tÈcnic/a superior en art i histÒria
TRANSCRIPT
Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu
Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans
TÈCNIC/A SUPERIOR EN ART I
HISTÒRIA
Prova pràctica
NO OBRIU EL QUADERNET FINS QUE US HO INDIQUI L’EXAMINADOR/A.
ANOTEU TOTES LES VOSTRES RESPOSTES EN EL FULL DE RESPOSTES
CORRESPONENT.
INSTRUCCIONS: Prova pràctica Tot seguit realitzareu la prova pràctica.
Per la convocatòria d’oferta pública, la segona prova (prova pràctica) té caràcter obligatori, i serà
qualificat de 0 a 25 punts. Quedaran eliminades les persones que no tinguin una puntuació igual o
superior a 12 punts.
Per la convocatòria de promoció interna, el segon exercici, supòsit pràctic, té caràcter obligatori,
i serà qualificat de 0 a 22 punts. Us recordem que la Primera prova serà qualificada amb 42 punts, i
quedaran eliminades les persones que no tinguin una puntuació igual o superior a 21 punts en la
suma dels dos exercicis que la conformen (test de coneixements del temari i supòsit pràctic).
Us informem que:
Podeu endur-vos la part autocopiativa del full de respostes.
Si heu esgotat el temps de la prova podeu endur-vos el quadern de preguntes d’aquest
exercici; per tant, podeu fer anotacions en el quadernet.
Cada pregunta tindrà quatre alternatives de resposta, de les quals només una serà correcta.
Totes les respostes correctes tindran el mateix valor. Les respostes errònies descomptaran una
quarta part del valor d'una resposta correcta i les respostes en blanc no restaran puntuació.
Us avisarem quan faltin 10 minuts per acabar el temps estimat d’aquest exercici.
La durada estimada d’aquest exercici és de 105 minuts, inclòs el temps de lectura de les
instruccions.
Haureu d’escollir un supòsit pràctic, l’exercici consistirà a donar resposta a un qüestionari de 25
preguntes amb 4 opcions de resposta: A, B, C i D, més 5 preguntes que són de reserva per
possibles anul·lacions, les preguntes 26 a la 30. En cas d’anul·lar-se alguna de les 25
primeres, es consideraran les de reserva per ordre numèric (primer la 26, després la 27 i així
successivament).
A continuació, agafeu el full de respostes que us hem repartit i llegiu i seguiu les instruccions per
omplir el full de respostes.
PROCEDIMENT PER EMPLENAR EL FULL DE RESPOSTES
Llegiu atentament
Utilitzeu llapis, preferentment del número 2, i ompliu en el full de respostes les dades següents:
- On hi posa convocatòria:
PER OFERTA PÚBLICA escriviu 11 pl TS ART I HISTÒRIA 2021
PER PROMOCIÓ INTERNA escriviu PIE 2 pl TS ART I HISTÒRIA 2021
SI US PRESENTEU PER PIE I OP escriviu TS ART I HISTÒRIA 2021 (PIE + OP)
- On hi posa Nom Prova: escriviu PROVA PRÀCTICA
- On hi posa Data: 19/12/2021
- On hi posa Prova: Hauran d’escriure el número de supòsit pràctic escollit i omplir la
casella que correspongui
- On hi posa DNI: escriviu el vostre DNI en números
Si el seu DNI té un número de menys de 8 xifres, la primera xifra haurà de ser 0.
IMPORTANT! Per tal d’evitar errades en la vostra identificació, poseu en el vostre full de respostes
el mateix número d’identitat amb el qual us heu identificat en el moment d’entrar a l’aula.
Un cop escrit el número, ara, sota de cada número ompliu a cada columna la casella corresponent,
tal com s’indica en aquest exemple:
En aquest EXEMPLE, el primer número és un “3”; per tant, s’hauria de baixar i marcar la casella
on hi posa “3”. El segon és un “4”, s’hauria de baixar i marcar la casella on hi posa “4”, i així
s’hauria de fer amb la resta de columnes. Casella per casella.
IMPORTANT! Completar bé aquest apartat és fonamental, ja que aquesta serà l’única dada que
permetrà identificar-vos.
Podeu fer anotacions al vostre quadernet. Heu de tenir en compte que un cop acabat el temps,
no es podrà marcar cap resposta al full de respostes, encara que l’hagueu marcat al quadernet.
Les respostes hauran de ser marcades en el “Full de Respostes”.
Aneu amb compte a l’hora de marcar les caselles ja que l’única forma correcta de fer-ho és la
que es dibuixa al full de respostes.
Marqueu les respostes en llapis i comproveu sempre que la marca que assenyaleu en el “Full de
Respostes” correspon al número de pregunta del qüestionari.
Al “Full de Respostes” no s'haurà d’anotar cap altra marca diferent de les necessàries per
contestar l’exercici.
En cas d’equivocar-vos, esborreu perfectament la marca tant del full original, com del full
autocopiatiu.
En el supòsit en què hi hagués dues o més marques en la resposta d’una pregunta, o no es pugui
identificar clarament quina és l’opció escollida per la persona aspirant, es considerarà la resposta
com si fos en blanc.
No separeu el full autocopiatiu del full de respostes, fins que us expliquem com cal fer-ho en
finalitzar.
PASSEU A LA SEGÜENT PÀGINA I COMENCEU A FER L’EXERCICI
1
PROVA PRÀCTICA
ÍNDEX DE SUPÒSITS PRÀCTICS
SUPÒSIT PRÀCTIC PÀG.
NÚMERO 1............................................................................................... Pàg. 3
NÚMERO 2............................................................................................... Pàg. 10
NÚMERO 3............................................................................................... Pàg. 18
NÚMERO 4............................................................................................... Pàg. 27
2
3
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 1 En un solar del districte de Ciutat Vella de Barcelona s’ha de reformar un edifici inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona, i dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte. El projecte, de promoció privada, preveu la rehabilitació integral dels habitatges entre mitgeres, i la construcció d’una planta subterrània. L’actuació al subsol suposa el rebaix general d’entre 2,5 i 3 metres de fondària de tota la superfície. La façana principal, d’un alt valor patrimonial, presenta diferents elements mobles de gran consideració cultural i estètica. L’espai està situat en una zona d’interès històric i arqueològic, ja que està inclòs en una de les àrees d’expansió de la ciutat en diferents períodes, i és coneguda l’existència de troballes arqueològiques en les intervencions realitzades anteriorment a la zona. Seguint la legislació vigent en matèria patrimonial i d’estudis d’impacte ambiental, i atès que es preveu moviments de terra i remocions en el subsol, el promotor/a de l’obra ha sol·licitat a l’administració corresponent un estudi d’impacte ambiental. 1. Quina és la finalitat de l’estudi d’impacte ambiental en relació amb el projecte que
s’executa en l’obra de Ciutat Vella?
A. Contenir les mesures correctores per minimitzar l’afectació i proposar alternatives al projecte que l’evitin.
B. És un estudi que corregeix les deficiències patrimonials de les actuacions als espais públics de les ciutats.
C. Avaluar l’impacte ambiental de les actuacions arqueològiques. D. Fer seguiment de les afectacions patrimonials al projecte d’obra.
2. En tractar-se d’una zona amb un interès patrimonial, quan serà necessari planificar una
intervenció arqueològica i procedir a fer-ne l’excavació i documentació?
A. Quan comenci l’enderroc de l’habitatge. B. Si durant el procés de seguiment de l’obra apareixen restes. C. En el moment que el promotor/a de l’edifici presenta el projecte d’execució de l’obra. D. Quan ho determini l’estudi d’impacte ambiental.
3. Quina és l’entitat responsable de l’espai públic de la ciutat de Barcelona a la qual el
promotor/a de l’obra ha de dirigir la sol·licitud d’informació per executar el projecte?
A. L’autoritat competent en matèria de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. B. El Museu d’Història de Barcelona. C. El Servei d’Arqueologia de Barcelona. D. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat.
4
4. Quan s’acaba el procés administratiu d’un informe arqueològic d’impacte ambiental pel
que fa a l’organisme municipal habilitat de la ciutat de Barcelona?
A. Quan l’informe incorpora el projecte d’intervenció arqueològica. B. Un cop entregat l’informe negatiu a l’equip redactor del projecte d’obra i a l’equip de
Projectes i Recepcions. C. Un cop entregada la memòria d’intervenció arqueològica. D. Quan es té el permís d’inici del projecte d’obra.
5. Atès que hi ha indicis previs de l’existència de restes arqueològiques en els encontorns
del solar, es planifica una intervenció per tal de determinar la importància de les troballes i procedir a fer-ne l’excavació i documentació. Quin ens o entitat s’encarrega de seleccionar l’empresa d’arqueologia que s’ocuparà de la intervenció en el solar afectat?
A. El Servei d’Arqueologia de Barcelona, per mitjà d’una oferta econòmica de caràcter públic. B. El Museu d’Història de Barcelona. C. El promotor/a de l’obra, per mitjà d’una oferta econòmica. D. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, per
mitjà d’una oferta econòmica de caràcter públic. 6. Quin tipus d’intervenció arqueològica és l’adequada per dur a terme el seguiment de les
restes patrimonials en el solar del districte de Ciutat Vella?
