som i serem 3 [17]

REVISTA SOM I SEREM 1

INTERNACIONALS BLAUS — PAU BOSCH — TXEMA ALONSO

La revista digital no oficial del Lleida Nº17 · GRATUIT

2 REVISTA SOM I SEREM


33338888.... PAU TORRES PAU TORRES PAU TORRES PAU TORRES EN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVA

El millor jugador del Lleida en el que portem de temporada segons els lec-tors de la revista, que han votat a la nostra pàgina web. En aquest número entrevistem a Pau Torres, el porter del Lleida, que també ha donat res-posta a les preguntes que li vàreu fer.

34343434.... LA CAMPANADA, LA CAMPANADA, LA CAMPANADA, LA CAMPANADA, DINOU ANYSDINOU ANYSDINOU ANYSDINOU ANYS El 6 de març, va fer dinou anys que el Lleida va guanyar per 2-1 al Camp d’Esports al Reial Madrid en la segona etapa del club a Primera.

04. LA IMATGE ····················································································································································· 06. MÓN BLAU ·····················································································································································

14. TEMPORADES HISTÒRIQUES 1949-50 ·····················································································································································

16. CARA A CARA Pere Milla i Jesús Imaz ·····················································································································································

18. EL TEU ONZE ·····················································································································································

20. Fitxatges d’hivern ·····················································································································································

26. Internacionals ·····················································································································································

28. Pau Bosch ·····················································································································································

30. Històries d’Asier ·····················································································································································

34. Una victòria històrica ····················································································································································· 36. ENTRENADORS Gonzalvo ·····················································································································································

38. ENTREVISTA Pau Torres ·····················································································································································

44. LLEGENDES Txema Alonso ·····················································································································································

46. BLAU AL FIRMAMENT La corbata del Palau ····················································································································································· 48. ENTORN ····················································································································································· 50. L’ÀLBUM DE... Miramón ·····················································································································································

52. POSTALS DEL PASSAT ····················································································································································· 54. LA VEU DE L’AFICIONAT

22220000.... ELS FITXATGESELS FITXATGESELS FITXATGESELS FITXATGES D’HIVERND’HIVERND’HIVERND’HIVERN Coneixerem els tres fitxatges que ha fet la direcció esportiva del club aquest hivern. Farem també un repàs de com van influir en la dinàmica de l’equip incorporacions d’aquest tipus en altres temporades.

MER

CÈ

GIL

I

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

30303030.... HISTÒRIES D’ASIERHISTÒRIES D’ASIERHISTÒRIES D’ASIERHISTÒRIES D’ASIER Treballador com pocs. De la pedrera de la Real Sociedad, compleix ja el seu tercer any al Camp d’Esports. En aquest número també coneixerem una mica més el futbolista basc del Lleida.

DES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓ

Presentem el tercer número d’aquesta temporada i el dissetè del nostre projecte. Aquesta edició abarcarà els propers tres mesos (març, abril i maig). En aquest número hem volgut continuar fent un còctel entre la histò-ria del club i l’actualitat recent. Espe-rem que gaudiu tant llegint-la com no-saltres fent-la. El proper número serà al juny. Recordeu que la nostra web és ara www.revistasomiserem.com

MIR

EIA

PRU

NER

A

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


LA UNIÓ FA

LA FORÇA Els jugadors blaus van córrer a abraçar-se amb Toni Seligrat per celebrar el gol de Jaime Mata contra el Racing B, que suposava trencar la ratxa que tenia el Lleida sense guanyar a casa des d’abans de Festes. ■ FOTOGRAFIA DE CARLES MIRANDA


Perfilant l’equipPerfilant l’equipPerfilant l’equipPerfilant l’equip ······························································································································································································································································································································································

EL CLUB MILLORA L’EQUIP AMB ELS FITXATGES HIVERNALS ·····················································································································································································································································································································································

La ‘nissaga’La ‘nissaga’La ‘nissaga’La ‘nissaga’ CanadellCanadellCanadellCanadell ····························································································································································································································································································································

XAVIER, ROGER I ÒSCAR PRESENTS AL LLEIDA ····························································································································································································································································································································

Expert a 11 metres ·························································································································································································

PAU TORRES HA ATURAT LA MEITAT ·························································································································································································

DELS PENALS D’AQUESTA TEMPORADA ·························································································································································································

Sens dubte dels millors jugadors i fitxatges dels últims anys al Camp d’Esports. Pau Torres, a més de ser un porter excel�lent, és un expert en els llançaments a onze metres, i es que Pau Torres ha aturat el 50% dels penals en contra del Lleida aquesta temporada (3 de 6). En l’entrevista que podreu llegir unes pàgines més tard, podreu saber més d’ell.

La direcció esportiva del club ha fet la feina aquestes festes. Ha aconseguit millorar l’equip i augmentar el nombre de jugadors dins la plantilla, per poder fer més rotacions. S’han fitxat a tres jugadors: el central Mario Fuentes, que

prové del Tribal Valderas d’Alcorcón i que de moment està complint amb nota: el lateral Cristian Tomás, que tot i que juga amb el filial té fitxa i s’entrena amb el primer equip i Miguel Ramos, que per una lesió encara no ha pogut debutar.

inferiors del Barcelona, d’on va passar a l’Espanyol, que aquest any l’ha cedit al Lleida. El petit de la família, l’Òscar, que milita al Juvenil A, és dels jugadors de la pedrera que més promet.

El cognom Canadell ja té un lloc privilegiat a la història del Lleida. En l’actualitat, Roger Canadell milita al primer equip blau i el seu germà Òscar juga al Juvenil A. Amb anterioritat, als anys 80, el seu pare, el Xavier, va vestir la samarreta del club

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

MIR

EIA

PRU

NER

A

Xavier, va vestir la samarreta del club lleidatà. El Xavier va ser un jugador que va estar al club les temporades 82-83 i 83-84. Per la seua banda, el Roger, va marxar de ben petit a les categories

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


Per Sergi Puy

Per Sergi Puy

SSSSSSSSeeeeeeeerrrrrrrr mmmmmmmmééééééééssssssss ppppppppoooooooossssssssiiiiiiiittttttttiiiiiiiiuuuuuuuussssssss

Valorar una afició pel nombre de persones que la formen és una estupidesa. Que una afició la formin més o menys persones parlarà, en tot cas, de la ciutat d’on és l’equip. Pot ser que la ciutat sigui poc futbolera o que, tot i agradar-li l’esport rei, prefereixi animar a equips més mediàtics i guanyadors. A Lleida es dóna la pitjor circumstància, la segona. Hi han molts aficionats al futbol però prefereixen ser seguidors del Madrid o, en major part, del Barça, que del club de la seva terra. Prova que per aficionats al futbol no serà és que a la província de Lleida hi ha més socis del Barça que del propi Lleida. És trist, a pocs altres llocs deu passar una cosa similar. Tot plegat, el que fa és donar-li doble valor a la veritable afició del Lleida, la que ha de nadar a contracorrent dels mitjans de comunicació i de la pròpia ciutadania lleidatana, aquella que quan li dius que vas al camp d’esports et mira com si fossis un “bitxo raro”. Tenim una afició que porta set temporades consecutives vivint al pou de la 2aB i sense que l’equip li hagi donat una sola alegria durant tot aquest temps: ni s’ha jugat cap play-off, ni s’han donat sorpreses a la Copa del Rei ni s’ha guanyat cap copa Catalunya. Res. Ben al contrari, sorpreses desagradables sí que se n’hi ha hagut unes quantes. Arribant a l’extrem d’haver de viure la traumàtica mort de la UE Lleida per després haver de passar a animar al Lleida Esportiu. Tenim més d’un miler de persones que continuen sent fidels al Lleida. No ho veig poca cosa. Aquestes reflexions que he fet sorgeixen arran d’unes declaracions d’en Toni Seligrat en què, a mode d’excusa per no haver guanyat un partit, deia que no era el mateix jugar amb la il•lusió de 1800 persones que de 7000 com ho fa l’Alavés. És evident que l’assistència que presenta el Camp d’Esports és preocupant però en cap cas es pot utilitzar com a excusa a un mal resultat. La il•lusió de les 1800 (o les que siguin) persones que estimen el Lleida ha de ser, per tot els motius que he exposat anteriorment, més que suficients per servir de motivació a tots els jugadors i tècnics del club. El patrimoni més important que té el Lleida són tots aquests socis, el mínim que s’ha de fer des del seu club i des del seu entrenador és mostrar-hi una mica de sensibilitat. En últims dies estic veient clars símptomes de millora des de les dos parts. Me’n alegro i espero que segueixin així. Ja per acabar: Visca el Lleida i Visca el socis de pedra picada, no canvieu mai!

AAAAssembleassembleassembleassemblea informativainformativainformativainformativa a l’abrila l’abrila l’abrila l’abril ···················································································································································································

PER INFORMAR ELS ABONATS ···················································································································································································

z

El Lleida en farà una per a tots els seus abonats el pròxim mes d’abril. Així, es podrà explicar com es troba el club en aquests moments i quins són els plans de futur del club a mig i llarg termini. El club actualitzarà el seu cens a data 31 de desembre de 2012 i elaborarà els punts de l’ordre del dia i qui té dret a assistir-hi.

Boban Babunski (al Lleida des del 1994 fins el 1996) trobaria el seu reflex en Leonardo DiCaprio. El central macedoni trobaria en l’actor de Titanic (entre d’altres pel�lícules) del seu pentinat i la seva barba.

GIM

NÀS

TIC

DE

TAR

RAG

ON

A LL

EID

A ES

POR

TIU

EL

ME

GÀ

FO

N

DAN

I BAD

IA

POSH

24

L’Espanyol volia L’Espanyol volia L’Espanyol volia L’Espanyol volia fitxar Imazfitxar Imazfitxar Imazfitxar Imaz

L’EQUIP BARCELONÍ SE’L VOLIA ENDUR DURANT L’ATURADA DE GENER PEL SEU FILIAL

L’Espanyol no és l’únic equip de primer nivell que s’ha interessat pel jugador lleidatà, ja que el Mallorca i el Girona van intentar-ho sense sort durant l’estiu. Els pericos però, s’han topat amb la negativa de la direcció esportiva del club blau.

ÉS U

N S

ENTI

MEN

T


Estadística trencadaEstadística trencadaEstadística trencadaEstadística trencada

·········································································································································································································································································································································· EL LLEIDA VA ACONSEGUIR A SESTAO NO ENCAIXAR GOLS ··········································································································································································································································································································································

Sota un gran diluvi i la gespa del mític Las Llanas de Sestao, el Lleida va trencar aquesta ratxa negativa en guanyar per zero gols a dos. Un apunt curiós: el capità de l’Alabès i ex jugador blau, Jaume Delgado va presenciar el partit.

CAR

LES

MIR

AND

A

CAR

LES

MIR

AND

A

>>>>>>>> Xisco Hernández: Venia com a fitxatge estrella però el cert es que va arribar malament de forma. El mallor-quí va estar a punt d’abando-nar l’entitat aquest hivern des-prés de tenir una oferta del Getafe. Al final s’ha quedat >>>>>>>> Jesús Imaz: Un altre que també tenia ofertes en el mercat d’hivern era Imaz. Aquest en tenia de l’Espanyol i a l’estiu en tenia del Mallorca i el Girona. Veurem quin paper desenvolupa en la segona volta. >>>>>>>> Miguel Ramos: Juntament amb Mario Fuentes i Cristian Tomás, una de les incorporacions hivernals. Veurem si apunta a titular i si és així, qui cau de l’onze >>>>>>>> Cristian Tomás: El jove sevillà ha fitxat aquest hivern. Té fitxa del filial, però s’entrena amb el Primer Equip i podria tenir oportunitats.

