www.cef.es SumariSETEMBRE 2019

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

T. GESTORS ATC. ANNEX 1 TEMA 5

1. Les institucions de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya

2. El President

3. Govern

4. El Consell de garanties estatutàries

5. El Síndic de Greuges

6. La sindicatura de comptes

7. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya

8. El Poder Judicial a Catalunya

9. L'Organització administrativa de la Generalitat de Catalunya

10. Els Organismes Autònoms

11. Les empreses públiques

www.cef.es 5 ‒ 1SETEMBRE 2019

1. LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: EL PARLAMENT DE CATALUNYA

1.1. LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L'article 147.2 c) de la Constitució ens indica que els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i precisa que l'organitzación institucional és matèria d'obligat contingut estatutari, pel què fa a la denominació de les institucions, l'organització i la seu de les institucions autò-nomes pròpies.

També l'article 152.1 de la Constitució disposa, amb caràcter de requisit, l'organització instituci-onal bàsica de l'autogovern de les comunitats autònomes constituïdes pel procediment de l'article 151, com és el cas de Catalunya.

De conformitat amb aquesta organització, es preveu una assemblea legislativa escollida per sufra-gi universal, un consell de govern amb funcions executives i administratives i un president, escollit per l'assemblea legislativa entre els seus membres, el qual li correspon la direcció del consell de govern i la suprema representació de la comunitat autònoma i l'ordinària de l'Estat; alhora, el president i els mem-bres del govern són responsable políticament davant l'assemblea.

Aquestes prescripcions constitucionals són establertes en l'Estatut d'autonomia de Catalunya en el seu article 2 el qual ens indica que la Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza política-ment l'autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que regula el títol II de l'Estatut. Com podrem analitzar més endavant, s'estableix la responsabilitat política del President de la Generalitat i dels consellers davant del Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells; també regula les relacions entre el Parlament i el Govern i les altres institucions dins del capítol V del títol II.

TEMA

5 Les institucions de la Generalitat de Catalunya: el Parlament, el President, el Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El poder judicial a Catalunya. L'organit-zació administrativa de la Generalitat de Catalunya. Els organismes autònoms. Les empreses públiques

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

5 ‒ 2 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

1.2. EL PARLAMENT

El fonament constitucional del Parlament ens ve donat pel fet que la Constitució reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (art. 2 de la Constitució), i en l'article 147 (Constitució), en establir els continguts mínims dels estatuts, indica que aquests inclouran l'organització de la comunitat.

En compliment d'aquest precepte constitucional l'Estatut de Catalunya de 2006 dedica el cap. 1r del títol II al Parlament de Catalunya.

Segons l'Estatut en el seu article 55, el Parlament representa al poble de Catalunya, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, controla i impulsa l'acció política i de govern i és la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític.

El Parlament es regula en el títol II del capítol I de l'Estatut d'Autonomia de 2006 dels articles 55 a 66, també per la Llei 13/2008, de 13 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i els Textos Refosos del Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat pel Ple en les sessions del 15 i del 22 de setembre de 2005 i les reformes parcials aprovades pel Ple en les sessions del 19 de gener de 2011 i del 8 de juliol de 2015 i del 26 de juliol del 2017.

L'aprovació i reforma del Reglament del Parlament, d'acord amb l'art. 58 del EAC correspon al Ple del Parlament amb el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del projecte.

1.3. SISTEMA ELECTORAL

El Parlament de Catalunya encara no ha aprovat cap llei electoral, per tant, les eleccions es regeixen per les normes transitòries 4 i 5 de l'Estatut de 1979 (no derogat) i per la Llei estatal, que s'aplica ínte-grament com a disposició supletòria.

L'article 56.1 de l'Estatut ens diu que el Parlament serà escollit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

L'article 56.2 de l'Estatut estableix que el règim electoral és regulat per una llei del Parlament apro-vada en una votació final sobre el conjunt del text per la majoria de dues terceres parts dels diputats.

El districte electoral és la província, com en la majoria de Comunitats Autònomes.

La Disposició Transitòria 4a.2 del l'Estatut de 1979 disposa que la circumscripció de Barcelona es-collirà un màxim de 85 diputats. I a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona els seran atribu-ïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament.

La barrera electoral mínima és del 3 %, de manera que una llista no pot obtenir representació si no aconsegueix més del 3 % dels vots vàlids emesos en la seva circumscripció.

1.4. ELEMENTS GENERALS

El Parlament de Catalunya, com tots els parlaments autonòmics, té una sola cambra.

www.cef.es 5 ‒ 3

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

El nombre de parlamentaris sempre ha estat de 135, xifra establerta per a la primera legislatura per la disposició transitòria 4a, número 2, de l'Estatut de 1979, i que s'ha repetit sistemàticament.

La duració de la legislatura és de 4 anys comptats a partir de la data de celebració de les eleccions.

Catalunya és una de les poques comunitats autònomes on el president pot dissoldre anticipadament el Parlament.

1.5. L'ORGANITZACIÓ

D'acord amb l'article 59 de l'Estatut, el Parlament té un president, una mesa i una Diputació Perma-nent. El Reglament del Parlament en regularà la composició i les funcions.

Són els seus òrgans:

1.5.1. Els grups parlamentaris

Són la traducció parlamentària del partit polític o, a vegades, de la coalició electoral, constituït com a grup per a facilitar, canalitzar i posar en marxa el treball parlamentari.

Al Parlament de Catalunya cada diputat o diputada només pot ésser membre d'un grup parlamentari. Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot constituir un grup parlamentari.

Els grups parlamentaris, segons el Reglament del Parlament, llevat del grup mixt, poden ésser cons-tituïts com a mínim amb 5 membres encara que hagin estat elegits per circumscripcions diferents.

De conformitat amb el Reglament del Parlament els diputats que abandonin el seu grup o en siguin expulsats han de passar a tenir la condició de membres no adscrits durant tota la legislatura.

Els grups tenen un portaveu o una portaveu que els representa a tots els efectes.

Alhora, de conformitat amb la reforma del Reglament del Parlament, s'estableix que en el si del grup mixt es poden constituir subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de 3 diputats que perta-nyin a un mateix partit, federació o coalició electoral. Els subgrups parlamentaris poden exercir les ini-ciatives legislatives i subscriure els procediments parlamentaris que pot presentar un grup parlamentari.

1.5.2. El president

En la sessió constitutiva del Parlament s'elegeixen el President i la Mesa, que són els òrgans de go-vern (unipersonal i col·legial, respectivament) del Parlament.

Té la representació del Parlament. Estableix i manté l'ordre de les discussions i dirigeix els debats amb imparcialitat. Compleix i fa complir el Reglament i acompleix la resta de funcions que li conferei-xen l'Estatut de Catalunya i la resta de lleis.

En cas de vacant, absència o impediment del president o presidenta del Parlament, els vicepresidents, per ordre consecutiu, l'han de substituir amb els mateixos drets, deures i atribucions.

5 ‒ 4 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

1.5.3. La mesa

És l'òrgan rector col·legiat del Parlament. Es composa del president o presidenta (que és el del Par-lament), dos vicepresidents i els quatre secretaris del Parlament escollits, en votacions separades, pel Ple del Parlament.

Les funcions més importants de la mesa són:

Ordenar el treball parlamentari, interpretar i suplir el Reglament en casos de dubte i d'omis-sió, aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d'accedir-hi, vetllar pel manteniment de l'ordre, executar el pressupost del Parlament, elaborar el pressupost del Parlament per què, si escau, sigui aprovat pel Ple, qualificar els es-crits i els documents d'índole parlamentària i declarar-ne l'admissibilitat o la inadmissibilitat, aplicar els Estatuts del règim i del govern interior del Parlament.

1.5.4. El Ple del Parlament

D'acord amb l'article 59.3 de l'Estatut, el Parlament funciona en Ple i en Comissions.

De conformitat amb el Text Refós del Reglament del Parlament de Catalunya, el Parlament es reu-neix anualment en dos períodes ordinaris de sessions, del 16 d'agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol.

El Parlament es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries.

El Ple és l'òrgan suprem de la Cambra. És l'òrgan col·legial primari del Parlament del qual deriven la majoria d'òrgans parlamentaris i és, normalment, l'encarregat de prendre les decisions que l'ordena-ment jurídic imputa al Parlament. Alhora és on es discuteixen en darrera i definitiva instància totes les qüestions que, segons l'Estatut, són competència del Parlament de Catalunya.

El Ple és convocat pel president o presidenta del Parlament a iniciativa pròpia o a sol·licitud, com a mínim, de 2 grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats. També pot desconvocar el Ple amb les majories esmentades, d'acord amb la mesa i la junta de portaveus.

L'ordre del dia del Ple és fixat pel president o presidenta del Parlament, d'acord amb la junta de por-taveus.

1.5.5. Les comissions

Les comissions que constitueixen el Parlament poden ésser legislatives o específiques.

Són comissions legislatives les establertes pel Reglament del Parlament i les que creï el Ple de la cambra amb aquest caràcter.

Són comissions específiques les establertes pel Reglament del Parlament o creades per les lleis, podem citar: la de l'estatut dels diputats, les d'estudi, les d'investigació i les de seguiment creades pel Ple, de peticions, de matèries secretes i reservades.

Les comissions estan formades pels membres que designen els grups parlamentaris en el nombre que determina la mesa del Parlament d'acord amb la junta de portaveus.

www.cef.es 5 ‒ 5

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

1.5.6. La Diputació Permanent

Quan el Parlament no es pot reunir (període entre sessions o quan es troba dissolt) les missions que té encarregades les porta a terme la Diputació Permanent. Vetlla pels poders de la cambra i pot convocar el Parlament per acord de la majoria absoluta dels seus membres.

1.6. ATRIBUCIONS

El Parlament representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressu-postos, i controla i impulsa l'acció política i de govern (art. 55 de l'Estatut).

Altres atribucions incloses a l'Estatut són les següents (arts. 61 i altres): designar els senadors que representaran a la Generalitat al Senat; elaborar proposicions de llei per presentar-les a la mesa del Con-grés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les; sol·licitar al govern de l'Estat l'adopció d'un projecte de llei; interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals d'acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional; poder nomenar un síndic de greuges (art. 79 de l'EAC); aprovació de con-venis i d'acords de cooperació per a la gestió i la prestació de serveis propis de la Generalitat amb altres comunitats autònomes, sol·licitar al govern de l'Estat que subscrigui o que presenti a les Corts, si cal, els tractats i convenis referents a l'establiment de relacions culturals amb els estats on existeixi la cultura catalana; sol·licitar a l'Estat que transfereixi o que delegui les competències en el marc de l'article 150 de la Constitució; escollir el president de la Generalitat (art. 67.2 de l'EAC); controlar el president i el Govern, que seran responsables davant del Parlament.

1.7. FUNCIÓ LEGISLATIVA

D'acord amb l'article 55.2 de l'EAC el Parlament exerceix la potestat legislativa de la Generalitat mitjançant l'elaboració de lleis. Alhora, s'admet que l'exercici d'aquesta potestat pugui ser delegada pel Parlament al Govern, per dictar decrets legislatius (art. 63 de l'EAC) i, en cas d'una necessitat extraor-dinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals en forma de decret llei (art. 64 de l'EAC).

