t. 1,2,3,4,5.pdf
TRANSCRIPT
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
1/44
Filosofia 1r Batxillerat Denís Llussà Brunet
Ins Lluís de Peguera
Batxillerat Tecnològic
Francesc Garcia
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
2/44
1
INDEX
TEMA 1: FILOSOFIA, CIÈNCIA I ALTRES FORMES DE SABER ..................................................... 4
1. ÀMBIT DEL SABER ............................................................................................................... 4
2. EL SABER CIENTÍFIC ................................................................................................................ 5
2.1 Ciència antiga i ciència moderna ..................................................................................... 5
3. EL SABER FILOSÒFIC ............................................................................................................. 11
3.1 Origen de la filosofia ...................................................................................................... 11
3.2 La naturalesa de la filosofia ........................................................................................... 12
3.3 el lloc de la filosofia avui: ............................................................................................... 12
TEMA 2: QUÈ ÉS L’ESSER HUMÀ? ......................................................................................... 14
2.1. Teories sobre l’origen de l’home ...................................................................................... 14
2.1.1 Teories mítiques i religioses ........................................................................................ 14
2.1.2 Teories científiques ..................................................................................................... 14
1.3 L’origen de l’ésser humà ................................................................................................ 16
2. ESPECIFITAT DE L’ESSER HUMÀ ........................................................................................... 16
2.1 Diferències amb els altres primats ................................................................................. 17
2.2 Diferència entre la intel·ligència animal i humana ........................................................ 18
TEMA 3: INDIVIDU, SOCIETAT I CULTURA ............................................................................. 20
3.1 Teories sobre la societat humana ...................................................................................... 20
3.1.1 Teoria de la sociabilitat humana (Aristòtil s. IV a.C) ................................................... 20
3.1.2 Teoria contractualista ................................................................................................. 20
3.2 Les primeres societats ....................................................................................................... 22
3.2.1 Societats de Caçadors – recol·lectors (Paleolític) ....................................................... 22
3.2.2 Societat Agrícoles (Neolític) ........................................................................................ 23
3.2.3 Edat dels metalls i els primers estats .......................................................................... 23
3.3 LA Socialització .................................................................................................................. 24
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
3/44
2
3.3.1 Socialització primària .................................................................................................. 25
3.3.2 Socialització secundària. ..................................................................................... 26
3.3.3 Socialització terciària .................................................................................................. 26
3.4 Culturalismes ..................................................................................................................... 26
3.4.1 Etnocentrisme ............................................................................................................. 26
3.4.2 Relativisme Cultural o Multiculturalisme .................................................................... 27
3.4.3 Integració cultural o interculturalisme ....................................................................... 27
TEMA 4: MORAL I ÉTICA ...................................................................................................... 29
4.1 Moral ................................................................................................................................. 29
4.1.1 Dimensió social ........................................................................................................... 29
4.1.2 dimensió personal ....................................................................................................... 30
4.2 L’ÈTICA ............................................................................................................................... 30
4.2.1 Els fonaments de l’acció moral: el caràcter i la consciència moral ............................. 31
4.3 El desenvolupament moral ................................................................................................ 32
4.3.1 Nivell premoral o preconvencional ............................................................................. 32
4.3.2 Nivell convencional ..................................................................................................... 33
4.3.3 Nivell postconvencional .............................................................................................. 33
4.4 Llibertat i determinisme .................................................................................................... 34
4.4.2 Teoria Indeterminista: ................................................................................................ 34
4.4.1 Teoria Determinista: ................................................................................................... 35
4.5 LA SAVIESA MORAL ............................................................................................................ 37
4.5.1 Ètiques de justícia o de mínims ................................................................................... 38
4.5.2 Ètiques de màxims ...................................................................................................... 38
TEMA 5: MODELS DE DEMOCRÀCIA ..................................................................................... 39
5.1 LA DEMOCRÀCIA I LES SEVES ARRELS ................................................................................ 39
5.1.1 L’arrel grega ................................................................................................................ 39
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
4/44
3
5.1.2 L’arrel republicana ...................................................................................................... 40
5.1.3 L’arrel liberal ............................................................................................................... 41
5.2 EVOLUCIÓ DELS MODELS DEMOCRÀTICS .......................................................................... 41
5.2.1 La democràcia com a protecció .................................................................................. 42
5.2.2 La democràcia com a desenvolupament .................................................................... 42
5.2.3 La democràcia elitista ................................................................................................. 43
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
5/44
4
TEMA 1: FILOSOFIA, CIÈNCIA I ALTRES FORMES DE SABER
1.1 ÀMBIT DEL SABER
SABER: És ser conscient d’allò que se sap, és posseir els coneixements d’un
determinat tema, i ser capaç d’explicar-ho, de transmetre-ho a altres persones.
FONTS DEL SABER HUMÀ:
- Sensibilitat: cal tenir dades per conèixer.
- Raó: interpretar les dades captades.
- No pot haver coneixement/saber si falta 1 de les 2 facultats.
Hi ha 6 tipus de formes de saber:
1. SABER ORDINARI O COMÚ
Coses que sabem adquirit per la pràctica però no coneix les causes dels fets queaplica. (ex: el saber dels oficis)
2. EL SABER CIENTÍFIC
És el saber sistemàtic (que segueix un ordre) de les causes dels fenòmens naturals
(per què el món és així).
3. SABER TÈCNIC
És l’aplicació del saber científ ic (ciència + tècnica = tecnologia)
4. SABER FILOSÒFIC
És el saber sistemàtic que vol entendre la veritat, felicitat...
5.
SABER ARTÍSTICConsisteix en expressar i transmetre emocions i experiències.
6. SABER RELIGIÓS
Consisteix en les experiències religioses, les creences sobre allò diví i sagrat.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
6/44
5
1.2 EL SABER CIENTÍFIC
1.2.1 CIÈNCIA ANTIGA I CIÈNCIA MODERNA
Tot i utilitzar el terme “ciència” en les 2 èpoques històriques, el significat varia molten cadascuna d’aquestes èpoques.
CIÈNCIA ANTIGA
Apareix a Grècia als segles VI – V a.C. (Pitàgores, Plató, Aristòtil)
La Ciència i la Filosofia, no es diferencia, eren el mateix.
La separació consistia en:
Ciència: Coneixement de la veritat a través de la raó
Opinió: Coneixement FALS basat només en les aparences sensibles.
Definició de ciència: És un coneixement universal (vàlid a tot arreu) i necessari (obligatori, no pot
no passar). És un coneixement immutable, definitiu, per sempre.
CIÈNCIA MODERNA
Al Renaixement va tenir lloc la Revolució Científica que va canviar la imatge de
l’Univers i el concepte de ciència (Copernic, Galileu i Newton)
La ciència es separa de la Filosofia. Les primeres ciències autònomes són:
L’Astronomia i la Física.
La ciència a partir d’ara consisteix en:
a) EXPERIMENTACIÓ: El científic crea experiments que significa planificar
una sèrie d’activitats per descobrir les causes dels fenòmens, per això cal
introduir unes condicions ideals en un laboratori. (En canvi els antics no
feien experiments, nomes feien experiències)
b) MATEMATITZACIÓ: Sempre que sigui possible les lleis de la naturalesa
han de expressar-se en llenguatge matemàtic (fórmules)
Per tant la ciència i la filosofia queden definitivament separades.
Definició de ciència a partir de l’EDAT MODERNA: La ciència busca establir lleis naturals universals i necessàries, a partir de la
raó i l’experimentació.
La ciència és un coneixement hipotètic, revisable, per tant, no definitiu ni
etern com pensaven els antics.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
7/44
6
1.2.2 CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES:
-Per classificar les ciències s’utilitzen dos criteris:
a) L’OBJECTE d’estudi (el tema de cada ciència)
b) EL MÈTODE científic emprat per a cada ciència
Ciències formals:
Matemàtiques, lògica. Només estudien l’estructura.
Ciències empíriques:
Naturalesa: biologia, geologia, química
Socials: geografia, història, economia basades en fets
1.2.3 ELS MÈTODES DE LA CIÈNCIA:
La paraula mètode prevé del grec methodos= camí. Per tant s’entén per mètode científic el camí
per demostrar els anunciats o proposicions d’una ciència. Hi ha diferents classes de mètodes o
raonaments per demostrar les tesis científiques, depenen del tipus de ciència de que es tracti.
Un raonament és una opció mental que a partir d’una informació o enunciats inicials (anomenats
premisses) s’obté una informació nova, un nou anunciat (conclusió)
Hi ha una condició imprescindible de la valides d’un raonament:
Cal que la conclusió es derivi necessàriament de les premisses.
Exemple:
-Tots els homes són mortals
Premisses
-Sòcrates era un home. Raonament vàlid
Per tant, Sòcrates és mortal. Conclusió
1.2.3.1 MÈTODE DE LES CIÈNCIES FORMALS
Les ciències formals són aquelles que només estudien la forma o estructura dels raonaments.
No els interessa el contingut dels enunciats, només que l’estructura o operació mental si no
correcte. Matemàtiques i lògica són ciències formals.
El mètode o raonament deductiu és el que principalment fan servir les ciències formals.
1.2.3.1.1 RAONAMENT DEDUCTIU:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
8/44
7
És el que parteix de premisses generals i obté conclusions particulars. Té 2 propietats bàsiques:
a) Només depèn de les lleis de la raó/lògica, no depèn dels fets del món.
b)
La conclusió dels raonaments deductius necessàriament vàlida, no pot no passar, no pot
ser falsa.
