EL TEXT ARGUMENTATIU

Intenció comunicativa

Un text argumentatiu és aquell que serveix per a exposar un seguit de raonaments a fi de convèncer, persuadir o dissuadir els receptors d’un discurs.

•Exemples: discursos polítics i religiosos, els debats, els assaigs, els articles d’opinió, els editorials, les queixes, les sol·licituds i la publicitat.

La funció del llenguatge predominant és la conativa o apel·lativa, ja que l’emissor es proposa incidir sobre el comportament del receptor. Al mateix temps, també ho és la funció referencial perquè ens mostra uns fets objectius que tot seguit s’intenten demostrar.

Funció del llenguatge predominant

Elements bàsics Aquest elements que donen coherència al discurs persuasiu són:

Tesi: idees que defensa l’autor sobre el tema en qüestió. (cal no confondre amb el tema: assumpte o matèria que tracta un discurs o text).

Arguments: aportació de raons, proves o exemples per validar o refutar una tesi.

Exemples d’identificar tesi i argumentsVeus un anunci a la televisió o bé a una revista o diari:

•Tesi: compra’t el cotxe que s’anuncia.•Arguments: un bon cotxe, equipament, té un bon preu, etc.

Estructura

Introducció: fixa el marc o l’estat de l’opinió que ha generat el text, i que també serveix per exposar-ne les intencions.

Exposició: conté la tesi al voltant del qual s’articula el text. (a vegades es troba dintre de l’introducció).

Desenvolupament: aplega arguments que aporta l’emissor per defensar el seu plantejament.

Conclusió: és la síntesi del que s’ha exposat i argumentat anteriorment, per tal de reforçar la tesi exposada o se n’hi afegeix una altra.

Exemples de textos argumentatiusUna carta al director.L'ajuntament de Barcelona s'ha gastat molts diners dels contribuents per posar un asfalt especial en alguns carrers de la ciutat per disminuir la contaminació acústica.

Em sembla molt bé, però ¿per què el consistori no es pren tan seriosament el soroll que fan les motos?

Sembla com si aquests vehicles tinguessin una butlla per poder circular sense respectar el codis ni persones, i a més a més, per fer tan soroll com vulguin. És una vergonya que mentre es gasten els diners en esmorteir el soroll dels autobusos, trens i els cotxes, cada vegada les motos fan més soroll. Fa de mal pensar. Crec que el millor seria retirar-les de la circulació i no deixar-los sortir fins que no complissin els requisits de la llei. Aquesta seria una bona solució per acabar amb el problema que molesta la majoria del ciutadans.

Victoria Pijoan. Mataró.

Introducciói exposició

Desenvolupament

Conclusió

Orígens de la sensació de fam

Aparentment, la sensació de la fam prové de l’estómac, com si partís d’aquesta víscera l’excitació perifèrica que la determina; però no és així en realitat. L'experimentació fisiològica ha demostrat que l’extracció de l’estómac en els gossos no existeix la necessitat d’ingerir aliments ni altera el ritme de la seva aparició. Quant a l’home, s’ha observat que tots aquells gastròpates als quals s’ha operat amb èxit grans reseccions d’aquesta estranya sentien fam de la mateixa manera que abans de l’operació. D’altra banda, la secció dels pneumogàstrics no priva el naixement de l’esmentada sensació. Aquestes i altres experiències clàssiques demostren que la sensació que es localitza a l’estómac no s’ha de confondre amb la de la fam , ja que aquesta subsisteix o reapareix independentment d’aquella.

RAMÓN TURRÓ, Orígens del coneixement: la fam

Refutació d’una tesi contrària considerada errònia

argument

tesi

nova tesi

Trets estilístics• Ús de la primera persona gramatical (singular o plural) per a exposar els fets, ja que l’argumentació representa a un individu o col·lectiu.

• Verbs que ordenen, prohibeixen, sol·liciten, preguen, conviden, desafien, repten, pregunten, prometen, ofereixen, declaren, presenten asseveracions, opinions, pensaments, etc. Sobretot en present d’indicatiu.

•També és freqüent l’ús de verbs de voluntat (voler, agradar, desitjar), de llengua (dir, preguntar, parlar) i pensament (pensar, creure, observar, mirar); també són freqüents els adverbis d'evidència o reafirmació, que actuen sustentant les afirmacions dites.

• Substantius, adjectius i adverbis imprescindibles, aquells que busquen l’exactitud i la precisió, però amb matisos d’expressió d’emocions.

•Expressions valoratives.

•Tot de recursos retòrics: metàfores, perífrasis, repeticions, sinonímia, antítesi, paral·lelismes, apòstrof, preguntes retòriques, etc.