L'exercici de la potestat legislativa, d'acord amb l'article 55.2 de l'EAC es tradueix en l'elaboració de les lleis i abasta un llarg procediment en el qual es poden distingir ordinàriament tres grans fases:

A) Iniciativa legislativa.

B) Presentació d'esmenes i tramitació en comissió.

C) Deliberació i aprovació pel Ple de la Cambra.

Pel que fa a la iniciativa legislativa l'Estatut (art. 62 de l'EAC) opta per un criteri pluralista donat que reconeix la titularitat en favor dels diputats, els grups parlamentaris, el govern, els òrgans represen-tatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial i la iniciativa legislativa popular en els termes que, segons l'Estatut, estableixi una llei de Catalunya.

La iniciativa popular per presentar proposicions de llei ha estat regulada pel Parlament mitjançant Llei 1/2006, de 16 de febrer, que fou modificada per Llei 7/2014, de 25 de juny.

5 ‒ 6 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

Poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular les matèries sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

La iniciativa legislativa popular s'exerceix per mitjà de la presentació a la mesa del Parlament d'una proposició de llei, amb el suport de les signatures, degudament autenticades, d'un mínim de 50.000 persones.

En conseqüència, en la fase d'iniciativa no es produeix un monopoli per part del Parlament.

No obstant, el Reglament del Parlament ha establert un procediment que tendeix a reforçar la inici-ativa parlamentària. Una d'elles (en la fase d'iniciativa) es refereix a la tramitació de lleis de desenvolu-pament bàsic de l'Estatut (d'acord amb l'art. 62.2 de l'EAC, són les matèries dels articles següents: 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2, i 94.1). Atesa la transcendència de les matèries i amb la fina-litat d'afavorir la participació de tots els grups parlamentaris en l'elaboració de les lleis, el Reglament preveu, que la mesa del Parlament, sens perjudici del règim general de la iniciativa legislativa establert, d'acord amb la Junta de Portaveus, i amb la iniciativa de 2 grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats, pot decidir que la iniciativa parlamentària sigui exercida pel conjunt de grups parlamentaris.

L'aprovació dels projectes i de les proposicions de llei de desenvolupament bàsic dels preceptes de l'Estatut requereix el vot favorable de la majoria absoluta en una votació final sobre el conjunt del text. Si no s'aconsegueix la majoria absoluta, el projecte s'ha de tornar a la comissió.

La potestat de legislar sobre les matèries que han de ser objecte de les anomenades lleis de desen-volupament bàsic no poden ser objecte de delegació en el govern (art. 63.1 de l'EAC).

L'exercici de la funció legislativa del Parlament també es pot portar a terme mitjançant procediments especials previstos al Reglament.

Un d'aquests procediments especials consisteix en la delegació en comissió de la competència legislativa plena, l'Estatut en l'art. 62.3 regula el procediment legislatiu descentralitzat, és a dir, la possibilitat de què les comissions del Parlament actuïn amb plenitud de competència legislativa, ara bé, és manté el poder del Ple per reclamar el debat i l'aprovació en qualsevol moment del procés legislatiu. Així, el Reglament del Parlament regula que el Ple del Parlament, a proposta de la mesa del Parlament, de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats, pot delegar en les comissions l'aprovació de projectes i proposicions de llei.

No poden ser objecte de delegació en comissions, de conformitat amb l'article 62.3 de l'EAC: lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut, que requereixen l'aprovació per la majoria absoluta en una vota-ció final sobre el conjunt del projecte; la Llei de pressupostos de la Generalitat; la reforma de l'Estatut i les lleis de delegació legislativa en el Govern.

2. EL PRESIDENT

2.1. INTRODUCCIÓ I MARC NORMATIU

El poder executiu de la Generalitat, que ostenta les funcions de govern i de direcció de l'Administració, està integrat essencialment per dues institucions bàsiques estretament relacionades: el president (art. 67 de l'EAC) i el Govern (art. 68 de l'EAC), i per al desenvolupament d'aquests mandats estatutaris s'ha promulgat la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern que ha

www.cef.es 5 ‒ 7

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

estat objecte de modificació pel que fa a l'art. 10 apartat b), art. 26 apartat K) i art. 36 apartat 3) de la Llei 263/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

El capítol dedicat al president o presidenta de la Generalitat a l'Estatut té un únic article, el 67, del qual es pot destacar: És nomenat pel Parlament entre els seus membres (art. 67.2 de l'EAC). Es pot regular per llei la limitació dels mandats. És nomenat pel rei (art. 67.4 de l'EAC). Dirigeix l'acció del Govern (art. 67.1 de l'EAC). Ocupa la representació més alta de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya (art. 67.1 de l'EAC). El president o presidenta i els consellers responen políticament davant del Parlament de forma solidària, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells (art. 74.1 de l'EAC). El president o presidenta podrà delegar temporalment funcions executives en un con-seller, sempre que no s'hagi nomenat un conseller primer o consellera primera. (art. 67.9 de l'EAC). Una llei de Catalunya regula l'estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. (art. 67.5 de l'EAC).

2.2. DESIGNACIÓ DEL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT

El procés de designació del president de la Generalitat integra tres moments o fases diferenciats: la proposta d'un candidat al Parlament; l'elecció parlamentària o investidura; i, finalment, el nomenament real.

A) Proposta del candidat:

a) De conformitat amb l'article 4 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, dins dels 10 dies següents a la constitució de la legislatura, o dins els 10 dies següents al fet causant d'un dels altres supòsits en què escaigui l'elecció, el president o presidenta del Parlament, un cop consultats els responsables dels partits i grups polítics amb representació parlamen-tària, ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat.

b) L'única condició jurídica per a la presentació d'un candidat és que aquest formi part del Parlament. No és possible l'elecció d'una persona que no hagi estat prèviament elegida com a diputat.

c) L' Article 4.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, fou modificat per la Llei 2/2018, del 8 de maig, de la Presidència de la Generalitat i del Govern en el sentit següent: En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en la data de la ses-sió d’investidura, el Ple pot autoritzar, que el debat d’investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata, que en aquest cas pot pre-sentar el programa i sol·licitar la confiança de la cambra per escrit o qualsevol altre mitjà previst pel Reglament ( va ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitu-cional mitjançant Sentència 45/2019, de 27 de març del TC).

B) L'elecció parlamentària del candidat, la investidura parlamentària:

a) El candidat presenta el seu programa de govern sense limitació de temps i sol·licita la confiança del Ple. Després del debat es passa a la votació. Perquè el candidat o candidata resulti investit ha d'obtenir els vots de la majoria absoluta. La investidura comporta l'aprovació del programa de govern.

b) Si no aconsegueix aquesta majoria, el mateix candidat es podrà sotmetre a un segon debat i a una segona votació 2 dies després; aleshores, per a la investidura, n'hi ha prou amb la majoria simple.

c) Si realitzades les dues votacions no resultés elegit el candidat proposat, es tramitaran propostes successives de la manera prevista anteriorment.

5 ‒ 8 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

d) Transcorreguts 2 mesos des de la primera votació d'investidura, si cap candidat no obté la confiança del Parlament, aquest serà dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convocarà eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria (art. 67.3 de l'EAC).

C) El nomenament reial del president:

a) Un cop atorgada la confiança al candidat, el president del Parlament ho comunicarà al rei per què nomeni el president de la Generalitat.

b) El nomenament del president o presidenta de la Generalitat es publica al Diari Ofici-al de la Generalitat de Catalunya i té efectes a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de 5 dies a partir del nomenament.

2.3. CESSAMENT

Pel que fa al cessament del president, l'article 7 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, disposa: per canvi de legislatura com a conseqüència d'unes eleccions; per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança; per dimissió, que ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament; per incapacitat permanent, física o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, la qual ha d'ésser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos terços; per defunció; per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

Pel que fa a l'Estatut personal del president o presidenta de la Generalitat: té tractament de molt honora-ble senyor o molt honorable senyora, té dret a utilitzar com a distintius la bandera de Catalunya i l'escut de la Generalitat i posició preeminent com a representant de la Generalitat i com representant de l'Estat a Catalunya.

2.4. ATRIBUCIONS DEL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT

2.4.1. La representació suprema de la Generalitat

El president actua, en primer lloc, com a representant suprem de la Generalitat. Per tant, represen-ta en aquelles relacions (externes i internes) que la Generalitat actua com una unitat, com un únic sub-jecte. Ara bé, el president també és el cap de l'executiu i actua, consegüentment, representant també la voluntat del Govern.

Es pot destacar: mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les comuni-tats autònomes, dels ens locals i de l'àmbit internacional. Signar els convenis de col·laboració i els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes que aprova el Govern, llevat que aquest n'autoritzi la sig-natura a un membre o una membre del Govern o a un alt càrrec al servei de la Generalitat (nova redacció feta per la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que modifica l'apartat b) de l'article 10 de la Llei 13/2008). Convocar les eleccions al Par-lament de Catalunya i dissoldre'l. Convocar, dins els 20 dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura. Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries. Presidir la junta de seguretat de l'article 164.4 de l'Estatut.

2.4.2. En representació de l'Estat

El president ostenta també la representació ordinària de l'Estat a la Generalitat.

www.cef.es 5 ‒ 9

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

Són possibles dues interpretacions:

a) El president representa en el si de la Generalitat l'Estat central.

b) El president representa l'Estat en el seu conjunt, l'organització global que forma l'Estat espanyol.

No hi ha dubte, en l'actualitat, com manifesta unànimement la doctrina, que la interpretació correc-ta és la segona.

2.4.3. La presidència i la direcció del Govern

La funció de més contingut polític i executiu del president de la Generalitat és la que li atorga la seva posició com a cap de l'executiu, per la qual «dirigeix l'acció del Govern» (art. 67.1 de l'EAC).

El president forma part del govern i li corresponen les funcions següents: representar el Govern. Establir i desplegar les directrius generals de l'acció de govern i assegurar-ne la continuïtat. Convocar i presidir les reunions del Govern. Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat. Resoldre els conflictes d'atribucions, positius o negatius, entre els consellers i entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments. Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries. Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta (ho pot delegar en el conseller primer o vicepresident). Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i de les funcions que per-tocarien a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec (ho pot delegar en el conseller primer o vicepresident). Exercir, com a titular, la direcció su-perior del Departament de la presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència.

2.4.4. De relació amb el Parlament

Amb independència de la part passiva de la relació, és a dir, de la vinculació del president pel que fa a determinats actes del Parlament, com són per exemple: sotmetre's a la moció de censura, obligació de comparèixer davant dels òrgans parlamentaris, d'facilitar d'informació, debats generals; el president ostenta també una sèrie d'atribucions envers el Parlament, entre les quals cal destacar les següents: la sol·licitud de convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament; la sol·licitud de convocatòria d'un debat general al Parlament; plantejar al Parlament, amb deliberació prèvia del Govern, una qüestió de confiança; dret d'accés a les sessions del Ple i les comissions amb la facultat de prendre la paraula, que podrà utilitzar sempre que ho sol·liciti.