A. La intervenció d’urgència. B. La intervenció d’emergència. C. La intervenció programada. D. La intervenció preventiva.
7. Qui finançarà la intervenció arqueològica en el solar del districte de Ciutat de Vella?
A. L’Ajuntament de Barcelona, atès que es tracta d’un promotor/a privat. B. El promotor/a del projecte. C. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. D. EL Museu d’Història de Barcelona.
8. D’acord amb la normativa vigent, el promotor/a de l'obra ha d'encarregar un projecte
d'intervenció arqueològica i sol·licitar autorització a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya per a la seva realització. En el cas del districte de Ciutat Vella de Barcelona, a quina entitat ha de demanar la redacció del projecte?
A. Al Servei d’Arqueologia de Barcelona. B. Al Departament d’Informació de Projectes i Recepcions de l’Ajuntament de Barcelona. C. A una empresa especialitzada en arqueologia D. Al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
5
9. Quin és el marc legal d’aplicació d’aquesta actuació en matèria d’arqueologia?
A. El catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona del 1979. B. La Llei de l’Estat 16/1985, del patrimoni històric espanyol. C. El Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i
paleontològic (DOGC núm. 3594, 13.03.2002). D. El Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic artístic de la ciutat de Barcelona
(Districte de Ciutat Vella). 10. A quin lloc ha de quedar recollida la partida pressupostària dels treballs de control i
seguiment arqueològic a realitzar en el projecte de reforma de l’edifici?
A. En el pressupost d’execució per contracte del projecte executiu de l’obra. B. En l’estudi d’impacte ambiental del projecte. C. En un informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural que reculli el projecte executiu
de l’obra. D. En els documents tramitats al Servei d’Arqueologia de Barcelona per executar l’obra de
l’edifici. 11. Quin és l’organisme municipal de l’Ajuntament de Barcelona que demana el permís
d’intervenció arqueològica al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya?
A. Cap. És el promotor/a de l’obra que ho fa directament al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
B. El Museu d’Història de Barcelona. C. El Servei d’Arqueologia de Barcelona. D. El Departament de Llicències i Inspecció de Districte o d’Urbanisme.
12. Entre d’altres, quines són les funcions del Servei d’Arqueologia de Barcelona en la
intervenció arqueològica que es duu a terme en el solar del districte de Ciutat Vella?
A. La catalogació dels objectes i l’organització de la documentació dels treballs d’intervenció. B. La contractació dels equips arqueològics. C. La planificació, l’organització i la transferència de coneixement de l’actuació. D. La inspecció de la intervenció.
13. A qui correspon la inspecció dels béns integrants de les restes arqueològiques
localitzades en la intervenció del districte de Ciutat Vella de Barcelona?
A. Al personal habilitat del Servei d’Arqueologia de Barcelona. B. Al personal habilitat de l’Ajuntament de Barcelona C. Al personal habilitat del Museu d’Història de Barcelona. D. Al personal habilitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
6
14. A qui correspon l’autorització i la comunicació de la intervenció arqueològica?
A. Al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. B. A l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. C. A la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat. D. Al Museu d’Història de Barcelona.
15. Es pot revocar l’autorització de la intervenció arqueològica? En quines condicions?
A. Sí, en cas d’incompliment de les obligacions previstes, prèvia audiència a la persona o persones interessades.
B. No, no està previst en el marc legal. C. Sí, per mala praxis de la direcció o promoció en la intervenció arqueològica. D. Sí, en cas d’absència de projecte econòmic per dur a terme la intervenció arqueològica.
16. Atès que estem en un edifici protegit patrimonialment, amb la intervenció arqueològica
és necessari realitzar l’estudi de l’evolució arquitectònica de tot l’edifici, documentant tots els murs que conformen la finca original i les reformes posteriors. A quin/a professional s’assignarà la coordinació de l’estudi evolutiu de la finca?
A. L’arquitecte/a designat/ada pel promotor/a de l’edifici. B. L’arqueòleg/òloga director/a de la intervenció arqueològica. C. Un membre habilitat del Servei d’Arqueologia de Barcelona. D. Un/a professional habilitat/ada del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de
Cultura de la Generalitat. 17. Pel que fa als elements mobles que es conserven a la façana principal, quina serà
l’actuació a realitzar durant la intervenció arqueològica?
A. El desmuntatge i documentació dels objectes mobles per traslladar i inventariar al Museu d’Història de Barcelona.
B. La documentació, el tractament i consolidació dels objectes mobles i la participació de tots aquells/es especialistes que l’entitat i el tipus de restes aconsellin.
C. No es poden tocar i s’han de deixar tal com estan. D. La neteja i restauració “in situ” per fer una reproducció.
18. Els béns immobles localitzats en el solar del districte de Ciutat Vella de Barcelona
formen part del patrimoni arqueològic català?
A. Sí, perquè s’han localitzat a la ciutat de Barcelona. B. No, perquè no estan declarats béns culturals d’interès nacional. C. Sí, perquè procedeixen del subsol del territori de Catalunya. D. No.
7
19. D’acord amb l’article 4.4 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del
patrimoni arqueològic i paleontològic, en el cas d’intervencions que es facin en el subsol d’edificis hi ha de participar un/a arquitecte/a. Quina és la seva funció en aquests tipus d’intervencions i en el cas concret de l’obra del districte de Ciutat Vella?
A. Planificar les intervencions arqueològiques amb l’arqueòleg/òloga que durà a terme els
treballs en el subsol de l’obra. B. Fer seguiment del projecte executiu de les intervencions conjuntament amb el Servei
d’Arqueologia de Barcelona. C. Vetllar perquè els treballs arqueològics no afectin l’estabilitat de l’estructura dels edificis. D. Únicament el control i seguiment dels rebaixos en el subsol.
20. Qui ha de vetllar per l’acompliment de l’article 4.4 del Decret 78/2002, de 5 de març, del
Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic?
A. El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. B. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya. C. L’arqueòleg/loga que dirigeix la intervenció. D. El promotor/a de l’edifici.
21. Què preveu l’article 23 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del
patrimoni arqueològic i paleontològic, si es dona el cas d’un descobriment de caràcter singular durant la realització de la intervenció arqueològica?
A. S’ha d’aturar la intervenció fins que es realitzi una inspecció per part del personal habilitat. B. No cal aturar l’activitat arqueològica mentre el descobriment es documenti de manera
detallada durant la intervenció. C. El descobriment s’ha de comunicar en el termini de quaranta-vuit hores al Departament de
Cultura de la Generalitat o a l’Ajuntament. D. El descobriment s’ha de comunicar en el termini de vint-i-quatre hores al Departament de
Cultura o a l’Ajuntament. 22. Durant l’execució de la intervenció arqueològica, quina actuació s’ha de fer en el cas de
localitzar-se estructures arquitectòniques d’època contemporània sense interès patrimonial?
A. Es farà la documentació arqueològica corresponent i es procedirà al seu desmuntatge dins
el mateix procés d’excavació arqueològica. B. Es farà la documentació arqueològica corresponent i es procedirà a fer-ne la restauració i
conservació. C. Com que les estructures són d’època contemporània es continuarà amb la intervenció. D. Es farà la documentació arqueològica corresponent i les estructures s’adequaran al nou
edifici.
8
23. Després de la intervenció es poden eliminar les restes arqueològiques del solar del districte de Ciutat Vella?
A. No, mai. B. Sí, si ho autoritza el Servei d’Arqueologia de Barcelona. C. Sí, si ho autoritza la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya. D. Sí, si ho autoritza la comissió del Patrimoni Cultural competent de l’Ajuntament de
Barcelona. 24. Quins són els requisits que hauran de reunir els/les directors/ores de la intervenció
arqueològica en el districte de Ciutat Vella?
A. Tenir alguna de les titulacions universitàries homologades pel que fa a l’arqueologia i acreditar l’experiència mínima de tres anys en el treball de camp.
B. Tenir alguna de les titulacions universitàries homologades pel que fa a l’arqueologia i experiència en intervencions arqueològiques en la zona de Ciutat Vella.
C. Tenir alguna de les titulacions universitàries homologades pel que fa a l’arqueologia i a la paleontologia i acreditar l’experiència mínima de tres anys en el treball de camp.
D. Tenir alguna de les titulacions universitàries homologades pel que fa a l’arqueologia. 25. Segons la Llei de l’Estat 16/1985, del patrimoni històric espanyol, qui és el titular de les
troballes arqueològiques al districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona?
A. L’Ajuntament de Barcelona. B. El Museu d’Història de Barcelona. C. L’Estat espanyol. D. La Generalitat de Catalunya.
PREGUNTES DE RESERVA 26. Una vegada realitzada la intervenció arqueològica i entregada la memòria d’excavació,
s’ha de determinar el dipòsit dels materials recollits. Quin és el precepte previ que s’ha d’acomplir abans de resoldre sobre el lloc de dipòsit definitiu de les restes?
A. S’ha de lliurar la memòria al museu corresponent. B. S’ha de donar audiència prèvia a l’Ajuntament de Barcelona on s’han trobat les restes
procedents de la intervenció arqueològica. C. S’ha de realitzar la revisió de la memòria científica i el seu lliurament definitiu. D. S’ha de donar audiència al Servei d’Arqueologia de la ciutat de Barcelona.
