suplement traslladaran la parada de taxis de güellindependent.cat/gracia/independent_365.pdfsense...

365

12 d

e no

vem

bre

de

2010

El caos pel trànsit al carrer Olot i el col.lapse a Larrard pel bus turístic van centrar el debat del darrer consell de barri de la Sa-lut, celebrat dimarts. Els veïns –en menor número que els re-presentants de l’administració- van insistir en la seva majoria en unes demandes que tot i no ser

noves les solucions es queden en promeses. No obstant, el regidor del Districte Guillem Espriu es va posicionar a favor d’un trasllat de la parada de taxis que hi ha al carrer Olot al carrer Larrard, per evitar el col·lapse amb què han de conviure els veïns d’aquesta part del Park Güell. El regidor

socialista va assegurar que exigi-ria una resposta formal per part de l’Institut del Taxi, tot i que ja els havien demanat una resposta fa uns mesos. Fonts de l’Institut del Taxi, però, han apuntat que la solució ha de passar per una ampliació de la parada.

Pàgina 8

Traslladaran la parada de taxis de Güell

Antonieta Cot Miralpeix, una bibliotecària compromesa amb la Generalitat republicana, ha estat la personalitat proposada pel Consell de Dones i accep-tada pel grup de treball de no-menclàtor per batejar la nova biblioteca de Penitents. La idea es portarà al ple del 30 de novembre i Barcelona només l’haurà de ratificar.

Pàgina 5

Cot, nom de la ‘biblio’ de Penitents

Albert JAné

MiriAM AlkAsM

sumari

5PARLAMENT 2010Laia Bonet (PSC): “Ara no toca parlar de l’Hereu candidat”

SuplementDE VERD

El sistema de retorn d’envasos s’explica a Gràcia

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

12 de novembre de 2010l’independent

El nom de la bibliotecària Antonieta Cot MIralpeix per a la biblioteca de Penitents pot haver sorprès a més d’un però la història de la gestació de la proposta no està gens malament. Si bé és cert que el mèrit se l’emporta el Consell de Dones, el grup de treball de nomenclàtor s’ha deixat convèncer indirecta-ment per obra i gràcia d’un altre bibliotecari: Àlex López, el portaveu d’ERC. El pacte s’havia tancat feia una setma-na i a les dones els va agradar que la proposta vingués d’un home que ha fet valer els valors bibliotecaris.

Adreceu les vostres cArtes, AMb un MàxiM de 15 línies, indicAnt el vostre noM, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independentc/ lA perlA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A [email protected]. tAMbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Gràcia està perdent pluralitat i diversitat. Ho apuntàvem fa un parell de setmanes a la vista del tancament del Martin’s, dels canvis urbanístics a Vallcarca i ara del tancament del bar Resolís a l’epicentre del barri gitano, a la plaça del Raspall. Aquest últim anunci, que ha anat acompanyat d’una forta rumorologia sobre el traspàs del negoci a l’emergent col.

lectiu xinès de bars, pren una nova dimensió aquesta setma-na amb la nostra notícia de portada: la Unió Gitana de Gràcia tanca la seva seu per problemes econòmics. I l’impacte social d’aquesta decisió és fort. Atenció, la Unió no s’acaba com a

entitat però significativament, després de la marxa fa uns mesos de l’Oncle Manel i de Ri-card Blasco, admet que la crisi li ha passat factura fins al punt de fer passar a millor vida el seu local.Amb el tancament del Resolís

i de la seu de la Unió Gitana no s’acabarà la Gràcia gitana perquè, afortunadament, els veïns d’aquest col.lectiu fa segles que estan afermats al barri i la Vila no s’entendria sense aquesta part inalienable de graciencs; i la prova és que el tancament de la seu de la Unió Gitana anirà acompanyat de mesures com el probable trasllat de les classes de repàs que es feien al local a un dels mòduls prefabricats de l’es-cola L’Univers, ubicada provisionalment a la plaça del Poble

Romaní. A la Gràcia gitana hi farà més fred però encara es mantindrà una certa calor.Però sí que, arribats a aquest punt de la història, cal mirar enrere i endavant i advertir que la Vila ha perdut en els últims anys la part de Festa

Major que organitzaven els gitanos, que ara perd establi-ments i que perd locals. Que la Festa Major està molt bé amb les festes alternatives a la plaça del Raspall però que res ha tornat a ser com abans, quan la millor festa era veure els nois i noies gitanos ben clenxinats a les grades del Poble Romaní. Que era impagable veure el Gato Pérez a les taules del Resolís o els veïns paios i gitanos compartint tapes. Que la seu de la Unió Gitana servia de punt de trobada de músics a punt de fer anar l’impagable ventilador que es va inventar en aquests carrers El Pescaílla. Que cal mirar endavant però empènyer entre tots perquè la Gràcia gitana recuperi el mús-cul de tota la vida.

Ja fa uns quants anys que vaig començar a col.

laborar amb L’Indepen-dent escrivint articles per la Contra. Avui, amb dolor i recança, m’he posat davant del teclat per explicar-vos que, al meu entendre, la revista que teniu a les mans ha traspassat uns límits que no puc acceptar i que, per tant, plego.Per tal d’entendre el que dic remeto el lector que hi estigui interessat a mirar-se el número 353 corresponent al 23 de juliol d’aquest any, on Mike Ibáñez hi publica-va l’article ‘Cas VII/10. Banderofòbia’. També el convido a rellegir l’edito-rial del número 359, cor-responent a l’1 d’octubre, en què la revista, malgrat dir-hi que “costa fer un editorial que justifiqui la violència” ho acaba fent

en el cas de la destrossa de la llibreria Europa i d’alguns al-darulls més del dia de la vaga general al.legant la “situació social que s’arrossega al carrer des de fa mesos”. I finalment

Fragment del manifest amb motiu de la visita del Sr. Ratzinger a Barcelona. Nosaltres, dones feministes de Catalunya, manifestem el nostre rebuig i la nostra in-dignació per l’arribada del Sr. Ratzinger al nostre país i a la nostra ciutat. No li reconei-xem cap autoritat ni política ni moral sobre nosaltres. Denunciem la seva hipocre-sia quan es manifesta a favor de la vida (quina vida?) i en canvi rebutja les investiga-cions científiques relaciona-des amb el tractament de diverses malalties; no ha s’ha manifestat mai obertament en contra de l’aplicació de la pena de mort; prohibeix l’ús de preservatius, fins i tot en poblacions on la SIDA és la causa primera de mortalitat; nega el dret a una mort dig-na i l’eutanàsia.., ens nega el dret a decidir sobre la nostra vida i la nostra mort! Nosal-tres reivindiquem la dignitat i qualitat de la vida.Denunciem la seva hipo-cresia quan manté en la impunitat els membres de la seva comunitat que han comés delictes de violació i abús sexual, sobre tot en el cas de menors... Exigim que les persones responsables siguin jutjades i ho siguin en tribunals ordinaris. Reivindi-quem i exigim un estat laic. Fora els rosaris dels nostres ovaris.

Elles no l’han esperat

“No é

s ai

xò, co

mpan

ys,

no é

s ai

xò!”Fred i calor al barri gitano

Ca la Dona

No s’acabarà la Gràcia gitana perquè els veïns d’aquest col.lectiu estan afermats al barri

Era impagable veure el Gato al Resolís o els veïns paios i gitanos compartint tapes

demano al lector pacient que m’acompanyi en el refús, per difamatòries, de les greus acusacions que es fan contra Jordi Casassas, president dels Lluïsos entre 2004 i setembre de 2010, en el número 351 del 15 d’octubre passat.Per tot plegat dic, manllevant un vers de Lluís Llach, que “no és això, companys, no és això!”. Crec que aquest no és l’es-perit amb què els graciencs vam acollir ja fa 10 anys la creació d’un òrgan de premsa independent per a Gràcia, crec que els criteris editorials i de cribatge de les notícies i de les col.laboracions no van en la línia d’afavorir la convivència tolerant i fèrtil que Gràcia necessita. Jo, si més no, no vull continuar fent costat a un Independent que, segons el meu parer, ha deixat de ser independent.Bona sort a tots!