Exemple: “Els meus pares van anar a Mataró o Barcelona”
“Però a Mataró no hi eren.”
Conclusió: Per tant, els meus pares van anar a Barcelona.
1.2.3.2 ELS MÈTODES DE LES C IÈNCIES NATURALS
A part de les ciències formals (que fan servir el mètode deductiu) hi ha les ciències empíriques
(basades en fets, en l’experiència) que es divideixen:
Ciències Naturals
Ciències Socials
Les Ciències Naturals utilitzen bàsicament 2 mètodes o raonaments:
a) Mètode inductiu
b) Mètode hipoteticodeductiu
1.2.3.2.1 MÈTODE INDUCTIU
És el raonament que parteix de dades particulars, concretes i obté una conclusió per
generalització, que és una conclusió universal.
La conclusió només és probable, no pot ser necessària, vàlida al 100%.
A més de les lleis de la lògica, el raonament deductiu ha de basar-se en Fets, en el món de
l’experiència.
La contrastació de les teories científiques
Les teories científiques tenen la forma d’enunciats universals (“Tots els x són y”). Com es poden
comprovar o contrastar els enunciats universals?
Existeixen 2 formes d’intentar demostrar la validesa d’un enunciat universal.
a) Verificació: a partir de l’observació d’uns quants casos particulars es fa una
generalització, però aquesta generalització no ofereix una garantia absoluta perquè és
impossible observar tots els casos. Aquest és el problema de la inducció, només ofereix
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
9/44
8
conclusions probables. El gran problema de la validesa d’una conclusió inductiva està en funció
de la mostra observada.
b) Refutació o Falsació: Consisteix en intentar negar un enunciat universal
mitjançant un únic cas que no s’adigui amb l’enunciat universal. Mentre no aparegui cap
cas negatiu, l’enunciat universal s’accepta provisionalment com a vàlid. Aquesta formade confirmar o contrastar les teories científiques posa de manifest que aquestes teories
tenen una validesa hipotètica, sempre són Revisables (no existeix la ciència definitiva,
immutable, com creien els antics).
1.2.3.2.2 MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU:
Aquest és el mètode més utilitzat en les ciències Naturals perquè és el més complet. Aplega la
inducció (observació) i la deducció (raonament lògic).
El mètode hipoteticodeductiu consta de 3 conceptes fonamentals:
Hipòtesi: és un enunciat que encara no s’ha demostrat si és vàlid
Llei: és una regularitat de la naturalesa; és una hipòtesi demostrada.
Teoria: És un conjunt de lleis relacionades entre si.
El mètode hipoteticodeductiu segueix uns passos, un procediment que té 5 fases:
1- Fet Problemàtic: [fase inductiva] El científic observa un fenomen a la naturalesa que, o
bé no té explicació o la explicació que s’hi dóna no és convincent.
2-
Formulació d’una Hipòtesi: [fase creativa o imaginativa] El científic presenta una
possible explicació de les causes del fenomen observat.
3-
Deducció de conseqüències: El científic dedueix les conseqüències que es deriven de la
seva hipòtesi. Sempre que sigui possible s'ha d’expressar la hipòtesi en llenguatge
matemàtic.
4- Comprovació experimental: El científic ha de crear unes condicions ideals en el
laboratori, o sigui ha de demostrar experimentalment la seva hipòtesi i les
conseqüències que havia previst.
5- Resultat: La conclusió de l’experiment pot ser:
a)
Confirmació de la hipòtesi – LLEI
b)
Refutació de la hipòtesi – Cal revisar tots els passos del procés.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
10/44
9
APLICACIÓ DEL MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU
Louis Pasteur químic francès del s. XIX, va demostrar la falsedat de la teoria de la generació
espontània, que era l’explicació aleshores vigent del procés de fermentació.
Ex: del most apareix el vi, de la llet- llet agre.
1) Fet problemàtic: Pasteur no es creu la teoria de la generació espontània. Creu que la
fermentació ha de tenir causes orgàniques.
2) Elaboració d’una hipòtesi: La fermentació és provocada per uns microorganismes que
es troben en l’aire i que quan entren en contacte en substàncies orgàniques provoquen
la seva descomposició.
3)
Deducció de conseqüències: Si una substància orgànica no entre en contacte amb l’aire,
aquesta no hauria de fermentar.
4)
Comprovació experimental: Pasteur va bullir un brou i el va repartir en 2 recipients. 1amb coll recte i l’altre en forma S.
5) Resultat: Només hi ha fermentació en el recipient en coll recte. Pasteur ha confirmat la
seva hipòtesi- LLEI.
1.2.3.3 ELS MÈTODES DE LES C IÈNCIES SOCIALS
Les ciències socials, tot i ser ciències empíriques tenen unes peculiaritats que les distingeixen de
les ciències naturals:
1. El tema o objecte d’estudi: Ciències Socials estudien l’ésser humà (mentre que les
naturals estudien el que està a fora de nosaltres mateixos, el món natural).
2. Les lleis que formulen les Socials no tenen el mateix grau de predicció que les lleis de les
ciències Naturals. Això és degut a que el comportament humà és lliure i sempre podem
fer allò que ningú s’espera.
3. Els científics socials estan més influïts alhora de fer les seves anàlisis per motius
ideològics (polítics, econòmics) que els científics Naturals. L’objectivitat o neutralitat
dels científics socials és menor que la dels naturals.
Conclusió: Les ciències socials són diferents que les Naturals.
Hi ha 3 grans mètodes utilitzats per les ciències Socials:
1.2.3.3.1 MÈTODE EMPIRICOANALÍTIC:
Correspon als que consideren que les ciències Socials i les Naturals han de ser iguals, per
tant han de treballar de la mateixa forma. El que han de fer és trobar les causes dels
fenòmens socials seguint l’esquema que els afecta. Cal, doncs, explicar els fets humans,
trobar-ne la seva causa.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
11/44
10
1.2.3.3.2 MÈTODE HERMENÈUTIC:
Neguen que les ciències socials puguin treballar com ho fan les naturals perquè l’objectiu de
les socials no es limiten a buscar una causa, no es limita a Explicar un fet humà, sinó que ha
de comprendre el sentit de les accions humanes, és a dir posar-se en la pell de l’altre per
poder-lo entendre.
1.2.3.3.3 MÈTODE CRITICORACIONAL:
és el mètode dels científics socials que consideren que la seva tasca ha de fer un pas mes
que el de descriure el món humà, cal que critiqui la societat i esbrini les eines que puguin
millorar aquest món humà: fer-lo més just, igualitari.
1.2.3.4 ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA
A finals del s XIX i començaments del XX es va viure un auge enorme de les ciències naturals queva crear una ideologia anomenada Cientisme: corrent de pensament que mostra una confiança
exagerada en el poder de la ciència per resoldre tots els problemes de la humanitat.
El cientisme defensava tesis molt exagerades sobre la importància de la ciència. Les tesis més
destacades són:
a)
La varietat que dóna la ciència no és absoluta, ben bé el contrari, és hipotètica i
revisable. A més les teories científiques exposen models interpretatius de la realitat, No
la realitat tal com és.
b)
Hi ha molts aspectes de la vida humana que no pertanyen a la ciència però que són
fonamentals per la vida dels éssers humans. (Tot el que està relacionat amb preguntes
filosòfiques) “Quin sentit té la vida?”
c)
La ciència resolt molts problemes però també en creen de nous. L’activitat investigadora
dels científics no sempre ajuda a solucionar els problemes de la humanitat , els científics
depenen o bé d’empreses privades o bé del govern per això hi ha problemes sense
solucionar.
La ciència i l’ètica
Cal evitar situar-se en posicions extremes pel que fa a la ciència i a la seva utilitat.
a)
Cientisme: la ciència ho resolt tot.
b)
L’ irracionalisme: la ciència no val res.
La ciència ha de rebre el suport de l’ètica per tal de fixar unes idees bàsiques que orientin la
investigació científica:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
12/44
11
1. L’ètica ha de col·laborar amb la ciència per establir els objectius de la interpretació
científica, A vegades es posa tot l’ interès en el mitjà i es perd de vista el que realment
és important.
2. L’ètica ha de col·laborar en establir la responsabilitat de les actuacions científiques. Les
conseqüències de la ciència van més enllà d’una generació, podem afectar a tota lahumanitat i a tot el planeta. (Cal ser sostenible)
1.3. EL SABER FILOSÒFIC
La filosofia és aquella activitat humana que consisteix en fer-se preguntes per intentar donar un
sentit a l’existència, orientar-nos a la vida. L’actitud interrogativa que caracteritza a la filosofia
es veu clarament en 2 situacions:
a)
L’època dels perquès inacabables dels nens.
b) L’època històrica de l’antiga Grècia que és quan va néixer la filosofia.
1.3.1 ORIGEN DE LA FILOSOFIA
La filosofia apareix a Grècia els segles VI-VII aC.
Etimològicament la paraula filosofia significa: filo- philia= estimar, desitjar/ sofia-
sophia= saviesa, coneixement. Voler desitjar la saviesa.
El naixement de la filosofia significa que es produeix un canvi en la manera
d’interpretar la realitat. Es va passar d’una interpretació basada en els mites a
una altre basada en la raó. Aquest canvi s’anomena “el pas del mite al logos/raó”.
