/3
39
C A P Í TO L 1 2 | E L V A L O R I E L P R E U D E L ’ A I G U A 2
desenvolupament en general, la funció reguladora del govern
continuarà sent un element important en la governança de
l’aigua. La participació del sector privat, per bé que no sigui
idònia en tots els casos, pot ajudar a desenvolupar serveis
d’aigua rendibles a nombroses regions i, per tant, a assolir els
objectius d’una gestió sostenible i integrada dels recursos
hídrics.
L’«aigua virtual», un concepte que reconeix l’aigua «present» en
diversos béns i serveis, es basa en l’optimització de la
rendibilitat de l’aigua com a factor de producció i, per tant, en
una utilització de l’aigua més eficaç. De la mateixa manera, el
pagament pels serveis ambientals reconeix el vincle entre la
terra i els recursos hídrics i, per tant, el valor de la gestió dels
recursos terrestres per preservar les funcions de l’ecosistema.
En el marc de l’avaluació econòmica de les diferents opcions
seleccionades per afavorir el compliment de les fites dels ODM,
les anàlisis recents han consistit a determinar els beneficiaris i
a tenir en compte els costos i el preu dels serveis de l’aigua.
És fonamental conèixer millor la naturalesa complexadel valor de l’aigua i de les eines econòmiquessrelacionades. Els planificadors i les autoritats polítiques han
de comprendre els avantatges i les limitacions de les tècniques
d’avaluació i el rol potencial que poden exercir a l’hora de
donar forma als debats i les decisions relatives a la distribució i
la gestió dels recursos hídrics. També fan falta tècnics que
expressin clarament aquests conceptes econòmics, utilitzin les
eines disponibles i ajudin les parts interessades a expressar els
seus valors i les seves preferències. Així, aquestes tècniques
serien de gran ajuda a l’hora de compartir la informació i
promoure la transparència en el marc de la governança de
l’aigua. El repte real a l’hora d’avaluar l’aigua, però, no és
dominar les tècniques economètriques necessàries per realitzar
tasques com l’avaluació econòmica, sinó reflectir en les
decisions de governança i de gestió els diversos valors de
l’aigua reconeguts pels diferents usuaris.
SE
CC
IÓ 4
A baixHomes i dones banyant-se al Ganges, Índia.
Indrets del patrimoni mundial amb un important valor relacionat amb l’aigua
1. Venècia i la seva llacuna, Itàlia2. Pont vell de Mòstar, Bòsnia i Hercegovina3. Terrasses d’arròs a les serralades de les Filipines4. Angkor, Cambodja
Aquests només són alguns dels indrets relacionats ambl’aigua de la llista de béns culturals del patrimoni mundial.Per obtenir més informació sobre aquest programa iaquests i molts altres indrets, visiteu http://whc.unesco.org.
5. Monuments nubis, Egipte6. Ciutat de Potosí, Bolívia7. Xochimilco i Ciutat de Mèxic, Mèxic
UN-WATER/WWAP/2006/3
El desequilibri mundial pel que fa a l’intercanvi d’informació
hidrològica i meteorològica s’està agreujant. La supervisió dels
efectes de l’augment de la variabilitat climàtica i el creixement
de la població cada cop és més incerta i complexa. Cal adoptar
amb urgència mesures per millorar el coneixement de l’aigua, i
per aconseguir-ho cal reforçar la xarxa hidrològica mundial i
fer-la més eficaç.
El coneixement local ha de ser el punt de partida de totsels projectes de desenvolupament. El coneixement local o
indígena està reconegut a tot el món com un element vital per
al desenvolupament sostenible i la gestió ambiental. Moltes de
les activitats que afecten la gestió i la utilització de l’aigua, o
viceversa, les duu a terme la població local, que, tot i que
potser no ha tingut una educació formal, conserva un sòlid
coneixement dels sistemes hidrològics dels quals depèn.
L’educació és una eina clau que ajuda a preparar lapoblació per tractar els problemes locals de l’aaigua.L’educació exerceix una funció important a l’hora de preparar
les persones per solucionar els problemes que els afecten
directament, com la pobresa, la salut, el medi ambient o l’aigua.
L’educació bàsica fa que la població no tan sols pugui accedir a
una àmplia varietat de coneixement sobre les bones pràctiques
relacionades amb l’aigua, una utilització eficaç de l’aigua i una
higiene sana, sinó que també li ensenya les habilitats
necessàries per tenir en compte alternatives, saber triar i gaudir
d’una vida millor. L’extensió de l’educació també ajuda a donar
veu als grups vulnerables en la gestió dels recursos hídrics. Les
dones, per exemple, exerceixen una funció central en el
subministrament, la gestió i la protecció de l’aigua, però moltes
vegades no són tingudes
en compte en la
planificació i les decisions
de gestió dels recursos
hídrics. Si desenvolupem
l’educació podríem aportar
a les dones i a altres
col·lectius les eines i la
confiança necessàries per
vertebrar les seves
necessitats i fer que
participin en la planificació
40
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
13CAPÍTOL 13Aprofundirel coneixementi reforçarla capacitatUNESCO(Organitzacióde les NacionsUnides per al’Educació,la Ciència ila Cultura)
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han revolucionat arreu del món la manera derrecollir, emmagatzemar i compartir dades i informació. Aquests avenços han ajudat a millorar el nostrreconeixement dels sistemes hidrològics mundials i la mesura de les dades hidràuliques dels rius dessde l’espai. Amb tot, les deficiències de les xarxes d’estacions hidrològiques terrestres a grans pparts delplaneta fan que no puguem estar segurs dels càlculs de l’equilibri hídric mundial i regional.
A daltPrograma d’alfabetització a Buterere, Burundi.
DretaCentre de recerca sobre laqualitat de l’aigua a Delft,Països Baixos.
UN-WATER/WWAP/2006/3
i els processos decisoris
relatius al desenvolupament
dels recursos hídrics.
Els responsables delsrecursos hídrics hand’avaluar les sevesnecessitats de capacitat.Calen amb urgència
autoavaluacions per determinar prioritats, identificar dèficits de
capacitats i millorar l’eficàcia amb què un país pot donar
resposta a les incerteses externes. Les iniciatives per
desenvolupar les capacitats en tots els àmbits sovint es duen a
terme sense les necessàries avaluacions per formular una
interpretació clara dels problemes. S’ha d’animar els països a
fer autoavaluacions de la seva base de coneixements,
capacitats externes i necessitats de capacitats. D’aquesta
manera es poden reforçar les capacitats dels països per establir
els objectius prioritaris en matèria d’organització i per millorar
els mètodes d’autoavaluació. Així s’augmentaria la
sensibilització i es desenvoluparia una cultura de supervisió del
rendiment. L’avaluació passa a ser, per tant, un procés de
desenvolupament de capacitats per si sol. Les dades i la
informació obtingudes a partir dels processos d’autoavaluació
s’han de compartir després amb la comunitat internacional
perquè es puguin desenvolupar indicadors en aquest camp.
Cal més inversió en les xarxes de dades hidrològiques.S’ha produït una greu reducció de les dades recollides, sobretot
als països en via de desenvolupament, a causa de la
41
C A P Í TO L 1 3 | A P R O F U N D I R E L C O N E I X E M E N T I R E F O R Ç A R L A C A P A C I T A T
SE
CC
IÓ 4
EsquerraAnàlisi de mostres d’aigua pertrobar-hi elements a Atenes,Grècia.
Desenvolupament de capacitats: àmbits, activitats, resultats i objectius
Font: van Hofwegen, 2004.
ÀMBIT INDIVIDUAL
ÀMBIT INSTITUCIONAL
ENTORN FAVORABLE
EducacióFormal – no formal
Experiència elemental, professional,tècnica
Elaboració de polítiques, legislació,organitzacions, reglaments
i procediments
Definició de missions, responsabilitatsi mecanismes externs de
responsabilitat
Definició d’estructures, tasques imecanismes interns de responsabilitat
Desenvolupament de recursos humans
Qualificacions
Actitud
Estructura d’incentius
Entrenament
COMPORTAMENT
RENDIMENT DE LAPRESTACIÓ DE SERVEI
RENDIMENT DEL SECTOR
FormacióCompetència – orientada a la pràctica
Professional, al lloc de treball,seminaris, tallers, cursos, exposició,
entrenament
Coneixement
Índex de coneixement, 2005
Llegenda del mapa(0 és l’índex més baix i 10 és l’índex més alt)
Sense dades
Font: Institut del Banc Mundial, 2005.