Jordi Albertí

de Gràcia

3


el bloc

Mòbils

El dia que vaig sentir sonar un telèfon mòbil al mig del desert i vaig veure els mo-viments que feia un senyor amb la seva gel.laba per treure’l d’una de les butxa-ques vaig pensar que tot s’havia acabat. Ja no queda-va ni un racó de món lliure de l’esclavitud de la telefo-nia. Des d’aquesta setmana em veureu amb dos telèfons mòbils. Ja sóc una mica més esclau. Les estadístiques di-uen que, a Europa, Lituània encapçala la duplicitat de mòbils per persona, amb un 1,7 d’aparells per habitant. Ves per on ja sóc una mica més lituà.Qui ho hagués dit ara fa tretze anys, quan a les aules de la Universitat Pompeu Fa-bra només portava mòbil un company, l’Òscar Cornejo, que anys després es va in-ventar productes televisius d’èxit com Tomate, tomate o Sálvame. Després, quan ja vaig poder tenir-ne un, m’agradava que em des-pertessin a les quatre de la matinada per alguna emer-gència informativa. Però mai he tornat a sentir tant de plaer com el dia que a l’Alta Garrotxa, sense cobertura, vaig estirar-me durant dues hores en un prat amb un llibre com a companyia.

Alb

ert Balanzà

Opinió

tribuna

L’endemà del 28-NLes vuit del matí de dilluns, 29 de novembre. M’aixeco cansat, adormit, el cos ado-lorit. Ha estat una campanya electoral intensa. Tot l’equip de CiU a Gràcia hem treballat fins l’últim moment.Un dia rúfol, fred, la gent camina amb el cap cot cap a la feina. Els comerços obren persianes sense esma, mal-humorats. La crisi econòmica no afluixa. Agafo el metro, ple, hora punta. Em porta fins a Catalunya en un vagó emmudit, tothom al seu rotllo. Uns llegeixen el diari, altres escolten música. Nin-gú parla. Ningú es comunica. A la plaça de Sant Jaume militants i simpatitzants celebrant la victòria de Montilla. Pancartes i bande-roles del PSC i gent cridant per segona vegada “Montilla President”. Després de quinze dies de campanya intensa de CiU a tot el territori, especialment a Gràcia, em sentia abatut. Havent organitzat actes multitudinaris al nostre dis-tricte no em podia creure el resultat final. Havíem acon-seguit que mainada i pares gaudissin d’una xocolatada popular i una tarda de màgia entranyable a la nova plaça de les Dones del 36. El concert de dissabte al ma-tí a la Virreina havia cridat l’atenció de molta gent que hi passejava pels voltants, i que s’interessava per la bona imatge, la proximitat i

Albert Ortas, vicepresident de l’executiva de CDC-Gràcia

la simpatia de la gent de CiU. El “porta a porta” i el contacte amb els comerciants, acompa-nyats de l’Oriol Pujol, o la gran intervenció del nostre estimat

eurodiputat Ramon Tremosa a la Plaça Joanic fent vibrar a tot el barri. La música del grup de rock Late so Late també hi havia acompanyat.No em podia creure el que

estava veient. De què va servir tota la majoria optimista i engrescada amb el projecte de canvi de l’Artur Mas? O la gent que va assistir al gran míting final amb Xavier Trias celebrat al Centre Artesà Tra-dicionarius? Havia estat una campanya molt participativa, propera, de bon rotllo com diuen alguns.Albert, Albert! Aixeca’t, fas tard! Em diu la meva dona... Coi, en Mas, sí en Mas! El nou president de Catalunya està a punt d’entrar per primera ve-gada al Palau de la Generalitat. Faràs tard!Sortosament, tot havia estat

un malson. Gràcies a la feina i la confiança de molta gent, l’Artur Mas, per fi, era el nou president de la Generalitat. A CiU confiem i desitgem

que així sigui. Per això treballem i seguim treballant fins l’últim moment per fer realitat aquest somni. Per fer una Catalunya millor, una Gràcia millor.

Després de quinze dies de campanya intensa de CiU a tot el territori, em sentia abatut

cedidA

La campanya eLectoraL infLuirà en L’orientació deL teu vot? entra a www.independent.cat/gracia i vota

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccl

direcTor: Albert bAlAnzà

AMb el suport de:

És una iniciaTiva de: Avv vilA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: Albert bAlAnzà, Jordi GAsull, JoAn lou. di-recTor LocaL: Albert bAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA MAnzAnerA. redacTors en caP: èric lluent i MAriA orteGA. redac-ció: elenA Albouy, cArinA bellver, Adrià cortAdellAs, clArA dArder, Meritxell díAz, lídiA HAro, lAurA MillAn, pAtriciA MonGe, MArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GinebrA vAll, unAi velAsco, MArc vi-dAl. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi Albertí, àlex boscH, lluís bou, ferrAn cAsAs, ànGel GArretA, pep GorGori, Mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd MAris-tAny, pere MArtí, serGi MArtín, JoAn Mi-llAret, víctor nublA, serGio oliveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAM, rAfAel vA-llbonA, vocAliA de lA donA de l’Avv. Fo-TograFia: Jordi MArcH, JoAn perrAMon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAMboA (692 601 261). disTriBució: cet lAbor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 365

núM. 365

REDACCIó

L’Independent de Gràcia, immers en la celebració dels seus deu anys com a referent de la informa-ció de proximitat, ha completat aquesta setmana un acord per executar una profunda renovació en la seva àmplia xarxa de colum-nistes d’opinió. Al marge de l’es-pai lliure i obert de les pàgines 3 i 4, la contraportada s’ha començat a nodrir des de fa dues setmanes de la nova secció Gràcia Indie-pendent, que assumeixen dos dels responsables més actius de l’He-liogábal, Artur Estrada i Miquel Cabal Guarro. L’encàrrec concret per a Estrada i Cabal Guarro és que ens expliquin la Gràcia més moderna i nocturna. De manera progressiva, en les pròximes set-

manes i amb periodicitat mensu-al, també s’afegiran a aquest espai de contraportada l’escriptor i amo del restaurant Mesopotàmia del carrer Verdi, Pius Alibek, i el G-6, grup d’entitats històriques de Gràcia format per la Federació Festa Major, la Federació de Co-lles de Sant Medir, l’Orfeò Graci-enc, el Cercle Catòlic, el Centre Moral i els Lluïsos de Gràcia. Alibek, sota l’epígraf Paraules vi-atgeres, reversionarà en paper la secció que va fer per a Catalunya Ràdio en el programa Els viatgers de la Gran Anaconda. El G-6, amb el seu nou president, Ricard Estruch al capdavant, estrenarà una secció que té com a títol pro-visional El pinyol de Gràcia, on analitzaran els canvis socials i el paper de les entitats a la Vila. A dAlt, pius Alibek i ricArd estrucH, i A bAix, Miquel cAbAl i Artur estrAdA

Pius Alibek, el G-6 i l’Heliogàbal se sumen al projecte de l’Independent com a columnistes

Coi, en Mas! El nou President està a punt d’entrar al Palau de la Generalitat

l’independentde Gràcia

4

12 de novembre de 2010

L’independent no es fa responsabLe ni té per què compartir Les opinions expressades a La secció d’opinió d’aquest setmanari

l’enquesta

tribunaXavier Casals, veí de Gràcia

El KGB, una font de problemes

Opinió

MiriAM AlkAsM

Escric aquest text com a veí del KGB per a completar la informació sobre aquesta sala que va publicar L’Independent en el núm. 363 (29/X/2010) en relació a la situació creada al veïnat pel seu públic. En primer lloc, cal assenyalar que les molèsties creades per bona part d’aquest darrer, es-pecialment les nits dels dijous, s’han agreujat al llarg dels mesos. I quan diem molèsties no al.ludim a persones que entren i surten d’un local i par-len, sinó a gent que a més de convertir el carrer en una bar-ra a l’aire públic on beu i fuma porros, també pixa als replans i jardineres; crida, trenca retrovisors de vehicles, fa pin-tades a les parets, diposita les begudes que consumeix a les lleixes de les finestres i deixa arreu les restes de la seva festa particular (s’han recollit preservatius usats en un replà d’Alegre de Dalt). Aquesta problemàtica s’ha repetit cada dijous en grau divers quan no hi ha hagut presència policial i ha impe-dit descansar a molts veïns, estenent-se a voltes al cap de setmana. Ha començat al voltant de les 12 de la nit i ha durat fins a les 2-2.30 de la matinada, quan tothom fa cap a la Sala, fins que en sortir a les 6 de la matinada els assistents han tornat a desper-tar el veïnat. Aquests fets van provocar que es recollissin gairebé 400 signatures de veïns de Legalitat i Alegre de Dalt en menys d’una setmana demanant explícitament el tancament de la Sala si no acababa la situació descrita i

es van lliurar a la regidoria del Districte el 14 de juliol.En segon lloc, cal destacar que ha estat aquest públic que ha atret el KGB de manera sostin-guda els dijous -com ha recollit L’Independent- qui l’ha conver-tida en un “supermercat de la

droga”. És a dir, la Sala ha man-tigut la programació que l’atreia malgrat les queixes dels veïns i resulta que part d’aquesta clientela es dedicava al tràfic de droga. El KGB, doncs, ha apostat per un públic que ha generat conflictes portes enfora i proble-mes legals portes endins. En tercer lloc, després del que

hem exposat no veiem quin “altre KGB és possible” -segons afima l’editorial del número esmentat d’aquest setmanari- i ens demanem per què aquest negoci ha de poder “reorien-tar-se”. Va tenir l’oportunitat de fer-ho el 2006 després de ser tancat temporalment i ja s’ha vist en que ha quedat aquella “reorientació”. I ara que els cossos de seguretat han trobat tràfic de droga, me-nors i infraccions administra-tives al seu interior (afegits a les queixes dels veïns) per què cal donar-li una nova oportu-nitat? Entenem que en un barri tan castigat pel soroll nocturn com Gràcia, el KGB mereix una sanció exemplar en els termes que la llei contempli: pensem que ha fet mèrits sobrats per tenir-la. I si la clausura procedeix, no dubtem que cal executar-la sense dilació.

