SINTAXI

Notes de Ilenguatgesobre el «Diari 1918», de J. V. Foix

ALBERT JANÉ

L'aparició, encara recent, del vo-lum (un volum voluminós, si se'nspermet I'expressió) Diari 7978, de

I.V Foix, a cura de joan R. Veny-Mes-quida', que aplega la totalitat de lesproses poetiques que integren el famósdiari de Foix, o que s'hi relacionen di-rectament, ens ha emmenat a una re-lectura atenta d'aquests textos memo-rables amb el proposit afegit de treurealgunes conclusions sobre elllenguatgede qui ha estat considerat com un deisescriptors més rigorosos i exigents enaquest aspecte, tan fonamental, de laseva obra literaria.

No cal dir que joan R. Veny-Mes-quida (que signa així amb el propositevident de diferenciar-se del seu pare,l'i llustre dialectoleg joan Veny i Ciar) hadut a terme un treball realment notablei meritori, pero el nostre objectiu no éspas de fer la valoració detallada quemereix. Ens limitarem a dir que el seuestudi introductori ocupa les dues-cen-tes pagines inicials d'aquest extens vo-lum i que en la seva edició ha tingut encompte totes les anteriors de la prosade Foix i tota la documentació de di-verses fonts, incloent-hi la de I'arxiu delpoeta. També escau d'indicar que elsquatre reculls basics d'aquest volum ha-vien aparegut amb els títols Del «Dieri

BARCELONA200<

INSTITUT O'ESTUOIS CATALANSlaLlOTlCA fl1.OLOGICA. u

11¡i

11l'

J.V.FOIX

DIAR! 1918

f....,.¡¡i"OO'S.JOAN 1\. VI'.NY_>.H.5QUm •••

7978", L'estrella d'En Perris,Darrer comunicat i Tocant amiL., més un bon aplec de tex-tos anteriors i uns altres decomplementaris. El recu II noinclou, pero, Catalansde 7978.Té mil pagines justes (incloent-hi les pagines inicials amb elscredits i I'índex final). Veny-Mesquida qualifica Diari 7978,de l.V Foix, de «fita d'una deles millors proses de la litera-tura catalana de tots els temps».No sembla pas cap afirmacióexagerada sinó, ben al contrari,perfectament justificada.

En el present treball ens Ii-mitarem a considerar dos as-pectes del Ilenguatge de laprosa de Foix (deixant-ne al-guns altres per a una altra ~

~ocasió): l'ús de la conjunció ~com introduint subordina- edes completives i la deter- ~minació anaforica del com- "-J.-v-. F-o-¡x-.-E-I-p-o-rt-d-e-l-a-s-e-IV-a-(-2-2--0-9--1-'966)plement directe. Cal remarcar,de nou, que l'interes que han de merei- Les referencies a aquest ús de comxer les observacions sobre aquests dos en les nostres grarnátiques i els nostrespunts tan específics ve determinat pel diccionaris són molt escasses. No n'hireconegut i extrem rigor de Foix en l'ús ha cap en el Diccionari d'ús deIs verbsdelllenguatge. catalans, dejordi Ginebra i Anna Mont-

serrat, (a lartile mirar), que recull tan-tes i tantes possibi Iitats de frases ver-bals. Només n'hem sabut trobarconstancia en el Diccionari Alcover-Moll: «lntrodueix frases substantives,equivalent a la conjunció que. a) Ambel verb en indicatiu: Recorda-se de lesgrans riqueses [' ..J e com era en cerrecde mantenir la gran casa. Llull, Blan-quema. Se meravellava de la gent deaquest món com tan poch coneixien eamaven Déu. Llull, Féib; Feiensaltar unhome qui'ls dix com aquella nau era desocós. l. Martorell, Tirant. b) Amb elverb en subjuntiu: Cascun elementcerca com pusca aver simplicitat per simateix. Llull, Doctrina pueril."