El passat 27 de gener el Lleida va trencar una estadística que arrossegava des de principi de temporada. Es tracta de la ratxa negativa que portava l’equip, que havia encaixat gols en tots els desplaçaments fins a la data esmentada.

Genís Soldevila al Genís Soldevila al Genís Soldevila al Genís Soldevila al líder del grup III líder del grup III líder del grup III líder del grup III ······················································································································································································································

EL LLEIDA EL DÓNA DE BAIXA I L’OLÍM PIC DE ······················································································································································································································

XÀTIVA SE N’APROFITA ······················································································································································································································

Genís Soldevila és l’única baixa que ha tingut el Lleida aquest hivern. Genís havia comptat poc per a Seligrat en els últims partits i el club li va rescindir el contracte. Ara entrena amb l’Olímpic, líder del grup III de la Segona B, on ja s’ha erigit com a titular. Després d’haver-li rescindit el contracte, Genís podria acabar jugant a Segona Divisió A.


Tres ‘talents’ captatsTres ‘talents’ captatsTres ‘talents’ captatsTres ‘talents’ captats

·············································································································································································································································· TRES INCORPORACIONS DE BARNABALL ··············································································································································································································································

Per Francesc Latorre PERIODISTA TV3

TTTTTTTTaaaaaaaarrrrrrrrddddddddeeeeeeeessssssss ddddddddeeeeeeee CCCCCCCCaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrruuuuuuuusssssssseeeeeeeellllllll

Mal m’està el dir-ho però entre les teles i els clubs s’han carregat el que per a mi i molts aficionats al futbol eren les sis horetes més maques de tota la setmana. El pay-per-view, la batalla dels drets... tot això ha convertit ja en un record aquelles tardes de diumenge en què a les cinc de la tarda si era hivern o a les set quan arribava el bon temps es dispu- aven sis o set partits a la vegada. Se n’havia

avançat un a dissabte i en quedava un altre per la nit de diumenge. I, a més, bona part de la jornada de Se-gona. Els que ja eren grans i podien anar als estadis, doncs ràdio a la butxaca i a seguir la jornada en direc-te, i de pas, la travessa. Aquell ball constant de signes a la “quiniela” era també un dels grans atractius d’a-quells diumenges! Els que encara estudiàvem, també la rà-dio, però a casa. Ho recordo com si fos ara. En-llestir els deures ràpid per poder estirar-me al llit a dos quarts de cinc. Escoltava el Carrusel de la SER, amb Paco González i Pepe Domingo Castaño. A dos quarts repassaven la darrera hora dels partits de Primera i un quart d’hora més tard les novetats de segona. I partir de les cinc, la bogeria: “Hay gooool en Anoeta!” i més tard... “Goooool del Barcelona!” I així, fins que es feia fosc. Doble ració de màgia: la del futbol i la de la ràdio. I va ser escoltant el Carrusel de la SER que vaig deci-dir que volia ser periodista esportiu. Tal qual. “Jo vull fer això”, em deia a mi mateix. De fet, al magatzem de casa ja feia uns quants anys que assajava retransme-tent els partits que jo mateix jugava i, és clar, sempre guanyava... El que no podia ni imaginar és que aquell somni, cantar algun gol al Carrusel, es molt més aviat del que em pensava. Després de dos anys cridar gols per al Carrusel de Lleida des del camp del Pardinyes, Magraners o La Bordeta (quins grans temps aquells!), va arribar la gran oportunitat. En Pep Tuldrà, qui ho havia fet fins aleshores, marxava i em van proposar a mi rellevar-lo. Encara estava estudiant la carrera! No m’ho podia creure. Vaig debutar a la jornada 3 de la temporada 1998-1999. Lleida-Osasuna. Miquel Corominas a la nostra banqueta. Com seria el primer gol? Ja me’n sortiria de cantar-lo bé? Qui el marcaria? Mitja part i... 0-0 al marcador. A la mitja part Corominas fa un canvi. Se’n va el mite Calderón i entra, atenció, un jove que després es con-vertiria en un jugador molt destacat de Primera: Raúl Tamudo. I al minut 60, barraca. Havia arribat l’hora! “Gol en Lleida!”, vaig avisar Pensava que no em sorti-ria la veu però no va quedar malament... “Gol en Llei-da Francesc!”. Vaig explicar com havia anat la jugada i com havia fet el gol Tamudo. I el gran i hàbil Pepe Do-mingo Castaño va replicar: “Tamudo, Tamudo, Tamu-do es cojo... Cómo Tamudo, no hay ninguno!!!” Allò va ser massa. Hi penso ara, gairebé 15 anys després, i encara se’m posa la pell de gallina. Això sí, en acabar els partits, ràpid cap a l’estació per agafar el bus el que sortia cap a Bellaterra. Però el vi-atge passava ràpid. Amb la ràdio continuava escoltant el Carrusel.

El rei de la targetaEl rei de la targetaEl rei de la targetaEl rei de la targeta ····························································································································································································

BIEL MEDINA ACUMULA 5 EXPULSIONS ····························································································································································································

AQUESTA TEMPORADA I BAT RÈCORDS ····························································································································································································

Després de la de Torrelavega, Biel ja ha vist cinc targetes vermelles i ha igualat el rècord d’expulsions de Primera, Segona i Segona B, que també és 5 i a partir d’ara el compartirà amb 13 jugadors més, d’entre els quals destaca Babunski, amb passat blau. Una altra i batrà el rècord...

DE

S D

EL

PÀ

DO

C

Rècord del ‘Seligrat Rècord del ‘Seligrat Rècord del ‘Seligrat Rècord del ‘Seligrat teamteamteamteam’’’’ ······························································································································

EL LLEIDA HA BATUT UN ······························································································································

RÈCORD HISTÒRIC DEL ······························································································································

CLUB EN EMPATS QUE FINS ······························································································································

ARA TENIA EMILI VICENTE ······························································································································

El Lleida de Seligrat ha batut un rècord en la història del Lleida: mai s’havien aconse-guit tants empats fins la jor-nada 25, en que n’han fet 12. Fins ara, el tenia el rècord el tenia la 08-09 amb 11 i la 06-07 amb 10. Amb 9, n’hi ha moltes: 11-12, 09-10, 07-08, 98-99, 95-96, 93-94, 92-93, 81-82, 74-75, 71-72 i 64-65. El rècord en una temporada sencera, però, el té la 07-08 amb Zubillaga a la banqueta amb 15, seguit de 14 la 08-09, 98-99, 81-82 i 71-72.

Direcció BadalonaDirecció BadalonaDirecció BadalonaDirecció Badalona ····························································································································································································································

FINS A QUATRE BLAUS DE LA TEMPORADA ····························································································································································································································

PASSADA HAN ESTAT AL BADALONA AQUESTA ····························································································································································································································

Méndez Canario, Jaume Sobregrau, Juanma Hernández, i Jer- son Bosch estaven a la plantilla del Lleida la temporada passada. Ara, tots estan al Badalona. En el cas de Canario, se li ha donat la baixa aquest hivern, com també s’ha fitxat a Jerson.

CAR

LES

MIR

AND

A

CF

BAD

ALO

NA

CF

REU

S D

EOPR

TIU

gran oportunitat. En Pep Tuldrà, qui ho havia fet fins a-leshores, marxava i em van proposar a mi rellevar-lo. Encara estava estudiant la carrera! No m’ho podia creure. Vaig debutar a la jornada 3 de la temporada 1998-1999. Lleida-Osasuna. Miquel Corominas a la nostra banqueta. Com seria el primer gol? Ja me’n sortiria de cantar-lo bé? Qui el marcaria? Mitja part i... 0-0 al marcador. A la mitja part Corominas fa un canvi. Se’n va el mite Calderón i entra, atenció, un jove que després es con-vertiria en un jugador molt destacat de Primera: Raúl Tamudo. I al minut 60, barraca. Havia arribat l’hora! “Gol en Lleida!”, vaig avisar. Pensava que no em sor-tiria la veu però no va quedar malament... “Gol en Llei-da Francesc!”. Vaig explicar com havia anat la jugada i com havia fet el gol Tamudo. I el gran i hàbil Pepe Do-mingo Castaño va replicar: “Tamudo, Tamudo, Tamu-do es cojo... Cómo Tamudo, no hay ninguno!!!” Allò va ser massa. Hi penso ara, gairebé 15 anys després, i encara se’m posa la pell de gallina. Això sí, en acabar els partits, ràpid cap a l’estació per agafar el bus el que sortia cap a Bellaterra. Però el viatge passava ràpid. Amb la ràdio continuava escoltant el Carrusel.

PEP

MO

RAT

A


Per Dani Badia PERIODISTA CATALUNYA RÀDIO El Lleida va fer fora 2 entrenadors anant l'e-quip líder de la classificació. L'únic objectiu de l'ascens i la falta de paciència en van ser els principals detonants en els 2 casos. La 62-63, amb l'equip a Tercera, la directiva pre-sidida per Vilaltella va destituir l'entrenador Gabri-el Taltavull després de la jornada 14. El va substi-tuir Marcel Domingo, però l'equip no va ascendir. La 70-71, amb l'equip a Preferent, la directiva de Martínez Cabrera va destituir Agustí Faura des-prés de la jornada 26. En aquest cas, el substitut Satur Grech va aconseguir l'ascens a Tercera. Segueix a Dani Badia al Twitter @danicatradio

» La nostra pàgina web ha canviat de direcció. Ara ens podreu trobar a www.revistasomiserem.com » Vols col·laborar amb la revista? Vols fer un reportatge per a cada número? Una secció? Una entrevista? Envia’ns un correu electrònic a [email protected] » Segueix-nos a Twitter, Facebook i YouTube, les xarxes socials de la revista Som i Serem. Cada cop som més gent! » Els qui vulguin adreçar-se a la revista per qualsevol motiu, poden fer-ho a través de [email protected].

1.475 dies1.475 dies1.475 dies1.475 dies per a UNICEFper a UNICEFper a UNICEFper a UNICEF ······················································································································································

JA S’HAN DONAT 1.475 PER A LA ······················································································································································

INICIATIVA SOLIDÀRIA DEL CLUB ······················································································································································

El Lleida Esportiu, que es va sumar a la campanya d’UNICEF Cumpledías el passat mes de desembre, ja té en el seu propi comptador. 1.475 dies sumats gràcies a les accions que ha dut a terme l’àrea del conjunt lleidatà, Sports Events. Entre les activitats que ha organitzat cal destacar el campionat de Futbol-7 que va tenir lloc el passat 30 de desembre i on es va aconseguir arribar fins als 500 dies. La solidaritat, present també al Camp d’Esports.