Va tenir l’oportunitat de reorientar-se el 2006, després de ser tancada temporalment

la setmanaPep Gorgori

Òpera al segle XXI

Té imatge de ser un espectacle car i elitista, només per a entesos, però a la pràctica l’òpera atrau, arreu del món, un públic nombrós i cada cop més divers. L’òpera fa temps que va deixar de ser una dis-tracció per a uns pocs –que sovint valoraven més l’embolcall que no pas el fet musical en sí mateix.Les noves tecnologies ajuden molt en aquest procés d’ampliació del públic. Tan sols deu anys enrere, el simple fet de disposar d’informació sobre la programació dels grans escenaris inter-nacionals ja resultava complicat. Poder veure les produccions

de Viena, Milà o Londres estava a l’abast d’uns pocs. I no par-lem ja del MET de Nova York o l’òpera de Sidney. Ara tot això ha canviat.Per començar, la programació de qualsevol teatre d’òpera es pot trobar en pocs clics, a cop de

google. Són molts els que ja promocionen les seves produccions amb fragments d’òpera i fins i tot tràilers penjats a Internet. N’ofereixen informació completa: resums, llibrets, biografies dels intèrprets i dels compositors… A més, les retransmissions en directe per ràdio sovint també es poden seguir des de les webs de les emissores del país corresponent.L’últim gran salt ha estat el de portar l’òpera a les sales de cinema, amb retransmissions en directe des dels grans escenaris lírics a preus francament assequibles. No és el mateix que assi-tir-hi en persona, però veure grans produccions en alta definició i amb bona qualitat de so ara sí que és possible.

Els teatres més avançats ja dispo-sen d’equips per transmetre el se-nyal en directe i via satèl.lit, des de càmeres ubicades estratègi-cament dins l’escenari. En alguns casos, fins i tot les poden portar els mateixos intèrprets dissimu-

lades en els seus vestits, cosa que dóna opció a un seguit de perspectives que van més enllà del que veu el públic de platea.En definitiva, l’òpera es perfila al segle XXI com una opció d’oci a preu raonable, adaptada als llenguatges audiovisuals de la televisió, el cinema i internet, que molts dels grans compositors no van poder ni imaginar que existirien. Com en tantes coses, la renovació i la capacitat d’adaptació són claus per assegurar un bon futur.

senyor rucGuillem Cifré

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

Veure les produccions de Viena o Milà estava a l’abast d’uns pocs. Ara ja no.

L’últim gran salt ha estat el de portar l’òpera a les sales de cinema


5


Política

Laia Bonet (PSC): “Ara no toca parlar d’Hereu com a candidat a Barcelona”“No sóc partidària de les sancions lingüístiques, però les lleis s’han de complir”

Laia Bonet (Valls, 1972) és la primera candidata dels socialistes graci-encs a les llistes del PSC al Parlament de Catalu-nya, concretament en el número 4, un dels núme-ros més alts que l’agru-pació ha assolit mai en unes llistes autonòmi-ques. En aquesta entre-vista, Bonet no es talla a l’hora de defensar la llei de normalització lingü-ística i creu que no és moment d’apostar encara per Jordi Hereu com a candidat a Barcelona.

ALBERT BALANzà

Aquestes eleccions al Parlament són les més difícils per al PSC dels últims anys?Encarem les eleccions amb mol-tes ganes d’explicar i oferir clare-dat en un context de dificultat. Tenim moltes ganes de fer aquest exercici de claredat i que la facin també els altres partits. També entomem la campanya amb il-lusió perquè hem fet una feinada en vuit anys. No els ho posarem fácil, a CiU.

Fins a quin punt no s’ha expli-cat bé aquesta obra de govern?Tots els governs han de fer au-tocrítica. Que no hagi arribat el missatge és culpa nostra però també de l’oposició. Si fas escoles però reps soroll…

Creus que amb el discurs de les politiques socials n’hi ha prou per enganxar una nova majo-ria?Ha de ser una suma de missatges. El nostre catalanisme té dues ca-res: la justicia social, més que mai necessària, i l’ambició nacional, que està en el desplegament de l’Estatut i l’Espanya federal.

Has trobat molts federalistes quan has anat a Espanya?Menys dels que voldria, però no per això hem de desistir de de-fensar el projecte que volem. Les alternatives són pitjors.

L’alternativa actual al tripartit és CiU. Duran Lleida deia que el temps demostraria que només CiU sap governar Catalunya.Duran, amb aquesta frase de-mostra que desconeix un dels

A.b.

lAiA bonet, MoMents després de l’entrevistA, Al cArrer escoriAl

MiriAM AlkAsM

SíLVIA MANzANERA

Caos pel trànsit al carrer Olot i col.lapse a Larrard pel bus turístic. Aquestes dues queixes veïnals van centrar el debat del darrer con-sell de barri de la Salut, celebrat dimarts. Després d’obviar la llista de totes les millores realitzades a la zona que el regidor del Districte, Guillem Espriu, va llegir, i sense fer cap comentari al pla de futur que va presentar la tècnica de

l’Ajuntament, els veïns –en me-nor número que els representants de l’administració- van insistir en la seva majoria en unes demandes que tot i no ser noves les soluci-ons es queden en promeses. No obstant, Espriu es va posicionar a favor d’un trasllat de la parada de taxis que hi ha al carrer Olot al carrer Larrard, per evitar el col-lapse amb què han de conviure els veïns d’aquesta part del Park Güell. El regidor socialista va as-

lA pArAdA de tAxis Al cArrer olot, Just dAvAnt del pArk Güell

Vallcarca recupera el cobriment de la Ronda de Dalt al pla estratègic

segurar que exigiria una resposta formal per part de l’Institut del Taxi, tot i que ja els havien adreçat una carta per demanar solucions a les “infraccions que cometen els taxistes” (veure L’Independent núm. 358). Fonts de l’Institut del Taxi, però, han apuntat que la so-lució ha de passar per una amplia-ció de la parada. Per la seva banda, la parada del bus turístic del car-rer Larrard també va ser un altre dels punts calents del consell.

Una de les propostes és la de tras-lladar l’actual parada a Sant Josep de la Muntanya, més a prop de les escales mecàniques que serveixen d’accés al Park Güell. Al consell

de barri de Vallcarca, molt més intens que el de la Salut, Espriu va apuntar que estudiaria una proposta veïnal per soterrar la Ronda de Dalt.

Espriu promet a la Salut moure la parada de taxis del Park Güell

pilars de la democràcia: que els ciutadans decideixen qui voten. El que ens toca a nosaltres és con-vèncer els ciutadans i no predir què votaran. La sobèrbia no és el millor company de viatge per a un polític.

Digue’m una cosa que t’hagi agradat dels governs de CiU.L’aposta per la política lingüística en l’educació, que nosaltres hem continuat i hem reforçat.

Incloses les sancions que pre-veu la llei, que en aquest man-dat han estat gestionades per Consum, una àrea dirigida pel PSC, i que ara sembla que en el programa feu una certa marxa enrere.Jo no sóc partidària de les sancions, en general, però a vegades són ne-cessàries per donar compliment a

les lleis. No crec que la teva aposta inclogui unes lleis i no les apliquis, com va fer CiU. Sóc partidària de complir amb les lleis.

