Taula de contingut

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

Mariona Carulla con el Cercle d’EconomiaMenorca - 06/06/2017

Imany obrirà elMas iMas Festival, que s'estén alTeatreGrec a l'agostLa Vanguardia - Catalán - 07/06/2017

AGOSTO EN EL GRECEl Mundo de Catalunya - 07/06/2017

El Festival Mas i Mas allarga la vida del Teatre GrecAra - 07/06/2017

El Grec hace su agostoLa Razón Cataluña - 07/06/2017

El Festival Mas i Mas ha presentado hoy su programación que desde hace 15 años llena de música lasnoches de agosto de Barcelona.TV3 - TN MIGDIA - 06/06/2017

El próximo Festival Mas i Mas ocupará espacios como el Teatre Grec y el Palau de la Música, donde lacantante de pop soul Imany ofrecerá el concierto inaugural.TVE1 - INFORMATIU MIGDIA - 06/06/2017

Imany abrirá la próxima edición del Festival Mas i Mas con un concierto el 28 de julio en el Palau de laMúsica.Catalunya Radio - INFORMATIU MIGDIA - 06/06/2017

Este mediodía se ha dado a conocer la programación del Más y Más festival que irá desde el 28 de julioal 3 de septiembre con música en vivo en diversos espacios de la ciudad que no cierran en ....RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 06/06/2017

«He fet realitat el meu somni, viure de la música»Menorca - 06/06/2017

ANNA ESCALA l Soprano i professora de cantMenorca - 06/06/2017

Carles Capdevila, un referentEl Punt Avui - 07/06/2017

Camino de perfecciónABC - 07/06/2017

En el juicio del caso Palau el abogado del extesorero de CDC, Daniel Osácar, expondrá hoy susconclusiones finales.TV3 - 3/24 (MATI) - 07/06/2017

Las defensas de Fèlix Millet y Jordi Montull en el juicio por el caso Palau rechazan en su informe final laspenas que se piden para sus clientes.RAC 1 - NO HO SE - 06/06/2017

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

P.2

Millet va fer coses “extraordinàries” i Montull “no és l’assassí d’Alcàsser”Segre Catala - 07/06/2017

La defensa de Millet acusa el Palau d’encobrir CDCDiari de Tarragona - 07/06/2017

Millet acusa el Palau d’encobrir CDCDiari de Girona - 07/06/2017

La defensa de Millet acusa el Palau de la Música d'«encobrir» ConvergènciaRegió 7 - 07/06/2017

Millet acusa el Palau d’haver cobrat comissions de CDCEl Punt Avui - 07/06/2017

Conclusions de les defenses del cas PalauEl Punt Avui - 07/06/2017

Millet acusa els gestors del Palau d' «encobrir» CDCEl Periódico de Catalunya - Catalán - 07/06/2017

¿Qui guanya? ¿Gordó, Mas o Pascal?El Periódico de Catalunya - Catalán - 07/06/2017

Quan Espanya hi era a tempsLa Vanguardia - Catalán - 07/06/2017

L'advocat de Millet ataca durament l'actual PalauLa Vanguardia - Catalán - 07/06/2017

Félix Millet ataca al Palau por encubrir a CDCEl Mundo de Catalunya - 07/06/2017

L’advocat de Millet acusa el Palau d’“encobrir” CDCAra - 07/06/2017

L'advocat de Fèlix Millet acusa la Fundació del Palau d'"encobrir" CDCLa Mañana Diari de Ponent - 07/06/2017

L'advocat de Fèlix Millet acusa el Palau d'encobrir CDC20 Minutos Barcelona - 07/06/2017

La defensa de Millet acusa al Palau de «encubrir» a CDCABC Cataluña - 07/06/2017

La defensa de Millet acusa al Palau deLa Razón Cataluña - 07/06/2017

Millet acusa a la dirección del Palau de “encubrir” a CDCEl País Cataluña - 07/06/2017

En la Audiencia de Barcelona continúa la presentación de conclusiones por el expolio del Palau de laMúsica.RNE-1 - 24 HORAS (INFORMATIVO) - 06/06/2017

En la Audiencia de Barcelona continúa la presentación de conclusiones por el expolio del Palau de laMúsica.RNE-1 - 24 HORAS (INFORMATIVO) - 06/06/2017

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

40

41

P.3

En el juicio del Caso Palau hoy era el turno de los informes finales de las defensas.La2 - VESPRE A LA 2 - 06/06/2017

En el juicio del Caso Palau, tras las conclusiones finales de la fiscalía y las acusaciones hoy declarabanlas defensas.RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 06/06/2017

El abogado de Felix Millet Abraham Castro ha expuesto hoy las conclusiones en el juicio del "casoPalau".Cadena Ser - HORA 14 CATALUNYA - 06/06/2017

En el juicio del "caso Palau" el abogado de Fèlix Millet Abraham Castro ha criticado que el Consorcio delPalau de la Música pida las penas mas altas sin atreverse a acusarle de los delitos que ....RAC 1 - 14/15 - 06/06/2017

En el juicio del caso Palau, las defensas han empezado a presentar sus informes finales.TVE1 - TELEDIARIO 1 - 06/06/2017

Hoy en el juicio por el saqueo del Palau, el abogado de Félix Millet, en su turno de defensas, ha criticadola mano dura del fiscal con su cliente porque también hizo cosas extraordinariamente buenas ....Cadena Cope - MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 - 06/06/2017

El abogado de Félix Millet ha asegurado hoy en sus conclusiones finales que el expresidente del Palaude la Música reflotó la entidad pero que se le cruzaron los cables.TV3 - TN MIGDIA - 06/06/2017

Se ha reanudado el juicio por el caso Palau, con la presentación de los informes finales de las defensas.TVE1 - INFORMATIU MIGDIA - 06/06/2017

En el juicio del "caso Palau" en la Audiencia de Barcelona han presentado sus conclusiones lasdefensas de los principales acusados del expolio del Palau Fèlix Millet y Jordi Montull.RNE-1 - DIARIO DE LAS DOS - 06/06/2017

La defensa de Fèlix Millet acusa a la Fundación y al Consorcio del Palau de la Música de encubrir lafinanciación ilícita de CDC.Onda Cero - NOTICIAS MEDIODIA CATALUNYA - 06/06/2017

'Sonidos del día'.Cadena Cope - MEDIODIA COPE INFORMATIVO - 06/06/2017

El abogado de Félix Millet pide el indulto parcial para su cliente, alegando que ha confesado y hareparado el daño que causó.Catalunya Radio - INFORMATIU MIGDIA - 06/06/2017

"Mesa de actualidad".TV3 - ELS MATINS (MAGAZINE) - 06/06/2017

Se reanuda el juicio por el caso Palau, con la exposición de las conclusiones finales de las defensas deFèlix Millet y Jordi Montull.RNE-1 - LAS MAÑANAS BARCELONA - 06/06/2017

En el juicio del caso Palau hoy es turno de las defensas de Félix Millet y Jordi Montull.TV3 - ELS MATINS (INFORMATIVO) - 06/06/2017

Este martes se retoma el juicio por el caso Palau.RNE-1 - LAS MAÑANAS (INFORMATIVO) - 06/06/2017

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

P.4

P.5

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

P.6

Mariona Carulla con el Cercle d’EconomiaLa presidenta del Orfeó Català y de la Fundació Palau de la Música Catalana, Mariona Carulla, ha parti-cipado en un encuentro con los socios del Cercle d’Economia de Menorca. El presidente de la entidad,Francisco Tutzó, destacó su vinculación con la Isla y el apoyo que presta a entidades menorquinas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MENORCA

32000

4140

Diario

173 CM² - 18%

374 €

13

España

6 Junio, 2017

P.7

DIMECRES, 7 JUNY 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

C I T E S I M P R E S C I N D I B L E S

Imanyobrirà elMas iMasFestival,que s’esténalTeatreGreca l’agostL’Ajuntament de Barcelona aporta 300.000 euros per mantenir obert el nou escenari

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Sens dubte, el Festival Mas iMas encara aquesta nova edicióamb les perspectives més ambi-cioses. Almenys en el vessantmaterial, ja que aquest any do-blarà el pressupost i sumaràl’amfiteatre del Grec a l’ofertad’escenaris, on es podran degus-tar una quinzena d’obres dedansa i teatre, a part de concerts.A partir del 28 de juliol, la

quinzena edició del festival aco-llirà gairebé un centenar de pro-postes multidisciplinàries encinc emplaçaments diferentsde Barcelona, i abaixarà el telóel 3 de setembre. Tal com ahirva especificar el director exe-cutiu del festival, Joan Mas, elMas i Mas oferirà 269 actua-cions de 97 espectacles dife-rents, que pretenen “omplir decultura Barcelona durant el mesd’agost”.L’obertura de la nova edició

tindrà lloc al Palau de la Músicaamb la veu, en aquest cas, de lafrancesa Imany, una de les actu-

als sensacions del pop & soul in-ternacional, que presentarà elseu nou àlbum, The wrong kindof war. Els concerts al recintemodernista els clausurarà unaautèntica llegenda de l’acid-jazz, la formació britànica In-cognito, l’1 de setembre, peròl’última actuació de tot el Mas iMas Festival anirà a càrrec delsaddictius Los Mambo Jambo, elcombomultinacional liderat perDaniNel·lo que agitarà el TeatreGrec el 3 de setembre amb la se-va mescla de rock and roll,rhythm-and-blues, surf i swing.Entre aquestes dues dates 351

artistes pujaran a algundels cincescenaris que donen vida al fes-tival –Palau de la Música, ElBorn, Jamboree, Los Tarantos,Moog, el Grec–, que aquestaedició presentarà la ja esmen-tada gran novetat en forma del’amfiteatre del Grec, que elmes d’agost solia estar tancat.“Fa 15 anys, quan va néixer el

Festival Mas i Mas, Barcelonaestava deserta a l’agost, però araestà plena de vida i de turistes, icrec que és important que la

gent no només vagi a veure mo-numents i botigues, sinó tambéque també gaudeixi de la moltaoferta cultural que genera la ciu-tat”, va recordar oportunamentPere Pons, director artísticd’una proposta que aposta “perla música feta aquí”.En aquest sentit, Joan Mas ha

agraït a l’Ajuntament de Barce-lona que hagi facilitat l’oberturade l’amfiteatre del Grec, l’ús delqual durant els dies del festivalcosta 300.000 euros, que ésl’aportació municipal al festival.Aquesta quantitat, més els500.000 que hi posen els orga-nitzadors (100.000 més quel’edició passada), sumen els800.000 euros del pressupostd’aquest any, que suposen unincrement substancial respectedels 400.000 euros de l’anypassat.La programació que acollirà el

Grec finalment serà de sis con-certs (Chano Domínguez &Ma-riola Membrives, el grup Mor-gan, Bora Dugic & BarcelonaGipsy Balkan Orchestra, AndreaMotis, Paco Ibáñez i Los Mam-bo Jambo) i nou funcions dedansa, teatre i xou escènic (Bro-das Bros, The Gospel Viu Choir,

l’obradeJosepMaria deSagarraEl comte Arnau, el ball d’EvaYerbabuena, el tango de Proyec-to Piazzola, el musical Rent, ladansa clàssica de Gales Ibstage iel Mag Lari). Per elaborar laprogramació d’arts escèniqueshan intervingut les empresesFocus i Bitó. Joan Mas va reco-nèixer: “Estem molt contentsd’haver guanyat el concurs del’Ajuntament per programar alGrec durant dos estius, i espe-rem tornar-lo a guanyar”.Finalment, també hi haurà

música clàssica al Palau delaMúsica, ritmes electrònics a lasala Moog i Los Tarantos por-tarà del 7 al 13 d’agost KarineAmaya, neboda-neta de CarmenAmaya.

L’òpera arribarà demà en directeper primer cop a presons catalanesBARCELONA Redacció

Demà,dijous,uns260internsdelapresó Brians 2, a Sant Esteve Ses-rovires (Barcelona), escoltaran endirecte peces com Havanera, deCarmen, de Bizet, i Me llaman laPrimorosa, d’El barbero de Sevilla,deGiménez iNieto, interpretadesper la soprano Rocío Martínez, lamezzosopranoMarisaMartinsielpianista Rodrigo de la Vera. Ambaquest recital s’estrenarà el Pro-

jecte de presons, una prova pilotquevol acostar l’òperaalspresos.És la primera vegada que es fa

una iniciativa d’aquestes caracte-rístiques a Catalunya, impulsadaconjuntament per la Generalitat iel Gran Teatre del Liceu i ambla col·laboració de l’Obra SocialLa Caixa, que es complementaràambunaaltraaudicióaQuatreCa-mins,alaRocadelVallès(Barcelo-na), el dia 22 de juny. La iniciativava ser presentada ahir pel presi-

dent del Gran Teatre del Liceu,Salvador Alemany; el director ge-neral de Serveis Penitenciaris dela Generalitat, Amand Calderó; elsecretari general de Cultura, PauVillòria, i la directora artística delLiceu,ChristinaScheppelmann.Alemany va deixar clar que no

volenquesiguiun“temapuntual”,sinó que hauria de continuar en elfutur en totes les presons catala-nes, i va defensar que “la culturano pot estar circumscrita només a

un segment de la societat”. Elma-teix Alemany va remarcar que estracta que la institució de la Ram-bla surti del seuperímetrehabitu-al i deixi enrere “el tòpic elitistaque sol tenir l’òpera” per fer “unservei a la societatdel futur”.Calderó vaposar especial èmfa-

si en el fet que aquestes accionssón molt “rellevants” de cara a lainserció dels presos, ja que contri-bueixen“amillorar lessevescapa-citats iadonar-losuneseinesperaun futurmillor”. Calderó va afegirque els internshanvalorat especi-almentel fet queels artistes siguinallàendirecte,desprésqueenoca-sions anteriors ja haguessin pogutescoltar òpera a través d’enregis-traments.

En la segona de les audicions, aQuatre Camins, repetirà Rodrigode Vera al piano, acompanyat,aquesta vegada, pel tenor DavidAlegret i el baríton Carlos Daza,amb un programa que inclou pe-ces deMozart, Donizetti i Toldrà.En aquest cas, els duos, les àries iels romançosque s’hanescollit te-nen l’amor i l’amistat com a gransprotagonistes.Abans d’aquests recitals, els

presos participaran en una sèriede tallers, coordinats per l’edu-cadora social especialitzada enmúsica de cadascun dels centres,on treballaran sobre les obresque escoltaran, sobre la històriadel Liceu i sobre els compositorsescollits.

EL CARTELL

El cartell acull LosMambo Jambo, PacoIbáñez, AndreaMotisi Eva Yerbabuena

LA PROPOSTA

El festivaloferirà gairebé cent

propostes diferents demúsica, teatre i dansa

IMANY. La cantant francesa NadiaMladjao, Imany, es va presentar aBarcelona fa quatre anys en elmarc, precisament, del mateixfestival que ara l’acull convertidaen indiscutible estrella del pop &soul (28/VII)

URI CAINE.El gloriós, brillant itransgressor pianista nord-ameri-cà oferirà un concert de piano solamb què recorre els capítols mésvariats de la història de la música(28/VII)

ALFONSO DE VILALLONGA &MARCO MEZQUIDA. Un dels mú-sics més iconoclàstics de l’escenacatalana s’alia amb el nomenyspolifacètic pianista menorquí perpresentar l’espectacle J’ai deuxamours (29/VII)

MARIO BIONDI. El cantant siciliàde Catània, barbat i blanc, és ambraó comparat sovint amb BarryWhite i Isaac Hayes per la pro-funditat de la veu. Va suspendre

l’any passat per afecció vocal(2/VIII)

CHANO DOMÍNGUEZ & MARIOLAMEMBRIVES. La veu de la cordo-vesaMariolaMembrives és unade les més ubiqües els últimstemps, col·laborant amb La Fura iamb la seva propostaOmega20.16. El piano jazz-flamenc deDomínguez és únic (4/VIII)

RENT. Dues dècades després del’estrena, una nova versió de l’exi-tós musical arribarà en nova ver-sió de concert (24/VIII)

INCOGNITO. Referència llegendà-ria del primer i millor acid-jazz,la banda britànica conserva mem-bres fundadors i es vigoritza ambsecció de vent renovada (1/IX)

MAMAS GUN. La banda potsermés activa ara mateix de l’escenabritànica del neosoul i del funk-pop oferirà el seu primer concertespanyol (2/IX)

Obertura. Lasanguínia cantantfrancesa Imanyserà l’encarrega-da d’oferir elconcert inauguraldel festival alPalau de laMúsica

VENDA D’ENTRADES AMBentradasdevanguardia.comDESCOMPTEPERACLUBVANGUARDIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

805 CM² - 71%

22223 €

37

España

7 Junio, 2017

P.8

FESTIVAL AVANCE

AGOSTO EN EL GRECE1 Mas i Mas Festival ocupargt el anfiteatro con mfisica, danza y teatro

ANA MARIA D~VILA BARCELONAAquello de que Barcelona enagosto es un desierto ya es unafrase para la historia. Y una delas (muchas) consecuencias queha traido el auge del turismo ma-sivo, ha sido la necesidad de in-crementar la oferta cultural en unperiodo en el que, tradicional-mente, promotores y salas colga-ban el cartel de cerrado pot vaca-clones.

