TEXTOS GRECS

Curs 2013-2014

15/05/2009 2

1. Dades de lassignatura

Nom de lassignatura Textos grecs Codi 100404-1 Crdits ECTS 6 Curs i perode en el que simparteix

2013-2014 Segon Semestre

Horari Dm. 11.30-13-00 h.; Dv. 10.00-11.30 h

Lloc on simparteix Facultat de Filosofia i Lletres Llenges Catal

Professor/a de contacte

Nom professor/a Marta Oller

Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana

Universitat/Instituci UAB

Despatx B7/128

Telfon (*) 93 586 84 21

e-mail marta.oller@uab.cat

Horari datenci Per determinar 2. Equip docent

Nom professor/a Roser Arco

Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana

Universitat/Instituci UAB

Despatx B7/127

Telfon (*) 93 586 8401

e-mail Roser.Arco@uab.cat

Horari de tutories

Horari datenci Per determinar

15/05/2009 3

Nom professor/a Agust Alemany

Departament Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana

Universitat/Instituci UAB

Despatx B7/132

Telfon (*) 93 581 4254

e-mail Agusti.Alemany@uab.cat

Horari de tutories

Horari datenci Per determinar

15/05/2009 4

3.- Prerequisits

Tant pel que fa als continguts com a la metodologia, aquesta assignatura forma una unitat temtica amb lassignatura Gramtica grega, programada per al primer semestre daquest mateix curs, de manera que es donaran per sabuts i assimilats tots aquells continguts tractats anteriorment. Aquells alumnes que shi matriculin sense haver fet laltra, hauran dassumir lesfor destudiar els continguts previs pel seu compte. s convenient, per no imprescindible, que els estudiants tinguin un nivell bsic dangls, francs i itali, perqu es podran fer activitats extretes de bibliografia en aquestes llenges.

4.- Contextualitzaci i objectius formatius de lassignatura

Aquesta assignatura forma part de la Matria Llengua Clssica del Primer curs del Grau Estudis Clssics i es concep com una assignatura de Formaci bsica. Forma una unitat temtica i metodolgica amb lassignatura Gramtica grega del Primer Semestre. Els seus continguts cerquen oferir un aprofundiment en lestudi de la Llengua grega clssica amb lobjectiu final que lestudiant conegui les estructures morfosintctiques i el lxic grec necessari per poder llegir i interpretar textos grecs, en prosa tica o koin, de nivell mig. Lassoliment daquest objectiu final es fonamenta en tres eixos daprenentatge fonamentals:

1r. Coneixement de la gramtica bsica del grec clssic en les variants dialectals de ltic i koin. 2n. Memoritzaci dun lxic bsic de mots dalta freqncia en textos clssics. 3r. Traducci i interpretaci duna selecci de passatges en grec clssic, siguin obra dautors antics o b adaptacions o recreacions pensades per a laprenentatge de la llengua grega clssica.

15/05/2009 5

5.- Competncies i resultats daprenentatge de lassignatura.

Competncia CE04. Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers,

aplicant el mtode filolgic.

Resultats daprenentatge

RA1. Llegir, interpretar i traduir, si sescau, correctament un text grec en prosa tica de nivell mig. RA2. Conixer un lxic grec bsic.

Competncia CE01. Analitzar i aplicar els coneixements gramaticals adquirits a

lanlisi i a la comprensi de textos grecs.

Resultats daprenentatge

RA3. Analitzar morfosintcticament un text grec en prosa tica de nivell mig.

Competncia CE01. Aplicar les tcniques que permeten la comprensi rpida i

global del text, grec o llat segons sescaigui.

Resultats daprenentatge

RA4. Reconixer les estructures sintctiques i la morfologia bsiques, aix com el lexemes ms habituals de la llengua grega clssica.

CE = competncia especfica/ CT = competncia transversal

15/05/2009 6

6.- Continguts de lassignatura.

Els continguts daquesta assignatura sorganitzen al voltant dels tres eixos daprenentage fonamentals exposats anteriorment (Punt 4): 1r. Gramtica. Els continguts daquesta assignatura inclouen la descripci de les formes gramaticals i de les estructures sintctiques bsiques del grec clssic en tic i koin, dacord amb el temari segent: I. Morfologia:

I.1. Morfologia nominal. I.1.1. Els graus de ladjectiu. I.1.2. Els pronoms. I.1.3. Els numerals.

II.2. Morfologia verbal. II.2.1. El tema de perfet. Perfet dindicatiu. Infinitiu perfet. Participi perfet. El plusquamperfet. II.2.2. Limperatiu. II.2.3. El subjuntiu. II.2.4. Loptatiu.

II. Sintaxi:

II.1. La subordinaci. II.1.1. Les oracions subordinades adjectives o de relatiu. II.1.2. Les oracions subordinades completives (II): oracions depenents de verbs de temor, oracions amb , oracions interrogatives indirectes, oracions de participi. III.1.3. Les oracions subordinades circumstancials: temporals, causals, condicionals, concessives, consecutives, finals i comparatives.

II.2. Sintaxi del participi: participi atributiu i predicatiu. Genitiu absolut.

II.3. Sintaxi modal. N.B.1. Lordre dexposici no seguir necessriament el daquest temari. 2n. Lxic. Els estudiants memoritzaran un vocabulari de 600 mots dalta freqncia en grec clssic que sels proporcionar a principi del curs. 3r. Interpretaci i traducci de textos. Al llarg del curs es combinar la lectura de passatges dautors clssics originals amb la lectura de textos adaptats per a laprenentatge de la llengua grega. Aquesta part de lassignatura es far en dos seminaris de prctiques separats per nivells.

