terceres jornades sobre produccions agrÍcoles en el … · dels més habituals és el xarop de...
TRANSCRIPT
TERCERES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP
Informe de Valoracions
Organitza:
Ajuntament de Tremp
Coordina:
Amb la col·laboració de:
Comunitat de Regants i Expectants de la conca de Tremp
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de
Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 7 comarques” i
cofinançada pel Fons Social Europeu.
1
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Índex -------------------------------------------
Presentació .................................................................................................................................... 2
CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS PER A CONSUM HUMÀ .............................................................. 6
EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA JOAQUÍN COSTA Y LA LITERA DE BINÉFAR.......................... 13
PLANTACIONS D’OLIVERA EN REGADIU ...................................................................................... 18
NOVES PLANTACIONS D’AMETLLER EN REGADIU ....................................................................... 28
ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES DE FUTUR .................. 42
LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020 ........................................................................................... 54
INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG ....................................... 58
GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS ................................................................................ 69
FINQUES EXPERIMENTALS D’AMETLLERS EN REGADIU .............................................................. 74
FRUITA SECA TEIXIDÓ .................................................................................................................. 75
Relació de ponents ...................................................................................................................... 77
2
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Presentació-------------------------------------
El cicle de les TERCERES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL
PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP
és una acció promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp,
Isona i Conca Dellà i la Pobla de Segur. Aquesta acció ha comptat amb la col·laboració de la
Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAAM de la
Generalitat de Catalunya i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. Les Terceres Jornades
sobre produccions agrícoles han estat coordinades pel Centre de Desenvolupament Rural
Integrat de Catalunya.
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del
Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
En el marc d’aquestes terceres jornades, s’ha volgut donar resposta a algunes de les qüestions
que es plantegen els pagesos de la conca de Tremp, com són les varietats que es poden
adaptar millor al nou regadiu, els cultius que poden ser més rendibles, la gestió de l’aigua, les
possibilitats de transformació dels productes que s’obtenen o les vies de comercialització.
En aquestes terceres jornades, s’han realitzat cinc sessions que han tractat les següents
temàtiques:
Jornada 1. Conreus extensius de panís. L’experiència de la
cooperativa de Binéfar: panís per a consum humà.
Jornada 2. Plantacions d’olivera en regadiu i noves plantacions
d’ametller en regadiu.
Jornada 3. Els mercats agraris: funcionament, volatilitat i estratègies
de futur. La reforma de la PAC 2014-2020.
Jornada 4. Introducció al reg i components d’una instal·lació de reg.
Gestió de les comunitats de regants.
Jornada 5. L’ametller en regadiu. Sortida per a conèixer plantacions
d’ametller en reg, transformació i comercialització de la producció.
A continuació es presenta el programa i un breu resum de valoracions i conclusions de cada
jornada.
3
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Fulletó de difusió de les Terceres Jornades sobre Produccions Agrícoles
4
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Fulletó de difusió de la cinquena jornada de les Terceres Jornades.
5
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 1
Dimarts 30 d’octubre de 2012
- Jaume Lloveras. Catedràtic d’universitat a la UdL Dep. de Producció i Ciència Forestal IRTA-UdL
- Juan José Mallén. Soci de la Cooperativa del Campo Joaquín Costa y la Litera, i President de la Asociación de Amigos de Maíz de Consumo Humano y de Semilla de Alfalfa Aragón
CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS I
L’EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA DE BINÉFAR EN PANÍS PER A CONSUM HUMÀ
6
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 1
CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS PER A CONSUM HUMÀ
Jaume Lloveras. Catedràtic d’universitat a la UdL Dep. de Producció i Ciència Forestal IRTA-
UdL
1. EL BLAT DE MORO
El panís és un aliment bàsic. Es troba entre els cereals més importants al món:
1.- Blat de moro: 844 milions t.
2.- Arròs: 672 milions de t.
3.- Blat: 650 milions de t.
Els cultius transgènics ( blat de moro o la soja) no estan permesos per consum humà a Europa
!!! No obstant, Espanya importa:
1.- Més de 3 milions de Tm. de panís (molt d'ell transgènic pel nostre bestiar).
2.- Entre 3 i 4 milions de Tm. de soja, la gran majoria transgènica.
Imatge d’un gra de blat de moro:
Tipus de blat de moro
Dentat
Flint o panís plata
Popcorn o panís per a crispetes
7
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Dolç
Blanc
Waxy
Amylomaíz
Panís amb alt contingut en lisina
Per què serveix ?
1.- Aliment humà (directament)
2.- Aliment animal
3.- Industria alimentària
4.- Biocombustibles
Usos actuals del blat de moro:
El blat de moro prové de Amèrica Central.
A Catalunya el blat de moro per a consum humà ha estat un conreu tradicional en algunes
comarques. Les "nostres" varietats? El farro, farina de blat de moro blanc.
El blat de moro s’utilitza en la indústria alimentària i està en molts dels aliments habituals, un
dels més habituals és el xarop de glucosa. El jarabe de glucosa se obtiene por la hidrólisis
enzimática de almidón de distintos productos naturales: del maíz, del trigo… se puede realizar
una hidrólisis parcial o total, dando paso a distintos productos.
….. éste proporciona una dulzura relativa de 40 (el azúcar de mesa tiene un valor de 100, igual
que el jarabe de maíz rico en fructosa), es un producto muy utilizado en la industria con
distintas finalidades, por ejemplo en las masas fermentadas y masas batidas (repostería, etc.),
Unión Europea
Piensos
81%
Industria
Química
10%
Consum
o
Humano
9%
España
Industria
Química
25%
Consumo
Humano
3%
Piensos
72%
8
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
por su acción higroscópica, es decir, es un azúcar que retiene la humedad y conserva los
productos en mejores condiciones por más tiempo….
…..además pues evita la cristalización que se produce en el congelado (helados), es decir, hace
los cristales de hielo mucho más pequeños, casi inapreciables al …
També actualment hi ha nova generació de plantes transgèniques, que aporten millores
nutricionals als grans. Per exemple, panís amb carotenoides.
2. INDICACIONS GENERALS DE LA PRODUCCIÓ DE PANÍS
Despeses de producció del panís en reg (Lloveras, 2012):
Apartat Preu (€/ha)
Preparació del sòl i sembra 200 (136 - 252)
Llavor 230 (176 - 320)
Adobat mineral 444 (288 - 550) (30%)
Fitosanitaris 100 (80 - 120)
Recol·lecció i transport 126
Assecatge 164 (130 - 216)
Aigua + regador 194 (160 – 330)
Total 1.453 € (1.235 -1.635)
Preu del panís a 200 (€/t) (33pts/kg) → 7.200 kg, per cobrir despeses
Preu del panís a 215 (€/t) (36pts/kg) → 6.800 kg
Aspectes principals de l’ecologia del panís:
- Temperatura base: 6-10 ºC
- Temperatura òptima: 25-30ºC
- Temperatura màxima: 40ºC
- Pluviometria: 25 mm-5.000 mm
- Períodes crítics de dèficit hídric
El panís és un dels cultius tradicionals en els regadius de la vall de l’Ebre (≈ 90.000 ha), on
forma part de les rotacions de cultius.
Les produccions de gra (en regadiu): 10-19 Tm/ha.
9
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Necessita una major inversió que altres cultius.
Dóna (depenent del preu del gra) un major marge brut que altres cultius herbacis.
Per produir panís, es donen les següents recomanacions:
- Preparar i cuidar el sòl adequadament.
- Escollir la varietat adequada i el cicle.
- Adobar correctament.
- Un bon maneig del cultiu (sembra, densitat, etc).
- Volum d’aigua necessària.
- Protecció del cultiu (plagues, malalties, males herbes).
- Collir en el moment adequat.
Es parla de cicles FAO (correlació amb el mínim de dies sembra-maduresa). El cicle mitjà-llarg
(cicle 600-700 FAO), és el que més es fa a Lleida.