UN-WATER/WWAP/2006/3
inestabilitat política i institucional, els problemes econòmics,
les restriccions pressupostàries, la preeminència de la
construcció de noves infraestructures i la manca de formació
tècnica. Com passa amb les assegurances, el coneixement és un
bé que s’ha d’adquirir per protegir-se contra la incertesa del
futur a llarg termini. Cal augmentar la inversió en les xarxes de
recol·lecció de dades hidrològiques per obtenir la informació
que permetrà no cometre errors greus en els processos
decisoris en matèria de recursos hídrics en un futur impossible
de predir. Les inversions en xarxes de supervisió terrestre són
especialment necessàries per complementar els avenços recents
assolits en els sistemes de teledetecció i
informació geogràfica. A més, la popularització
de la informació per mitjà de diferents
productes de mitjans adaptats a les necessitats
de les parts interessades en diferents àmbits pot
ser eficaç a l’hora de generar una sensibilització
i un compromís amb els objectius de la GIRH.
En l’àmbit institucional, hi ha tres necessitats principalsde desenvolupament de les capacitats. La capacitat
institucional s’ha d’aprofundir per garantir que les institucions
tinguin:
■ un mandat clar i sòlid per promoure i millorar la
institucionalització d’una gestió i una utilització adequada
de l’aigua en tots els àmbits de la societat;
■ un sistema d’organització que afavoreixi la presa de
decisions de gestió eficaces, i
■ millors mecanismes per adoptar decisions a partir de
l’experiència i el coneixement indígena.
Els estadístics han d’adaptar els estudis ja existentssobre desenvolupament sostenible i supervisióó
ambiental, en col·laboració amb experts en matèriad’aigua i els interlocutors regionals. Això és important per
tenir en compte una informació més específica del sector de
l’aigua en l’àmbit mundial. Les avaluacions de capacitats per
sectors poden aportar una informació molt necessària a les
bases de dades estadístiques sobre la capacitat existent i les
iniciatives relacionades. A més, aquestes avaluacions poden
donar a conèixer els dèficits de capacitats i esdevenir un procés
de millora de les capacitats per a les parts implicades. Les
dades suplementàries es poden utilitzar per determinar
indicadors genèrics que permetrien fer una avaluació mundial
de les capacitats de les nacions per fer front als seus problemes
relacionats amb l’aigua.
Els indicadors han de ser informatius per alsinterlocutors locals i les autoritats nacionals. El
desenvolupament d’indicadors sòlids i fiables pot ser de gran
ajuda per als responsables polítics en tots els nivells, ja que
proporcionen informació sobre el progrés cap als objectius
fixats i identifiquen les llacunes teòriques. També poden ajudar
a determinar els recursos de desenvolupament i concentrar-los
en les àrees més necessitades. En aquest context, el
desenvolupament de capacitats pot ser una eina útil per
millorar la governança eficaç dels països. Per bé que el
desenvolupament de capacitats depèn de la voluntat política
dels governs per aplicar les reformes, també cal introduir els
nous sistemes de governança i familiaritzar els responsables
polítics amb les diferents maneres de gestionar l’aigua.
La recerca és una eina important per desenvolupar elconeixement sobre les qüestions relacionades ambl’aigua en l’àmbit mundial. Però per ser eficaç, ha d’arribar a
un públic molt ampli. Mentre que als països desenvolupats s’ha
produït un augment en el nombre de centres de recerca sobre
l’aigua, als països en via de desenvolupament encara n’hi ha
molt pocs. Cal, per tant, molta més recerca sobre les qüestions
de l’aigua específiques dels contextos socials i ambientals dels
països en via de desenvolupament. Reforçar la cooperació
horitzontal (Nord-Sud i Sud-Sud) pot ajudar a augmentar la
quantitat de recerca aplicada destinada a resoldre els
problemes pràctics dels recursos hídrics específics de les
regions. El desenvolupament d’índexs propis de cada país sobre
els coneixements i les capacitats relacionats amb l’aigua
facilitaria molt aquest intercanvi. Finalment, la utilització
d’eines de traducció multilingüe permetrien una transmissió
més senzilla de la informació d’un país a un altre i ajudarien a
promoure l’intercanvi d’informació valuosa i de les millors
pràctiques.
42
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
SE
CC
IÓ 4
A daltEnginyers tècnics rebenformació al lloc de treball perpart d’experts locals aIndonèsia.
DretaEl centre d’acollida deMadhukari Ganokendra, alpoble de Rajapur, a l’oest deBangla Desh, celebra reunionsmensuals per debatre elsproblemes d’assistència al’escola primària i altresaspectes importants perquè lacomunitat adopti mesures.
UN-WATER/WWAP/2006/3
14CAPÍTOL 14Estudis de cas:
cap a un model integrat
C A P Í TO L 1 4 | E S T U D I S D E C A S : C A P A U N M O D E L I N T E G R A T
1. Comunitat autònoma del País Basc. La comunitat basca
afronta els reptes de garantir la sostenibilitat dels
ecosistemes en una àrea densament poblada i molt
desenvolupada.
2. Conca hidrogràfica del Danubi. La segona conca
hidrogràfica més gran d’Europa passa pels territoris de 18
països, cadascun dels quals amb característiques socials,
econòmiques i topogràfiques pròpies. Per això, l’aplicació
uniforme a tota la conca de la Directiva Marc de l’Aigua de
la UE és un repte primordial.
3. Etiòpia. Etiòpia és un dels països més pobres del món.
Com que té pocs diners, té una capacitat limitada per
utilitzar els recursos hídrics i reduir la malaltia, la pobresa
extrema i la fam. Per això, l’ajuda exterior és indispensable
per satisfer fins i tot les necessitats d’aigua i sanejament
més bàsiques.
4. França. Com a país desenvolupat, el principal repte
nacional de França és satisfer les necessitats d’aigua de
diferents sectors i implantar alhora la Directiva Marc de
l’Aigua de la UE.
5. Japó. Les condicions topogràfiques adverses i els règims
variables de precipitació fan que una gran part de la
població japonesa sigui susceptible als desastres
relacionats amb l’aigua. La nova legislació disposa les
precaucions necessàries per mitigar aquest risc. La
tecnologia punta i les estrictes regulacions també
garanteixen la sostenibilitat dels ecosistemes i els valuosos
recursos hídrics.
6. Kenya. Les greus sequeres agreugen la precària situació
econòmica de pobresa creixent a Kenya, fet que afecta la
seguretat alimentària de milions de persones en un país on
la desnutrició crònica ja és un problema. El dèficit de
finançament obstaculitza les iniciatives de
desenvolupament en tots els sectors.
7. Llac Peipsi/Conca del Txudskoje-Pskovskoje. La millora
de la situació socioeconòmica té efectes positius sobre la
regió. Estònia —membre de la UE obligat per la Directiva
Marc de l’Aigua— i Rússia col·laboren en la creació d’un
programa conjunt de gestió dels recursos del llac. Els
canvis institucionals a tots dos països han de millorar la
resposta del sector de l’aigua als reptes actuals.
8. Conca del llac Titicaca. La pobresa continua sent la causa
subjacent de molts problemes socials d’aquesta regió. Tot i
que el Perú i Bolívia lluiten contra la pobresa, els esforços
per trencar aquest cercle viciós encara no han aconseguit
canviar sensiblement la situació.
9. Mali. L’accés als abundants recursos hídrics continua sent
un problema que obstaculitza el desenvolupament
econòmic nacional i els mitjans de vida dels malians. La
deficient infraestructura de subministrament d’aigua i
sanejament i la pobresa fa que un percentatge significatiu
de la població pateixi desnutrició i malalties que es
transmeten a través de l’aigua. La manca de dades i la
limitada capacitat tècnica de les institucions són grans
problemes que dificulten la planificació i el
desenvolupament de programes i estratègies per millorar la
utilització dels recursos hídrics i el control de l’augment
dels nivells de contaminació.