27. A qui correspon determinar el lloc de dipòsit definitiu de les restes arqueològiques
trobades?
A. Al/a la regidor/a de districte de l’Ajuntament de Barcelona. B. Al Servei d’Arqueologia de Barcelona. C. A l‘Institut de Cultura de Barcelona, en primera instància, i al Museu d’Història de Barcelona,
en segona. D. Al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
9
28. Segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, com es defineix
la zona arqueològica?
A. Lloc amb restes de la intervenció humana que només es poden estudiar amb la metodologia arqueològica.
B. Zona amb materials arqueològics a conservar. C. Lloc amb restes humanes que es troben en el subsol. D. Zona amb vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia.
29. La resolució de la sol·licitud d’autorització per a la realització d’aquesta intervenció
arqueològica s’ha de notificar al promotor/a en el termini de vint dies. Quins efectes té la falta de resolució expressa?
A. La falta de resolució expressa té efectes desestimatoris. B. La falta de resolució expressa té efectes estimatoris. C. La falta de resolució expressa obliga a tornar a tramitar tot el procediment d’autorització. D. La falta de resolució expressa no té efectes de cap mena.
30. Quina és la diferència entre una intervenció preventiva i una intervenció d’urgència?
A. No hi ha cap diferència. B. La intervenció preventiva es fa quan es projecta la realització d’obres o actuacions que
poden afectar restes arqueològiques, i la intervenció d’urgència és la que cal realitzar per determinar el valor de les restes arqueològiques en un indret on no hi havia indicis de la seva existència.
C. A diferència de la intervenció d’urgència, la intervenció preventiva s’ha de dur a terme en el marc d’un projecte d’investigació.
D. La intervenció d’urgència es fa quan es projecta la realització d’obres o actuacions que poden afectar restes arqueològiques en zones urbanes, i la intervenció preventiva és la que cal realitzar per determinar el valor de les restes arqueològiques en un indret on no hi havia indicis de la seva existència.
10
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 2 Als museus municipals s’ha impulsat en els darrers anys el Pla d’Inventari i Documentació de les Col·leccions (2018-2020, primera fase; 2021-2022 segona fase) amb l’objectiu de poder tenir un coneixement més exacte dels fons de les seves col·leccions. El museu en el qual treballeu com a conservador/a amb col·leccions al teu càrrec, aprofita la iniciativa per poder inventariar unes col·leccions que fa temps que es custodien en un magatzem i que estan en diferents nivells d’inventari i documentació segons la seva procedència. Es tractarà de valorar la seva idoneïtat dins la col·lecció del museu, inventariar-les i registrar-les si s’estima oportú, fer els tractaments de conservació necessaris per poder instal·lar-les a la reserva i que puguin acabar formant part d’alguns dels programes públics que el museu prepara. 1. Per valorar la idoneïtat de les col·leccions al museu, els/les conservadors/ores es basen
en: A. La llei de patrimoni, que defineix els continguts dels museus de Catalunya. B. El document del Pla estratègic del museu, que inclou la missió. C. El document de política de col·leccions, que inclou el contingut del fons i les línies sobre les
quals es proposa incrementar les col·leccions. D. El document de programes públics, que inclou les necessitats de col·leccions en funció de
les futures exposicions.
2. Un requisit bàsic que ha de complir un objecte per formar part de la col·lecció, ha de ser: A. Valor econòmic. B. Tenir més de 100 anys d’antiguitat. C. Valor patrimonial. D. Procedir d’una col·lecció ja present al museu.
3. Una part dels fons que s’està inventariant, s’havia recollit 20 mesos abans per tal de
salvaguardar-la, però no havia estat mai legalment donada. Els antics propietaris/àries estan localitzables i es decideix tramitar la donació. Quins documents han de proporcionar les persones donants per fer l’oferiment de donació? A. Les persones donants no han de proporcionar cap document, atès que ja van lliurar els
béns. B. Les persones donants no han de proporcionar cap document, és el Museu qui s’ha d’ocupar
de tot. C. Les persones donants han de fer un escrit oferint els béns al museu i han d’acreditar la
propietat dels béns que ofereix. D. Les persones donants han de fer una carta a la direcció afirmant que els béns ja són del
museu perquè els van donar 20 mesos enrere.
11
4. Una altra part del museu s’havia acollit en concepte de dipòsit feia 4 anys perquè l’edifici llogat per les persones propietàries s’havia venut i l’havien de lliurar. Ara les persones propietàries volen recuperar aquest fons. Indica la resposta CORRECTA: A. Els dipòsits no es poden recuperar quan han passat més de 2 anys. B. Els dipòsits han de retornar-se quan el/la propietari/ària els reclamen. C. Els dipòsits no es poden retornar quan formen part de l’exposició permanent. D. Un dipòsit és igual a una donació i no es pot retornar.
5. En canvi, un lot d’aquestes col·leccions va ser dipositat al Museu quatre anys i mig
enrere i ningú l’ha reclamat mai. Les peces són de gran interès per al museu, però no tens manera de localitzar els antics propietaris per legalitzar-ne la possible donació. Quina de les següents opcions és la CORRECTA? A. Registrar el lot indicant a la forma d’ingrés “donació desconeguda”. B. Registrar el lot indicant “dipòsit” com a forma d’ingrés. C. No registrar el lot, però mantenir-lo al museu. D. Registrar el lot indicant “usucapió” com a forma d’ingrés.
6. Mentre estàs inventariant aquests fons, un/a possible nou/va donant s’està plantejant
oferir en donació una peça que completaria de manera substancial una de les tipologies. Per acabar de decidir-se us demana que com a especialista li feu una valoració i taxació de l’objecte. Quina de les següents opcions és la CORRECTA? A. En fas la valoració tècnica poc detallada i una taxació a la baixa. B. El personal dels museus de titularitat pública està afectat d’incompatibilitat per fer taxacions
a privats. C. En fas la valoració tècnica i una taxació a preu de mercat ja que ets un/a bon/a professional. D. Li fas una valoració i taxació certificada segons els barems del museu.
7. A l’hora de registrar una peça, quins són tots els camps obligatoris en una col·lecció de
ciències humanes que cal referenciar segons la llei de museus? A. Per registrar una peça, en primera instància només cal el número de registre i més
endavant ja es fa la fitxa completa. B. Número de registre, forma-font-data d’ingrés, estat de conservació, nom d’objecte,
dimensions, lloc de procedència o jaciment, classificació genèrica, material, autor, títol, datació.
C. Número de registre, nom d’objecte, autor, datació, història de l’objecte i dimensions. D. Número de registre, altres números, nom d’objecte, títol, autor i datació.
12
8. A part del número de registre, una peça pot tenir altres números?
A. No. Cada peça té un únic número i es correspon al número de registre, indicat a la casella
“número de registre”. B. Cada peça pot tenir més d’un número de registre i s’indicaran a la casella “Número de
registre”. C. Les peces poden tenir altres números que es corresponguin a diversos conceptes com
antics inventaris, números de fabricació, número d’antics propietaris o col·leccions de procedència, entre d’altres i caldrà indicar-los a la casella “altres números”.
D. Encara que les peces puguin tenir altres números antics, no es consideraran rellevants i no s’indicaran.
9. Les lleis de patrimoni poden definir diferents nivells de catalogació per als béns
culturals. Quin dels següents acrònims NO es correspon a la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català? A. BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). B. BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). C. BCC (Bé Cultural Catalogat). D. BIC (Bien de Interès Cultural).
10. En l’inventari que esteu realitzant, trobeu un conjunt d’objectes registrats de fa molts
anys que no s’ajusten a la política de col·leccions actual del museu i us plantegeu donar-los de baixa: A. Com que estan registrats, esteu obligat/ada a mantenir-los al catàleg del museu i conservar-
los encara que no els podreu exposar mai. B. Podeu oferir-los a altres centres museístics adients per la seva temàtica i donar-los de baixa
en concepte de “cessió” a una altra institució, sempre que sigui autoritzat per l’autoritat competent.
C. Com a conservador/a, pots oferir-los a una altra institució i indicar la baixa al registre sense necessitat de justificar-ne el motiu de la baixa.
D. Sota cap concepte es pot fer una baixa d’un objecte prèviament registrat. 11. Quin sistema es fa servir als museus per identificar inequívocament un objecte i NO
confondre’l amb d’altres? A. A la fitxa de l’objecte s’indicarà la seva ubicació exacta a la reserva. B. L’objecte es marcarà físicament de manera permanent sempre que no se’n malmeti la seva
naturalesa. C. El número de registre es marcarà al contenidor on es guardi l’objecte. D. A la fitxa es farà una descripció molt detallada de l’objecte.
13
12. Les peces que es van incorporant al museu, es guardaran a les reserves mentre no
siguin seleccionades per formar part d’algun projecte d’exposició. Quines característiques han de tenir els espais de les reserves? A. Han de complir les condicions necessàries de conservació preventiva adequades a les
col·leccions que acullen, així com les condicions de seguretat. B. Han de ser espais ben grans per acollir totes les col·leccions del fons del museu. C. Han de ser espais molt pròxims a les sales d’exposicions per permetre la rotació d’objectes
de manera òptima. D. Han de ser espais visitables per poder fer molt accessibles els fons no exposats.