10
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
A Catalunya, l’IRTA disposa d’informació de rendiments de panís a partir de diferents assajos de
varietats en diferents territoris de l’àmbit català. A Tremp, però, no hi ha camps experimentals,
caldria extrapolar les dades.
11
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
El cicle depèn de la Temperatura (influencia en el creixement i en el desenvolupament de la
planta) i del fotoperíode (quantitat d’hores de llum).
o TEMPERATURA:
- Influencia en tots els estadis de creixement i desenvolupament
o FOTOPERÍODE:
- Panís respon com a planta de dies curts
- Afecta a la iniciació floral, etc.
- Varietats de cicle curt � insensibles a fotoperíode
Determinació de la integral tèrmica (graus dia): floració, maduresa (capa negra del gra).
o Càlcul de la integral tèrmica:
Tmàx + Tmín UT/Dia = - Tb 2
Tmàx: temperatura màxima diària Tmin: temperatura mínima diària
Tb: temperatura base (6 i 10ºC)
o 4 models:
- Mètode francès: Tb = 60ºC, a partir de les T màximes i mínimes diàries enregistrades.
- Mètode francès: Tb = 60ºC, considerant Tmàx ≥ 30ºC.
- Mètode americà: Tb = 10ºC, a partir de les T màximes i mínimes diàries enregistrades.
- Mètode americà: Tb = 10ºC, considerant Tmàx ≥ 30ºC.
12
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Classificació de varietats de panís segons el nombre de graus-dia en base 6ºC:
Denominació Mínimin - Máxim
� Ultraprecoces - 1725
� Muy precoces 1726 - 1825
� Precoces 1826 - 1925
� Semiprecoces 1926 - 2075
� Ciclo medio 2076 - 2125
� Semitardios 2126 – 2175
� Tardíos 2176 - 2225
Efecte de la temperatura en la producció de panís:
13
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA JOAQUÍN COSTA Y LA LITERA DE
BINÉFAR
Juan José Mallén. Soci de la Cooperativa del Campo Joaquín Costa y la Litera, i President de la
Asociación de Amigos de Maíz de Consumo Humano y de Semilla de Alfalfa Aragón
1. PRODUCCIÓ DE PANÍS PER COMUNITATS AUTÒNOMES
CC.AA
PRODUCCION MAÍZ
2012 2011 2010 2009
PAIS VASCO 3.870 0 1.935 2.829
NAVARRA 202.680 163.963 139.620 153.177
LA RIOJA 6.300 2.750 2.817 4.725
ARAGÓN 503.660 591.722 442.357 541.671
CATALUÑA 406.173 369.249 342.000 371.230
CASTILLA LEON 950.000 1.047.914 888.804 978.363
CASTILLA LA MANCHA 253.656 432.155 280.280 321.430
EXTREMADURA 667.018 559.581 358.857 390.636
ANDALUCIA 383.210 327.800 209.970 248.260
RESTO 122.874 227.066 181.706 363.585
ESPAÑA 3.499.441 3.722.200 2.848.346 3.375.906
2. PRODUCCIÓ DE PANÍS PER PROVÍNCIES A L’ARAGÓ
AMBITO
PAC
2000
PAC
2001
PAC
2002
PAC
2003
PAC
2004
PAC
2005
PAC
2006
PAC
2007
PAC
2008
PAC
2009
PAC
2010
PAC
2011
PAC
2012
HUESCA 38.556 53.037 46.612 50.057 51.496 34.609 31.373 34.886 29.573 36.330 31.141 38.265 32.550
TERUEL 3.551 4.799 4.256 5.050 5.765 5.627 4.509 4.240 3.342 3.522 3.049 3.267 3.159
ZARAGOZA 32.754 41.187 27.642 33.185 33.591 24.747 19.802 21.829 25.330 23.766 17.463 21.584 19.390
ARAGÓN 74.861 99.023 78.510 88.292 90.852 64.983 55.684 60.955 58.245 63.618 51.653 63.116 55.099
14
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
El maneig del cultiu de panís per part de la Cooperativa Joaquín Costa:
1. La despesa de l’aigua de reg té lloc des del mes de març fins a principis d’agost,
aprofitant les tempestes de primavera.
2. Amb la sembra primerenca, s’evita la contaminació per pol·linització d’altres
plantacions properes de blat de moro que no són de consum humà.
3. Amb la sembra primerenca, no tenen atacs del taladre.
4. El panís per a consum humà, en el moment de comercialitzar-lo, el poden destinar a
consum humà o a consum animal, de manera que tenen dues opcions.
5. Que la rendibilitat que s’aconsegueix amb sembres primerenques i en cicles 500 a 600
és igual o superior a la d’altres blats de moro.
6. La comercialització del panís es pot fer al mes de setembre, un mes abans que el panís
procedent de França.
7. Amb aquestes sembres, s’aconsegueix una zona lliure de contaminació, preservant el
medi natural.
A la Cooperativa Joaquín Costa, porten més de 10 anys fent diferents assajos de panís per
estudiar la productivitat i el rendiment, i aconseguir un estalvi d’aigua.
Assaig de panís per a consum humà (2012)
2012
SUPERFÍCIE (ha) 6,22
DENSITAT DE SEMBRA (plantes/ha)� (0,73*0,16) 86.000
DATA DE SEMBRA 20/04/2012
DATA DE COLLITA 02/10/2012
ADOBAT 600 (8-15-15) + 500 UREA
TRACTAMENTS HARNESS GTZ+SPADE
CONS. AIGUA (m3/ ha) ≈ 6.500
010.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.00090.000
100.000110.000
PAC 2000 PAC 2001 PAC 2002 PAC 2003 PAC 2004 PAC 2005 PAC 2006 PAC 2007 PAC 2008 PAC 2009 PAC 2010 PAC 2011 PAC 2012
EVOLUCION DE LA SUPERFICIE DE MAIZ EN ARAGON (00-12)
HUESCA TERUEL ZARAGOZA ARAGÓN
15
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Treballen amb la varietat N43, de cicle 600 curt, atès que és el que els ha donat més bons
resultats en els assajos.
16.02916.478
17.652
18.896
12.500
13.500
14.500
15.500
16.500
17.500
18.500
19.500
PR32T83 PR32T16 PR33W82 PR34N43
ENSAYO DE VARIEDADES DEL MAIZ DE CONSUMO HUMANO EN LA ZONA
16
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
A través de la Cooperativa, van crear l’Asociación de amigos del maíz de consumo humano y
semilla de alfalfa de Aragón. L’objectiu és protegir la feina dels agricultors i les produccions dels
cultius foranis invasius i contaminants.
Treballen amb Híbrids.
Per a fer la hibridació, és necessari que grans de pol·len dels pendons femenins (inflorescència
masculina) d’una planta fertilitzin els panots (inflorescència femenina) d’una altra. El panís té
com a característica la fertilització creuada i oberta, de manera que és necessari evitar que les
plantes escollides com a femenines s’autopol·linitzin. Per això, s’utilitza un procediment
anomenat de castració o retirada de l’espiga de la femella abans de l’alliberació del seu pol·len.
Des de l’associació, gràcies a l’experiència de la Cooperativa Joaquín Costa dels últims deu-
dotze anys, s’intenta que l’agricultura sigui el més respectuosa amb el medi ambient, procurant
contaminar el mínim possible i sent respectuosa amb la salut.
Des de l’Associació, es sembra panís de consum humà perquè té aquesta garantia. La
rendibilitat transgènic-no transgènic és la mateixa, el fet de ser transgènic no vol dir que tingui
més productivitat.
En el mercat de l’alimentació, es precisa controlar les llavors mitjançant patents per a generar
dependència.
Ells venen la producció a Syral, una indústria alimentària.
Fan rotació amb alfals. L’alfals l’utilitzen per a fer pinso per animals (a Saragossa hi ha tres
fàbriques de pinso que fan pinso sense soja, el fan amb alfals). A més a més, l’alfals aporta
nitrogen al sòl i s’evita les aportacions de nitrats químics.