Mite Logos
Un mite és una narració creada pels poetes (Homer,
Hesíode) per explicar els fenòmens naturals i les
conductes humanes.
Es basen en la imaginació dels poetes que utilitzen
els déus per explicar el que passa.
Els déus actuen arbitràriament són personificacions
dels fenòmens naturals i, a més, estan
antropomorfista.
Apareixen els primers científics i filòsofs, és a dir, els
primers que intenten explicar la realitat sense mites.
L’observació i la reflexió racional són les bases de la
nova forma d’interpretar la realitat: el pensament
racional.
Els primers filòsofs descobreixen les lleis universals
de la naturalesa, les causes necessàries dels
fenòmens naturals. Van arribar a aquest
coneixement utilitzant més parelles de conceptes
oposats:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
13/44
12
Sentit/raó Casualitat/ llei
Segons Aristòtil (s. IV aC) calen 2 condicions per tal que la filosofia (el pensament racional)
aparegui:
1.
L’admiració intel·lectual: els filòsofs queden sorpresos, s’admiren davant dels fenòmens
de la naturalesa que NO entenen i volen entendre.
2.
El reconeixement del la ignorància: Sòcrates va dir “Només sé que no sé res”. Amb això
volia demostrar que els humans no tenen gaire coneixement però volem saber, no està
bé quedar-nos en la ignorància.
1.3.2 LA NATURALESA DE LA FILOSOFIA
Per saber en que consisteix la naturalesa de la filosofia hem de explicar què és el que busca, el
seu propòsit, on vol anar. La filosofia persegueix un sobre objectiu:
- Conèixer la veritat el sentit que té la vida humana.
- Aconseguir la vida bona, felicitat.
Malgrat la dificultat d’aquests objectius, els éssers humans no podem evitar plantejar-nos
aquestes preguntes. Per entendre bé què és la filosofia també es convenient comparar-la amb
la ciència.
La filosofia NO ÉS CIÈNCIA. Són 2 tipus de saber diferents, però comparteixen
característiques: Són sabers racionals i Sistemàtics (ordenats, seguint un mètode).
Objecte d’estudi: La ciència estudia fets, coses empíriques, observables, comprovables,
mesurables. La filosofia estudia pensaments, creences o sigui la vida humana.
Objectiu: La ciència conèixer les lleis de la naturalesa per poder-la modificar en beneficis
de la humanitat. Filosofia busca facilitar una determinable actitud davant la vida, una
forma de ser reflexiva, per ajudar-nos a orientar-nos en la nostre existència.
Mètode:
Ciència totes les tesis científiques han de ser demostrades experimentalment, i per
això s’acostuma a utilitzar el mètode hipoteticodeductiu.
Filosofia demostra les seves tesis fent servir argumentacions lògiques. La filosofia
no pot demostrar experimentalment el que defensa perquè no tracta amb fets.
1.3.3 EL LLOC DE LA FILOSOFIA AVUI:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
14/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
15/44
14
TEMA 2: QUÈ ÉS L’ESSER HUMÀ?
2.1. TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE L’HOME
Hi ha 2 grans classes de teories per explicar l’origen de la humanitat.
a) Teories mítiques i religioses
b) Teories científiques
2.1.1 TEORIES MÍTIQUES I R ELIGIOSES
Des dels inicis de la humanitat el problema sobre l’origen del Univers, de la Terra i de nosaltres
mateixos ha estat present. Aquestes interpretacions tenen en comú una idea central: FIXISME.
Es basen en 2 principis:
1. Les espècies són fixes, invariables, no canvien mai.
2.
Les espècies són independents, no hi ha cap relació entre elles.
El fixisme ha estat l’única teoria per explicar l’origen i la diversitat d’éssers vius des dels temps
antics. Exemples:
1. Aristòtil, s IV AC
2. Religió: Cristianisme : - Creacionisme – Catastrofisme.
2.1.2 TEORIES CIENTÍFIQUES
A partir de finals s XVIII i començaments del XIX comencen aparèixer les primeres teories
científiques per explicar l’origen de les espècies i la seva diversitat.
Els geòlegs van comprovar el caràcter estratificat de les roques i, a més, l’existència de fòssils, o
sigui éssers vius desapareguts. Per tant, a partir d’aquestes evidencies van començar a elaborar-
se les teories de l’evolució.
La tesi central de l’evolucionisme és que la terra i els éssers que hi viuen estan en contínua
transformació, però són uns canvis molt lents tot i que continuats, per tant nega el fixisme.
Hi ha hagut tres grans teories evolucionistes:
1. Lamarckisme
2.
Darwinisme
3.
Neodarwinisme o teoria sintètica
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
16/44
15
2.1.2.1 LAMARCKISME:
És la teoria creada per Lamarck (1744-1829). Era un naturalista francès que elabora per primer
cop una teoria de l’evolució, és a dir, s’hi oposa obertament el fixisme.
L’error que Lamarck va cometre era creure que l’esforç d’un individu produïa eldesenvolupament o tròfia dels òrgans del cos, i aquest canvi adquirit passaria a les següents
generacions. (ex: el coll de les girafes és resultat de l’esforç de arribar a les fulles.) La teoria de
Lamarck es resumeix en una frase: la funció crea l’òrgan.
2.1.2.2 DARWINISME:
Charles Darwin (1809-1882) era un naturalista anglès que va aportar les idees fonamentals de
l’evolucionisme. Als 22 anys va fer un viatge arreu del món a bord del vaixell de la marina
britànica, durant els 5 anys va visitar Amèrica del Sud (illes Galápagos), Oceania i Àfrica.
No va ser fins l’any 1859 que Darwin va publicar “l’origen de les espècies”, llibre on exposa la
teoria de l’evolució.
2 idees de l’evolucionisme, exposades per Darwin i continuades des d’aleshores:
Les espècies VARIEN, no són fixes ni immutables.
Totes les espècies vives estan connectades perquè totes provenen d’un avantpassat
comú: el primer ésser unicel·lular.
Tot el món viu forma un organització, una sèrie ordenada que va des delsorganismes més simples (unicel·lulars) fins als més complexos (mamífers).
Darwin va aportar una idea essencial per explicar el mecanisme de l’evolució: la
selecció natural: La pròpia naturalesa s’encarrega de fer una tria entre les espècies
(no calen les intervencions divines).
El procés de la selecció natural funciona així:
Neixen més individus que recursos alimentaris hi ha a la Terra, per això la naturalesa
ha de fer una selecció seguint un llei implacable: La llei del més fort. Sobreviu l’ésser
més ben adaptat al medi. El feble mor. La llei del més fort descrita per Darwin té lloca tres nivells:
a)
La lluita interespecífica: Lluita entre membres de la mateixa espècie
(lideratge, per l’aliment, per la femella).
b)
La lluita interespecífica: Entre espècies diferents (carnívors contra
herbívors)
c) La lluita contra el medi: lluita contra el canvi climàtic, les sequeres,
inundacions.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
17/44
16
1.3 L’ORIGEN DE L’ÉSSER HUMÀ
L’ésser humà actual és el resultat d’una evolució que ha tingut lloc en 2 àmbits.
a)
Evolució biològica: HOMINITZACIÓ
b) Evolució cultural: HUMANITZACIÓ
Per tant els humans som la conseqüència d’un doble procés.
1. La selecció natural: igual que qualsevol altre espècie.
2.
El progrés científic i tecnològic (única dels humans).
1.3.1 HOMINITZACIÓ:
Procés d’evolució biològica que porta des dels primers homínids (australopitecs) fins l’espècie
actual d’éssers humans (homo sapiens sapiens).
Per reconstruir l’origen de la nostra espècie cal fer l’arbre genealògic de l’espècie humana.
ARBRE GENEALÒGIC DE L’ESPÈCIE HUMANA LLIBRETA
1.3.2 HUMANITZACIÓ:
Procés d’evolució dels éssers humans provocat per la cultura i la vida en societat (No per causes
biològiques ni genètiques). És tot allò après dels altres. (família, en general, de la societat)
Conseqüències de la humanització:
1.
Els humans són l’única espècie que en contes d’adaptar-se al medi per poder sobreviure,
(com fan els animals), transformem el medi. Nos no vivim al medi natural perquè hem
creat un nou medi: la societat, pobles i ciutats.
2. La vida en la societat té com a objectiu teòric evitar que es complexi la llei del més
fort, que és la que regeix al medi natural. Per tant, cal garantir la igualtat a tots davant
els drets i deures. Si no es fa així impera el Darwinisme social.
2. ESPECIFITAT DE L’ESSER HUMÀ
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
18/44
17
2.1 DIFERÈNCIES AMB ELS ALTRES PRIMATS
Hi ha 4 aspectes principals en els que trobem diferències entre els humans i els primats.
1.
Aspecte genètic: Els humans tenim 23x2 cromosomes a les cèl·lules i els
ximpanzés en tenen 24x2. A més compartim el 99% del material genètic humansi ximpanzés. Des del punt de vist genètic hi ha moltes semblances entre les dues
espècies. Cal buscar les diferències en altres àmbits.
2. Aspecte anatòmic: Hi ha unes diferències capdals entre l’anatomia humana i la
dels altres primats:
Bipedisme: la postura bípede permet mans lliures, transportar objectes,
fabricar, camp visual més ampli (defensa davant depredadors)
Cerebració: El volum del crani augmenta i això és possible per la disminució de
les mandíbules i els queixals. El desenvolupament del cervell permet la
intel·ligència i el llenguatge humans.