Rubén ArolaRubén ArolaRubén ArolaRubén Arola pren el Juvenilpren el Juvenilpren el Juvenilpren el Juvenil ······················································································································································

AMB L’AJUDA DE LA RESTA DEL ······················································································································································

COS TÈCNIC DEL PRIMER EQUIP ··················································································································································

El cos tècnic del primer equip del Lleida Esportiu es farà càrrec del Juvenil A. L’encarregat de dirigir el dia a dia l’equip, però, serà Ruben Arola, exjugador del club des d’alevins fins a juvenils i que actualment coordina l’etapa de formació competitiva del club, des del Cadet B fins al Juvenil A. A més, Arola compta amb una dilatada experiència al món del futbol on ha jugat durant 9 temporades en equips de Tercera.

Són els gols que Josep Vidal va marcar la 1942-43 (comptant amistosos) al Lleida. És el rècord de l’entitat en aquest sentit.

UN

ICEF

LL

EID

A ES

POR

TIU

GÓ

MEZ

VID

AL


www.assistpc.es Travesia San Bartomeu, 2 25110 Alpicat (Lleida) Tel: 606 660 528 E-mail: [email protected]


Debut a Segona i ascensDebut a Segona i ascensDebut a Segona i ascensDebut a Segona i ascens a Primeraa Primeraa Primeraa Primera ··························································································································································································································································································································································································

EN EL DEBUT A SEGONA, ES VA QUALLAR UNA GRAN TEMPOR ADA, PRÒDIGA EN

VICTÒRIES, ACONSEGUINT L’ASCENS A PRIMERA DEU ANYS DESPRÉS DE NÈIXER ··························································································································································································································································································································································································

Després de l’ascens a Segona en la tem-porada anterior, la directiva del Lleida va seguir la mateixa táctica de la temporada anterior, mantenint l’estructura de l’equip i reforçant aquells punts dèbils, amb els fit-xatges del porter Montserrat, els valenci-ans Sapiña i Pizá, el defensa Martínez, procedent de l’Albacete, els aragonesos Fustero i Matamala i l’asturià Mijares, que venia del Mallorca, Telechea del Sabadell i Ramon de l’Alcoyano. El Lleida va ser inclòs en el grup Nord, ha-vent de competir amb clubs de molt renom, per la qual cosa la il�lusió per seguir amb l’escalada era molta, però les possibilitats molt escasses. El debut a Segona va ser molt favorable perquè es va guanyar al camp del Badalo-na 1-3 i al Camp d’Esports 3-2 contra el Sabadell; però després l’Osasuna i el San-tander van frenar l’equip i del tercer lloc va baixar algunes posicions, encara que figu-

rant sempre entre els sis primers, fins al final de la primera volta. A la segona, el Lleida ja li havia agafat “l’aire” a la categoria, realitzant una cam-panya realment extraordinària, ja que de 15 partits jugats, només se’n va perdre un, al camp del Racing de Santander ar-ribant a l’última jornada, amb el Santan-der matemàticament campió seguit del Lleida, que tenia un punt més que el Sa-ragossa i dos més que el Gijón. Com que es classificaven els dos primers de cada grup per jugar la promoció d’ascens a Primera eren clau els partits que jugaven el Lleida a Ourense i el Saragossa a Tor-relavega. Sobre aquests dos partits es va parlar i es va escriure molt, fins al punt de co-mentar els entesos que, el Saragossa havia comprat el partit de Torrelavega i el Lleida el d’Ourense. Tot semblava que el sub-campionat es decidiria al mercat ne-

gre i que podia adjudicar-se’l el millor pos-tor, i en aquesta subhasta el Saragossa li-citava més alt. El cert és que per aquests partits es van prometre primes als jugadors i que tant a Lleida com a Saragossa aquells dies no es parlava mes que de futbol. Per fi va arribar la jornada final: els direc-tius estaven pendents dels telèfons i els a-ficionats de la ràdio. Fos com fos la jugada de futbol o de despatx, li va sortir mala-ment al Saragossa, perquè el Lleida va guanyar 0-1 i els aragonesos van caure golejats per la Gimnástica, 6-2. Santander i Lleida del Nord i Múrcia i Alco-yano del Sud, lluitaren per dues places d’ascens. El Lleida va aconseguir l’ascens en l’última jornada de la lligueta guanyant el Múrcia per 4-1. El Lleida, aquell club modest que deu anys enrera havia engegat la seva activitat a Segona Regional, arribava a Primera... ■

El porter Rivero, un dels ídols de l’afició ►

L’alineació de l’històric partit contra el Múrcia que donava l’ascens als blaus.

HAL

LOFF

AMEP

ERIC

O


La gran segona volta aconseguida va posar l’equip en zona d’ascens a Primera

GRADES ATAPEÏDES La meteòrica progres-sió de l’equip abarro-tava la grada de fusta del Camp d’Esports. Publicitat al camp, soldats entre el públic i un dels primers anuncis de crèdits per comprar a terminis

PORTERS Rivero DEFENSES Cala Pedrín CENTRECAMPISTES Giménez Ferrando DAVANTERS Vega Amat Ramon Hériz Fustero Sapiña ��

ENTRENADOR: Vidal S. TÈCNIC: J. Romans PREP. FÍSIC: Peralta PRESIDENT: Estadella MASSATJISTA: Pacheco

Montserrat Telechea M. Mòdol Vendrell Pizá Remacha Martínez Mijares Matamala

Roses, Aldomà, Planella,

González i Aguilar (de peu)

Baiget, Pirla, Vidal, Molins i

Albareda (ajaguts)

>> La celebració de l’ascens. Fins la 64-65 no se n’aconseguiria cap altre (i va ser des de Tercera).

Aranda, Planella, Cano, Bademunt,

Mateu Iglesias, Roca, Escuer,

Molins, Alonso i Masot en el debut a Tercera a Mallorca.

GO

MEZ

CID

AL

Vega, Amat, Ramon, Hériz i Fustero. La davantera que va posar els gols per anar a Primera.


REGAT: Barreda té més habilitat per encarar els defenses i regatejar-los quan cavalca per la banda. Álex Cacho és un lateral més defensiu. DEFENSA: Els dos son correctes a darrera, durs i contundents. Barreda pot ocupar tots els llocs de la defensa però Álex Cacho és complidor al seu lloc. XUT: Álex Cacho xutava les faltes a l’Ontinyent i aquest any, també n’ha xutat alguna de llunyana. També és expert en penals. PERSONALITAT: Cacho té molta més experiència que Barreda i això l’ha beneficiat en algunes situacions i jugades. VELOCITAT: Barreda és bastant ràpid i és per aquest motiu que Seligrat li permet sumar-se a l’atac. Rarament el guanyen per velocitat. Cacho, en canvi, és més lent i ho compensa guardant la posició. Si Seligrat veu que desborden el sorià, canvia la banda dels laterals.

DDuueess ppeecceess ffoonnaa--mmeennttaallss eenn aattaacc.. EEllss ddooss ssoonn ddee LLlleeiiddaa ii eellss ddooss ddee llaa ppeeddrreerraa.. EEllss ddooss ssoonn ddaavvaanntteerrss ii eellss ddooss vvaann ddee--bbuuttaarr aammbb eell mmaa--tteeiixx eennttrreennaaddoorr.. PPooddeenn ooccuuppaarr ttaanntt ll’’uunn ccoomm ll’’aallttrree qquuaallsseevvooll ddee lleess ppoossiicciioonnss dd’’aattaacc ii ggaarraanntteeiixxeenn ppeerr tteemmppoorraaddaa ppoocc mmeennyyss ddee 1100 ggoollss.. PPeerròò qquuiinn ddeellss ddooss ééss mmiilllloorrss?? AA ccoonnttiinnuuaacciióó hhoo aannaalliittzzeemm..

REGAT: Milla té més tendència a encarar els rivals que Imaz, tot i que aquest també utilitza aquest recurs si és necessari. Tant un com l’altre el tenen correcte.

GOL: Enguany, tot i que de vegades les xifres son insignificant, Imaz porta més gols (5, per 4 del seu company), tot i haver jugat potser una mica menys que el seu company.

XUT: Pere Milla té un xut més potent, si bé, menys col�locat. Si més no, sempre que té la oportunitat, xuta, i ja

hem vist aques any algun gol seu des de fora l’àrea.

PERSONALITAT: L’experiència és un grau i més a Segona B, on filials de molta qualitat pateixen. Milla, de vegades peca de falta d’aquesta. Imaz aquest tràngol ja l’ha superat.

VELOCITAT: Milla té una velocitat explosiva que de vegades deixa els defenses amb els pixats al ventre. Potser pel fet de ser més jove té aquesta velocitat que el caracteritza.

MIR

AND

A


Ha estat una difícil decisió,però des de SOM I SEREM creiem que JESÚS IMAZ perquè té més rodatge i experiència. És possible que en Milla hi hagi el davanter blau del futur. Imaz aquest estiu va rebre ofertes del Girona i del Mallorca, i aquest hivern de l’Espanyol.

� Jesús Imaz Ballesté � Davanter � Lleida � Medeix 1,74 m. i pesa 69 kg. � Va arribar de l’AEM en categoria Aleví i en les cate-gories base ha a-conseguit 4 campio-nats i 2 ascensos. � En categoria A-leví, Infantil i Cadet ha estat convocat a la Selecció Territorial. � El seu debut va fer-lo possible Emili Vicente la 09-10. � El seu primer gol va ser després d’haver jugat 140 minuts. En va fer 4 la seva primera temporada amb fit-xa del primer equip (10-11). � Pot jugar en totes les posicions d’atac. � És un jugador tècnic amb bon po-sicionament i hàbil amb les dues ca-mes. � Aquest any, sense ser fixe en l’onze, ha marcat 5 gols, sent el segon màxim golejador.

� Pere Milla Peña � Davanter � Lleida � Medeix 1,79 m. i pesa 70 kg. � És la seva segona temporada al Primer Equip i en bastants partits a-questa temporada ha estat el revulsiu en atac per a Seli-grat. � Juntament amb Saife Alami –tot i que en menor mesura- ha estat observat per ‘The Chance’ de Nike. � Amb 4 gols, Milla és el quart màxim golejador de l’equip. � Pot jugar en totes les posicions de l’atac. � Tot i ser dels més joves és dels habituals, extrany per la seva joventut. � El seu debut es va produir en la jornada 2 de la temporada passada al camp del València Mestalla, en que va sortir al minut 80 i podria haver marcat en un partit que va quedar 3-3.

VEREDICTEVEREDICTEVEREDICTEVEREDICTE

MIR

AND

A

LAIL

A EL

KA


ENVIAN’S LA TEVA ALINEACIÓ

Tot aficionat al futbol porta un entrenador a dins. SOM I SEREM et convida a treure el teu. Envian’s la teva alineació amb els que creus que han set els millors jugadors de la història blava a revistasomiserem @gmail.com i… presumeix de banqueta!

PORTERIA. EMILIO ISIERTE Va arribar en l’etapa post-primera i, tot i que no es va lluïr en la promoció amb l’Sporting era un gran porter

LATERAL DRET. FRAN Titular indiscutible les tres temporades que va estar al Lleida (98-01)

LATERAL ESQUERRA. ANTONI PALAU De la ‘quinta’ de Rubio i Elcacho. Va reconvertir-se en diverses posicions.

CENTRAL. QUIQUE ÁLVAREZ Central contundent amb un llarg recor-regut per primera i segona.

CENTRAL. BABUNSKI Jugador de poca tècnica però molt treballador. Interna-cional amb Macedò-nia

MIGCENTRE. ÓSCAR ARIAS Cervell del Lleida de Yasunaga, Vila-nova i companyia. Va estar al Lleida

dues tempora-des a un gran ni-vell.