17
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 2
Dijous, 8 de novembre de 2012
- Juan Francisco Hermoso. Transferència Tecnològica i Serveis Olivicultura i Fruita Seca. IRTA Mas Bover.
- Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA.
Plantacions d’olivera en regadiu i noves plantacions d’ametller en regadiu.
18
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 2
PLANTACIONS D’OLIVERA EN REGADIU
Juan Francisco Hermoso. Transferència Tecnològica i Serveis Olivicultura i Fruita Seca. IRTA
Mas Bover.
1. ECOLOGIA
• CLIMA
o Clima mediterrani
o 300-600 mm/any
o Hiverns suaus (-2ºC a 0ºC)
o Estius calorosos (30ºC a 35ºC)
• SÒL
o Adaptació a diversos tipus de sòls
2. SISTEMES DE PLANTACIÓ
• Plantació TRADICIONAL
o 100 arbres/ha (d’1 a 3 peus/arbre)
• Plantació INTENSIVA
o Vibrador: 200-400 arbres/ha (vas alt)
o Collossus: 500-700 arbres/ha
• SUPERINTENSIU (SETO)
o > 1500 arbres/ha
En els últims anys, hi ha hagut una expansió en el cultiu de l’olivera.
2. OLIVICULTURA TRADICIONAL
• Plantacions envellides
• Costos de cultiu elevats (recol·lecció i poda)
• Baixes produccions (1000 a 2.5000 kg/ha en secà, i 3.000 a 5.000 kg/ha en regadiu)
• Rendibilitat econòmica molt baixa
19
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
• Ajudes UE 2014 ?
• Model plantació: 70-120 arbres/ha i 80 m3/arbre
S’estan recuperant algunes varietats tradicionals locals per les propietats nutricionals, riques en
polifenols, que tenen interès a nivell, i podrien ser interessants en el mercat.
PROBLEMÀTICA
• Climatologia adversa: humitat elevada, gelades, vent, sequera, etc
• Problemes fitosanitaris: mosca, repilo, sabonosa, etc
• Sòls pobres
• Plantacions envellides (alternants)
• Varietats tradicionals poc adaptades a l’olivicultura moderna
3. OLIVICULTURA MODERNA
• 200-400 arbres/ha
• Vas: esquelet format per tres branques principals inserides al tronc, amb angles oberts i
branques secundàries sobre aquestes.
• Mac entre línies: 5 a 8 m, i entre arbres: 4 a 7 m
• Entrada en producció: 5-6 anys
20
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
SISTEMAS Y DISEÑO DE PLANTACIÓN 13
• Bones condicions orogràfiques i edafo-climàtiques
• Plantacions mecanitzables
• Costos de cultiu mig-baix
• Altes produccions: 5.000 a 7.000 kg en secà, i 8.000 a 12.000 kg/ha en regadiu
• Bona rentabilitat econòmica
4. PLANTACIONS SUPERINTENSIVES
• > 1.500 arbres/ha
SITUACIÓ ACTUAL
• 100.0000 ha (40% Espanya, origen Catalunya)
• Disponibilitat d’aigua > 2.000 m3/ha
• Plantacions en grans superfícies (>15 ha) i poc accidentats
• Cost d’implantació elevat i major impacte de gelades i sequera
• Problemàtica del cultiu (lluminositat, poda i tractaments fitosanitaris)
• Potencial productiu i rentabilitat en estudi
• Inversions a curt plaç (15 anys, segons latitud)
• Replantació o rejoveniment (marcs dinàmics)
• Palmeta: esquelet format per un eix central amb 3 o 4 pisos formats per branques en
sentit oposat, tot en un mateix pla.
• Marc entre línies: 3,5 a 4,5 m, i entre arbres: 1,25 a 2,5 m
• Entrada en producció: 2-3 anys
21
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
PRINCIPALS AVANTATGES (SETO)
• Ràpida entrada en producció
• Altes produccions durant els primers anys
• Mecanització de la collita
• Recol·lecció ràpida del fruit
• Qualitat del producte
5. OLIVICULTURA ALTA DENSITAT
• Ypsilon: vas de 2 braços, perpendiculars a la línia d’arbres i en les què s’insereixen les
branques secundàries. No és fàcil de formar.
• Marc entre línies: 5 a 7 m, i entre arbres: 2 a 4 m
• Entrada en producció: 4-5 anys.
• Eix central (piràmide o monocon): esquelet format per un eix central i branques
disposades irregularment al voltant del tronc. Facilitat de renovació de branques.
• Marc entre línies: 5 a 6 m, i entre arbres: 2 a 3 m.
• Entrada en producció: 3-4 anys.
22
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
6. ADAPTACIÓ AL MEDI
LA TEMPERATURA COM A FACTOR LIMITANT
• Temperatures hivernals
o Resistència al fred
o Necessitats de fred hivernal
• Temperatures primaverals
o Susceptibilitat al fred
o Necessitats de calor per a la floració
• Temperatures estivals
GELADES. DANYS EN OLIVERES
Els òrgans de l’olivera mostren diferent grau de sensibilitat a la gelada.
Arrels < fulles < brots < gemmes
23
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
En les gemmes afectades:
• Tenen menys inflorescències
• Es desenvolupen amb més espai
• Emeten fulles noves amb deformacions
En troncs i branques
• Esquerda d’escorça i canvi degut a la falta d’elasticitat de l’escorça
• Decoloració de l’escorça (fusta de crema a marró)
• Producció d’exudats pel teixit cortical
• Tuberculosi (la bactèria penetra per les ferides)
En fruits (gelades severes)
• Aparició d’arrugues a l’epidermis
• Pansiment i decoloració del peduncle (tonalitats marronoses)
• Disminució del contingut i qualitat dels olis
En zones amb risc de gelades és important:
• L’elecció de la varietat
• El maneig de la plantació (poda, reg i fertilització)
Les oliveres podades a la tardor pateixen més danys que les no podades.
El risc excessiu després de la recol·lecció provoca majors danys, però els arbres es recuperen
millor.
Aplicacions de N després de setembre retarden l’enduriment.
La resistència està altament relacionada amb l’acumulació de carbohidrats.
En estat de repòs:
• T entre 0ºc i -5º � petites ferides en brots i branques joves per on pot penetrar
malalties i plagues
• T entre -5ºC i -10ºC � poden matar brots i branques joves
• T inferiors a -10ºC –> mort de branques joves i inclús de tota la part aèria
Durant el període de creixement vegetatiu:
24
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
• T lleugerament < 0ºC � danys greus en brots provocant la mort de gemmes i fulles
tendres (recén formades)
• T lleugerament > 0ºC � pot afectar la floració,provocant la formació de flors
incompletes
Durant el creixement i maduració del fruit:
• T < 0ºC � disminueix la producció i la qualitat de l’oli
7. REG
Reg localitat (plantacions d’oli) DOSI MODERADA (1.000 a 2.000 m3/ha)
Increment de: producció / creixement vegetatiu / pes del fruit i contingut d’oli
Recomana consultar el portal Ruralcat. A la Pobla de Segur, hi ha una estació meteorològica.
Influència del reg en la qualitat de l’oli:
• Menor intensitat del color
• Menor contingut en polifenols totals
• Menor estabilitat
25
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
• Menys amarg, picant i astringència
• Major dificultat de maneig d’olives en post-collita (rotures i aplastaments)
8. FERTILITZACIÓ
Oliveres adultes (kg/ha): 80-110 N; 30-50 P2O5; 70-90 K2O
Deficiències minerals: Bor i Ferro
Fertirrigació i adobat foliar (en algunes plantacions)
9. PLAGUES I MALALTIES AL MEDITERRANI
• Plagues més importants: mosca, prays i caparreta
• Malalties més importants: repilo, jabonosa i verticillium
10. RECOL·LECCIÓ
Els mètodes moderns són els vibradors de branques, vibradors multidireccionals de tronc, i
recol·lectors cavalcants.