Mà: La mà humana té el dit polze oposat als altres dits, això permet fer la pinça,
amb la qual poden fer tasques de precisió i ens proporciona una habilitat molt
gran a l’hora de construir eines i objectes.
Cara: tenim la cara plana i el nas més gran.
3.
Diferències en el comportament o la conducta.
1)
Llenguatge simbòlic: Els animals es comuniquen però ho fan utilitzant SIGNES
NATURALS i així només transmetre poc informació. En canvi, els humans hem creat
un llenguatge a base de símbols, les paraules, que ens prometen poder transmetre
qualsevol tipus d’informació. El llenguatge humà és l’eina que ens permet aprendre
tot allò que els altres ens ensenyen, sense llenguatge no podríem transmetre tot
allò que sabem.
2) Llibertat: Els animals no trien, sempre actuen seguint el seu instint, en canvi,els
humans són lliures, sempre tenim l’opció d’escollir allò que fem. La llibertat humana
implica la responsabilitat donant allò que fem.
3) Raó i imaginació: Amb l’imaginació fem plans, projectem la nostra vida cap al futur,
i així donem sentit al nostre present. Per tant, gràcies a la imaginació no estem, com
els animals, lligats al moment present, sinó que ens podem deslligar del que ara
mateix estem fent.
Amb la raó, elaborem els passos, la metodologia que necessitem per arribar als
objectius que la imaginació ens proposa. “Gràcies a la raó, imaginació i llibertat
humana ens podem ADAPTAR a qualsevol medi i als canvis que es puguin produir a
la terra, en canvi, els animals estant perfectament adaptats al seu medi. Si hi ha
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
19/44
18
algun canvi al medi han de canviar la conducta, no poden sobreviure. Els animals
actuen segons l’instint.
4.
Diferències entre la vida social i cultural.
ANIMALS: La seva vida és exclusivament instintiva, biològica, fan allò pel que estangenèticament programats. Això implica que la major part de la conducta animal NO
és apresa, ja la tenen al seu codi genètic.
HUMANS: La major part de la conducta és adquirida, és APRESA, de la vida en
societat, dels altres. Per tant la conducta instintiva en els humans. Nosaltres ens
fem humans gràcies als altres, sense la vida en societat, sense aprendre dels altres,
no seríem humans, només seríem animals.
2.2 DIFERÈNCIA ENTRE LA INTEL·LIGÈNCIA ANIMAL I HUMANA
Durant molts segles s’havia cregut que la intel·ligència era una propietat només humana.
Aquesta forma de pensar respon al prejudici antropocèntric, una creença molt estesa que
considera l’ésser humà el centra, és a dir, diferent de tots els altres éssers vius i superior a tots
ells.
L’antropocentrisme va començar a trencar-se amb Copèrnic (s XVII) quan va eliminar el
geocentrisme i el va substituir per l’heliocentrisme. I Darwin (s XIX) va continuar la
desfeta de l’antropocentrisme en demostrar que l’espècie humana és una més entre
totes les espècies vives. Per tant, no som superiors ni privilegiats en relació a altres
espècies.
Els mamífers són els animals que tenen el sistema nerviós més desenvolupat, per això
són els que tenen més intel·ligència. Ara bé, tot i reconeixent l’existència de la
intel·ligència animal també cal aclarir les diferències de la intel·ligència humana.
Hi ha 2 grans diferències entre els 2 tipus d’intel·ligència:
a) Intel·ligència animal: És la capacitat de resoldre una solució per a cada situació.
(ex: el ximpanzé no té el concepte abstracte d’aigua.) A més els animals poden
utilitzar objectes naturals per satisfer les seves necessitats biològiques (nofabriquen eines, només aprofiten objectes de la naturalesa.
La intel·ligència animal, és doncs, una intel·ligència concreta.
b) Intel·ligència humana: És la capacitat de resoldre problemes de forma universal,
és a dir, aplicar un mateix objecte a diverses situacions. Els humans no ens
limitem a satisfer les necessitats biològiques, sinó que inventem tota una colla
d’objectes per omplir la nostra vida i ser feliços.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
20/44
19
(Ex: una pedra de sílex pot tenir múltiples aplicacions). A més els humans
fabriquem, creem objectes que ni hi són a la naturalesa, són les eines.
Per tant la intel·ligència humana és ABSTRACTE, o sigui, som capaços de crear objectes
que tenen múltiples significats i aplicacions. La prova més evident de la intel·ligència
abstracte és el llenguatge humà que consta de conceptes que no poden concretar-se en
objectes físics. (ex: conceptes abstractes: amor, justícia...)
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
21/44
20
TEMA 3: INDIVIDU, SOCIETAT I CULTURA
3.1 TEORIES SOBRE LA SOCIETAT HUMANA
La pregunta que hem d’intentar respondre:
Perquè els humans vivim en societat? Hi ha hagut 2 grans respostes o teories.
1. Perquè els humans som naturalment sociables.
2. Perquè els humans fem un pacte que ens facilita la convivència.
3.1.1 TEORIA DE LA SOCIABILITAT HUMANA (ARISTÒTIL S. IV A.C)
“L’home és un animal social (un zoom politikon) per Naturalesa”, Perquè segons ell l’ho me
només arriba a ser plenament humà dins d’una societat i dins d’una cultura. Aristòtil ho explica
detallant les conseqüències que es deriven de la vida en societat.
Les capacitats (científiques, artístiques) que l’ésser humà té només poden desenvolupar-se en
un medi social i cultural que ho permeti.
Sense societat no superaríem les nostres limitacions (si ens ho haguéssim de fer tot... No
podríem avançar)
Per tant només aconseguim realitzar-nos i per tant ser feliços quan vivim en societat. Per això,
diu Aristòtil, una persona que fos incapaç de viure en societat (asocial) o bé seria més que un
Home (un déu) o bé seria inferior als homes (animal). La humanitat ens la donen els altres, laconvivència amb altres persones ens fa ser també a nosaltres persones. ( i a la inversa, si deixem
de tenir relació amb altres persones, també deixem de ser humans.
Aristòtil aporta una prova que considera que demostra la naturalesa social humana: l’home és
l’únic ésser viu que té logos (raó, llenguatge) i amb el logos no només descrivim objectes sinó
que tenim conceptes com bé, malament, just, injust, que només tenen sentit en la vida social, o
sigui la moral o ètica és la base de la vida en societat. (els animals no tenen moralitat).
3.1.2 TEORIA CONTRACTUALISTA
La societat no sorgeix de forma espontània sinó per necessitat: Els humans s’adonen que cal
crear la societat per poder viure millor, per això fan uns pactes o contractes que donen lloc a les
societats.
Hi ha hagut diverses formes d’exposar com ha de ser el pacte social, per això hi ha diverses
teories contractualistes.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
22/44
21
3.1.2.1 THOMAS HOBBES
Hobbes va tenir una vida prou llarga 91 anys i va sofrir moltes guerres en la seva GBR i, per això,
la seva teoria tindrà com a finalitat dissenyar un pacte social que eviti les guerres.
La teoria de Hobbes segueix 3 passos:
a) Estat de Naturalesa: Hobbes planteja una hipòtesi sobre com seria la vida dels humans
abans de l’existència de la societat. Segons Hobbes com que tots els humans tenim els
mateixos desitjos (riquesa, fama i poder) inevitablement ens enfrontem entre nosaltres,
per això viuríem en un estat de guerra contínua. “L’home és un llop pels altres homes”.
En aquesta situació no pot haver-hi cap mena de progrés, no es desenvolupa ni
l’agricultura, ni l’indústria ni la ciència.
b) Pacte o contracte social: Els humans se n’adonen que no es pot viure en un estat de
guerra contínua, per això decideixen fer un pacte que asseguri la pau i la seguretat dels
ciutadans.
Aquest pacte té una condició bàsica: Els individus cedeixen a l’estat els seus drets
particulars. (La violència, la propietat, la justícia)
c) Estat civil: L’estat que sorgeix d’aquest tipus de pacte social és un estat absolutista, un
estat en el que el monarca monopolitza tot el poder i els individus són súbdits.
3.1.2.2 JEAN JACQUES ROUSSEAU (1712-1778)
Rousseau elabora una teoria que segueix els mateixos passos que la de Hobbes, però amb un
contingut ben diferent i una conclusió oposada a la de Hobbes.
a)
Estat de Naturalesa: Segons Rousseau abans de l’existència de la societat, els humans
vivíem en harmonia i sense lluites, cadascú era solidari amb els altres i es vivia en pau.
(aquest pensament ha donat lloc al “mite del bon salvatge”) Aquest estat inicial de pau
i benestar es va trencar amb l’aparició de la propietat privada i perquè llavors sorgeixen
les dificultats i, amb elles, les lluites i guerres. Per tant, Rousseau considera que la causa
dels mals de la humanitat és la propietat privada.
b) Pacte o contracte social: Segons Rousseau el pacte en el qual es basa la societat actual
parteix del respecte a la propietat privada, que és l’origen de la competitivitat i ladificultat entre les persones. Per tant, Rousseau proposa crear un nou pacte social que
NO parteixi de la propietat privada. El nou contracte social ha de basar-se en la voluntat
general o sigui, en cercar el bé comú de tota la ciutadania/poble.
c) Estat civil: Rousseau defensa l’estat democràtic o sigui, un estat en el que el poble
prengui les seves decisions a través de l’Assemblea. Això significa el final dels sistemes
aristocràtics i absolutistes, i l’inici de la República Francesa. (aquestes idees seran el
germen de la Revolució Francesa).