Creus que el PSC, en els últims anys, ha anat a guanyar elecci-ons per majoria absoluta o per majoria relativa?Jo crec que sempre hem fet apos-tes per guanyar. Hem anat a treu-re el màxim que podíem i qui assoleix més consens, suma.

No sé si ets futbolera però hi ha vegades que els jugadors ja firmen un empat. Quin resultat firmaries per Barcelona?Reeditar la possibilitat de seguir governant.

I amb el mateix alcalde? Jo penso que ara no toca parlar d’això. Simplement estem en un altre escenari electoral, amb un altre calendari, i quan arribi el moment haurem de veure quins són els candidats que hi ha.

A Gràcia sempre guanyeu a les generals i perdeu a les munici-pals i a les catalanes. Bé, cal seguir treballant perquè arribi amb claredat el nostre mis-satge, sobretot a aquells que es pensen que les eleccions al Par-lament no l’interessen. Gràcia és un districte que té graciencs de tota la vida i nouvinguts i això pot influir en el resultat. Cada districte requereix una estrategia diferent.

eleccions al parlament 2010

Cot Miralpeix, nom per a la biblioteca de Penitents

A.B.

Antonieta Cot Miralpeix, de formació bibliotecària i referent de les biblioteques populars de la Generalitat republicana, do-narà nom a la nova biblioteca de Penitents, segons l’acord al qual va arribar el grup de treball de nomenclàtor de Gràcia aquest dimecres. Tots els integrants, a proposta del Consell de Dones de Gràcia, van acceptar la pro-posta després de descartar altres opcions que en les últimes set-manes s’havien apuntat en de-bat obert a L’Independent, com ara Manuel de Pedrolo o Jesús Moncada. El conseller de Cultu-ra, Xavier Barberà, ha apuntat a aquest setmanari que s’ha tingut en compte per primer cop que no només els equipaments han de portar el nom de gent con-sagrada sinó que també “s’ha de premiar gent que és a l’ombra”.Barberà ha subratllat el paper de Cot Miralpeix, que va nèixer a Mataró el 1910 però va morir a Gràcia el 1994, com a defen-sora de les biblioteques popu-lars de la República i en temps de Franco com a introductora dels llibres en català a aquestes sales de lectura. El nom de Cot Miralpeix per a la biblioteca de Penitents s’afegeix al d’Albert Musons per a l’espai d’entitats del carrer Alzina i aquestes du-es propostes s’aprovaran en el ple de Gràcia del pròxim 30 de novembre. Barcelona només les haurà de ratificar.

de Gràcia

6


SocietatLa Gràcia gitana es desdibuixa amb el tancament de la Unió i del ResolísEls problemes econòmics forcen l’entitat a deixar la seu del carrer Tordera a finals d’any

Després d’una Festa Ma-jor temàtica amb el Gato com a gran protagonista i la rumba catalana de banda sonora, la Gràcia gitana afronta temps di-fícils. Les complicacions econòmiques obligaran la Unió Gitana a abando-nar el seu local del carrer Tordera a finals d’aquest any. Encara amb l’anun-ci de tancament del bar Resolís a mig pair, doncs, la plaça del Raspall haurà d’afrontar l’adéu d’un altre dels seus centres neuràlgics.

M.ORTEGA/A.BALANzà

Ja no hi ha billar i aviat les par-tidetes de cartes de mitja tarda també formaran part de la histò-ria. Quan tot just es compleixen cinc anys de la instal·lació de la Unió Gitana als baixos del núme-ro 34 del carrer Tordera, l’entitat es torna a veure abocada al no-madisme. La retallada de subven-cions, la renegociació del con-tracte de lloguer del local -que n’ha elevat el preu fins als 1.000 euros mensuals- i les dificultats per obtenir crèdits s’han conjurat de forma fatal contra els interes-sos d’una entitat que, a més, es troba immersa en ple procés de relleu de la junta de Ricard Blas-co i l’oncle Manel. El 2011 serà, doncs, un any de canvis per a la històrica Unió Gitana de Gràcia que haurà de gestionar-se sense una seu física.

entrAdA del locAl de lA unió GitAnA de GràciA, Al cArrer torderA

Les classes de repàs escolar que la fundació Pere Closa orga-nitza a la Unió Gitana han re-novat l’acord per mantenir-se durant tot el curs i, en aquests moments, la seva reubicació fora del local del carrer Torde-ra és una prioritat. Els mòduls

provisionals de l’escola Bailèn -el procés de canvi de nom pel d’Univers està a punt de com-pletar-se-, a la plaça del Poble Romaní, són la principal opció que s’està estudiant per acollir les sessions de repàs escolars per a nens gitanos.

L’Univers, primera opció per a les classes de repàs del col·lectiu

En els últims mesos, la necessitat de retallar despeses ja havia forçat la desaparició de la majoria de les activitats que s’organitzaven al local, però, finalment l’enti-tat ha trobat en la via de tancar la seu l’única solució per garantir la supervivència del projecte. En aquests moments, està tramitant la continuïtat de les activitats en d’altres instal·lacions amb la idea de no tancar portes a la reober-tura d’un local propi quan hagi passat la sacsejada econòmica. De moment, no es preveuen can-vis a la junta.

breus

La Guàrdia Urbana ha incorpo-rat al districte dos nous cotxes patrulla a la seva flota. Els nous vehicles incorporen un sistema que redueix les emissions de CO2. A més, també incorpo-ren llums LED de tercera gene-ració que milloren l’eficiència lumínica en la senyalització dels vehicles.

Guàrdia Urbana estrena dos nous cotxes patrulla

Vallcarca inaugura els jardins Esteve Terrades

REDACCIó

Vallcarca inaugura aquest diven-dres 12 de novembre els jardins d’Esteve Terrades, ubicats al ma-teix carrer que dóna nom al nou espai. Així doncs, els barris nord del districte compten amb un nou parc verd de 5.700 metres quadrats amb 122 arbres, dues àrees de jocs infantils i 120 me-tres quadrats de zona d’esbarjo per gossos. Un espai a sota del qual hi ha un aparcament so-terrat amb 312 places i que for-marà part de la nova avinguda de Vallcarca un cop reformada. El cost de l’obra és de 997.000 euros, dels quals 495.000 han anat a càrrec del concessionari de l’aparcament. Per inaugurar l’espai, el districte ha preparat una xocolatada i un espectacle d’animació infantil.

reportatgepAulA GArcíA

trànsit Al cArrer GrAn

El quilòmetre més lent de la ciutat

Albert Balanzà

Disset minuts en un camió per atravessar el carrer Gran de Gràcia

Són les 12.25 hores d’aquest dimarts. Pu-jant a tota velocitat pel passeig de Gràcia, els cotxes i motos es mi-ren la carpa muntada i desmuntada en 24 hores que CiU ha utilitzat per presentar el seu lema de campanya. Coses dels spin doctors electorals. Abans de la Casa Fuster, però, tothom s’atura per les obres a Travessera.

Entre semàfors, camions i auto-busos, el tram entre els Jardinets i l’estretament del carrer Gran no baixa de tres minuts. Són cent metres que es fan llarguíssims... La cosa millora momentània-ment fins a Travessera, i mira que els vehicles fan cua disciplinada-ment en un sol carril i intenten obviar -alguns no ho fan- el carril reservat exclusivament al bus.Passada la Travessera i amb al-gun efecte badoc per mirar si s’acaben les obres, l’hora és bona

per disfrutar d’un trajecte sense els habituals camions de carrega i descàrrega en doble fila i sense els privilegiats clients del Bota-fumeiro que deixen els cotxassos de qualsevol manera al mig de la calçada. Però el trànsit es compli-ca de nou a l’encreuament amb Montseny perquè els cotxes fre-nen per tombar a mà dreta cap a dins de Gràcia i cap a l’esquerra cap a Sant Marc i Via Augusta.El respecte al carril bus fa que el viatge sigui lent quan només hem

fet mig quilòmetre i els conduc-tors de les furgonetes i camions de repartiment s’ho prenen amb una paciència soviètica fins que

un company d’una empresa de bolleria, aparcat en doble fila davant d’un supermercat just abans de l’Espai Jove, obliga a desviar l’ordenada cua. El ritme acceptable de trajecte -ja portem deu minuts de viat-ge gracienc- es complica, però, definitivament en el tram entre Carolines i Lesseps. Semàfors que no van compenetrats, au-tobusos que obligatòriament han de fer parada, algun via-nant que creua per on no ho ha de fer. A Lesseps, superant la línia de meta de l’últim se-màfor -que el passem en àmbar fins al gorro de fer cua- girem a la dreta i aturem el cronòmetre al minut 17.