Determinació del moment òptim:
• Maduració de l’oliva
• Caiguda natural
• Contingut en oli
26
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
• Evolució de la qualitat de l’oli
• Incidència de l’època de recol·lecció en la collita següent
27
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
La tendència avui dia és avançar la recol·lecció.
28
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
NOVES PLANTACIONS D’AMETLLER EN REGADIU
Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA
1. PRODUCCIÓ MUNDIAL D’AMETLLA
EUA és el principal productor mundial d’ametlla. Espanya es troba a una posició molt llunyana
respecte EUA.
2. PRODUCCIÓ D’AMETLLA A ESPANYA
La situació actual a Espanya es troba molt allunyada de la dels grans productors, EUA i
Austràlia.
29
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Tot i així, la situació a Espanya està canviant: hi ha noves plantacions en millors condicions,
noves varietats i portaempelts, i nous sistemes de reg, que estan permetent incrementar els
rendiments d’ametlla a Espanya i que pugui ser un cultiu rentable i econòmicament sostenible.
PUNTS CLAU:
És necessari competir en un mercat mundial, cada cop més globalitzat.
El cultiu de l’ametller necessita d’una profunda reconversió per a poder fer front a la
competència dels EUA i altres països.
Les plantacions han de ser competitives, i si no ho són, tard o aviat desapareixeran.
30
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
ASPECTES IMPORTANTS EN LES NOVES PLANTACIONS
MATERIAL VEGETAL: varietats i portaempelts
DISSENY DE LA PLANTACIÓ: comportament agronòmic de les varietats
MANEIG DE LA PLANTACIÓ: plantació i formació
VARIETATS D’AMETLLER
o Floració primerenca: Llargueta, Marcona, Ramillet, Garrigues, etc.
o Floració tardana: Ferragnès, Ferraduel, Guara, Masbovera, Glorieta, Marta, Constantí,
Vairo, Soleta, Belona, etc.
o Floració extra-tardana: Tarraco, Marinada, Mardía, Penta, Tardona
OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE MILLORA:
o Floració tardana
o Alta capacitat productiva
o Qualitat del fruit
o Autofertilitat
o Vigor
o Facilitat de formació i poda
o Tolerància a les condicions adverses (gelades, sequera, malalties, etc)
Els nous regadius permeten nous cultius d’ametller. L’ametller s’està veient com un cultiu de
futur.
Cal entendre el cultiu de l’ametller com un fruiter.
VARIETATS IRTA
o Francolí
o Glorieta
o Masbovera
Títol d’obtenció vegetal del
MAPA el 1992
31
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
o Constantí
o Marinada
o Tarraco
o Vairo
VAIRO, MARINADA, CONSTANTÍ I TARRACO
o Alta capacitat productiva i ràpida entrada en producció
o Fruit de qualitat
o Autofertilitat (3) / Pol·linització creuada (1)
o Floració tardana o molt tardana
o Facilitat de formació i poda
Títol d’obtenció vegetal del
MAPA el 2011
32
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
33
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
34
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
AUTOFERTILITAT I POL·LINITZACIÓ
- VARIETATS AUTOESTÈRILS
- VARIETATS AUTOFÈRTILS
Tot i ser varietats autofèrtils, és important que hi hagi abelles, que faciliten la quallada.
+ AGENTS POL·LINITZADORS � MILLORAR EL QUALLAT I LA PRODUCCIÓ
(abelles o Bombus)
35
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EFECTES DE LES GELADES
36
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Si hi ha gelades, és important que la flor aguanti!.
Marcona i Llargueta són les més sensibles.
Les varietats noves que floreixen més tard, són més resistents.
A -5ºC, els efectes ja augmenten. Vairo se salva. Amb el fruit quallat, és el moment més
sensible.
PORT DE L’ARBRE
- OBERT
- SEMI-ERECTE
- ERECTE
37
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Hi ha d’haver un equilibri entre el port i el vigor de l’arbre.
38
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
MALALTIES
PORTAEMPELTS
o Plantacions tradicionals: terrenys marginals / cultiu de secà / terrenys calcaris
o Noves plantacions: problemes de replantació (secà i regadiu) i problemes d’asfíxia
radicular (regadiu)
Material vegetal portaempelts:
o Francs: ametller i presseguer
o Clonals: híbrids i prunera
DISSENY DE LA PLANTACIÓ
o Data de plena floració: primerenca, mitjana, tardana i molt tardana
o Compatibilitat en la pol·linització: autofèrtils i autoestèrils
o Època de maduració: procés de recol·lecció i maneig del reg
o Vigor de l’arbre: marc de plantació, tolerància al secà i maneig del reg i de la
fertilització
MANEIG DE LA PLANTACIÓ
o Tipus de plançó
o Altura de tall (1,10 – 1,20 m)
o Tutor (1,50 m)
o Maneig de plagues
39
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
FORMACIÓ EN ELS PRIMERS ANYS
o Formació 1r any (primavera)
o Engruixir el tronc
o Formar les branques principals
o Pinçar els nous creixements
o Repetir els pinçaments
o Poda en verd:
o Molt important en regadiu
o Des del primer any i aviat
o Estalvi energia i diners, millora l’estructura
o Poda de formació:
o Poda curta: 3.400 kg/ha closca
o 5.100 kg/ha closca
RESULTATS PRODUCTIUS
40
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EN ELS PROPERS ANYS...
o Plantacions d’alta densitat: 1.5000 kg gra/ha (2n any)
o Tècniques de poda
o Intensitat de poda: poda clàssica, poda llarga o sense poda
o Sistemes de poda: manual o mecànicament
o Sistemes de recollida
41
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 3
ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES DE FUTUR
LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020
Dilluns, 12 de novembre de 2012
- Ramon Morell. Professor honorari del Departament de Geografia i Sociologia de la UdL
- Jordi Vidal. Secretari tècnic de JARC Lleida
42
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 3
ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES
DE FUTUR
Ramon Morell. Professor honorari del Departament de Geografia i Sociologia de la UdL
1. LES LLEIS DELS MERCATS
o La llei de King.- Ens diu que els preus agraris reaccionen de manera més que proporcional a
les disminucions i els augments de l'oferta, és a dir una disminució de la producció genera
un increment extrem dels preus, i viceversa. Per aquest motiu, des de sempre, la
intervenció pública ha constituït estocs per permetre la regulació dels mercats i evitar les
alces o les caigudes desmesurades dels preus.
o La llei d'Engel.- Ens diu que l'elasticitat, és a dir, l'increment de la demanda d'aliments a
l'augmentar la renda, varia segons el nivell d’aquesta. Els països pobres tenen una elevada
elasticitat dels aliments, però, segons assenyalava Engel, amb l'augment de renda, aquesta
variable disminueix i se situa per sota de la unitat. Actualment, l'elasticitat de la demanda
de proteïnes animals (carn, llet...) als països en desenvolupament --alguns d'ells entre els
més poblats del món: la Xina, l'Índia, el Brasil, etc.-- és molt elevada i per tant l'augment de
la demanda de matèries primeres agràries està garantit si aquests mateixos països creixen.
o La llei de Turgot.- Afirma que els rendiments del sòl tendeixen a disminuir, és a dir, que
sense la incorporació d'innovacions significatives, el sector agrari tindrà increments de
productivitat cada vegada menors. Segons afirmen els experts, des de mitjans dels anys 80,
la modernització dels sectors agraris s'havia desaccelerat sota el convenciment que no era
necessari incrementar la producció perquè hi havia excedents en alguns dels principals
països productors i el recurs en el mercat mundial estava garantit.
Aquestes tres lleis funcionen, però, amb tota intensitat només en mercats concurrents, en
mercats on els preus resten determinats per aquells. Tanmateix, la realitat no funciona pas
així. Les posicions dominants en els mercats, l’existència dels mercats secundaris, les accions
especulatives, etc. trenquen els principis de la competència i moltes vegades l’alça o baixa dels
preus no és conseqüència dels nivells de l’oferta i/o demanda.