2.4.5. Estatut dels expresidents de la Generalitat

La Llei 6/2003, de 22 d'abril, que fou modificada per la Llei 11/2015, de 29 de juny, regula l'estatut dels expresidents de la Generalitat. Són trets fonamentals d'aquesta llei, els següents:

a) Reconeixement: els expresidents de la Generalitat gaudeixen, a partir de llur cessament, del reco-neixement, l'atenció i el suport deguts, d'acord amb les funcions i les responsabilitats exercides.

b) Assignació mensual: les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al

5 ‒ 10 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

80 % de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.

c) Pensió vitalícia: els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l'edat de 65 anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60 % de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presiden-ta de la Generalitat. Aquesta pensió és incompatible amb l'assignació establerta en l'apartat anterior.

Els drets reconeguts en aquesta llei poden ser revocats totalment o parcialment per acord del Ple del Parlament, adoptat per la majoria de dues terceres parts dels seus membres en cas que ja no concorrin les condicions d'honorabilitat necessàries, atenent a fets coneguts, o en cas de condemna penal.

3. GOVERN

L'Estatut, en el seu article 68, regula el Govern que és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis.

Té una doble naturalesa com a òrgan executiu superior, en el seu doble vessant de direcció política i administrativa.

El Govern respon políticament davant del Parlament, de forma solidària, sense perjudici de la responsabilitat directa de cada conseller per la seva gestió.

Té la seu a Barcelona, però els seus «organismes, serveis i dependències es podran establir en diferents llocs de Catalunya» i no com a excepció sinó «d'acord amb criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions».

3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DEL GOVERN

L'Estatut, en el seu article 68.3, transfereix a una llei de Catalunya la determinació de la seva com-posició, la forma de nomenament i cessament dels seus membres i les seves atribucions. Aquest mandat estatutari s'ha desenvolupat mitjançant la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Gene-ralitat i del Govern.

La Llei 13/2008, de 5 de novembre, dedica el títol II al Govern.

El Govern està integrat pel president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o conselle-ra primera o el vicepresident o vicepresidenta, si s'escau, i dels consellers (art. 13 de la Llei 13/2008). Els consellers són nomenats i cessats lliurement pel president o presidenta de la Generalitat, amb l'únic requisit de la comunicació posterior al Parlament. El decret s'ha de publicar al Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.

El nomenament té efectes a partir de la presa de possessió.

El Govern resta constituït en haver pres possessió del càrrec tots els seus membres.

El Govern cessa quan cessa en el càrrec el president o presidenta de la Generalitat, però es manté en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

www.cef.es 5 ‒ 11

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

Per realitzar les seves tasques, el Govern pot decidir la creació de comissions internes, anomenades «comissions de govern», permanents o temporals, d'àmbit central o territorial, a fi de coordinar l'elabora-ció i l'execució de directrius i disposicions, coordinar la política interdepartamental, examinar qüestions d'interès comú a diversos departaments, o bé preparar les reunions i els assumptes que han de ser deci-dits en seu de Govern. El decret de creació n'ha de determinar la presidència, la composició i el règim de funcionament.

3.2. FUNCIONAMENT

Funcionament (regulat als arts. 28 a 32 de la Llei 13/2008).

Al president o presidenta correspon la presidència del Govern, que es tradueix en les facultats de convocar i de presidir les seves reunions. La convocatòria s'ha d'acompanyar de l'ordre del dia de la re-unió, s'ha d'entendre que la convocatòria i la fixació de l'ordre del dia són facultats privatives del presi-dent (encara que delegables).

Per a què les deliberacions i els acords siguin vàlids hi han de ser presents el president o presidenta (o persona que el substitueixi) i la meitat dels consellers.

Els acords del Govern s'adopten per majoria simple i el vot del president o presidenta és diri-ment en cas d'empat. Hauran de constar aquests acords en una acta estesa pel secretari o secretària del Govern.

Les deliberacions del Govern, com les opinions i els vots, tenen caràcter secret. Els membres del Govern no poden divulgar, mentre no es facin públics oficialment, els documents que coneixen per raó del càrrec.

Les decisions del Govern adopten les formes següents:

A) Decret legislatiu, les normes amb rang de llei aprovades pel Govern en virtut de l'article 63 de l'Estatut.

B) Decret llei, les disposicions legislatives provisionals aprovades pel Govern en virtut de l'article 64 de l'Estatut.

C) Decret, les disposicions generals aprovades pel Govern en exercici de la potestat regla-mentària, les concessions d'honors i distincions, els nomenaments i els cessaments dels alts càrrecs i les altres disposicions que hagin de tenir aquesta forma jurídica en virtut d'una norma legal.

D) Acord, les decisions del Govern diferent que l'aprovació de decrets legislatius, de decrets llei o de decrets.

Els decrets legislatius, els decrets llei i els decrets que dicta el Govern són signats pel president o presidenta de la Generalitat i pels consellers competents per a formular la proposta. Els acords que adop-ta el Govern són diligenciats pel secretari o secretària del Govern.

En el funcionament del Govern mereix una menció especial el Consell Tècnic, al qual correspon bàsicament l'estudi i la preparació dels acords que s'han de sotmetre al Govern, i es converteix en òrgan de suport a la seva actuació. També es pot esmentar, com a òrgan d'assistència i suport al Govern, la Se-cretaria de Govern, que presta assistència jurídica i suport tècnic al Govern i al Consell Tècnic.

5 ‒ 12 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

3.3. ATRIBUCIONS I FUNCIONS

El Govern és l'òrgan que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i a l'efecte gaudeix de la funció executiva i de la potestat reglamentària.

A) Atribucions

a) Dirigir l'acció política i l'Administració de la Generalitat, en el marc de les directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat.

b) Aprovar projectes de llei i presentar-los al Parlament i si s'escau, acordar-ne la reti-rada.

c) Elaborar i aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, i executar-los, un cop aprovats pel Parlament.

d) Exercir la potestat reglamentària en tots els casos en què no sigui específicament atri-buïda al president o als consellers.

e) Dictar decrets legislatius i decrets llei.

f) Donar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que poden implicar un augment de crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris.

g) Adoptar les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i els convenis interna-cionals i per al compliment dels actes normatius que en derivin.

h) Acordar el nomenament i el cessament, a proposta del president o presidenta de la Generalitat o del conseller o consellera competent, dels alts càrrecs de l'Administra-ció de la Generalitat de rang igual, assimilat o superior al de director o directora ge-neral.

i) Participar en els processos per a designar magistrats del Tribunal Constitucional i membres del Consell General del Poder Judicial, i també designar o participar en els processos per a designar membres dels organismes econòmics i socials de l'Estat a què fa referència l'article 182 de l'Estatut.

j) Proposar al president o presidenta de la Generalitat el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries que determinen l'Estatut i la llei corresponent.

k) Aprovar la subscripció pel Govern o per l'Administració de la Generalitat dels con-venis de col·laboració i els acords de cooperació que estableixen els articles 175.1 i 178.1 de l'Estatut d'Autonomia, i també dels acords de col·laboració subscrits amb ens públics d'altres estats o organismes internacionals, i autoritzar amb caràcter previ la subscripció d'aquests convenis i acords quan en formin part organismes o entitats públiques dependents o vinculats a l'Administració de la Generalitat (nova redacció feta per la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les admi-nistracions públiques de Catalunya, que modifica l'apartat k) de l'article 26 de la Llei 13/2008).

l) Exercir competències que en matèria de demarcació, planta i capitalitat judicials li atribueixen l'Estatut i les lleis.

m) Formular al Govern de l'Estat les observacions i les propostes que estimi pertinents pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i els processos de subscripció i ratificació subsegüents, amb relació a les iniciatives i les propostes presentades pel Govern de l'Estat davant la Unió Europea.

www.cef.es 5 ‒ 13

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

n) Instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i també adoptar acords amb relació a l'accés de la Generalitat al tribunal, en els termes que estableixi la normativa europea.

o) Crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depen-guin de la Generalitat o que hi siguin vinculants, i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament.

p) Exercir la iniciativa per a la reforma de l'Estatut.q) Interposar recurs d'inconstitucionalitat, promoure conflictes de competència davant

del Tribunal Constitucional i personar-se en altres processos davant el Tribunal.r) Atorgar honors i distincions.

B) Atribucions del govern en funcions

Quan es troba en funcions el Govern ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l'exercici de la potestat reglamentària.

El Govern, quan es troba en funcions, no pot aprovar el projecte de llei de pressupos-tos, ni presentar al Parlament projectes de llei, ni dictar decrets legislatius.

Quan es troba en funcions, pot dictar decrets llei.

C) Mitjans telemàtics De conformitat amb allò que disposa l’article 35 de la Llei 13/2008

1. El Govern i els òrgans d'assistència i suport al Govern poden utilitzar, per al compli-ment de llurs funcions, xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic, sem-pre que s'hagin establert mecanismes que permetin garantir la identitat de les persones que emeten i reben les comunicacions i permetin garantir l'autenticitat dels missatges, les informacions i les manifestacions transmesos, tant verbalment com per escrit.

2. La comunicació de les decisions i els acords del Govern i la tramesa d'informació i documentació al Govern es poden fer per mitjans telemàtics, amb subjecció a les con-dicions que siguin fixades per reglament.

Modificació de l'article 35 efectuada per la Llei 2/2018, del 8 de maig. S'afegeixen quatre nous apartats, el 3, el 4, el 5 i el 6, a l'article 35 de la Llei 13/2008, amb el text següent:

3. El Govern i la resta d'òrgans col·legiats compresos en l'àmbit d'aquesta llei poden cons-tituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància, llevat que el reglament intern de l'òrgan reculli expres-sament i excepcionalment el contrari. Es manté l’articulat, atès que segons el Tribu-nal Constitucional en la Sentència 45/2019, de 27 de març, el “convocar” i “remetre actes” utilitzant mitjans telemàtics, es tracte de funcions purament documentals que no impliquen cap deliberació ni pressa d’acords.

Els apartats 4,5 i 6 són declarats inconstitucionals segons la Sentència esmentada.

3.4. RELACIONS DEL GOVERN AMB EL PARLAMENT

L'impuls i el control de l'acció política i de govern i el deure d'informació i de col·laboració del Go-vern envers el Parlament es regeix pel Reglament del Parlament.

5 ‒ 14 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

Els membres del Govern poden assistir a les sessions del Ple del Parlament, de la Diputació Perma-nent i de les comissions parlamentàries, i poden prendre-hi la paraula.

En les compareixences davant d'una comissió parlamentària o davant de la Diputació Permanent, els membres del Govern es poden fer acompanyar de càrrecs i personal de l'Administració de la Gene-ralitat, i poden sol·licitar que els qui els acompanyen intervinguin en la sessió.

3.5. DE LA RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT I DEL GOVERN

Regulat en el títol III de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, regula que el president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament da-vant del Parlament de forma solidària, i directa de cadascun d'ells.

La responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat és exigible per moció de cen-sura, i el president o presidenta de la Generalitat pot plantejar una qüestió de confiança.

A) La moció de censura ha de ser proposada com a mínim per una cinquena part del diputats o per dos grups parlamentaris i ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència. La presidència del Parlament ho ha de comunicar a la presidència de la Generalitat.

El debat s'ha de convocar en el termini de 5 dies després d'haver estat presentada.

El candidat o candidata ha d'exposar el seu programa de govern.

Els signataris d'una moció de censura la poden retirar en qualsevol moment.

Es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats, en aquest supòsit el president o presidenta de la Generalitat i el Govern cessen automàticament i el candidat proposat pels signataris de la moció de censura s'entén que serà el nou president o presidenta de la Generalitat.