És molt possible, naturalment, quen'hi hagi altres referencies que no ha-gim reeixit a localitzar.

La conjunció com introduint su-bordinades completives

[1] ... i la quitxalla mirava quietament comels cadiraires treballaven (Antoni Ro-vira i Virgili, Teatre de la natura, p. 48).

Enaquest exemple introductori, quehem volgut citar d'un text d'un altreprosista illustre, la conjunció que uneixI'oració subordinada al verb de la prin-cipal, mirar, no és que sinó com, queamb prou feines si conserva un valormodal residual: com és aquí, en reali-tat, una conjunció completiva, si es vol,quasi-completiva, gairebé equivalent aque. 1,de fet, el verb mirar, amb el va-lor de «contemplar", no admet sinó laconjunció com per a la introducció dela subordinada en funció de comple-ment directe.

1. J.V. Foix. Diari 1918. Edició i estudi Ioan R. Veny-Mesquida. Institut d'Estudis Catalans, Bibl. ru. LI, Barcelona 2004.

LlENGUA NACIONAL' NÚM. 52 . 111TRIMESTREDEL 2005 31

SINTAXI

En les proses del Diari 7978 trobemun ús freqüent de construccions ambaquest com completiu, no solamentamb el verb mirar, el qual, com hemdit, no sembla admetre'n cap més, sinótambé amb el verb veure i amb altresverbs, generalment de percepció.

[2J Miren tendrament com els joves femles nostres curses al voltant de laplaca ... (p. 241).

[3J )0, distret tot mirant com la seva mareencubellava davantals en aigües áci-des... (p. 431).

[4J Mira com s'acosten, tumultuosos, elssoldats que assetgen el crepuscle ambarmes fulgents al puny (p. 463).

[5J ... he vist com, mal arrecerades sotaun saüc, dues velles bescanviavenpells de cabra i palets de riera ma-nuscrits (p. 343).

[6J En entrar a la cambra de la donzellal'hem vista, de la finestra estant, com in-tentava de cobrir la seva nuesa amb fu-Ilaraca sideral (p. 359).

[7J ... he vist com centenars d'homes des-mallaven alllarg de la platja (p. 367).

N'hi ha encara molts més exemplesamb els verbs mirar i veure, que creiemque és innecessari de reproduir. Ve-gem, ara, els de les construccions for-mades amb altres verbs:

[8J No cal dir com de segle en segle aug-menten les Ilegendes que fan més pao-rosa l'existencia anterior (p. 241).

[9J Era un pastor anglica, i em volia de-mostrar com els miracles més bells s'-han esdevingut a la mar (p. 267).

[1 OJ Tu i jo aleshores [...J contemplarem,callats, com s'amaga la Iluna darrere lanegra muntanya inaccessible que tancala vila (p. 325).

[11 J Quan guaitavern, a hora baixa, ama-gats darrere les conques apilades de I'a-deber, com el teu pare enratjava des-mesurades rodes invisibles ... (p. 345).

[12J He sentit com els esperits queien alcorrent de laigua amb dring de vi-dre ... (p. 359).

[13J Contemplareu, amb mi, com s'esfu-Ilen els tints del capvespre ... (p. 443).

[14J Aquest matí ha vingut una dona, co-neguda de casa, a contar com la sevafilla -que conec prou per haver-hi ba-Ilat- era trastocada (p. 571).

[15J ... i contempla com passa un vol degrius, sense cap dany, damunt un era-ter bullós amb fúria de foc (p. 717).

Si en alguns deis exemples anteriorses pot encara apreciar un Ileu matísmodal en el valor de la conjunció comés, certament, residual.

En I'exemple següent [16], en Ilocde com trobem de quina manera, queés I'equivalent o definició de com quan

té valor modal. Pero en aquest cas po-dem observar una atenuació notabledel valor modal de la locució de quinamanera, en la qual veiem més aviatuna funció merament completiva:

[16) ... ens arnagarern sota les voltes de lafarmacia per espiar de quina manera laIluna es deixaria atreure per aquell apa-rell enginyós d'alumini (p. 303).