Pionero en este sentido, el Masi Mas Festival viene ofreciendodesde 2003 un generoso calenda-rio de conciertos, que desde fina-les de julio a primeros de sep-

tiembre se extienden por distin-tos espacios de la ciudad, desdela intimidad cavernosa del Jam-boree a la magnificencia del Pa-lau de la Mfisica. Pero faltaba, sinduda, el escenario veraniego porexcelencia, el Teatre Grec, queeste afio mantendr~i sus puertasabiertas durante todo el mes deagosto de la mano de esta conso-lidada convocatoria.

La iniciativa es consecuenciadirecta del concurso pfiblico con-vocado por el Ayuntamiento deBarcelona con el objetivo, preci-samente, de mantener la activi-dad del anfiteatro de Montjuic

durante todo el verano, y cuyaadjudicaci6n ha recaido en lapromotora Mas i Mas por un pe-riodo de dos afios.

(~En su dia apostamos por lle-nar de mfisica la ciudad en agos-to. Ahora la ciudad estfi viva yqueremos que la gente que la vi-sita pueda disfrutar tambi6n desu cultura. Pot eso creemos enque este festival ha de servir paramostrar el talento de aqui y notanto figuras de fuera que des-lumbram), apunta el director delMas i Mas Festival, Pere Pons.

La nueva oferta de1 Teatre Grecincluirfi un total de 14 espectficu-

los, que adem~ts de mflsica inclui-ran tambi6n teatro y danza y encuya programaci6n ban colabora-do las promotoras Focus y Bit6.E1 pianista Chano Dominguez yla cantante Mariola Membrivesabrir~n, el 4 de agosto, el cartelde este espacio que tambi6n aco-gergt al actor Lluis Soler y su es-pectficulo El comte Arnau, la bai-

laora Eva La Yerba-Este afio el buena, el Mag Lari, elTeatre Grec musical Rent, la juve-ya no ser~i un nil Andrea Motis, Pa-escenario co Ib~fiez y su espec-vacio en t/~culo Mediterrdneo, yagosto, la energia de losTendr~i Mambo Jambo de Da-programci6n ni Nel.lo.todo el La oferta del Teatreverano. Grec ser~i la guinda

del pastel de un Mas iMas Festival, que en su 15 aniver-sario ofrecerh un total de 97 es-pectficulos diferentes protagoni-zados por 351 artistas a lo largode 269 funciones. E1 espect~iculoinaugural del festival, el 28 de ju-lio, a cargo de la diva delpop&soul Imany, tendr~i como es-cenario el Palau de la Mfisica Ca-talana, donde tambi6n actuargtnel cantante italiano Mario Biondiy el grupo de acid jazz brit~nicoIncognito, entre otros.

En el Jamboree estar~n UriCaine, Jerry Gonz~ilez y habr~ihomenajes a Dizzy Gillespie, EllaFitzgerald, Thelonius Monk, JohnColtrane y Lou Bennett. En elBorn actuar~in Alfonso de Vilallo-na & Marco Mezquida, Txell Sust& August Tharrats y Laura Sim6,yen Tarantos se presentarh Kari-me Amaya, sobrina nieta de lagran Carmen Amaya. La mfisicaelectr6nica, como siempre, se da-rfi cita en Moog con sesiones deDJ como Joakim, Atom, MikeDred o Mark Archer.

E1 Mas i Mas Festival tiene esteafio un presupuesto de 800.000euros, justo el doble que el afioanterior, si bien dentro de ellos seincluyen los 300.000 euros en losque se valora la aportaci6n muni-cipal del Teatre Grec.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

6417

Diario

435 CM² - 42%

2663 €

40

España

7 Junio, 2017

P.9

Homenatges a grans figures del jazz al JamboreeEl Jamboree és l’espai amb més activitat del Festival Mas i Mas. “La programació inclou molts músics d’aquí i algunes estrelles de fora”, diu el director artístic del festival i del Jamboree, Pere Pons. Però una de les singula-ritats d’aquesta edició són els homenatges a grans figures del jazz com Chet Baker, John Coltrane, Thelonious Monk, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie i Bud Powell. A Ba-ker el recordarà el quartet de Fèlix Rossy, amb el seu pare, Jordi Rossy, com a bateria, que també participarà, però com a vibrafo-

nista, en l’homenatge a Bud Powell. Un altre quartet, el d’Anton Jarl, interpretarà el disc

A love supreme de Coltrane, de qui es commemora el 50è aniversari de

la seva mort. El quartet d’Ivo Sans, amb Erick Vermeulen al

piano, homenatjarà Thelo-nius Monk en el centenari del seu naixement. La voca-lista Koko-Jean Davis i l’Original Jazz Orquestra

del Taller de Músics recorda-ran Ella Fitzgerald, nascuda el

1917, com Dizzy Gillespie, a qui homenatjarà David Pastor amb la

Barcelona Jazz Orquestra.e

03

0201

01. Imany actuarà al Palau de la Música. BARRON CLAIBORNE / MAS I MAS 02. Eva Yerbabuena ballarà al Teatre Grec. RUBÉN MARTÍN / MAS I MAS 03. Andrea Motis també serà al Grec. XAVIER BERTRAL

que porta quinze edicions progra-mant concerts a Barcelona des de fi-nals de juliol fins a principis de se-tembre. “Abans es veia com una bo-geria fer concerts a l’agost a Barce-lona, i ara fins i tot l’Ajuntament s’hi ha apuntat”, va dir ahir en roda de premsa el director artístic del Fes-tival Mas i Mas, Pere Pons. El nou escenari fa que creixi el pressupost de 400.000 a 800.000 euros. “L’aportació de l’Ajuntament és de 300.000 euros en espècies. Nosal-tres no en veiem ni un duro”, diu el director del festival, Joan Mas.

El Festival Mas i Mas allarga la vida del Teatre Grec

Catorze espectacles musicals i escènics se sumen a l’oferta artística de l’agost

300.000 euros és la quantitat amb la qual l’Ajuntament valora la cessió i el manteniment de l’espai i la pu-blicitat. També hi ha sol·licitada una ajuda a la Generalitat, l’import de la qual encara no se sap; per a l’edició del 2015 va ser de 25.509,25 euros.

El Teatre Grec serà un dels espais del festival juntament amb el Palau de la Música, el Born CCM, el Jam-boree, el Tarantos i el Moog. En to-tal, el Mas i Mas 2017 inclourà 97 es-pectacles (269 actuacions) del 28 de juliol al 3 de setembre. “És una allau de propostes que mantenen l’espe-

Cartell El Festival Mas i Mas programa 97 espectacles en diferents espais

MÚSICA

El Teatre Grec és un dels equipa-ment culturals més infrautilitzats de Barcelona. Fins ara tot just fun-cionava al juliol, durant el festival Grec, poca cosa per a un espai a l’ai-re lliure i amb capacitat per a 2.000 persones. Fa uns mesos l’Ajunta-ment va decidir allargar la vida del Teatre Grec, si més no durant el mes d’agost, i va obrir un concurs públic per adjudicar-ne la programació durant dos anys. El va guanyar el tri-partit format per Mas i Mas, Focus i Bitò, i els tres han consensuat una oferta artística que inclou Chano Domínguez & Mariola Membrives, Paco Ibáñez, Andrea Motis, Eva Yerbabuena, el Mag Lari, el Conci-erto concepto dels Brodas Bros, El comte Arnau de Sagarra interpretat per l’actor Lluís Soler, The Gospel Viu Choir, el grup Morgan, la nit de tango d’Elena Roger & Escalan-drum, la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, Los Mambo Jambo, el musical Rent en versió concert i du-es gales de dansa Ibstage, que aple-ga joves promeses i ballarins de companyies internacionals.

Els catorze espectacles de músi-ca, teatre i dansa del Teatre Grec s’integren en el Festival Mas i Mas,

BARCELONAXAVIER CERVANTES

rit eclèctic i generós del Mas i Mas –explica Pons–. Volem que tota la gent que circula per la ciutat no no-més estigui pendent de les pedres, de Gaudí i del shopping, sinó també de la cultura viva. I apostem pels músics d’aquí per la seva qualitat, cosa que no fan altres festivals”.

Imany i Uri Cane El festival tindrà una doble inaugu-ració el 28 de juiol: el pop-soul de l’estrella francesa Imany al Palau de la Música i el concert de piano solo del californià Uri Cane al Jamboree, que, com explica Pons, farà “un vi-atge per la música del segle XX a tra-vés del seu filtre personal”. La pro-gramació al Palau de la Música esta-rà dedicada a “les músiques calen-tes i de ritme”, com les de Mario Biondi, “el Barry White italià”, que va haver de cancel·lar el concert de l’any passat a causa d’una afecció a les cordes vocals, i el grup britànic Incognito, pioner de l’acid-jazz. Pe-rò també acollirà concerts de joves pianistes clàssics com el xinès Yu-tong Sun i l’homenatge a Tete Mon-toliu protagonitzat per Ignasi Ter-raza i Bert van den Brink.

El Born CCM es manté com a es-pai del festival, tot i que amb menys concerts que altres anys. Hi passa-ran Celeste Alías amb el projecte so-bre la poesia de Montserrat Abelló, Laura Simó, el Quinteto Real, Txell Sust & August Tharrats Trio i el duo format per Alfonso Vilallonga i Marco Mezquida, “una bèstia escè-nica i una bèstia de la improvisació”, segons Pons. Com és habitual, el Ta-rantos concentrarà l’oferta flamen-ca, aquest cop amb l’atractiu afegit de la bailaora Karime Amaya. El Moog acollirà la programació elec-trònica, que hores d’ara tot just està confirmada al 50%.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

672 CM² - 80%

3560 €

33

España

7 Junio, 2017

P.10

CATALUÑA

El Festival Mas i Mas programa catorce espectáculos en el emblemático teatro, de Eva Yerbabuena a Chano Domínguez o Paco Ibáñez

El Grec hace su agosto

«Cuando empezamos, nos trata-ban de locos, y ahora todos se apuntan, hasta el ayuntamiento». Así se manifestaba ayer Pere Pons, el programador del Festival Mas i Mas, que celebra este año 15 años de programación musical de ca-lidad en agosto, hasta entonces

Carlos SALA- Barcelona

Sho

oti

ng

Karime Amaya bailará en Tarantos del 7 al 13 de agosto

coreógrafa Eva Yerbabuena, pre-sentando su nuevo espectáculo, «Apariencias» o a Paco Ibáñez haciendo un recorrido por su cancionero mediterráneo. Ade-más, se podrán ver grupos como Morgan, a los The Gospel Viu Choir y a Chano Domínguez acompañado por la cantaora Mariola Membrives. Además, también estarán Brodas Bros, Lluís Soler recuperará su monó-logo «El compte Arnau», habrá una revisión en concierto del musical «Rent» y una noche espe-cial de Tango con el Proyecto Piazzola. El Mag Lari, Andrea Motis, danza clásica con la Gales Ibstage y el combo Los Mambo Jambo.

En total, el festival llenará de actividad seis espacios, del Palau de la Música al Born pasando por las salas Jamboree, Tarantos y Moog. La inauguración correrá a cargo de Imany, fenómeno del pop soul que el festival vio nacer hace cuatro años. El 28 de julio llenará el Palau de ritmos cálidos y melodías emocionales para de-lirio de sus fans. La clásica, por supuesto, también estará presen-

te con los pianistasYutong Sun, Carles Lama con Sofía Cabruja, Bernat Català y Carles Marigo. También visitarán el Palau Matt Biondi y habrá un homenaje al vigésimo aniversario de la muerte de Tete Montoliu con los ianistas Ignasi Terraza y Bert Van den Brink. La clausura estará protago-nizada por Incognito, míticos pioneros del acid jazz.

En el Born se podrán desde el nuevo espectáculo de Alfonso de Vilallonga con Marco Mezquida a

celeste Alías poniendo música a los poemas de Montserrat Abelló. En el Tarantos, destaca la presen-cia de la bailaora Karime Amaya, familia de Carme Amaya, o «El Indio» con la bailaora Yolanda Cortés. Por su parte, el Jamboree celebrará los centenarios de The-lonius Monk, Dizzy Gillesppie y Ella Fitzgerald, así como la pre-sencia de grandes nombres como Clarence Bekker, una celebración al Hammond con Raphael Wress-nig o King Solomon Hicks. Tam-bién habrá celebraciones a Chet Baker e hitos como el álbum «A love supreme», de John Coltrane.

Por último, el Moog, cuando todavía tiene que cerrar la mitad de su programación centrada en la música electrónica, tendrá a nombres como Atom tm, el house de System of Survival, con Pau Roca o el francés Joakim, que realizará una sesión de seis horas. En total, serán 97 espectáculos diferentes, con 269 actuaciones totales y más de 351 artistas en directo. El desierto cultural en que se había convertido Barcelona en agosto parece que ofi cialmente se ha acabado.

mes desértico culturalmente en Barcelona. La gran novedad de este año es que podrá programar hasta catorce espectáculos en el Teatre Grec, una hazaña que les ha hecho doblar su presupuesto, de 400.000 a 800.000 euros,

Teatro, música y danza serán los protagonistas de una programa-ción que incluirá a la bailaora y

Imany inaugurará el festival e Incógnito lo clausurará en el Palau. Eva Yerbabuena estará en el Grec el 10 de agosto

EL FESTIVAL LLENA SEIS ESPACIOS EN AGOSTO CON 97 ESPECTÁCULOS Y 351 ARTISTAS

IMANY INAUGURA EL FESTIVAL EN EL PALAU, QUE CLAUSURARÁ INCOGNITO, GRUPO PIONERO DEL ACIDJAZZ

El Liceo acercará la lírica a las prisiones catalanas

con dos conciertos

El Gran Teatro del Liceo y la Generalitat presentaron ayer un proyecto de prisiones que, con la colaboración de la Obra Social La Caixa, acercará la lírica por prime-ra vez en vivo a este colectivo en riesgo de exclusión social con una prueba piloto con dos recitales en vivo en Brians 2 y Quatre Camins. El director general de Servicios Penitenciarios, Armand Calderó, destacó ayer que esta iniciativa

seleccionado para la ocasión roles femeninos de gran personalidad como «Carmen», de Georges Bizet y las protagonistas de las óperas «Così fan tutte», de Wolfgang Amadeus Mozart, y «El barbero de Sevilla», de Gioachino Rossini.

El 22 de junio tendrá lugar el segundo recital, en Quatre Ca-mins, en La Roca del Vallès, tam-bién para 260 personas, en un concierto con Rodrigo Vera al piano y los solistas David Alegret y Carlos Daza, con dúos, arias y

L. R.- Barcelona romances en las que el amor y la amistad son los dos grandes temas protagonistas.

Estos recitales irán precedidos por una serie de talleres coordina-dos por personal de los centros, y durante los días previos los inter-nos trabajarán a propósito de la actuación, especialmente sobre el contexto de las piezas operísticas. Calderó remarcó la importancia de estas iniciativas, que ya han llevado a Jordi Savall, Txarango o Blaumut a tocar en cárceles.

El primer concierto será en Brians 2 el 8 de junio, planteado para 260 personas. Estará prota-gonizado por el pianista Rodrigo de Vera y las solistas Rocío Martí-nez y Marisa Martins, que han

pone el centro de actuación en las personas, dando sentido a la rein-serción de los presos: «Todos tra-bajamos para una sociedad más segura y reintegradora. Es la clave del éxito», dijo.

6 Miércoles. 7 de junio de 2017 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

725 CM² - 70%

2470 €

44

España

7 Junio, 2017

P.11

El Festival Mas i Mas ha presentado hoy su programación que desde hace 15 años llena de música las noches de agosto deBarcelona. Arrancará con Imany, todo un fenómeno del pop-soul que actuará en el Palau de la Música.