No es pot presentar cap moció de censura dins del mateix període de sessions en què ja se n'ha debatuda una.

B) Qüestió de confiança: li correspon al president o presidenta de la Generalitat un cop deli-berat prèviament amb el Govern, en relació amb el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional.

La votació no es pot fer fins al cap de 24 hores d'haver estat presentada.

Si el president o presidenta de la Generalitat obté la majoria simple, s'entén que la confian-ça li ha estat atorgada, en cas contrari cessa en el càrrec i el Parlament ha d'elegir un nou president o presidenta de la Generalitat i entra en joc el vot d'investidura, precedentment esmentat (art. 4 de la Llei 13/2008).

4. EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES

4.1. REGULACIÓ

Sense perjudici del control del Tribunal Constitucional, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 76.1) ha previst l'existència d'un organisme consultiu que dictamina sobre l'adequació al propi Estatut i

www.cef.es 5 ‒ 15

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2, aquest man-dat estatutari també ha estat objecte de desenvolupament mitjançant la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, modificada per Llei 27/2010, de 3 d'agost.

La Llei 2/2009, de 12 de febrer, fou modificada per la Llei 17/2009, de 16 d'octubre.

4.2. NATURALESA

El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per què les disposi-cions de la Generalitat s'adeqüin a l'Estatut i a la Constitució, també li correspon dictaminar prèviament a la interposició davant del Tribunal Constitucional de recursos d'inconstitucionalitat, conflictes de com-petència i recursos en defensa de l'autonomia local.

Compleix les seves funcions amb plena independència dels òrgans executius, legislatius i judicials, mitjançant dictàmens tecnicojurídics. Gaudeix d'autonomia orgànica, funcional i pressupostària.

4.3. COMPOSICIÓ

El Consell de Garanties Estatutàries l'integren nou membres, que han d'ésser juristes de competèn-cia i prestigi reconeguts, amb més de 15 anys d'experiència professional, i han de tenir la condició po-lítica de catalans.

Els membres són nomenats pel president o presidenta de la Generalitat, 6 a proposta del Parlament per majoria de les tres cinquenes parts dels diputats, i els 3 restants a proposta del Govern.

Un dels 3 membres designats pel Govern ho és entre una terna proposada pel Consell de Governs Locals. Són nomenats per un període de 9 anys, i no poden ésser reelegits.

Per a l'adopció d'acords es requereix la presència de dos terços dels seus membres, entre els quals hi ha d'haver el president o presidenta. Els acords per emetre dictamen s'adopten per majoria absoluta.

4.4. ÒRGANS DEL CONSELL

A) La presidència del Consell: els membres del Consell elegeixen d'entre ells, en votació se-creta i per majoria absoluta, el president o presidenta del Consell. És nomenat pel president o presidenta de la Generalitat per un període de 3 anys, renovable per una sola vegada. Té la representació del Consell i convoca les reunions i les presideix i té la potestat organit-zativa sobre el personal al servei del Consell.

B) La vicepresidència del Consell: els membres del Consell elegeixen el vicepresident o vice-presidenta per un període de 3 anys, renovable una sola vegada. Li correspon la substitució del president o presidenta i aquelles funcions que li atribueix el reglament d'organització i funcionament del Consell.

C) La secretaria del Consell: els membres del Consell elegeixen d'entre ells un conseller se-cretari o consellera secretària, per un període de 3 anys renovable una sola vegada. És el fedatari o fedatària del Consell.

5 ‒ 16 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

4.5. FUNCIONS

A) El Consell dictaminarà en els següents casos, segons l'article 16.1 de la Llei:

a) L'adequació a la Constitució dels projectes o proposicions de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.

b) L'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels projectes i de les proposicions de llei sotmesos a l'aprovació del Parlament, inclosos els tràmits en lectura única (nova redacció d'aquest apartat a conseqüència de la Llei 27/2010, de 3 d'agost, de modificació de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Garanties Es-tatutàries).

c) L'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels decrets llei sotmesos a la convalida-ció del Parlament.

d) L'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern en els supòsits en què la llei de delegació estableixi que el Parlament ha d'efectuar el control addicional de la legislació delegada i abans que siguin pu-blicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

e) L'adequació a l'autonomia local, garantida per l'Estatut, dels projectes i de les pro-posicions de llei, i també dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.

El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar, prèviament a la presentació del procediment davant el Tribunal Constitucional, amb relació a:

• La interposició pel Parlament o pel Govern d'un recurs d'inconstitucionalitat (poden demanar dictamen: 2 grups parlamentaris, una desena part dels dipu-tats i el Govern).

• El plantejament pel Govern d'un conflicte de competència (pot demanar dic-tamen: el Govern).

• La interposició d'un conflicte en defensa de l'autonomia local, constitucio-nalment garantida, en els supòsits que indica la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (pot demanar dictamen: els ens legitimats d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del Tribunal Constitucional).

B) Estan legitimats per a demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries:

a) En el supòsit esmentat en l'article 16.1 a), dos grups parlamentaris, una desena part dels diputats i el Govern. Si la reforma de l'Estatut afecta els drets reconeguts en els capítols I, II, i III del títol I, també el Síndic de Greuges.

b) En el supòsit indicat en l'article 16.1 b), dos grups parlamentaris, una desena part dels diputats i el Govern. Si afecta a drets reconeguts en els capítols I, II i III del títol I, també el Síndic de Greuges.

c) En el supòsit de l'article 16.1 c), també dos grups parlamentaris o una desena part dels diputats. Si el decret llei afecta als drets, també el Síndic de Greuges.

d) En el supòsit de l'article 16.1 d), dos grups parlamentaris o una desena part dels diputats. Si afecta a drets, també el Síndic de Greuges.

e) En el supòsit de l'article 16.1 e), el municipi o la vegueria si són els únics afectats pel projecte o la proposició de llei o pel projecte de decret legislatiu. En cas que la

www.cef.es 5 ‒ 17

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

proposta de norma afecti diversos municipis o vegueries, estan legitimats per a de-manar el dictamen una quarta part dels municipis o vegueries de l'àmbit territorial d'aplicació de la norma, si representen, com a mínim, una quarta part de la població oficial de dit àmbit territorial, o bé el Ple o la Comissió Permanent del Consell de Governs Locals (nova redacció d'aquest apartat a conseqüència de la Llei 27/2010, de 3 d'agost, de modificació de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Ga-ranties Estatutàries).

5. EL SÍNDIC DE GREUGES

5.1. REGULACIÓ

L'article 78 de l'Estatut aprovat mitjançant Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, tipifica:

El síndic de greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Cons-titució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu (declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional l'any 2010), l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats que hi estan vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen.

El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions.

El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els pro-jectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.

El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutada-nia i altres figures anàlogues creades en l'àmbit públic i el privat.

Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges.

Actualment la institució és regulada per la Llei 24/2009, de 23 de desembre.

5.2. ÀMBIT D'ACTUACIÓ

El síndic de greuges supervisa l'activitat de les administracions, els organismes, les empreses i les persones a què fa referència l'apartat anterior.

Pot supervisar l'activitat de l'Administració general de l'Estat a Catalunya en els termes en què ho acordi per conveni amb el defensor del poble.

En compliment de la seva funció de protecció i defensa dels drets i llibertats, es pot adreçar a totes les autoritats, a tots els òrgans i a tot el personal de qualsevol administració pública amb seu a Catalunya.

5 ‒ 18 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

5.3. NOMENAMENT I CESSAMENT

A) Com a condicions d'elegibilitat tan sols s'exigeix:

a) Per ser elegit síndic o síndica cal ésser major d'edat, gaudir de la condició política de català o catalana i estar en ple ús dels drets civils i polítics.

b) El càrrec és incompatible amb qualsevol mandat representatiu, el fet de pertànyer a par-tits polítics, sindicats o associacions empresarials i el fet d'exercir-hi funcions directives, ser membre del Consell de Garanties Estatutàries o del Tribunal Constitucional, l'exercici de qualsevol càrrec polític o funció administrativa en organismes d'àmbit internacional, europeu, autonòmic o local, l'exercici de les carreres judicial, fiscal o militar, així com també amb qualsevol activitat professional, mercantil, industrial o laboral, la prestació de serveis de qualsevol activitat en les administracions, els organismes i les empreses.

B) Procediment d'elecció:

a) La presidència del Parlament, en el termini de 10 dies a comptar d'haver quedat va-cant el càrrec, declara obert el procediment d'elecció, i s'obre un termini d'un mes perquè el grups parlamentaris presentin candidats.

b) Els candidats proposats compareixen davant la Comissió del Síndic de greuges, que tramet a la Mesa del Parlament un dictamen sobre la idoneïtat i sobre les eventuals causes d'incompatibilitat.

c) La Mesa del Parlament proposa un candidat o candidata, i la presidència del Parlament convoca el Ple corresponent.

d) El Ple del Parlament elegeix el síndic o síndica de greuges per majoria de tres cinque-nes parts (si no té aquesta majoria, s'obre un termini d'un mes per a presentar noves candidatures i es reinicia el procediment d'elecció).

e) Un cop elegit pel Ple, la presidència del Parlament proclama l'elecció, que ha de comu-nicar a la presidència de la Generalitat, i ordena la publicació del nomenament al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

C) Ha de prendre possessió davant la Mesa del Parlament, és elegit per a un període de 9 anys, no renovable.

D) El síndic o síndica de greuges cessa per una de les causes següents:

a) L'extinció del mandat.

b) La renúncia, formalitzada per escrit.

c) La pèrdua de la condició política de català o catalana.

d) La incapacitació judicial o la inhabilitació per a l'exercici dels drets polítics, declara-da per decisió judicial ferma.

e) La condemna, mitjançant sentència ferma, per delicte dolós.

f) La negligència notòria en el compliment dels deures inherents al càrrec, si ho acorda una majoria de tres cinquenes parts dels diputats.

g) La mort, o una malaltia greu que l'impossibiliti per a l'exercici de les seves funcions.

Correspon declarar el cessament a la presidència del Parlament, que n'ha de donar compte al Ple.

www.cef.es 5 ‒ 19

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

5.4. ADJUNT AL SÍNDIC DE GREUGES

El síndic o la síndica de greuges designa:

a) L'adjunt o adjunta general.

b) L'adjunt o adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents.

c) Els altres adjunts sectorials de la Comissió del Síndic de Greuges, a proposta del síndic.