10. Estat de Mèxic. La gestió encertada dels recursos hídrics
és essencial per a un país caracteritzat pels centres
industrials, la varietat de les seves activitats econòmiques i
les grans aglomeracions. Per satisfer les necessitats d’aigua
dels diferents sectors, s’han posat en marxa sistemes per
transportar aigua de les conques a tot el país. Reduir els
usos insostenibles de les d’aigües subterrànies i també la
contaminació és una de les prioritats dels responsables
polítics.
11. Mongòlia (amb especial referència a la conca del riuTuul). Com a país en transició que s’intenta adaptar a un
nou ordre econòmic i polític, Mongòlia s’enfronta a molts
La primera edició de l’informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics((WWDR1) va il·lustrar diverses qüestions relacionades amb l’aigua en set estudis de cas que implicaveen12 països. La segona edició (WWDR2) il·lustra 16 estudis de cas que impliquen 41 països. Com en ellWWDR1, aquests estudis de cas destaquen un bon nombre d’escenaris en diferents regionsgeogràfiquess on les condicions de l’estrès hídric i les circumstàncies socioeconòmiques són diferents.
43
UN-WATER/WWAP/2006/3
44
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
reptes, com ara la pobresa, l’accés limitat a l’aigua neta i el
sanejament, les malalties i la degradació de la qualitat
ambiental. Tant la implantació de reformes com l’aplicació
de les lleis i les normatives existents són necessàries per
millorar la situació actual. No obstant això, la manca de
diners i l’escassetat de recursos hídrics i terrestres són els
principals obstacles.
12. Conca del riu La Plata. Tot i les iniciatives de
desenvolupament destinades a millorar els mitjans de
subsistència dels més de 100 milions d’habitants que
viuen a la cinquena conca hidrogràfica més gran del món,
l’augment de la pobresa i la desigualtat social són els
principals obstacles que afronten els cinc països de la
conca. La visió comuna de la utilització sostenible dels
recursos hídrics reuneix tots els països riberencs en el marc
institucional del Comitè Intergovernamental Coordinador i
serveix de base per a la cooperació bilateral i multilateral.
13. Sud-àfrica. Com a país que ha sortit fa ben poc d’un
règim de segregació racial, Sud-àfrica intenta alleujar la
pobresa per mitjà de programes socials dirigits als pobres i
els marginats que promouen el desenvolupament
econòmic garantint la sostenibilitat dels recursos hídrics i
els ecosistemes. El reforçament de les capacitats és
l’objectiu principal per permetre una bona implantació dels
programes i les estratègies.
14. Sri Lanka. Recentment afectada pel desastre del tsunami,
Sri Lanka va patir grans pèrdues socials i econòmiques que
han posat una llosa sobre la fràgil economia de l’illa. Tot i
que el país està en camí d’assolir els ODM relacionats amb
la fam, centenars de milers d’infants encara pateixen
desnutrició. La multiplicitat d’institucions amb
responsabilitats poc clares i la legislació obstaculitzen una
bona gestió i protecció dels recursos hídrics i els
ecosistemes de l’illa.
15. Tailàndia. El desastre del tsunami del desembre del 2004
va causar grans danys socioeconòmics i va afectar sobretot
el sector turístic, una de les principals entrades de diners al
país. Tot i que encara hi ha en marxa iniciatives de
recuperació, el país s’enfronta a altres reptes com ara la
sobreexplotació dels boscos i l’elevada contaminació que
provoquen la indústria i les ciutats. A més, les reformes de
la gestió dels recursos naturals no s’han implantat d’una
manera eficaç a causa de la manca de sinergia i
coordinació entre els ministeris.
16. Uganda. El ràpid creixement demogràfic i la degradació
ambiental descontrolada que es deriva de l’augment de la
urbanització i la industrialització tenen repercussions
considerables sobre la sostenibilitat dels recursos naturals.
La reducció del deute a partir de la Iniciativa dels Països
Pobres Altament Endeutats del FMI ha eliminat una gran
part dels deutes externs i ha permès el país de destinar els
seus recursos financers a la lluita contra la pobresa. Amb
tot, el desenvolupament del sector de l’aigua a Uganda
encara depèn molt dels donants exteriors.
SE
CC
IÓ 5
Font: AFDEC, 2006.
Distribució geogràfica dels estudis de cas
Oceà Pacífic
Oceà Atlàntic
Oceà Índic
Oceà PacíficEstat de
Mèxic
Comunitat Autònomadel País Basc
Conca del llacTiticaca
Conca de La PlataSud-àfrica
Mali
MongòliaJapó
Sri Lanka
Tailàndia
Llac Peipsi/Conca delTxudskoje-Pskovskoje
Conca del DanubiFrança
Etiòpia
KenyaUganda
UN-WATER/WWAP/2006/3
Aproximadament mil milions de persones
arreu del món, una sisena part de la
població mundial, viuen en la pobresa
extrema i estan afectades per malalties, la
fam, la manca d’aigua, la misèria i la
marginació. El mode de vida de la població
extremadamenr pobre es basa en la
subsistència. Moltes famílies pobres
ocupen terres sobre les quals no tenen
cap dret, són ocupants il·legals o viuen en
barris insalubres, o es dediquen a
l’agricultura en terrenys de molt baix
rendiment que són propietat d’altres i on
l’accés a una aigua fiable és limitat. Les
dones i les noies en particular sovint no
tenen dret a la casa o a cap bé familiar.
Les famílies molt pobres normalment no
estan connectades als serveis públics, com
ara l’aigua corrent, els serveis sanitaris i el
subministrament elèctric. Les modalitats
de pagament dels serveis públics (aigua,
electricitat), amb les despeses de connexió i els rebuts de
consum mensuals, solen ser massa cares per als pobres.
Tot això crea un entorn idoni per a la transmissió de malalties,
fa que les famílies puguin perdre les seves cases i possessions i,
sobretot, les exposa a una qualitat de vida deplorable. Les
famílies pobres tenen dificultats per acumular excedents —
alimentaris i financers— i mantenir el consum quan deixen
d’ingressar diners o quan perden els seus cultius. A més, la
manca o la no-aplicació de lleis, regulacions i normatives
relatives als drets jurídics i polítics, la salut i la protecció del
medi ambient, la salut i la seguretat laboral, la prevenció de la
delinqüència i la lluita contra l’explotació i la discriminació són
moneda corrent. La competència desmesurada dels agricultors
rics i els interessos industrials per l’aigua, els terrenys
productius i les pesqueries sol desfavorir greument els pobres.
També sol ser molt difícil per als pobres fer valer els seus drets
i les seves necessitats per beneficiar-se d’un accés equitatiu als
béns i els serveis públics.
L’aigua és indispensable per reduir la pobresa. Un 13 %
de la població mundial —més de 800 milions de persones— no
disposa de prou aliments i aigua per viure una vida sana i
productiva. Subministrar l’aigua necessària per alimentar una
població que no para de créixer i equilibrar-ho amb altres
demandes d’aigua és un dels grans reptes d’aquest segle.
Subministrar aigua per als fluxos ambientals i la indústria
agreujarà encara més les tensions exercides sobre els recursos
hídrics. Ampliar els serveis de l’aigua als 1.100 milions de
persones que actualment no disposen d’aigua i a 2.600 milions
de persones que no disposen d’un servei de sanejament
millorat fa encara més gran aquest repte. Cal fer front a les
malalties relacionades amb l’aigua, com la malària, que causa
de 300 a 500 milions de brots de la malaltia i d’1,6 a 2,5
milions de defuncions cada any. A moltes parts del món, la
quantitat d’aigua disponible s’està reduint i la qualitat està
empitjorant.
C A P Í TO L 1 5 | C O N C L U S I O N S I M E S U R E S R E C O M A N A D E S
45
A daltRierol als Andes, Perú.