El Festival Mas i Mas ha presentado hoy suprogramación que desde hace 15 años llena de

música las noches de agosto de Barcelona.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : TN MIGDIA DURADA : 47

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.12

El próximo Festival Mas i Mas ocupará espacios como el Teatre Grec y el Palau de la Música, donde la cantante de pop soul Imanyofrecerá el concierto inaugural. Habrá más de doscientas actuaciones entre el 28 de julio y el 3 de septiembre. Decl. Joan Mas.

El próximo Festival Mas i Mas ocupará espacioscomo el Teatre Grec y el Palau de la Música, dondela cantante de pop soul Imany ofrecerá el concierto

inaugural.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 63

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.13

Imany abrirá la próxima edición del Festival Mas i Mas con un concierto el 28 de julio en el Palau de la Música. Este año habráespectáculos de música, danza, teatro y circo en el Teatre Grec. Decl. director artístico del festival.

Imany abrirá la próxima edición del Festival Mas iMas con un concierto el 28 de julio en el Palau de la

Música.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 88

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.14

Este mediodía se ha dado a conocer la programación del Más y Más festival que irá desde el 28 de julio al 3 de septiembre con músicaen vivo en diversos espacios de la ciudad que no cierran en agosto. Imany inaugurará la 15 edición del festival con su actuación el 28de julio en el Palau de la Música. Decl. Director Mas y mas Festival.

Este mediodía se ha dado a conocer laprogramación del Más y Más festival que irá desdeel 28 de julio al 3 de septiembre con música en vivoen diversos espacios de la ciudad que no cierran en

....

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 135

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.15

Aquells que dissab-te no van tenirl’oportunitat d’escol-tar la soprano Anna

Escala, en tenen avui una altra,a les 21 hores, a la parròquiade Sant Lluís, en un concertque promet frescor i qualitat.

Vostè es va traslladar a Ale-manya. Per què?— Quan estava fent els estu-dis de grau superior al Con-servatori Superior de Músicade Barcelona, fent reforços alcor del Liceu i del Palau de laMúsica i havia acabat la llicen-ciatura de Psicologia. Em veiauna mica estancada i es vamorir la meva professora,Anna Ricci, deixant-me unamicaorfe.Vaigveurequehaviade fer un canvi i sempre m’haagradat molt la música anglo-saxona i l’alemanya, i m’agra-dava l’idioma i volia conèixerel país d’onsortientots aquestscompositors que nodreixenelmóndelamúsica,Bruckner,Müller,Bach,Schumann,Schu-bert, Brahms, Mendelssohno tants altres, i que segueixsent una potència cultural,perquè ho cuiden.

S’aprecia en l’ambient?— Cuiden la cultura, la valo-ren, la respecten, l’aplaudei-xen i la paguen. La culturaestà molt estesa a tots elsnivells, no només en el pri-mer i en les grans figures,sinó en els estrats inferiors.Era un món que m’atreiamolt i vaig marxar cap allà.

I va entrar al Musikhochschu-le de Stuttgart.— Vaig fer unes proves i unparell de papers per a l’Òpe-ra de Stuttgart, però hi vahaver problemes i un canvid’intendente i, com sempre,el darrer en arribar és el que

IsaacPons de Rosa

cau. Però vaig veure un mónque m’agradava i vaig veuremoltes possibilitats.

Quines possibilitats?— Vaig veure que n’hi haviamoltes en la música contem-porània, dels segles XX i XXI.Estudiant, ja havia fet «Pie-rrot Lunaire», de Schoenberg,i és una obra que, sent estran-ger, et posa al nivell. Vaig tenirmolt bona crítica i vaig conèi-xer un altre món, i no nomésel romàntic, el barroc i el clàs-sic que és l’habitual.

Com descobrí la músicaantiga?— Va ser amb un grup decambra, a Castelldefels. I emva atrapar. Fèiem moltesobres anglosaxones, deSchütz, Buxtehude. Quanvaig descobrir allò tan bonic,tan preciós, tan delicat, tanexcels, em va captivar. I ésquan vaig fer les proves i vaigentrar als cors del Liceu i delPalau, amb uns repertorisde més envergadura i elsmeus concerts com a solis-ta.

També s’orientà cap a lapedagogia.— La meva formació ha estatmolt bona, però, per les cir-cumstàncies, i com que lacultura és un món molt pira-midal i és molt complicatarribar a dalt de tot, em vaigadonar que no tot era allò.Vaig començar a donar clas-ses i ha estat un èxit.

Fa workshops, com el dediumenge a Sant Lluís ambla Coral Mitjanit.— Sí. Tota la meva experièn-cia em dóna una base, i adap-to el taller a les particulari-tats de cada grup. Després,al Philarmonische Chor, faigun treball setmanal i més pau-tat, treballant coses més espe-cífiques. Ja preparem l’orato-ri de Bach, que té molts colors.Amb la Coral mitjanit ha estatuna feina de grup, ja quenomés són setze cantants.

Què gaudeix més?— On es gaudeix és a l’esce-nari, per això un ha fet totaaquesta carrera. Era la il·lusió.De petita ja deia que de gran

«He fet realitat el meusomni, viure de la música»

La cantant, ahir, ala redacció durantl’entrevista. FOTO JAVIER COLL

volia ser concertista i nosabia ben bé què volia dir.El que m’agrada és cantar,però no hauria pogut viured’això, i la pedagogia és com-plementària i ha crescutexponencialment. El que sísé, és que si no hagués deixatl’òpera, no podria donarclasses.

És difícil fer-se un lloc enel món operístic?— Puc parlar de mi. Cadavegada que puges un esglaó,s’estreny més. Són moltesles coses que ho determi-nen, i la sort també. Jo hivaig ser, al teatre, i no sécom hauria anat si l’inden-tente no hagués caigut. Sónmolt pocs els que es trobenamb tot a favor. I hi ha moltsfavors que s’han de tornar,perquè també és qüestióde contactes, de mànagers,de concursos, de ser com-petitiu. Però jo visc de lamúsica, i dono gràcies cadadia per fer el que m’agrada.

Per com parla, la músicaés una passió.— Tu no fas tots aquestssacrificis, de marxar decasa, deixar la família, elsamics, la teva infantesa ijoventut, si el que t’aportala música no t’apassiona.Jo vaig marxar convençu-da, i abans de la crisi. Per-què ara són molts els queho fan, però empesos perla crisi. La meva voluntatera més gran que el quedeixava enrere. I era una«no name», ara sóc algú. Hefet realitat el meu somni iho lluitaré cada dia.

Somni que, avui, passa perSant Lluís.— Sí, amb Tomé Olives i ambla Coral Mitjanit ens hementès ràpidament. Farem unrepertori més amè i moltinteressant. Serà un concertmolt proper i que serà pos-sible gràcies a Rosendo Pons,del CCE Sant Lluís, i a ToméOlives, que ha mogut cel iterra per fer-ho possible.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

32000

4140

Diario

481 CM² - 50%

902 €

44

España

6 Junio, 2017

P.16

ANNA ESCALA l Soprano i professora de cantSócdeGavà i tinc42anysAls4anysvaigentraral cor infantil Remolí i als10vaig iniciar estudisdemúsi-caVaig ferels estudis superiorsalConservatorideBarcelona ivaig formarpartde les coralsdel Liceu idelPalaude laMúsicaAls26anysvaigmarxaraAlemanya i finsels32anysvaigactuaramolts teatresArahocompaginoamblapedagogiaAvuiactuaréaSantLluísambToméOlives i laCoralMitjanit.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

32000

4140

Diario

96 CM² - 10%

180 €

44

España

6 Junio, 2017

P.17

Carles Capdevila,un referentb En la vida, hom va prenentcom a referents les personesque han desenvolupat durantla seva vida professional unaalta i veritable estima pel seuofici. S’acostuma a pensar engent de certa edat, com po-den ser en Jaume Pla, daltdels escenaris als seus 89anys, o en Raimon, que ha fetdotze recitals de comiat al Pa-lau de la Música Catalanaamb 76 anys, o en Valentí Fus-ter, que amb 74 anys continuainvestigant i exercint el seumestratge en medecina car-diovascular. En Carles Capde-vila trenca els esquemes, hamort a 51 anys, era el que se’ndiu col·loquialment jove permorir a aquesta edat. Fou unhome vital, que exultava sim-patia, que es feia estimar, sen-zill sense voler donar lliçons,clar en l’exposició del seuideari, d’un humor fi, creava alseu entorn una gran xarxa de

complicitats. Portà programesa Catalunya Ràdio i TV3 comEduqueu les criatures ambmolt d’èxit. Sent jove ha exer-cit el mestratge que altres queli doblen l’edat no han aconse-guit.

Gràcies, Carles, per la tevatasca, a partir d’ara passaràsa ser un referent. El periodis-me, autèntic i veritable, estàde dol. DEP.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

114000

22388

Diario

107 CM² - 10%

684 €

4

España

7 Junio, 2017

P.18

ABC Serracant, edil de Urbanismo de Sabadell y acusado de prevaricación, con una camiseta que dice: ‘Basta corrupción; no imputados’

Si ahora resulta que Jordi Pujol es el Dalai Lama, Maties Serracant, unos cuantos escalones más abajo, es el monje que quería montar un humilde templo en Sabadell para meditar con las juventu-des de la CUP. En vez de vestir el tradicional habito rojo, el maestro Secarrant suele llevar unas camisetas cuyo estampado gráfico, muy espiri-tual, varía en función de su capacidad para ver pajas y vigas en el ojo ajeno: donde hasta hace pocos meses se podía leer «Basta de corrupción. No imputados» aparece ahora una leyenda, mucho más elevada, que reza «Luchar contra la corrupción no es ningún delito». Hoy declara en los juzgados por lo del conventillo de Sabadell, un edificio que como concejal de Urbanismo de la localidad y en contra de los informes técnicos del Ayuntamiento entregó a los muchachos de la CUP, seguramente para que meditasen.

En el budismo tibetano, la práctica de la bodichita, basada en la compasión, está orientada al bien de todos los seres animados. En la varian-te catalana del budismo, más depurada, este

ejercicio espiritual se limita al beneficio de un determinado grupo, habitualmente reconocible por las siglas que lo amparan y las camisetas que sus miembros utilizan como hábito. Entregar a las larvas de la CUP una antigua fábrica para que terminen de desarrollarse es un acto compasivo cuya grandeza no puede ser entendida por un simple tribunal de Justicia y que responde a las enseñanzas de quien, en lo más alto del escalafón, del Tíbet a Andorra, instruyó a los suyos en el desprendido ejercicio de la entrega: tú me entregas tanto, yo te doy lo otro y ya iremos viendo.

En la Cataluña del nacionalbudismo, la política se ha convertido en una actividad profundamente religiosa, un radical gesto de desapego material que basa su fuerza moral en la cesión del patri-monio común de todos los ciudadanos a la casta monacal que lo administra. Del reparto de la publicidad institucional de la Generalitat, del que hoy vuelve a informar ABC –decenas de millones de euros para difundir la doctrina de los lamas–, al expolio del Palau de la Música, pasando por la política de cesiones inmobiliarias que permite la instalación de lugares de oración como el de Sabadell, todo gira alrededor de una idea superior –va a tener razón el nacionalismo– en la Cataluña de Puigdemont. No quieren construir un estado, sino un estado de ánimo en el que la prevarica-ción no sea más que un acto de entrega. [ESPAÑA]

Camino de perfección

Separatismo y corrupción

JESÚS LILLO

abc.es ABC MIÉRCOLES, 7 DE JUNIO DE 2017

ENFOQUE 5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENFOQUE

432000

98135

Diario

567 CM² - 77%

24866 €

5

España

7 Junio, 2017

P.19

En el juicio del caso Palau el abogado del extesorero de CDC, Daniel Osácar, expondrá hoy sus conclusiones finales. En la sesión deayer las defensas de Félix Millet y Jordi Montull argumentaron que sus clientes no se merecen más de dos años de prisión porque hanconfesado y han devuelto una parte del dinero.

En el juicio del caso Palau el abogado delextesorero de CDC, Daniel Osácar, expondrá hoy

sus conclusiones finales.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : 3/24 (MATI) DURADA : 34

dimecres, 7 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.20

Las defensas de Fèlix Millet y Jordi Montull en el juicio por el caso Palau rechazan en su informe final las penas que se piden para susclientes. Dicen que no robaron tanto, que sólo hicieron de mediadores en las adjudicaciones de obra pública y que las acusaciones sehan encarnizado contra ellos. Decl. abogado de Millet; abogado de Montull.

Las defensas de Fèlix Millet y Jordi Montull en eljuicio por el caso Palau rechazan en su informe final

las penas que se piden para sus clientes.

RAC 1PAÍS : Spain PROGRAMA : NO HO SE DURADA : 128

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

79000

9286

Diario

202 CM² - 24%

886 €

20

España

7 Junio, 2017

P.22

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

95000

8501

Diario

153 CM² - 17%

742 €

35

España

7 Junio, 2017

P.23

ACN/DDGBARCELONA

L'advocat de Fèlix Millet, Abra-ham Castro, va acusar els actualsgestors del Palau de la Música i laseva presidenta, Mariona Carulla,d'haver «ignorat o encobert» el pa-gament de comissions per part deFerrovial a CDC a través de l'entitatcultural, «potser perquè ha con-fessat massa». El lletrat va aclarirque no es referia ni al fiscal, ni al'acusació popular (Federaciód’Associacions de Veïns de Barce-lona, FAVV), ni a l'advocat de l'Es-tat, sinó a la Fundació del Palau dela Musica, especialment a la sevaactual presidenta i anterior vice-presidenta, Mariona Carulla, i alConsorci, representat per les ad-ministracions que, al seu enten-dre, haurien de «callar». Només elfiscal i l'acusació popular sol·lici-ten el decomís a CDC de , mi-lions d'euros.

«S'està demanant apedregarl'adúltera per part dels que tenenmolt a amagar», va indicar, a la ve-gada que va fer referència a la frasebíblica de «el que estigui lliure quetiri la primera pedra». L'advocat varecordar que el problema de Milletés «haver confessat massa» i «algu-nes acusacions no l'hi perdona-ran». Va qualificar les penes recla-mades per a Millet per part del Pa-lau de la Música, que exerceixl'acusació particular, de «draco-nianes», ja que pugen a més de anys de presó. «De veritat pot veniraquí el Palau a dir que no sap quinés l'origen il·lícit dels diners?», vapreguntar.

La Fundació del Palau i el Con-sorci -integrat per les administra-cions que atorguen subvencionspúbliques al Palau- demanen, res-pectivament, penes de i anysper a Millet i Montull, sense acusarCDC de lucrar-se a través de l'es-poliació.

De fet, va arribar a dir que Milleti Montull no es quedaven l', dela comissió del que pagava Fe-rrovial, sinó només l', ja que el, restant «es quedava» a la Fun-dació. L'altre , és el que hauriaanat a CDC.

L'advocat demana menys dedos anys de presó per Millet, peròva admetre que l'expresident delPalau es va apropiar de fons del'entitat musical per a despesesparticulars, com obres a casa seva,a L'Ametlla del Vallès, o viatgesd'oci, i va reconèixer que se li «vancreuar els cables» a l'hora de que-dar-se diners que no eren seus. Se-gons va dir, a principis dels anys ,quan Millet va arribar a la direcció,el Palau es trobava en un estat ruï-nós tant físicament com compta-blement i en pocs anys Millet vaaconseguir més de milionsd'euros de patrocinis. «No coneccap espoliador a la història quequan se'n va deixi més del ques'havia trobat», va argumentar.

L'advocat va explicar que, per laseva bona gestió, Millet va creureque ell i Montull mereixien cobrar'bonus' de les arques de la institu-ció sense sotmetre-ho als òrgansdel Palau: «Aquí va venir el seugran error. Per pudor, vergonya odesvergonya van decidir agafar-hosense més».

Castro lamenta que l'expresi-dent del Palau porti vuit anys com-plint una pena «d'arrest domicilia-ri» després d'haver confessat. Se-gons va dir, el seu client i ell hanhagut de sortir de restaurants per-què la gent s'aixecava. També vadir que s'han sentit «injustamenttractats per part del fiscal del cas»i considera que no els va tractarigual que a altres encausats, en

una al·lusió implícita al tracte delfiscal cap a Montull i a la fillad'aquest i exdirector financera delPalau, Gemma Montull, que tenenpeticions de pena més baixes queMillet.