15/05/2009 7

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS DACTIVITAT ACTIVITAT HORES

RESULTATS DAPRENENTATGE

Dirigides (30%)

Exposici dels continguts de lassignatura. 21 h. RA1, RA3, RA4

Presentaci oral o escrita dexercicis i traduccions que exemplifiquin els temes gramaticals tractats.

21 h. RA1, RA2, RA3, RA4

Exmens parcials (mn. 2) 3 h. RA1, RA2, RA3, RA4 TOTAL 45 h. Supervisades (20%)

Lectura orientada i comentari de bibliografia complementria 12 h. RA1

Exercicis puntuables 18 h. RA1, RA2, RA3, RA4 TOTAL 30 h. Autnomes (50%)

Realitzaci dexercicis i traduccions 40 h. RA1, RA4 Estudi de gramtica i vocabulari 35 h. RA2, RA3 TOTAL 75 h.

La metodologia docent daquesta assignatura consistir en alternar les explicacions teriques de cadascun dels temes gramaticals enumerats en el punt anterior, amb la realitzaci dun seguit dexercicis prctics que ajudin els estudiants a retenir i a familiaritzar-se amb la gramtica bsica i el vocabulari de la llengua grega clssica. Per a la realitzaci de les prctiques sorganitzaran dos seminaris (principiants i no principiants) en funci dels nivells dels estudiants. Al principi del curs es lliurar un dossier amb una selecci de textos i exercicis daprofundiment en lestudi de la llengua grega, extrets dalguns dels manuals inclosos en la bibliografia. La professora podr afegir o eliminar activitats en funci de les necessitats i dels interessos dels estudiants.

15/05/2009 8

8.- Avaluaci

ACTIVITATS DAVALUACI HORES RESULTATS DAPRENENTATGE

Exercicis puntuables = 20% 12 h. (act. supervisada) RA1, RA2, RA3, RA4

Exmens parcials (mnim 2) = 70% [30+40] 3h (act. dirigida) RA1, RA2, RA3, RA4

Assistncia a classe = 10%

3h (act. dirigida) RA1, RA3, RA4

9- Bibliografia i enllaos web

Gramtiques, exercicis i antologies

ALBERICH, J., Delos 2. Barcelona 2003. BALME, M; LAWALL, G.; MIRAGLIA, L.; BRRI, T.F., Athenaze: Introduzione al greco

antico. Volume I. Montella (Avellino) 2009. BERENGUER AMENS, J., Gramtica griega. Barcelona 198633 [1942]. BERTRAND, J., La grammaire grecque par lexemple. Paris 1996. , Nouvelle grammaire grecque. Paris 2000. , Vocabulaire grec, du mot l'ide : l'abreg. Paris 2008.

Lavaluaci daquesta assignatura es far prenent com a referncia les activitats davaluaci que consten en el quadre inferior. s important que lestudiant tingui en compte que lavaluaci tamb contempla lassistncia regular a classe i la realitzaci i presentaci dels exercicis, traduccions i activitats diverses proposades a classe. Aquell estudiant que hagi presentat tres de les activitats davaluaci, no podr renunciar a ser avaluat; en altres paraules, no podr optar a tenir un No Presentat com a qualificaci final. A la Reavaluaci final, lestudiant podr recuperar la nota corresponent a alguns dels exercicis puntuables (20%) i un dels dos exmens parcials realitzats al llarg del curs.

15/05/2009 9

BIZOS, M., Cours de Thme grec. Paris 1999 [1944]. DEL POZO, A.; J. ALBERICH; C. LEN; P. LPEZ, Textos griegos. Barcelona 1984. FERNNDEZ GALIANO, M.; RODRGUEZ ADRADOS, F., Primera antologa griega. Madrid

20003 [1966]. MAHONEY, A. (ED.), Rouses Greek boy. A Reader. Newburyport 2010. RENNA, E.; FERONE, C. (EDS.), Parlare greco oggi: conversazione moderna in

greco antico. Napoli 1998. RICO, CH., Polis. Parler le grec ancien comme una langue vivante. Paris 2009. ROSE, W.H.D., A Greek boy at home. Glasgow-Dublin-Bombay 1909. SAFFIRE, P.; FREIS, C., Ancient Greek alive. North Carolina Press 1999. SHELMERDINE, C.W., Introduction to Greek. Newburyport 20082. VERNHES, J.V., . Initiation au grec ancien. Paris 20013 [1994]. Diccionaris i lxics

ALBERICH, J.; ROS, M., La transcripci dels noms propis grecs i llatins. Barcelona 1993.

BAILLY, A., Dictionnaire grec-franais. Paris 196626 [1950]. PAVN, J.M., Diccionario manual griego-espaol. Barcelona 199317 [1967]. FERNNDEZ GALIANO, M., La transcripcin castellana de los nombres propios

griegos. Madrid 19692. Enllaos web:

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/glossa/gramma.html Resum de gramtica grega en catal elaborat per Sebasti Giralt.

http://www.extremaduraclasica.com/gramatica_griega/index.html Resum de gramtica grega en castell elaborat per Carlos Cabanillas.

http://bcs.fltr.ucl.ac.be/GraGre/00.Plan.htm Resum de gramtica grega en francs elaborat per Anne-Marie Boxus.

http://www.chironweb.org/wiki/index.php/Diccionarios_y_vocabularios Enllaos a pgines web amb diccionaris de grec clssic.

http://athenaze.wikispaces.com Activitats complementries sobre lAthenaze, de qualitat variable.