Albert JAné

[1]

El reciclatge creatiu passa de l’art a l’objecte quotidià

editorial

48novembre

2010

El sistema de retorn d’envasos, un repte de futur

Un pas de gegant

La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Con-sum Responsable presentarà el proper 25 de novembre a Gràcia el projecte del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. El projecte pretén que els consumidors paguin una petita quantitat addicional cada cop que obtinguin determinats

envasos tenint en compte que al ser retornats recuperaran l’import. Aquesta proposta, que encara està en una fase inicial, ja s’ha implantat amb èxit a d’altres països europeus on el re-sultat, en alguns casos, triplica el volum d’envasos recuperats amb el contenidor groc aquí a Catalunya.

Anna Barbero instal.la un taller de ‘customització’ de mobles a Gràcia

Hanna Karjalainen

L’impuls del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos supo-saria un pas de gegant en matèria de reciclatge dels envasos de plàstic al nostre país. Si bé el contenidor groc i la conscienciació d’una part de la societat han millorat el volum de recollida d’aquesta tipologia de residus, el cert és que un sector de la població segueix vivint d’esquenes al concepte de reutilització, ja sigui per ignorància, poc interès o per la dificultat de trobar contenidors de reciclatge prop del portal de casa. La posada en marxa d’un sistema que inclou un incentiu econòmic per al consumidor (que paga per avançat un petit import que després li serà retornat si torna l’envàs) cosa que universalitzaria aquesta pràctica, com ja s’ha pogut comprovar a d’altres països europeus. Ara és hora, doncs, de demanar valentia a l’administració públic perquè posi a l’agenda d’un futur proper la posada en marxa de proves pilot perquè d’aquí tres o quatre anys puguem veure el citat sistema com un element més de la nostra vida quotidiana. No ens podem oblidar de les empreses implicades, doncs són elles també les que juguen un paper molt important en fer d’aquesta ini-ciativa una realitat. És hora d’exigir a aquestes empreses que facin una aposta real per al medi ambient i siguin els abanderats d’aquest pro-cés. Un procés senzill que, com tot projecte de canvi, ha de comptar amb una inversió econòmica però que, un cop implantat, generarà estalvi tan econòmic com pel que fa als recursos del medi natural.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

El sistema de dipòsit i retorn d’envasos s’explica a GràciaLa Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Con-sum Responsable presenta el proper 25 de novembre al Consell de Sostenibilitat i Medi Ambient de Gràcia una proposta per implantar a Ca-talunya i a l’estat el sistema de retorn d’envasos.

Èric Lluent

Hanna Karjalainen

El sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) és un total descone-gut a la nostra societat ja que fins ara els esforços han anat dedicats a impulsar i potenciar el sistema de recollida selectiva amb els contenidors verd, groc, blau i marró. Tanmateix, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable treballa per tal de fomentar

[ Sistema de retorn d’envasos en un centre comercial d’Hèlsinki]

El sistema que tot just ara s’està impulsant a Catalunya fa molts anys que ja està implantat als països nòr-dics amb una gran acceptació per part dels seus ciutadans. A capitals com Hèlsinki (Finlàndia) les màqui-nes estan situades a totes les àrees comercials d’alimentació. La com-parativa entre els països del nord i sud és molt clara. Per exemple, mentre que a Noruega es recupera un 92 per cent de les llaunes de refresc a Catalunya el contenidor groc només recull un percentatge que voreja el 30 per cent.

El referent dels països nòrdics

un pas de gegant pel que fa a la reducció de deixalles. El sistema és senzill: unes màquines amb lector de codi de barres a les qual l’usuari introdueix els envasos de vidre o plàstic i, a canvi, rep un diners (que prèviament havia pagat al comprar el producte en qüestió). El proper 25 de

novembre la fundació farà la presentació del projecte a Gràcia amb la intenció de sumar adeptes que donin suport a una iniciativa que per convertir-se en una realitat necessita de la implicació de l’administració pública i, sobretot, del sector empresarial. Així, per exemple, a

la pràctica el consumidor pagarà 25 cèn-tims més sobre el preu final de productes com la llet, els refrescos, el vi o l’oli. Un import que al ser l’envàs dipositat a la mà-quina de recollida serà retornat. Aquest sistema dóna més responsabilitat a les empreses productores i, alhora, genera un incentiu a la ciutadania per tal que completi el procés. De moment encara és una proposta a la qual no se li atribu-eixen dates de posada en funcionament i, el més probable, és que abans es facin proves pilot a la ciutat.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

[3]

L’Institut La Sedeta redueix l’ús de paper

Agenda 21 escolar

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Al-fons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i fes-tius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recur-sos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

[Una safata on reciclen el paper]

L’institut La Sedeta co-mença aquest curs a rellançar el projecte de participació en l’Agen-da 21 Escolar i, també, les accions orientades a aconseguir una escola més sostenible.

Ja fa uns anys l’AMPA de l’insti-tut va posar en marxa un pro-jecte de reutilització de llibres de text que, a més de suposar un estalvi per a les famílies, també educa els alumnes en la línia del consum responsable i la reutilització dels materials. Així mateix, s’ha posat en marxa el reciclatge de paper a les aules; s’han aconseguit uns contenidors per llençar el paper que es genera a les aules i es fomenta la reutilització

del paper mort. Aquest curs 2010/2011 estem treballant en la intranet del centre amb la intenció de no generar més residu de paper del necessari i aconseguir que molta de la informació estigui a l’abast de tota la comunitat educativa on line. Totes les comunicacions entre el professorat ja es fan via correu electrònic i en un futur, esperem que no llunyà, s’estendrà aquesta via de co-

municació a les famílies. D’altra banda, els alumnes despengen molts dels seus materials de la intranet i els reenvien al professorat sense necessitat d’imprimir-los. Actualment, es-tem iniciant noves accions rela-cionades amb la sostenibilitat al centre (més verd, contamina-ció acústica, qualitat ambiental i temperatura, etc.).

Comissió d’A21E de l’IES La Sedeta

Cedida

[4] [per darrere]

“Amb residus industrials es poden fer articles útils amb poca despesa”

Què és això del reciclatge creatiu?Abans era de bitxos raros. Gent que feia peces úniques i exclusives a partir

De Torí a Gràcia, passant abans pel Gòtic, el Raval i la Barceloneta, Anna Barbero pot presumir d’haver patejat ciutat durant una dècada i conèixer determinades pràc-tiques dels seus habitants. Barbero s’ha instal.lat a la Vila des de fa un any en un ta-ller on customitza mobles. El proper 27 de novembre im-partirà un taller que organit-za el Pati groc per aprendre les tècniques bàsiques per a fer bosses i accesoris.

[Anna Barbero, amb una de les seves carteres de cautxo]

de material reciclat que es venien a un preu innaccessible. Era un producte per a penjar a la paret amb el missatge que volgués atorgar-li l’artista. Ara té una altra vessant, la utilitat.

Tu també hi formaves part?Fa uns anys vam crear CIRCO (Centre imaginatiu de reciclatge). Presentàvem

Silvia Manzanera

en centres cívics, tallers i festivals la infinitat de possibilitats que tenia qual-sevol material. Treballàvem l’art efímer, primer amb ampolles de plàstic, que recollíem de restaurants i botigues i les transformàvem en pantalles de llum. Va ser una època d’experimentació.

Què et trobaves quan sorties fora?

Artistes de tot el món que també utilit-zaven peces i material quotidià per fer les seves creacions. Però això només passa en festivals o trobades interna-cionals especialitzades. Utilitzar cautxú de les rodes d’una bici per a fer bosses pot ser relativament normal aquí però si surts una mica de la ciutat veus que no és una pràctica extesa.

No tothom n’és conscient de les oportunitats del reciclatge ni dels seus beneficis.Sobre tot en un àmbit més industrial. El futur passa per les fàbriques, que han de començar a ser responsables dels seus residus i no tirar tot el que els sobra perquè amb això és podrien fer infinitat d’articles necessaris sense gaires despeses extres.

Què faràs al taller del Pati Groc?Mostrarem que el cautxú és un mate-rial flexible i divertit que té el seu toc alternatiu al cuir, i que amb les mateixes eines i tècniques que se li apliquen al cuir, es poden crear peces úniques, amb la creativitat i imaginació de cadascú. En dues hores pots emportar-te la teva bossa o moneder.