MITJAPUNTA ANTONIO CALDERÓN Molt treballador i amb arribada a l’à-rea. Juntament amb Roa, van fer una gran parella.

INTERIOR ESQUERRA. STANKOVIC Va jugar en l’última etapa a Segona (04-05). L’any del

descens es notà la seva absència

INTERIOR DRET. GERARD ESCODA Tot i que en la seva segona etapa no va estar a l’altura, era un extrem molt ràpid

DAVANTER.

JOSEMI 72 partits i 30 gols.

Una brutalitat. Jugador amb tècnica i molt veloç. Va jugar a primera amb el Mallorca cedit pel Lleida.

DAVANTER. TAMUDO Va ser flor d’un dia perquè quan va començar a destacar, l’Espanyol se’l va endur, ja que el tenia aquí cedit.

SEG

RE

MD

MD

MD


ENTRENADOR. JOSÉ MANUEL ESNAL MANÉ Va agafar el Lleida a finals de la 88-89 i no va poder evitar el descens a Segona B. Quatre anys més tard estava celebrant l’ascens a Primera. Un entrenador que va deixar empremta. Va deixar el càrrec a finals de la 1994-95.

BANQUETA. ● EDUARDO (P) ● BRUNO SALTOR ● TXEMA ● ORIOL LOZANO

● NAVARRO ● ANTONIO ROA ● MORENO ● S. RODRÍGUEZ ● CRUSAT ● SALILLAS ● MATE BILIC

SEG

RE

MD

EDIC

ION

ES E

STE

MD

MD

MD

ED. E

STE


Quan una temporada no acaba d’anar bé –o si més no, no com s’havia esperat–, els fitxatges de l’estiu no han donat el rendiment esperat, o simplement que la plantilla és curta o l’entrenador vol fons d’armari, sempre hi ha moviments a les oficines en els mesos de desembre i ge-ner. Telèfons que sonen, reunions,… és el moment de millorar l’equip. Aquesta temporada el Lleida ha fet tres fitxatges en aquestes dates. Però, quina és la his-tòria blava més recent en aquest sentit? Han donat els seus fruits les incorporaci-ons? Això és el que intentarem analitzar.


MIR

AND

A

MIR

AND

A


Aquesta temporada, el Lleida ha fet oficials tres incorporacions: els defenses Mario Fuentes i Cristian Tomás i el davanter Miguel Ramos. MARIO FUENTES Mario Fuentes Bargueño (Madrid 10/07/1986) es va convertit en el primer reforç. El jugador té 26 anys, fa 1’89 d’alçada i les últimes cinc temporades ha estat lligat al Leganés, del Grup I de Segona B. Fuentes, format a les categories inferiors de l’Atlètic de Madrid, ha signat amb l’entitat lleidatana pel que queda de temporada. “El projecte esportiu que m’han presentat el director esportiu i l’entrenador és el què em va fer decidir per aquesta oferta”. El madrileny s’ha marcat el repte “d’adaptar-me amb rapidesa i ajudar a l’equip a complir l’objectiu”. Per la seva banda, Toni Seligrat ha dit del nou reforç lleidatà que “l’hem portat per a què ens ajudi a millorar. És un jugador jove i amb molta experiència a la categoria. A més, té les qualitats tècniques i humanes que buscàvem”. CRISTIAN TOMÁS El Lleida comptarà, també fins a final de la temporada, amb Cristian Tomás del Toro (Sevilla 16/08/1993), jugador que procedeix del San Juan de Aznalfarache, equip de Tercera divisió. El jove de 19 anys pot ocupar la posició de central i de lateral esquerre. Format a les categories inferiors del Sevilla FC, jugarà al Filial del Lleida però s’entrenarà amb el primer equip sota les ordres de Toni Seligrat, que li podria donar oportunitats en funció de com evolucioni la temporada. Té una clàusula de renovació automàtica segons rendiment. MIGUEL RAMOS Per últim, la direcció esportiva del Lleida Esportiu va tancar la incorporació de Miguel Ángel Ramos García (Quart de Poblet, València 09/03/1984) que arriba procedent del Katfenberger SV de la Segona Divisió austríaca. La passada campanya va marcar 10

gols amb l'Alcalà de la Segona B i anteriorment va militar a l'Altètic de Madrid B. El jugador té una àmplia experiència a la categoria de bronze del futbol espanyol on ha jugat sis temporades. Ramos té 28 anys, medeix 1'85 i pesa 75 kilos.

MIGUEL RAMOS

MARIO FUENTES

MIR

AND

A

MIR

AND

A


“En Mario és un central dret que va molt bé de cap tant en defensa com en atac. S’adapta a les necessitats de l’equip, jugar en llarg, en curt,... Té molt bon desplaçament i capacitat de lideratge. Desitjo que faci una bona segona volta i espero que el Lleida torni aviat on es mereix”.

JUAN POVEDANO ex jugador del Lleida i ex company de Mario al Leganés

Miguel Ramos, Cristian Tomás i Mario Fuentes, reforços hivernals d’aquesta temporada

MIR

AND

A


2006-07 ‘Keko’ Martínez (POLI EJIDO) Jesús Rodríguez ‘Tato’ (MÚRCIA) Sergio Rodríguez (CÁDIZ) Omar Ramos (TENERIFE) 2007-08 Manolo Pérez (CULTURAL) Pau Bosch (TÀRREGA) 2008-09 No n’hi va haver 2009-10 Rubén García (FERROL) Cheikh Saad (BENAVENT) 2010-11 No n’hi va haver. 2011-12 Carlos Barreda (MAHONÉS) Genís Soldevila (MAHONÉS) Alberto Montero (CRISTO) Cheikh Saad (SAN ROQUE)

També hem volgut analitzar els resultats i el rendiment que han donat els fitxatges d’hivern dels últims anys, concretament des de l’últim descens a Segona Divisió B (des de la temporada 2006-07 fins ara). FITXATGES AMB NOM, ESTRÈPIT FRACÀS Després del descens a Segona B i amb reforços de nom durant l’estiu, el Lleida es va pegar la gran patacada al ser clar favorit a l’ascens i assolir la catorzena plaça, quedant-se a només dos llocs de disputar la promoció de descens a Tercera. La cosa, però, semblava que havia d’anar bé, i de fet, per l’aturada nadalenca el Lleida estava quart a la taula. Es va destituir Miñambres durant el gener i amb Esteban Vigo tot va anar en caiguda lliure i Buján tampoc ho va poder arreglar. El Lleida, creient en el play-off va deixar marxar Lanzarote –que l’any que ve jugarà amb l’Espanyol-, Nacho Franco i Giovanni al Ceuta. Per contra, es van fitxar Keko, Sergio Rodríguez, Omar i Tato. Fossin o no els fitxatges, l’equip va fer una desastrosa segona volta i fins i tot es va témer amb el descens. MANOLO PÉREZ, L’ÚNIC REFORÇ La temporada següent (2007-08), el Lleida buscava per la banqueta algú jove però amb experiència en el futbol i que conegués el mercat de Segona B. Josep Menchón –llavors el gerent- va trobar en Javier Zubillaga el seu home. Amb

només Albert Urrea ‘de casa’ i amb les espontaneïtats de Miki Massana, Dani Fernández i Aleix Serra, el Lleida no va millorar gaire respecte la temporada anterior. De fet, es va acabar novè la primera volta i seguia aspirant a tot. Va donar la baixa al centrecampista Pablo Díaz –de fet, va ser el propi jugador qui va voler marxar a la seva terra- i va fitxar a Manolo Pérez, de la Cultural Leonesa. També es va recuperar Pau Bosch –actual capità-, que estava cedit al Tàrrega. No van influir en la millora de l’equip, però tampoc van empitjorar-lo. L’equip va aconseguir regularitat i va acabar la temporada 13è. GENT DE LA CASA PER INTENTAR TORNAR Després d’una temporada 2008-09 sense reforços hivernals, havia començat al Camp d’Esports el famós ‘Tornem a la Base’, que després de l’absència de jugadors de la casa al primer equip, se’n va omplir. La 2009-10 (segona temporada d’Emili Vicente) el Lleida va acabar la primera volta en llocs de descens directe (17è) però una gran

FOTOS: FRUTAECOLÓGICA


reacció de l’equip en la segona volta va fer que s’acabés la lliga 9è. Durant el mercat d’hivern, el Lleida va incorporar Rubén García i Cheikh. Rubén García va aportar experiència i joc. Cheikh, per contra, amb 19 anys i amb només 182 minuts va fer un gol al camp del Gavà (on es va guanyar 1-5), contribuint també, a la salvació de l’equip. LA DIRECTIVA DEL NOU LLEIDA VOL L’ASCENS Després d’una temporada 2010-11 sense incorporacions necessàries al gener, temporada en què l’equip

gener, temporada en què l’equip gairebé aconsegueix l’ascens (fins a l’última jornada va haver-hi opcions), la 2011-12 es van fer quatre incorporacions. Genís Soldevila, Carlos Barreda, Alberto Montero i Cheikh Saad van suplir les baixes de Javi Ballesteros, Méndez Canario i Genís Serra i una inoportuna lesió de Sergi Palau. L’equip va millorar poc però al final va aconseguir la setena plaça –després de la dotzena aconseguida abans de festes-. Genís Soldevila Solduga (Balaguer 03/03/87) va arribar fa poc més d’un any per intentar posar gol i velocitat. Al principi li va costar una mica però tot i

principi li va costar una mica però tot i així va fer 4 gols en 16 partits. En el mercat d’aquesta temporada, ha estat l’única baixa. L’equip certament va millorar i va aconseguir una meritòria setena plaça. Com en tot, hi ha coses que surten bé i coses que surten malament. De tots els fitxatges fets en el mercat d’hivern des del retorn a Segona B però, els que millor han sortit dintre del que cap han estat Keko, Manolo Pérez i Barreda. Veurem com evolucionen els incorporats aquesta temporada i si ajuden o no en la trajectòria de l’equip. ■

Cheikh ha estat fitxat dues vegades. Les dues durant el gener

SEG

RE


º

Al llarg de la historia del Lleida, han jugat a les files del Lleida jugadors que han estat seleccionats pels seus països. Aquí fem un petit recopilatori de tots ells. Alguns van ser Alguns van deixar empremta. D’altres, en canvi, van ser flor d’un dia.