En el cas dels productes alimentaris l’existència d’aquests mercats no concurrents són l’ordre
del dia.
43
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
2. ESPECIFICITATS DEL SECTOR AGRARI AMB INCIDÈNCIA EN ELS PREUS DE MERCAT
• Oferta estacional
• Dispersió de l’oferta
• Distribució en forma de diàbolo
• Poc pes de l’agricultor en la formació de preus
• Dificulta la participació en els valors afegits en la resta del procés
44
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
45
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Nominal: preu de mercat del producte
Real: deflactat el que li costa al pagès.
El preu real últimament s’està situant molt per sota, com mai hi havia estat.
46
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
47
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Hi ha sobreproducció de cereals, i en canvi, hi ha població desnodrida.
1 bushel de blat 25,4 quilos Partint d’un canvi de 1 € 1,30 $ en el moment de màxima cotització el blat va arribar als 0’29-0’30 €/quilo 1 bushel de soja 27,22 quilos 1 bushel de blat de moro 27,22 quilos 1 bushel de civada 17,24 quilos
48
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Uns mercats que es van inventar al segle XIX s’han desenvolupat molt i actuen amb productes
bàsics (arròs, blat, soja), les commodities.
Els mercats de futur del segle XIX asseguraven un preu pel producte i un preu pel comprador.
El comprador fins que arribava el venciment, no pagava el contracte.
Ara en els mercats actuals hi ha uns mercats oficials, però no estan regulats, per exemple, el
mercat de Chicago. Què vol dir que no estan regulats? És important regular els mercats,
perquè els contractes són privats, i com que es fa una opció de compra, es fa en privat, i amb
els privats no s’hi pot intervenir.
Hi ha infinitat de mercats que són OTC (ni oficials, ni regulats, i no tenen espai físic). En aquests
mercats, totes les operacions es fan via ordinador. No hi ha control!
EVOLUCIÓ PREUS EN ORIGEN CEREALS. MITJANES ANUALS. PREU: €/100 QUILOS
BLAT ARRÒS BLAT DE MORO
2005 13,75 22,38 13,79
2006 16,75 23,75 16,08
2007 25,45 24,21 22,02
2008 15,08 32,56 16,95
49
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
2009 15,17 39,40 14,30
2010 21,12 28,13 19,70
2011 20,16 28,43 21,08
EVOLUCIÓ PREUS EN ORIGEN FRUITA FRESCA. MITJANES ANUALS. PREUS €/100 QUILOS
POMA GOLDEN PERA BLANQUILLA
PRÈSSEC GROC
TARDÀ
2005 27,19 37,21 30,11
2006 33,19 39,12 31,10
2007 46,01 52,69 42,39
2008 40,80 54,29 37,30
2009 31,49 58,30 35,19
2010 33,91 49,72 30,41
2011 33,84 43,04 44,96
50
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EVOLUCIÓ PREUS ORIGEN FRUITA SECA. MITJANES ANUALS. PREU: €/100 QUILOS
AMETLLA MARCONA AVELLANA NEGRETA
2005 171,27 242,95
2006 123,47 190,43
2007 104,74 156,01
2008 108,48 134,14
2009 82,83 105,82
2010 86,08 141,57
2011 82,85 166,32
51
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EVOLUCIÓ PREUS OLI D’OLIVA. MITJANES ANUALS. PREU : €/100 QUILOS
OLI OLIVA EXTRA
VERGE MENYS 0,8º
ACIDESA
OLI OLIVA EXTRA
VERGE DE 0,8º A 2º
ACIDESA
OLI AMB ACIDESA
SUPERIOR A 2º
2005 321,14 288,58 262,56
2006 384,19 347,08 318,67
2007 325,42 249,52 222,13
2008 255,76 237,69 217,08
2009 197,94 188,76 173,68
2010 200,29 187,83 172,79
2011 193,58 176,33 163,16
EVOLUCIÓ PREUS EN DESTÍ. MITJANES ANUALS. PREUS €/QUILO
POMA
GOLDEN
PERA
BLANQUILLA AMETLLA
PRÈSSEC
GROC
OLI D'OLIVA
MENYS 1º
ACIDESA
2007 1,65 1,72 13,31 2,30 4,10
2008 1,89 1,85 13,21 2,50 3,80
2009 1,66 1,87 12,98 2,17 3,43
52
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
2010 1,58 1,7 12,65 2,31 3,40
2011 1,61 1,62 12,51 2,23 3,34
EVOLUCIÓ DIFERÈNCIA PREUS ORIGEN I DESTI. MITJANES ANUALS I PREU €/QUILO
POMA PERA BLANQ PRÈSSEC GROC AMETLLA OLI OLIVA
origen desti dif. origen desti dif. origen destí dif. Origen destí dif. origen destí dif.
2007 0,46 1,65 1,19 0,53 1,72 1,19 0,42 2,30 1,88 1,05 13,31 12,26 3,25 4,10 0,85
2008 0,41 1,89 1,48 0,54 1,85 1,31 0,37 2,50 2,13 1,08 13,21 12,13 2,56 3,80 1,24
2009 0,32 1,66 1,34 0,58 1,87 1,29 0,35 2,17 1,80 0,83 12,98 12,15 1,98 3,43 1,45
2010 0,34 1,58 1,24 0,50 1,70 1,20 0,30 2,31 2,01 0,86 12,65 11,79 2,00 3,40 1,40
2011 0,34 1,61 1,27 0,43 1,62 1,19 0,45 2,23 1,80 0,83 12,51 11,68 1,94 3,34 1,40
Font: Departament d’Agricultura de la Generalitat, Ministeri d’Economia i Competitivitat i elaboració
pròpia
53
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
EVOLUCIÓ DIFERÈNCIA PREUS EN ORIGEN I DESTÍ
A MENA DE CONCLUSIONS
• Participació del pagès en els processos de distribució i transformació dels productes
alimentaris (com? Treballant associat!).
• A curt termini son probables tensions en els preus internacionals dels productes
alimentaris.
• A llarg termini restarà la seva evolució molt condicionada a la recuperació de l’activitat
econòmica. De continuar el rebot actual de la inflació (també a la zona euro, no només
a Espanya) pot provocar una puja del tipus d’interès, si no canvia l’actual política
d’austeritat.
• Hi ha d’haver intervenció pública, amb regulació específica del mercats de derivats.
Una política fiscal, a més, que ataqui l’especulació esdevé urgent.
• Liberalització consensuada en el marc de l’OMC per eliminar aranzels en el comerç
internacional de productes alimentaris.
• Incrementar les polítiques de reserva d’aliments i accions internacionals en els mercats
de divises per evitar oscil·lacions exagerades d’aquestes.
• Manca una clara definició política: què es vol fer amb el sector agrari català?
54
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020
Jordi Vidal. Secretari tècnic de JARC
Les mercaderies agrícoles estan en un mercat global. Els preus de mercat s’han tornat
inestables, no hi ha intervencions en el preu. Quan pugen els preus, el pagès aguanta.
A partir de l’any 1992, el pressupost de la PAC ha anat creixent, però cada vegada també hi ha
més estats membres a la UE. El primer beneficiari és França, el segon, Espanya.
Del 2006 al 2013, els preus dels aliments han pujat. Però el problema és que el sistema es
referenciava en els històrics del 2000-2001-2002.
De la reforma de la PAC, hi ha 2 temes a discutir:
- la quantitat de diners a repartir (fitxa financera)
- la manera com es repartiran
A l’octubre de 2011, s’elaboren 7 reglaments (amb més de 100 fulls cadascun). Per tant, la PAC
ara ja està decidida.
Aquests 7 reglaments, però, deixen algunes coses obertes als estats, i en aquest cas, a les
Comunitats Autònomes.