Els 9 milions desaparegutsPerò l'advocat també va explicaron són els suposats milions d'eu-ros que la fiscalia no sap on vananar a parar. Segons ell, està clarque van anar a les butxaques deMillet i Montull, com haurien con-fessat el setembre del , i tambéen efectiu per a fer altres paga-ments, recalcant que al Palau esfeien pagaments en efectiu tant atreballadors, com a col·laboradorsi a orquestres i artistes.

Així, va recordar que en la con-fessió pública deien que s'havienrepartit un 'bonus' d'un milió d'eu-ros, però no només un any, comdiu la fiscalia, sinó durant els úl-tims vuit anys de gestió. D'aquísurt el suposat destí de set dels nou

milions desapareguts. Els altresdos milions, segons el lletrat i se-gons els pèrits que va contractar,es van pagar, també en efectiu acol·laboradors, orquestres o artis-tes. En aquest sentit, va qualificarde «document més important dela causa», una nota del director deles orquestres Josep Vila on es deiaque bona part dels treballadors co-braven en negre.

D'aquesta manera, va voler po-sar en evidència que, si com diu elfiscal, Millet era molt meticulós iho apuntava tot, però no hi ha ras-tre dels nou milions, és que no vandesaparèixer sinó que es van des-viar de la forma abans descrita. Defet, va dir que això també demostraque Millet no controlava al detalltota la comptabilitat ja que, perexemple, no veia les factures delsindustrials, ni deia què s'havia defer amb elles, ni tant sols parlavaamb aquestes empreses submi-nistradores.

Sobre les obres particulars acasa seva, va dir que ell desconei-xia que Jordi i Gemma Montulltambé feien servir el seu mateixsistema, cosa que demostraria queMillet no controlava tot el que pas-sava a l'entitat. A més, va recordarque el valor de les obres rondariaels . euros i que la cap demanteniment, Marta Bas, no vadescartar absolutament que algu-na de les suposades obres fraudu-lentes s'hagués fet al Palau comconstava a les factures que les acu-sacions consideren falses.

Dels viatges i els casaments deles seves filles, va dir que un delsdestins era Mèxic i que va ser coma president del Palau, i que els ca-saments de les filles efectivamentvan servir per a publicitat.

En resposta directa a l'informedel fiscal, Castro va explicar, a més,que quan es va fer el registre de lacasa de Millet a L'Ametlla del Vallèsel , el mateix jutge li va requi-sar tots els diners però va deixar-lideu bitllets de euros per a des-peses quotidianes. Com que quel'investigat «fuma molt» anava al'estanc amb un d'aquests bitllets.

Millet acusa el Palau d’encobrir CDCL’advocat es pregunta si l’actual organisme rector pot dir que no sap d’on procedeixen els diners il·lícits i demanar 80 anysde presó El defensor assegura que un 0,5% del que pagava Ferrovial anava a la Fundació i un 2,5% anava a Convergència

L’advocat creu que els actuals gestors de Palau haurien de callar.

Demanenatenunats perhaver confessat L'advocat de Jordi Mon-tull, Jordi Pina, va estar for-ça dur amb les acusacions,excepte la fiscalia, i amb al-gunes defenses, i va recor-dar que ell està en el procésdes del primer dia, quan vanconfessar Millet i Montull.Així, va criticar que la majo-ria d'acusacions no tinguinen compte les atenuants deconfessió i de reparació deldany, ni tampoc la de dila-cions indegudes. Segons ell,la confessió de Millet i Mon-tull admetent les comissionsirregulars a CDC, va provo-car un «linxament» i «escar-ni» públic als dos encausats.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

32000

5385

Diario

717 CM² - 64%

2822 €

25

España

7 Junio, 2017

P.24

La defensa de Fèlix Millet vacar-regar ahir contra les «draco-nianes» penes que la Fundació i elConsorci del Palau de la Músicademanaven per als exresponsa-bles de l'entitat cultural, mentreque, segons el seu parer, «enco-breixen» el presumpte finança-ment il·lícit de CDC a través de lainstitució.

Davant la secció desena del'Audiència de Barcelona que jut-java l'espoliació, van exposar ahirels seus informes les defenses delsexresponsables de l'entitat FèlixMillet i Jordi Montull, així com dela filla del darrer, Gemma, exdi-rectora financera de la instituciócultural.

Les defenses dels tres princi-pals acusats, que van aconseguirque el fiscal els reduís la seva pe-tició de pena després de delatarCDC per cobrar presumptamentcomissions il·lícites de la cons-tructora Ferrovial, van denunciarel seu «linxament» públic i vanarremetre contra les acusacionsparticulars i populars per les ele-vades penes que sol·liciten per alsque van dirigir el Palau de la Mú-sica.

La Fundació del Palau de la

Música i la seva presidenta, Ma-riona Carulla, que era vicepresi-denta de la institució quan es vaperpetrar l'espoliació, van ser elblanc de les crítiques de l'advocatde Millet, Abraham Castro, que varetreure que les acusacions ha-guessin «estat ignorant, quan noencobrint, una part dels fets con-fessats» pels acusats.

«No em refereixo ni al Palau nia l'Advocacia de l'Estat ni a la Fe-deració de Veïns, però els altrescalladets en aquest tema», va in-sistir l'advocat, que va deixar claraixí que l'objecte dels seus co-mentaris era la Fundació i el Con-sorci, que demanaven, respecti-vament, penes de i anys perals exresponsables de l'entitat cul-tural, sense acusar CDC de lucrar-se a través de l'espoliació.

En una reunió forçada perl'Ajuntament de Barcelona, elConsorci, que integrava les admi-nistracions que nodreixen de sub-vencions al Palau, va acordar el de maig passat modificar les sevesconclusions definitives del judiciper acusar CDC de lucrar-se mit-jançant el saqueig del Palau, peròl'Audiència de Barcelona va rebut-jar admetre el nou escrit, perquèva considerar que estava fora determini i podria provocar la nul·li-tat del procés.

Castro va arremetre en els seusinformes contra la línia mantin-guda per la Fundació del Palau dela Música i es va exclamar queaquesta acusació particular de-mani penes «draconianes» per aMillet i Montull quan els actualsresponsables de l'entitat «estavenimplicats fins al capdamunt». Ellletrat va retreure, a més, a la Fun-dació que exigís al seu client elsdiners que suposadament CDCva rebre en comissions il·legals dela constructora Ferrovial a travésdel Palau de la Música: «de veritatpot venir aquí el Palau a dir que nosap quin és l'origen il·lícit dels di-ners?», es va preguntar Castro.

Evocant les paraules que fa unsdies li va dirigir un company ad-

vocat, Castro va apuntar que pot-ser el problema de la defensa deMillet era que va «confessar mas-sa. I això algunes acusacions noho perdonaran», va afegir. Abra-ham Castro, que va demanar l'in-dult parcial de la condemna ques'imposi a Millet, va acabar elsseus informes al·ludint al lladrepenedit Dimes, que va ser cruci-ficat al costat de Jesucrist i que, varecordar, es va convertir després

en sant malgrat que ni tan sols ha-via tornat un duro del que haviarobat. En una línia que desprésvan secundar les defenses delsMontull, l'advocat de Millet va de-nunciar l’«arrest domiciliari» alqual, al seu parer, es va veure abo-cat l'expresident del Palau desprésde confessar que va desviar fonsde l'entitat, fins al punt d'haverd'abandonar restaurants per lesqueixes.

EFE BARCELONA

La defensa de Millet acusael Palau de la Músicad'«encobrir» ConvergènciaEls advocats dels tres acusats van denunciar el seu «linxament» públici van arremetre contra les acusacions particulars i populars

ARXIU/ANDREU DALMAU/EFE

Millet arribant a una de les sessions del judici

La defensa de Millet denuncial’«arrest domiciliari» que,segons la seva opinió, vaviure des de l’esclat del cas

L’advocat de Fèlix Milletapunta que potser el seuproblema ha estat que va «confessar massa»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

32000

5740

Diario

414 CM² - 46%

1070 €

22

España

7 Junio, 2017

P.25

Els advocats dels lladresconfessos del Palau de laMúsica Fèlix Millet, JordiMontull i Gemma Montullvan anar a l’una ahir, enuna nova sessió del judiciper l’espoli de l’ens cultu-ral, i en els seus informesfinals van carregar dura-ment contra l’acusació ex-ercida per la nova direccióde l’entitat, que capitanejala seva antiga companyaMariona Carulla, en dema-nar-los “una temeritat depenes”, amb un total de 81anys de presó per a cadaun d’ells, que segons JordiPina, advocat de Montull,“està fora de dret i és unapressió per al tribunal”.

El més agressiu contrala direcció del Palau va serAbraham Castro, defen-sor de l’expresident del’ens, Fèlix Millet. El pena-lista no només va acusar elPalau “d’encobrir” les su-posades comissions quel’empresa Ferrovial paga-va a Convergència Demo-cràtica de Catalunya(CDC) a través del Palau,sinó que a més també sen’embutxacava una petitapart, com Millet i Montull.“En la seva declaració, Mi-llet va explicar que de lacomissió del 4% a CDC, elles quedava l’1%, i l’altre0,5% anava a la fundació”,va assegurar Castro.

El fiscal demana queCDC torni els 6,6 milionsque hauria cobrat de for-

ma il·legal, que en ser undecomís aniran a fons del’Estat. “El Palau no perse-gueix uns fets, com l’en-càrrec d’un mailing mas-siu per al Palau que no vaaparèixer però demana

penes draconianes per aMillet”, va denunciar Cas-tro, que va afegir que Mi-llet no va cometre tràficd’influències en el cas deCDC “perquè no s’ha acre-ditat la seva influència en

ningú, tal com el TribunalSuprem el va absoldre enel cas de l’Hotel del Palau.”

I va defensar l’honora-bilitat del seu client: “El se-nyor Millet ha fet cosesmolt dolentes al capda-

vant del Palau, però tambéde bones i extraordinà-ries. No conec cap espolia-dor a la història –va afegirCastro– que hi deixi mésdel que va trobar.” Ambtot, va admetre que, talcom va confessar el 2009,Millet és autor “d’un delic-te d’apropiació indeguda,no de malversació de fonsperquè els diners públicsque anaven al Consorci esbarrejaven amb privats”.

Castro, juntament ambJordi Pina i Jorge Navarro,lletrat de Gemma Montull,també van retreure al’acusació del Palau que noels reconeguin, com sí fa elfiscal, les atenuants deconfessió i reparació deldany. “Des de fa vuit anys,Millet ha aportat 3 milionsen efectiu i 12 milions enbéns per reparar el dany”al Palau, va assegurar elseu lletrat. En aquest sen-tit, Pina va aclarir que elsMontull han arribat a unacord amb el fiscal, peròen discrepen en l’aplica-cions de les dues ate-nuants reconegudes, jaque volen que siguin ma-jors en un o dos graus perreduir-los més la condem-na; en el delicte fiscal, ique Jordi Montull siguiconsiderat cooperadornecessari i no pas coautoren la malversació de fonspúblics. Pina també va la-mentar que la confessiódel seu client hagi perjudi-cat especialment una per-sona que “respecta i apre-cia”, referint-se a DanielOsàcar, extresorer deConvergència.

El fiscal demana cator-ze anys i mig de presó per aMillet, deu anys i deu me-sos per a Montull i dosanys per a la seva filla pertal que no entri en un pe-nal. Navarro va explicarque a Gemma Montull “nose l’exculpa de cap delicte,sinó que se situa en el ni-vell que ella està, de coope-radora, de facilitadora iencobridora del pare”.

Tots tres penalistes vandemanar al tribunal de lasecció desena una sentèn-cia “ajustada a dret” i Cas-tro va avançar que sol·lici-tarà “un indult parcial”per a Millet. Avui es reprènel judici amb l’informe deXavier Melero, lletratd’Osácar i de CDC.

Mayte PiulachsBARCELONA

a Afirma que la fundació de l’ens cultural no li pot demanar 81 anys de presó perquè també va“encobrir” pagaments a Convergència a Les defenses dels Montull demanen més rebaixa de penes

Millet acusa el Palau d’havercobrat comissions de CDC

“El Palau ensdemana penesdraconianes. Millet favuit anys que viu enun arrest domiciliari”Abraham CastroADVOCAT DE FÈLIX MILLET

“La gent ha de saberque el pacte amb elfiscal és ajustat a dret iamb el qual no estemd’acord en tot”Jordi PinaADVOCAT DE JORDI MONTULL

Abraham Castro, advocat de Fèlix Millet, ahir en l’exposició del seu informe final, en el judici a l’Audiència de Barcelona ACN

“No s’exculpaGemma Montull delsdelictes, sinó que se lasitua al seu nivell, decooperadora «boba»en facilitar i ajudar”

“Millet va dir que lacomissió de Ferroviala Convergència eradel 4%: ell es quedaval’1%, i l’altre 0,5%anava a la Fundació”

“Es mereixenl’atenuant de dilacionsindegudes pelmaltracte social rebut il’angoixa viscuda”Jorge NavarroADVOCAT DE GEMMA MONTULL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El Palau demana 81anys de presó aMontull, i això no ésreal, és pressionar eltribunal. No ha matatles nenes d’Alcàsser”

La retransmissió televisiva ien directe del judici del casPalau ha provocat que els ad-vocats facin més frases lapi-dàries i busquin cops d’efecteper a l’espectador i no tantcap el tribunal.

El fiscal anticorrupcióEmilio Sánchez Ulled ja vadeixar tothom bocabadatquan en el seu informe finalva fer projectar gràfics i qua-

dres sobre les quantitats sos-tretes per Millet i Montull, i deles suposades comissionscobrades per Convergència.Gràfics, on no faltaven els co-lors per destacar xifres.

Ahir Abraham Castro, de-fensor de Millet, va projectarl’impactant quadre que té alseu despatx, en què la justíciasubjecta la mà d’un botxí apunt de matar un justicier.

També va citar la feministaConcepcion Arenal: “Odia eldelicte i compadeix al delin-qüent” per demanar al tribu-nal una sentència gens popu-lista. I Jorge Navarro es vatreure de la butxaca un rei, unalfil i un peó d’escacs “delmateix color però no amb elmateix poder” per il·lustrar elpaper de Millet, Jordi Montulli la seva filla Gemma Montull.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un quadre, Concepción Arenal i figures d’escacs

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

114000

22388

Diario

891 CM² - 83%

5679 €

14

España

7 Junio, 2017

P.26

Els advocats deMillet i Montull elsconsiderenvíctimes dellinxament

Conclusionsde lesdefensesdel cas Palau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

114000

22388

Diario

107 CM² - 10%

684 €

6

España

7 Junio, 2017

P.27

DIMECRES 217 DE JUNY DEL 2017

La plaga de la corrupció Pàgines 20 a 24 888

Millet acusa els gestors del Palau d’«encobrir» CDC

J. G. ALBALATBARCELONA

L’advocat Abraham Cas-tro, defensor de Fèlix Mi-llet, va acusar ahir els ac-tuals gestors del Palau

de la Música i la seva presidenta, Ma-riona Carulla, d’haver «ignorat o en-cobert» el pagament de comissions per part de la constructora Ferrovial a Convergència a través de l’entitat cultural. El lletrat va precisar que no es referia ni al fiscal, ni a l’acusació popular (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), ni a l’advocat de l’Estat, sinó al Palau de la Música i el seu consorci, en què hi ha les ad-ministracions que haurien de «ca-llar». Només el fiscal i l’acusació po-pular sol·liciten el decomís a CDC de 6,6 milions d’euros. «S’està demanant l’apedregada de l’adúltera per part dels que tenen molt a ocultar», va indicar, alhora que va llançar la frase bíblica «el que estigui lliure de pecat que tiri la pri-mera pedra». L’advocat va reconèi-xer que el problema de Millet és «ha-ver confessat massa» i «algunes acu-sacions no les hi perdonaran». Va qualificar les penes reclamades per a l’expresident de l’auditori per part del Palau de la Música, que exerceix l’acusació particular, de «draconia-

Els advocats dels dos principals encausats denuncien linxament públic

La defensa de l’excap de l’auditori admet que es va apropiar de fons

nes», ja que pugen a més de 80 anys de presó. «¿De debò pot venir aquí el Palau a dir que no sap quin és l’ori-gen il·lícit dels diners?», va insistir, en referència a les suposades comis-sions a CDC. L’advocat defensor, que dema-na per a Millet menys de dos anys de presó, va admetre que el que va ser president del Palau de la Músi-ca es va apropiar de fons de l’entitat cultural per a despeses particulars, com obres a la seva casa de l’Amet-lla del Vallès o viatges d’oci, i va re-conèixer que se li «van creuar els ca-bles» a l’hora de quedar-se amb els diners i pensar que tot era seu. No obstant, va assenyalar: «Millet va fer

coses molt mal fetes, però molt, i l’hi diu al seu advocat, però també va fer coses molt bones, ja que es va trobar un Palau que queia a trossos». I va recalcar que el seu client ha fet un «esforç reparador» del dany, ja que ha posat a disposició de l’enti-tat el seu patrimoni amb la intenció de retornar al Palau els diners que es va apropiar.