•La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i bombardeig d’argument

•Connectors: en primer lloc, per començar, d’una banda, etc. (d’ordre); és a dir, en relació amb, per exemple, etc. (explicatius); però, tanmateix, malgrat que, encara que,etc. (contrast); en poques paraules, en resum, per acabar, etc. (conclusió).

• Conjuncions causals: perquè, ja que, etc.,

•En general, enunciats extensos i de complexitat sintàctica, que reflecteix la tendència explicativa i argumentativa del pensament: oracions causals, consecutives i condicionals.

•La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.

•Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

•Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

Alta humanitat en els nostres dies

Director:

Tothom almenys una vegada a la vida hauria de ser cambrer, amb interminables jornades de treball, o teleoperador, per tenir d’aguantar una tremenda esbroncada d’un client descontent. Almenys una vegada a la vida hauria de ser comercial, per patir a la pròpia pell el menyspreu de qui no es molesta a ser educat amb tu. Caldria ser també controlador de zona blava, per suportar les mirades de menyspreu i com aquests molts casos més. Uns són escuts humans de grans empreses, altres, tenen la necessitat de guanyar-se la vida on ningú vol fer-ho. Per unes o altres raons, estem perdent humanitat.

Ismael Martínez. Cambre (la Corunya).

Exemples concrets

Carta al director:

Exemple 1:

Aquest text és una carta al director, per tant és augmentatiu ja que vol convèncer del maltractament que reben molts del personal laboral (tesi), especialment cambrers, viatjant, comercials, etc.

Hi ha una introducció: “Tothom almenys una vegada a la vida hauria de ser cambrer, amb interminables jornades de treball, o teleoperador, per tenir d’aguantar una tremenda esbroncada d’un client descontent”

Anàlisi

També té un intercanvi d’arguments: “Almenys una vegada a la vida hauria de ser comercial, per patir a la pròpia pell el menyspreu de qui no es molesta a ser educat amb tu. Caldria ser també controlador de zona blava, per suportar les mirades de menyspreu i com aquests molts casos més”.

I per finalitzar una conclusió: “Uns són escuts humans de grans empreses, altres, tenen la necessitat de guanyar-se la vida on ningú vol fer-ho. Per unes o altres raons, estem perdent humanitat”.

 Hi ha verbs com hauria, patir, caldria,.. que indiquen més clarament aquestes argumentacions.

El que sobra és personal laboral Director:

El problema a Espanya no és tant d’excés de funcionaris com del personal laboral de les administracions públiques, és a dir, contractat per aquestes. És en aquest darrer cas en el qual es generen les relacions entre clients, ja que la conservació del lloc de treball depèn del manteniment en el poder d’un determinat grup polític, ja que gràcies a la gestió d’aquest s’ha aconseguit l’ocupació.

Per tant, no fiquem en el mateix sac a uns i altres. En la meva opinió, sobra personal laboral, ja que en moltes ocasions es fan servir en àrees supèrflues (especialment en l’àmbit de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, per no parlar dels organismes autònoms i empreses públiques), i falten funcionaris públics. No hi ha res més que veure la situació dels jutjats en aquest país, falten funcionaris públics.

Carlos Arjona

Exemple 2:

Carta al director:

Aquest text és augmentatiu per diverses raons: l’autor per mitja del text vol convèncer que sobra

personal laboral (tesi). Té una estructura:

-Una introducció i exposició-Un desenvolupament o intercanvi d’arguments-Una conclusió

-una introducció:• “El problema a Espanya no és tant d’excés de

funcionaris com del personal laboral de les administracions públiques, és a dir, contractat per aquestes”

Anàlisi

-un intercanvi d’arguments o desenvolupament:

“És en aquest darrer cas en el qual es generen les relacions entre clients, ja que la conservació del lloc de treball depèn del manteniment en el poder d’un determinat grup polític, ja que gràcies a la gestió d’aquest s’ha aconseguit l’ocupació.

Per tant, no fiquem en el mateix sac a uns i altres. En la meva opinió, sobra personal laboral, ja que en moltes ocasions es fan servir en àrees supèrflues (especialment en l’àmbit de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, per no parlar dels organismes autònoms i empreses públiques), i falten funcionaris públics”

-una conclusió:“No hi ha res més que veure la situació dels

jutjats en aquest país, falten funcionaris públics”.

Utilització expressions d’opinió: En la meva opinió

Connectors de causalitat: ja que,…

http://batxillerat.blogspot.com/2005/10/el-text-argumentatiu.html

http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/argu.thtmlhttp://www.contenidoweb.info/textos/texto-argum

entativo.htmhttp://es.wikipedia.org/wiki/Texto_argumentativohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Text_argumentatiu

Recursos electrònics