Javi Gombao

Resum Las Menines Aquesta  pintura  a  l'oli  va  ser  realitzada  a mitjans  del  segle  XVII, exactament el 1656, per un els grans artistes de  la història de  l'art espanyol: Velázquez. Dedicat a  l'estudi de  la pintura des dels onze anys,  aquest  sevillà  del  Segle  d'Or  va  contribuir  a  ennoblir  l'art barroc espanyol en un moment en què  les arts estaven controlades per l'Església i per la Cort. 

En els últims anys de  la seva vida, va crear  l'obra que tenim davant nostre i una de les més famoses de l'art universal: Les Menines. Per 

llegir  aquesta  obra  hem  de  centrar  la  nostra  mirada  en  tres  aspectes  fonamentals:  els personatges retratats, l'espai i la mirada del pintor. 

 

Els personatges 

L'escena  transcorre  en  una  de  les  estades  de  l'Alcàsser  de Madrid.  La  infanta Margarita  es troba al centre de  la composició, un factor que, al costat de  la  lluminositat que  li ha donat el pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre. Al seu costat, Isabel Velasco i Agustina  Sarment  són  les  "menines",  al  costat de  les que  es  troben  els nans de  la  cort,  en actitud  lúdica  amb  el  gos  que  hi  ha  als  seus  peus.  En  un  segon  pla,  a  la  penombra,  veiem Marcela d'Ulloa i un home anònim. A l'esquerra apareix l'autoretrat de Velázquez, realitzant la seva tasca com a pintor de la cort i, al fons de l'estada, es troba José Nieto, aposentador de la reina, en una posició que destaca per ser el centre de la perspectiva del quadre. 

Finalment, podem veure dos personatges més de màxima  importància: a  la paret del fons, al costat de la porta, es reflecteixen en el mirall les figures de Felip IV i Mariana d' Àustria. Si no fos pel toc de  llum que el pintor dóna al mirall no repararíem en ells,  i  fins  i tot sembla que sigui un quadre més dintre de la sala. Aquest joc visual, un tant enigmàtic, ens permet obtenir més informació de les persones que hi ha en l'espai representat. 

La instantaneïtat del moment es pot veure en els gestos dels personatges, que semblen haver estat alertats per la crida d'algú exterior a l'escena. 

L'espai 

Velázquez ens presenta en aquesta obra la intimitat de l'Alcàsser i amb el seu mestratge ens fa penetrar en una tercera dimensió. Amb  l'escena que mostra  immortalitza un sol  instant de  la vida quotidiana dels seus personatges. La llum i l'atmosfera del quadre són la conseqüència del domini i el geni artístic del pintor sevillà. El més original de Les Menines és el joc de mirades i miralls que conté, un efecte habitual en l'art Barroc. 

 

Javi Gombao

 

 

La mirada: Velázquez ens mira fixament Velázquez (la mirada del pintor) 

Es retrata en el quadre pintant els reis,  la  imatge veiem reflectida en un petit  i poc destacat mirall, al fons de l'escena. 

Com  a  espectadors,  ens  sentim  observats  davant  la mirada  del  pintor.  La  nostra  visió  de l'escena és la mateixa que la dels reis que estan sent retratats per Velázquez. 

Aquest gest de Velázquez confirma  la  importància que en aquell moment  tenia  la  figura del pintor a  la cort (que cobra protagonisme en un retrat real). A més, fa un pas  important en  la representació del món real a través de l'art, ja que aconsegueix integrar l'espai de l'espectador 

(La nostra mirada) amb l'espai representat (la mirada dels reis).  

Perspectiva  

La perspectiva de les Meninas té un punt de fuga situat al braç de l'aposentador José Nieto que es troba al fons a punt de travessar la porta que dóna una estada i que és alhora un els punts pels quals la llum entra a la sala. Així l'espai té una prolongació més enllà de la paret del fons el que li dóna major profunditat. 

(1) Tracem la diagonal del quadre i situem‐hi el punt de fuga que està situat en el braç del personatge del fons. 

(2) Dibuixem algunes de les línies de fuga: les que limiten els quadres que hi ha entre les finestres de la paret de la dreta, el sostre i les dues llums de la part superior esquerra. 