15CAPÍTOL 15Conclusions
i mesuresrecomanades
UN-WATER/WWAP/2006/3
46
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
L’accés insuficient a l’aigua es deu sobretot a unsubministrament ineficaç més que a escassetats d’aaigua.L’accés insuficient es deu moltes vegades a una mala gestió, a
la corrupció, la manca d’entitats adequades, la inèrcia
burocràtica i a una manca d’inversió en personal i
infraestructures. Les escassetats d’aigua i l’augment de la
contaminació són problemes determinats per factors socials i
polítics que es poden solucionar modificant la demanda i la
utilització de l’aigua per mitjà de campanyes de sensibilització i
educació i reformes
de les polítiques
hidrològiques. La crisi
de l’aigua està cada
cop més relacionada,
per tant, amb la
nostra manera de
gestionar l’accés i el
control dels recursos
hídrics i els seus
beneficis.
Moltes de lessolucions als
problemes de l’aigua recolzen sobre una millorgovernança. L’aigua és indispensable per promoure el
desenvolupament socioeconòmic, protegir l’entorn i assolir els
objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM). Amb tot,
pocs països de renda baixa inclouen l’aigua com a peça clau de
la seva planificació nacional i els seus pressupostos. La mala
gestió de l’aigua és un fenomen generalitzat, caracteritzat per
la manca d’integració, els mètodes sectorials i la resistència
administrativa al canvi dels grans organismes públics en un
context d’augment de la competència. Molt poques autoritats
locals i associacions de l’aigua disposen dels recursos
necessaris per assumir les responsabilitats delegades pels
governs centrals.
La capacitat de recuperació social i econòmica és la clauper mantenir el desenvolupament i satisferr els objectiusde la societat. El Projecte del Mil·lenni de l’ONU estipula que
l’èxit a llarg termini de la realització dels ODM depèn de la
sostenibilitat ambiental. Sense aquesta sostenibilitat, cap guany
no durarà ni serà equitatiu. Part del problema és conseqüència
del poc esforç polític dedicat al desenvolupament sostenible en
comparació amb el creixement econòmic.
Els problemes i els reptes de l’aigua estan relacionats is’han de tractar d’una manera holística. Les diferents
qüestions de l’aigua són interdependents i cal actuar amb més
sentit comú a l’hora de distribuir i gestionar els recursos
hídrics. És indispensable un enfocament flexible dins dels
àmbits estratègic i local. Per trobar-hi una resposta, com també
per assolir els ODM, cal adoptar un enfocament holístic basat
en els ecosistemes, és a dir, la gestió integrada dels recursos
hídrics (GIRH). La GIRH s’ha d’adaptar a les situacions
socioeconòmiques del moment. Les circumstàncies locals, però,
hi poden posar obstacles:
■ manca de coordinació de les activitats de gestió;
■ manca d’eines de gestió adequades;
■ incapacitat per integrar les polítiques dels recursos hídrics;
■ fragmentació institucional;
■ personal poc format o poc qualificat;
■ dèficit de finançament;
■ manca de sensibilització pública, i
■ implicació limitada de les comunitats, les ONG i el sector
privat.
A causa d’aquests obstacles i altres dificultats, molt pocs països
han assolit la fita del Pla d’Aplicació de Johannesburg segons la
qual la GIRH s’ha d’incorporar als plans nacionals de recursos
hídrics a final del 2005.
La fiabilitat de les dades és indispensable per a la GIRH.Un enfocament holístic de la gestió de l’aigua es recolza sobre
el coneixement dels diferents sistemes implicats. A part dels
aspectes hidrològics també ha de tractar les qüestions
socioeconòmiques, polítiques, institucionals i financeres. Amb
tot, les dades sobre la pràctica totalitat dels subjectes en
relació amb les qüestions de l’aigua sovint són insignificants,
incoherents, poc fiables o incompletes. No n’hi ha prou amb
recollir dades. S’han de sintetitzar, analitzar i comparar amb
altres fonts.
Calen indicadors sòlids per supervisar el progrés assolit.Per facilitar la comprensió, la protecció i l’accés als recursos
necessaris, les tendències s’han de determinar i el progrés s’ha
de supervisar. Per això hem d’elaborar indicadors. Aquesta
tasca, però, resulta difícil per diverses raons, com ara la manca
general de dades fiables i coherents.
El sector de l’aigua necessita molta més inversió. La
manca d’informació i indicadors fiables ha contribuït a una
greu manca d’inversió i a la inadequació de l’ajuda aportada
pels donants al sector de l’aigua. Els inversors privats
desestimen les inversions perquè consideren que el sector
presenta molts riscos i que els rendiments de les inversions són
més baixos que en altres sectors. Els inversors dels sectors
públic i privat també són dissuadits per una governança
ineficaç. Segons les últimes informacions, però, les inversions
en el sector de l’aigua són cada cop més rendibles. En són un
exemple les intervencions ràpides dirigides als pobres, com la
millora dels sistemes de tractament i emmagatzematge de
l’aigua als domicilis. Per al sector del regadiu, el regatge gota a
gota i les bombes de pedal són dos mètodes rendibles per
equipar els agricultors pobres amb aquestes tecnologies.
Cal més transparència, responsabilitat i implicació delsinterlocutors. Un dels principals obstacles per assolir els ODM
és la manca d’inversions estrangeres. No obstant això, la manca
d’una bona governança també sol ser una barrera a aquest
finançament. Això es pot arreglar fomentant la transparència i
la responsabilitat. Per aconseguir-ho fa falta més implicació
dels interlocutors en tots els àmbits de govern i la participació
dels grans grups i del sector privat.
SE
CC
IÓ 5
A daltGrup de dones a favor delmicrocrèdit, Andra Pradesh,Índia.
UN-WATER/WWAP/2006/3
47
C A P Í TO L 1 5 | C O N C L U S I O N S I M E S U R E S R E C O M A N A D E S
La cooperació internacional i nacional és necessària perassolir els ODM relacionats amb l’aigua i laa reducció dela pobresa. Tot i que per assolir els ODM és absolutament
indispensable que els països adoptin aquest tipus de mesures,
també és una obligació moral que els països més rics es
preparin per compartir la seva riquesa per tal d’assolir els
objectius. Els països amb rendes més baixes han de fer realitat
les reformes anunciades i millorar la governança; els països
industrialitzats han de complir els seus antics compromisos
d’augmentar l’AOD i l’assistència tècnica. Val a dir, però, que tot
i que s’assoleixin els ODM, encara hi haurà un ampli segment
de la societat sense accés als serveis, i aquestes persones
probablement seran els més pobres dels pobres.
Hi ha molts exemples de millores. El primer pas per a una
millor governança és la sensibilització, seguida del compromís i
la participació dels interlocutors. L’elaboració d’indicadors i els
estudis de cas demostren que s’ha progressat. El
desenvolupament econòmic pot funcionar i funciona a moltes
parts del món. La magnitud de la pobresa extrema s’està
reduint, tant en termes absoluts com en percentatge de la
població mundial. Els països de rendes més baixes que creixen
ràpidament —el Brasil, l’Índia i la Xina— han adoptat una sèrie
d’iniciatives per millorar la governança de l’aigua i superar les
dificultats del subministrament de serveis de l’aigua, i aquestes
iniciatives es podrien adaptar a altres països. El progrés del
microcrèdit podria aportar el capital essencial per a l’ampliació
del subministrament d’aigua, gràcies a una disponibilitat de
fons molt més alta per als més pobres, i també contribuir a
reduir la seva inseguretat. No obstant això, el finançament dels
organismes de microcrèdit no s’ha de limitar a les fonts
tradicionals com ara els governs, les organitzacions d’ajuda i les
organitzacions benèfiques. El cost de les operacions també s’ha
de reduir, perquè el microcrèdit, tal com està concebut
actualment, requereix molta mà d’obra.
Sense accés als subministraments d’aigua fiables i dequalitat, el desenvolupament s’estancarà i less fites delsODM no s’assoliran. El Projecte del Mil·lenni ha deixat clar
que el món disposa avui de la riquesa i els instruments per fer
el que es necessita. Amb determinació i voluntat política, els
nivells de cooperació internacional acordats en la Declaració
del Mil·lenni, i reiterats en la Cimera Mundial de l’ONU del
2005, la reforma del sector de l’aigua i els ODM es poden
assolir.
SE
CC
IÓ 5
A daltBarri de barraques inundat ala vora del riu Pasig, Manila,Filipines.