DISCRIMINACIÓ / La defensa es va quei-xar que a l’excap de l’auditori se’l tracta de manera diferent que a al-tres acusats. «Hi ha una mà ferma quan es parla de Millet», va asseve-rar, alhora que va demanar un in-dult parcial per a ell. L’advocat va ar-

gumentar que l’expresident ha estat «vuit anys en arrest domiciliari» per-què no pot sortir al carrer pels in-sults que rep. «S’ha aixecat gent de la taula d’un restaurant per la seva pre-sència», va incidir. Va acabar el seu informe amb una cita: «Odia el delic-te i compadeix el delinqüent». L’advocat Jordi Pina, que repre-senta Jordi Montull, va defensar la confessió i el pacte amb la fiscalia del seu client, que va delatar CDC, i va denunciar també l’«allau públi-ca de linxament» a l’exdirectiu del Palau. Per la seva part, l’advocat de Gemma Montull, Jorge Navarro, va al·legar que l’exdirectora financera de l’auditori era un simple «peó». H

33 Fèlix Millet, ahir, arriba a la Ciutat de la Justícia.

DANNY CAMINAL

JOAN CORTADELLAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

471000

79409

Diario

458 CM² - 43%

10793 €

21

España

7 Junio, 2017

P.28

DIMECRES20 7 DE JUNY DEL 2017Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama POLÍTICALa plaga de la corrupció Pàgines 20 a 24 888

Li pregunto a un bon conei-xedor de les intrigues con-vergents qui guanya amb la maniobra de Germà Gordó

i em respon que hi perden tots. Gor-dó, és clar, perquè s’ha de donar de baixa d’un partit que coneix com ningú, tant els seus despatxos com les canonades (que com s’ha com-provat en el judici pel cas Palau, du-rant anys han acumulat molta por-queria). Però no només hi perd ell. També Artur Mas, que l’ha defensat dins i fora com pocs més ho han fet. La més recent va ser el 10 de març quan en una entrevista a RAC-1, a preguntes de Jordi Basté, l’expresi-dent va posar la mà al foc per qui va ser un dels seus col·laboradors més estrets a la Generalitat i a Conver-gència. I això que el 2015 el va desa-fiar públicament al revelar que Mas

li havia ofert escó i conselleria i que ell, displicent, estava pensant a mar-xar a l’empresa privada. Al final va acabar acceptant ser diputat sense seguir a l’Executiu. Per cert, també a manera de recordatori, en una de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, el llavors di-rector de l’Oficina Antifrau va reve-lar un pla per fer fora Mas i substitu-ir-lo per Gordó. Segons De Alfonso, Gordó estava al corrent de la manio-bra, «es va deixar estimar» i no va re-butjar el pervers pla per acabar amb el seu amic.

Visió ‘siciliana’

Els experts en intrigues palatines podrien escriure més d’un capítol sobre els polsos que lliuraven el lla-vors també totpoderós Francesc

Homs i Gordó. Sense pretendre ser un d’aquests experts, des de fo-ra era fàcil interpretar que Homs no es va fiar mai del seu company de Gabinet. En defensa del que va ser conseller de Presidència s’ha de consignar que el seu nom no ha aparegut mai en cap llistat vincu-lat a comissions il·legals del partit o a reunions estranyes amb empre-saris sospitosos. En cap diligència judicial hi figura amb sobrenoms estranys. I això que amb tota segu-retat Homs –com la majoria de di-rigents independentistes– ha sigut investigat, sigui amb mètodes po-licials confessables o via l’operació Catalunya. Gordó té una visió siciliana del funcionament de la política, els meus i els altres, i això és un ele-ment que complicarà la vida a Mar-

ta Pascal. Els afins a Gordó, pocs però ben organitzats territorial-ment, són un corrent que pot con-traposar el seu discurs del seny tra-dicional convergent a l’estratègia d’un PDECat que, en la seva opinió, ha venut l’ànima a Esquerra Repu-blicana i es deixa arrossegar per la CUP. I aquí, en el combat ideològic, és on Pascal perd força davant una part de l’electorat que encara els queda. Amb tot, s’ha de recordar que en vigílies del congrés fundacional del PDECat un Gordó ja tocat va in-tentar pactar amb l’actual coordi-nadora de la formació per integrar-se dins el seu equip i així garantir-se que estava en la nova direcció. Però Pascal va rebutjar el tracte. Ai-xò forma part de l’haver en l’expe-dient d’aquesta política. H

¿Qui guanya? ¿Gordó, Mas o Pascal?

NEUS

Tomàs

La dimissió a mitges de Gordó enerva el Govern i el PDECat

L’exconseller investigat demana la baixa del partit, però es nega a entregar l’acta

JOSE RICO / FIDEL MASREALBARCELONA

Germà Gordó, l’influent fontaner de CDC i escu-der d’Artur Mas, va veure ahir com el partit deixe-

ble dels convergents li girava l’es-quena després de la peculiar fórmu-la que va escollir per dimitir per la investigació oberta contra ell al Tri-bunal Superior de Justícia. Acorra-lat per les sospites de corrupció pel cas 3%, l’exconseller va anunciar que es dona de baixa com a militant del PDECat i abandona el grup parla-mentari de Junts pel Sí, però no re-nuncia al seu escó, cosa que el con-vertirà en diputat no adscrit i li per-met mantenir la seva condició d’aforat, clau de cara a les indagaci-ons judicials. La decisió també havia de possibi-litar que el PDECat i Junts pel Sí dei-xessin anar llast a les portes del mo-ment més decisiu del procés. No obs-tant, tant la formació com el grup parlamentari, i fins i tot el Govern, van deplorar públicament que Gor-dó s’aferrés a l’acta, cosa que va po-sar en relleu el pols que l’exconseller ha entaulat en els últims dies amb la jove direcció postconvergent. En un comunicat, el diputat va explicar que divendres, quan es va anunciar la investigació al TSJC, va acordar amb la cúpula del seu partit deixar

només la presidència de la comis-sió de Justícia del Parlament. Però la decisió final d’abandonar la forma-ció i el grup va arribar arran d’una «pèrdua de confiança mútua» com a conseqüència de les declaracions de la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, exigint-li l’escó. L’exconseller li va retreure a Junts pel Sí que mentre estigui treballant en una reforma legal que estableixi l’obertura de judici oral –i no una in-vestigació– com el moment proces-sal en què els diputats hagin de dei-xar d’exercir les seves funcions, a ell se li reclami l’escó en un «moment inicial» de la investigació. PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA / En la seva nota, Gordó va reblar: «No té cap sentit defensar el dret a la presump-ció d’innocència si no es pot materi-alitzar; és com si algú defensa el dret d’autodeterminació però no el deixa exercir». De fet, els vots de Junts pel Sí van ajudar ahir, junta-ment amb els del PSC i el PPC, a tom-bar una esmena de la CUP al nou re-glament del Parlament que perme-tia suspendre durant tres mesos les funcions d’un diputat que estigui sent investigat per corrupció, com Gordó. Però els pretextos de l’exconse-ller no van convèncer ni el PDECat, ni Junts pel Sí, ni el Govern. El pre-

sident del grup parlamentari i di-rigent del PDECat, Jordi Turull, va asseverar que Gordó «s’equivoca molt» i li va censurar que vagi «a la seva» i no doni prioritat al procés. El PDECat va emetre un comunicat en què assegurava que «defensa i de-fensarà la seva presumpció d’inno-cència» però remarcava que «el mo-ment polític excepcional requereix generositat personal i col·lectiva», i per això l’instava a entregar l’escó. A diferència d’altres cops en què Munté ha eludit valorar decisions ju-dicials o decisions polítiques en rela-ció amb causes judicials, la portaveu del Govern, Neus Munté, va subscriu-re les paraules de Turull, va negar que la sortida de Gordó de Junts pel Sí pugui afectar l’estabilitat de la majo-ria independentista al Parlament i va enviar un missatge a l’exdirigent de CDC: «La decisió és personal i cadascú ha de gestionar la seva ètica personal com cregui oportú». Per començar, l’exconseller man-tindrà l’aforament i, com a dipu-tat no adscrit, té dret a formar part d’una comissió i a intervenir amb temps molt limitat en els «debats de rellevància especial» i en alguna sessió de control, informa Rafa Jul-ve. L’oposició, més insatisfeta que el PDECat, ja reclama explicacions a l’expresident Mas, que al març enca-ra posava la mà al foc per Gordó. H

Munté i la direcció del partit li exigeixen l’escó per no perjudicar el procés

Germà Gordó, el 24 de maig, a la comissió d’Afers Institucionals.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

471000

79409

Diario

245 CM² - 23%

4529 €

20

España

7 Junio, 2017

P.29

24 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIMECRES, 7 JUNY 2017

QuanEspanyahi era a tempsQuan a la tardor del 2005 es va

portar el projecte de nou Estatuta Las Cortes amb el 89% dels di-putats del Parlament de Catalu-

nya a favor, Espanya encara hi era atemps. A temps, esclar, de resoldre unencaix constitucional que el temps haviaanat deteriorant, especialment durant elsquatre anys de majoria absoluta del Par-tit Popular de José María Aznar. La re-forma de l’Estatut era la resposta a l’ero-sió constant i la deslleialtat constitucio-nal produïda sobre l’autogovern deCatalunya, pensada més com un dic pro-tector que no pas com un nou horitzó.Maragall i l’ERC d’aleshoresestaven convençuts de la com-prensió del PSOE de Zapateroi de la pròpia força a Espanya.Però vanoptar perpassar el ri-bot, per convertir la derrotaen una humiliació –fins i totdel mateix Maragall–, i peraprofitar l’oportunitat peracabar d’enrunar el vell pacteautonòmic.Quan a la primavera de 2010

el Tribunal Constitucional en-cara no havia dictat sentència,Espanya encara hi era atemps.A tempsde respectar lavoluntat majoritària –i resig-nada, diguem-ho tot– dels ca-talans, expressada en el refe-rèndum del 2006. Que unasentència del Tribunal Cons-titucional favorable als recursos interpo-sats pel Partit Popular tindria conse-qüències gravíssimes, ja ho va expressaraquest mateix diari en l’editorial conjuntque havia promogut, “La dignitat de Ca-talunya”, publicat el 26 de novembre del2009. Suposo que els redactors creien –ique encara recorden– el que van escriu-re: “Està en joc la mateixa dinàmicaconstitucional: l’esperit de 1977”; la sen-tència podria ser “un verdader tanca-ment amb pany i forrellat institucional”;“hi ha un creixent atipament per haverde suportar lamirada irada dels que con-tinuen percebent la identitat catalanacom el defecte de fabricació que impe-deix a Espanya assolir una somiada i im-possible uniformitat”; “no som davantd’una societat feble, postrada i disposadaa assistir impassible al deteriorament de

la seva dignitat” i “si és necessari, la soli-daritat catalana tornarà a articular la le-gítima resposta d’una societat responsa-ble”. Doncs això és del que es va advertir,això és el que va ser la sentència i això ésel que ha passat.Quan el 20 de setembre del 2012 el lla-

vors president Artur Mas es va entrevis-tar ambMariano Rajoy oferint diàleg pera un nou pacte fiscal, Espanya encara hiera a temps.Mas hi va portar la resolucióaprovada pel Parlament de Catalunya el25 de juliol anterior, per 108 vots favora-bles de 135 en la majoria de punts (CiU,ICV-EUiA, ERC, Laporta i PSC). L’edito-

rial del Financial Times d’aquell mateixdia advertia: “Si Rajoy no fa un gest cap ales demandes de Catalunya, la indepen-dència serà imparable, digui el que diguiel Rei”. No crec que el Financial Timesfrivolitzés amb una qüestió tan rellevant.Però Rajoy no es va veure concernit perla petició ni l’avís, i es va tancar a qualse-vol possibilitat d’acord.Quan el 8 d’abril de 2014 Jordi Turull,

MartaRibas i JoanHerrera van anar a les

Corts, Espanya encara hi era a temps. Hiportaven una proposició de llei del Parla-ment de Catalunya per tal que, atenentl’article 150.2 de la Constitució, es tras-passés la competència per convocar i ce-lebrarun referèndumaCatalunya.Nocaldir que la resposta va ser clara: 299 votsen contra de 350, bendefensats perRajoyi Pérez Rubalcaba.El 2014, la política espanyola encara

creia –mal assessorats pels que confonendesitjos amb realitat– que les mobilitza-cions catalanes a favor de la independèn-cia eren resultat d’una manipulació me-diàtica dirigida per ArturMas i que, amb

una mica de paciència, es des-inflaria. Un bon cas Palau peraquí, dinamitar la famíliaPujol per allà, una barroeraoperació Catalunya més enllà,i tots els catalans quedariendesmoralitzats i desactivats.Espanya s’havia cregut la so-cietat pujolista que ella matei-xa s’havia inventat, amb l’aju-da d’alguns catalans.Quan el passat 22 demaig el

president Carles Puigdemontva anar a Madrid a oferir ladarrera oportunitat de diàleg,però, Espanya ja no hi era atemps. Quan has demonitzattots els marges passibles denegociació, si n’obres un etconverteixes en el mateix dia-ble i enun traïdor. Emsorprèn

que hi hagi qui relacioni el compromísferm de celebrar el referèndumde lama-joria de govern i parlamentària catalanaamb càlculs electorals tàctics d’ERC,PDECat o de En Comú, i que no vegi larelació entre l’obstinació espanyola encontra del referèndum i, precisament, lesseves febleses i incerteses polítiques ielectorals.Ho van pronosticar els redactors de

“La dignitat de Catalunya” el 2009, i hova veure clar el Financial Times el 2012.Durant més de deu anys, Espanya hi haestat a temps. Però no ha tingut pressa,cap pressa. Finalment, el referèndumd’autodeterminació ha estat l’única i l’úl-tima finestra d’oportunitat per a aquella“legítima resposta d’una societat respon-sable” quan Espanya ja no hi ha estat atemps.

Salvador Cardús

Durantmés de deuanys, Espanya hi haestat a temps, però noha tingut pressa, cap pressa

Avui fa 50 anys, el món vaviure un dels dies més ins-tructius del segle XX: elsàrabs creien que estaven

aniquilant Israel a tots els fronts de laguerra dels Sis Dies quan en aquelleshores, del 7 de junydel 1967, tercer diade lluita, les tropes israelianes es dis-posaven a prendre la ciutat vella deJerusalem. Al capvespre, l’estrella deDavid onejava en mesquites de la ciu-tat santa i els civils palestins van des-cobrir que els soldats als qui prepara-ven un te de benvinguda no eren ira-quians ni jordans.Davant la potència d’Israel, el presi-

dent d’Egipte i líder del món àrab, elcarismàtic Nasser, tenia la seva armasecreta: la propaganda.

La Veu dels Àrabs, la potent emis-sora cairota que il·luminava les au-diències del golf Pèrsic al Marroc,continuava parlant de victòries, danysabundants als israelians i gestesmàgi-ques. Ràdio el Caire no feia curt:“Hem derrotat Israel el primer dia debatalla, el derrotaremacadamoment ia cada hora. Acomiada’t de viure, Is-rael”. Els grans diaris egipcis feien elmateix, imbuïts de patriotisme, un va-lor renyit amb la veritat quan la reali-tat és adversa.En aquelles hores, la coalició mal

dirigida de tropes egípcies, jordanes,iraquianes i sirianes, només tractavade salvar la pell mentre afloravencruelment totes les contradiccions re-tòriques en la retirada caòticade lape-nínsula del Sinaí, en les desercions decomandaments, les deficiències tècni-ques i una falta d’estratègia (improvi-sació a part).Imentreels ciutadansàrabseren in-

formats que tot anava de meravella,sorgia al Caire el més negre i dolorósinterrogant: i ara com expliquem laveritat?