(3) Construïm els  rectangles dels quadres de  la paret dreta, que en  la  representació seran  trapezis  amb dos  costats  verticals  i  els  altres dos  sobre  les  línies de  fuga del  apartat anterior. 

(4) Amb una de  les  línies de  fuga  i  les  seves  simètriques  respecte  de  dos  eixos, un vertical  i  un  altre  horitzontal  que  passen  pel  punt  de  fuga,  representem  un  rectangle  que podem  modificar  de  mida  com  si  fos  un  gran  vidre  rectangular  que  desplacem perpendicularment a  terra endavant  i enrere en  l'estada. A  l'esquerra  s'ha col∙locat un botó lliscant que ens permet manipular la distància a la que col∙loquem el vidre, amb això fem veure en la imatge el que seria una translació en la realitat i que aquí es converteix en una homotècia amb centre al punt de fuga. 

(5) Intentem esbrinar la posició dels reis perquè la seva imatge siga reflectida al mirall del  fons,  torne  després  a  un  altre mirall molt més  gran  que  estaria  situat  a  la  paret  de l'espectador  i després es dirigeix a  l'ull del pintor. També aquí  s'han  col∙locat dos barres de desplaçament petits: un a la dreta i un altre a la part inferior que ens permet variar la posició dels reis dalt a baix i esquerra‐dreta i comprovar la composició de reflexions especulars. 

Javi Gombao

La posició  correcta per mirar aquest quadre  seria  col∙locar darrere dels  reis a una distància igual a la reflectida entre el mirall i el pintor. Encara podríem millorar‐la situant‐nos d'esquena al quadre i mirant a través d'un mirall 

 

Proporció àuria 

La  perspectiva  en  el  quadre  de  Las  Meninas  es  veu  reforçada  pel  tractament  que  dóna Velázquez a la llum, hi ha unes figures‐ la infanta i les menines‐, més il∙luminades mentre altres perden  no  només  llum,  sinó  també  definició  en  els  traços  com  és  el  cas  de Diego  Ruiz  de Azcona‐de peu a la dreta‐, el rostre està amb prou feines esbossat. Sembla que Velázquez no el tenia en gran estima. 

Després de  l'estudi  de  la  perspectiva  a  Las Meninas,  si  construïm un  rectangle  auri  amb  el costat  inferior del quadre, el  famós aire de  les pintures de Velázquez entraria per  la  finestra que hi ha oberta per la dreta i l'espiral podria descriure la trajectòria que segueix fins arribar a la paleta del pintor. Aquí Velázquez introdueix tres triangles isòsceles i semblants entre ells.  

(1) Dibuixem un rectangle segons  les proporcions àuries amb un dels seus costats en l'inferior  del  quadre.  A  partir  d'ara  anirem  traient  quadrats  per  quedar  amb  el  rectangle restant  que  també  té  la  propietat  de  ser  auri.  Alhora  anirem  dibuixant  els  arcs  sobre  els quadrats eliminats per construir la espiral àuria. 

Javi Gombao

(2) (3) i (4) Seguim traient quadrats per construir l'espiral 

(5) En aquest pas  l'espiral àuria  i amb ella  l'aire que entra per  la  finestra de  la dreta arriben a la paleta del pintor.  

(6)  S'han  traçat  tres  triangles  semblants  que  emmarquen  les  zones  centrals  més il∙luminades, el més gran recull a la majoria dels personatges (només falten Nicolasillo i el propi pintor), el següent emmarca les tres figures centrals: la infanta Margarida i les dues menines: María Agustina Sarmiento a l'esquerra i Isabel de Velasco a la dreta. Els triangles són isòsceles perquè la inclinació dels cossos és semblant. El triangle més petit és el que inclou la infanta ja una  de  les  menines,  trobem  una  coincidència  amb  l'espiral  àuria  traçada  en  els  passos anteriors:  que  el  seu  eix  de  simetria  està  situat  sobre  el  primer  dels  segments  verticals dibuixats en la construcció (1) de l'espiral àuria.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Javi Gombao

Referències http://geometriadinamica.es/Investigaciones/Arte‐y‐Geometria‐analisis‐de‐obras‐de‐arte/16.‐Velazquez.‐Las‐meninas‐1.html 

http://art‐etic.educacionuniversal.org/ca/meninas 

http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas