Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

1

TEMA 4.B L’ACCENT DIACRÍTIC L’ ACCENT DIACRÍTIC A més de marcar la síl·laba tònica, l’accent gràfic té una altra funció: distingir paraules que s’escriuen igual, però que tenen un significat diferent. bé (de bona manera); béns (fortuna) be (nom de lletra); be, bens (ovella, ovelles) bóta, bótes (recipient) bota, botes (verb botar; calcer) cóc (mena de coca, bescuit) coc (cuiner; carbó; bacteri) cóm (menjadora, obi) com (adverbi (de quina manera)) cóp, cóps (copa d’arbre; borralló de neu; mesura) cop, cops (colp) cós, cóssos (competició de córrer) cos, cossos (figura de tres dimensions) déu, déus (ser suprem), adéu, marededéu, redéu, semidéu deu, deus (número; verb deure; font) dóna, dónes (present del donar) dona, dones (persona del sexe femení) és (present del ser) es (pronom feble) féu (perfet del fer), contraféu, reféu, satisféu feu (present del fer; territori feudal) fóra (condicional del fer) fora (contrari de dins) jóc, jócs (indret on van a dormir els pardals) joc, jocs (acció de jugar) mà (part del cos humà); pl. mans ma (possessiu àton) més (quantitatiu) mes (part de l’any; possessiu àton) mèu (crit del gat) meu (possessiu àton) mòlt/a/s/es (participi del moldre) molt/a/s/es (quantitatiu) món (univers), rodamón; pl. mons mon (possessiu àton) móra, móres (fruita, petit peix blavós), Móra d’Ebre mora, mores (dona musulmana), mora (morositat) nét/a/s/es (relació familiar: fill d’un fill), besnét, rebesnét, renét net/a/s/es (contrari de brut)

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

2

nós (plural majestàtic del pronom personal de 1ª persona, tractament solemne amb què es refereix a si mateix un alt dignatari) nos (pronom feble) ós, óssa, óssos, ósses (mamífer); óssa (nom d’una constel·lació) os, ossos (part de l’esquelet); ossa, osses (ossamenta, conjunt d’ ossos) pèl, pèls (filament que creix a la pell), repèl, contrapèl pel, pels (contracció de per + el) pórca, pórques (taula de sembradura) porca, porques (femella del porc) què (pronom interrogatiu i relatiu fort -després de preposició) que (pronom relatiu àton i conjunció) rés (acció de resar) res (cap cosa, alguna cosa) sé (del verb saber) se (pronom feble) séc, sécs (senyal, arruga; solc) sec, secs (sense humitat, present del seure) ròssa (animal de peu redó) rossa (cabell de color entre el castany clar i el groc d’ or) sègle, sègles (sègol) segle, segles (cent anys) sèu (greix d’ animal) seu (possessiu; present i imperatiu del seure; catedral) sí, sís (afirmació) si (condicional; pit, cavitat; nota musical; pronom reflexiu); sis (número) sóc (present del ser) soc (calçat; tros de soca) sòl, sòls (terra) sol (nota musical; present del soler); sol, sols (astre; sense companyia) són (del verb ser) son (possessiu feble; ganes de dormir (la son); acció de dormir (el son)) té (del verb tenir) te (pronom feble; herba d’ infusió; nom de lletra) tòt, tòts (broc) tot, tots (sencer) ús (acció d’ usar) us (pronom feble) véns, vénen (present del vindre) vens, venen (present del vendre) vés (del verb anar) ves (reducció dialectal de veges; plural de la lletra v; tros de tela forta) véu (perfet del veure) veu (present del veure; so; vocable) vós (fórmula de tractament de 2ª persona) vos (pronom feble)

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

3

Hi ha preferència en l’ accentuació de les formes verbals, del perfet sobre el present, i també tenen preferència els verbs de moviment. Incoherències: corb (no recte) / corb (ocell) poll (de gallina) / poll (paràsit) sa (contrari de malalt) / sa (possessiu feble; article salat) set (número) / set (ganes de beure) tos (bescoll) / tos (acció de tossir; possessiu feble)