Els adjunts són designats pel síndic o síndica, que ha de sotmetre el nomenament a la Comissió del Síndic de Greuges. Si la Comissió els ratifica, el síndic acorda el nomenament i ordena publicar-lo en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

5.5. FUNCIONS I ACTUACIÓ DEL SÍNDIC DE GREUGES

A) L'objectiu principal de la institució és vetllar per la protecció i la defensa dels drets i les lliber-tats reconeguts per la Constitució, per l'Estatut i per les normes de desenvolupament correspo-nents, i per la protecció i la defensa dels drets dels infants i dels adolescents reconeguts per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i per la legislació sobre la infància i l'adolescència, i, en compliment d'aquestes funcions, exerceix les competències següents:

a) Investigar i resoldre les queixes que se li presentin i les actuacions que tramiti d'ofici.

b) Sol·licitar als òrgans de les administracions, si escau, la realització d'auditories o d'inspeccions internes.

c) Vetllar perquè les administracions garanteixin el dret a una bona administració i el dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'in-terès general.

d) Portar a terme estudis de caràcter general sobre el funcionament de les administraci-ons, els organismes i les empreses que són objecte de la seva supervisió.

e) Elaborar informes sobre el compliment de les resolucions adoptades en l'exercici de les seves funcions.

f) Elaborar informes en relació amb matèries de la seva competència.

g) Sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

h) Suggerir o recomanar, com a resultat d'un procediment d'investigació, l'aprovació d'una disposició normativa i la modificació d'aquelles normes vigents l'aplicació de les quals consideri que pot conduir a un resultat injust o a un perjudici innecessari.

i) Promoure la conciliació i portar a terme, si escau, funcions de mediació o de compo-sició de controvèrsies.

j) Atendre les consultes que se li formulin, dins el seu àmbit d'actuació, per les perso-nes, les entitats o les institucions legitimades.

B) Pel que fa a la seva actuació cal esmentar que el síndic de greuges supervisa:

a) L'Administració de la Generalitat.

b) L'Administració local.

5 ‒ 20 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

c) Els organismes públics o privats vinculats amb l'Administració de la Generalitat o l'Administració local que en depenen, inclosos els organismes autònoms, empreses públiques, agències, corporacions, societats civils, societats mercantils, consorcis, fundacions públiques i privades.

d) També les empreses privades que gestionin serveis públics.

e) L'Administració de justícia a Catalunya, pel que fa als aspectes relatius als mitjans personals o materials que siguin competència de la Generalitat.

f) Les universitats del sistema universitari de Catalunya, tant públiques com privades, i els organismes, les entitats i les fundacions que en depenen.

C) Els subjectes legitimats per actuar davant del síndic de greuges, per presentar una queixa o formular una consulta, són:

a) Qualsevol persona física o jurídica. La legitimació no queda limitada, en el cas de les persones físiques, per motius de nacionalitat, edat, incapacitació legal, internament en un centre penitenciari o de privació de llibertat.

b) Els diputats del Parlament.

c) Els membres de les Corts Generals elegits per circumscripcions electorals de Cata-lunya i el senadors designats pel Parlament en representació de la Generalitat.

d) Les comissions del Parlament.

e) Els càrrecs electius dels ens locals.

D) Les actuacions del síndic de greuges són gratuïtes i no cal assistència lletrada ni represen-tació processal. No obstant, no es poden presentar queixes ni sol·licituds d'actuació de la institució si ha transcorregut més d'un any des dels actes denunciats.

E) Les queixes i les sol·licituds d'actuació d'ofici es poden presentar al síndic de greuges:

a) Per escrit presentat al registre, en suport físic o electrònic.

b) Presencialment.

La identitat de les persones que formulen una queixa o sol·licitud i la data de presentació han de quedar acreditades en tots els casos, sigui quin sigui el mitjà de presentació.

El síndic de greuges ha de registrar les queixes i les sol·licituds d'actuació d'ofici, acor-dar-ne l'admissió o la inadmissió, i comunicar-ho als interessats. En cas d'inadmissió, la resolució ha d'ésser motivada.

F) Les resolucions del síndic de greuges que clouen procediments d'investigació no poden ésser objecte de recurs.

5.6. RELACIONS AMB EL PARLAMENT

Anualment, abans de 30 dies des de l'inici del segon període de sessions, el síndic de greuges pre-sentarà al Parlament un informe de les actuacions de la institució.

L'informe s'ha de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.

www.cef.es 5 ‒ 21

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

L'informe anual ha de contenir informació relativa a:

• El nombre i el tipus de les queixes, les actuacions d'ofici i les consultes formulades, les que es troben en tramitació i les que no han estat admeses a tràmit.

• Els procediments d'investigació portats a terme, amb indicació de les causes que els van ori-ginar, de la decisió final adoptada i dels recordatoris, els suggeriments i les recomanacions efectuats.

• Els conflictes en què el síndic ha promogut la conciliació o en què ha portat a terme funci-ons de mediació o de composició de controvèrsies.

• Les sol·licituds de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

• Les auditories i les inspeccions internes sol·licitades.

• Els informes sobre el compliment de les resolucions adoptades en exercici de les seves fun-cions.

• Els estudis i els informes elaborats en relació amb matèries de la seva competència.

• Els convenis subscrits i les relacions de col·laboració que s'han impulsat.

• El seguiment de l'aplicació de la Carta dels drets dels usuaris dels serveis del Síndic de Greuges.

• Els supòsits de manca de col·laboració o d'obstaculització.

L'informe anual ha de fer referència als desacords rellevants expressats per les administracions, els organismes, les empreses i les persones supervisats respecte a les resolucions del Síndic de Greuges.

Pot presentar al Parlament informes monogràfics de caràcter extraordinari.

Ha de comparèixer davant la Comissió del Síndic de Greuges si aquesta acorda una sessió informa-tiva, en aquestes sessions el síndic o la síndica pot anar acompanyat d'adjunts i d'assessors.

En els períodes entre legislatures, les relacions del Síndic de Greuges amb el Parlament es tenen per mitjà de la Diputació Permanent.

5.7. PREVENCIÓ DE LA TORTURA I D'ALTRES TRACTES O PENES CRUELS, IN-HUMANS O DEGRADANTS

El síndic de greuges pot:

• Visitar periòdicament els espais en què es trobin persones privades de llibertat.

• Fer recomanacions a les autoritats competents.

• Formular propostes i observacions sobre els avantprojectes de llei en aquesta matèria.

5.8. RELACIONS DE COL·LABORACIÓ AMB EL DEFENSOR DEL POBLE

El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions. El Síndic de Greuges pot sol·licitar la intervenció del Defensor del Poble en relació amb actuacions de l'Administració general de l'Estat a Catalunya.

5 ‒ 22 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

El Síndic de Greuges ha d'impulsar la subscripció de convenis amb el Defensor del Poble amb la finalitat de concretar el règim de col·laboració entre ambdues institucions, especialment pel que fa a la supervisió de l'activitat de l'Administració general de l'Estat a Catalunya.

6. LA SINDICATURA DE COMPTES

6.1. NATURALESA

La gran majoria dels ordenaments estatals inclouen en la seva organització una institució encarre-gada de fiscalitzar i controlar els aspectes econòmics i pressupostaris de l'activitat pública.

Normalment es tracta d'organismes externs del poder executiu, que depenen del poder legislatiu i que actuen per delegació d'aquest, als quals reten els comptes del sector públic.

A Catalunya, aquestes funcions estan encomanades a una institució pròpia, la Sindicatura de Comp-tes, que les comparteix, però, amb el Tribunal de Comptes estatal, com veurem més endavant.

L'article 80 de l'EAC tipifica:

«1. La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pú-blic de Catalunya.

2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves fun-cions per delegació d'aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d'acord amb les lleis.

3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d'establir llurs relacions de cooperació per mitjà d'un conveni. En aquest conveni s'han d'establir els mecanismes de parti-cipació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable».

D'acord amb l'article 81.2 de l'EAC una llei de Catalunya en regularà l'estatut personal, les incom-patibilitats, les causes de cessament, l'organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.

El Parlament va aprovar la Llei 18/2010, de 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes (LSC), que re-gula les competències i l'àmbit d'actuació, l'organització i la posició dels seus membres, i també les re-lacions entre la Sindicatura de Comptes, el Parlament de Catalunya i el Tribunal de Comptes.

La Sindicatura de Comptes és una institució de rellevància estatutària definida en l'article 1 de la LSC com l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control financer de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.

Cal entendre que els actes en matèria d'administració interna i de personal que adopti la Sindicatura de Comptes són controlables per la jurisdicció contenciosa administrativa.

Una altra característica de la Sindicatura de Comptes és que comparteix la seva funció fiscalitzadora dels sector públic català amb la que igualment correspon, per manament constitucional, al Tribunal de Comptes (arts. 136 i 153 de la Constitució). Les relacions de cooperació entre la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes s'estableixen per mitjà d'un conveni. Aquest conveni ha d'establir els mecanis-mes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.

www.cef.es 5 ‒ 23

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

6.2. FUNCIONS I FUNCIONAMENT

Ja s'ha dit que la Sindicatura de Comptes és l'òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, finan-cera i comptable del sector públic de Catalunya.

6.2.1. Funcions de la Sindicatura de Comptes

A) Fiscalitzar els comptes de la totalitat dels ingressos i de les despeses del sector públic de Catalunya.

B) Examinar els comptes generals del sector públic que formen anualment les administracions que l'integren, per mitjà d'agregació o consolidació dels comptes de les entitats dependents de cada administració, pel que fa a la situació econòmica, financera i patrimonial, els resul-tats de l'exercici, l'execució i la liquidació dels pressupostos i l'assoliment dels objectius..

C) Controlar, per mitjà d'auditories operatives, la legalitat, l'eficàcia, l'eficiència i l'economia de les activitats dels centres de gestió, dels serveis, dels programes pressupostaris i, en ge-neral, de qualsevol activitat de contingut econòmic i financer feta pel sector públic.

D) Avaluar el grau de compliment assolit pels ens subjectes a fiscalització respecte de llurs objectius pressupostaris, per mitjà de l'anàlisi de la gestió, els recursos, les activitats, els resultats, els costos i els impactes d'aquests ens, tot emprant criteris d'eficiència, eficàcia, economia, qualitat, equitat, gènere, sostenibilitat o altres criteris que es considerin adequats, i fent recomanacions sobre les possibles innovacions i bones pràctiques per a millorar la gestió pública.

E) Fer el seguiment i donar compte del grau de compliment de les recomanacions aprovades pel Parlament derivades dels informes que emet.

F) Assessorar, emetre dictàmens i respondre a les consultes que, en matèria de comptabilitat pública i de gestió econòmica i financera del sector públic, li demani el Parlament.

G) Fiscalitzar la comptabilitat dels processos electorals l'àmbit dels quals se circumscrigui a Catalunya, i també la comptabilitat i l'activitat econòmica i financera dels partits polítics, les federacions i les agrupacions d'electors que participen en aquests processos, d'acord amb la normativa reguladora del finançament dels partits polítics.

H) Fiscalitzar les associacions i les fundacions sotmeses al protectorat de la Generalitat i vin-culades orgànicament a partits polítics amb representació al Parlament.

I) Exercir les funcions jurisdiccionals relatives a fets que poden ésser constitutius de respon-sabilitat comptable, en els termes que es deriven de l'article 80.3 de l'Estatut d'Autonomia.

J) Col·laborar amb el departament competent en matèria de corporacions locals en el disseny d'actuacions formatives amb relació a la documentació que s'ha de lliurar a la Sindicatura de Comptes, les quals han de tenir en compte les especificitats dels ens locals i, concreta-ment, les que es deriven del nombre d'habitants.

K) Altres funcions que li delegui el Tribunal de Comptes.

La Sindicatura de Comptes compleix la funció fiscalitzadora mitjançant informes o memòries que, una vegada aprovats pel Ple, juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin pogut presen-tar els ens fiscalitzats, ha de remetre anualment al Parlament.