El mateix RD regula el pagament únic, però les comunitats autònomes poden tenir diferències.
I és que un mateix RD, a l’hora d’aplicar-lo, pot tenir diferents interpretacions segons les
comunitats autònomes.
Al novembre de 2012 s’haurà d’aprovar la fitxa financera. Però si no es tanca la negociació
aviat, la PAC no entrarà l’any 2014, i saltarà a l’any 2015.
L’Ajuda Bàsica només estarà disponible per als Agricultors Actius que tinguin drets en el marc
de la nova legislació.
Els drets de Pagament Únic obtinguts amb la reglamentació anterior seran cancel·lats a partir
de l’1 de Gener de 2014 pels no agricultors actius
¿Què és un “agricultor actiu”?
Almenys el 5% dels seus ingressos provingui de l’Agricultura (excloent els ingressos per PAC)
Aquest concepte no s’aplicarà en el cas de que es rebin menys de 5.000€.
Dins dels 7 reglaments, es parla del primer i del segon pilar.
55
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
PRIMER PILAR � Són els ajuts directes: pagament únic, mesures de mercat, primes a l’oví i al
cabrum, ajuts 100% FEOGA
SEGON PILAR � Són ajuts 50% FEOGA, i 25% Estat+25% Generalitat
Eix 1: plans de millora i incorporació de joves
Eix 2: ajuts agroambientals
Eix 3: agroturisme
Eix 4: GAL
Avui dia, en el context actual, interessa un Pilar 1 molt fort. Però els països que tenen un
pressupost molt fort pressionen pel Pilar 2.
A nivell de regadiu, amb la nova PAC, transformar un secà a regadiu no seria financiable pel
PDR.
El Pilar 2 està regionalitzat per comunitats autònomes. Catalunya, Aragó, Navarra estan a un
bon nivell d’execució del PDR.
El PDR té una programació 2007-2013. Anys període n+2, això vol dir, que si no s’ha gastat tot
el que hi havia, hi ha 2 anys més per a gastar-ho. Però hi ha comunitats autònomes que
apliquen malament el PDR. I ara el PDR el volen fer nacional i així seran tots els territoris iguals
(fins ara, els ajuts agroambientals eren diferents per territoris). Els diners es repartiran per
comunitats autònomes, i Catalunya hi sortirà perdent. La defensa dels interessos dels pagesos
catalans anirà a la baixa. El PDR és l’últim aspecte que es negocia de la PAC. Encara no se sap
com es farà ni quines línies tindrà.
Dins el Pilar 1, desapareix el pagament únic i apareixen les CAPES. Davant d’això, pot passar
que el pagament únic desaparegui del tot, o bé pot ser que es mantingui juntament amb les
capes, fins que el 2020 només hi hagi capes.
Amb aquest sistema de capes, només es donaran ajuts a la gent que hagi fet la DUN 2012. Des
de JARC, es considera que ara no és un bon moment per canviar, hi ha inestabilitat jurídica i no
aconsella fer inversions.
El sistema de capes:
• Renda base: Nous drets
• Pagament per capa “verd”: 30% del sostre anual nacional.
• Ajudes acoblades a la producció: fins a un 5% (ampliable a 10% o més).
• Pagament addicional per zones amb limitacions naturals específiques: fins 5%
• Pagament addicional per Instal·lació de Joves Agricultors: fins 2%
• Esquema simplificat per petits agricultors: fins 10%.
• Pagament específic cotó: 1.400 €/Ha
56
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
El PAGAMENT BASE
_ El model d’ajudes per capes és el més important i es calcularà a nivell d’estat membre o
regió. En el cas de definir regions caldrà que es defineixin seguint els objectius de POTENCIAL
AGRÍCOLA REGIONAL.
_ Es recalcularan nous drets de renta en funció de les hectàrees declarades a 2014 per als
agricultors actius. Fins al 2019 hi haurà una convivència entre els dos sistemes (el nou i el de
drets de càlcul històric).
_ El valor d’aquesta ajuda dependrà únicament de les “ha” que es declarin (nombre de drets) i
variarà cada any.
_ L’ 1 de gener de 2019 a més tardar, tots els pagaments en un EM o en les regions hauran de
tenir un valor unitari uniforme.
Una vegada assignats els DPB només es podran obtenir drets a partir de la reserva nacional o
bé mitjançant transferència.
_ El valor dels DPB podrà variar anualment, ja que es calcula com a quocient entre el sostre
regional dedicat a RPB en cada any (deduint la Reserva Nacional) entre el nombre de drets
sol·licitats.
A partir del 2014 no ens podrem avançar a conèixer el valor exacte del dret pel proper exercici.
Es produirà una transferència de recursos entre explotacions. Tenen un risc especial les
explotacions ramaderes, de regadiu i olivera, ja que tenen uns drets de pagament únic més
elevats.
_ La preocupació de les administracions és no perdre recursos.
Però tot i el cas en que cada comunitat autònoma finalment no perdi recursos, hi haurà una
reassignació interna dels recursos dins la pròpia comunitat autònoma. d’estar en els
agricultors i ramaders i no pas en les Administracions.
57
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 4
INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG
GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS
Dijous, 15 de novembre de 2012
- Joan Girona. Director R+D Programa ús eficient de l’aigua. IRTA
- Sergio Mothe. Enginyer agrònom i assessor de comunitats de regants
58
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 4
INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG
Joan Girona. Director R+D Programa ús eficient de l’aigua. IRTA
1. PER QUÈ REGUEM?
Què és important en el maneig del reg ?
o La regulació de l’estat hídric de la planta en tot el seu cicle de cultiu.
o La uniformitat de l’estat hídric de totes les plantes de la parcel·la.
o Que l’aigua de reg arribi a les arrels de la planta.
EL MÈTODE DEL BALANÇ HÍDRIC
ETc = ETo * Kc
Perquè reguem?
• Per aportar aigua a les plantes.
• Perquè aquesta aigua arribi a les arrels
• Perquè totes les plantes estiguin igual de bé hídricament.
• Per regular l’estat hídric de la planta al llarg de seu cicle de conreu.
• Per satisfer els requeriments hídrics (totals) de les plantes.
2. PER QUÈ LES PLANTES NECESSITEN AIGUA?
A través dels estomes de la planta, es perd aigua i entra CO2.
Cicle de la fotosíntesi: relació aigua que s’ha evaporat – producció en biomassa.
59
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
A mesura que es perd aigua, es perd el creixement.
3. RESPOSTA DE LES PLANTES AL BON REG
En funció de com apliquem l’aigua de reg, podem obtenir diferents eficiències.
60
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Amb poma, amb reg per gravetat, 39 kg i 9.000 m3. Amb reg localitzat, 53,6 kg i 5.400 m3.
Eficiències productives diferents
Segons la FAO, produir 1 kg de pomes costa 70 litres.
Amb millores del reg, s’ha reduït la quantitat d’aigua necessària per fer una poma.
Amb l’ametller, també es pot regar per incrementar eficiències.