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
23/44
22
3.2 LES PRIMERES SOCIETATS
Hem vist teories que intenten explicar perquè els humans vivim en societat. El fet és que ja sigui
per Naturalesa o pels pactes o contractes els éssers humans vivim en societat.
L’antropologia i la prehistòria són 2 ciències socials que estudien com eren i com han evolucionatles primeres societats.
Aquestes ciències ens ajuden a entendre les formes de vida, l’evolució de la societat, els seus
mites, les escultures, les pintures, les relacions de parentiu, l’organització social i política...
Divisió dels temps prehistòrics:
1) Paleolític (2 ma – 10000 aC)
2) Paleolític inferior (2 ma – 40000 aC) Comença amb l’aparició dels homínids fins
l’arribada de l’home sapiens sapiens a Europa.
3) Paleolític Superior (40000 – 10000 aC) Fins a l’aparició de l’agricultura.
4)
Neolític (10000 – 4000 aC) Són les primeres societats sedentàries, agrícoles i ramaderes.
5)
Edat dels metalls (4000 – 900 aC)
6) Edat del Coure (4000 – 3000 aC)
7) Edat del bronze (3000 – 1000 aC)
8)
Edat del Ferro (1300 – 900 aC)
3.2.1 SOCIETATS DE CAÇADORS – RECOL·LECTORS (PALEOLÍTIC)
A partir de l’arribada de l’homo sapiens sapiens a Europa ( fa uns 40000 anys) comencen les
primeres societats.
Característiques de les societats de caçadors:
Societats igualitàries: No hi ha classificació de Jerarquies socials.
L’activitat fonamental era la caça, la pesca i la recol·lecció
Economia de subsistència o depredadora: Consisteix en obtenir els mínims recursos per
sobreviure i en l’intercanvi i repartiment equitatiu entre els membres de la tribu.
Organització social: Clans familiars. El cap del clan era l’home vell amb més experiència
i només feia tasques de conseller, mediador quan sorgeixen conflictes.
Vida nòmada: es traslladen a la recerca d’aliments i busquen aixopluc en coves, abrics,
cabanes.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
24/44
23
Primeres manifestacions artístiques, pintures rupestres (figures d’animals, escenes de
caça, escultures (venus= deesses de la fertilitat) tot això mostra de creences magnífiques
i del pensament simbòlic dels primers éssers humans (pintures de la cova d’Altimira)
3.2.2 SOCIETAT AGRÍCOLES ( NEOLÍTIC)
El pas del paleolític (pedra vella) al Neolítica (pedra nova, polida) està relacionat amb el final de
les glaciacions fa uns 9000 anys aC i l’augment demogràfic, tot plegat afavorirà l’aparició de
l’agricultura i de la ramaderia.
Característiques de les societats agrícoles:
És una societat sedentària: El conreu de la Terra (cereals, blat, ordi) i la domesticació
dels animals (porc i cabra) (El poblat de la Draga, a Banyoles)
Economia productora o d’acumulació: Gràcies a l’agricultura i la ramaderia es deixa de
viure a l’atzar , ja no es depèn exclusivament de la caça o de la recol·lecció, i es
produeixen excedents d’aliments, que poden servir o bé per fer front a èpoques
d’escassetat o bé per intercanviar bens amb altres tribus, pobles.
Societat jerarquitzada: fi de l’igualitarisme. Les primeres societats neolítiques
comencen a establir una estratificació social:
Cap de la tribu: Controla els bens materials i per tant, té un nivell de vida superior. Fa
aquest càrrec de caràcter hereditari.
Grups socials especialitzats: Persones amb oficis especialitzats com militars, artesans,teixidors.
Pagesos i ramaders.
Enterraments individuals i col·lectius: S’enterra el cadàver junt amb objectes personals
del difunt (aixovar). Això demostra l’existència de creences religioses.
Art: pintures del neolític són més elaborades, apareixen persones en diverses situacions
(rituals, balls)
3.2.3 EDAT DELS METALLS I ELS PRIMERS ESTATS
Fa uns 3500 anys aC comencen a sorgir els primers estats a l’orient mitjà (Mesopotàmia,
babilònia) després apareixeran estats a Egipte, India...
Característiques dels primers estats:
El poder queda centralitzat: Hi ha un rei, o faraó o emperador és la figura més elevada
de l’estat.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
25/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
26/44
25
3. Socialització terciària.
3.3.1 SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA
És l’etapa que correspon a la infància i és la més important perquè és la que ens aporta els
costums, creences i hàbits que ens introdueixen en la societat. Ara és quan s’interioritzwn lesnormes i els valors socials.
L’aprenentatge de les normes i els valors durant la socialització primària es realitza amb unes
característiques peculiars:
A)
La base de l’aprenentatge és la imitació: el nen imita allò que veu fer els adults,
principalment als pares i germans grans. Els pares, pels nens, són models i imiten tot el
que fan, tant si està ben fet com si no.
B)
El nen és acrític: El nen no té cap capacitat per diferenciar o jutjar si els exemples que
veu són correctes o no.
C) És un aprenentatge adaptatiu, no literal: A partir de les conductes observades el nen
les generalitza i les aplica al seu món.
D) L’aprenentatge necessita del component afectiu: cal que el nen noti que se’l estimen,
que és important per a la persona que l’està educant, que hi ha un sentiment profund, i
que no es limita l’adult a complir amb una obligació. El nen no es pot fer un aprenentatge
més aviat intel·lectual, necessita rebre afecte.
Durant la socialització primària intervenen principalment 3 agents de socialització.
1.
La família: És l’agent que té més influència sobre la criatura, a ña família és on el nen
interioritza els ROLS, els VALORS, les CREENCES, les ACTITUDS que desenvoluparà a la
vida adulta.
2.
L’escola primària: hgÉs un factor de socialització que complementa la tasca de la família,
però mai pot substituir-la. La família és qui transmet i en general, l’educació, l’escola pot
ajudar a remarcar allò que a casa es transmet. A l’escola s’aprenene els HÀBITS que
seran molt importants per a la vida adulta:
-
Hàbits higiènics
-
Hàbits d’estudi
-
Hàbits de contacte
3. Els mitjans de contacte (comunicació): Principalment la TV i internet són els mitjans que
més afecten als nens, però cal que els pares supervisin allò que miren els seus fills. Els
mitjans poden tenir una influència molt positiva, però també molt negativa. Per una
banda hi ha programes que exploten la mala educació i, per l’altre, si la personalitat
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
27/44
26
encara no està formada o és molt vulnerable, es crea l’efecte de la UNIFORMITZACIÓ de
conducte.
3.3.2 SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA.
És l’etapa que correspon a quan la persona es fa gran i, per tant, entre nous montsinstitucionals i el món laboral, el món financer, el món de l’administració etc. Ara és quan
s’aprenen funcions relacionades amb les PROFESSIONS i la maquinària administrativa: el
pagament de factures, els sindicats... En aquesta fase de la socialització l’element efectiu perd
importància, perquè la persona aprèn a complir el seu rol personal separant-lo de la seva
íntima, de les seves preocupacions personals.
3.3.3 SOCIALITZACIÓ TERCIÀRIA
Aquesta etapa no sempre té lloc, cal que es duguin unes circumstàncies concretes.
Definició: Procés que consisteix en l’adquisició de valors, de rols i actituds que són nous per una
persona a causa d’uns canvis molt radicals. Hi ha dues causes principals que provoquen aquesta
resocialització:
a) L’emigració a un país amb una cultura molt diferent.
b)
Canvis radicals a la vida de l’individu
3.4 CULTURALISMES
Davant el fet que persones amb cultures diferents comparteixen el mateix espai social, o sigui,
davant la diversitat cultural, poden adoptar-se diferents postures:
1. Etnocentrisme o Monoculturalisme
2. Relativisme cultural o Multiculturalisme
3.
Integració cultural o Interculturalisme
3.4.1 ETNOCENTRISME
Aquesta actitud és la dels que consideren que la seva cultura és la norma, el criteri per acabar i
jutjar els altres. És una actitud molt generalitzada perquè la persona acostuma a creure que allò
que es fa a casa seva , el seu país, a la seva cultura, és el més normal. Però, amb la maduresa de
l’individu seria desitjable que entengués que les altres cultures són tant vàlides com la pròpia.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
28/44
27
L’etnocentrisme porta associades unes conseqüències nefastes per a la convivència:
a) Falta d’interès en comprendre les altres formes de vida, les altres cultures.
b)
Sentiment de superioritat respecte a les altres cultures.
c)
S’exigeix l’Assimilació dels grups culturals minoritaris a la cultura majoritària, és a dir, la
renúncia de la cultura minoritària.
Finalment, l’etnocentrisme condueix a percebre les altres cultures com amenaces per a la
supervivència de la cultura pròpia. Això provoca l’aparició d’ideologies polítiques molt perilloses
com el racisme, la xenofòbia, el patriotisme fanàtic i, en general, l’odi al que és diferent per
qualsevol característica que es considera nefasta (ex: els pobres, discapacitats, homosexuals...)