13. I com han de ser els mobles contenidors per guardar-hi els objectes del fons?
A. Han de ser contenidors estàndards segons la normativa vigent. B. Han de ser contenidors grans per tal d’acollir diferents tipus d’objectes i fets amb materials
sostenibles. C. Han de ser contenidors sense tancament per tal de poder veure els objectes sense
necessitat de tocar-los i construïts amb materials sostenibles. D. Han de ser contenidors adequats a les característiques del fons que han d’allotjar i
construïts amb materials que compleixin requisits de conservació preventiva. 14. Una bona organització de la reserva permetrà optimitzar l’espai i poder acollir més peces.
Entre els diferents criteris de sectorització, quin respon a la conservació preventiva i caldrà tenir en compte? A. Sectorització per materials orgànics o inorgànics. B. Sectorització per datació. C. Sectorització per tipologies. D. Sectorització per estat de conservació.
15. Al museu hi ha un sistema de climatització suficient per mantenir un clima adequat a les reserves i sales d’exposicions, però una part dels objectes que esteu inventariant hauran d’instal·lar-se en una nova sala on els nivells d’humitat relativa sovint estan per sobre del permès. Quina de les següents opcions és la CORRECTA? A. No hi poseu aquestes col·leccions sota cap concepte. B. Les instal·leu igualment perquè no teniu un altre espai i feu lectures constants de l’HR
(humitat relativa) per tal de tenir constància en cas que els objectes pateixin deterioraments. C. Apliqueu algun mecanisme de correcció per tal de poder-hi instal·lar les peces amb
garanties suficients de conservació preventiva. D. Les instal·leu igualment, però feu lectures de temperatura perquè és un factor que incideix
als canvis de l’HR.
14
16. Entre els fons a treballar, hi ha un conjunt de peces en paper. Per tal de conservar-les a les reserves, la ubicació més adient és: A. Desar-les planes en mobles de calaixos, safates o gavetes de baixa alçada. B. Desar-les plegades en carpetes a les prestatgeries d’un compacte. C. Desar-les en tubs a les prestatgeries del compacte, sigui quina sigui la seva mida. D. Totes les respostes anteriors són correctes.
17. En la instal·lació a les reserves de les peces que estàs inventariant, heu de tenir en
compte l’accessibilitat d’aquestes? A. No cal tenir en compte l’accessibilitat a les reserves, ja que són peces que no formen part
de programes públics i ja estan documentades a la base de dades. B. Només cal mantenir-les accessibles i a la vista fins que no es documenti la seva ubicació a
la base de dades i es fotografiï la peça. C. Les reserves no solen ser espais accessibles, l’accessibilitat només és imprescindible a les
sales d’exposicions. D. És imprescindible tenir accés a les peces per a la seva neteja, manteniment i estudi.
18. Un dels objectius principals del projecte és fer les accions necessàries per prevenir el
deteriorament o els desperfectes dels béns culturals a mode de control del seu entorn i/o tractament de la seva estructura, per mantenir-los tot el temps possible en una condició estable, és a dir, fer accions de: A. Restauració. B. Climatització. C. Preservació. D. Intervenció.
19. Les col·leccions dels museus municipals i de la majoria dels museus de Catalunya es
gestionen amb la base de dades Museum Plus. Quin és l’objectiu principal de la base de dades? A. Poder extreure les cartel·les per a les exposicions permanents i temporals. B. Poder consultar en línia la informació de les peces de la col·lecció. C. La gestió de totes les imatges de les peces del museu. D. Poder gestionar la col·lecció en totes les fases, des del registre, les ubicacions, els
moviments fins a la gestió de la informació per a la recerca i la difusió. 20. Als museus municipals de Barcelona, així com la majoria de museus de Catalunya, per
assignar un nom d’objecte a cada peça, s’utilitza el següent tesaurus o vocabulari controlat: A. Tesaurus basat en el Tesaurus d’Art i Arquitectura de l’Institut Getty. B. Tesaurus elaborat per la Generalitat de Catalunya basat en el Diccionari de la llengua
catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. C. Tesaurus basat en el Tesaurus de las Colecciones de Arte de la RAE, traduït al català. D. Vocabulari controlat pel Museus de Catalunya, editat per la Generalitat de Catalunya.
15
21. Un centre d’exposicions privat d’una ciutat europea, sol·licita el préstec en comodat d’una peça d’un dels fons que acabes de registrar, esteu obligat/ada a accedir a la sol·licitud? A. Si el/la conservador/a no ho creu convenient, pel mal estat de conservació de l’objecte, pot
denegar la sol·licitud. B. Els museus de titularitat pública estan obligats a accedir a les sol·licituds de préstec i no
poden denegar-les. C. Els museus de titularitat pública només estan obligats a accedir a les sol·licituds quan el/la
prestatari/ària és una entitat de titularitat pública. D. Esteu obligat/ada a accedir a la sol·licitud segons la Llei 17/1990, ja que s’ha de garantir la
difusió dels fons. 22. Quina és la modalitat més adequada i l’habitual per cedir peces del museu a un altre
museu estatal que les sol·licita per a una exposició temporal? A. Dipòsit, contracte mitjançant el qual el/la dipositari/ària rep la tinença i custòdia de l’objecte
per un temps amb l’obligació de guardar-lo. B. Préstec, modalitat que s’aplica habitualment als moviments d’objectes en els quals no és
necessari formalitzar un contracte. C. Préstec en comodat, contracte pel qual el/la comodant lliura al/a la comodatari/ària un bé no
fungible perquè en faci ús durant un període de temps determinat. D. Successió interadministrativa, les peces d’un museu (dipositant) passen a ser de l’altra
persona (dipositària) de manera temporal. 23. En referència a la conservació dels objectes sol·licitats en préstec, quina mena de
document caldrà fer, en cas que s’hagi de fer algun document? A. Com que els objectes prestats han d’estar en bon estat de conservació, no caldrà fer cap
document al respecte. B. Caldrà fer un informe de conservació de cada un dels objectes del préstec per poder
comprovar el seu estat a la tornada d’aquests. C. Les fotografies dels objectes adjuntades a l’expedient són la prova de l’estat de conservació
dels objectes, per la qual cosa no és necessari fer informes de conservació. D. Caldrà fer un informe de l’estat de conservació només a per aquells objectes més delicats
en els quals calgui donar indicacions precises per a la seva manipulació. 24. Un cop inventariats els fons, un/a investigador/a acreditat/ada us demana poder treballar
amb una de les col·leccions, veure tant les peces com la documentació que el museu pugui tenir. Quina de les següents opcions és la CORRECTA? A. No li proporcioneu la informació perquè voleu investigar-ho com a conservador/a
responsable de la col·lecció en els propers mesos. B. Li proporcioneu la informació, atès que és una cosa que s’ha de facilitar als/a les
investigadors/ores acreditats/ades. C. No li proporcioneu la informació amb el pretext que només hi ha un inventari, però encara
no s’han fet les fitxes completes de documentació. D. No li proporcioneu l’accés perquè un/a altre/a investigador/a ho ha sol·licitat abans.
16
25. El coneixement d’aquestes col·leccions a inventariar s’ha vist des del departament
d’activitats del museu com una oportunitat per formar part d’un programa de participació activa entre els museus i el centres educatius, basat en la cocreació d’interpretacions del patrimoni on l’alumnat n’és el motor i el protagonista. Aquest programa és: A. Apropa Cultura. B. Patrimonia’m: Col·leccions. C. Converteix-te en conservador de museu. D. Museus i escoles.
PREGUNTES DE RESERVA 26. Per tal de conservar la documentació, cada museu ha de transmetre una còpia de
seguretat de la documentació del seu fons, inclosa la fotografia del bé: A. No cal que s’enviï enlloc, es custodia a l’arxiu del museu. B. A la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esports. C. A l’arxiu de l’Institut de Cultura de Barcelona. D. Al Servei d’Atenció als Museus corresponent o al Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya. 27. En la instal·lació de les peces a les reserves, a part dels contenidors adequats, cal tenir
en compte altres elements? A. Si el mobiliari contenidor de col·leccions és adequat, no cal tenir en compte cap més
element. B. Cal tenir material fungible disponible per protegir o amortir possibles moviments dels
objectes. C. Només s’utilitzarà materials de protecció i fixació dels objectes quan els contenidors no són
adequats. D. Sempre es taparan els objectes de manera individualitzada amb materials com tela o
polietilè. 28. Per tal de mantenir les condicions òptimes de conservació, la humitat relativa als
magatzems ha de ser de: A. 50% amb fluctuacions del 5% en períodes mai inferiors a 24h. B. 50% amb fluctuacions del 5% en períodes inferiors a 24h. C. 40% amb fluctuacions del 5% en períodes mai inferiors a 24h. D. 40% amb fluctuacions del 5% en períodes inferiors a 24h.