RECOMANACIONS
■ Avaluar el context dins del qual s’han de tractar les
qüestions relacionades amb l’aigua.
■ Reconèixer que les diferents qüestions de l’aigua estan
interrelacionades i que, amb l’augment de la demanda i, en
general, la reducció de l’oferta, la competència entre els
usos i els usuaris està augmentant, fet que exigeix molta
prudència a l’hora de distribuir el recurs.
■ Avaluar la gran varietat de circumstàncies i de solucions
que s’han d’adaptar a cada situació.
■ Comprendre que l’aigua es desplaça dins d’uns límits
naturals, però que aquests límits no se solen correspondre
amb les unitats administratives en què s’organitzen les
societats.
■ Millorar les dades bàsiques a partir de la recerca.
L’aprofundiment del coneixement i la interpretació són
condicions indispensables per millorar la gestió de tots els
sistemes implicats.
■ Concentrar-se en la governança.
■ Preveure les circumstàncies variables i adaptar-s’hi.
■ Assumir tota la responsabilitat de les actuacions: cal una
actuació responsable i la implicació de tota la societat.
S’ha d’animar els individus a assumir la responsabilitat dels
seus problemes. Així mateix, en els àmbits local i nacional,
els governs han d’assumir la seva part de responsabilitat.
En els àmbits internacionals, s’ha d’assumir la
responsabilitat per fixar objectius i fites que el món ha
d’intentar assolir, i avaluar les situacions mundials amb
vista a compartir el coneixement.
UN-WATER/WWAP/2006/3
48
R E S U M E X E C U T I U | L ’ A I G U A , U N A R E S P O N S A B I L I T A T C O M P A R T I D A
CR
ÈD
ITS
DE
LE
S F
OTO
S
COBERTA© SAOPID Mexico© UNESCO – Andes / CZAP / ASA© UNESCO – I. Forbes © Sven Torfinn / Panos© UNESCO – J. W. Thorsell© Yann Arthus-Bertrand /
La Terre vue du Ciel© Surapol Pattanee© Chris Stowers / Panos© Australian Water Partnership
CAPÍTOL 1pàg. 3© UNHCR/D. Shresthapàg. 6© ONU-Habitat© Thomas Cluzel
CAPÍTOL 2pàg. 7© Yann Arthus-Bertrand /
La Terre vue du Ciel© Richard Franceyspàg. 9© UNESCO / O. Brendan
CAPÍTOL 3pàg. 10© ONU-Habitatpàg. 11© UNESCO - Dominique Roger© ONU-Habitat
CAPÍTOL 4pàg. 12© Ron Giling / Still Picturespàg. 13 © Mitchell Rogers / UNEP /
Still Picturespàg. 14© UNESCO – Roni Amelan© Thomas Cluzel
CAPÍTOL 5pàg. 15© Christopher Uglow / UNEP /
Still Picturespàg. 16© Yann Arthus-Bertrand/La Terre
vue du Cielpàg. 17© UNESCO – I Forbes© F. Ardito / UNEP / Still Pictures
CAPÍTOL 6pàg. 18© Jorgen Schytte / Still Pictures© Andras Szöllösi-Nagypàg. 19© UNESCO – Dominique Rogerpàg. 20© ONU-Habitat
CAPÍTOL 7pàg. 21© FAO/13504/I. de Borhegyipàg. 22© FAO/15157/ A. Conti© FAO/17086/M. Marzotpàg. 23© Yann Arthus-Bertrand /
La Terre vue du Ciel
CAPÍTOL 8pàg. 24© UNESCO – I. Forbes pàg. 25© Marcia Zoet / UNEP /
Still Picturespàg. 26© Mark Edwards / Still Pictures
CAPÍTOL 9pàg. 27© GAP-BKI© Sean Sprague / Still Picturespàg. 28© Hartmut Schwarzbach /
Still Pictures© UNESCO
CAPÍTOL 10pàg. 30© UNESCO - B. Bissonpàg. 31© UNESCO – E. Schneider© UNESCO – Alexis N.
Vorontzoff
CAPÍTOL 11pàg. 33© UNESCO – Dominique Roger© UNESCO – Bruno Cottacordapàg. 34© Julio Etchart / Still Pictures
CAPÍTOL 12pàg. 35© Jorgen Schytte / Still Picturespàg. 36© Deanna Donovan© Thomas Cluzelpàg. 37© Thomas Cluzel
CAPÍTOL 13pàg. 38© UNESCO – Michel Ravassard© UNESCO – Niamh Burkepàg. 39© UNESCO – Niamh Burkepàg. 40© UNESCO-IHE© UNESCO – O. Brendan
CAPÍTOL 15pàg. 43© Thomas Cluzelpàg. 44© Sean Sprague / Still Picturespàg. 45© A. Appelbe / UNEP /
Still Pictures
COBERTA POSTERIOR© UNESCO-IHE© AFSAD / Doganaysevindik© Christopher Uglow / UNEP /
Still Pictures© AFSAD / Selim Aytac
El Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics vol agrair a l’Ankara FotografSanatçilari Dernegi, a Yann Artus-Bertrand, a l’Associació Australiana de l’Aigua, a ThomasCluzel, a Deanna Donovan, a la FAO, a Richard Franceys, al GAP Bolge Kalkinma IdaresiBaskanligi Arsivi, a Surapol Pattanee, a la Secretaria de l’Aigua, l’Obra Pública i laInfraestructura per al Desenvolupament del Govern de l’Estat de Mèxic, a Andras Szöllösi-Nagy, a la UNESCO, a UNESCO-IHE, a ONU-Habitat i a l’ACNUR la seva generosacol·laboració per il·lustrar aquest resum executiu.
Les fotografies de Yann Artus-Bertrand de La Terre vue du Ciel (La Terra des del Cel)demostren, ara més que mai, que els nivells i els models actuals de consum i explotaciódels recursos naturals no són sostenibles a llarg termini. Mentre la producció mundial debéns i serveis s’ha multiplicat per set des del 1950, el 20 % de la població mundial no téaccés a l’aigua potable, el 25 % no disposa d’electricitat i el 40 % no disposad’instal·lacions sanitàries. Dit d’una altra manera, una cinquena part de la població delmón viu als països industrialitzats, consumeix i produeix en excés i genera una quantitatingent de contaminació. Les quatre cinquenes parts restants viuen als països en via dedesenvolupament i, la major part, en la pobresa. La pressió que exerceixen sobre elsrecursos naturals de la Terra per satisfer les seves necessitats són tan grans que provoquenuna degradació constant de l’ecosistema del nostre planeta i dels subministramentslimitats d’aigua dolça, aigua de mar, boscos, aire, terra llaurable i espais oberts.
En aquest període decisiu, l’alternativa que ofereix una política de desenvolupamentsostenible hauria d’ajudar a provocar els canvis necessaris per tal de «satisfer lesnecessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures desatisfer les seves pròpies necessitats».* Les imatges de La Terre vue du Ciel, inseparablesdel text que acompanyen, ens conviden a reflexionar sobre l’evolució del planeta i el futurdels seus habitants.
Tots i cadascun de nosaltres podem actuar cada dia pensant en el futur dels nostres fills.
Equip de La Terre vue du Ciel
* Citació de l’informe Brundtland, Comissió Mundial sobre l’Entorn i el Desenvolupament: Our common future, Oxford University Press 1987.
Coberta anteriorBARRA ASPERSORA PIVOTANT, Ma’an, Jordània (29°43’ N 35°33’ E). Aquesta barra aspersora pivotant automotriu, inventada pelnord-americà Frank Zybach el 1948 i patentada el 1952, perfora el sòl fins a estrats profunds entre 30 i 400 m per sota de lasuperfície a la recerca d’aigua. És una barra pivotant amb aspersors, de 500 m de llargada, muntada sobre grans rodes, amb unacapacitat de regatge de 78 hectàrees de terreny. Els països de l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica van experimentar l’increment mésràpid del món en importacions de gra en la dècada de 1990. La producció d’una tona de gra requereix unes 1.000 tones d’aigua iaquests països s’estimen més importar el gra i poder satisfer unes necessitats cada cop més grans en lloc de produir el gra donadal’escassetat d’aigua. De fet, si Jordània no canvia els seus models actuals d’ús de l’aigua, les reserves d’aigües subterrànies es podrienassecar abans del 2010. Les aigües subterrànies ja s’estan sobreexplotant als Estats Units d’Amèrica, l’Índia i la Xina. Les tècniquesde regatge, però, gasten menys i responen millor a les necessitats de les plantes, i permeten estalviar entre un 20 i un 50 % del’aigua que s’utilitza en l’agricultura.