Els informes que elabora la Sindicatura de Comptes són els següents:

5 ‒ 24 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

• L'informe anual sobre el compte general de la Generalitat.• L'informe anual sobre el compte general de les corporacions locals.• Els informes de fiscalització relatius a qualsevol dels ens que formen part del sector públic.• Els informes de fiscalització puntuals.

En tots els informes o les memòries, la Sindicatura de Comptes ha de fer constar les infraccions, els abusos o les pràctiques irregulars que hi hagi observat i haurà d'indicar les responsabilitats en què, a criteri seu, s'hagi incorregut i les mesures per a exigir-les.

6.2.2. Àmbit d'actuació

L'article 80 de l'EAC, en crear la Sindicatura de Comptes, es refereix de forma expressa a la rendi-ció de comptes de la Generalitat. Tanmateix, l'article 1 de l'LSC estableix que la fiscalització abasta el «sector públic de Catalunya»; concepte que es defineix expressament a l'article 3 de l'LSC, que disposa que s'entén per sector públic de Catalunya:

A) L'Administració de la Generalitat.

B) L'Administració local de Catalunya.

C) Els organismes, les entitats, les societats mercantils, les fundacions del sector públic, els consorcis, en general qualsevol persona jurídica sota qualsevol modalitat admesa en dret, si és participada o finançada majoritàriament de manera directa o indirecta per la Gene-ralitat, per les corporacions locals o per les universitats públiques catalanes, o si la seva participació minoritària sumada implica, en un mateix ens, participació majoritària.

D) Les universitats públiques de Catalunya i els òrgans i les entitats que en depenen.

E) Les persones públiques corporatives creades per llei del Parlament amb relació a les acti-vitats, subjectes a fiscalització, que comporten la gestió o l'administració de fons públics.

F) Els partits polítics amb representació parlamentària, les associacions i les fundacions vincu-lades orgànicament i sotmeses al protectorat de la Generalitat i les agrupacions d'electors.

G) Altres entitats que determinin les lleis del Parlament.

També resten subjectes al control de la Sindicatura de Comptes: les entitats regulades pel capítol V del títol II de l'Estatut d'Autonomia i les que depenen del Parlament.

El Compte general de la Generalitat ha d'ésser presentat a la Sindicatura de Comptes per mitjà del depar-tament competent en matèria de finances, abans del 31 de juliol de l'any següent al del tancament de l'exercici.

L'informe anual del Compte general s'ha de trametre al Parlament després que l'hagi aprovat el Ple de la Sindicatura.

Els ens locals han de remetre els comptes de cada exercici a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d'octubre de l'any següent al del tancament de l'exercici. Tanmateix, s'han de trametre les auditories i qualsevol altre informe de fiscalització amb les recomanacions i les reserves corresponents.

Si els ens locals incompleixen el deure de remissió a la Sindicatura de la documentació precedent, el Ple de la Sindicatura de Comptes ho ha de comunicar al departament competent en matèria d'Admi-nistració local i pot comportar la suspensió del lliurament de subvencions o de transferències a les quals tinguin dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat. Aquesta suspensió es manté fins que no s'acre-diti la remissió dels comptes.

www.cef.es 5 ‒ 25

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

6.3. COMPOSICIÓ

Els òrgans de la Sindicatura de Comptes són:

A) El Ple.B) La Comissió de Govern.C) Els síndics.D) El síndic o síndica major.E) La Secretaria General.

Així, la funció fiscalitzadora pròpia de la Sindicatura de Comptes la realitza el Ple com a òrgan col·legiat, també li correspon:

• Proposar el nomenament d'un dels membres per al càrrec de síndic o síndica major,• Designar els síndics que han de formar part de la Comissió de Govern,• Designar els síndics que han de presidir els departaments,• Així mateix, el Ple haurà d'aprovar un programa anual en què es determini els ens locals,

els ens associatius i les societats participades pels ens locals que han d'ésser objecte de fis-calització econòmica i financera,

• I també els criteris emprats per a incloure'ls, proposar i aprovar el conveni relatiu a la coo-peració entre la Sindicatura i el Tribunal de Comptes,

• Nomenar, substituir i cessar el secretari o secretària general, etc.

Els membres de la Sindicatura de Comptes, anomenats síndics, són 7, escollits pel Parlament mitjan-çant votació per majoria de les tres cinquenes parts, per un període de 6 anys, renovables una sola vegada.

El síndic o síndica major, proposat pel Ple entre els seus membres, és nomenat pel president o pre-sidenta de la Generalitat per un període de 3 anys, cessa en el seu càrrec si perd la condició de síndic abans d'acabar el període de 3 anys.

La Sindicatura de Comptes s'organitza en departaments, i al capdavant de cadascun hi ha un síndic o síndica.

Al capdavant de la Secretaria General hi ha el secretari o secretària general, que és nomenat i se-parat pel Ple.

7. EL CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

De conformitat amb l'article 82 de l'EAC:

«És l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.

El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d'actuació».

5 ‒ 26 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

7.1. NATURALESA I FINALITATS

Es promulga la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en la qual el Consell es converteix en autoritat independent, dotada d'autonomia de decisió en l'exercici de funcions en l'àmbit de la comunicació individual, i la posterior modificació per la Llei 3/2004,de 28 de juny, i la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Aquestes lleis han estat objecte de modificació per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.

El Consell de l'Audiovisual és un ens públic de caràcter institucional que, com a autoritat indepen-dent dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, tant en l'àmbit públic com en el pri-vat, actua amb plena independència de les administracions públiques en l'exercici de les seves funcions.

El Consell té autonomia orgànica i funcional, es regeix per les lleis esmentades i pel seu estatut.

Vetlla pel respecte dels drets i les llibertats que, en l'àmbit dels mitjans de comunicació audiovi-sual de radiodifusió sonora, televisió i qualsevol sistema de transmissió de so o imatge, són reconeguts en la Constitució i en l'Estatut, i especialment garanteix el compliment de la normativa reguladora de la programació i de la publicitat, i de les condicions de les concessions, i el compliment de l'eficàcia i l'observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria. Vetlla pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural del conjunt del sistema audiovisual de Catalunya. Vetlla per la neutralitat i l'honestedat informatives, i preserva el compliment de les normes relatives a l'ús de la llengua catalana i l'impuls de l'aranès. Atorga les llicències que habiliten per prestar el servei de co-municació audiovisual i exerceix la potestat d'inspecció, control i sanció que li atribueix la Llei 22/2005.

7.2. COMPOSICIÓ I DURADA DEL MANDAT DELS SEUS MEMBRES

De conformitat amb la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que modifica la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, és integrat per 6 membres: 5 consellers i 1 president o presidenta.

Els membres del Consell són escollits d'entre persones de prestigi reconegut i contrastat i amb ex-periència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d'independència.

Els membres del Consell són elegits pel Parlament, a proposta, com a mínim, de 2 grups parlamentaris, per una majoria de dos terços. El president o presidenta del Consell és escollit pel Parlament per una majoria de dos terços, d'entre els 6 membres que integren el Consell. Si en una primera votació no s'obté aquesta ma-joria de dos terços, és elegit per majoria absoluta en una segona votació, que s'ha de fer en la mateixa sessió.

La durada del mandat dels membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, inclòs el president o presidenta, és de 6 anys, i en cap cas no és renovable. El tercer any s'ha de fer la renovació parcial de la meitat dels consellers.

7.3. RÈGIM DE FUNCIONAMENT

L'òrgan de govern i de decisió del Consell, és el Ple del Consell format pel president o presidenta i el vicepresident i els membres del Consell. El president o presidenta té la representació legal del Consell i les facultats de convocar i presidir les reunions del Ple del Consell. El Ple del Consell ha d'ésser con-vocat si així ho sol·liciten un mínim de 3 dels seus membres.

www.cef.es 5 ‒ 27

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

El Ple del Consell es constitueix vàlidament amb la presència, com a mínim, de 3 dels seus mem-bres. Els acords s'han d'adoptar en el Ple, generalment per majoria simple. Cal la majoria absoluta dels membres de dret del Consell per als acords següents:

A) Els que són per aprovar i modificar el reglament orgànic i de funcionament del Consell.

B) Els que són per aprovar l'avantprojecte de pressupost.

C) Els relatius a l'àmbit de les llicències i comunicacions prèvies per a prestar serveis de co-municació audiovisual, per a imposar sancions molt greus i per aprovar l'informe anual.

7.4. FUNCIONS DEL CONSELL

A) Atorgar títols que habiliten per prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment.

B) Vetllar pel compliment del que estableix la normativa reguladora del sector de l'audiovi-sual i en particular, assegurar l'observança dels principis de pluralisme polític, social, re-ligiós, cultural i de pensament.

C) Vetllar per la pluralitat lingüística i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Cata-lunya i en particular, pel compliment de la legislació relativa a la preservació i a la norma-lització de la llengua i la cultura catalanes i de l'aranès.

D) Emetre informe previ sobre els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions de ca-ràcter general que continguin normes relatives al sector audiovisual i les seves eventuals modificacions, així com elaborar informes i dictàmens a iniciativa pròpia o a instancia del Parlament o del Govern.

E) Promoure l'adopció de normes de coregulació i d'autoregulació en el sector audiovisual, i exercir, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediació.

F) Vetllar, en l'àmbit de les seves competències pel compliment de la normativa de la Unió Europea.

G) Adoptar les mesures necessàries per restablir els efectes de la difusió que atemptin contra la dignitat humana.

H) Informar, amb caràcter preceptiu i vinculant, sobre les propostes del plec de condicions formulades pel Govern, prèviament a la convocatòria de cada concurs d'adjudicació de concessions.

7.5. POTESTAT REGLAMENTÀRIA DEL CONSELL

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya té la potestat reglamentària de desenvolupar els preceptes de la llei en matèria audiovisual en els àmbits relatius a les condicions aplicables als títols, habilitant els prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual per a l'exercici de la llibertat de comu-nicació i per a les obligacions a què resten subjectes.

Les disposicions reglamentàries del Consell reben el nom d'instruccions.

Per desenvolupar aquestes funcions ostenta les facultats següents:

5 ‒ 28 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

• Reglamentària.• Sancionadora.• Inspectora.

7.6. INFORME ANUAL

Ha d'elaborar anualment un informe sobre l'actuació i la situació del sistema audiovisual a Catalun-ya. L'informe ha d'ésser publicat i lliurat al Parlament i també al Govern.

8. EL PODER JUDICIAL A CATALUNYA

El Poder Judicial esta regulat en el títol III de l'Estatut de 2006, el qual conté tres capítols, que regulen:

• Capítol I: El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya.• Capítol II: El Consell de Justícia de Catalunya.• Capítol III: Competències de la Generalitat sobre l'Administració de Justícia.

8.1. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

És l'òrgan jurisdiccional que culmina l'organització judicial a Catalunya, té competències en l'ordre civil, penal, administratiu i social.

És l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial.

Li correspon:

A) La unificació de la interpretació del dret de Catalunya.B) La resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolu-

cions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.

El president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya.

És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Con-sell de Justícia de Catalunya (fou declarat inconstitucional per l'STC 31/2010, de 28 de juny).

El president o presidenta de la Generalitat ordena que es publiqui el nomenament en el DOGC, com també del fiscal o la fiscal superior de Catalunya.