STANICSTANICSTANICSTANIC

Goran Stanic 08/09/72 a Skopje (Macedònia) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 52 Partits i 1 Gol (1998-00) MACEDÒNIA: MACEDÒNIA: MACEDÒNIA: MACEDÒNIA: 2 Partits i 0 Gols

VITALIVITALIVITALIVITALI

Miguel Ángel Mea Vitali 19/02/81 a Caracas (Veneçuela) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 16 Partits i 0 Gols (2000-01) URUGUAI: URUGUAI: URUGUAI: URUGUAI: 85 Partits i 1 Gol

BUSQUETSBUSQUETSBUSQUETSBUSQUETS

Carlos Bosquets Barroso 19/07/67 a Barcelona LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 108 Partits i 0 Gols (1999-03) ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: 0 Partits i 0 Gols

TAMUDOTAMUDOTAMUDOTAMUDO

Raúl Tamudo Montero 19/10/77 a Sta. Coloma de Gramenet LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 14 Partits i 5 Gols (1998-99) ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: 13 Partits i 5 Gols

RENALDO RENALDO RENALDO RENALDO

Renaldo Lopes da Cruz19/03/70 a(Brasil) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 17 Partits i8 Gols (2000URUGUURUGUURUGUURUGUAI: AI: AI: AI: 0 Gols

Mate Bilic2(Croàcia)LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 18 Gols (2005CROÀCIA: CROÀCIA: CROÀCIA: CROÀCIA: 3 Gols

FOTOS: MUNDO DEPORTIVO


BILICBILICBILICBILIC

Mate Bilic 23/10/80 a Split (Croàcia) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 40 Partits i 18 Gols (2005-06) CROÀCIA: CROÀCIA: CROÀCIA: CROÀCIA: 7 Partits i 3 Gols

Ilija Stolica (1998-99) SÈRBIA Michael Emenalo (1997-98) NIGÈRIA Julio Rodríguez (1995-97) URUGUAI Boban Babunski (1994-96) MACEDONIA Dimitri Kuznetsov (1994-95) RÚSSIA Gustavo Matosas (1993-94) URUGUAI Søren Andersen (1993-94) DINAMARCA Mauro Ravnic (1992-93) CROÀCIA Emilio Amavisca (1991-92) ESPANYA Manny Lagos (1991-92) ESTATS UNITS Ali Benhalima (1990-93) ALGÈRIA Canito (1975-76) ESPANYA Eladio Silvestre (1960-61) ESPANYA Melanio Olmedo (1956-57) PARAGUAI Tomás Moreno (1955-56) ESPANYA Estanislao Basora (1955-56) ESPANYA Mariano Gonzalvo (1955-56) ESPANYA Enric Gensana (1955-56) ESPANYA

▼ Enric Gensana, l’únic jugador de la pedrera blava que ha arribat a internacional

UNAIUNAIUNAIUNAI

Unai Vergara Díez Caballero 20/01/77 a Portugalete LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 26 Partits i 1 Gol (2005-07) ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: ESPANYA: 1 Partit i 0 Gols

STANKOVICSTANKOVICSTANKOVICSTANKOVIC

Jovan Stankovic 04/03/71 a Pirot (Sèrbia) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 26 Partits i 1 Gol (2004-05) SÈRBIA: SÈRBIA: SÈRBIA: SÈRBIA: 10 Partits i 0 Gols

CARLOSCARLOSCARLOSCARLOS GONZÁLEZGONZÁLEZGONZÁLEZGONZÁLEZ

Carlos Alberto González Fernández 30/03/76 a Asunción (Paraguai) LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: LLEIDA: 24 Partits i 3 Gols (2000-01) PARAGUAI: PARAGUAI: PARAGUAI: PARAGUAI: 5 Partits i 1 Gol

RENALDO RENALDO RENALDO RENALDO

Renaldo Lopes da Cruz Cotegipe

17 Partits i 8 Gols (2000-01) URUGUAI: URUGUAI: URUGUAI: URUGUAI: 1 Partit i


Va arribar del Juvenil sent central, per passar a jugar de lateral, tornar al centre de la defens i quedar-se aquesta temporada al pivot defensiu. Pau Bosch és un jugador defensiu de molta envergadura i força que va formar tàndem amb el seu germà Jerson –ara al Badalona- al centre de la defensa durant tres temporades. Pau sempre s’ha adaptat a les necessitats de l’equip,

Aquest any, les necessitats de l’equip estan cobertes al centre de la defensa amb Molo, Biel i Fuentes, on Pau era indiscutible. La superpoblació a la defensa l’ha fet desplaçar-se uns metres endavant, ocupant la posició de centrecampista destructor. En arribar del Juvenil la temporada 2007-08, el de Fondarella va ser cedit al Tàrrega d’Edu March fins al gener, que se’l va recuperar, tot i que Zubillaga no li va donar minuts. La temporada següent la va passar cedit de nou, aquesta vegada al Monsó. Emili Vicente el va recuperar la temporada 2009-10 per iniciar el projecte ‘Tornem a la Base’ i va disputar un total de 2.032 minuts. Inclús va encetar el seu compte golejador en marcar contra el Badalona en la Jornada 34. També va rebre dos expulsions a més de 5 grogues. En la línea, les dues properes temporades jugava cada vegada més i juntament amb el seu germà van formar el ‘Mur de Fondarella’. La 2010-11 va jugar 29 partits i va rebre 6 targetes grogues. La 2011-12 va disputar gairebé 3.000 minuts repartits en 29 partits. Aquesta temporada ho està jugant gairebé tot, com sempre, però de vegades se li nota que és central. ■

Ha rellevat aquest estiu la capitania que va deixar vacant Jaume Delgado. Ara com a pivot, és qui porta el rumb del Lleida, tot i que de vegades sembli perdut per l’ampli mar que és el centre del camp, sempre acaba trobant el rumb.

DIA

RIO

MO

NTA

ÑÉS

FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Pau Bosch HuesoData de naixement: Fondarella, Lleida 30-Alçada: 178 cm. Pes: >> TRAJECTÒRIA

> 2007/08: Tàrrega (cedit)> 2007/08: LLEIDA > 2008/09: Monsó (cedit)> 2009/actualitat: LLEIDA >> ESTADÍSTIQUES

> 2007/08: 0 partits, 0 gols> 2009/10: 24 partits, 1 gol> 2010/11: 29 partits, 0 gols> 2011/12: 33 partits,

MIR

AND

A


Pau Bosch Hueso

-03-1988 Pes: 70 kg.

> 2007/08: Tàrrega (cedit)

> 2008/09: Monsó (cedit) > 2009/actualitat: LLEIDA

> 2007/08: 0 partits, 0 gols > 2009/10: 24 partits, 1 gol > 2010/11: 29 partits, 0 gols > 2011/12: 33 partits, 1 gol

MIR

AND

A


Asier Eizaguirre és el cervell del Lleida i la materia gris de l’atac del Lleida dels últims anys. De vegades no es nota, però el seu treball i esforç fan que sigui una de les peces

claus tant del Lleida d’Emili com del de Seligrat. Tot i que aquesta temporada les lesions li impedeixen tenir tants minuts com altre temporades, Asier continua treballant…

PISU


FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Asier Eizaguirre Rosa Data de naixement: Irún, País Basc 13-06-1947 Alçada: Irún Pes: Irún >> TRAJECTÒRIA

> 2001/03: Real Sociedad B > 2003/05: Novelda > 2005/06: Huesca > 2006/07: Hospitalet > 2007/08: Cultural Leonesa > 2008/10: Barakaldo > 2010/13: LLEIDA >> ESTADÍSTIQUES

> 2010/11: 33 partits, 5 gols > 2011/12: 33 partits, 10 gols

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


Des que va sortir de la Reial Societat, Asier Eizagirre només ha tornat una vegada a jugar a casa i va ser en el Barakaldo. No descarta tornar algun dia a la seva terra, però, de moment, està content on està. Després de sortir de la Reial ha passat pel Novelda, Osca, Hospitalet, Lleonesa, Barakaldo, i Lleida, on està jugant en l'actualitat sent una peça clau en l’equip. Asier reconeix estar bé al Lleida i no ha notat diferències en el canvi de nom del club ni del seu organigrama. “Hi ha molt poques diferències. A part del nom i de les persones que regeixen el club, han canviat poques coses. Els colors segueixen sent els mateixos, l'estadi també i jo diria que els socis segueixen sent els mateixos i tampoc canvia la gent que ve a veure'ns, ni la categoria. Per a la gent gran sí que ha estat un pal veure desaparèixer l'equip de la seva vida, però penso que el nou Lleida està fent bé les coses.

també molt bo. Ara ens toca a nosaltres portar el club a on li correspon estar”. El basc tampoc ha notat gaire diferència en tots els equips pels que ha passat. “Des que vaig sortir de la Real Societat he estat en equips de Segona B i el nivell és semblant. La diferència que pot haver-hi és quan he estat en equips com Osca, Cultural Leonesa i ara el Lleida, que en ser capitals de província igual tenen més repercussió, però a la resta tot ha estat molt semblant.” Deixant de banda el futbol, Asier considera Lleida una ciutat molt agradable. “A l'hivern fa molt fred, però en la resta m'agrada. És una ciutat molt industrial i sempre dic que s'assembla bastant a Irun. M'he adaptat molt bé a tot i estic molt còmode i a gust vivint aquí.” I tornant al futbol, qüestió inevitable: el fet de ser d’Irun i no haver jugat mai al Real Unión. “És una pregunta que em fa tothom. El Real Unión i jo ens hem mogut gairebé sempre en una mateixa categoria i és cert que no he jugat allà. No hi ha hagut cap mala història, ni res, simplement que no ha sorgit aquest moment. Jo des que vaig sortir de la Reial vaig marxar fora i només vaig tornar quan el Barakaldo es va interessar per mi. Encara tinc corda per

Un dels seus millors amics al

vestuari ha estat David

Giménez (ara al .Tudelano),

amb qui també va estar a

l’Hospitalet

Asier Eizaguirre continua sent una peça clau dins l’equip, però les lesions

d’aquest any no li han deixat tenir continuitat.

Amb la liquidació del club el 2011, va sorprendre’s pel fet de cobrar totes les nòmines. “La veritat és que no és l'habitual que un club entri en liquidació i desaparegui pagant als jugadors, penso que s'hauran donat molt pocs casos així, però hem tingut la sort de cobrar-ho tot i tal com està el futbol això és molt important. El Lleida actual és nou, no deu diners a ningú i nosaltres també estem cobrant amb puntualitat. Veient els problemes que hi ha a la Segona B, s'ha de reconèixer que som uns privilegiats, penso que algú ha de prendre responsabilitats, perquè el que està passant en molts clubs de Segona B és inacceptable, però de moment segueix i caldrà continuar. Per fortuna, a Lleida estem molt bé.” A més, Eizaguirre reconeix que es nota el fet que el Lleida hagi estat a Primera. “Es nota que no fa tant va estar a Primera i que fa molt poc va estar a Segona. Ens vénen els 1.500 de sempre al camp, però després té molta repercussió, tant a nivell social, com a nivell de mitjans. L'organigrama que té l'equip és

MIR

AND

A

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


estona i potser tinc l'oportunitat de jugar-hi. Però, per exemple, tam-poc he jugat a l'Eibar, que també em pregunten per això, però és el mateix, al final el futbolista es deci-deix pel que li sembla la millor op-ció i no ha passat res més”. La temporada 2010-11 va jugar 33 partits i va marcar 5 gols. La tem-porada següent, en va fer el doble en la mateixa quantitat de partits (erigint-se com el màxim golejador blau 2011-12) Aquesta temporada Asier no ha tin-gut sort amb les lesions i no ha po-gut disfrutar de tots els minuts que ell desitja. S’espera d’ell que aporti el treball que ha dut el Lleida més amunt del que s’esperava els ú-ltims dos anys. Si més no, compta per a Seligrat. ■

Asier reconeix que encara té corda per estona...

MIR

AND

A

MIR

AND

A


El passat 6 de març va fer 19 anys d’una victòria que ha quedat guardada en la memoria dels aficionats com un dels dies més gloriosos de la historia del club. Amb el temps, els fets és valoren més i el cert és que, tot i que fa relativament poc que va succeir, eren circumstàncies totalment irrepetibles avui en dia. Rubio va poder cumplir la promesa que va fer als aficionats el dia de l’ascens, uns mesos abans.