3.4.2 RELATIVISME CULTURAL O MULTICULTURALISME
Aquesta és l’actitud que sorgeix com a reacció en contra de l’etnocentrisme. La seva propostaconsisteix en analitzar cada cultura des dels seus propis valors, en comptes de fer-ho des dels
valors d’una cultura aliena.
Per tant, la idea bàsica d’aquesta postura és que no hi ha cap cultura superior a una altra i, per
això, cal respectar totes les cultures.
Tant mateix, aquesta actitud pot desembocar en unes conseqüències no desitjables a causa de
la falta total de crítica cap a les diverses cultures humanes. Hi ha dues possibles conseqüències
negatives del relativisme cultural:
a)
L’acceptació de qualsevol acte comés pels membres d’una societat justificant-lo per la
tradició cultural d’aquella comunitat. Aquesta absència de crítica pot arribar a permetre
violacions dels drets humans. Com per exemple: l’ablació del clítoris, la venda de nenes
en matrimoni, la lapidació.
b)
La defensa estàtica de les cultures, també anomenada model d’Agregació: Si només es
defensa la igualtat de totes les cultures però evitant el contacte entre elles, aleshores
no hi ha relació entre les persones i s’acaben aïllant els diferents grups culturals formant
guetos. Aquest model s’ha implantat en molts països com, sobretot, els anglosaxons,
com EUA.(China town)
Finalment la conseqüència del relativisme cultural mal aplicat és que acaba justificant
precisament allò que volia combatre, que és el racisme. “Jo no sóc racista, però cadascú a casa
seva”.
3.4.3 INTEGRACIÓ CULTURAL O INTERCULTURALISME
Aquesta actitud és la més correcta per aconseguir una bona convivència entre persones que
comparteixen el mateix espai però tenen cultures diferents.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
29/44
28
El punt de partida d’aquesta actitud és considerar ciutadà a tota persona que viu en aquell país
o ciutat. Ex: és ciutadà manresà tot aquell que viu a Manresa, sigui quin sigui el seu lloc de
naixement, la seva llengua familiar, la seva religió..)
A més, des d’aquesta postura es perceben les persones que vénen d’altres llocs com una riquesa,
com una forma d’aprendre nous coneixements i una manera d’eixamplar els punts de vista perentendre millor el món.
L’objectiu que es persegueix és evitar caure en els perills que queien tant l’etnocentrisme com
el relativisme cultural:
a)
L’assimilació: exigir la renúncia de la cultura d’origen.
b) L’agregació: Evitar el contacte entre cultures.
Tot això condueix a la marginació.
La proposta de la integració cultural és que, per una banda, cada persona pugui conservar les
seves arrels culturals, però alhora, també ha d’esforçar-se per adaptar-se a la societat d’acollida
(ex: aprendre la llengua, complir les lleis del país, respectar els costums.) Però d’altra banda des
de la societat d’acollida també cal posar mitjans per ajudar a la integració dels nouvinguts (ex:
organitzar cursos per aprendre l’idioma, organitzar activitats que fomentin el coneixement de
les persones com partits de futbol...)
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
30/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
31/44
30
Problema: Pot passar que una societat tingui lleis o normes que vagin en contra dels
valors morals, o sigui a vegades hi ha lleis immorals. (Ex: la llei que obliga a una dona
violada a casar-se amb els seu violador; la lapidació, la pena de mort)
Cada societat té una moral determinada, i per reconèixer quins són els valors morals
predominants en cada lloc hi ha uns indicis que els posen de manifest:
c) El dret: Les lleis presents en una societat revelen el tipus de moral que hi predomina.
(Ex: un país que tingui en el seu ordenament jurídic una llei que obliga a una dona violada
a casar-se amb el seu agressor demostra una moral masclista, la llei de la pena de mort
una moral venjativa.)
d) El llenguatge: En la parla habitual fem servir més expressions que demostren els nostres
valors morals, allò que socialment es considera moral i el que es considera acceptable.
4.1.2 DIMENSIÓ PERSONAL
Hem vist que les normes i els valors morals els aprenem de la societat. Per tant una part
important de la moral l’adquirim dels altres. Però, el compliment d’aquestes normes depèn de
cadascú. A més, una persona adulta que es limita a complir els usos socials i les normes només
perquè és el que fa tothom, però sense fer cap reflexió personal sobre la conveniència o no de
seguir aquestes normes, aquesta persona és moralment immadura, té una moral infantil. Per
tant, de tot això es desprèn que la moral té una vessant inevitablement personal, que obliga a
cadascú a reflexionar per saber com ha d’actuar en cada cas concret. (Ex: la norma que diu que
cal dir la veritat, en algunes circumstàncies, potser que calgui vulnerar-la.)
Quan hem de decidir per nosaltres mateixos quina és la millor opció a l’hora d’actuar sovint ens
trobem davant conflictes o dilemes morals. L’única manera de trobar una sortida als dilemes
morals és que la persona reflexioni ha de valorar racionalment els pros i els contres de cada
alternativa i prendre la decisió que cregui més assenyada.
4.2 L’ÈTICA
Etimològicament el terme ètica prové del grec ethos, que significa comportament, caràcter,
manera de ser d’un mateix. Amb el pas dels segles aquesta paraula ha pres un significat més
concret: ètica és una branca de la filosofia. Ètica és la part de la filosofia que estudia les diverses
morals per tal d’establir si les normes morals tenen una base racional, o si només parteixen de
tradicions o costums que atemptin contra els drets humans.
Si no es pogués criticar cap norma moral ens trobaríem que qualsevol bestiesa s’hauria de
complir perquè sí, “perquè són les normes” (ex: si en un lloc es tortura o si es talla el clítoris a
les nenes no es podria qüestionar).
L’objectiu de l’ètica és doble:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
32/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
33/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
34/44
33
es creu legitimada per saltar-se la norma. Per algú que es troba en aquest nivell de moralitat la
justícia és allò que convé a l’individu, com que els interessos de cadascú van canviant segons les
circumstàncies també canvia allò que es considera just.
4.3.2 NIVELL CONVENCIONAL
Aquest nivell correspon a la majoria de la població adulta, i es troba en un estadi intermedi de
maduresa moral, per tant la major part dels adults no són moralment madurs, segons l’estudi
fet per Kohlberg. Una persona que es troba en aquest nivell té com a màxima moral (com a guia
per actuar) complir bé el seu rol assignat per la societat i seguir l’ordre establert.
Els criteris que té en compte la persona són: 1) La persona fa allò que els models col·lectius
estableixen. Per tant, fa allò que agrada als altres per no defraudar-los o decebre’ls. (ex: estudio
perquè els meus pares esperen de mi) b) La conducta que es considera correcte és obeir a
l’autoritat, sense pensar si allò que s’ordena és correcte des d’un punt de vista moral. (Ex: “Faig
el que m’han manat perquè vull quedar bé”)
En aquest estadi de desenvolupament morat la definició de justícia és allò que digui la llei, o allò
que la gent considera normal.
4.3.3 NIVELL POSTCONVENCIONAL
És el novell que correspon a la Maduresa moral però, segons l’estudi fet per Kohlberg, només hi
arriba el 25% de la població adulta.
La base d’aquest nivell de moralitat és que l’individu comprèn que abans que la llei, abans quecomplir allò que la societat considera com a correcte (=convencional) hi ha els principis morals
universals.
Normalment cal complir la llei ja que és el fonament de la bona convivència. Però, hi ha
circumstàncies en que un individu dotat de consciència moral i amb principis morals sòlids
considera que cal no obeir una determinada llei, quan aquesta llei vulnera aquests principis
morals.
En aquest darrer estadi de l’evolució moral la persona assoleix l’Autonomia moral, això significa:
1)
La persona es dóna a si mateixa la llei moral (autos= un mateix, nomes=llei) o sigui, n oes limita a seguir el model social o el que l’autoritat estipuli. Per això, l’individu madur
moralment flexibilitza el compliment de les normes o lleis en favor dels principis morals
(ex: és més important salvar una vida humana que respectar un semàfor en vermell)
2)
Quan s’aconsegueix la maduresa moral les persones sempre són tractades com a fins,
mai com a Mitjans. (ex: les persones no som clínex, no com “ de usar y tirar”)
Antonio Machado, el poeta espanyol del segle XX, va expressar aquesta idea que rebutja la
utilització mercantil de les persones amb uns versos molt coneguts: “Todo necio confunde valor
y precio”
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
35/44
34
La persona que finalment entén la primacia dels valors morals passa per sobre de tot el respecta
a la Dignitat i als Drets Humans.
Ara la definició de justícia és: Allò que respecte la dignitat, la igualtat, la llibertat i els drets
humans.
4.4 LLIBERTAT I DETERMINISME
Els humans tenim dues classes de llibertat:
1) La llibertat externa: és la llibertat de moviment o física, també se l’anomena llibertat política
(ex: les tiranies o dictadures tanquen a la presó als dissidents)
2) Llibertat interna: la llibertat de pensament o de la voluntat, o també llibertat moral. (ex:
aquesta llibertat en la podem prendre quan ens manipulem la nostra voluntat, ja sigui amb“rentats de cervells” com fan les sectes, o d’una forma més subtil, a través de la publicitat, de la
televisió)
Per les dues classes de llibertat la que és més important és la interna, ja que és la que de debò
ens dóna la llibertat.
La llibertat externa no val res si no tenim llibertat d’escollir a on volem anar.