8.2. EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

El seu contingut fou declarat parcialment inconstitucional per la STC 31/2010, de 28 de juny (art. 97 és inconstitucional, també arts: 98 apartat 2 lletres a), b), c), d), i e); art. 99 apartat 1; art. 100 apartat 1; art. 101 apartat 1 i 2).

www.cef.es 5 ‒ 29

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

Segons l'article 98 de l'Estatut tipifica que :Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les recollides en el present Estatut, en la Llei Orgànica del Poder Judicial, i les Lleis que aprovi el Par-lament i les que li delegui el Consejo General del Poder Judicial.

8.2.1. Atribucions

A) Aplicar, quan procedeixi, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consejo General del Poder Judicial.

B) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions te-rritorials dels òrgans jurisdiccionals i creació de seccions i jutjats.

C) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de Justícia de Catalunya.

D) Totes les funcions que li atribueix la Llei Orgànica del Poder Judicial, i les lleis del Parla-ment i les que li delegui el Consejo General del Poder Judicial.

El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, haurà de comunicar al Consejo General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui.

El Consell esta integrat pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el previst per la Llei Orgànica del Poder Judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament designa els membres del Consell que determini la Llei Orgànica del Poder Judicial. El Consell aprova el seu reglament intern d'organització i funcionament.

Els magistrats, jutges i fiscals que ocupin una plaça a Catalunya hauran d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans.

9. L'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

De conformitat amb l'article 71 de l'EAC, l'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives que aquest Estatut atribueix a la Generalitat.

L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb sub-missió plena a les lleis i al dret.

Actua d'acord amb el principis de coordinació, desconcentració i descentralització.

Les lleis han de regular l'organització de l'Administració de la Generalitat. La normativa és la Llei 26/2010, de 3 d'agost, del règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya, i la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

L'Administració de la Generalitat es compon d'òrgans jeràrquicament ordenats i té personalitat ju-rídica única.

L'estructura de l'Administració de la Generalitat s'ha fet a partir d'una administració central que re-uneix els òrgans amb competència en tot el territori i la seva ordenació en departaments i una adminis-tració territorial (delegacions territorials), els òrgans de la qual no tenen competència sobre tot el territori de Catalunya.

5 ‒ 30 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

A) D'acord amb la Llei 13/2008, de 5 de novembre, correspon al president o presidenta de la Generalitat determinar per decret el nombre, la denominació i l'àmbit de competèn-cies dels departaments, i ha de comparèixer davant el Parlament per donar-li compte de l'estructura i composició que adopta el Govern en constituir-se, i també de les modifica-cions posteriors. Mitjançant el Decret 1/2018, de 19 de maig, s'estableix la creació i el canvi de denominació dels departaments de l'Administració de la Generalitat, que des-prés de la seva modificació pel Decret 258/2018, de 4 de desembre queda organitzada en els departaments següents:

a) Departament de la Presidència [PRE] (nova codificació).

b) Departament d'Economia i Hisenda [VEH] (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda).

c) Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

d) Departament d'Interior (INT).

e) Departament d'Educació [EDU].

f) Departament de Salut [SLT].

g) Departament de Territori i Sostenibilitat (TES).

h) Departament de Cultura [CLT].

i) Departament de Justícia (JUS).

j) Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (TSF).

k) Departament d'Empresa I Coneixement (EMC).

l) Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (PDA).

m) Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació [ARP].

En el cas que sigui designat un vicepresident o vicepresidenta del Govern, el departament del qual sigui titular es denominarà «Departament de la Vicepresidència», seguit de la de-nominació del departament corresponent: «Departament de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda».

Als efectes del que preveu l'article 19.2 i 3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, l'ordre de prelació protocol·lari dels consellers i conselleres del Govern és el que s'estableix a l'apartat anterior. El vicepresident o vicepresidenta té una posició preeminent respecte als altres consellers. Mitjançant Decret 4/2018, de 2 de juny, es crea l'Oficina del President/a de la Generalitat de Catalunya

Es crea l'Oficina del President/a, adscrita orgànicament al Departament de la Presidència amb rang orgànic de direcció general i amb dependència funcional del President/a de la Generalitat.

Corresponen a l'Oficina del President/a l'exercici de les funcions següents:

a) Facilitar l'assistència al President/a de la Generalitat.

b) Prestar assistència al President/a en la coordinació de l'acció del Govern.

c) Coordinar i dirigir el seguiment i la preparació de la informació per donar resposta a les iniciatives del Parlament de Catalunya en relació amb el President/a.

d) Les altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

www.cef.es 5 ‒ 31

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

El Decret 8/2018, de 2 de juny, es crea l’Oficina del Vicepresident/a de la Generalitat de Catalunya.

Es crea l'Oficina del Vicepresident/a del Govern, que depèn de la persona titular del De-partament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.

L'Oficina del Vicepresident/a té les funcions següents:

a) Facilitar l'assistència al vicepresident/a del Govern.

b) Coordinar i dirigir el seguiment i la preparació de la informació per donar resposta a les iniciatives del Parlament de Catalunya en relació amb el Departament.

c) Totes les de naturalesa anàloga que li encarreguin o que li atribueixi la normativa vi-gent.

Són Òrgans Superiors: el govern, el president o presidenta, el conseller o consellera pri-mer, el vicepresident i els consellers.

• Presidència: (titular el president de la Generalitat) si no hi ha un conseller per exercir la titularitat.

• Alts càrrecs: secretaris generals de cada departament, directors generals, secretaris sectorials, comissionats, delegats territorials del govern, directors de serveis i secre-tari del govern.

En conseqüència, els òrgans administratius es classifiquen en: centrals, territorials, con-sultius i actius.

B) ÒRGANS SUPERIORS: (competència tot el territori)

El Govern és l'òrgan superior de l'Administració de la Generalitat, és un òrgan polític i ad-ministratiu.

a) COMISSIONATS:

Són denominats viceconsellers si presten serveis a Presidència o Vicepresidència.

b) SECRETARI DE GOVERN:

Nomenat i cessat pel president, assisteix a les reunions del Govern, també dóna su-port tècnic al Govern i al Consell Tècnic i en prepara les reunions.

c) CONSELLER:

Exerceix la direcció del departament, nomenat i separat lliurament pel president o presidenta de la Generalitat, representa al departament que dirigeix, proposa al Go-vern el nomenament dels alts càrrecs.

d) SECRETARI GENERAL:

Segona autoritat del departament, és el cap administratiu o director superior del de-partament, sota la seva direcció pot haver-hi un DIRECTOR DE SERVEIS, per des-carregar al secretari general de les tasques internes.

Els secretaris generals integren el CONSELL TÈCNIC, que és l'òrgan col·legiat de suport al Govern, regulat pel Decret 413/2011, de 13 de desembre. Al Consell li co-rrespon l'anàlisi i l'estudi dels assumptes que s'han de sotmetre a l'aprovació o consi-deració del Govern.

5 ‒ 32 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

e) DIRECTOR GENERAL:

Òrgan especialitzat segons la matèria, té la categoria d'un alt càrrec, li correspon la direcció i la gestió dels serveis i el seu comandament.

f) SECRETARIA SECTORIAL:

El govern pot crear secretaries sectorials dins d'un departament, amb rang orgànic de secretari general, si l'especificitat o la complexitat tècnica o organitzativa ho reque-reix. Estan subjectes a la direcció superior del titular del departament i depenen del secretari general.

C) ÒRGANS TERRITORIALS:

L'Administració territorial de la Generalitat s'estructura en delegacions territorials del go-vern, al capdavant hi ha una persona que té categoria de director general i, als efectes de protocol, rang orgànic de secretari o secretària general, nomenat i separat per decret del Govern.

En l'àmbit de cada Delegació Territorial del Govern hi pot haver un delegat per a cadas-cun dels Departaments. Podem també esmentar la delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea.

D) ÒRGANS CONSULTIUS:

Són d'estructura col·legiada, els seus informes són no vinculants i facultatius llevat que una norma n'estableixi el caràcter preceptiu.

L'article 72 de l'EAC de 2006 disposa: la Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan con-sultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. El Con-sell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, regulat per la Llei 7/2005, de 8 de juny, està integrat per 37 membres, és l'òrgan consultiu d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composi-ció i les funcions.

E) ÒRGANS ACTIUS:

Expressen i executen la voluntat de l'Administració, la seva direcció es compon de fun-cionaris, en podem citar els següents: els subdirectors generals, els serveis, les seccions i els negociats.

Correspon al Govern la creació, modificació i supressió dels òrgans actius de nivell igual o superior al de la secció.

Correspon al conseller, dins del seu departament, la creació, modificació i supressió dels òrgans actius inferiors al de secció.

10. ELS ORGANISMES AUTÒNOMS

Poden ser definits com ens públics menors de caràcter institucional als quals s'adscriuen fons pú-blics per al compliment de finalitats específiques pròpies de l'ens del qual depèn.

La raó determinant de la seva creació és el compliment d'una finalitat que no li és pròpia, sinó que correspon a l'ens de què depèn. La seva existència constitueix una tècnica organitzativa molt generalit-zada actualment.

www.cef.es 5 ‒ 33

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

Són entitats a les quals s'encomana, en règim de descentralització funcional i en execució de pro-grames específics de l'activitat d'un departament, la realització d'activitats de foment, de prestacions o de gestió de serveis públics.

Tenen personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d'obrar en l'exercici de les seves funcions.

Els organismes autònoms es poden classificar en organismes autònoms de caràcter administratiu i organismes autònoms de caràcter comercial, industrial, financer.

A) La creació dels organismes autònoms s'efectuarà per llei, la qual establirà:

a) El tipus d'organisme públic que es crea, amb indicació de les seves finalitats generals, així com també del departament o organisme al qual s'adscriu, i a qui li correspon la direcció, l'estratègica, l'avaluació i el control dels resultats de la seva activitat.

b) Els recursos econòmics, i també les peculiaritats del seu règim de personal, de con-tractació, patrimonial, fiscal i qualsevol altre que, per la seva naturalesa, exigeixi nor-mes amb rang de llei.

c) Bases generals de la seva organització, règim d'acords dels seus òrgans i designació de les persones que han de regir-los.

B) Pel què fa al seu règim jurídic es poden destacar les característiques següents:

a) La norma fundacional o els estatuts de les entitats autònomes han de determinar les característiques del seu règim de contractació. En el cas dels organismes autònoms de caràcter administratiu es regeixen únicament pel dret públic, sense perjudici de l'aplicació supletòria del dret privat.

b) Quant al nomenament dels titulars dels òrgans d'aquests organismes autònoms, hom pot assenyalar que el nomenament dels titulars es regeix per les normes aplicables a l'Administració. La resta de personal al servei dels organismes autònoms és funcio-nari o laboral, amb les peculiaritats adients en matèria d'ofertes d'ocupació, sistema d'accés, adscripció, provisió de llocs de treball i règim de mobilitat.

c) Les tarifes i els preus que aquestes entitats apliquen en llurs operacions han d'ésser autoritzades pel titular del departament a què són adscrites. El titular del departament pot delegar aquesta facultat en el consell d'administració de l'entitat.

d) El patrimoni dels organismes autònoms, a més del seu propi, pot tenir, per a la seva administració, béns del patrimoni de la Generalitat. En aquest sentit, poden adquirir béns i drets de qualsevol classe a títol onerós o gratuït, posseir-ne i arrendar-ne. Els béns i drets que hagin estat adscrit als organismes autònoms conservaran la qualifi-cació jurídica originària i només podran ser utilitzats per al compliment del seus fins. Formaran i mantindran actualitzat el seu inventari de béns i drets.

