taller de coaching nutricional - cpen.cat · microsoft word - taller de coaching nutricional.docx...
TRANSCRIPT
TALLER DE COACHING NUTRICIONAL El passat divendres 27 de maig, a la fundació de CPEN es va realitzar un taller de coaching nutricional, a càrrec de Laia Coll, una de les psicòlogues de l’equip. Hi van participar 4 pacients, d’edats compreses entre els 59 i 66 anys. Tots/es presentaven sobrepès o obesitat. L’objectiu d’aquestes sessions és fer algunes correccions en el comportament alimentari a base d’observar-‐se emocionalment, assumint que els pacients reconeixen que tenen dificultats en aquest aspecte. Així doncs, es dóna molta importància a la conscienciació dels participants. Per situar-‐nos en context, hem d’entendre el “coaching” com un entrenament, en què la coach fa d’entrenadora i els pacients són els jugadors. Així doncs, el resultat final depèn del seu joc. A l’hora de presentar-‐se, cada persona introdueix les preocupacions originades pel menjar. L’alimentació està molt influïda per les emocions: ens adonem que els aliments poden tenir funció d’ansiolític quan patim ansietat. Això fa que també podem relacionar el pes corporal amb l’estat emocional. Així doncs, cal marcar uns objectius finals personals per resoldre a aquestes preocupacions.
Objectius finals: exemples -‐ Qualitat de vida -‐ Baixar de pes, sense perdre massa muscular -‐ Millorar la salut -‐ Millorar l’autoestima -‐ Aconseguir el pes ideal -‐ Aprendre a alimentar-‐se bé
Objectius operatius: com han de ser?
-‐ Concrets -‐ Assolibles -‐ Mesurables numèricament -‐ Plantejats en positiu
* Veient aquests objectius, ens adonem que el plantejament de baixar de pes és per una preocupació de salut, no d’estètica
Són metes molt altes, cal pensar en objectius operatius per posar-‐nos-‐ho més fàcil
Com per exemple... -‐ Sortir a caminar 2 dies a la
setmana -‐ Apuntar-‐se a fer pilates -‐ Perdre 5kg en 4 mesos
www.cpen.cat
Un cop hem definit els objectius, cal pensar en les possibles resistències al canvi: les dificultats amb què ens podem topar. També és important preguntar-‐nos en quin moment estem: és el millor per començar un canvi així? Hi podem posar l’atenció que requereix?
També hem de parar-‐nos a pensar en nosaltres mateixos: quines motivacions i preocupacions tenim? En quin moment ens trobem de la roda del canvi?
Precontemplació•No em passa res•Cal motivació i consciència
Contemplació•Sóc conscient del problema, però no sé com resoldre'l
Preparació•He pres la decisió de fer el canvi, tinc uns objectius clars
Acció•Estic duent a terme els objectius
Manteniment
Recaiguda•Entenem que n'hi ha, però no l'hem d'alimentar: hem de reiniciar
Possibles resistències al canvi: -‐ La vida social tendeix a disminuir al llarg dels anys: l’aspecte físic deixa de
tenir tanta importància i, per tant, ja no és tan prioritari -‐ Trobar-‐se en una situació emocional inestable -‐ La societat es converteix en la responsable del mal comportament
alimentari
• Alhora, també hem de pensar en els pros i contres que pot comportar el canvi, perquè no tot és millor. Ens adonem que la por al desconegut també és una resistència al canvi, ja que ara ens trobem en una zona de confort i sortir-‐ne no és fàcil.
• I els missatges d’autoboicot? Els diries a una altra persona? No ets capaç, no m’agrades, estàs gros, t’has d’aprimar...
Per últim, també aprenem que hi ha tècniques que ens ajuden a facilitar el procés.
Algunes tècniques que ens poden servir -‐ Els registres nutricionals i conductuals (inclouen l’alcohol i les emocions en la
conducta alimentaria)
-‐ L’actitud a taula i el compliment dels àpats o Tractar-‐nos bé, com si fóssim convidats: no menjar de qualsevol manera o Seure a taula o Menjar poc a poc o Mantenir el focus d’atenció en el menjar o Fer els 5 àpats
-‐ Hem d’aprendre a controlar els estímuls o Planificar els àpats o Fer una llista de la compra, no improvitzar o Anar a comprar amb l’estómac ple o Limitar l’exposició als aliments “perillosos”: el que no hem de menjar, no cal
comprar-‐ho o No deixar les plates de menjar a la taula: servir-‐nos a la cuina
-‐ També és important saber identificar la gana emocional, que no és la fisiològica
a) La fisiològica b) L’emocional
o Apareix poc a poc i pot esperar
o Qualsevol cosa serveix o Parem quan estem plens o No ens fa sentir culpables
o Apareix de sobte i l’hem de satisfer immediatament
o Volem una cosa en concret o No parem o Ens fa sentir culpables
Un cop l’hem identificada, ens hem de parar a pensar: què em passa? La gana és una sensació física, no emocional
-‐ Atenció plena (Mind Fullness): la meditació pot ser una bona solució per al
control d’estímuls
-‐ Tècniques de reforç: o Donar-‐nos estímuls positius: funcionem millor amb recompenses que amb
càstigs o El que hem de premiar i valorar és el canvi de comportament, ja que és el que
depèn de nosaltres. El pes no.