Silvia Manzanera

de Gràcia

7



8


CulturaPorta 4 engega una nova etapa amb cartell estable i produccions pròpiesL’antic Off inaugura el renovat espai amb el suport de sales i associacions de la Vila

Apadrinats per La Cal-dera i Gràcia Territori Sonor, Porta 4 inaugura de forma oficial el seu renovat projecte com a nova sala i escola de teatre a la ciutat, sumant un altre lloc dedicat a la producció i exhibició de les arts escèniques en petit format. Després d’anunciar ara fa mesos la reconversió de l’espai El Off a Porta 4, el projec-te liderat per l’actriu Ve-rónica Pallini comença a caminar a pas ferm amb una programació estable i amb algunes producci-ons pròpies. El tret de sortida serà una festa al carrer Església 4-6, el proper dilluns.

SILVIA MANzANERA

Recentment reformada i amb nou nom, Porta 4 engega la seva pro-posta com a sala i escola de teatre que apostarà per la innovació es-cènica, el risc i l’experimentació. Amb la voluntat d’articular-se i integrar-se al barri, l’espai del carrer Església ha establert llaços estrets amb d’altres entitats, com ara La Caldera o Gràcia Territori Sonor, que hi seran presents a la festa d’inauguració. D’acord amb la directora de Porta 4, Verónica Pallini, la voluntat de la sala és sumar un espai a l’oferta de tea-tre de Gràcia, produint i exhibint propostes amb un clar interès per la barreja de llenguatges i discipli-nes. En aquest sentit, els especta-

silviA MAnzAnerA

verónicA pAllini, A lA sAlA portA 4

Coincidint amb la inauguració de Porta 4, tindrà lloc la pe-núltima sessió del Cicle Limi-nal GR, un projecte coproduït per Porta 4, Trànsit Projectes i l’Escola de Teatre la nova sala gracienca. La tarda de diumen-ge 14 i dilluns 15, la velocitat serà la temàtica que marcarà l’espectacle d’aquest cicle anu-al que a través de diverses dis-ciplines reflexiona sobre temes transversals com ara l’avorri-ment, el demà ho deixo o el fi-

nal feliç, precisament el títol de la seva darrera actuació el mes de desembre. Per a la posada de llarg, la sala comptarà a més amb l’actuació de Sara Anglada (companyia Dichoso colecti-vo), presentat per La Caldera, l’espectacle de Macromassa i l’actuació Accidents polipo-ètics, amb la particiació de Victor Nubla i Xavier Theros, Juan Crek i Rafael Metliovez, i la col.laboració de l’escriptor Sebastià Jovani.

El projecte Liminal GR s’acomiada amb dues sessions

cles que no tinguin cabuda a la Sala Beckett es derivaran a Porta 4. A més del cicle de teatre infantil que la sala ofereix cada diumenge (només cobrant la voluntat), la programació s’estrena amb Yo no sé de cuentos alegres, de la compa-nyia Liquidación por derribo. Els dies 20 i 27 de novembre i els dis-sabtes 4 i 11 de desembre, Carlos Armengol portarà a escena l’obra amb la que va guanyar en 2003 el premi de teatre La Carrova. Una peça especial i emocionant, amb els actors Ángeles Brun i Miquel Mozos. Dins de les produccions pròpies destaca un monòleg que la dramaturga argentina Patricia Suárez està escribint per Verónica Pallini, que a més, dirigirà l’espec-tacle conjuntament amb Juan Ur-raco, actual professor de l’escola.

breus

La Sala Beckett/Obrador In-ternacional de Dramatúrgia acaba de fer pública la convo-catòria per al concurs de selec-ció de l’arquitecte que haurà de fer-se càrrec del projecte d’adequació i reforma de l’an-tiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou, que l’Ajunta-ment va cedir ara fa un any com a futura seu del teatre gracienc, coincidint amb el seu vintè aniversari. En la fu-tura ubicació -al número 228-232 del carrer Pere IV-, la Sala Beckett ha de disposar de més capacitat, amb una sala més polivalent, unes instal·lacions més adequades i més recursos tècnics, en un edifici que data del 1924, i ocupa 2.600 me-tres quadrats de sostre, format per planta baixa i primer pis. El concurs quedarà resolt el mes de febrer de 2011.

Obert el concurs per a la nova seu de la Sala Beckett

El documental Mashi trasi que trasi, del gracienc Edu Alter, ha rebut recentment el premi del públic en la darrera edició del Festival de Cine Euroàrab Amal, de Santiago. El film és el resultat d’un viatge que Al-ter va fer amb una delegació de Payasos en Rebeldía per sis ciutats de Palestina l’abril de 2009, on l’entitat va realitzar una sèrie de tallers de risoterà-pia, amb l’objectiu d’imposar el riure a la violència i les desi-gualtats. El treball final d’Alter és un reflex de la vida als terri-toris ocupats.

Premiat un documental sobre Palestina

REDACCIó

La tercera edició d’El Meu Primer Festival se celebra amb més pro-jeccions, noves seccions i nous es-pais. Pensat per infants d’entre 2 i 12 anys, el certamen presenta cre-acions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps, amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la crea-tivitat, i despertar l’esperit crític.

Entre les novetats d’enguany, la mostra compta amb França com a país convidat i inclou un con-curs de curtmetratges que comp-tarà amb la participació dels més petits de casa. La mostra -del 20 al 28 de novembre- s’adreça tant a les escoles, els matins durant la setmana, com al públic famili-ar, els caps de setmana. Totes les projeccions estan introduïdes per un presentador que situa els nens

L’Institut Francès i el CCCB se sumen als Verdi Park i la Filmoteca

en cada una de les pel.lícules i curtmetratges així com també en la dinàmica d’un festival. Al seu catàleg s’incorporen dues noves seccions dins les quals es repar-teixen un total de 63 projeccions que pretenen abarcar temàtiques diferents. A més dels Verdi Park i la Filmoteca de Catalunya, i enguany també hi tindran lloc activitats al CCCB i a l’Institut Francès.

El Meu Primer Festival estrena un concurs internacional de ‘curts’

La Galeria Safia acull la mostra ‘In-Quietuds’, de Mire-ia Feliu. La sala del carrer Bruniquer acull des d’aquesta setmana i fins l’11 de desembre la videoinstal.lació In-Quietuds. Nomadismes contemporanis. L’artista barcelonina mostra el seu treball entre tres territoris des del 2002: Sàhara occidental, Nova York i Barcelona, ai-xí com el seguiment i gravacions realitzades des del 2005 de diferents comunitats nòmades: l’ètnia africana peul, professionals del món del circ i habitants de pas a les grans urbs “líquides” d’Occident.

AlbA iriGoyen


9

12 de novembre de 2010Cultura

recomanemcedidA

Tallers d’interiorisme per a infants a l’IED. Amb l’ob-jectiu d’apropar el disseny a nens d’entre 6 i 12 anys, Casa Decor organitza a l’Institut Europeu di Design (IED) els ta-llers IED Kids: “explica’ns la casa dels teus somnis” i “com pintaries la teva habitació”.

Els dissabtes del 13 de novembre al 4 de desembreIED (Torrent de l’Olla, 208), d’11 a 14 h

Fins el 13 desembreExposició: Tarun Chopra re-corre l’índia.Galeria Hartmann (Santa Tere-sa, 8).

Fins el 31 desembreExposició: Güell, Gaudí i Bar ce lona. L’expressió d’un ideal urbà.Casa del Guarda del Park Güell (Olot, 7)

ACTES

Dv 12 de novembreCafès dels divendres: Ajust neoliberal, resposta soci-al i cicle polític. A càrrec de Celestino Sánchez, president de la Fundació Pere Ardiaca.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19 h

Mostra Audiovisual de Cultura Urbana.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Los sueños de Leonor, a càrrec de la companyia Anita Maravillas. Dins la Setmana Roja del Teatre de Titelles. Auditori de l’Orfeó Gracienc. (Astúries, 83), a les 21 h

Hollywood roig. La presèn-cia comunista al cinema clàs-sic americà. L’Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 21 h

Concert Nit d’Astúries: L’Ho-me del Sac i Héctor Bra-ga. CAT (Trav. de Sant Antoni, 6-8), a les 21.30 h

Concert: Jorge Picorelli.

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42.

• Imparable. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. De dg a dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Los seductores. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. De dg i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• La red social. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. De dg a dj, 16.00, 19.00 i 22.00.• Los ojos de Julia. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.20 i 00.40. De dg a dj, 16.10, 19.10 i 22.10.• Gru, mi villano favorito. 3-D. 16.00, 18.00 i 20.00.• Alejandro Sanz. Guia Paraiso (3D). Dj, 22.00.• Caza a la espía. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. De dg a dj, 16.00, 19.00 i 22.00.• Tamara Drewe. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. De dg a dj, 16.10,

19.20 i 22.10.• The Town. Dv i ds, 16.15, 19.10, 22.05 i 00.40. De dg a dj, 16.15, 19.10 i 22.05.• Jackass (3D). Dv i ds, 22.10 i 00.40. De dg a dc, 22.10.• Salidos de cuentas. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15, 22.15 i 00.45. De dg a dj, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.