En relació a l’existència de la llibertat de la voluntat (llibertat interna, que és la que interessa a
la filosofia) existeixen dues grans teories:
4.4.2 TEORIA INDETERMINISTA:
És la teoria que accepta la llibertat humana però ho fa admetent la importància d’una colla de
factors que condicionen les eleccions de la voluntat. Per tant, l’indeterminisme no defensa la
llibertat absoluta, sinó que hi ha uns elements que afecten de forma important la nostra
conducta:
1) El comportament genètic, hereditari (temperament)
2)
L’educació (família, amics, escola, TV)
3)
Nivell econòmic, social.
Però, tot i admetre la importància d’aquets factors sempre queda un espai per a la llibertat de
la voluntat, és a dir, som responsables dels nostres actes. Per tant, cal distingir entre:
Determinació: Eliminar totalment la llibertat individual
Condicionament: Admetre la importància d’uns factors que afecten la conducta sense
eliminar la llibertat individual.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
36/44
35
4.4.1 TEORIA DETERMINISTA:
Es la teoria que nega la llibertat humana ja que els humans formem part del món físic, som
part de la naturalesa. Per tant estem sotmesos a les lleis físiques com a qualsevol altre ésser
natural.
Segons aquesta teoria la llibertat humana és una il·lusió que neix del desconeixement de les
causes que influeixen en la nostra conducta.
Tot i que la filosofia majoritàriament es decanta a favor de l’indeterminisme ja que és la teoria
que manté la llibertat humana, però al llarg de l’historia s’han succeït diverses teories
deterministes. Tot seguit 3:
4.4.1.1 EL DESTÍ
Aquesta teoria parteix de la base que hi ha llei universal o cosmològica que regula tots elsesdeveniments que tenen lloc arreu incloses les persones, és el Destí. Aquesta llei segueix un
curs inevitable o fatal per tant les coses passen sense que puguem evitar-les
L’estoïcisme (corrent filosòfic aparegut el segle IV abans de Crist) defensa aquest
determinisme també a les tragèdies gregues és ben patés aquest pensament
determinista. (Tragèdia d’Edip)
Els estoics van adoptar una postura curiosa per enfrontar-se al determinisme que ells seguien,
Van distingir 2 mons:
a)
El món exterior: Tot allò que depèn de la naturalesa o amb la política no pot ser canviatper l’individu, ja que tot el món exterior està regulat per la llei Universal. A més, si algú
intenta canviar alguna cosa de la societat o de la política no només no se’n sortirà sinó
que a més sortirà malparat. Per tant, la millor postura que cal prendre a la vida és la
INACTIVITAT, la Passivitat, no voler canviar res.
(Cal situar l’estoïcisme en el seu marc històric que era l’Imperi, bé sigui el d’Alexandre
el Gran o el Romà, èpoques on l’individu no hi comptava per a res.
b) El món interior: És l’àmbit exclusiu de l’individu on ningú (ni tant sols l’emperador) pot
entrar. Aquí és on el savi aconsegueix la felicitat, perquè és qui sap viure Impertorbable,o sigui, aconsegueix que res del que passi al món exterior pugui trencar la seva pau
interior.
Exemple: Sèneca quan sap que el volen assassinar, ell mateix posa fi a la seva vida demostrant
així que ningú podia arrabassar-li el seu equilibri intern.
4.4.1.2 LA PREDESTINACIÓ
Al segle XVI es va produir la reforma protestant encapçalada per Martí Luter. Luter va expressar
la teoria teològica de la Predestinació: Déu és omnipotent i coneix el destí de tots nosaltres des
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
37/44
36
del moment del naixement, per tant no podem canviar el nostre destí pels diners que donem a
l’Església.
La predestinació és la versió religiosa del determinisme. El món catòlic va contraatacar amb la
contra reforma dient que tot i que Déu ho sap tot, ens ha creat als humans amb llibertat i, per
tant, podem escollir la mena de vida que vulguem.
4.4.1.3 EL REDUCCIONISME
Són les teories que neguen la llibertat individual a partir del que alguna ciència estableix. Hi ha
diversos determinismes científics però tots comparteixen un mateix denominador: el
Reduccionisme. Consisteix en reduir a una sola causa l’explicació d’un fenomen que, en realitat,
en té varies de causes. (ex: afirmar que la causa dels accidents de trànsit és el malestar de les
carreteres és caure en un reduccionisme) 3 determinisme científics:
a)
Determinisme biològic: Aquesta teoria sosté que tots els éssers vius estan sotmesos alsseus instints, i els éssers humans som una espècie animal més. Per tant els humans quan
actuem no fem altre cosa que seguir els instints. Així, conductes que volen fer passar
com a normes morals no són res més que instints biològics. (ex: la norma del respecta a
la propietat privada només és l’expressió de l’instint de supervivència, ningú accepta
que li prenguin el seu aliment, el que és seu.
Crítica al determinisme biològic: És cert que els éssers humans tenim, com la resta d’animals
instints. Però, a més d’instints tenim raó, intel·ligència, i aquesta és la que ens diu si els
instints els hem de seguir o no. Per tant, som lliures d’actuar instintivament o racionalment.
(en canvi, els animals no poden triar, ells obligatòriament han de seguir l’instint)
b)
Determinisme sociològic: Aquesta teoria defensa que tots els fenòmens culturals (la
religió, l’art, la moral...) són resultat de l’influencia que la societat exerceix sobre els
individus.
Crítica al determinisme sociològic: És cert que les normes morals tenen una dimensió social, ara
bé, això no justifica èticament les normes que imposa una societat. Per tant, cal distingir entre
l’origen de moltes normes (que és la societat) i la seva justificació, això correspon a l’individu.
Només la Reflexió personal pot dir si la norma que posa la societat és o no justa. Si les normes o
lleis no poguessin ser criticades per l’individu, aleshores les normes s’haurien de complir perquè
si, perquè són les normes. (ex: la pena de mort)
c)
Determinisme psicològic: Sigmund Freud (Metge del segle XX i creador de la teoria
psicoanalítica) defensa l’existència d’un “superjò” o consciència moral que apareix entre
els 4 i 6 anys en totes les criatures. Aquest superjò és inconscient, o sigui, l’individu quan
es fa gran no és conscient de quan actua està complint les normes i prohibicions que té
interioritzats a la seva ment des de petit.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
38/44
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
39/44
38
2) La felicitat d’una persona mai pot justificar cometre injustícies o fer mal als altres.
Hi ha gent que confon la felicitat amb el seu benefici personal, encara que això
impliqui fer mal bé ka vida dels altres
Per solucionar aquests 2 problemes, l’ètica proposa DISTINGIR dos conceptes:
A) JUSTICIA: És allò que pot EXIGIR-SE a qualsevol persona imparcial que vulgui viure de
formal moral. Ser just és saber posar l’interès comú, general per sobre de l’interès
personal.
B) EL QUE ÉS BO: Es refereix el que proporciona la felicitat i, això depèn de cada persona
, sempre i quan respecti la justícia. La felicitat no es pot imposar a tothom de la
mateixa manera, només s’aconsella, no s’exigeix.
Davant la dualitat entre el que és bo i el que és Just, l’ètica intenta aclarir aquesta aparent
oposició amb dues classes de teories:
4.5.1 ÈTIQUES DE JUSTÍCIA O DE MÍNIMS
Són aquelles teories que s’ocupen dels Deures de la Justícia que són Exigibles a qualsevol ésser
racional ja que són els mínims necessaris per poder viure plegats. (Recordar els drets humans
Universals)
4.5.2 ÈTIQUES DE MÀXIMS
Són aquelles teories que ofereixen models de vida ideals, o sigui, aconsellen seguir
determinades formes de vida per tal d’aconseguir la felicitat. Aquestes teories no exigeixen que
tothom segueixi els seus consells perquè no hi ha un únic model de felicitat.
Resum: “La justícia s’exigeix, la felicitat s’aconsella”.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
40/44
39
TEMA 5: MODELS DE DEMOCRÀCIA
5.1 LA DEMOCRÀCIA I LES SEVES ARRELS
Democràcia és un terme grec i la seva definició etimològica és Demos significa poble i Cratos
significa poder o govern “Govern del poble”
Abraham Lincoln un dels primers presidents dels EUA i qui va abolir l’esclavitud, va elaborar
una definició de democràcia molt interessant: “Democràcia és el govern del poble, pel poble i
per al poble”
Del poble: pertany al poble Pel poble: format, constituït pel poble Per al poble: Al servei del
poble
Però, la democràcia, actualment, presenta importants diferències, com ara:
1)
Falta de participació de molta població en les eleccions
2)
Els nombrosos casos de corrupció entre els càrrecs públics (Però cal dir que la
corrupció no és un problema exclusiu de la democràcia sinó de qualsevol sistema
polític)
3) Només governen els partits majoritaris (però, que passa amb les opcions polítiques
minoritàries?
Tanmateix, la democràcia també té aspectes molt valuosos. Winston Churchill va dir: “ La
democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics” Els 2 grans elements que fan de lademocràcia el règim polític més bo dels fins ara creats per la humanitat són:
- La sobirania popular: El poble és l’únic que legitima l’autoritat dels polítics (en canvi,
en totes les altres formes de govern això no passa com el dret diví, el cop d’estat, la
tradició hereditària..)
- La llibertat: En una democràcia els ciutadans tenen garantits els drets individuals o
civils: la llibertat d’expressió, de consciència, sexual, política..