DAV

ID A

IRO

B


Faltaven qualificatius. Per explicar l'històric triomf del Lleida i per definir aquell Madrid deplorable. L'equip de Mané va viure ahir la 'segona part' d'a-quell 0-1 al Camp Nou, les dues victò-ries més heroiques de la temporada 1993-94 a Primera Divisió. Camí del carrer, un veterà aficionat ho explicava en poques paraules: "Ja em puc morir tranquil". El Madrid va sortir sotmetent i al Lleida li va tocar patir. Ben aviat, Virgilio va treure sobre la línia de gol una remata-da de Hierro. Dues jugades després, Ravnic va detenir un ‘míssil’ del propi Hierro. Lleida temia la golejada (com va passar a la primera volta a Madrid, on es va perdre 5-0), però, de sobte, el Madrid es relaxa. Tres minuts, dues ocasions: “guanyem sense baixar de l’autocar”, devien pensar els blancs. El Lleida, poc a poc va anar entrant en el partit. Virgilio, als 13 minuts, munta-va un contraatac que no acabava dins de miracle. Als 18 arribava el primer gol. Parés ho va fer tot, davant la de-fensa, giravolta, xuta, i Buyo amb prou feines va poder rebutjar la pilota que Andersen va ajudar a entrar. Ràpid, rapidíssim, va arribar l’empat. I l'angoixa. Poc semblava que duraria l'alegria. Però no. El Madrid va tornar a dormir i una falta de Milla va sumir en la paranoia tota la Terra Ferma. Matosas xuta, Buyo rebutja i Andersen remata. Era com un conte blau, narrat per Andersen que té cognom de con-tista, però que era una realitat sense trampa davant el gol. Als 44 minuts no encertava amb el 3-1 de miracle. An-dersen i Parés, el seu soci, tornaven boja la defensa, en què només Ramis aguantava el tipus. El Lleida, per pri-mera vegada des del començament de Lliga, marcava dos gols a casa. Per primera vegada des que va poder amb el Valladolid, feia olor la victòria de de-bò, amb gols com a arguments. Que-daven encara 45 minuts. Un dels al-tres records d’aquell históric partit va ser la bronca que l’entrenador blanc, Benito Floro va fer als seus jugadors durant el descans. “Con el pito…”, deia. El Lleida gaudia a la contra, que era el seu estil de joc i que no havia pogut dur a terme fins llavors. Els blaus no tornaren a passar grans dificultats (una mica de Luis Enrique, centres de Michel, però res consistent), quan Ru-bio, als 22, i Milinkovic, als 36, van fre-

xiular el final del partit i 12 hores més tard mantenien idèntic l’ambient festiu. El públic s’ho va passar d’allò més bé. Va córrer el cava en abundància pel Segrià. El president, Mario Duran es va reunir després del partit amb Mané i alguns jugadors en una marisquería i va confirmar als futbolistes una prima extraordinària. Duran va apuntar que tot el que superés els 30 milions de pessetes de recaptació –al final van ser-ne 35-, aniria repartit entre els jugadors. Aquell partit també va suposar la destitució de Floro de la banqueta blanca. I pensar que fent-li companyia hi havia dos homes que van sortir a corretejar pel camp a la segona part (Martín Vázquez i Prosinecki), la fitxa dels quals equivalia al pressupost anual del Lleida… Amb el temps, la gent de Lleida pot dir que ara fa 19 anys que va viure “una victòria històrica. ■

gar el tercer. Cada contraatac del Lleida feia olor de sentencia… I tot va acabar explotant. L'estadi, la ciutat i tota la Terra Ferma. I la Lliga per dalt i per baix. El Lleida s’aferrava a Primera Divisió però poques gestes com aquelles van repetir-se i l’equip va descendir, deixant aquesta data i la del 20-N (victòria al Camp Nou) com les millors victòries de la temporada i de les millors de la historia del club. Va ser el del dia següent, el despertar més feliç de l’any. Lleida va recuperar la seva activitat amb comentaris de tots els gustos entorn a un denominador comú: la victòria del dia anterior contra el Madrid de Floro. Comerços, escoles, centres públics, ningú deixava de parlar de l’històric triomf dels homes de Mané. Els aficionats lleidatans continuaven en una nebulosa eufòrica, gaudint de la glòria. Ja van esclatar quan Rubio Valdivieso va

MD


FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Jordi Gonzalvo Solà Data de naixement: 13-06-1947 Lloc de naixement: Barcelona >> EQUIPS ENTRENATS

Cadis, Castelló, Levante, Nàstic, Figueres, Terrassa, Sant Andreu, Gramenet i LLEIDA. >> PALMARÉS (AL CLUB)

> 1 ascens a 2ª (86-87)

Després de molts anys en terra de ningú i enfonsat en el pou de la Segona B, va arribar al club (de la mà del president Antoni Gausí) Jordi Gonzalvo, un home de futbol que va portar el Lleida a Segona Divisió i va composar l’himne del club. Gonzalvo és dels entrenadors més ben recordats que han passat per Lleida. Amb ell a la banqueta, es va començar a recuperar una flama que portava apagada des de l’era Vilaltella i que culminaría Mané uns anys més tard amb l’ascens a Primera Divisió.

GÓ

MEZ

VID

AL


Abans de finalitzar la temporada 1984-85 i davant l’imminent cessament de Roberto Álvarez, que de comú acord amb la directiva finalitzà el seu contracte, Antoni Gausí, president i ex jugador del Lleida a Primera la temporada 1950-51, va realitzar diverses gestions per nombrar el seu successor, sonant amb molta intensitat els noms d’Antonio Jaurrieta i Jordi Gonzalvo. Després d’estudiar l’historial i la projecció dels dos tècnics, la directiva ilerdense es va decidir per Gonzalvo, que procedia del Figueres i que en el transcurs d’una entrevista amb el directiu Ramon Rosell, va demostrar conèixer detalladament a la majoria dels jugadors lleidatans. La joventut i les aspiracions de Gonzalvo i els seus profunds coneixements tècnics, van ser els factors determinants que van decidir a la directiva blava pel seu fitxatge i el temps va demostrar que no estaven equivocats, ja que va complir tres temporades molt complicades al club; la primera classificant l’equip en el quart lloc i mantenint la categoria davant la dràstica reducció imposada per la Federació Espanyola, d’un sol grup a Segona B, la segona, aconseguint l’ascens a Segona A i la tercera, consolidant l’equip en aquesta categoria, pràcticament amb la majoria dels jugadors procedents de la temporada anterior. L’afecció al futbol de Jordi Gonzalvo té ja uns clars antecedents en el seu pare i dos dels seus oncles, que havien estat jugadors del FC Barcelona i fins i tot un n’havia estat de la UE Lleida la temporada 1955-56 quan va arribar cedit junt amb els també blaugranes Basora i Moreno. Com a futbolista Gonzalvo no va passar de Tercera Divisió i va decidir fer els cursos d’entrenador. La temporada 1985-86, quan va finalitzar el seu contracte amb el Figueres, rival directe del Lleida a Segona Divisió B, el directiu blau Ramon Rosell, per indicació del president Antoni Gausí, va contractar-lo durant tres temporades. Jordi Gonzalvo va ser el primer entrenador del Lleida que va introduir en el club la moda de l’stage en la pretemporada, que primer es va realitzar a Solsona i després a Vielha. Quant a la feina era meticulós i exigent.

En la seva primera temporada el Lleida es va classificar en quart lloc de Segona B i a l’any següent va aconseguir l’ascens a Segona A. En aquesta nova categoria també va realitzar una bona campanya perquè es va assolir la sisena posició, en igualtat de punts amb el Figueres, que el va repescar en acabar el contracte amb el Lleida, encara que després el propi Gonzalvo, a més a més de tenir en el seu compte particular l’ascens a Segona Divisió A, ens va deixar com a principal herència l’himne del club, música i lletra del qual va compondre i enregistrar als estudis de Radio Lleida el 10 de desembre de 1987 amb la col�laboració del gruo els Harlem’s de Cervera. Es va estrenar en el partit jugat contra el San Sebastián. ■

Si alguna cosa ha deixat Gonzalvo per a la posteritat, és l’himne fet amb la seva lletra i amb música del compositor Toti Galvo. La gravació de l’himne va tenir lloc als estudis de Radio Lleida, feina que es va iniciar a les 7 de la tarda del 10 de desembre i es va finalitzar a les set del matí del dia següent. Gonzalvo anava cap a músic i es va quedar com a entrenador, però els seus cursos de solfeig al Conservatori de Música de Barcelona, van fer que la música calés endins de Gonzalvo, que inclús la utilitzava durant l’entrenament dels jugadors.

Abans de fitxar ja coneixia deta-lladament la majoria de ju-gadors

MD

G

ÓM

EZ V

IDAL


FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: Pau Torres Riba Lloc i data de naixement: 04/06/87 a Capellades (Barcelona) Partits: 28 Gols encaixats: 26 >> TRAJECTÒRIA

> 2007/08: Barcelona B > 2008/09: Terrassa > 2010/11: Sant Andreu > 2010/11: San Roque > 2011/12: Ceuta > 2012/13: LLEIDA

El candau del Lleida. Pau Torres va arribar com a suplent de Víctor Ibáñez, que va marxar al Cartagena durant l’estiu. De moment, el remei està sent millor, ja que ha estat votat pels internau-tes de la nostra web com el millor jugador blau en el que portem de temporada. Avui, Pau ens parla sobre el futur, el seu al club i el de l’equip. Parla també del vestidor, de Pau Núñez i del partit de Vitòria. També ha respòs sobre Lleida i Ceuta, el seu fitxatge i les coses que més li agraden de la seva ciutat actual, en les preguntes que li van fer els lectors.


“““EEElll LLLllleeeiiidddaaa

eeesss mmmeeerrreeeiiixxx

eeessstttaaarrr mmmééésss

aaammmuuunnnttt”””

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


BENEÏDA COMPETÈNCIA Fins a cinc porters han passat pel Lleida durant la pretemporada. Sergi i Raül Palau, Alberto Montero, Pau Núñez i el mateix Torres. Al final, només s’hi ha quedat els dos últims, els de més nivell i més nom, que viuen en un agradable ambient de convivència i la competència és molt sana.

En primer lloc, com et trobes aquí, a la ciutat i més con-cretament en l’equip? La veritat, em trobo molt bé, molt a gust, molt content. Al vestuari perfecte, on som una petita família que anem tots a una: som una pinya. Què penses d’aquest vestua-ri? Es un vestuari en què estem tots molt units, on tots anem en la mateixa direcció, ens portem molt bé. Hi ha molt bon vestua-ri, que es el mes important en un equip de futbol. Què penses del teu company de posició, el Pau Núñez? Es un gran porter, molt treba-llador i ens portem molt be. La

competència és molt sana... Creus en un Lleida a Segona A? Si que hi crec. El Lleida, tant per ciutat com per afició, es mereix estar mes amunt de Segona B Quin ha estat el teu camí fins arribar al Camp d’Esports? Doncs després d'estar durant 7 anys al futbol base del FC Barcelona i arribar filial del club, vaig anar al Terrassa, al Sant Andreu, al San Roque de Lepe i al Ceuta. Et veus molts anys al Lleida? Si. Estic molt content i molt a gust al club.