També trobem, en les proses deldiari de Foix, alguns exemples d'ora-cions construides normalment amb elverb veure i la conjunció completivaque, pero hi són més aviat escassos.Hi ha, certament, aquells casos en queel verb de la subordinada no és capverb d'acció, que no sembla que ad-metin l'enllac amb la conjunció com:

[17J En moure la palanca per baixar totplanejant, hem vist que el camp d'onhavíem pres volada era un Ilac vastís-sim ... (p. 583).

[18J En arribant a la máquina, he vistque no hi havia ni conductor ni fogai-ner. .. (p. 605).

En I'exemple següent [19], en canvi,el verb de la subordinada és d'acció, is'hauria pogut construir també amb laconjunció como Escau de comparar-loamb el [20] per adonar-se que aquestsdos mots d'erillac, que i com, hi sónperfectament intercanviables:

[19J He vist ciar, no m'ho negaras, Lluisa,que et senyaves (p. 577).

[20J ... i, desvetllats del tot, hem vist composávem, sense que hi féssim res, enuna pista sense fites ... (p. 583).

Cal dir, finalment, que trobemtambé algun exemple en que el motd'enllac, de fet equivalent a que, ésquan, que conserva encara un cert va-lor temporal, pero ja molt atenuat:

[21 J Més tard, l'he vista quan amagavauns papers (p. 453).

El complement de I'acusatiuFoix sol determinar anafóricament

el nom que fa de complement directeo acusatiu amb aquest procediment tancar als nostres preceptistes: el pronomen. No hi ha dubte que és un recursque serveix admirablement I'estil, ce-nyit i cisellat al hora, pirinenc, com deiaell mateix, de la seva prosa. Els exem-pies de construccions resoltes ambaquest procediment que trobem enaquest treball que comentem són in-nombrables:

[22] Més alta que I'Himalaia [sic], ningúno n'ha explorat encara laltre ves-sant (p. 325).

[23J ... una contrada on unes petites pira-mides de fang blanc m'han recordat...Amb rars instruments de precisió n'hecalculat les dimensions i els implícitsabismes (p. 347).

[24J ... han sortit cap a la Placa de la Font.Han hissat un bou mort de fresc dalt elpal que en centra el perímetre (p. 351).

[25J Al punt de mitja nit, estesa la roba dela fadrina al terradet contigu al teulat,l'hern picada amb estris del camp i va-res de freixe, i n'hem espolsat el male-fici (p. 359).

[26J ... un vidre quadrat de grandor ex-trema. Ningú, ni nosaltres mateixos, noen sabia la destinació (p. 429).

[27] ... rn'ha demanat si, per una nit, vo-lia encarregar-me del Ilum. Hem pujata la torre, me n'ha ensenyat el meca-nisme i m'ha donat les claus (p. 493).

[28J S'ha tret el tapaboques i ha cantatuna canco fresca i rnordac ... Li he ditsi en recordava el nom (p. 501).

Escau de fer observar que en laprimera edició del recull de prosesde Foix de que forma part el fragmentde l'exernple [23] (Del «Dieri 7978»),hi ha un terme possessiu que va sereliminat en el text de les edicions pos-teriors. Deia: ... n'he calculat les di-mensions i LLURS implícits abismes. Enel text de la versió definitiva, hemd'entendre que el pronom en (n') és eldeterminatiu alhora de les dimensionsi de els implícits abismes, mentre queen la versió primitiva calia entendreque I'antecedent del possessiu haviade ser les dimensions.

Observem també, en I'exemple[27], al costat de el mecanisme, de-terminat pel pronom, les c/aus sensedeterminatiu. Cal convenir que potsersí que el mecanisme demana un de-terminatiu més que no pas les c/aus,pero en aquesta qüestió, certament,no és pas d'aplicació, com a vegadeses pretén, cap norma de distribucióamb un valor absolut.