17
29. Cada museu elabora uns protocols per a la manipulació de les peces del seu fons, a
partir d’uns paràmetres acceptats a l’entorn museístic. Quina de les següents afirmacions us sembla adequada? A. Cal adequar les necessitats de personal i utillatge a cada peça en funció de les seves
característiques. B. Només els equips de restauració estan habilitats per manipular les peces. C. Les peces s’han de traslladar d’un espai a un altre sempre amb utillatge amb rodes, ja
siguin taules, carretons o transpalets. D. Les peces grans es manipulen sempre sobre rodes, mentre que les de petites dimensions
no cal. 30. Si la sol·licitud del préstec al centre d’exposicions privat europeu s’aprova, cal obrir
expedient i fer tots els tràmits administratius habituals. Quina de les següents opcions és la CORRECTA? A. Els tràmits d’exportació temporal s’han de fer exclusivament amb el Ministeri de Cultura, que
en té les competències. B. La sortida d’objectes s’ha de comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya amb un mínim de deu dies d’antelació, assenyalant la finalitat, el termini, la destinació i les condicions de trasllat.
C. Quan els préstecs són dins la Unió Europea, no cal fer tràmits d’exportació segons l’acord de lliure circulació d’obres d’art.
D. Només cal comunicar la sortida d’objectes al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya quan el préstec sigui superior a tres mesos, indicant la finalitat, el termini, la destinació i les condicions de trasllat.
18
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 3 Treballeu al Departament de Programes Públics d’un dels museus de gestió directa de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona). L’equip del qual formeu part és reduït i, per tant, us correspon atendre situacions diverses pròpies de l’activitat pública del museu. El museu prepara una exposició sobre la vida quotidiana als entorns domèstics de la Barcelona de la Postguerra amb materials diversos i préstecs d’altres museus. Com a tècnic/a superior en Art i Història, participeu en la preparació de l’exposició. Aprofitant la producció d’aquesta exposició s’implementaran millores d’accessibilitat, tant a l’exposició com als espais comuns del museu. Coneixeu, com la resta dels membres de l’equip, el marc normatiu d’aplicació, de l’Ajuntament, pel que fa a la política de preus del museu així com de les normes de visita en relació amb el públic visitant. Per tant, aspectes d’aplicació pràctica en el dia a dia. 1. Quin dels següents aspectes s’ha d’incloure en l’encàrrec al/a la comissari/ària de
l’exposició? A. Original gràfic de les escenografies temàtiques dels diferents àmbits de l’exposició. B. Aportar els criteris per a la redacció dels plecs tècnics del concurs per a la contractació de la
producció museogràfica. C. Aportar la relació dels/de les prestadors/ores de les obres que s'exhibiran. D. L’anàlisi dels requeriments de conservació segons les prescripcions donades pels museus
prestadors. 2. Segons la instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en les
exposicions de l’Ajuntament de Barcelona, en contractar el muntatge d’exposicions o elements que hi són inclosos, quins criteris per a materials i equips d’exposició seran d’aplicació? A. Utilitzar productes i articles amb el màxim de matèria primera reciclada. B. Utilitzar materials de baixa resistència i baix manteniment. C. Emprar prioritàriament materials naturals com la fusta sense processar. D. Garantir que els dissolvents de pintures i altres materials utilitzats siguin orgànics.
3. En aquesta exposició cal mostrar unes peces a l’exterior del museu que caldrà il·luminar.
La correcta il·luminació d’objectes a l’exterior del museu amb criteris de sostenibilitat consisteix en l’aplicació del següent criteri: A. S’ha de prioritzar el treball amb una temperatura de color igual o inferior a 3.300 K i enfocar
directament les peces objecte de l’exposició. En cap cas no enfocar directament cap a l’hemisferi superior.
B. S’ha de prioritzar el treball amb una temperatura de color sempre superior a 3.300 K i no enfocar directament les peces objecte de l’exposició. En cap cas no enfocar directament cap a l’hemisferi superior.
C. S’ha de prioritzar el treball amb un sistema d’il·luminació no focalitzat directament sobre els objectes, i amb una temperatura de color superior a 3.300 K.
D. Prioritzar el treball amb un sistema d’il·luminació activat a partir d’un detector de presència per tal d’evitar excés de consum energètic i contaminació lumínica.
19
4. En referència a la conservació dels objectes sol·licitats en préstec, quina mena de
document haurà de fer el prestador/a, en cas que s’hagi de fer algun document? A. Com que els objectes prestats han d’estar en bon estat de conservació, no caldrà que el
prestador/a faci cap document al respecte. B. Caldrà que el prestador/a faci un informe de conservació de cada un dels objectes del
préstec per poder comprovar-ne l’estat a la tornada d’aquests. C. Les fotografies dels objectes adjuntades a l’expedient són la prova de l’estat de conservació
dels objectes, per la qual cosa no és necessari que el prestador/a faci informes de conservació.
D. Caldrà que el prestador/a faci un informe de l’estat de conservació només per a aquells objectes més delicats en els quals calgui donar indicacions precises per a la seva manipulació.
5. Quina és la modalitat més adequada i l’habitual per sol·licitar peces d’un museu públic per a una exposició temporal? A. Dipòsit, contracte mitjançant el qual el/la dipositari/ària rep la tinença i custòdia de l’objecte
per un temps amb l’obligació de guardar-lo. B. Préstec, modalitat que s’aplica habitualment als moviments d’objectes en els quals no és
necessari formalitzar un contracte. C. Préstec en comodat, contracte pel qual el/la comodant lliura al/a la comodatari/ària un bé no
fungible perquè en faci ús durant un període de temps determinat. D. Successió interadministrativa, les peces d’un museu (dipositant) passen a ser de l’altra
persona (dipositària) de manera temporal. 6. El projecte de muntatge de l’exposició preveurà sistemes tècnics de seguretat actius i
passius. Indiqueu quin dels següents pertany a la categoria de sistemes tècnics passius? A. Sensors perimetrals. B. Detectors volumètrics. C. Alarmes acústiques. D. Portes de seguretat.
7. Quina de les següents funcions pertoquen a un correu de museu prestador?
A. Assessorar el/la comissari/ària sobre l’objecte prestat. B. Supervisar el procés de desembalatge dels objectes propietat del museu que representa. C. Difondre l’exposició en el seu àmbit professional d’influència. D. La redacció d’articles especialitzats pel catàleg de l’exposició.
20
8. Per encàrrec de la direcció heu fet un seguit de propostes de millora de les condicions
de comunicació per a les persones amb discapacitat auditiva. Quina de les propostes és la CORRECTA? A. Imprimir tríptics específics amb les informacions bàsiques de visita i continguts del museu,
que serà lliurat al mostrador d’entrada. B. Instal·lar un bucle magnètic al mostrador d’entrada, atès que encara no se’n disposa. C. Fer formació a tot el personal d’atenció al públic de llengua de signes catalana. D. Establir un dia quinzenal en el qual hi hagi una persona coneixedora de la llengua de signes
a disposició de les persones que ho necessitin. 9. Per a l’exposició permanent us demanen suggeriments per tal de millorar l’eficiència de
l’accessibilitat comunicativa dels audiovisuals de les sales d’exposició. Quina de les següents propostes és la més adient per a persones amb discapacitat auditiva? A. Incorporar subtítols als audiovisuals, atès que no es van incloure en el moment de la
producció. B. Afegir un passi de les pel·lícules amb acompanyament d’imatges d’un traductor en llengua
de signes en una franja horària específica. C. Editar un llibret de lliure consulta a les sales, amb els textos dels audiovisuals. D. Disposar de personal d’atenció al públic amb capacitació per fer d’intèrpret/a de llengua de
signes. 10. Igualment, es considera necessari fer millores en la retolació i la gràfica de les sales de
l’exposició permanent. A partir dels vostres coneixements i del que indiquen algunes publicacions pràctiques sobre aquest tema, indiqueu quin dels següents suggeriments és el CORRECTE: A. Afavorir la reducció de la mida de lletra en benefici de major quantitat de text i d’aclariment
de conceptes. B. Sobreposar text sobre imatges impreses per tal de donar major dinamisme als plafons
informatius. C. Aprofitar els vidres transparents de l’espai expositiu per disposar textos. D. Alinear el text a l’esquerra, i no justificar-lo a la dreta. Atès que un text és més llegible quan,
a la dreta, les línies fan ziga-zaga segons la llargària de l’última paraula.
11. Algun dels elements del mobiliari de les sales d’exposicions i espais d’atenció al públic necessita també alguna millora. Quina de les següents propostes s’hi avé amb les necessitats de l’accessibilitat física? A. Incorporar coixins als bancs de descans per fer més còmode el seu ús. B. Mantenir el mostrador d’atenció al públic lliure d’obstacles per facilitar l’apropament de
persones en cadira de rodes. C. Assenyalar un itinerari exclusiu per a persones invidents a base de baranes o catenàries per
facilitar-ne la circulació. D. Suprimir els braços i respatllers dels bancs de descans per fer més accessible i fàcil el seu
ús.
21
12. El catàleg de l’exposició es planteja com una coedició. Les coedicions editorials han de
ser valorades pel Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Caldrà presentar un seguit d’informacions. Quina de les següents informacions és requerida de manera expressa? A. Relació dels objectes de l’exposició. B. Proposta gràfica amb mostra d’aplicació en la portada. C. Capítol de mostra (si n’hi ha). D. Relació de les persones traductores als diferents idiomes.