TORNAR A SEGONA Segons Pau Torres, el Lleida, tant per ciutat com per afició, mereix estar més amunt. El cert és que aquest és l’efecte que fa el club a la gent que ve de fora: infraestructura, estructura,... d’un club que no fa tant que va estar a Primera. Els aficionats estem amb en Pau i creiem i volem un Lleida a Segona A, després d’anys enfonsats en el pou del futbol espanyol.

Crec en un Lleida a Segona Divisió. Tant per ciutat com per afició

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


Quin és el teu millor amic dins el vestuari? Miki Massana! És un crack! Quina creus que ha estat la teva millor actuació aquesta temporada? Al camp de l’Alabés, on vam empatar 1-1. Aquest any ha passat diverses vegades. En què penses quan t’estan a punt de xutar un penal? Què és el primer que penses si el pares? Abans de tots els partits, l’Yvan Castillo, l’entrenador de porters, sempre ens ensenya, com han xutat els penals els jugadors contraris i això sempre és un avantatge. Tens alguna superstició? Tinc moltes supersticions i si les he d'explicar totes no acabaria mai (riu). Però unes que destaco son entrar sempre al camp amb el peu dret i no trepitjar cap línia del camp. Al llarg de tots els partits se t’ha vist amb

PARA - PENALS A més de ser un porter excel�lent, és un expert en els llançaments a onze metres, i es que Pau Torres ha aturat el 50% dels penals en contra del Lleida aquesta temporada (3 de 6). Una de les seves millors actuacions sota pals va ser contra la Real Sociedad B i l’Alabés (ell destaca el de Vitòria)

L’estiu passat em va trucar Jordi Esteve i no m’ho vaig pensar gaire

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


PREGUNTES DELS LECTORS Com va ser el teu fitxatge pel Lleida? (MUNGUIT) L’estiu passat em va trucar el Jordi Esteve, dient-me que em volia fitxar pel Lleida, i jo no m'ho vaig pensar gaire... Hi ha molta diferencia entre el Ceuta i el Lleida? Ciutat, afició,...? (POLILL) Com a ciutat no puc parlar gaire de Ceuta, perquè nosaltres vivíem tots a Sevilla i nomes anàvem a Ceuta a jugar els partits. Què és el que més t’agrada de Lleida i del Lleida? I el que menys? (ILER) La gent és molt amable i la ciutat acollidora. Els caragols estan boníssims, tot i que no m’agrada la boira (riu). ■

equipacions ben diferents, de vegades, amb les del Lleida de la temporada passada. Es deu a alguna cosa en especial? No, no té res en especial. Moltes vegades he de canviar-la per no confondre’m amb l'equipació de l'altre equip.

VALDÉS, L’ÍDOL De vegades, molts porters son supersticiosos a l’hora d’escollir els guants. Sense preguntar-li, Pau Torres és un gran admirador del porter del FC Barcelona i de la selecció espanyola Víctor Valdés. Torres llueix els guants del porter de l’Hospitalet de Llobregat, guants, qui sap si supersticiosos per a ell.

MIR

EIA

PRU

NER

A

MIR

AND

A


Va arribar a Lleida de la mà de Mané l'estiu del 89. Tot i la seva joventut, ben aviat es va convertir en un indiscutible de la reraguarda de l'e-quip, gràcies, entre altres virtuts, a la se-va fortalesa física. Pocs podien imaginar-se aleshores que Txema Alonso, amb els anys, es convertiria no només en un mite del club sinó en un dels personatges més estimats de la ciutat. Clau en els ascen-sos a Segona i a Primera dels anys noranta. Després de jugar al Racing i al Getafe, va tornar i encara va tenir temps d'assaborir un tercer ascens.

Era el més guerrer del conjunt i la seva habilitat per robar pilotes és proverbial. Va arribar al Lleida com un jugador alt, matusser i just de tècnica, però les seves excel·lents condicions físiques li van permetre jugar molts anys a primer nivell.

EDIC

ION

ES E

STE

MD


FitxaFitxaFitxaFitxa Nom: José María Alonso Fernández Lloc i data de naixement: 29/04/71 a Bilbao Partits: 321 Gols: 21 >> TRAJECTÒRIA

> 1989/95: LLEIDA > 1995/02: Racing Santander > 2002/03: Getafe > 2003/06: LLEIDA

>> PALMARÈS AL CLUB

> 1 ascens a Primera (92-93) > 2 ascensos a Segona A (89- 90 i 03-04)

La seva duresa en el joc també havia de tenir un costat negatiu: rebia moltes targetes, algu-nes fins i tot innecessàries. Actualment, té el rècord del club en targetes grogues (88) i en vermelles (12) seguit de Dani Marin i Rubén García respectivament. I es que exceptuant la seva última temporada al club, sempre ha estat expulsat en una temporada (sent el seu rècord 4, la temporada 2004-05). La 94-95, l’equip va ser el que més vermelles va rebre de Segona aquella temporada (Babunski, Vicente, David, el mateix Txema,...) amb 19.

José Maria Alonso Fernández ‘Txema’ va arribar al Lleida de la mà de Mané quan encara era un juvenil en el que ningú confiava. Alt, maldestre, just de técnica, aquest noi nascut a Bilbao fa 42 anys va evolucionar fins a tal punt que va ser clau en l’ascens a Primera l’any 1993 i més d’un equip el volia a les seves files a llavors. És el guerrer del conjunt i la seva habilitat per prendre pilotes és proverbial. Malgrat la seva joventut va quallar una gran temporada que va quallar amb l’ascens de l’equip a Primera Divisió –per segona vegada a la història del club-. Txema llavors ja anava per la tercera temporada al club, en el que va arribar la temporada 89-90 procedent de l’Incarsu. En la seva primera temporada ja va erigir-se com a titular a la defensa i sempre s’alternaven els de la seva vora (Walter, Benhalima, Gonzalo, Virgilio, Herrera,...). Després

d’haver aconseguit l’ascens a Primera i el posterior descens, la temporada 1995-96 retorna a Primera però no amb el Lleida: acabava de fitxar pel Racing de Santander, on s’estaria fins la 2001-02. Després d’un breu pas pel Getafe –també a Primera-, Txema va tornar al Lleida la temporada 2003-04 i va arribar com en la seva primera etapa: ascendint. Concretament l’ascens va ser a Segona Divisió, on romandria el Lleida dues temporades més fins el posterior descens a Segona B, categoría en la que els blaus juguen en l’actualitat. Va ser un gran reforç

per aquell Lleida de Bonachera, Rubio o David Vidal, i tres anys després, en el descens a Segona B, Txema va penjar les botes. Tot i deixar el club mai ha deixat d’estar-hi vinculat, ni en el club, ni en l’esport lleidatà, ja que es va presentar amb la candidatura del PSC d’Àngel Ros per portar la regidoria d’es-ports de l’Ajuntament, i a cada partit se’l pot veure, recordant vells temps des de la llotja. ■

Disputant una pilota amb l’actual jugador de

l’Athletic Aduriz (llavors amb el Valladolid) la temporada 2005-06

DEF

OTO


de Barcelona -mig enfotent-se de mi- em deien que tenia més pinta de lord britànic que de periodista esportiu. Però si hi ha una corbata que recordo haver-me posat en un dia històric és la que vaig dur en u-na trista tarda-nit de 1995 a Astúries. El Lleida després d'una temporada en que havia anat lí-der de Segona durant moltes jornades, va aca-bar jugant la promoció per tornar a Primera un any després d'haver baixat. Era el meu primer any narrant el Lleida a Segre Ràdio i, després d'un esperançador empat a dos amb l'Sporting (esperançador perquè Roa va aconseguir el 2-2 a última hora evitant la derrota), l'equip de Ma-né havia d'anar a guanyar o a empatar a més de dos gols al Molinón. La plantilla del Lleida es va concentrar uns dies en un hotel a mig camí entre Oviedo i Gijón (La Campana, es deia) i els enviats del Grup Segre, entre els que hi era jo, també vam estar aquells dies seguint els entrenaments i preparatius del partit que havia de tornar-nos o no a Primera. Va ser una experiència professional fantàstica, tot i el trist desenllaç. No sé quantes cròniques devia fer per a tots els butlletins i informatius haguts i per haver; però també hi va haver temps per a la gastronomia. Fabada, guisats de peix amb patates, xoriço a la sidra... I, és clar, les taques a les camises van començar a fer acte de presència. Tant, que el dia del partit ha-via exhaurit totes les reserves de roba neta de la maleta. No només no havia pensat en em-portar-me cap corbata per al partit més impor-tant que hauria narrat fins llavors sinó que, a més, hauria d'explicar-lo amb una camisa amb una llàntia! Però davant situacions desesperades, solucions audaces. Vaig baixar a la planta on tenien les habitacions els jugadors i vaig trucar a la que ocupava l'Antoni Palau. Al jugador de Torrefarrera, que col•laborava amb la tertúlia que feia tots els dilluns a la ràdio i amb qui havia travat una bona amistat, li vaig demanar si em podia deixar una corbata. Me la va cedir, vaig triar la camisa que tenia la taca més al mig, i vaig fer servir la corbata per anar mudat i, de passada, per ocultar la meva sapastreria. Tant de bo hagués estat tant fàcil solucionar el que passaria unes hores més tard amb el 3-2 que ens va deixar a un gol del retorn a la màxima categoria. Però aquesta és una altra història. �

El meu padrí Martí –el pare del meu pare- sempre va vestir com un senyor. Fins que va morir, als 95 anys, el vaig veure cada dia de la seva vida amb vestit i sabates fets a mida. Amb abric llarg i armilla a l’hivern, i amb americana a l’estiu. Sempre amb màniga llarga. “Les camises de màniga curta no són ro-ba d’home”, deia. I sempre, sempre, sempre, amb corbata. No responia a que la seva posició social fos especialment benestant. Havia nas-cut a la Seu d’Urgell i s’havia establert a Lleida després de la guerra. Mentre va treballar va fer de ramader i de tractant de bestiar. Potser era per això, perquè quan havia de fer feina a la quadra s’havia d’embrutar, que quan baixava a fer el cafè a l’Hotel Pal•las, havia d’anar-hi de vint-i-un botons. I quan es va retirar, aquell va quedar com el seu nou uniforme. No podia veure que el meu pare o jo anéssim amb jersei. I molt menys, que portéssim texans per anar a la feina. I els keds, segons ell, eren un calçat impresentable si no era per fer esport. Tota la vida em va semblar que, en aquest te-ma, el padrí Martí era un corcó i un antiquat. Però segurament el fet que visquéssim sota el mateix sostre va fer que el missatge sobre com s’ha de vestir segons el seu estàndard d’ele-gància anés penetrant inconscientment en el meu cervell més del que jo mateix estava dis-posat a admetre. No és que jo vagi amb americana i corbata. Res d’això! Més aviat tinc tendència a anar mal conjuntat i amb alguna peça de roba que hauria de començar a jubilar... Però de la manera de fer del padrí Martí em va quedar una mania, que encara avui m’acompanya. Els dies impor-tants em poso vestit i corbata. I ho faig amb ab-soluta naturalitat, sense plantejar-me si és el que toca fer o no. No hi ha discussió. Si quan anem a un casament o a un funeral es donen per enteses unes determinades obligaci-ons de protocol en el vestuari, jo m’he imposat les mateixes normes quan he tingut jornades professionalment singulars. Per exemple, el dia que vaig narrar el meu primer partit de futbol al Camp d’Esports. Era un 11 de setembre de 1994. Lleida-Mallorca. Jo, amb 21 anys. Feia calor. Massa calor per anar amb corbata, però no vaig afluixar el nus en els noranta minuts. La veritat és que, seguint el Lleida, no vaig tenir gaire oportunitats de glòria per posar-me'n. La vaig dur el dia de l'ascens a Segona A de la temporada 2003-04 i, anys després, seguint el Barça, a la final de Wembley contra el Man-chester United, on els companys de la premsa

················································································

Per Jordi Guardiola Periodista

················································································

Últim partit narrat per Jordi Guardiola fins a la data, va ser a la final de la Champions entre el FC Barcelona i el

Manchester United (28/05/11). Les corbates no han tornat a fer acte de presència...