El mariscal egipci Amer ja repartia

la culpa entre els EUA per donar su-port a Israel, i a Moscou per no assis-tir-los. “Resultava evident que no te-nia ni idea del que estava succeint enels camps de batalla”, va resumir undiplomàtic soviètic després de visitar-lo el mateix 7 de juny.I el gran pare d’Egipte, el rais Nas-

ser? Malhumorat, colèric i absent enunes hores que encara avui determi-nen el destí de l’Orient Mitjà i la per-manent frustració del món àrab, queha deixat escapar tots els trens delprogrés (l’últim, la globalització).Finalment, Nasser es va dirigir al

país per televisió, a punt de sanglotar,la nit del 9 de juny. No va parlar mai,tot i això, de “derrota”, sinó de “con-tratemps”. Va anunciar la dimissió,però el poble va sortir al carrer per de-manar-li que continués en un darreracte d’afirmació patriòtica.“El 1967, la majoria d’oients àrabs,

fins i tot els que tenien força educació,estaven enardits. Quan va esclatar larealitat en les seves vides, la seva fe enels líders només va servir perquè laderrota resultés més traumàtica”, haescrit JeremyBowen, corresponsal dela BBC, en el seu esplèndid llibre Seisdías de guerra.

Propaganda,pàtria i traumes

Ràdios ipremsavanfercreurealsàrabsquetoterenvictòries;mentrestant,IsraelpreniaJerusalem

Joaquín Luna

Christian Dior, que va ser gale-ristad’art abansque couturier,assegurava que no hi ha capdona que sàpiga vestir-se

abans dels trenta anys. No només im-porta la vigència de la frase: avui les jo-ves s’han uniformitzat, utilitzen les ma-teixes marques i repeteixen idèntics es-lògans impresos a les samarretes ambmissatge. Les contestatàries de lamoda,que sempre proposaven mirades inte-ressants, s’han homologat substituint elretro pel viral, calçant horroroses xan-cletes de piscina, canviant els estampatsdePuccipelsd’emojis i tatuantel seucoscom si fos un kílim. Però què passa ambels homes demenys de trenta anys?El cas és que ells escurcen d’algun

temps ençà els pantalons. Si bé els no-bles lluïen models per sota de genollamb calçons, després de la RevolucióFrancesa els burgesos van imposar elvestit estructurat i els pantalons fins alturmell, que els dandis van alleugerirtraient-li muscleres i entallant-lo. Elsbeatniks van seguir la seva línia, desprésels rockers –arremangats–, els mods iara els hipsters que llueixen els panta-lons a la manera de Kerouac o Bur-

roughs, encara que molts no sàpiguenqui van ser.A la passarel·la, Hedi Slimane va po-

sar demoda el turmell a la vista, no obs-tant això el seu exponentmés importantva ser ThomBrowne, que basa les sevescreacions en vestits sastre que semblenencongits de braços i cames. La versióurbana del look pescador no s’ha fet es-perar: pantalons amb volta i sabata decordons i sense mitjó. Per què? ¿És queel turmell de l’home resulta tan sensualcom al seu dia es va considerar el de les

dones, quan van començar a pujar alstramvies i mostraven aquella innocentpart del cos que feia les delícies delsmésexigents erotòmans?Oresponaun fetit-xisme gai? Ja ho va advertir Barthes: laseducció està precisament en “la pellque centelleja entre dues peces”, en l’in-terstici del que és visible i del que és in-visible.Elsgentlemen semprevanassen-tar els pantalons a la galta de la sabata,mentre l’eleganza italiana, més audaç,permetia que s’entreveiés elmitjó. En lanostra infantesa, portar pantalons curtsera propi de pagerols, també de nensllargaruts que creixienmassa ràpid. En-cara així, de Charles Chaplin a ElvisPresley oMichael Jackson, els tobillerosrepresentaven unamanera de trepitjar ide pensar.De la mateixa manera que la dona va

anar escurçant les faldilles progres-sivament, un gest simbòlic i alliberador,potser aquesta tendència comprada perjoves ino tan jovesesdeuaunmovimentd’emancipaciódel joumasculí, que tam-bé existeix: la màscara engolada rere laqual es continuen amagant molts ho-mes. Sovint, tot acaba reduït a una qües-tió de centímetres, sobretotmentals.

Tots a pescar

Sovint, tot acaba reduïta una qüestióde centímetres,sobretotmentals

E L R UM - R UM

Joana Bonet

PEDRO

MADUEÑO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

581000

120418

Diario

499 CM² - 44%

12936 €

24

España

7 Junio, 2017

P.30

DIMECRES, 7 JUNY 2017 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 21

L’advocat deMillet atacadurament l’actual PalauCastro acusa Carulla d’encobrir les comissions a CDC

SANTIAGO TARÍNBarcelona

L’advocat de Fèlix Millet, Abra-ham Castro, va carregar ahircontra l’actual direcció del Palaude la Música i va acusar els ac-tuals directius, especialmentMariona Carulla, d’haver “igno-rat o encobert” les comissions aCDC, durant el seu informe finalen el judici per l’espoliació del’entitat cultural.Enlasessiód’ahiresvaniniciar

els al·legats de les defenses i li vatocar el torn a Abraham Castro(Fèlix Millet), Jordi Pina (JordiMontull ) i JorgeNavarro (Gem-maMontull).Ivasortiracol·lacióuna de les peculiaritats d’aquestjudici:peraaquestslletrats, iacu-sats, la baralla amb el fiscal ja éssecundària; la guerra és entrel’antic ielnouPalaudelaMúsica.El més virulent va ser Castro,

que va exposar que el procés“s’aprofita per endossar-ho tot aMillet”, perquè més que “fer lle-nya de l’arbre caigut”, el que sen’ha fet són “serradures”. I enculpava principalment dues deles acusacions, el Consorci i laFundació; és a dir, l’actual Palau,que estan duent a terme “l’ape-dregadade l’adúltera quan tenenmoltaamagar” iseriamillor“que

callessin”. Per Castro el proble-ma és que Millet “va confessarmassa” iaixòalgunesacusacions,que demanen fins a 81 anys depresó, “no l’hi perdonaran. ¿Dedebò pot venir aquí el Palau a dirque no sap quin és l’origen il·lícitdels diners?”. I va afegir: “ElPalau i Mariona Carulla hanencobertunapartdelsfets.Noelspersegueixen, esclar, perquè hiestan implicats”, amb referència

a les presumptes comissions aCDC.Tant Castro com Pina van re-

conèixer queMillet i Montull esvanapropiardefonsdelPalau,talcom relata el fiscal, però vanqüestionar les penes que exigeixel ministeri públic, i per des-comptat la resta d’acusacions,perquè les consideren excessi-ves.Els lletratsvanal·legarquehiha atenuants de dilacions inde-gudes, confessió i reparació deldany, i, altra vegada, van envestircontraelPalau,quevanacusardeno permetre que es tornés el quese n’havia sostret. Pina va asse-nyalar, davant les exigències delConsorci i la Fundació, que elsexdirectiusde la instituciónoha-vien matat ni violat ningú, i quenomés es van quedar diners quenoeren seus.Per la seva banda, Jorge Na-

varro va destacar que GemmaMontull no estava en la mateixaòrbita que el seu pare i Millet, iquenoes vabeneficiar del repar-timent de comissions que s’em-portaven, i va explicar el que li vadir la seva clienta: “Jo em sentoencobridoradelmeupare”.Aquestésunjudicisingular:no

només s’hi dirimeixen les penes,sinó també la guerra entre l’antici el nouPalau.

MANÉ ESPIONSA / ARXIU

FèlixMillet

MAYKA NAVARROBarcelona

Oleguer, el petit dels set germansPujol Ferrusola, havia aconseguitfilar un bondiscurs fins que li vanpreguntar pel seu pare i va come-tre l’error de comparar-lo amb elDalai-lama.Faunsdiesalgunsfillsde Jordi Pujol i Marta Ferrusolavan decidir fer un pas endavant ioferir en primera persona la sevaversiódavantlesacusacionsquela

Policia, la FiscaliaAnticorrupció il’Audiènciaaboquensobretotselsmembresde la família.Ahir Oleguer va anar a RAC1

per sotmetre’s a una llarga entre-vista en què no va esquivar pre-guntes.Elsespecialistesenaquestclanassegurenqueelbenjamíéselquemenyss’assemblaa larestadela família. Sens dubte, el seu dis-cursvasonarmoltdiferentdelquefaunsquantsdiesva ferJosepPu-jol a Catalunya Ràdio. Oleguer és,dels set germans, el que genera

més confiança, i ahir estava acon-seguint aquesta complicitat ambmoltsoientsquanvacitarelDalai-lama. “Hi ha un interès especial adesacreditar el meu pare. Volendestrossar-lo.El que tenencontraell és el que la Xina pot tenir con-tra el Dalai-lama. L’han desterratinternament”, va denunciar. Vadonar el titular que no pretenia.Entre altres coses, perquè ningúno va entendre què volia dir ambaquell exemple. Va negar qualse-vol origen il·lícit de la fortuna fa-miliar,quevasituarenlapolèmica“deixa” de l’avi, unsdiners quenovasaberqueexistien finsal 1992. Ino li va semblar estrany en aquellmoment? Ivadir: “No”.Aleshores hi va haver, va reco-

nèixer, el seu “pecat original” perhaver mantingut la seva part delsdiners en un compte a Andorra.Però va defensar la “transparèn-cia” de l’operació de compra, perdesprés llogar, de les 1.152 sucur-salsdeBancoSantander.Va denunciar les irregularitats

en la investigació, la irrupció delsgermans Cierco en el procés il’empresonament del seu germàJordi,pelqualvadirqueposava lamàal foc,malgratquenosapaquès’hadedicat.L’únicacosabona,vaexplicar, és queha recuperat la fi-gura del seu pare, amb qui parlasovint i amb qui s’han demanatperdómútuament.

OleguerPujol diu queal seupare se’l desterracomalDalai-lama

El fill petit assumeixel “pecat original”d’haver tingut uncompte amb dinersde l’avi a Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

581000

120418

Diario

318 CM² - 28%

8764 €

21

España

7 Junio, 2017

P.31

F lix Millet atacaal Palau porencubrir a CDCSu abogado lamenta que el Consorcio no pidacdrcel por la presunta financiaci6n irregular

BARCELONAAbraham Castro, abogado del expresidente del Palau de la MfisicaF~lix Millet, lament6 que la funda-ci6n y el Consorcio del Palau de laMflsica pidan para su cliente y losotros ex responsables de la entidadprocesados altas penas de prisi6nmientras (<encubren>> la presunta fi-nanciaci6n ilicita de CDC a trav6s dela comisiones por adjudicaciones deobra pfiblica. En su informe final an-te la Audiencia de Barcelona en eljuicio por el expolio de1Palau, Cas-tro asegur6 que esta peticiSn de pe-nas que van desde los 21 a los 81afios de c~rcel por parte de las acu-saciones particulares y populares esun <dinchamiento>> pfiblico y record6que los actuales responsables de lainstitud6n cultural han <<venido igno-rando, cuando no encubfiendo, unaparte de los hechos confesados>> potlos acusados.

((No me refiero ni al Palau ni a Abogacia del Estado ni a la Federa-ci6n de Vecinos, pero los demfis ca-lladitos en este tema>), destac6 el le-trado quien lament6 que la Funda-ciSn pida penas ((draconianas)) Millet y Montall cuando los actualesresponsables de la entidad ((estfin

implicados hasta las trancas)). Ade-m~s, destac6 que esta acusaci6n exi-ja a su cliente el dinero que supues-tamente CDC recibi6 en comisionesilegales de la constructora Ferroviala trav6s del Palau de la Mfisica: 5Deverdad puede venir aqui el Palau adecir que no sabe cufil es el origenilicito del dinero% dijo el letrado yasegur6 que tal vez el problema de ladefensa de Millet es que haya <(con-fesado demasiado. Y eso algunasacusaciones no lo van a perdonar)~.Adem~, Castro pidi6 el indulto par-cial de la condena para su cliente yrecord6 la historia del ladr6n arre-penfido Dimas quien fue crucificadojunto a Jesucfisto y que se convirti6despu6s en santo pese a que ni si-quiera bahia devuelto un duro de loque habia robado.

Castro tambi6n lament6 el<<arresto domiciliario>> al que ha si-do sometido su cliente tras confe-sar que desvi6 fondos de la enti-dad, hasta el punto de tenet queabandonar restaurantes por lasquejas de clientes.

Por su parte, el abogado JordiPina, defensor de Jordi Montull, la-ment6 tambi6n el ((alud pfiblico linchamiento~ contra su cliente

F~lix Millet, la semana pasada, antes de una sesi6n del juicio. QUIQUE GARCiA / EFE

tras la confesi6n del saqueo en2009 por lo que asegur6 que tuvoque refugiarse en su casa. Pina de-fendi6 el acuerdo parcial alcanza-do por Montull con el fiscal, que leha rebajado a 10 afios y 10 mesesde cilrcel la pefici6n de 27 que soli-citaba inicialmente, aunque reco-noci6 que para 61 ha sido <(extrafio>>

y (<complicado>~ porque no estilacostumbrado a que un cliente se(<rinda~ ante el tribunal (<desde minuto uno de partido>~, aunque loenmarc6 dentro de la normalidadprocesal cuando destac6 que <<da lasensaci6n de que nos hayamos re-unido alas tres de la mafiana enun bar de mala muerte y en cir-

cunstancias extrafias. Puede que lagente piense que se ha hecho tram-pay no es asfi).

Pina tambi6n carg6 contra laAbogacia del Estado, que acusa alos ex responsables del Palau defraude fiscal, y compar5 su actituden este caso con la de la presuntaevasi6n de impuestos atribuida alintemacional del Real Madrid Cris-tiano Ronaldo. <<Si Millet fuera fut-bolista y Montull tuviera nombrede folcl6fica, yo no estaria aqui de-fendi6ndoles>), afirm6 el abogadoquien destac6 que su cliente sa-que6 dinero de la instituci6n cultu-ral pero <(no es el asesino de las ni-flas de Alcfisser ni ha violado a na-die)). <<Lo finico malo que hizo, quees grave, es llevarse dinero de unainstituci6n, pero no ha matado anadie~>, indic6 el letrado.

E1 abogado de Gemma Montull,Jorge Navarro, desarroll6 su infor-me de una forma mils grifica. Sesac6 del bolsillo tres piezas de aje-drez, un rey, un alfil y un pe6n, pa-ra asegurar que entre los dos pri-meros (<no se sabe qui6n es qui6m>,pero ha atribuy6 a la hija de Mon-tull el papel mils subalterno: <<Midemandante es un pe6n y tiene po-co poder para tomar decisiones>>.Navarro considera que la procesa-da (too fue autora ni coautora y, sihubiera sido cooperadora, habriasido la cooperadora boba>>.Gemma Montull pact6 con la Fis-calla rebajar su pena de 26 a tresafios de c/trcel, uno de ellos substi-tuible por multa, a cambio de suconfesi6n, que incluia la acusaci6ncontra CDC. Ademils, tambi6n car-g6 contra las acusaciones particu-lares y populares ya que consideraque pidan para Gemma Montull<<penas propias de varios asesina-tos)>. Este mi6rcoles seril el turnode informe de los abogados deConverg~ncia y de Daniel Osficar.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

29000

6417

Diario

487 CM² - 47%

2980 €

19

España

7 Junio, 2017

P.32

L’advocat de Millet acusa el Palau d’“encobrir” CDC

exemplaritzants quan els seus cli-ents estan implicats fins al fons en els fets”, va protestar Castro, que va sentenciar: “Els que tenen moltes coses a amagar estan demanant apedregar l’adúltera”.

La defensa de l’exresponsable del Palau va centrar gran part de la seva intervenció a minimitzar l’abast dels delictes jutjats i confessats. Després de criticar la “mà ferma” del fiscal, Emilio Sánchez Ulled, amb Millet en comparació amb la resta d’acusats, va arribar a qualificar d’exagerat que es parli d’espoli del Palau: “No conec cap espoliador que després d’espoli-ar deixés molt més del que va espo-liar”. Castro va insistir que Millet va cometre un “error” –tal com el ma-teix acusat va declarar– quan va pen-sar que tant ell com la seva mà dre-ta, Jordi Montull, mereixien cobrar “primes” del Palau sense consultar els òrgans de la institució. “Se li van creuar els cables”, va dir, reiterant, això sí, que els diners que es van uti-litzar per a despeses personals “es-tan reconeguts, confessats i reparats des de fa vuit anys”.