13. En el marc del projecte “En Residència” impulsat per l’Institut de Cultura, s’ha previst
realitzar una residència d’un institut de la ciutat en relació amb el contingut de l’exposició. Quina de les següents accions es correspon amb els dels objectius del projecte? A. Introduir la creació contemporània als centres públics d’educació secundària a través del
contacte directe i continuat d’un/a creador/a amb les estudiants i els estudiants. B. Al llarg de la durada de l’exposició, fer una aproximació als objectes de la vida domèstica de
postguerra a través de diferents disciplines artístiques de la mà de diferents persones creadores.
C. Afavorir el desenvolupament de projectes educatius de cocreació entre l’alumnat del centre i el personal tècnic del museu.
D. Afavorir processos d’aprenentatge compartit entre l’equip organitzador de l’exposició i el centre docent per desenvolupar seqüències d’ensenyament-aprenentatge que ofereixin una mirada calidoscòpica d’acord amb el currículum, sobre un element patrimonial present a l’exposició.
14. Seguint el model aplicat a l’enquesta de públic del 2020, que l’ICUB fa associada a la
venda d’entrades als museus, es farà també una enquesta al públic assistent a l’exposició. Quina de les següents qüestions serà objecte de pregunta? A. La visita ha estat influïda per la situació provocada per la pandèmia de la covid-19? B. Nivell d’estudis que té? C. Estat civil? D. Ocupació professional?
15. La responsable de comunicació us proposa oferir entrada gratuïta a les persones amb
discapacitat degudament acreditada. Quina de les següents respostes és la CORRECTA? A. Atès que aquesta promoció ja es preveu a l’Ordenança fiscal 3.13, es pot procedir a la seva
aplicació. B. L’Ordenança fiscal 3.13 permet l’entrada gratuïta a les persones que disposin del passi
metropolità d’acompanyant d’una persona amb discapacitat. La condició de discapacitat no és motiu de gratuïtat.
C. Segons es diu a l’Ordenança fiscal s’aplicarà la gratuïtat a grups de 10 o més persones. D. La promoció només s’aplica uns dies determinats de l’any tal com es relaciona en
l’Ordenança fiscal 3.13. S’informarà d’aquesta promoció en l’àmbit d’accessibilitat de la pàgina web del museu.
22
16. La Universitat de Barcelona demana la visita gratuïta per a un grup de 14 alumnes de l’assignatura de museologia i museografia i un/a professor/a acompanyant. Quina de les següents opcions és la que s’ajusta a la normativa aprovada a l’Ordenança fiscal 3.13? A. En tractar-se d’una entitat de temàtica afí a les especialitats de les col·leccions del museu,
es pot oferir l’entrada gratuïta a visites concertades de grups d’estudi realitzades durant un matí o una tarda lectiva.
B. En tractar-se d’un grup de menors de 29 anys i majors de 16 només es pot aplicar la bonificació d’entrada reduïda.
C. Només es pot aplicar la bonificació corresponent a grups de 10 o més persones. D. Tal com s’estableix a l’Ordenança fiscal, se’ls proposa visitar el museu en dilluns, dia de la
setmana definit per a aquetes peticions.
17. Amb la inauguració de l’exposició temporal el departament de comunicació eleva la proposta de fer una promoció consistent a fer jornada de portes obertes el cap de setmana següent a la inauguració. Quina de les següents opcions s’ajusta a l’OF 3.13? A. Com a acció promocional, el museu pot organitzar dies de portes obertes lliurement el cap
de setmana següent al dia d’inauguració d’una exposició temporal. B. El museu pot oferir promocions de 2x1 entrades durant els quinze dies següents a la
inauguració d’una exposició temporal. C. La jornada de portes obertes s’ha de circumscriure exclusivament el dia que esdevingui un
acte inaugural en el mateix centre. D. La gratuïtat en el cap de setmana posterior a la inauguració de l’exposició temporal s’adreça
exclusivament a les famílies amb un màxim de dues persones acompanyants adultes. És imprescindible que hi hagi com a mínim un membre menor de 16 anys.
18. El Museu de la Música inaugura una exposició sobre decoració d’instruments de teclat barrocs. Atesa la relació formal i estilística amb algunes peces de la col·lecció del teu museu, us han proposat fer una entrada combinada per visitar els dos museus durant la durada de les exposicions. Quina de les següents opcions s’ha d’aplicar per establir el preu de l’entrada combinada? A. L’Ordenança fiscal núm. 3.13 estableix que els museus de l’Institut de Cultura podran oferir
entrades combinades a diferents museus a partir de combinacions relacionades amb el seu àmbit temàtic o territorial. S’establirà un preu global que no superi la suma dels preus individuals de cada entrada.
B. L’Ordenança fiscal núm. 3.13 estableix que només es poden oferir entrades combinades en el cas que els museus siguin de gestió directa de l’Institut de Cultura, independentment de la seva afinitat temàtica o proximitat territorial.
C. L’Ordenança fiscal núm. 3.13 estableix que es podran oferir entrades combinades entre diversos centres museístics, sempre que el seu import no sigui inferior a la suma del 60% dels preus d’entrada normal de cada centre.
D. Atès que l’Ordenança fiscal núm. 3.13 no preveu aquest supòsit, cal procedir a la signatura d’un conveni de col·laboració entre ambdós museus per a la concreció de l’import de l’entrada combinada i el repartiment final dels ingressos per la venda corresponents a cada museu.
23
19. Des del departament d’administració i recursos us demanen la previsió de dies de portes obertes comuns als museus de gestió municipals. Quins són els dies de portes obertes reconeguts oficialment? A. Sant Jordi, Corpus Cristi i 18 de maig Dia internacional dels Museus. B. 18 de maig Dia Internacional dels Museus, 24 de setembre la Mercè, 12 de febrer Santa
Eulàlia. C. 18 de maig Dia Internacional dels Museus, 11 de setembre i 24 de setembre la Mercè. D. 26 de desembre Sant Esteve, 18 de maig Dia Internacional dels Museus i 24 de setembre la
Mercè.
20. Des del museu es vol incidir de manera especial en el públic familiar, especialment en els caps de setmana. Per aquest motiu el departament de comunicació prepara el projecte “La família va al museu”. Atès el teu coneixement dels preus i taxes aplicables a les entrades del museu se us demana quina és la millor proposta de promoció que es pot publicitar? A. Durant els caps de setmana i festius, es podrà bonificar amb entrada gratuïta les famílies
nombroses. B. Amb caràcter general es podrà bonificar amb entrada reduïda les famílies, amb un màxim
de dues persones acompanyants adultes, sempre que com a mínim una d’elles sigui el pare, la mare o el tutor legal. És imprescindible que hi hagi com a mínim un membre menor de 16 anys.
C. No es preveu la possibilitat de bonificar les unitats familiars, atès que els menors de 16 anys gaudeixen d’entrada gratuïta i els majors de 16 i menors de 29 tenen bonificació d’entrada reduïda.
D. Es podrà bonificar amb entrada reduïda de fins a un màxim de 50 famílies per dia les famílies per rigorós ordre de petició.
21. Una persona visitant ha estat advertida per la persona d’atenció al públic de la sala
perquè no portava el seu telèfon mòbil en silenci. Aquesta persona és nega a mantenir-lo en silenci argumentant que està rebent trucades importants. Finalment es demana la vostra intervenció. Quina de les següents alternatives és la CORRECTA segons les normes de visita dels museus de l’ICUB?
A. Se li proposa a la persona visitant romandre en una zona de les sales poc concorreguda per
tal que pugui atendre les trucades del telèfon. B. Es convida la persona visitant a deixar el seu telèfon mòbil al mostrador d’entrada per
recollir-lo a la sortida de la visita. C. Se li recorda que la norma de visita estableix que els telèfons mòbils han d’estar en silenci i
que cal parlar en un to de veu moderat. D. Intenteu esbrinar el motiu de la trucada per discernir si es tracta d’un assumpte urgent.
24
22. Un grup d’alumnes de primària està seguint una activitat conduïda per educadors i
educadores del museu. A estones seuen al terra observant una obra i les explicacions. Per iniciativa pròpia, una persona visitant increpa el grup d’alumnes i l’obliga a aixecar-se, i es produeix un conflicte entre aquest i l’educador/a que fa necessària la vostra intervenció. Assenyaleu l’opció que s’ajusta a la normativa de visita dels museus de l’ICUB: A. Realment no està permès asseure’s al terra en els espais d’exposició del museu que
dificulten el pas. B. La situació és permesa perquè, si bé no està permès asseure’s al terra, obstaculitzant el
pas, sí que es permet en dinàmiques específiques conduïdes per personal del Museu. C. Demanes al grup que s’aixequin, ja que el codi de seguretat d’equipaments públics no
permet asseure’s al terra d’espai de pública concurrència. D. No hi ha cap normativa específica que reguli la possibilitat i la lliure elecció de les persones
a seure al terra de les sales d’exposicions, sempre que no entorpeixin el pas.