Fotografies facilitades per JORDI GUARDIOLA

Primer partit narrat del periodista. El dia 11/09/94 en un Lleida-Mallorca al Camp d’Esports.


Mentre uns van Mentre uns van Mentre uns van Mentre uns van de viatge...de viatge...de viatge...de viatge... ··································································································································································

L’EQUIP ERA DE VIATJE I QUATRE ··································································································································································

JUGADORS EREN DE RECUPERACIÓ ··································································································································································

El dissabte 16 de febrer l’equip es desplaçava a Torrelavega. Quatre jugadors de l’equip, però, van anar a la muntanya a fer una sessió de recuperació especial pujant a l’ermita de Sant Llorenç. Jaime Mata, Miguel Ramos, Asier Eizaguirre i Xisco Hernández van anar-hi amb Natan Batallé, fisioterapeuta i autor de la fotografia.

ConnexióConnexióConnexióConnexió Vilanova Vilanova Vilanova Vilanova ---- Tárraga Tárraga Tárraga Tárraga ······························································································································································································

QUÈ UNEIX ELS DOS EXFUTBOLISTES BLAUS ARA? ······························································································································································································

Potser no afecta al Lleida que Jordi Alba fitxés pel Barcelona aquest estiu. Alba només volia anar al club barceloní i mesos abans del traspàs des del València, els agents del jugador ja havien contactat amb el club. Un d’aquests era José Manuel Tárraga, que coneixia l’interès de Vilanova (entrenador del club) pel lateral esquerre. Tárraga i Vilanova van compartir ves-tidor la temporada 97-98 i ara, tenen una altra cosa en comú.

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

El 83%El 83%El 83%El 83% de l’equip, a de l’equip, a de l’equip, a de l’equip, a

TwitterTwitterTwitterTwitter

19 jugadors dels 23 que hi ha a la primera plantilla utilitzen aquesta xarxa social. Asier, Ramon, Biel

Medina i Miguel Ramos, els absents

Método 3Método 3Método 3Método 3 també va també va també va també va espiar el Lleidaespiar el Lleidaespiar el Lleidaespiar el Lleida ························································································································································································

SEGONS UNA LLISTA PUBLICADA, EL LLEIDA VA ························································································································································································ SER VÍCTIMA D’ESPIONATGE ························································································································································································

En una llista publicada pel diari El Punt Avui el passat diumenge 23 de febrer, s’observaven les diferents ‘víctimes’ dels espionatges de Método 3. En el punt 18 d’aquesta llista sortia publi- cat que es va espiar el Lleida l’any 2008 per una demanda entre Vitti Market S.L. i el club.

NAT

AN B

ATAL

LÉ

ELPU

NTA

VUI

SPO

RT


Jorge Miramón Santagertrudis va néixer el 2 de juny de 1989 a Saragossa i la seva carrera esportiva l'ha desenvolupat a la seva ciutat natal, on ha jugat al Stadium Casablanca i en les categories inferiors del Real Zaragoza, fins al filial, del qual va fitxar per l’Atlètic de Madrid l’estiu de 2010. És migcampista i es mou per la banda dreta. Ha jugat a la selecció espanyola Sub-16 i Sub-17. Aquest estiu va fitxar pel Lleida i ja és titular indiscutible.

L’últim ‘20’ en marcar les diferències al Camp d’Esports va ser Rayo.

Aquesta temporada i en circumstàncies diverses ha

deixat jugades de qualitat

La seva presentaci

ón de blau, dels diez

més feliços.

MIR

AND

A

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

MIR

AND

A

INFI

ERN

O M

INER

O


c

En sortir del filial del Saragossa, va incorporar-se a un altre filial de primer nivel, com és l’Atlètic de

Madrid.

A Majadahonda va acabar de formar-se.

També es caracteritza per ser un lluitador.

Va arribar a debutar amb el

Primer Equip del Saragossa contra la Lazio

L’any passat ja va estar a Lleida… amb

la samarreta de l’Andorra.

ASR

OC

BDFU

TBO

L

En un partit de juvenils contra Sergio Busquets, que també es va formar al Lleida

MIR

AND

A

MIR

AMÓ

N

MIR

AMÓ

N

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

FUTB

OL

ARAG

ON

ÉS


GÓ

MEZ

VID

AL


En la dècada dels 50 va començar a visitar el Camp d’Esports una petita avioneta, que per la seva assiduïtat es va fer familiar als espectadors els diumenges en què jugava el Lleida. L’expert aviador que la pilotava brindava als aficionats al futbol una veritable exhibició aèria, amb algunes ‘passades’ arran de gespa que posaven els pèls de punta als socis de general i gol nord, als quals més d’una vegada se’ls va veure aplanar-se per por a un aterratge forçat. En la ‘crisi’ post-Primera, l’avioneta era esperada en els partits de l’equip. La visita de la ‘Pipper’, que així es com l’anomenaven, era esperada cada cada diumenge i fins i tot alguns aficionats supersticiosos deien que donava sort i que l’equip blau no marcava gols si aquesta no venia. Fotografia extreta de MON- CAYO, CARMELO. Història del futbol a Lleida. Mig segle de la Unió Esportiva Lleida.


Redacció: Oriol Jové, Sergi Puy, Francesc Latorre, Dani Badia, Jordi Guardiola i Ferran Montardit.

Fotografia: Oriol Jové, Carles Miranda i Lleida Esportiu.

Col�laboren: Dani Badia, Miquel Vidal i Francesc Almenara.

Contacte, subscrip-cions i publicitat: revistasomiserem@gmail .com NOTA: Som i Serem no es responsabilitza de cap comentari dels seus col·laboradors.

Fotografies: Mireia Prunera, Oriol Jové, Carles Miranda, Mercè Gili, Mundo Deporti-vo, Lleida Esportiu, Gimnàs-tic de Tarragona, És un sen-timent, Posh24, CF Badalo-na, CF Reus Deportiu, Pep Morata, UNICEF, Gómez Vi-dal, segre, Laila Elka, Edicio-nes Este, Frutaecológica, Di-ario Montañés, Diari Pisu, David Airob, Defoto, Jordi Guardiola, ElPuntAvui, Sport, Natan Batallé, Jorge Miramón, BDFutbol, Futbol Aragonés, Infierno Minero, EuroStudio. Agraïments: Lleida Espor-tiu, AssistPC, 2-CARE, Uni-serveis, M. Deportivo, Diari Segre, Biblioteca Pública de Lleida, Jesús Consuegra.

·······················································································

Per Ferran Montardit ·······················································································

Benvolgut Toni Seligrat, li escric aquestes ratlles amb tot el respecte que sempre he tingut i m’han ocasionat tots els entrenadors que ha tingut aquest equip que per mi és el Lleida, s’anomeni Unió Esportiva o Esportiu. En els més de 30 anys que porto com a soci crec que mai no he tret un mocador contra un entrenador (si algú que llegeix aquest article ho pot desmentir que m’ho digui) i no he cridat contra cap altre. Mai. I tampoc ho vaig fer aquest diumenge. Hi ha hagut entrenadors que no han aportat res, al contrari, recordo Antonio López, Javier Zubillaga o el Boquerón Esteban, però vaig arribar a comprendre la seua feina. En tertúlies entre amics vaig arribar a defensar en el seu dia a Paco Martínez Bonachera, Miquel Coromines o Miguel Rubio, mentres em tractaven més d'un cop de sonat (fins i tot un dia em trobava defensat el Quique Hernández). Si algun cop he xiulat sempre ha estat contra algú de la Llotja (era impossible no xiular al Jaume Llauradó) o contra algun jugador en concret. Però sempre, sempre, he tingut un respecte immens pels entrenadors. En el tema esportiu no m’hi posaré. Vostè és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i jo sóc un pobre home llicenciat en Matemàtiques, així que de ben segur vostè sabrà molt més que jo sobre tècniques, tàctiques, preparació de partits i jugades assajades. Però com el futbol és com la política (i ara també passa amb l’economia), que tothom en sap, doncs tenim aquest costum d’opinar sobre futbol. Però no ho faré aquí perquè això ara no toca.

No dubto pas que vostè dedica moltes i moltes hores i molta feina durant la setmana a preparar els partits. Ho crec i tinc ben entès que així és. Tot i que penso que no és el millor entrenador que podem tenir (la millor opció per mi era la continuïtat de l'Emili Vicente) ja vaig dir en un article a l'estiu que la seua era la millor de les segones opcions. Però el que no accepto és que aquest diumenge a la roda de premsa se'n burlés de l'abonat (el que abans era soci) amb algunes declaracions. Mentres la baixada del Gol Sud cap a Fleming era un reflex de la processó de divendres de Dolors, vostè deia que "aquesta nit dormiré tranquil". Mentres els 900 (o 1900) presents al Camp d'Esports pensaven que alguna cosa es feia malament en aquestes jornades a casa vostè deia que "ho estava fent tot bé". Mentres la paciència de l'abonat (allò que abans anomenàvem soci) ha quedat demostrada amb escreix al llarg de tota la temporada sense ni un sol xiulet en cap partit fins aquest diumenge, vostè deia que

allò ha- havia estat una “injustícia”. Quan es va empatar a casa contra l'Amorebieta va culpar l'afició per no donar suport a l'equip (!). Al final de cada partit l'afició sempre ha aplaudit els jugadors. No es pot fer servir l'afició com a excusa. Quan un periodista li pregunta "què li diria a l'aficionat que està a Lleida?" després de perdre contra l'Osasuna B i vostè diu que "no cal que entenguin res", dóna a entendre que tant se li'n fot qui som nosaltres. No, Seligrat, això no és així. No. Afició en tenim poca. Som poquets. però els que som ho som molt. No crec que ningú vingut de fora ens hagi de donar lliçons de com hem de ser. I no. No demano la seua dimissió. Amb una disculpa en tinc prou, miri si sóc bona persona. Però pensi-s'ho... Atentament, un exsoci (ara abonat) (Nota: aquest article va ser redactat abans que Seligrat demanés disculpes en una roda de premsa.)

SEG

RE


EUR

OST

UD

IO /

ÉS U

N S

ENTI

MEN

T

som i serem 3 [17]

Documents

web s ara www

carles miranda revista

propers tres mesos mar

fer dinou anys

serem revista som

serem 5 6 revista som

llegendes txema alonso

nmero tamb coneixerem