Capítol 2ESTACIÓ DE PERFORACIÓ HIDRÀULICA EN UN POBLE A PROP DE DOROPO, a Costa d’Ivori (9°47’ N, 3°19’ W). A tot el continentafricà, la tasca d’anar a recollir aigua sol recaure sobre les dones, com es veu a prop de les regions de Doropo i Bouna, al nord deCosta d’Ivori. Les estacions de perforació hidràulica, equipades amb bombes que solen ser manuals, estan substituintprogressivament els tradicionals pous, i els contenidors de plàstic, metall esmaltat o alumini estan substituint els canaris (gransgerres de terracota) i les carabasses per transportar un recurs tan valuós. L’aigua d’aquests pous té millors condicions de salubritatque la dels pous tradicionals, el 70 % de la qual no és apta per al consum humà. Actualment, el 20 % de la població mundial nodisposa d’aigua potable. A l’Àfrica aquesta xifra s’eleva fins a dues de cada cinc persones, però més de la meitat de la població deles àrees rurals no té accés a aigua neta. Les malalties causades per l’aigua insalubre són la causa principal de la mortalitat infantilals països en via de desenvolupament: la diarrea mata 2,2 milions d’infants de menys de cinc anys. A l’Àfrica i l’Àsia, davant delcreixement de les seves poblacions, la millora de l’accés a l’aigua potable i neta serà un dels reptes principals de les pròximesdècades.
Capítol 5CONFLUÈNCIA DEL RIU URUGUAI I UN DELS SEUS AFLUENTS, Misiones, Argentina (27°15’ S 54°03’ W). El bosc tropical argentí,dràsticament desboscat per donar pas a l’agricultura, ha deixat de ser la defensa efectiva contra l’erosió que va ser en el passat. Lesfortes pluges que cauen a la província de Misiones (2.000 mm l’any) s’abaten contra el sòl i s’enduen grans quantitats de terraferruginosa cap al riu Uruguai, que es torna d’un color ocre fosc. El riu Uruguai (1.612 km de longitud) baixa gran pels afluents queporten residus vegetals i desguassa a l’oceà Atlàntic a l’àrea del riu de la Plata, formant l’estuari més gran del món (200 kmd’amplada), on el riu aboca els sediments que arrossega. Els sediments s’acumulen als canals d’accés al port de Buenos Aires, ques’ha de dragar periòdicament perquè els vaixells hi puguin navegar. Els dipòsits acumulats a les boques dels rius poden modificar elspaisatges formant deltes o guanyant terreny al mar.
Capítol 7TREBALLANT ELS CAMPS AL NORD DE JODHPUR, Rajasthan, Índia (26°22’ N 73°02’ E). El Rajasthan, el segon estat més gran del’Índia en superfície (342.240 km2), es troba a la regió nord-occidental del país. El 65 % de l’estat està cobert per formacionsdesèrtiques de sorra i l’escassetat d’aigua és responsable en gran part de la baixa productivitat del sòl. No obstant això, laconstrucció de sistemes de regadiu, dels quals es beneficia el 27 % de les terres llaurables de l’Índia, ha ajudat al desenvolupamentde l’agricultura. S’hi cultiva el mill, la melca, el blat i l’ordi. La collita d’aquests grans al final de l’estació seca és una tasca que solrecaure sobre les dones, les quals, fins i tot quan treballen als camps, porten el tradicional orhni, un llarg mantó de colors brillantsque és típic de la regió. Més de la meitat del territori de l’Índia es dedica a l’agricultura, que produeix una quarta part del productenacional. Cada any el país recull uns 220 milions de tones de gra, més d’una desena part de la producció mundial, xifra que el situacom a segon productor mundial de blat i arròs. Però el vell conflicte entre l’augment de la producció i el creixement demogràfic aratambé es veu afectat per la reducció de les reserves d’aigües subterrànies; la greu sequera de l’abril del 2000 va afectar 20 milionsde persones al Rajasthan.
Crèdits de les fotos
UN-WATER/WWAP/2006/3
49
✁
� Envieu una factura proforma (aquesta factura s’haurà de pagar abans que s’expedeixin els informes).
� Cupons de la UNESCO (venuts en moneda nacional per a ús en compres de la UNESCO. Per obtenir més informació i saber quins són els punts de distribució, aneu a
http://www.unesco.org/general/eng/about/coupon/coupons.shtml.)
Pagament enviat: � Visa � Eurocard � Mastercard � Xec (excepte Eurocheques, que s’han de pagar a DL Services sprl, en euros. S’han de retirar en un banc francès o belga)
Targeta número:���������������� Venciment: Codi de verificació de 3 dígits:
(Es troba al revers de la vostra targeta de crèdit)
Data: Signatura::
Escriviu en majúscules.
Dades de facturació
Cognom:
Nom:
Adreça:
Ciutat: Codi postal:
País:
Escriviu en majúscules.
Dades de tramesa (si són diferents de les dades de facturació)
Cognom:
Nom:
Adreça:
Ciutat: Codi postal:
País:
Pagament en línia segur: http://www.unesco.org/publishing
Correu: WWAP – UNESCO Division of Water Sciences
1, rue Miollis, 75732 Paris Cedex 15, FRANÇA
Telèfon: Informació sobre el llibre: +33 (0) 1 45 68 39 28 (WWAP)
Comanda directa: +32 25 38 43 08 (DL Services)
Fax: +33 (0) 1 45 68 58 29 (WWAP)
Correu electrònic: [email protected] (DL Services)
Distribuïdors nacionals: Trobareu una localitat pròxima a la llista de socis
de distribució mundial a http://www.unesco.org/publishing
F O R M U L A R I D E C O M A N D A
� UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility92-3-104006-5 Inclou CD-ROM interactiu.............................................................................................................................................................56,00 € x ________ = _________________
� UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility92-3-104007-3 Només CD-ROM ...................................................................................................................................................................................36,00 € x ________ = _________________
� UN World Water Development Report 2003 - Water for People, Water for Life92-3-103881-8 Inclou CD-ROM interactiu ..............................................................................................................................................................36,00 € x ________ = _________________
� UN World Water Development Report 2003 - Water for People, Water for Life+ UN World Water Development Report 2006 - Water: A Shared Responsibility+ dos CD-ROM interactius .............................................................................................................................................................................................................................70,00 € x ________ = _________________
Quantitat a pagar ________________+ ports: Europa = 5,50 € ________________Resta del món = 10,00 € ________________
TOTAL ____________€
L'aigua,una responsabilitat compartidaSegon informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics
Sol·licitud d’exemplars
Si feu la comanda el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) tindreu un 20 % de descompte
UN-WATER/WWAP/2006/3
50
Enquesta: Una crida als nostres lectors de tot el mónPer tal d’orientar millor la producció del WWDR3, us agrairíem que dediquéssiu uns minuts a respondre la nostraenquesta. Els vostres comentaris sobre tots els aspectes de l’informe ens seran de molta ajuda. Separeu el qüestionari i envieu-lo per correu o fax (mireu a l’altra cara), tant si feu una comanda com si no.
Nom: .......................................................................................................................................................................................................................................................................................
Organització: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
Adreça: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Telèfon: ............................................................................ Correu electrònic: ..........................................................................................................................................................
Grup d’edat � < 18 � 18-30 � 30-60 � > 60 Sexe � Dona � Home
Quin és el vostre nivell d’estudis?
Quin és el vostre sector/activitat principal? (Marqueu tots els que correspongui)
Quin dels següents termes descriu millor el vostre entorn de treball?
A quina edició de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics (WWDR)teniu accés o heu llegit?