Negant que a Millet se li pugui atribuir un delicte de tràfic d’influ-ències com a “cooperador necessa-ri” del cobrament de comissions il·legals per part de CDC, Castro va sentenciar: “El senyor Millet va fer coses molt dolentes al Palau, i ho dic fins i tot jo, que soc el seu advocat. Però també va fer coses bones, molt bones, extraordinàriament bones”. En aquest sentit, va subratllar que Millet va posar-se al capdavant del Palau amb la institució en “ruïna econòmica” i l’edifici que “queia a

trossos”, i que “en pocs anys” va aconseguir més de quaranta milions en patrocinis.

Amb tot, el lletrat va titllar de “cruel” que les acusacions no tinguin en compte els atenuants de confessió i reparació del dany, com sí que fa la fiscalia. I més quan l’exresponsable del Palau porta “vuit anys sota arrest domiciliari”. En aquest punt va coin-cidir plenament Jordi Pina, advocat de Jordi Montull, que va ser molt in-sistent en la necessitat de tenir en compte aquests atenuants i, també, el de dilacions indegudes.

Víctimes de l’“escarni” públic Pina va lamentar que es vulgui im-posar “un càstig de tal natura que els acusats no tinguin cap esperança de tornar a sortir en llibertat”. “I això per haver robat! Per haver-se em-portat uns diners!”, va afegir, i va destacar que la pena de Millet i Mon-tull va començar el dia que van con-fessar, amb l’inici del “linxament” i l’“escarni” social i mediàtic. “Millet no és l’assassí de les nenes d’Alcàs-ser, ni ha violat ningú. És una per-sona que s’ha quedat diners que no eren d’ell”, va insistir.

L’últim que va presentar el seu in-forme ahir va ser l’advocat de Gem-ma Montull, Jorge Navarro, que va descriure l’exdirectora financera del Palau com un “peó” amb “poc poder per prendre decisions”. Com la res-ta de defenses, també va criticar que se li demanin “penes pròpies de di-versos assassinats”.e

Fèlix Millet i el seu advocat, Abraham Castro (dreta), a la Ciutat de la Justícia. ANDREU DALMAU / EFE

La defensa considera exagerat parlar d’espoli i veu “draconianes” les penes

CORRUPCIÓ

“Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”. Aquesta va ser la frase bíblica que l’advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, va dedicar ahir a la Fundació del Palau de la Música. Castro, que presentava el seu informe final en el judici, va acu-sar els gestors del Palau d’haver “ig-norat, si no encobert”, el presump-te finançament il·legal de CDC a tra-vés de la institució.

Recordant que només la fiscalia i l’acusació popular han acusat Con-vergència d’haver cobrat 6,6 mili-ons d’euros de Ferrovial a través del Palau, el lletrat va insinuar que la pena “draconiana” que la Fundació demana per al seu client (81 anys de presó) respon al fet que Millet va “confessar massa”. Una confessió després de la qual el ministeri pú-blic va decidir rebaixar la petició d’anys de presó per a Millet de 27 anys i mig a 14 anys i nou mesos. Els advocats del Palau “demanen penes

BARCELONAMARC TORO

Estratègia Millet i Montull volen fer valer els atenuants de confessió i reparació

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

82000

12536

Diario

344 CM² - 41%

1652 €

10

España

7 Junio, 2017

P.33

L'advocat de Fèlix Millet acusa la Fundació del Palau d^encobrir" C D C L'advocat de Fèlix Millet, Abra-ham Castro, ha acusat els actuals gestors del Palau de la Música i la seva presidenta, Mariona Carulla, d'haver "ignorat o encobert" el pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC a través de l'entitat cultural, "potser perquè ha confessat massa".

El lletrat va aclarir que no es refe-ria ni al fiscal, ni a l'acusació po-pular (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, FAVV), ni a l'advocat de l'Estat, sinó a la Fundació del Palau de la Musica, especialment a la seva actual pre-sidenta i anterior vicepresidenta, Mariona Carulla, i al Consorci, re-

presentat per les administracions que, al seu entendre, haurien de "callar".

Només el fiscal i l'acusació po-pular sol·liciten el decomís a CDC de 6,6 milions d'euros.

"S'està demanant apedregar l'adúltera per part dels que te-nen molt a amagar", va indicar, a la vegada que ha fet referència a la frase bíblica de "el que estigui lliure que tiri la primera pedra". L'advocat va recordar que el pro-blema de Millet és "haver confes-sat massa" i "algunes acusacions no l'hi perdonaran".

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

2112

Diario

116 CM² - 11%

371 €

19

España

7 Junio, 2017

P.34

L'advocat de Fèlix Millet acusa el Palau d'encobrir CDC L'advocat de Fèlix Millet, Abra-ham Castro, va acusar ahir la Fundació del Palau de la Músi-ca, acusació particular en el cas Palau, d'«encobrir» el presump-te cobrament de comissions de CDC a Ferrovial a través de la institució cultural. Durant la presentació del seu informe fi-nal en la sessió d'ahir del judi-ci, també va denunciar que Mi-llet ha passat vuit anys en «arrest domiciliari» després de confessar l'espoli de l'entitat, ja que quasi no ha sortit de ca-sa perquè quan ho fa rep retrets públics. D'altra banda, Jordi Pi-na, advocat de l'exdirector gene-ral del Palau Jordi Montull, va dir ahir que el seu client «no és l'assassí de les nenes d'Alcàsser ni ha violat ningú». • R. B.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

161000

82739

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1395 €

8

España

7 Junio, 2017

P.35

A. C.

BARCELONA

Más reproches en el juicio sobre el ex-polio del caso Palau. La defensa del expresidente de la institución, Fèlix Millet, culpó ayer a las acusaciones, ejercidas por la Fundación y el Con-sorcio del Palau de la Música, de «en-cubrir» la presunta financiación ilí-cita de CDC delatada por el exrespon-sable de la entidad, tal vez porque éste «ha confesado demasiado». La jorna-da de ayer también sirvió para que los abogados de Millet así como de Jordi y Gemma Montull denunciaran el «linchamiento» público sufrido.

En sus informes finales del juicio, Abraham Castro, abogado de Millet, señaló que varias de las acusaciones del caso «han venido ignorando, cuan-do no encubriendo, una parte de los hechos confesados», en unas pala-bras dirigidas especialmente a la Fun-dación del Palau y a la actual presi-denta, Mariona Carulla.

«No me refiero ni al Palau ni a la Abogacía del Estado ni a la Federa-ción de Vecinos, pero los demás ca-lladitos en este tema», incidió. Ade-más, la defensa de Millet cargó con-tra las «draconianas» penas que la Fundación y el Consorcio piden para los exresponsables de la entidad cul-tural cuando los actuales responsa-bles de la entidad «están implicados hasta las trancas», recogió Efe.

El letrado afeó además a la Funda-ción que exija a su cliente el dinero que supuestamente CDC recibió en comisiones ilegales de Ferrovial a tra-vés del Palau: «¿De verdad puede ve-nir aquí el Palau a decir que no sabe

cuál es el origen ilícito del dinero?», se preguntó Castro.

Finalmente, Castro apuntó que tal vez el problema de la defensa de Mi-llet es que haya «confesado demasia-do. Y eso algunas acusaciones no lo van a perdonar», dijo. Además, el abo-gado de Millet denunció el «arresto domiciliario» al que, a su parecer, se ha visto abocado el expresidente del Palau tras confesar que desvió fon-dos de la entidad, hasta el punto de tener que abandonar restaurantes por las quejas de clientes.

Por su parte, el abogado de Jordi Montull, Jordi Pina, lamentó el «alud público de linchamiento» hacia su cliente desde que en 2009 confesó el saqueo. Tras reconocerlo, incidió en que «no es el asesino de las niñas de Alcàsser, ni ha violado a nadie». «Lo único malo que hizo, que es grave, es llevarse dinero de una institución, pero no ha matado a nadie», defendió. Pina reconoció que para él el caso ha sido «extraño» y «complicado», porque no está acostumbrado a que un cliente se «rinda» ante el tribunal «desde el minuto uno de partido».

Además, Jorge Navarro, el aboga-do de Gemma Montull, utilizó duran-te su intervención tres piezas de aje-drez –un rey, un alfil y un peón– y ase-guró que entre los dos primeros «no se sabe quién es quién», pero atribu-yó a Gemma el papel más subalterno.

Cuánto tiempo hace que no se ven envueltos en un atasco? Salvo si, como yo, tienen la suerte

de poder desplazarse habitual-mente en bici o transporte público, seguramente no hará mucho. Puede que incluso tengan que soportarlos a diario. ¿Y de quién es la culpa? Para el Govern de la Generalitat está claro: éste y todos los problemas de los catalanes, son culpa del resto de España. Y, mientras se ancla en el discurso victimista, no ofrece soluciones e intenta de paso distraer la atención de su mala gestión. Pero ya no cuela.

Tras siete años a la deriva, el Go-vern de la Generalitat lo único que ofrece es una cumbre para hablar de cómo repetir el 9-N. No cum-bres para afrontar las listas de es-pera o el fracaso escolar. Para la lí-nea 9, que mejoraría enormemen-te nuestra movilidad, tampoco hay cumbre. Y para recuperar el clima de diálogo imprescindible para la mejora de Cercanías, menos.

Cercanías necesita mejoras. Una cosa no quita la otra. Pero cabe re-cordar de vez en cuando que los servicios de Cercanías se implan-taron sobre la red ferroviaria de Interés General del Estado, y que completar esa red para facilitar la movilidad regional es responsabi-lidad de las comunidades autóno-mas. En los últimos 20 años Ma-drid, por ejemplo, ha ampliado su red de metro en más de 150 km. La Generalitat de Cataluña, incluyen-do FGC, apenas 50.

La línea 9 se inició en 2002 con un presupuesto de 2.000 millones de euros y 5 años de plazo. Desde entonces ha habido tiempo y di-nero de sobra para construir tres líneas 9 de metro. Sin embargo, continúa inacabada y la desorbi-tante cifra de 4.000 millones de eu-ros se ha esfumado en sobrecos-tes y mala gestión. El Govern no sabe, no responde. ¿Y tenemos que creer que si la Generalitat gestio-nase todo, lo haría mejor? Catalu-ña necesita un gobierno que sí sepa y sí responda, y que deje de hacer política ficción para empezar a po-ner en marcha políticas realistas como las que se necesitan para me-jorar la movilidad en Cataluña.

MARINA BRAVO ES DIPUTADA DE CS EN EL PARLAMENT

TRIBUNA ABIERTA

MARINA BRAVO

MENOS 9-N Y MÁS L9

EFE Fèlix Millet, la semana pasada a su llegada a la Ciudad de la Justicia

La defensa de Millet acusa al Palau de «encubrir» a CDC∑ Los abogados de los

tres principales acusados denuncian un «linchamiento»

ABC BARCELONA

El presidente del grupo del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, reclamó ayer a la alcalde-sa Ada Colau crear el Cuerpo Auxiliar de la Guardia Urbana, como permite la Carta Municipal, y descartar la im-plantación de «agentes turísticos» al amparo de la ley de policías locales.

La función prevista para este cuer-po auxiliar son tareas sencillas de mo-vilidad, tráfico, incivismo, que ahora deben asumir los agentes de la Guar-

dia Urbana y contribuiría a paliar las repercusiones de que en 2018 no se cubran las bajas en el cuerpo policial barcelonés porque en 2016 no se con-vocaron nuevas plazas.

Inspección profesional Fernández también propuso unificar agentes cívicos y visualizadores de apartamentos turísticos ilegales, que dan apoyo a los inspectores munici-pales. «No podemos continuar repar-tiendo chalecos. Debemos empezar

a profesionalizar las labores de ins-pección municipal y las tareas de apo-yo a la Guardia Urbana», señaló Al-berto Fernández en rueda de prensa, tras explicar que actualmente exis-ten 40 visualizadores de pisos turís-ticos contratados por Barcelona Ac-tiva, 89 agentes cívicos contratados por BSM y 300 vigilantes de parquí-metros también contratados por BSM.

Para Alberto Fernández, «si suma-mos vigilantes de los parquímetros, agentes turísticos, agentes cívicos, vi-sualizadores de viviendas turísticas, al final tendremos una inspección y un apoyo a seguridad y movilidad de condición ‘amateur’, cuando lo que se necesita es que la inspección y la se-guridad tengan carácter profesional», informa Efe.

El PP pide crear el Cuerpo Auxiliar de la Guardia Urbana

BARCELONA

Origen del dinero El letrado de Millet cree que el expresidente confesó demasiado. «Y eso algunos no lo van a perdonar», dijo

abc.es/espana MIÉRCOLES, 7 DE JUNIO DE 2017 ABC22 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

10000

2891

Diario

455 CM² - 50%

1854 €

22

España

7 Junio, 2017

P.36

CATALUÑA

El ex presidente del Palau, Fèlix Millet, durante su declaración en el juicio

Efe

El abogado del ex presidente de la entidad denuncia el «arresto domiciliario» de su cliente

La defensa de Millet acusa al Palau de

«encubrir» a CDC

La nueva, y una de las últimas de las sesiones del juicio por el caso Palau fue protagonizada ayer por las defensas de los dos principales acusados, el ex presidente de la entidad Fèlix Millet, y su ex brazo derecho y ex director administra-tivo del organismo, Jordi Montull. Como era previsible, rebatieron todas las tesis del fi scal, Emilio Sánchez Ulled, al que incluso acusaron de «vivir en una burbu-ja». No se trató, ni mucho menos, del primer rifi rrafe entre la defen-sa de los acusados y el Ministerio Público.

El motivo de esta afi rmación fue uno de los puntos más polémicos de todo del juicio, los famosos nueve millones presuntamente saqueados de las cuentas del Pa-lau de la Música, por parte de Millet y Jordi Montull y su hija, la ex directora fi nanciera Gemma Montull, también acusada. Las defensas de todos ellos asegura-ron que «a veces se pagaba en negro». El abogado del ex presi-dente de la entidad, Abraham Castro llegó incluso a afi rmar que su cliente hizo «cosas extraordi-nariamente buenas» en la enti-dad.

«ENCUBRIMIENTO»

No obstante, y una vez más, el juicio volvió al ámbito político. La defensa de Millet, además de cargar contra la Fiscalía, también reprochó a las acusaciones de la Fundació y el Consorci del Palau –la única que es pública– que «encubran» la presunta fi nancia-ción ilícita de CDC delatada por Millet, tal vez porque «confesó demasiado».

Castro, en sus informes fi nales del juicio, señaló que «varias de las acusaciones del caso han venido ignorando, cuando no encubrien-do, una parte de los hechos con-fesados, especialmente la Funda-ció del Palau, y más claramente la actual presidenta del Palau, Ma-riona Carulla». La sentencia pue-de llegar en septiembre.

Joan PLANES - Barcelona

La intervención de Castro con-trastó con fuerza con las interven-ciones la semana pasada del fi scal, que no dejó títere con cabeza, desde Millet y Montull hasta la antigua CDC, a la que acusó de cobrar comisiones ilegales por parte de una empresa construc-tora. No obstante, rebajó hasta la mitad las penas de cárcel, hasta los catorce años, para los dos principales dos acusados, y dos años para Gemma Montull, lo que le evitaría cárcel.

Hubo más quejas por parte de la defensa de Millet. Dijo que su cliente «ha pasado ocho años en arresto domiciliario», con toda seguridad en referencia a la opi-nión pública. De todas maneras, aunque no llegaron a concretar nada, los abogados de los ex res-ponsables de la entidad pidieron el indulto parcial. Falta por ver la recta fi nal del juicio.

35MILLONES

de euros es el cálculo del expolio del Palau

9MILLONES

del desfalco no encuentra la Fiscalía

«Barcelona con la Selección» pide que España juegue en un estadio catalán Son doce años ya sin que la Selec-

ción española de fútbol juegue en Cataluña. Y para tratar de reme-diar esto, ahí está la plataforma «Barcelona con la Selección». Saben que quizá no es el momen-to más propicio, por el proceso independentista, y, sobre todo, por la agresión que sufrieron dos jóvenes que apoyan esta causa, y que estaban en una carpa.