CASABLANCA-KAPLAN. • Sala 1: El americano. 16.00 i 20.00.Conocerás al hombre de tus sueños. 18.00 i 22.00• Sala 2: La mosquitera. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Astroboy. Dg, 12.00. • La mosquitera. 22.10.• Nagore. 20.30.• Pa negre. Ds i dg, 18.30. Dl i dc,

17.30.• La Bohème. Dv, dm i dj, 17.30. Ds i

dg, 16.10.• Nagore. 17.00.

• Planet 51. Dg, 12.00. • Na putu (En el camino). 18.30,

20.25 i 22.30• Cruzando el límite. Dv, de dl a dj,

17.30, 20.30 i 22.15. Ds i dg, 16.30, 18.15, 20.00 i 22.00.

• Astèrix i els Vikings. Dg, 12.00.

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Tamara Drewe. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala 2: Los ojos de Julia. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala 3: Héroes. 16.10, 18.20, 20.25 i

22.30.• Sala 4: Agnosia. 16.15, 18.20, 20.25

i 22.30. Ds i dg, 20.25 i 22.30. Gru: mi villano favorito. Ds i dg, 16.30 i 18.30.

VERDI. Carrer. Verdi, 32 • Sala 1: En el camino. 16.00, 18.15,

20.25 i 22.35.• Sala 2: Bon appétit. 16.00, 18.15,

20.25 i 22.35.• Sala 3: How much does your buil-

ding weigh, Mr. Foster? 16.20, 18.20, 20.20 i 22.30.

• Sala 4: Pa negre. 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

• Sala 5: Louise Michel 16.10, 18.15, 20.25 i 22.35. Els anys del silenci. 22.05.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Exit through the gift shop

16.20, 18.20, 20.25 i 22.35. • Sala B: La red social. 16.00, 18.15,

20.30 i 22.45.• Sala C: Caza a la espía. 16.05,

18.15, 20.30 i 22.40.• Sala D: . La Bohème. 16.00, 18.15,

20.25 i 22.35.

TEATRES

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64. • El casament dels petitburgesos, de

Bertolt Brecht. Fins el 5/12.

TEATRE LLIURE DE GRÀCIA.

• Gata sobre la teulada de zinc ca-lenta. Fins el 12/12.

TEATRENEU. Terol, 26. Cafè-Teatre. Pinxes de la cocina

de los monólogos: Toni Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Eutanàsia col.lectiva: Quina merda tot. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cer-ca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graciosos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Magic Fa-bra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h.

• Sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30.

• Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30. Impro-fighters. Dv, 23 h. El Club de la màgia júnior. Ds, 18.30, i dg, 12 i 17.15 h. Monólogos 10. Dv, 21 h i ds, 22 h, i dg 20 h. Zzapping. Ds, 20 h. Monólogos 10. Ds, 22h. Impro Horror. Ds, 23.30.

EXPOSICIONS

Fins el 19 de novembreExposició col.lectiva d’aqua-rel.les sobre Gràcia. Sala d’exposicions del Distric-te de Gràcia (Pl. Vila de Grà-cia, 2)

Fins el 22 de novembreExposició: Tempus Fugit. Fotografies a càrrec de Knut Schwinzer. Galeria Tagomago (Santa Te-resa, 3).

Fins el 26 de novembreExposició de pintura amb l’obra recent de Luis Hino-josa Toledo, artista xilè afincat a Barcelona.Olokuti (Astúries 36-38).

Fins el 27 de novembreExposició: Viatge pels Quatre Móns, a càrrec de Lurdes Civit.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins el 30 de novembreExposició “Fidels i Re-bels, 50 anys del JABA-TO”. Produïda i cedida per la Fundació Victor Mora.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Exposició: A 33 Revoluci-ons per minut, a càrrec dels artistes Marie-France Veyrat i Toni Riera.Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)

Exposició fotogràfica: Ivan Patrici Navarro presenta una mostra sobre la seva expe-riència a la ciutat de Nova York, Big Apple’s Slices.Sol de Nit (Plaça del sol)

Centre Cívic El Coll (Aldea, 15-17) a les 21.30 h

Concert: The Marzipan Man.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: El niño de la hipo-teca.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia,233 ) a les 23 h

Ds 13 de novembreII convenció Steampunk a Barcelona. Diverses activi-tats entorn aquest moviment estètic retrofuturista.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a partir de les 10.30 h

Diplo, de la companyia L’Es-tenedor Teatre. Per a tots els públics. Sala d’assaig de l’Orfeó Graci-enc (Astúries 83), a les 18 h

Xerrada + performance No-vembre Vaca: Llunàtiques. La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

Concert: Cosmic Grass.Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Dg 14 de novembre L’ocell meravellós, de la companyia Titelles Babi. Per a tots els públics.Plaça Lesseps, a les 12 h

Enrolla’t: festa de l’art al comerç.Pç de la Llibertat, d’11 a 19 h

Concert: Jordi Nopca + A.Girons + Dimas Rodríguez.Heliogàbal (Ramón i Caja, 80), a les 21.30 h

Dl 15 de novembre Xerrada: El valor de la bio-diversitat, a càrrec de Jau-me Grau López.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104),a partir de les 19 h

Concert: A Contra Blues + Víctor Puertas.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 16 de novembre Audiovisuals + debats: Lla-tionamerica ProjecCAT. Espai Jove La Fontanta (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Concert: T. Warburton + A.Jarl + A. Zaragoza.

Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Dc 17 de novembre Taula rodona: estat del col.

lectiu LGBT.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Bac Festival: ‘Videoarte: Selected’. I inauguració de la mostra fotogràfica ‘Tiem-po encapsulado’.Galeria H20 (Verdi, 152), a les 19 i a les 20 h

Sac de rondalles: Contes a la mà, per Gina Clotet. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dj 18 de novembreConcert: Antonio Zambru-jo + Blai Casals i Manu Sabaté.CAT (T.St Antoni, 6), a les 21 h

de Gràcia

10


EsportsL’equip masculí de Lluïsos ja és colíder i esdevé la revelació de Copa CatalunyaEls graciencs tenen la millor defensa dels 36 conjunts de la màxima categoria catalana

El conjunt de bàsquet masculí del Lluïsos de Gràcia ja s’ha erigit com a colíder del grup 1 de Copa Catalunya. Sitges, AESE A, L’Hospitalet i Viladecans acompanyen els graciencs a les cinc primeres posicions en què tots els conjunts su-men sis victòries i dues derrotes després de la disputa de les vuit jor-nades de la lliga. Lluïsos és l’únic dels debutants a la màxima categoria del bàsquet català que s’ha situat a dalt de tot.

ÈRIC LLUENT

L’estrena a Copa Catalunya con-tinua sent més que dolça per als interessos del Lluïsos de Gràcia, conjunt que s’ha convertit en po-ques setmanes en l’equip revela-ció d’aquest inici de temporada. Amb la victòria del passat cap de setmana a la pista del Grup Barna (48 a 56) els graciencs han fet bona la ratxa de tres victòries consecutives i han arribat a dalt de tot de la taula de classificació empatats a punts amb els clubs forts de la categoria, Sitges, AE-SE A, L’Hospitalet i Viladecans. Una de les claus que explica que un equip que estava cridat per a la lluita a la zona baixa de la classificació estigui a dalt de tot és la defensa dels de la plaça del Nord. Tan sols 467 punts encai-xats en vuit partits converteixen la defensa del Lluïsos de Gràcia en la millor dels 36 clubs que ju-guen repartits en els dos grups de

èric lluent

cArles rofes (dretA) diriGint un entrenAMent del MAsculí del lluïsos

Amb el pas de les primeres set jornades de la lliga del grup 1 de Primera Catalana, el conjunt femení dels Lluïsos de Gràcia ha anat mantenint un equilibri en els resultats fins a situar-se en la vuitena plaça després d’haver vençut tres dels darrers quatre enfrontaments. La setmana pas-sada les de la Vila van vèncer a casa un dels equips capdavan-ters, el Premià, amb un avantat-

ge de nou punts al final de l’en-frontament (72 a 63). Aquest diumenge a les sis de la tarda Lluïsos visita el Grup Barna, conjunt que tan sols ha acon-seguit sumar un victòria en les set jornades disputades fins el moment. Una victòria visitant situaria l’equip femení gracienc a tocar de la lluita per les tres primeres posicions de la taula de classificació.