WWDR 1: Water for People, Water for Life (2003) � Hi tinc accés � L’he llegit � Versió web � Versió impresa
WWDR 2: Water, a Shared Responsibility (2006) � Hi tinc accés � L’he llegit � Versió web � Versió impresa
Quines àrees de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics us interessen més? (Marqueu totes les que correspongui)
Comenteu lliurament l’informe globalment. Voleu fer alguna observació per a futurs informes? .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Com vau conèixer l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics? (Marqueu totes les que correspongui)
Com vau obtenir un exemplar de l’Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics?� Regal � Biblioteca � Prèstec � Còpia per a referència professional � Compra � Versió web
En quina llengua us seria més útil tenir l’informe?� Anglès � Àrab � Espanyol � Francès � Rus � Xinès � Altres ...............................................................................
Quin format de l’informe us és més útil? � Llibre � CD-ROM � Versió en línia (PDF)
Quantes persones comparteixen o compartiran els vostres exemplars de l’informe? � 1-3 � 4-6 � 7-10 � 10
Quins llocs web relacionats heu visitat?
� UNESCO – http://www.unesco.org � Portal de l’aigua de l'UNESCO – http://www.unesco.org/water� PMARH – http://www.unesco.org/water/wwap� Una altra organització de l’ONU (especifiqueu) ........................................................................................................................... � Cap de les anteriors
GRÀCIES PEL VOSTRE TEMPS.
� Organització intergovernamental� Biblioteca� Govern local� Govern nacional
� Organització no governamental� Entitat sense ànim de lucre� Empresa privada� Universitat
� Altres (especifiqueu)…………………………………………………………
� L'aigua i la governança� L'aigua i els assentaments humans� L'estat del recurs� L'aigua i els ecosistemes
� L'aigua i la salut� L'aigua i l’alimentació� L'aigua i la indústria� L'aigua i l’energia
� Gestionar riscos� Compartir l’aigua� Valorar l’aigua� Estudis de cas
� Llibreria� Fòrum/exposició (especifiqueu)......................................................................................
� Recerca per Internet� Referència bibliogràfica� Indicació personal
� Article de premsa (especifiqueu)......................................................................................
� Nota de premsa� Recerca� Seminari/conferència (especifiqueu)......................................................................................
� Fullet del PMARH� Butlletí d’informació del PMARH� Lloc web del PMARH� Fullet del WWDR� Altres (especifiqueu)......................................................................................
� Escola primària� Batxillerat� Formació professional
� Diplomatura� Llicenciatura� Doctorat
� Doctorat
� Agricultura/alimentació� Comunicació� Construcció/enginyeria� Assessoria� Educació/formació� Energia� Medi ambient� Pesca i aqüicultura� Finances/banca/economia
� Atenció sanitària/farmàcia� Assegurances� Transport terrestre i marítim� Justícia� Gestió� Mitjans/món editorial� Exèrcit� Ciències naturals/recerca� Ciències socials
� Recerca universitària� Estudiant� Turisme/gestió de costes� Comerç/distribució� Desenvolupament urbà i rural� Gestió de recursos hídrics/sanejament� Altres (especifiqueu)…………………………………………………………
UN-WATER/WWAP/2006/3
L’AIGUA, UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA
Presentació: Kofi Annan,secretari general de l’ONU
Pròleg: Koïchiro Matsuura, Director general de la UNESCO
Prefaci: Gordon Young, coordinador del PMARH
SECCIÓ 1: CONTEXTOS VARIABLES
CAPÍTOL 1 : Viure en un món que canvia
Aquest capítol reconeix la funció bàsica de lautilització i la distribució de l’aigua en la reducció dela pobresa i el desenvolupament socioeconòmic idebat els efectes i la repercussió que l’aigua té sobreel canvi demogràfic i tecnològic, la globalització i elcomerç, la variabilitat climàtica, la sida, la guerra,etc. També es presenten els conceptes clau de lagestió de l’aigua, la sostenibilitat i l’equitat, així comla funció bàsica de les moltes activitats que elsistema de l’ONU desenvolupa en el sector de l’aigua.
CAPÍTOL 2: Els reptes de la governança – PNUD,amb FIDA
Aquest capítol reconeix que la crisi de l’aigua és enbona mesura una crisi de governança i exposa moltsdels grans obstacles per a una gestió sòlida isostenible de l’aigua: la fragmentació del sector, lapobresa, la corrupció, l’estancament delspressupostos, la reducció de l’assistència aldesenvolupament i de la inversió en el sector del’aigua, la inadequació de determinades institucions ila manca de participació de les parts interessades. Lareforma de la governança de l’aigua és lenta, i peraixò aquest capítol fa recomanacions per equilibrarles dimensions social, econòmica, política i ambientalde l’aigua.
CAPÍTOL 3: L’aigua i els assentaments humans enun món en procés d’urbanització – ONU-HABITAT
El creixement demogràfic provoca grans problemesarreu del món. Les creixents necessitats urbanes desubministrament d’aigua i sanejament, sobretot alspaïsos de renda baixa i mitjana, han de fer front auna competència cada cop més gran amb altressectors. L’augment de la renda en altres parts de lapoblació mundial alimenta la demanda de béns iserveis manufacturats, tots els quals requereixenaigua. Aquest capítol destaca la magnitud de lescreixents demandes urbanes d’aigua i que gairebéuna tercera part dels habitants de les ciutats d’arreudel món viuen en barraques.
SECCIÓ 2: SISTEMES NATURALS VARIABLES
CAPÍTOL 4: L'estat del recurs – UNESCO i OMM, ambAIEA
Aquest capítol analitza els principals components delcicle de l’aigua i ofereix un resum de la distribuciógeogràfica de tots els recursos hídrics del món, laseva variabilitat, les repercussions del canvi climàtic iels reptes relacionats amb l’avaluació del recurs.
CAPÍTOL 5: Els ecosistemes costers i d’aigua dolça– PNUMA
Els ecosistemes naturals, rics en biodiversitat,exerceixen una funció essencial en el cicle de l’aigua is’han de preservar. A moltes àrees, les diferentspressions que afecten els ecosistemes d’aigua dolçan’estan accelerant el deteriorament, perjudiquen els
mitjans de subsistència, el benestar dels humans i eldesenvolupament. Per capgirar aquesta tendència,protegir els ecosistemes i la biodiversitat ha de ser uncomponent fonamental de la gestió integrada delsrecursos hídrics (GIRH).
SECCIÓ 3: ELS REPTES DEL BENESTAR HUMÀ I EL DESENVOLUPAMENT
CAPÍTOL 6: Protegir i promoure la salut humana –OMS i UNICEF
L’estat de la salut humana no es pot separar d’unconjunt de condicions relacionades amb l’aigua:l’aigua potable, un sanejament adequat, la reduccióde les malalties relacionades amb l’aigua i lasalubritat dels ecosistemes d’aigua dolça. Cal milloraramb urgència la gestió de la utilització de l’aigua i elsanejament per tal d’augmentar el progrés cap alsODM relacionats amb la salut humana.
CAPÍTOL 7: L’aigua per a l’alimentació, l’agricultura iels mitjans de subsistència rurals – FAO i FIDA
La demanda diària d’aliments no es pot negociar. Elsector agrícola és el principal consumidor d’aiguadolça i per això afronta un gran repte: produir mésaliments i de millor qualitat fent servir menys aiguaper unitat de producció, per tal d’ajudar a protegir elscomplexos ecosistemes aquàtics dels quals depèn lanostra supervivència. Aquest capítol analitza elsreptes d’alimentar una població que creix id’equilibrar les seves necessitats d’aigua amb altresusos d’una manera sostenible. L’aigua obre els caminsper reduir la pobresa i consolidar els mitjans de vida.
CAPÍTOL 8: L'aigua i la indústria – ONUDI
Malgrat que la indústria necessita aigua neta, lacontaminació industrial perjudica i destrueix elsecosistemes d’aigua dolça a moltes àrees i això posaen perill la seguretat de l’aigua tant dels consumidorscom de la indústria. Aquest capítol se centra en larepercussió de la indústria sobre l’entorn de l’aigua acausa de les extraccions d’aigua i els abocamentsd’aigües residuals, i analitza una àmplia sèried’instruments reguladors i iniciatives voluntàries quepodrien millorar la productivitat de l’aigua, larendibilitat industrial i la protecció ambiental.