23. Un diumenge al matí, una persona visitant transfereix la seva entrada a una altra persona
una vegada ha finalitzat la visita. Les persones encarregades de la venda d’entrades tenen dubtes sobre si aquesta pràctica és lícita o no. Us demanen l’aclariment. La vostra resposta ha de ser: A. L’entrada es pot transferir si es fa durant el mateix dia de la seva adquisició. B. L’entrada és intransferible. C. Les entrades només es poden transferir els dies feiners. D. Les entrades es poden transferir per un màxim de dos usos.
24. Un grup de 5 nens i nenes de 12 i 13 anys sense acompanyants adults, ni cap autorització, volen accedir al museu. El personal de taquilles té dubtes de si donar-los pas, atès que per edat tenen l’entrada gratuïta. Quina d’aquestes pautes és la que has de donar-los? A. No poden accedir-hi menors de 14 anys sense acompanyament d’una persona adulta. B. Els infants entre 11 i 14 anys poden accedir al museu sense acompanyament d’adults,
sempre que vagin en grups de 5 o més infants. C. Només poden accedir-hi sense acompanyament les persones majors de 16 anys; per tant,
aquest grup no hi pot accedir. D. Els infants d’11 a 14 anys poden accedir-hi amb una autorització del pare/mare o tutor/a
legal acompanyada d’una fotocòpia del DNI. Si no es presenta l’esmentada autorització no es pot accedir al museu.
25
25. Per treballs de manteniment s’han tancat ocasionalment dues sales del museu. S’informa les persones visitants d’aquesta situació mitjançant un rètol al mostrador de venda d’entrades en tres idiomes. Després de la visita una persona visitant reclama la devolució de l’entrada, atès que no ha pogut veure una part del museu. Quina de les següents opcions s’hi avé amb la normativa per a la visita? A. No es pot atendre la reclamació, atès que la normativa de visita estableix que el tancament
ocasional d’alguna sala o part del Museu per raons de manteniment o necessitat de servei, serà degudament informat a les persones visitants i no suposarà descomptes ni reemborsament de l’import de l’entrada.
B. Atès que les sales tancades contenen algun dels objectes més preuats i únics del museu, s’accepta la reclamació de la persona visitant i es procedeix al reemborsament de l’import de l’entrada.
C. Atesa la insistència de la persona reclamant, s’accedeix a donar-li una entrada per ser usada en el moment que consideri oportú i que es pugui accedir a les sales ara no visitables.
D. La normativa estableix que en casos que una sala o part del museu no sigui visitable, es donarà accés gratuït a les persones visitants durant el període de durada d’aquesta restricció d’espais visitables.
PREGUNTES DE RESERVA 26. Quin d’aquests aspectes haurà de preveure el disseny de la museografia de l’exposició?
A. El recorregut de la visita. B. El funcionament dels sistemes de control climàtic de l’espai expositiu. C. La definició dels requisits de conservació preventiva de les peces. D. La correspondència entre la imatge publicitària de l’exposició i el disseny gràfic de l’interior
de les sales. 27. En el context del transport i desembalatge de les obres en préstec, què és el “paking
note”? A. Llistat dels embalatges que arriben en un mateix transport d’objectes en préstec per a
l’exposició. B. Document que detalla el sistema d’embalatge emprat i les instruccions per al desembalatge. C. Document que acompanya l’enviament de paquets de lliurament. Conté dades detallades
del contingut del paquet. D. Qualsevol comunicació escrita dins del mateix paquet, que el responsable de conservació
preventiva de l’entitat prestadora vulgui fer arribar al seu homònim de l’entitat prestatària.
26
28. Considereu que cal millorar la redacció dels textos informatius de les sales d’exposició
per tal que arribin a tots els públics. Per aquest motiu, quina de les següents accions és la CORRECTA? A. Fer revisar els textos per un especialista en la disciplina afí al contingut per a la millora del
rigor científic de la informació. B. Redacció dels textos amb criteris de publicitat i màrqueting. C. Revisió dels textos i nova redacció a càrrec d’un especialista en lectura fàcil. D. Utilitzar textos amb frases llargues i subordinades, per facilitar la comprensió dels matisos
dels conceptes clau. 29. Arriba al museu la petició d’una entitat esportiva del districte que demana poder utilitzar
de manera gratuïta la sala d’actes del Museu per celebrar la seva assemblea general anual a les 21.00 hores. Preveuen l’assistència de 50 socis i sòcies, i la cabuda de la sala del museu és de 90 places. A. No es pot concedir l’ús gratuït de la sala d’actes, atès que l’horari de l’acte està fora de
l’horari d’obertura del centre. B. Atesa la finalitat d’interès general de l’entitat sol·licitant i que l’activitat no és lucrativa, es pot
oferir l’ús gratuït de la sala d’actes. Però l’entitat s’haurà de fer càrrec de les despeses de subministraments, vigilància i neteja i d’altres que es derivin de la utilització de l’espai.
C. Ates el caire no lucratiu de l’activitat i que l’entitat forma part del conjunt d’entitats de proximitat del museu, es pot oferir l’ús gratuït de la sala d’actes.
D. Atesa la finalitat d’interès general de l’entitat, només es pot oferir el 50% de descompte del preu d’ús de la sala d’actes. Però l’entitat s’haurà de fer càrrec de les despeses de subministraments, vigilància i neteja i d’altres que es derivin de la utilització de l’espai.
30. Una persona visitant vol entrar al museu amb una ampolla d’aigua i menjar. Cal informar-
la del que estableix la normativa de visita: A. No es permetrà la introducció al Museu de menjars i begudes de qualsevol tipus, tret d’aigua
per al consum personal fora de les àrees d’exposició. B. No es permetrà la introducció al Museu de menjars i begudes de qualsevol tipus, ni per a
consum personal. C. Es pot introduir menjar o beure perquè es consumeixi als espais indicats per a aquest fi. D. Només es podrà consumir productes de menjar i beure adquirits a la cafeteria del Museu.
27
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 4 Al museu municipal de Barcelona on treballeu com a conservador/a-restaurador/a es projecta fer la reorganització de les sales de reserva i haureu de vetllar per la conservació de les col·leccions, tant durant la fase de redacció com d’execució del projecte. L’edifici té dues plantes i la coberta és plana. Les diverses sales de reserva es distribueixen entre les dues plantes. A la planta baixa també hi ha la sala d’exposicions. La col·lecció està formada per objectes orgànics i inorgànics. Els objectes són de petit, mitjà i gran format. N’hi ha de pesants i voluminosos. 1. Per aprofitar millor l’espai, assenyaleu quina opció NO és l’adequada:
A. Disposar diversos dibuixos dins la mateixa capsa de cartró neutre. B. Omplir els calaixos sense deixar espais buits ajuntant objectes de diferents orígens i
cronologia. C. Agrupar els objectes de més pes i volum ajuntant objectes fets de materials orgànics i
inorgànics. D. Agrupar els objectes segons la seva mida i ajustar l’alçada dels prestatges a aquesta mida.
2. La sala de reserva situada en el 1r pis sota coberta evitareu destinar-la a:
A. La col·lecció de pots de farmàcia. B. La col·lecció d’objectes de vidre. C. La col·lecció de gravats i papers pintats. D. La col·lecció de ceràmica procedent de contextos arqueològics.
3. No s’ha previst fer obra civil ni renovar les instal·lacions existents. Tenint en compte aquesta circumstància, desestimareu l’ús com a sala de reserva d’aquella sala on: A. Hi ha entrada de llum natural. B. La xarxa d’aigua passa per la sala, excepte el sistema automàtic d’extinció eventual
d’incendis. C. Es pugui ventilar per accionament de portes i finestres. D. L’accés és a peu de carrer.
4. En termes d’aprofitament de l’espai i cura dels materials de fabricació de l’equipament. A la sala de reserva situada a la planta baixa, quin tipus de mobiliari seleccionareu per desar-hi objectes de ceràmica de format mitjà? A. Prestatgeries fixes de paletització d’acer galvanitzat. B. Prestatgeries mòbils de paletització d’alumini anoditzat. C. Prestatgeries fixes d’acer galvanitzat. D. Prestatgeries mòbils d’acer galvanitzat.
28
5. Per tal de poder aprofitar el mobiliari de fusta que tenia fins ara el museu, determinareu
que la superfície de la fusta sigui tractada amb un dels següents productes: A. Pintura melamínica. B. Esmalt acrílic, esmalt uretanoacrílic o pintura epoxi de dos components. C. Pintura epoxi d’un component. D. Pintura alquídica.
6. Les prestatgeries cantilever (de braços en voladís) les destinareu a l’emmagatzematge de: A. Objectes llargs de més de 2 m, tant lleugers com pesants. B. Objectes llargs que cal mantenir disposats en vertical. C. Objectes de format mitjà disposats dins un contenidor. D. Objectes disposats dins planeres.
7. En cas que utilitzeu la metodologia RE-ORG, quin dels següents criteris NO acceptareu? A. Només hi desaré objectes registrats a l’inventari. B. Reservaré alguns espais per destinar-los a: sala de consulta, taller, dipòsits per a articles
que no pertanyen a la col·lecció. C. Cada objecte podrà ser recuperat físicament de la prestatgeria sense haver de moure més
de cinc objectes. D. Cap objecte recolza directament a terra.