Tres victòries de quatre situen el femení a la zona mitja

Copa Catalunya. Una mitjana de 58,3 punts en contra per partit que han catapultat els jugadors de Carles Rofes a l’actual quarta posició que ocupen. L’altre de les claus és la imbatibilitat que con-serven a la pista del Lluïsos on els vuit punts disputats fins ara s’han quedat a la Vila. Aquest dissabte a les vuit del vespre els graciencs rebran a casa l’Igualada en busca de continuar amb la bona ratxa i sumar la quarta victòria consecu-tiva a la lliga. El conjunt visitant es troba a tan sols un punt dels lí-ders havent sumat cinc victòries i tres derrotes. Hores d’ara tanca la classificació el Tàrrega, que enca-ra no ha aconseguit guanyar cap enfrontament.

breus

Després de tres jornades a la Divisió d’Honor, l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya continua el procés d’adaptació a la màxima cate-goria estatal i la setmana passa-da ja va estar a punt de donar la gran sorpresa i puntuar a la piscina d’un dels màxims can-didats al títol de lliga, el Club Natació Barcelona. Malgrat tot, els de Can Toda continuen sen-se estrenar-se i acumulen ja tres derrotes que el situen en la pe-núltima posició. Aquest dissab-te a les set del vespre el conjunt de Navarra, de moment tercer a la lliga, visitarà la piscina Sant Jordi on els graciencs buscaran sumar els primers punts de la temporada.

El CN Catalunya, a punt de tombar el CN Barcelona

Ni Pedro Dólera ni els jugadors volen tractar el tema pública-ment, però el cert és que cada cop més les actuacions arbitrals generen més debat a les grades i al vestidor del Nou Sardenya. No es pot parlar de persecució però sí de fets puntuals que han perjudicat greument els inte-ressos escapulats en els darrers dos partits. Fa dues jornades, una incomprensible expulsió de Delmàs va donar ales a un Palamós que perdia a casa i que va acabar empatant el matx. Diumenge passat la grada es va indignar al veure un clar penal que l’àrbitre va xiular però, tam-bé incomprensiblement, com a falta fora de l’àrea. Malgrat tot, l’equip segueix a tres punts de l’ascens i sis del liderat.

Malestar amb els àrbitres al Club Esportiu Europa

de Gràcia

11


de Gràcia

12


la torratxa

Fumar amb filtre

L’Èric Lluent, amb prover-bial subtilesa, dibuixava a la seva columna del 22 d’octubre aquest futur immediat dels bars sense tabac. Em permeto afegir-hi un grau especulatiu més en relació al tema. Hem vist com aquesta situació es resol a d’altres països, bàsicament amb un tràfeg permanent de clients que surten dels establiments per fer la cigarreta. Alguns d’aquests establiments han dispost cendrers a la porta que la clientel.la usa més o menys, depenent de la ciu-tat, del tipus de local i de l’hora de la nit. També el nivell de decibels d’aquests campaments provisionals depén dels mateixos parà-metres. Traslladant la situa-ció als carrers de Gràcia i coneixent els hàbits del barceloní contemporani, m’imagino que no contri-buirà gaire a pacificar la relació entre consumidors i veïns. Però el més greu pot passar lluny de la vista i l’oïda: arrossegat, introduït en el clavegueram i abocat al mar, un sol filtre de cigarret és prou tòxic per contaminar entre tres i vuit litres d’aigua de mar. Estan dissenyats per absorbir quitrà, cadmi, plom i arsè-nic i quan entren en con-tacte amb l’aigua, aquestes substàncies tòxiques es dissolen i tarden entre cinc i vint anys a desaparèixer. Per cert, estimat lector, esperi, vostè no serà dels que llencen les burilles al wàter, oi?

Vícto

r Nubla

nublain

dep

enden

t@hro

nir.o

rg

les golfes del soterrani

L’àgora tel.lúrica

Disposats a la gresca discursiva, aquestes ments preclares ence-taven el seu debat i en marcaven el ritme al compàs de l’aigua que regalimava cadenciosa per la clepsidra.Ningú no negarà a aquestes alça-des que Gràcia s’ha trobat (man-caria saber si encara s’hi troba) més a prop d’aquesta pretensió de polis, ciutat-estat o com se’n vulgui anomenar del que molts altres amuntegaments de ci-ment i ordenances municipals s’hi trobaran mai. Per això, cada vegada que una clepsidra deixa de rajar o una plaça emmudeix, hom té la sensació que ens en-caminem indefectiblement cap a un altre mena de paisatge: potser la tundra o, més postmo-dernament, el desert d’allò real. I si la venerable presència de la comunitat gitana a la vila des de segles ençà ha donat carta de naturalitat a Gràcia com a en-clavament humà, no és menys cert que les clepsidres vessades a banda i banda de la barra del Resolís han bastit gran part de la dialèctica d’aquesta ciutada-

A l’Antiguitat (aquella antiguitat amb majús-cules que revisitada avui en dia desprèn, en comparació amb allò que se’ns esdevé, una llus-trosa sensació de mo-dernitat), les ciutats que es dignaven a posseïr aquesta denominació, i per tant a assumir la ciutadania com a ele-ment clau del seu es-quelet, tenien o havien de tenir un espai públic en què els conclaus de savis, les conxorxes d’intel•lectuals -provo-catius uns, acadèmics els altres- i en general tot aquell que es veiés en condicions d’emprar la dialèctica hi trobés un ecosistema favorable.

Sebastià Jovani

nia. I, com acostuma a passar, la fí d’aquest estat de coses treu ja el cap per l’horitzó. Al Resolís hi han passat moltes coses, i en seguiran passant fins que les portes d’aquesta àgora baixin definitivament per a no tornar a pujar. S’hi han testimo-niat crims ficticis, s’hi han teixit rendez-vous improbables i s’hi han perfilat més cosmogonies

de les que segurament recaptarí-em en una interminable jornada de treball a una biblioteca. Com atrets per un fulgor magnètic (a aquestes alçades crec que no fa falta dir gran cosa més sobre la llegendària pedra dels carallots), les pells més endurides i les ments més esbeltes, les mirades més agulloses i les consciències més gasificades s’hi han trobat en una

espècie d’estranya, gairebé es po-dria dir que mítica, pau perpètua. I, entre soflama i soflama, els con-fins paio i gitano de la vila s’apro-pen, es perceben i potser fins i tot es contagien alguna cantarella els uns als altres. I des de la barra, les clepsidres (òbviament en fan falta més d’una per a tanta dialèctica posada en joc) encara subratllen a hores d’ara el pas del temps a partir d’afluents alcohòlics -no ens enganyem, la política i la so-brietat no fan bona parella- tan opacs i tan densos com els propis origens de la civilització.Aquesta àgora tel.lúrica ha posat sempre de manifest, a més, que la saviesa és deutora innegable de la improvisació, i que l’eureka sor-geix sempre com a cristal.lització d’algun punt de fuga alimentat per la salabror de l’encurtit o per la xafogor de la canícula. Aquella cosa que els encarregats de l’eti-quetatge han après a denominar la “cosa mediterrània” i que, en re-alitat, seria molt més oportú ano-menar la “cosa civilitzada”. Cops de rauxa, crits ostentoris, palmells

lA bArrA i les tAules del resolís, AbAns de rebre lA clientelA del Menú de MiGdiA

emfollits. Rumba i aristotel.lisme. I com en tota bona civi-lització, sempre hi penja algun trofeu de caça o alguna relíquia més aviat asilvestrada. Bàsica-ment per a donar a entendre a la parròquia que l’esperit i la carn estan íntimament emparentats, del que es desprèn que una bona ètica aplaudiria la neces-sitat d’establir una denomina-

ció d’origen protegida per a les crestes de tonyina que reposen en formació rera la barra. Val a dir que, per una vegada, prefe-reixo acabar amb la cel.lebració d’aquesta quotidianeïtat mentre s’ofereixi enlloc d’entaforar-me a la melanconia anticipada. El bé públic i la saviesa són coses massa preuades com per passar-les per alt si encara beteguen.

MiriAM AlkAsM

Hom té la sensació que ens encaminem indefectiblement cap al desert d’allò real

Viure GràCia

Cops de rauxa, crits ostentoris, palmells emfollits. Rumba i

aristotel.lisme

suplement traslladaran la parada de taxis de güellindependent.cat/gracia/independent_365.pdfsense...

Documents