C) Pel què fa al règim d'impugnació i de reclamacions contra els actes dels organismes autò-noms, val a dir que els actes i les resolucions dels seus òrgans són susceptibles dels recur-sos administratius.

D) Els recursos econòmics dels organismes autònoms poden ser:

a) Els béns i valors que constitueixen el seu patrimoni.

b) Els productes i rendes del seu patrimoni.

5 ‒ 34 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

c) Les consignacions específiques que tenen assignats en els pressupostos de la Gene-ralitat.

d) Les transferències corrents o de capital que procedeixen de l'Administració.

e) Els ingressos ordinaris i extraordinaris.

f) Les donacions, llegats i altres aportacions de les entitats privades i de particulars.

E) Quant a l'extinció dels organismes autònoms, es produirà:

a) Per determinació de la llei.

b) Pel transcurs del temps d'existència indicat en la llei de creació.

c) Perquè la totalitat de les finalitats i objectius són assumits pels serveis de l'Administració de la Generalitat.

d) Perquè les finalitats s'han acomplert totalment.

Es pot esmentar com exemple l'Escola d'Administració Pública de Catalunya que és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit a un departament.

11. LES EMPRESES PÚBLIQUES

L'article 216 de l'EAC aprovat mitjançant Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, estableix que la Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència d'acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.

El Parlament de Catalunya promulga la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa públi-ca catalana, i a posteriori es promulga el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, aquesta llei ha estat objecte d'una derogació pel que fa als apartats 5 i 6 de l'article 35 i modificació de l'article 36 a conseqüència de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres.

Aquest Decret legislatiu 2/2002, partint del fet que l'empresa pública pertany a la Generalitat, la de-fineix mitjançant dos elements bàsics:

• L'un de caire material: la gestió de serveis de contingut econòmic, industrial o financer.

• L'altre de caire formal: la utilització de formes de dret privat.

Aquests dos elements li permeten diferenciar l'empresa pública dels organismes autònoms que des-envolupen una activitat estrictament administrativa, perquè entén que a aquests darrers escau aplicar-los les normes que regulen en general l'activitat de l'Administració pública.

El Decret legislatiu pretén reunir en un sol cos la regulació d'aquestes entitats.

Es divideix en els capítols següents:

• L'àmbit d'aplicació i criteris generals d'actuació de l'empresa pública catalana (capítol I).

• De les entitats autònomes de la Generalitat que fan operacions o presten serveis de caràcter principalment comercial, industrial o financer (capítol II).

www.cef.es 5 ‒ 35

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

• De les entitats de dret públic que han d'ajustar llur activitat al dret privat (capítol III).

• De les societats amb participació majoritària i de les societats vinculades (capítol IV).

• Dels recursos i de les reclamacions (capítol V).

11.1. ÀMBIT D'APLICACIÓ

La llei s'aplica:

A) A les entitats autònomes de la Generalitat que fan operacions o presten serveis de caràcter principalment comercial, industrial o financer.

B) A les empreses de la Generalitat.

C) A entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que són sotmeses a la Generali-tat, però que han d'ajustar llur activitat a l'ordenament jurídic privat.

D) A societats civils o mercantils amb participació majoritària de la Generalitat, de les seves entitats autònomes o de les societats en què la Generalitat o les susdites entitats tenen també participació majoritària en llur capital social.

E) A les societats civils o mercantils vinculades a la Generalitat, les que són gestores de serveis públics de què és titular la Generalitat o les que hi han subscrit convenis, i en les quals hi té la facultat de designar tots o una part dels òrgans de direcció o hi participa directament o indirectament, com a mínim en un 5 % del capital social.

11.2. ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT QUE FAN OPERACIONS O PRESTEN SERVEIS DE CARÀCTER ECONÒMIC, INDUSTRIAL O FINANCER

Es poden constituir entitats autònomes de la Generalitat que facin operacions o prestin serveis de caràcter principalment comercial, industrial o financer per llei del Parlament.

La llei de creació n'ha de determinar les funcions, els recursos econòmics que se li assignen i les bases de llur organització i llur règim jurídic.

Correspon al Govern, mitjançant decret, desenvolupar-ne l'organització, el règim jurídic, aprovar els estatuts i determinar el departament al qual s'han d'adscriure.

Aquestes entitats poden sol·licitar per aconseguir les seves finalitats de manera directa i permanent al Departament d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda), mitjançant el departament del qual depenen, l'adscripció de béns patrimonials de la Generalitat.

Aquestes entitats no poden alienar els béns afectats de manera permanent i directa al compliment de la seva finalitat. En cas de dissolució, els actius d'aquestes entitats han d'ésser incorporats al domini públic o als béns patrimonials de la Generalitat.

Les tarifes i preus que aquestes entitats apliquen en llurs operacions han d'ésser autoritzades pel titular del Departament a què són adscrites, aquesta potestat es pot atribuir a un altre òrgan de la Gene-ralitat o a una altra Administració pública. El titular del departament pot delegar aquesta facultat en el Consell d'administració de l'entitat.

5 ‒ 36 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

La norma fundacional o els estatuts d'aquestes entitats autònomes han de determinar les caracterís-tiques de llur règim de contractació, i especialment, els contractes que poden subscriure d'acord amb el dret civil i mercantil.

Han d'elaborar anualment un pressupost d'explotació i de capital que ha de contenir un estat dels recursos i de les dotacions.

El pressupost ha d'ésser elevat pel Consell d'administració al Departament d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda), amb informe previ del Departament a què són adscrites, abans del primer de maig de cada any. El Departament d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda), després d'haver-ne emès l'informe, ha de sotmetre aquests pressupostos a l'aprovació del Govern per incloure'l al Projecte de llei de pressupostos.

El president o presidenta, els/les vocals del consell d'administració i els/les directors/es generals són nomenats lliurement pel Govern. Aquests càrrecs són també separats pel Govern.

Els membres del Parlament no poden formar part dels consells d'administració ni exercir-hi les fun-cions de director o directora, llevat que una llei ho autoritzi expressament. En cas que acceptin algun d'aquests càrrecs han de presentar la renúncia al seu escó parlamentari.

Els alts càrrecs i els funcionaris de la Generalitat no poden ésser designats per a més de dos consells d'administració. És incompatible també el desenvolupament d'un càrrec directiu en societats mercantils privades subministradores d'aquelles o destinatàries de la seva producció o en empreses de serveis de-dicades a activitats auxiliars o complementàries. I no tenen cap retribució, llevat de les dietes que cada empresa acordi concedir.

Quant al personal es regeix per les normes administratives, amb l'excepció d'aquelles persones que, d'acord amb les lleis, han estat contractades amb caràcter laboral.

11.3. LES ENTITATS DE DRET PÚBLIC QUE HAN D'AJUSTAR LLUR ACTIVITAT AL DRET PRIVAT

També s'haurà d'autoritzar per llei del Parlament. L'activitat d'aquestes entitats s'ha de sotmetre a les normes del dret mercantil, civil o laboral. Pertoca al Govern, mitjançant decret, desenvolupar-ne l'or-ganització i el règim jurídic, i també aprovar-ne els estatuts i fixar el Departament a què quedaran ads-crites i els béns que se'ls assignen.

Els béns adscrits a aquestes entitats per al servei dels seus fins conserven la qualificació jurídica originària, i l'adscripció no implica transmissió del domini ni la seva desafectació. La resta de béns ad-quirits s'ha d'incorporar al seu patrimoni.

Les tarifes i els preus que apliquen han d'ésser autoritzades pel titular del departament a què són adscrites i és delegable en els consells d'administració.

Aquestes entitats han d'elaborar anualment un programa d'actuació d'inversions i de finançament, el qual haurà de contenir:

a) Un estat que detalli les inversions reals i financeres que es faran durant l'exercici.

b) Un estat que especifiqui les aportacions de la Generalitat, de les entitats autònomes, o d'altres empreses que participen en el capital social.

www.cef.es 5 ‒ 37

Annex 1

SETEMBRE 2019

Oposicions

c) Els objectius a assolir durant l'exercici, entre els quals els ingressos que hom espera ge-nerar.

d) Una memòria concernent a l'avaluació econòmica de les inversions que es començaran du-rant l'exercici.

Abans de l'1 de juny de cada any han de trametre al conseller d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda), per mitjà del Departament de què depenen, l'avantprojecte del programa d'actuació, d'inversions i de finançament corresponent a l'exercici següent, complementat amb una memòria del contingut del programa.

Els programes d'actuació s'han de sotmetre a l'acord del Govern, a proposta del conseller d'Econo-mia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda), i s'han de pu-blicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

També han d'elaborar anualment un pressupost d'explotació i de capital, seran elevats pel Consell d'administració al Departament d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda) i un cop aprovat pel Govern, amb les correccions que consideri escaients, per incloure'ls al Projecte de Llei de Pressupostos.

Les relacions amb el personal es regeixen per les normes civils, mercantils o laborals que segons llur funció els correspon. Els sistemes de selecció de personal s'han de regular per reglament.

11.4. SOCIETATS AMB PARTICIPACIÓ MAJORITÀRIA I DE LES SOCIETATS VIN-CULADES

El Govern pot acordar la constitució de societats subjectes a normes civils i mercantils per a assolir les finalitats previstes a l'Estatut d'Autonomia.

L'acord de constitució s'ha de publicar al DOGC, i ha de determinar l'objecte social, el capital funda-cional de la societat, la participació directa o indirecta de la Generalitat i la forma jurídica que ha d'adop-tar. El Govern n'ha de donar compte al Parlament.

Els estatuts han d'ésser aprovats pel Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances (Vice-president d'Economia i Hisenda) o del conseller de qui depenguin.

També haurà de ser acordat pel Govern a proposta del conseller a qui pertoca l'adquisició a títol one-rós de participació majoritària directa o indirecta en societats civils o mercantils que ja estan constituïdes.

Pel que fa a l'adquisició i l'alienació de títols corresponents a societats amb participació minoritària de la Generalitat o d'entitats regulades per aquesta llei han d'ésser acordades pel Govern.

Aquestes societats han d'elaborar anualment un programa d'actuació, d'inversions i de finançament. També han de presentar al conseller d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresi-dència i d'Economia i Hisenda) abans del primer de maig de cada any, prèvia aprovació del conseller corresponent, un pressupost d'explotació. Un cop aprovat, el Govern l'ha d'incloure en el Projecte de Llei de Pressupostos, d'acord amb allò que disposa l'art. 212 de l'Estatut d'Autonomia.

Les persones que presten serveis en aquestes societats són sotmeses a les normes civils, mercantils o laborals.

5 ‒ 38 www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

11.5. RECURSOS I RECLAMACIONS

Contra els actes de les entitats regulades en els capítols II i III que són subjectes al dret administra-tiu, es pot recórrer per via administrativa davant del titular del Departament a què són adscrites. La re-solució del titular del Departament és susceptible de recurs contenciós administratiu.

El recurs extraordinari de revisió, si procedeix, s'interposarà davant de l'òrgan administratiu que va dictar l'acte impugnat.

En matèria urbanística, s'aplica el règim de recursos regulat per la seva legislació específica.