4. PER APLICAR L’AIGUA CAL UN BON SISTEMA
EL SÒL ES EL RESERVORI D’AIGUA PER ESSER UTILITZADA PER LA PLANTA AIGUA AL SÒL
Capacitat d’emmagatzemament (litres):
Tipus de sòl % 20 cm 80 cm 300 cm
Arenós 12 24 96 360
Franc 18 36 144 540
Argilós 30 60 240 900
Cal conèixer el tipus de sòl que tenim. AIGUA ÚTIL PER A LA PLANTA
Capacitat de camp CC Punt de marciment PM
61
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
AIGUA DISPONIBLE AL SÒL
AD = CC – PM
AIGUA ÚTIL AU= (CC – PM) / 2 Exemple Panís CONREU: PANÍS REG: COBERTURA TOTAL (aspersió / gravetat) SÒL: Franc argilós CC=0,22 / PM=0,07 FONDÀRIA SÒL: 1,2 m AU = (CC – PM) / 2 � (0,22 – 0,07) / 2 = 00,075
ET = 6 mm/dia o 6 l/ m2·dia
ET = 6 x 20= 120 l/dia Dies de reserva = 1800 l / 120 l/dia = 15 dies
62
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Exemple Presseguer CONREU: Presseguer REG: Localitzat (4 goters/arbre) SÒL: Franc argilós CC=0.22 / PM= 0,07 FONDÀRIA SÒL= 1,2 m AU = (CC – PM) / 2 � (0,24 – 0,07) / 2 = 00,075
ET = 6 mm/dia o 6 l/ m2·dia ET = 6 x 20= 120 l/dia Dies de reserva = 130 l / 120 l/dia = 1 dia
5. SISTEMES PER APLICAR L’AIGUA DE REG
SISTEMES DE REG
o INUNDACIÓ
o ASPERSIÓ
o GOTER
o SUBSUPERFICIAL
Es pot ajustar el cabal, pendent i llargada de la parcel·la, i segons la permeabilitat del sòl, es
pot aconseguir certa homogeneïtat en el reg. Però no acostuma a passar.
63
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
En el sistema d’inundació, el 50% s’absorbeix per les arrels, el 49% es transpira, el 37% se’n va
per drenatge, el 5% per escorrentiu i el 8% per evaporació.
Eficiència d’aplicació del 25%
Eficiència d’aplicació del 90%
Amb reg subsuperficial, l’eficiència és del 97%, mínima evaporació i escorrentiu.
Eficiències orientatives:
Inundació 0,40-0,65
Aspersió 0,70-0,80
Goter 0,85-0,92
Subsuperficial 0,95-0,98
64
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
6. COMPONENTS BÀSICS D’UN SISTEMA DE REG
SISTEMES DE REG LOCALITZAT
Com funciona i en què es basa el reg localitzat?
o Mullen poc volum de sòl.
o Aporten l’aigua al costat de la planta.
o Formen bulbs humits en el sòl.
o Que la planta tingui sempre una mica d’aigua.
Que hauria de fer el nostre sistema de reg localitzat?
• Aportar l’aigua que la planta demandi.
• Posar-la a disposició de la planta.
• Forma uns bulbs humits adequats al sòl i al conreu .
• Donar a la cada planta la mateixa quantitat d’aigua.
PARTS D’UN SISTEMA DE REG LOCALITZAT
o CAPÇAL DE REG
o CANONADES DE DISTRIBUCIÓ
o LATERALS I PORTA-EMISSORS
o EMISSORS
CAPÇAL DE REG
Es la part central d’un sistema de reg i ha d’assegurar que l’aigua arribi a les canonades i als
emissors en les condicions de netedat, pressió i quantitat desitjades.
Poden ser part del capçal, la bomba, els filtres, els automatismes, els equips de fertirrigació,
etc.
CANONADES DE DISTRIBUCIÓ (Primàries)
Tenen la missió de portar l’aigua des del capçal a peu de parcel·la. Al final de les mateixes
s’instalen hidrants de control i regulació (normalment electrovàlvules i reguladors de pressió)
Poden ser de ferro, PVC, PE, etc., i normalment s’enterran a una fondària de 60 a 90 cm.
CANONADES DE DISTRIBUCIÓ (Secundàries)
65
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Tenen la missió de portar l’aigua des de les Primàries als laterals porta emissors. O sigui que el
volum d’aigua que han de portar va disminuint amb la distància del seu origen.
Solen ser de PE, i normalment s’enterran a una fondària de 60 a 90 cm.
LATERALS PORTA-EMISSORS
Tenen la missió de portar l’aigua des de les secundàries als emissors, igualment el cabal que
han de portar va disminuint amb la distància del seu origen.
Solen ser de PE, i en funció del tipus de reg poden estar situades en diferents posicions (per
damunt del sòl, enterrades, penjades dels arbres, etc.)
Tipus d’Emissors.
• Goters
• Integrats
• En Línia.
• Incrustats
• Autocompensants.
• Antidrenants
• Enterrats.
• Microaspersors
• Difusors
• De gota grossa.
• Sectorials.
• Altres
• Microtub.
• ........
Normalment situat a prop del punt d’aigua.
Components principals:
• Bomba
• Vàlvula Antiretorn
• Sistema d’injecció de nutrients
• Sistema de filtratge
• Vàlvula General
• Comptador Volumètric d’Aigua
• Programador
• Vàlvules sectorials
CAUSES D’OBTURACIÓ DELS EMISSORS
Causes d’obturació dels emissors:
Físiques: Arena
Argila en suspensió (floculada)
66
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Químiques: Algues
Bactèries
Matèria Orgànica
Biològiques: Carbonat Càlcic
Precipitació de minerals (Ca, Mg, Fe, Mn, ..
Fertirrigació
Prevenció de l’obturació d’emissors:
Físics - Filtres de gravetat (filtres d’arena)
Biològics - Pressuritzacions
Químics - Tractaments químics
- Tractaments amb àcids
- Tractaments amb clor
- Anàlisis de qualitat de l’aigua
- Filtres pressuritzats
- Control del pH i de la barreja de fertilitzants
- Separadors de sorra i decantadors
7. DISSENY AGRONÒMIC DE LES INSTAL·LACIONS DE REG LOCALITZAT
• Que serveixin per la seva finalitat. • Que aporti l’aigua al costat de la planta. • Que formi els bulbs adequats al conreu. • Que no molesti. • I Altres.
67
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Determinació de la forma i mida dels bulbs humits. Es funció de: • El tipus de sòl. • El cabal de l’emissor. • El temps de reg. Per això en cada cas s’hauria de fer una petita prova
68
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
69
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS
Sergio Mothe. Enginyer agrònom i assessor de comunitats de regants
1. MARC NORMATIU DE LES COMUNITATS DE REGANTS
Llei d’aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001)
o Article 81: Els usuaris de l’aigua i altres bens de domini públic hidràulic d’una mateixa
presa o concessió hauran de constituir-se en comunitats d’usuaris. Quan el destí donat
a les aigües sigui principalment el reg, s’anomenaran Comunitats de Regants; en altre
cas, les comunitats rebran el qualificatiu que caracteritzi la destinació de
l’aprofitament col·lectiu.
o Article 82: Les comunitats d’usuaris tenen caràcter de Corporacions de Dret Públic,
adscrites a l’Organisme de Conca, que vetllarà pel compliment dels seus Estatuts o
Ordenances i pel bon ordre de l’aprofitament.
2. DEFINICIONS
Comunitat de regants
“Corporacions de Dret públic, adscrites a l’Organisme de Conca que
constitueixen una agrupació de tots els propietaris d’una zona regable, que
s’uneixen obligatòriament per Llei, per l’administració autònoma i comú de les
aigües públiques, sense ànim de lucre”.
Dotació
“Acció o efecte d’assignar o donar a una finca el dret o la possibilitat de
disposar d’un cabal de reg determinat” (Losada, 1997)
Concessió
“Atorgament governamental que autoritza el volum d’aigua que un sistema de
reg podrà aportar i distribuir a la seva zona regable durant un temps prefixat. La
concessió haurà de ser establerta amb una certa garantia i es materialitzarà en
un dotació real en funció dels recursos hídrics disponibles” (Losada, 1997).
70
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
3. FUNCIONS DE LES COMUNITATS DE REGANTS (CR)
Les C.R. són organitzacions de:
o Representació dels usuaris
o Defensa dels seus interessos davant tercers
o De garantia d’equitat en la distribució del bé
o Recerca de la eficiència en la utilització
o Foment de la modernització
o Foment de la participació dels usuaris en la presa de decisions
Comunitats de regants Per què?
Per a què?
Com?
