Tema 2 composició química de la matèria

Download Tema 2   composició química de la matèria

Post on 13-Jul-2015

510 views

Category:

Education

6 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>TEMA 2 - COMPOSICI QUMICA DE LA MATRIA VIVA.NUTRICI I ALIMENTACI.</p></li><li><p>1. Composici qumica de la materiaTots els elements qumics que coneixem formen part tant de la matria viva com de la matria no viva. Los elements qumics dels ssers vius sn quantitativament molt diferents dels de l'entorn fsic en qu viuen.Els elements qumics que formen part dels ssers vius reben el nom de bioelements. S'han identificat al voltant de 70 bioelements, per no estan presents en tots els ssers vius, ni apareixen en les mateixes proporcions. </p></li><li><p>1.1. Els bioelements Noms 25 bioelements sn components essencials de la matria viva.El H, C, O, N, P i S, constitueixen ms del 96 %de la matria viva. El 4% est constitut per Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe,. </p></li><li><p>1.2. Les biomolculesQuan els toms suneixen entre si, mitjanant enllaos qumics. constitueixen molcules. Les molcules, que es troben formant part de la matria viva, reben el nom de biomolcules.Hi ha dos tipus de biomolcules:Inorgniques, com sn l'aigua, el carbonat clcic, l'oxigen, etc. Qu, a ms destar en els ssers vius tamb les trobem a la matria inerte.Orgniques, noms apareixen en els ssers vius, com la glucosa, l'hemoglobina, el colesterol o l'cid desoxiribonucleic. Tots els compostos orgnics estan formats per carboni i hidrogen, la majoria, a ms, cont oxigen o nitrogen.</p></li><li><p>BiomolculesinorgniquesAigua Sals minerals Biomolcules orgniques</p><p>GlcidsLpids Protenes </p><p>cids nucleics</p></li><li><p>1.2.1. Biomolcules inorgniquesAIGUA.-</p><p>L'aigua s la molcula ms abundant en els ssers vius, i representa entre el 70% i el 90% del pes de la major part dels organismes. </p><p>Funcions de l'aigua Dissolvent universal. Funci realment important, ja que totes les reaccions qumiques de les cl lules tenen lloc en un mitj aqus. Transport. L'aigua transporta substncies des de l'exterior a l'interior de l'organismei viceversa, aix com al propi organisme. Estructural. El volum i forma de les cl lules que no tenen capes rgides es mantenen grcies al contingut d'aigua..Interv aix en la regulaci de la temperatura corporal. Vehicle d'excreci. Els productes txics sn eliminats enmig aqus, el que rebaixa la seva toxicitat.</p><p>Contingut en aigua de diferents espcies i estructuresAlgues: 98,0%Espinacs: 93,0%Meduses: 90,0%Estrella de mar: 75,8%Nounat: 70,0%Home adult: 63,0%Teixit nervis: 85,0%Os: 22,0%Llavors: 20,0%Dentina: 10,0%</p></li><li><p>1.2.1. Biomolcules inorgniquesSALS MINERALS.-Les sals minerals apareixen en els ssers vius en diferents formes: slides, cristal litzades. Aix constitueixen esqueletscom petxines, ossos, etc. En estat inic, dissoltes en el medi cel lular o en lquids extracel lularsi circulants.</p><p>Funcions de les sals minerals: Formar estructures esqueltiques, tant exosquelets com endoesqueletos. Regulaci de fenmens osmtics. </p></li><li><p>1.2.2. Biomolcules orgniquesGLCIDS.-Estan formats per Carboni, Hidrogen i OxigenReben tamb el nom de sucres</p><p> Funcions dels glcids:Combustible: per obtindre energiaReserva energtica: el mid i el glucogen sn polisacrids que acumulen gran quantitat d'energia en la seva estructura, de manera que serveixen per guardar energia excedent i utilitzar-la en moments de necessitat.Formadors d'estructures: la cel lulosa, formant les parets cel.lulars de les cl.lules vegetals, o la quitina, en el exoesquelet dels insectes.</p></li><li><p>- Tipus de glcids:MONOSACRIDS.- Els monosacrids sn substncies blanques, amb sabor dol, cristalizables i solubles en aigua.Els monosacrids sn molcules senzilles.El ms conegut s la glucosa, que s el nutrient principal de les cl.lules.</p></li><li><p>DISACRIDS.-Sn glcids compostos per dos monosacrids.Funci energtica.Ex: lactosa (el sucre de la llet)maltosa (el sucre dels cereals)sacarosa (sucre normal)</p></li><li><p>POLISACRIDS.