La democràcia actual prové de 3 arrels o orígens:
5.1.1 L’ARREL GREGA
A Atenes, un destacat estadista i militar anomenat Pèricles va fundar la democràcia (449 aC).
Quines Diferencies i semblances hi ha entre aquella democràcia i l’actual?
Diferències:
1.
Només els ciutadans gaudien dels drets de la democràcia, però, s’havien de reunir una
colla de requisits per tenir la ciutadania: - Ser home (no dona) – Ser atenès i fill
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
41/44
40
d’atenesos (No estrangers, pobles del costat) – Ser lliure (No esclau) – Ser major d’edat
(Més de 30 anys)
Els historiadors calculen que dels 200000hab que podia tenir Atenes s V aC, només uns 40000
serien ciutadans, però , per primer cop a l’historia els ciutadans no nobles tenien accés al
poder.
2.
La democràcia atenesa era una democràcia Directa: els ciutadans assistien
personalment a les assemblees (en canvi, la nostra democràcia és representativa,
escollim, algú que representa els nostres interessos). Cal recordar que les polis (Ciutat-
estat) eren independents i tenien unes dimensions que permetien que els ciutadans
assistissin personalment als consells i assemblees.
3. La vida pública (política, és a dir, tot allò que és de la ciutat, que és de tots) no estava
separada de la vida privada: pels atenesos la vida habitual, el seu estil de vida,
comprenia estar al cas i preocupar-se per allò que és comú, que pertany a tots. Si algúes desentenia dels assumptes públics se l’anomenava “idiotés” (en canvi, a l’actualitat
moltíssima gent no té cap interès en la política)
Semblances:
1.
La base de la democràcia és que els polítics han d’aportar raons, justificar perquè
proposen les seves iniciatives i Debatre i Discutir quina és l’opció més beneficiosa pel
bé comú del poble.
2.
Per tant, el debat Racional ha de ser el principi de la democràcia, valorar els pros i
contres de les opcions i no limitar-se a comptar vots (l’arimetria parlamentària).
3. L’educació cívica: cal educar la ciutadania per tal que qualsevol persona que arribi a
ocupar un càrrec públic ha d’entendre que està al servei de la comunitat, i no per
obtenir beneficis personals. A més els ciutadans han de ser conscients dels seus deures
com a membres d’una societat democràtica. Tot això vol dir que cal educar amb valors
morals als ciutadans.
5.1.2 L’ARREL REPUBLICANA
Amb la Revolució Francesa (1789) s’acaba la legitimació divina del poder que havien utilitzat lesmonarquies absolutitstes fins llavors. Ara s’instaura la República.
Les democràcies actuals han rebut de la Revolució Francesa una sèrie de principis fonamentals:
1)
Els governants només poden tenir el poder polític si reben el consentiment del poble
(s’han acabat les formes antigues de legitimació del poder polític, com ara, l’herència o
el dret diví.)
2)
Els governants només conserven el poder si l’utilitzen pel bé comú; però si es demostra
que utilitzen la seva autoritat pel benefici propi, aleshores el poble té dret a fer-los fora.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
42/44
41
3) Com que a la societat hi ha interessos diversos (els propietaris tenen uns interessos
oposats als dels treball) cal trobar un mecanisme per tal que aquesta diversitat estigui
representada a les institucions de l’estat. Així van crear-se els Partits Polítics.
4) Els ciutadans hem de ser educats cívicament, o sigui, se’ns ha de transmetre una colla
de valors morals, o sigui, entendre que la funció pública és un servei per a tota lacomunitat, i no una forma d’obtenir uns beneficis particulars. Aquesta educació cívica
és el que els antics anomenen la “virtut política”: l’honradesa, l’honestedat i la justícia.
5.1.3 L’ARREL LIBERAL
A partir del segles XVIII i XIX a Anglaterra sorgeix un corrent de pensament burgés anomenat
liberalisme. D’aquest liberalisme surten unes idees que esdevenen bases molt importants per a
les actuals democràcies.
1)
Constitucionalisme: Totes les democràcies estan regulades per una constitució (una deles primeres fou “Bill of Rights” d’Anglaterra) Amb la constitució s’estableix el marc legal
de totes les altres lleis que es facin al país. La constitució ha de ser aprovada pel poble.
2) Drets i deures individuals. Els sistemes democràtics garanteixen a tots els ciutadans uns
drets i deures que estan recollits a la constitució. Són els anomenats drets civils.
3) Separació de poders: l’estat està compost per diferents poders:
- Executiu: Govern (encarregat de fer complir les lleis)
-
Legislatiu: Parlament (encarregat d’elaborar les lleis)
-
Judicial: Jutges (Sancionen als qui no compleixen la llei)
L’objectiu de separar les persones que ocupen els diversos poders de l’estat és evitar
que ningú abusi del poder, o sigui, evitar la corrupció.
4) El quart poder: la premsa (TV, ràdio, diaris, Internet) és un element clau per garantir la
transparència i el control dels governants. En una democràcia és fonamental la llibertat
de premsa per protegir els ciutadans dels mals polítics.
5.2 EVOLUCIÓ DELS MODELS DEMOCRÀTICS
A partir del s XIX als països occidentals es van instaurant les democràcies. Però la manera de
concebre i d’aplicar aquesta democràcia no ha estat sempre igual. Hi ha hagut 4 models de
democràcia:
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
43/44
42
5.2.1 LA DEMOCRÀCIA COM A PROTECCIÓ
Alguns filòsofs defensors d’aquest model són Jeremy Benthan i James Mill. L’objectiu de la
democràcia és Protegir la llibertat i els drets individuals. Però, darrere d’aquest model de
democràcia hi havia una classe més important al s XIX, que era la burgesia, per això quan es diu
que cal protegir la llibertat en realitat sestà dient que cal protegir la llibertat comercial, que ésla que de debò interessava a la burgesia. Els filòsofs burgesos defensors d’aquest model
parteixen d’una idea de l’ésser humà molt definida: L’ésser humà és bàsicament egoista, sempre
busca el seu benefici propi, per això cal elaborar un sistema polític que estableixi uns Mecanisme
de control que evitin que aquest egoisme acabi per desfer la llibertat amb l’abús de poder p er
part dels qui governen.
Així doncs, la democràcia és el sistema polític que posa en marxa un seguit de mesures per evitar
la destrucció de la llibertat. Les principals mesures o mecanismes de control dels governants
són:
1) Eleccions periòdiques: És el procediment pel qual el poble revalida o substitueix els
seus governants.
2) Separació de poders: Cal assegurar que no hi hagi abusos de poder, per això es
divideixen els diferents poders de l’estat en mans de persones diferents.
3)
Sufragi Universal: Totes els ciutadans tenen vot i cada vot té el mateix valor (però
abans, s XIX, el sufragi era censatari, o sigui els pobres no podien votar i fins al segle
XX no va haver vot femení)
4)
La regla de la majoria: Quan no s’aconsegueix arribar a un acord o consensmitjançant el debat i la discussió racional, s’utilitza la votació de les diferents opcions
i es pren la decisió seguint la regla de la majoria.
5) La democràcia ha de garantir que les llibertats de les persones quedin assegurades:
La llibertat d’expressió, la llibertat de consciència, llibertat de premsa...
CONCLUSIÓ: Aquest model de democràcia considera que l’estat no ha d’intervenir en els
assumptes privats, ha de ser una mena d’àrbitre o de mediador quan surten conflictes.
Altrament s’ha de deixar que els ciutadans visquin com els sembli. Però com que la classe que
defensava aquest model és la burgesia, la llibertat que volen garantir és la comercial . Així, novolen que hi hagi impostos o si n’hi ha que siguin baixos, això comporta la pèrdua de servei s
públics.
5.2.2 LA DEMOCRÀCIA COM A DESENVOLUPAMENT
Els màxims representants d’aquest model són els filòsofs Jean-Jacques Rousseau i John Stuart
Mill. Segons aquest la democràcia ha de tenir com a objectiu aconseguir la millora de les
persones o sigui, facilitar el seu desenvolupament moral i humà. La democràcia no ha de limitar-
se a controlar l’egoisme dels governats, ha de tenir objectius més elevats.
-
8/18/2019 T. 1,2,3,4,5.pdf
44/44
Segons aquest model (que és una reacció en contra del model de la democràcia com a protecció)
l’ésser humà no és un simple productor i consumidor, no som només éssers comercials, sinó que
les persones tenim una dimensió moral, som éssers lliures, i el que ha de buscar la democràcia
és precisament construir una societat justa, igualitària i solidària, per això cal l’educació dels
ciutadans en els valors morals.
CONCLUSIÓ: La democràcia ha de ser el sistema polític que permeti millorar l’humanitat (No ha
de limitar-se a l’aspecte econòmic o mercantil). Per això l’objectiu de la democràcia és
transmetre una Educació moral als ciutadans que faci de la justícia la igualtat i la llibertat els
valors suprems, en comptes de permetre la corrupció i l’abús de poder dels polítics. El bé comú
ha de ser l’únic objectiu dels governants, mai el seu profit particular.
5.2.3 LA DEMOCRÀCIA ELITISTA
Els representants d’aquest model són Max Weber i Joseph Schumpeter. Aquest model sorgeix
com a reacció en contra de l’ idealisme que consideren que té el model de la democràcia com adesenvolupament, la visió de la democràcia elitista pretén ser Realista, o sigui, descriure com
funciona realment la política.