No obstante, «Barcelona con la Selección» está luchando por

conseguir que la «Roja» juegue de nuevo un partido ofi cial en Cata-luña. Para ello proponen que el partido España–Albania, –clasifi -catorio para el Mundia–-, que se disputará el próximo 6 de octubre, se juegue en el campo del Espan-yol, en Cornellà.

«Mucha gente joven se muere de ganas de volver a ver a España

L.R. - Barcelona

en Barcelona», manifestó el presi-dente de esta asociación, Nacho Pla en «Herrera en COPE». «Tene-mos la sensación de que nos esta-mos quedando un poco olvida-dos. Queremos ser ciudadanos como el resto de los españoles y que padres e hijos puedan salir de sus casas con la bandera a ver un partido de España», señaló.

«Pedimos al resto de España que empaticen con los que pien-san que los catalanes también nos merecemos un regalo como la Seleccion», añadió. La prueba de esta demanda, recordó Pla, «fue-ron los miles de personas» que vieron el partido contra Italia de la Eurocopa que esta plataforma colocó en Barcelona.

Los lobos ya no atacan en solitario, ahora lo hacen en manadas, en grupos, en células, nada nuevo bajo el sol, células que se auto ac-tivan siguiendo un referen-te y una consigna , esen-cialmente lo que hicieron en el 11–M, las conexiones franquiciadas Al Qaeda o Daesh en ocasiones son más palpables y en otras más lejanas, no es necesa-rio una orden concreta es-pecífi ca y determinada, si tres fanáticos consideran que deben atacar lo hacen sin piedad, buscarán siem-pre la forma de hacer más daño y la menor posibili-dad de ser detectados, bien en las redes sociales, bien por agentes encubiertos o confi dentes.

Es lo que hay, la historia es la misma con variables, hacer que nosotros vivamos bajo el terror, que seamos esclavos del miedo. Pero en

España quienes nos defi en-den son buenos, no me cansare de decirlo, muy buenos, los mejores del mundo, nosotros abogados de víctimas, jueces, fi scales, policías, guardias civiles, mossos etc. estábamos acostumbrados a la lucha contra el terrorismo otro terrorismo, y hemos tenido que reciclarnos donde otros empezaban de 0.

Y ahí seguimos, haciendo propuestas, ejerciendo acu-saciones, apoyando a los nuestros, otros ya están quejándose y reconociendo lo blandos que fueron, no-sotros por lo menos en lo que afecta a quienes esta-mos en primera línea sabía-mos lo que teníamos que hacer, otra cosa es el bue-nismo tonto a veces y mal intencionado en otros.

La oveja confía en que le lobo nunca vendrá. El perro pastor vive y entrena para ese día.

LOBOS Y PERROS PASTORES

José María

FUSTER FABRA

AHÍ SEGUIMOS, CON PROPUESTAS, APOYANDO A LOS NUESTROS, Y OTROS SE QUEJAN

2 Miércoles. 7 de junio de 2017 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

518 CM² - 50%

1764 €

40

España

7 Junio, 2017

P.37

Fèlix Millet aprovechó ayer parapasar cuentas con la actual presi-denta del Palau de laMúsica,Ma-riona Carulla. Molesto por la ele-vada pena de prisión que solicitael Palau (81 años de cárcel), Mi-llet acusó a Carulla y a los res-ponsables de la instituciónmusi-cal de “encubrir” el pago de co-misiones a Convergència. Lo hi-zo a través de su abogado en elinforme del juicio, que está apunto de concluir. Millet confesóesas mordidas de Ferrovial —enlas que ejercía como intermedia-rio— que la fiscalía también con-sidera probadas. El Palau, sinembargo, ha evitado mencionar-las en el juicio y no se siente per-judicado por Convergència. Jor-di Montull, por su parte, tam-bién lamentó las peticiones depena del Palau: “No es el asesinode las niñas de Alcàsser”, dijo suabogado. PÁGINA 4

Millet acusa aCarulla de taparlas comisionesa Convergència

Fèlix Millet (izquierda) entra en la Ciudad de la Justicia acompañado de su abogado. / MASSIMILIANO MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

83000

17117

Diario

860 CM² - 76%

9994 €

1,4

España

7 Junio, 2017

P.38

Jordi Montull, mano derechade Fèlix Millet en el Palau, “noes el asesino de las niñas deAlcàsser ni ha violado a na-die”, aseguró ayer su abogado,Jordi Pina. “Lo único maloque hizo, que es grave, esllevarse dinero de una institu-ción, pero no ha matado anadie”, insistió en su informefinal, en el que cargó contra elPalau por solicitar 81 años decárcel. Pina defendió el pactode Montull y de su hija, Gem-ma Montull (exadministradorafinanciera del Palau), con lafiscalía, que les ha permitido aambos una rebaja de la peti-ción de pena. A cambio, hanconfesado la financiaciónirregular de Convergència.Pina defendió que ese tipo depactos son habituales: “Da lasensación de que nos hayamosreunido a las tres de la maña-na en un bar de mala muertey en circunstancias extrañas.Puede que la gente piense quese ha hecho trampa y no esasí”. En la misma línea, elabogado de Gemma Montull,Jorge Navarro, lamentó quealgunas acusaciones pidanpara ella “penas propias devarios asesinatos”. El fiscalrebajó su petición de los 26 alos tres años de cárcel.

La defensa deMontull: “No esun asesino”

“El Palau y Mariona Carulla hanencubierto una parte de los he-chos. Pero se permite, en otrostemas, pedir penas draconia-nas”, explicó AbrahamCastro so-bre la posición del Palau en lavista oral: solicita elevadas penasde prisión para Millet y su manoderecha, Jordi Montull, y no re-clamanada, en cambio, a Conver-gència, que presuntamente co-bró 6,6 millones en mordidas através del Palau. “Nunca me heencontrado un juicio en el quelas defensas confiesan algo quelas acusaciones encubren”, dijoCastro.

El abogado intentóminimizarlas acusaciones contra Millet,que ha confesado las comisionespero también haberse apropiadode fondos de la institución musi-cal (24 millones). El expresiden-

te del Palau “lleva ocho añoscumpliendo una pena de arrestodomiciliario”. Pese a que ha per-manecido en libertad desde queempezó la investigación, en2009, el expresidente del Palauya ha sufrido las consecuenciasde su confesión. “No puede salirde casa. Salimos escoltados to-dos los días. Hemos tenido quesalir de restaurantes porque lagente se levantaba”, lamentó.

La defensa de Millet denun-ció el agravio comparativo conMontull. “El fiscal pide ami clien-te siete años y a Montull cinco,cuando son los mismos delitos ylas mismas atenuantes”. Ambospactaron con la fiscalía confesarlos pagos a Convergència a cam-bio de una rebaja de pena.

Castro admitió que Millet seasignó un sueldo elevado a espal-

das de los órganos del Palau. Pe-ro intentó explicar “el procesomental” por el que tomó esa deci-sión. “Si lo hubieran sometido avotación, se lo habrían dado, pe-ro cometieron un error. Bien porpudor, bien por vergüenza o des-vergüenza, se les cruzaron los ca-bles y decidieron cogerlo sinmás”.

“Millet hizo cosas muy malas,lo digo hasta yo que soy su aboga-do. Pero también cosas extraordi-nariamente buenas. No conozcoa ningún expoliador que, des-pués de expoliar, dejara muchomás de lo que encontró al lle-gar", dijo el abogado para defen-der el legado que dejó Millet trassus años al frente del Palau.

Millet acusa a ladirección del Palaude “encubrir” a CDC

JESÚS GARCÍA, BarcelonaFèlix Millet arremetió ayer con fuerza, a través de su abogado, con-tra los actuales responsables del Palau de la Música. En su informefinal en el juicio del caso Palau, el letrado acusó a la instituciónmusical —que ejerce la acusación particular— de “encubrir” la finan-ciación ilegal de Convergència. En su declaración, Millet confesó elpago de comisiones. La actual presidenta del Palau, Mariona Carulla,conocía esa circunstancia y, sin embargo, ha evitado acusar a CDC.

Jordi Montull entra, ayer, en la Ciudad de la Justicia. / M. MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

83000

17117

Diario

860 CM² - 76%

9994 €

1,4

España

7 Junio, 2017

P.39

En la Audiencia de Barcelona continúa la presentación de conclusiones por el expolio del Palau de la Música. Las defensas de losprincipales acusados, Félix Millet y Jordi Montull, han denunciado el trato de la Fiscalía. El abogado de Millet ha justificado su gestiónal frente de la institución y ha asegurado que reparó el daño, achacando a los actuales responsables de hacer la vista gorda con elcobro de comisiones de Convergencia. Decl. Abogado de Félix Millet.

En la Audiencia de Barcelona continúa lapresentación de conclusiones por el expolio del

Palau de la Música.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : 24 HORAS (INFORMATIVO) DURADA : 94

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.40

En la Audiencia de Barcelona continúa la presentación de conclusiones por el expolio del Palau de la Música. Las defensas de losprincipales acusados, Félix Millet y Jordi Montull, han denunciado el trato de la Fiscalía. El abogado de Millet ha justificado su gestiónal frente de la institución y ha asegurado que reparó el daño, achacando a los actuales responsables de hacer la vista gorda con elcobro de comisiones de Convergencia. Decl. Abogado de Félix Millet.

En la Audiencia de Barcelona continúa lapresentación de conclusiones por el expolio del

Palau de la Música.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : 24 HORAS (INFORMATIVO) DURADA : 53

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.41

En el juicio del Caso Palau hoy era el turno de los informes finales de las defensas. El abogado de F. Millet considera que su clientetambién hizo cosas positivas por el Palau y ha criticado que las penas solicitadas sean más duras para él que para J. Montull. Ladefensa de Montull dice que él sólo fue cooperador necesario. Decl. Abogados defensa Milet y Montull.

En el juicio del Caso Palau hoy era el turno de losinformes finales de las defensas.

La2PAÍS : Spain PROGRAMA : VESPRE A LA 2 DURADA : 46

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.42

En el juicio del Caso Palau, tras las conclusiones finales de la fiscalía y las acusaciones hoy declaraban las defensas. El abogado de F.Millet ha descrito las dificultades con las que se ha topado su cliente en los pasados 8 años y también ha criticado las acusaciones delConsorcio y la Fundación por no acusar a Convergencia. Decl. Abogado defensa.

En el juicio del Caso Palau, tras las conclusionesfinales de la fiscalía y las acusaciones hoy

declaraban las defensas.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 114

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.43

El abogado de Felix Millet Abraham Castro ha expuesto hoy las conclusiones en el juicio del "caso Palau". Decl. Abraham Castro.

El abogado de Felix Millet Abraham Castro haexpuesto hoy las conclusiones en el juicio del

"caso Palau".

Cadena SerPAÍS : Spain PROGRAMA : HORA 14 CATALUNYA DURADA : 72

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.44

En el juicio del "caso Palau" el abogado de Fèlix Millet Abraham Castro ha criticado que el Consorcio del Palau de la Música pida laspenas mas altas sin atreverse a acusarle de los delitos que afectan al partido. Decl. Abraham Castro.

En el juicio del "caso Palau" el abogado de FèlixMillet Abraham Castro ha criticado que el Consorciodel Palau de la Música pida las penas mas altas sin

atreverse a acusarle de los delitos que ....

RAC 1PAÍS : Spain PROGRAMA : 14/15 DURADA : 107

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.45

En el juicio del caso Palau, las defensas han empezado a presentar sus informes finales. El abogado de Fèlix Millet ha afirmado que sucliente también hizo cosas positivas por el Palau de la Música y ha criticado que las penas solicitadas sean más duras para él que paraJordi Montull. La defensa de éste argumenta que no fue autor de los hechos, sino cooperador necesario y ha lamentado el acososufrido. Decl.

En el juicio del caso Palau, las defensas hanempezado a presentar sus informes finales.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : TELEDIARIO 1 DURADA : 59

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.46

Hoy en el juicio por el saqueo del Palau, el abogado de Félix Millet, en su turno de defensas, ha criticado la mano dura del fiscal con sucliente porque también hizo cosas extraordinariamente buenas en el Palau, que estaba ruinoso cuando asumió la dirección. Decl.

Hoy en el juicio por el saqueo del Palau, el abogadode Félix Millet, en su turno de defensas, ha criticado

la mano dura del fiscal con su cliente porquetambién hizo cosas extraordinariamente buenas ....

Cadena CopePAÍS : Spain PROGRAMA : MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 DURADA : 101

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.47

El abogado de Félix Millet ha asegurado hoy en sus conclusiones finales que el expresidente del Palau de la Música reflotó la entidadpero que se le cruzaron los cables. También ha atacado al Consorcio y a la Fundación del Palau, y especialmente a la actualpresidenta Mariona Carulla, por haber encubierto la presunta financiación ilícita de CDC al no acusar al partido. Decl. abogado de FélixMillet.

El abogado de Félix Millet ha asegurado hoy en susconclusiones finales que el expresidente del Palau

de la Música reflotó la entidad pero que se lecruzaron los cables.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : TN MIGDIA DURADA : 92

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.48

Se ha reanudado el juicio por el caso Palau, con la presentación de los informes finales de las defensas. El abogado de Fèlix Millet hadefendido lo bueno que, según él, hizo su cliente por el Palau y ha acusado a los gestores de la institución de esconder el pago decomisiones ilícitas a CDC. Decl. abogado de Fèlix Millet; abogado de Jordi Montull.

Se ha reanudado el juicio por el caso Palau, con lapresentación de los informes finales de las

defensas.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 89

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.49

En el juicio del "caso Palau" en la Audiencia de Barcelona han presentado sus conclusiones las defensas de los principales acusadosdel expolio del Palau Fèlix Millet y Jordi Montull. Decl.abogado defensor de Fèlix Millet.

En el juicio del "caso Palau" en la Audiencia deBarcelona han presentado sus conclusiones las

defensas de los principales acusados del expoliodel Palau Fèlix Millet y Jordi Montull.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : DIARIO DE LAS DOS DURADA : 124

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.50

La defensa de Fèlix Millet acusa a la Fundación y al Consorcio del Palau de la Música de encubrir la financiación ilícita de CDC. Afirmaque su cliente consideraba el expolio del Palau un sobresueldo por su extraordinaria gestión.

La defensa de Fèlix Millet acusa a la Fundación y alConsorcio del Palau de la Música de encubrir la

financiación ilícita de CDC.

Onda CeroPAÍS : Spain PROGRAMA : NOTICIAS MEDIODIA CATALUNYA DURADA : 69

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.51

'Sonidos del día'. El abogado de Félix Millet ha afirmado que hizo cosas extraordinariamente buenas en el Palau de la Música pese aque ahora esté siendo juzgado por el saqueo. Decl.

'Sonidos del día'.

Cadena CopePAÍS : Spain PROGRAMA : MEDIODIA COPE INFORMATIVO DURADA : 24

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.52

El abogado de Félix Millet pide el indulto parcial para su cliente, alegando que ha confesado y ha reparado el daño que causó. Tanto élcomo la defensa de Jordi Montull han cargado contra la acusación del Palau por pedir penas ejemplarizantes. Decl. abogado de FèlixMillet; abogado de Jordi Montull.

El abogado de Félix Millet pide el indulto parcialpara su cliente, alegando que ha confesado y ha

reparado el daño que causó.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 113

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.53

"Mesa de actualidad". Nuria Solé explica que las defensas de Félix Millet y Jordi Montull han presentado hoy sus conclusiones finalesen el juicio del caso Palau y resume los principales argumentos que ha expuesto el abogado de Millet. Decl. Abraham Castro, abogadode Félix Millet.

"Mesa de actualidad".

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (MAGAZINE) DURADA : 204

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.54

Se reanuda el juicio por el caso Palau, con la exposición de las conclusiones finales de las defensas de Fèlix Millet y Jordi Montull.

Se reanuda el juicio por el caso Palau, con laexposición de las conclusiones finales de las

defensas de Fèlix Millet y Jordi Montull.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : LAS MAÑANAS BARCELONA DURADA : 11

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.55

En el juicio del caso Palau hoy es turno de las defensas de Félix Millet y Jordi Montull. Como ya han hecho los fiscales y lasacusaciones, los abogados de los dos principales acusados del expolio expondrán sus conclusiones definitivas.

En el juicio del caso Palau hoy es turno de lasdefensas de Félix Millet y Jordi Montull.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (INFORMATIVO) DURADA : 35

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.56

Este martes se retoma el juicio por el caso Palau.

Este martes se retoma el juicio por el caso Palau.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : LAS MAÑANAS (INFORMATIVO) DURADA : 7

dimarts, 6 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.57