-Els polisacrids sn polmers de monosacrids. Els polisacrids no tenen gust dol, no cristal litzen i no tenen poder reductor. La seva importncia biolgica s que: poden servir com a reserves energtiques, mid (en cl.lules vegetals) i glucogen (en cl.lules animals)o poden conferir estructures, como la cel.lulosa i la quitina.</p></li><li><p>1.2.2. Biomolcules orgniquesLPIDIS.-Els lpids sn biomolcules orgniques formades per carboni, hidrogen i oxigen, que poden aparixer en alguns compostos el Fsfor i el Nitrogen. </p><p>Caracterstiques dels lpids:No es dissolen en aigua, formant estructures anomenades micel les.Es dissolen en dissolvents orgnics, com ara cloroform, benz, aiguarrs o acetona.Sn menys densos que l'aigua, de manera que suren sobre ella.Sn untosos al tacte.Estan formats per cids grassos, molcules formades per cadenes de carboni</p></li><li><p>Tipus de lpids.-Acil-glicrids:Sn molcules formades per la uni d'un, dos o tres cids grassos, amb una glicerina. Si s'uneix a tres cids grassos es forma un triglicrid o greix.Actuen com a combustible energtico. Funcionan com a reserva energtica. Acumulen molta energia en poc peso. Serveixen com allants trmics. Son bons amortidors mecnics.Els slids, a temperatura ambient, es denominen sus i els lquids es diuen olis. La matjoria dels slids sn dorigen animal i els lquids, dorigen vegetal.</p></li><li><p>CeresFunci impermeabilitzant. El revestiment de les fulles, fruits, flors o tal lus joves, aix com els teguments de molts animals, els cabells o les plomes est recobert d'una capa cria per impedir la prdua o entrada (en animals petits) d'aigua.</p><p>Fosfolpidsformen part de l'estructura de les membranes cel lulars</p></li><li><p>1.2.2. Biomolcules orgniquesPROTENES.-Estan formades per Carboni, Hidrogen, Oxigen i Nitrogen. De vegades apareixen Fsfor i Sofre. Les protenes sn el resultat de la uni d'altres molcules petites, els aminocids. Cada protena cont ms de 100 aminocids. Sn macromolcules.</p></li><li><p>Funcions de les protenes: </p><p>Funci estructural: formen estructures capaos de suportar gran tensi continuada. </p><p>Moviment i contracci: l'actina i la miosina formen estructures que produeixen moviment. Mouen els msculs.</p></li><li><p>Transport: algunes protenes tenen la capacitat de transportar substncies, com oxgeno (hemoglobina dels glbuls rojos).</p><p>Funci defensiva: les immunoglobulines sn protenes produdes per limfcits i implicades en la defensa del organisme.</p><p>Funci hormonal: algunes protenes funcionen com a missatgers de senyals hormonales.</p><p>Funci enzimtica: els enzims controlen les reaccions metabliques</p></li><li><p>1.2.2. Biomolcules orgniquesCIDS NUCLEICS.-Els cids nucleics sn grans molcules constitudes per la uni de monmers, anomenats nucletids. Els cids nucleics sn l'ADN i l'ARN.L'ADN es troba al nucli cel lular i s'encarrega de regular tot el funcionament de la cl lula.L'ARN es troba al nucli, al citoplasma i en els ribosomes, la seva funci s copiar informaci de l'ADN per fabricar protenes.</p></li><li><p>ADNARN de transferencia</p></li><li><p>1.2.2. Biomolcules orgniquesVITAMINES.- Les vitamines sn substncies orgniques imprescindibles en els processos metablics que tenen lloc dins la nutrici dels ssers vius. No aporten energia, per sense elles l'organisme no seria capa d'aprofitar els elements constructius i energtics que ens ofereix l'alimentaci. La seua funci s de regulaci de les reaccions qumiques que donen vida a la cllula.Les vitamines han de ser aportades per l'alimentaci, a partir daliments vegetals, ja que el cos hum no pot sintetitzar-les. </p></li><li><p>2. Nutrici i alimentaci.Qu i per qu com?On va a parar el que com?Per qu m'engreixo o m'aprimo?Quins aliments donen colesterol?Qu cont cada aliment?Qu s una beguda isotnica?Per qu els ciclistes a la volta a Espanya mengen cada dia pasta?Tinc 15 anys, he de menjar com el meu avi de 78 i el meu germ el petit de 4?Qu s l'anorxia?Quantes calories dna un gram de greix?Qu s una caloria?s el mateix alimentaci i nutrici?http://recursostic.educacion.es/ciencias/bioera/web/alumno/3ESO/nutrisalu/contenido1.htm# http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/3ESO/nutrisalu/contenido3.htm </p></li><li><p>DIFERNCIA ENTRE ALIMENTACI I NUTRICI:</p><p>Tots nosaltres, els ssers humans, com la resta dels ssers vius, necessitem una aportaci externa de matria i energia. La nutrici consisteix a adquirir una aportaci externa de matria i energia per poder mantenir la vida, crixer i recuperar el que anem perdent en realitzar la nostra activitat contnua. Comprn tres funcions bsiques:- obtenci d'energia per realitzar activitats diverses, - aportar materials per a construcci i recuperaci de teixits i - aporta substncies reguladores, que permeten que les reaccions succeeixin amb xit.