Per què?
o Per imperatiu legal o Perquè l’aigua és un bé públic i escàs que ha de ser gestionat amb cura o Perquè cal gestionar l’aigua, i per això, fa falta algun tipus d’organització o Perquè l’aigua és també un bé bàsic per l’activitat econòmica que representa
l’agricultura o Perquè els usuaris d’un bé han de participar en la presa de decisions que els afecten
Per a què?
o Per a servir de representació dels usuaris en la relació amb l'Administració o Per a defensar els interessos dels usuaris o Per a facilitar la participació dels agricultors en la presa de decisions o Per a garantir la equitat en la distribució de l’aigua o Per a gestionar correctament un bé públic i escàs o Garantir el subministrament en cabal i pressió necessaris o Cost del m3 el més baix possible o Control dels consums adaptats a les dotacions i necessitats o Reg eficient o Aplicació de criteris ambientals o Aplicació de tècniques que millorin la qualitat de vida dels agricultors o Per a fomentar les explotacions rentables o Per a servir de vehicle de transferència tecnològica o Per a servir de recolzament tècnic dels agricultors
Com?
• Participació dels regants
71
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
• Visió clara de l’instrument que representa la C.R. • Organització interna que separi clarament les funcions de representació, defensa i
fixació d’objectius de la gestió quotidiana • Control del disseny del reg per que s’adapti a les seves necessitats actuals i futures • Control de l’execució de l’obra que posteriorment serà seva • Realització d’un correcte manteniment durant l’explotació per allargar la vida útil • Amb una gestió tècnica i econòmica amb control de costos que minimitzin el preu del
m3. • Garantir un únic preu per m3 a tots els regants • La gestió de l’aigua s’ha d’adaptar al context de la totalitat de la Conca
4. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT DE REGANTS EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA TRANSFORMACIÓ
FASE PROJECTE
• Control de la filosofia de funcionament
FASE CONSTRUCTIVA
• Control de la qualitat de l’execució
FASE D’EXPLOTACIÓ
• Control tècnic i administratiu
• Seguiment del funcionament dels sistema
• Vigilància en el compliment dels estatuts i resolució de conflictes
• Assessorament, formació i informació
• Servei de Transferència Tecnològica
5. EXEMPLE DE FUNCIONAMENT DE COMUNITAT DE REGANTS AMB EXPLOTADORA
PAPER DE LA COMUNITAT DE REGANTS
o Fixar les tarifes anuals de l’aigua
o L’agricultor demana aigua a la Comunitat de Regants.
o La Comunitat de Regants és la que cobra el rebut del servei.
o Control sobre el correcte manteniment de les infraestructures per part de
l’explotador.
o Assessorament sobre l'ús d’aigua.
o Servei de Transferència Tecnològica.
AGRICULTOR CR EXPLOTADORA
72
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
6. ORGANIGRAMA D’UNA COMUNITAT DE REGANTS
73
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
JORNADA 5
VISITA A EXPERIÈNCIES D’AMETLLERS
EN REGADIU
Dijous, 22 de desembre de 2012
- Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA.
- Josep M. Teixidó. Gerent de Fruita Seca Teixidó
74
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
FINQUES EXPERIMENTALS D’AMETLLERS EN REGADIU
Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA
Es mostren les plantacions experimentals de noves varietats d’ametller en reg de l’IRTA a la
finca de l’ECA de les Borges Blanques. En aquestes finques, es poden veure a camp les diferents varietats d’ametllers, el seu port i
vigor, marcs de plantació, sistemes de reg, etc. També es comenten els diferents rendiments
de cada varietat obtinguts al llarg dels anys d’experimentació.
Es tracta de varietats autofèrtils, de floració tardana, amb alta capacitat productiva i amb un
fruit d’alta qualitat. les noves varietats són Vairo, Constantí, Tarraco, Marinada
VAIRO
o Autofèrtil
o Floració tardana
o Molt productiva
o Molt vigorosa
o Bon fruit
o Tolerant a “fusicoccum” i taca ocre
CONSTANTÍ
o Autofèrtil
o Floració tardana
o Productiva
o Vigorosa
o Tolerància a la sequera
o Tolerant a taca ocre i sensible a fusicoccum
MARINADA
o Autofèrtil
o Floració molt tardana
o Molt productiva
o Molt precoç en l’entrada en producció
o Bon fruit
o Tolerant a “fusicoccum”
TARRACO
o Necessita pol·linització creuada (ex. ‘Marinada’)
o Floració molt tardana
o Molt productiva
o Molt precoç en l’ entrada en producció
o Molt fàcil de formar i podar
o Bon fruit. Gran
o Tolerant a “fusicoccum” i sensible a taca ocre
75
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
FRUITA SECA TEIXIDÓ
Josep M. Teixidó. Gerent
Ma. Asunción Roige. SAT Crisol de Frutos Secos
Fruits Secs Teixidó és una empresa familiar de Seròs que es dedica a la comercialització
d’ametlles. L’empresa està integrada a la SAT Crisol de Frutos Secos.
En la visita, s’ensenya el camp experimental de varietats d’ametller que té l’empresa Fruita
Seca Teixidó. Aquest camp es va posar en marxa a principis de l’any 2008 amb l’objectiu de
proporcionar un lloc on es pogués observar in situ el comportament, vigor, port i fructificació
de cadascuna de les varietats d’ametller, i d’aquesta forma, millorar les explotacions dels socis.
Les varietats plantades són: Vayro, Belona, Guara, Lauranne, Penta, Marinada, Tardona, Soleta,
Marta, Constantí i Tarraco. Amb aquest camp, també s’obtenen dades de rendiments de les
varietats al llarg dels anys, i es constata l’alta rendibilitat que ofereix el cultiu de l’ametller en
regadius.
A més a més, també es dóna a conèixer les instal·lacions de l’empresa, des de la secció del
trencat, la selecció, l’obtenció de biomassa a partir de les closques i l’emmagatzematge.
En la visita, es tracten els aspectes de la comercialització de la producció d’ametlla i del mercat
de preus de la fruita seca.
A continuació es mostren les dades productives obtingudes a la SAT Crisol de Frutos Secos i
comercialitzades per Fruita Seca Teixidó.
Dades productives de la col·lecció de varietats any 2012:
76
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Històric productiu del camp d’assaig de Seròs (Lleida)
Com a conclusió de la visita, es constata que l’ametller en regadiu és un conreu molt interessant, que té pocs requeriments a nivell de maneig i s’obtenen bons rendiments en reg amb les noves varietats modernes d’ametller.
77
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Relació de ponents
Frutos Secos Teixidó S.L. Josep Mª Teixidó Rosselló. Carretera Granja d'Escarp km 13,850 25183 Seròs (Lleida) Tel. 973 780 008 / 626 498 259 [email protected]
Joan Girona i Gomis Director R+D Programa Ús Eficient de l'Aigua -IRTA Avda Rovira Roure, 199. 25198 - Lleida Tel. 902 789 449 Ext 1511 [email protected]
Jordi Vidal Secretari Tècnic JARC Tel. 973 278 080 [email protected]
Juan José Mallén Playá Cooperativa Joaquin Costa de Binéfar i Asociación de amigos del maiz de consumo humano y semilla alfalfa Aragón Calle de los Olriols, 0 22500 Binéfar (Huesca) Tel. 974 429 527 [email protected]
Juan Francisco Hermoso León Transferència Tecnològica i Serveis d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca IRTA. Mas de Bover Ctra. Reus-El Morell, km 3,8. 43120 Constantí (Tarragona) Tel. 977 328 424; 627 48 12 36. [email protected]
Jaume Lloveras Vilamanyà Catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida (UdL). Especialista en Producción de Cultius Extensius i en Producció de Farratges. Tel. 973 702 573
78
· INFORME DE VALORACIO
NS ·
Ramon Morell Rosell Professor honorari d’Economia Política de la mateixa UdL. Víctor Siurana, 1. 25003 Lleida Tel. 973 70 31 36 [email protected]
Sergio Mothe Martinez Mothe Ingenieros, S.L. Avda. Rovira Roure 17, Entresòl 25006 Lleida Tel: 973 230 661 [email protected]