8. Pel que fa a la il·luminació, quina de les següents afirmacions és INCORRECTA? A. La il·luminació de seguretat serà, preferiblement, per díodes LED i de baix voltatge. B. Són necessaris tres nivells d’il·luminació: seguretat i emergència sobre accessos i vies
d’evacuació; il·luminació general; il·luminació puntual. C. Cal mantenir apagats els llums sempre que no siguin necessaris. D. Cal mantenir oberta la il·luminació general per poder atendre qualsevol emergència.
9. Amb l’objectiu de millorar les condicions ambientals, quin sistema prioritzareu? A. Instal·lar sensors d’humitat relativa i temperatura. B. Millorar l’estanqueïtat i aïllament dels tancaments. C. Instal·lar sistemes centralitzats de control actiu. D. Instal·lar sistemes de control parcial, fixos o portàtils.
10. Quin dels següents sistemes de filtratge de l’aire descartareu per ser inapropiat? A. Filtres de contaminants sòlids. B. Filtres de gasos contaminants: SO2, NO2, O3. C. Filtres per precipitació electrostàtica. D. Filtres de bosses i/o filtres compactes.
29
11. Els contaminants atmosfèrics gasosos típics en l’ambient interior dels quals en fareu el
seguiment són: A. Hidrocarburs. B. Aerosols. C. Monòxid de carboni. D. Diòxid de sofre, òxids de nitrogen i ozó.
12. Per prevenir i impedir l’entrada d’agents biològics a les reserves quina d’aquestes accions NO aplicareu perquè és innecessària o no efectiva? A. Posar mosquiteres a les obertures. B. Instal·lar escombres raspall sota les portes. C. Mantenir una higrometria elevada. D. Limitar la il·luminació de les façanes.
13. Un objecte escultòric de pedra presenta zones amb una forta disgregació que requereix un tractament de conservació-restauració abans d’emmagatzemar-lo. Un cop feta la diagnosi, determineu la necessitat de consolidació. Quin dels següents procediments és ERRONI? A. Utilitzareu productes i mètodes que alterin al menys possible les propietats fisicoquímiques
del material petri. B. Aplicareu el consolidant de manera homogènia en tota la superfície escultòrica. C. El coeficient de dilatació tèrmica del consolidant que apliqueu serà similar al del material a
tractar. D. Garantireu que les condicions de temperatura i humitat (les ambientals i les del suport)
siguin les adequades tant en el moment de l’aplicació com en el procés de curat del producte.
14. Si opteu per dur a terme una neteja química de l’escultura de pedra haureu de controlar: A. El temps de contacte. B. La fluència o densitat d’energia. C. El pH de la solució. D. L’esbandiment i la neutralització.
15. Quin lloc triareu per posar els sensors per a la mesura de la temperatura i la humitat relativa a les sales? A. En un mur perimetral que doni a l’exterior. B. A prop d’una finestra. C. A prop de la sortida d’aire del climatitzador. D. Tan a prop com es pugui dels objectes de la col·lecció.
30
16. La sala de reserva de la col·lecció de talles policromades es manté a 50 % d’humitat
relativa i accidentalment passa a 90% d’humitat relativa durant dues hores. Quines peces fetes d’una fusta de densitat mitjana poden haver experimentat canvis dimensionals en aquest temps? A. Les peces d’1 mm de gruix. B. Les peces d’ 1 cm de gruix. C. Les peces de 10 cm de gruix. D. Les peces de 20 cm de gruix.
17. A les sales climatitzades on es conserven objectes fets de materials NO vulnerables, quina oscil·lació màxima establireu sobre fluctuacions en el cicle diari de la humitat relativa (HR) i la temperatura? A. ± 5-10% HR ; ± 2-5 ºC B. ± 15 % HR ; ± 6 ºC C. ± 4 % HR ; ± 2 ºC D. ± 5-10 % H ; ± 1 ºC
18. Durant la celebració de l’In Museu evitareu que a les sales de reserva s’assoleixin valors inadequats d’humitat relativa causats per: A. El moviment de l’aire generat per les persones visitants. B. L’estanqueïtat de les finestres de l’edifici. C. La proximitat de fonts d’escalfor. D. La respiració i transpiració de les persones visitants.
19. Establireu les condicions d’HR de la sala de pintura de cavallet d’acord amb...: (Assenyaleu l’opció que NO és correcta). A. Els estàndards actuals més àmpliament acceptats. B. El currículum climàtic de l’objecte. C. El nivell mitjà del grau d’humitat en el qual l’objecte s’ha conservat fins ara. D. Les característiques dels materials constitutius.
20. Els gravats, dibuixos o qualsevol obra gràfica sense emmarcar establireu que es mogui sempre: A. Amb el dibuix boca avall per protegir-lo de la llum. B. Sobre un suport rígid intentant reduir al màxim la manipulació directa de la peça. C. Subjectant-los amb les mans netes o amb guants per les dues vores. D. Subjectant-los amb pinces toves per les dues vores.
31
21. Quina de les següents mesures de manipulació dels objectes és contraproduent?
A. S’ha d’evitar d’actuar d’urgència, cal actuar amb calma i no fer dues coses a la vegada. B. Un bé cultural no ha de ser manipulat, llevat del cas en què el seu desplaçament sigui
imperativament necessari. C. Les operacions les han de fer persones responsables, competents i ensinistrades. D. Cal identificar si l’objecte es compon d’elements mòbils i assegurar-los per mantenir-los a
lloc.
22. El suport de conservació que confeccioneu per emmagatzemar peces d’indumentària ha de tenir diverses finalitats. Indiqueu la resposta que NO correspon: A. Protegir la peça de manipulacions innecessàries i permetre la transpiració de la peça. B. Identificar la peça fàcilment sense necessitat de manipular-la (número d’inventari marcat
fora), protegir de la pols, partícules contaminants i radiacions lumíniques. C. Permetre visualitzar-la parcialment (fer comprovació visual abans d’obrir el suport). D. Donar el volum del cos al qual s’ajustava la indumentària.
23. Quan manipulis peces de ceràmica descartareu l’ús de: A. Guants de làtex o de nitril. B. Guants de cotó. C. Guants de poliuretà o polipropilè amb la zona dactilar de polietilè. D. Amb les mans nues, ben rentades i seques.
24. Quin sistema de siglatge-marcatge de la col·lecció tèxtil utilitzareu? A. Cinta de cotó desgomat (descrudat), sense blanquejants ni aprests, cosida amb fil de seda i
número d’inventari marcat amb retolador de tinta indeleble vermella. B. Cinta de cotó desgomat (descrudat), sense blanquejants ni aprests, cosida amb fil de seda i
número d’inventari marcat amb retolador de tinta indeleble negra. C. Cinta de cotó desgomat (descrudat), sense blanquejants ni aprests, adherida al teixit i
número d’inventari marcat amb retolador de tinta indeleble vermella. D. Cinta de cotó de tafetà desgomat (descrudat), sense blanquejants ni aprests, cosida amb fil
de niló marcat amb retolador de tinta indeleble vermella.
25. Per facilitar la neteja i evitar la pols, quin tractament del paviment de ciment de la planta baixa exigireu? A. Donar una aplicació amb resina epoxi o poliuretà aquós. B. Fregar periòdicament amb lleixiu. C. Fregar periòdicament amb amoníac. D. Aplicar-hi un revestiment de PVC.
32
PREGUNTES DE RESERVA
26. Quan l’equip del museu prepareu el Pla de protecció de col·leccions davant emergències: (Assenyaleu l’opció que NO és correcta) A. S’identificaran els objectes amb més valor patrimonial. B. El Pla és responsabilitat del personal de seguretat. C. Preveurà la destinació final dels objectes en cas d’evacuació emergència. D. Preveurà un sistema de protecció dels objectes de grans dimensions, pes o difícil trasllat.
27. Quina sala seleccionareu per a desar objectes sensibles a causa de la seva gran estabilitat natural? A. Una sala amb una finestra de la planta baixa. B. Una sala orientada al sud de la primera planta. C. Una sala sense finestres de la primera planta. D. Una sala interior de la planta baixa.
28. Mantindreu sempre netes les sales de reserva, especialment en temps de pandèmia indicant que es faci: A. La neteja del terra amb aigua i lleixiu segons la dilució recomanada per sanitat. B. La neteja dels prestatges amb aigua i alcohol. C. La neteja dels prestatges i el terra amb aspirador. D. La neteja del terra amb aigua i un producte desinfectant.
29. Quan traslladeu una escultura de gran format, pesant i amb la policromia molt delicada, quin tipus d’embalatge triareu? A. Immobilització fent un llit d’escuma tova en un sol bloc on s’haurà buidat el contorn del
volum. B. Immobilització fent un llit d’escuma tova a base de planxes d’escuma superposades. C. Immobilització mitjançant tirants o barrots folrats amb escuma que empresonin l’obra i
cargolats a la caixa. D. Immobilització amb el sistema de guillotines d’escuma lliscants sobre rails o guies de fusta
cargolades a la caixa.
30. En relació amb la circulació dels objectes de gran format i pesants situats a la planta baixa, NO serà rellevant tenir en compte: A. L’amplada dels passadissos i de les portes; les limitacions de gir. B. Les dimensions del muntacàrregues. C. Les necessitats de portapalets i altres màquines de manipulació. D. Les característiques del moll d’entrada.
33