CAPÍTOL 9: L'aigua i l’energia – ONUDI
Per ser sostenible, el desenvolupament econòmicnecessita un subministrament d’energia adequat iestable. La situació canviant d’avui dia requereix teniren compte una sèrie d’estratègies per tal d’incorporarla producció d’energia hidroelèctrica i altres formesrenovables de producció d’energia per millorar laseguretat energètica alhora que es redueixen almínim les emissions que afavoreixen el canvi climàtic.Aquest capítol destaca la necessitat d’una gestiócol·laborativa dels sectors de l’energia i l’aigua pergarantir un subministrament sostenible i suficientd’energia i d’aigua.
SECCIÓ 4: LES RESPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ
CAPÍTOL 10: Gestionar els riscos: garantir elsguanys del desenvolupament – OMM, EIRD i UNU
El clima canvia i això fa que augmenti la incidència ila intensitat dels desastres naturals relacionats ambl’aigua, fet que repercuteix cada cop més sobre eldesenvolupament de les persones i el medi ambient.
Aquest capítol analitza, a partir d’un enfocamentintegrat, alguns dels mètodes per reduir lesvulnerabilitats dels humans i revisa els últims avençospel que fa a les estratègies de reducció dels riscos.
CAPÍTOL 11: Compartir l’aigua – UNESCO
L’augment de la competència pels recursos hídricspodria ser un factor de divisió. Els mecanismes decooperació i la governança compartida entre elsusuaris s’han de desenvolupar més per tal que elrecurs esdevingui un catalitzador de la cooperació iun mitjà dissuasiu de les tensions polítiques, ifomenti alhora un desenvolupament equitatiu isostenible.
CAPÍTOL 12: El valor i el preu de l’aigua - ONU-DESA
L’aigua engloba una sèrie de valors que s’han dereconèixer a l’hora de seleccionar les estratègies degovernança. Les tècniques d’avaluació són una de leseines principals del procés decisori sobre ladistribució de l’aigua i promouen no tan sols eldesenvolupament social, ambiental i econòmic, sinótambé la transparència i la responsabilitat en matèriade governança. Aquest capítol analitza les tècniquesd’avaluació econòmica i l’ús d’aquestes eines en eldesenvolupament de la política hidrològica i en lafixació del preu pels serveis de l’aigua.
CAPÍTOL 13: Aprofundir el coneixement i reforçarla capacitat – UNESCO
La recollida, la divulgació i l’intercanvi de dades,informació i coneixement tècnic relacionat ambl’aigua estan desequilibrats i, en molts casos, s’estandeteriorant. Avui és més urgent que mai millorarl’estat del coneixement sobre qüestions relacionadesamb l’aigua a partir d’una xarxa de recerca mundial ieficaç, la formació i la recollida de dades, i per mitjàde l’aplicació de models més adaptables, informats iparticipatius en tots els àmbits.
SECCIÓ 5: COMPARTIR LES RESPONSABILITATS
CAPÍTOL 14: Estudis de cas: cap a un modelintegrat
Aquests 16 estudis de cas d’arreu del món analitzenels típics reptes relatius als recursos hídrics i ensdonen una idea dels aspectes de la crisi de l’aigua iles diferents respostes de gestió que s’hi podenaplicar: la Comunitat Autònoma del País Basc(Espanya), la Xina (conca del Heihe), la conca delDanubi (Albània, Alemanya, Àustria, Bòsnia iHercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia,Hongria, Macedònia, Moldàvia, Polònia, Romania,Sèrbia i Montenegro, Suïssa, la República Txeca,Ucraïna), Etiòpia, França, Japó, Kenya, llac Peipsi(Estònia, Rússia), llac Titicaca (Bolívia, Perú), Mali,Mèxic, Mongòlia (conca del Tuul), conca de La Plata(Argentina, Brasil, Bolívia, Paraguai, Uruguai), Sud-àfrica, Sri Lanka, Tailàndia, Uganda.
CAPÍTOL 15: Conclusions i mesures recomanades
Aquest capítol enumera els punts essencials i elsmissatges clau presents en l’informe i enllaça unasèrie de conclusions i recomanacions per orientarfutures actuacions i millorar l’ús, la productivitat i lagestió sostenibles dels cada cop més escassosrecursos d’aigua dolça.
El CD-ROM que s’adjunta en la versió completa de l’informe és interactiu, conté hipervincles i inclou totes les taules de dades, els gràfics i els mapesdel WWDR2, així com seccions detallades sobre els avenços assolits en la creació d’indicadors i en els estudis de cas, entre altres materials moltvaluosos, tots els quals estan disponibles des del 22 de març del 2006 (Dia Mundial de l’Aigua) a http://www.unesco.org/water/wwap
UN-WATER/WWAP/2006/3
52
Títol original: Water a shared responsability. The United Nations World Water Development Report 2
© de l’edició original: UNESCO 2006
Títol català: L’aigua, una responsabilitat compartida. Segon informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics.
© de l’edició catalana: Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya.
Unescocat- Centre UNESCO de CatalunyaC/ Mallorca, 28508037 Barcelona Tel: 93 458 95 95 www.unescocat.org
Traducció: Marc Alba Revisió lingüística: Agnès Paltor Lluís
Edició realitzada amb la col·laboració de: Fundació Agbar.
Maig 2006
Dipòsit legal: B-29402-2006
UN-WATER/WWAP/2006/3
L'aigua,una responsabilitat compartida
Març del 2006, aprox. 600 pàgines, il·lustracions, bibliografia, índex
Enquadernació en rústica (inclou CD-ROM) ISBN 92-3-104006-5 56 €, CD-ROM (només) ISBN 92-3-104007-3 36 €
Aquest volum, una empresa conjunta dels 24 organismes que constitueixen ONU-Aigua i en col·laboració amb altresentitats vinculades a qüestions relatives a l’aigua dolça, engloba totes les regions i la majoria de països del món, ofereixun resum global actualitzat de l’estat i els usos de l’aigua dolça, els problemes importants relacionats amb l’aigua i els
mecanismes que tenen les societats per fer-hi front. Gràcies a una àmplia base de dades, l’anàlisi d’experts, els estudis de casi els centenars d’elements gràfics, és fins ara l’empresa més completa que ha fet una avaluació de l’aigua dolça i ofereix un
mecanisme per supervisar els canvis que es produeixen en el recurs i el progrés assolit en la consecució de les fites del desenvo-lupament, sobretot dels objectius de desenvolupament del mil·lenni.
A partir de les conclusions del primer Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics: aigua per a tothom, aiguaper a la vida (2003), l’informe del 2006 confirma la greu crisi actual de l’aigua —en gran part una crisi de governança— i asse-nyala la freqüent manca de capacitat i base de coneixements com un dels principals obstacles avui dia per assolir els nivells
necessaris de governança de l’aigua. Aquest volum proposa una visió més integrada de la gestió dels recursos hídrics per donarresposta a unes condicions ambientals i socioeconòmiques en ple procés de canvi.
El CD-ROM que s’adjunta en la versió completa de l’informe és interactiu, conté hipervincles i inclou totes les taules dedades, els gràfics i els mapes del WWDR2, així com seccions detallades sobre els avenços assolits en la creació d’indi-
cadors i en els estudis de cas, entre altres materials molt valuosos, tots els quals estan disponibles al lloc web delPMARH des del 22 de març del 2006 a http://www.unesco.org/water/wwap.
El WWDR2 està pensat per a un públic molt ampli, que inclou totes aquelles persones interessa-des o directament implicades en l’elaboració i la implantació de polítiques relacionades
amb l’aigua, així com gestors, investigadors, professors, estudiants i, sens dubte,els mateixos usuaris de l’aigua.
UN HABITAT
UNITED NATIONS
WMO
WHO
WORLD BANK
IAEA
I també ONU-DAES, UNECE, UNESCAP, UNECA, UNECLAC, UNESCWA
Organitzacióde les Nacions Unides
per a l’Educació,la Ciència i la Cultura
Edició catalana a càrrec de: Amb el suport de:
UN-WATER/WWAP/2006/3