</p><p> En el procs de nutrici prenem aliments complexos rics en matria orgnica i inorgnica i el digerim fins alliberar les seves molcules bsiques arribant a la cl lula. All serveixen com elements bsics per construir la nostra prpia matria, el nostre propi cos.L'alimentaci s el conjunt d'activitats mitjanant les quals prenem els aliments. s un acte conscient i voluntari. Els aliments sn compostos que estan formats per nutrients que donen als ssers vius matria i energia imprescindibles per al bon funcionament de l'organisme.</p></li><li><p>2.1. Alimentaci. Els aliments es classifiquen en set grups en funci dels seus nutrients i de les especials missions que realitzen en el nostre organisme.</p><p>ALIMENTS = NUTRIENTS + SUBSTNCIES DE REBUIGCl.lulesExterior </p></li><li><p>Roda dels aliments</p></li><li><p>Segons el principal component de cada grup d'aliments, aquests poden tenir tres funcions: - energtica: si predominen els glcids i / o els greixos, plstica o estructural: si predominen les protenes, reguladora: si predominen les vitamines i/o sals minerals.</p></li><li><p>2.2. Nutrici.Unaliments qualsevol substncia, composta normalment deglcids,lpids,aigua, protenes, sals minerals o vitamines, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se. Els nutrients sn les substncies aprofitables dels aliments.Aquestes substncies sn aprofitades per les cllules, que aporten a l'organisme materials i energia, i en regulen les funcions.Els nutrients sn, per tant, els components dels aliments: lesprotenes, elsglcids, elslpids(o greixos), lessals minerals, lesvitaminesi l'aigua. Tenen funci energtica, plstica i reguladora.</p></li><li><p>2.3. La dietaUna dieta s el tipus d'alimentaci que realitzem, s a dir, el conjunt i les quantitats dels aliments o barreges d'aliments que es consumeixen habitualment.La dieta humana es considera equilibrada si aporta els nutrients i energia en quantitats tals que permeten mantenir les funcions de l'organisme en un context de salut fsica i mental. Aquesta dieta equilibrada s particular de cada individu i s'adapta al seu sexe, edat i situaci de salut.</p></li><li><p>Dieta equilibradaEn una dieta equilibrada el percentatge de nutrients ha de ser: glcids 55%, lpids 30% i protenes 15%Una dieta equilibrada s la que aporta tots els tipus de nutrients i les quantitats adequades per mantenir el nostre organisme en bon estat i assegurar un creixement correcte. Si els aliments que ingerim ens proporcionen ms energia de la que necessitem, s'emmagatzema en forma de greix i engreixem. Si prenem menys nutrients dels necessaris perdem pes.La dieta mediterrnia.</p></li><li><p>Quanta energia necessitem?Per expressar la quantitat d'energia que aporta un aliment s'usa la quilocaloria (kcal) i tamb la Caloria (amb majscula) per diferenciar-la de la caloria (amb minscula) que s el seu mil lsima parte. La quantitat de Kcalorias indicades per l'edat de 13-15 anys s de 2900 kcal per a l'home i 2490 per a la dona. En les edats compreses entre els 16-19 anys s de 3070 per homes i 2310 per dones.1 g de glcids ens dna 4 Kcal1 g de greixos 9 Kcal1 g de protenes 4 Kcal</p></li><li><p> Encara que estiguem quiets, fins i tot dormint, necessitem energia. Les necessitats energticas duna persona quan est en complet reps, en dej durant 12 hores i sense haver de lluitar contra el fred ni contra el calor, es coneix com metabolisme basal. El metabolisme basal es calcula en kcal/dia i depen del sexe, de lalada i del pes:</p><p>Dones: 74 x pes (kg) + 428 x alada (m) + 572</p><p>Homes: 166 x pes (kg) + 77 x alada (m) + 572</p></li><li><p>Els requeriments energtics varien segon lactivitat fsica, la temperatura ambiental i lactivitat cel.lular.</p></li><li><p>Exercicis interactiusAlimentacionCalculadora nutricional</p></li></ul>