L'exemple [28] és, sens dubte, elmés artificiós. De fet, en el lIenguatgepopular que Foix deia que volia re-flectir en la seva prosa, es diria si re-cordava com es deia.

En I'exemple següent, que escaude reproduir també en aquest punt, elterme determinat pel pronom en noés, en realitat, el complement directesinó el subjecte del verb, el subjecteanomenat completiu o complemen-tari, que es comporta igual que uncomplement directe:

[29J ... a la línia de l'horitzó, de I'ara-besc de les enormes rnadrepores

32 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 52 - 111TRIMESTRE DEL 2005

SINTAXI

monstruoses, en resta una vaga fosfo-rescencia (p. 273).

Al costat de la majoria de casos re-solts amb el pronom en, no deixem detrabar exemples de construccions que,identicarnent, també s'haurien pogutresoldre amb el mateix pronorn, peroen les quals l'autor es va decidir per lasolució alternativa del terme possessiu:

[30] L'ombra del campanar tomba ago-nica damunt el passeig, i un número12 fosforescent la tatua recorrent elsseus membres convulsos (p. 245).

[31] M'assegurava que eren dos-centsels joves del poble que tenien uncavall negre com el meu. Pero vaigespiar una a una Ilurs estables i vaigcomprovar el seu engany (p. 21 7).

[32] Que em pot sorprendre si avuihe vist saltar de cop els Iloms deismeus Ilibres i he descobert la pu-trefacció cancerosa que destrossaIlurs entranyes? (p. 227).

[33] ... he petjat, durant una horassa,la neu inicial, i he copiat, en el qua-dern de paper d' Arrnenia, les sevesempremtes confidencials (p. 397).

[34] Damunt les corbes de Ilum on,entre ordis, neixen les hores, plan-tarem Ilurs noms escrits amb co-lorants vidents (p. 399).

[35] L'ala freda de l'aire de la nitprotegia, de nou, Ilurs pensaments(p. 447).

[36] Tot de dames americanes, ambcapes transparents que fan més os-tensible Ilur esveltesa, hi munten ihi cavalquen ... (p. 485).

[37] lo tampoc no l'he vist mai. Co-nec la seva existencia pel seu renill es-pantós i pels terribles senyals ovoidesque ... (p. 911).

En els exemples següents l'ús delterme possessiu en Iloc del pronom enno és opcional, com en els casos an-teriors, sinó obligat:

[38] ... al fons de l'horitzó mil ales blaveshan abatut Ilur vol (p. 311).

[39] Tot acostant-nos-hi, la imatge, en me-tamorfosi, modificava la seva aparenca(p. 339).

[40] En entrar a la cambra de la donzellal'hern vista, de la finestra estant, com in-tentava de cobrir la seva nuesa amb fu-Ilaraca sideral (p. 359).

[41] A mitja part, les noies, tot intentantd'encotillar Ilur natura frondosa, enshan imprecat bracos en creu (p. 351).

[42] Han passat davant nostre capcots ixollats, i, ullmarcit, han guaitat des del'erol de la Vila, els camps i Ilur fam sa-lida (p. 343).

[43] la, més tard, una dolca pluja esbor-raya el pujol i els seus vinyars, el mar,l'oliverar i els pins (p. 367).

[44] El Consell de la Vila, amorós de no-vetats. ha fet saber als qui entrem en-guany en quintes, d'haver ordenat lanostra mobilització per a un servei d'u-tilitat comuna (p. 411).

Efectivament, en els quatre primersexemples d'aquest grup, és a dir, [38],[39], [40] i [41], I'antecedent del pos-sessiu que fa de terme complementaridel complement directe és el subjectedel verb i, per tant, no és susceptiblede ser representat pel pronom en. Enels dos exemples següents, [42] i [43],I'antecedent del possessiu deis sin-

meus, vaguen per camps, masos i tor-renteres, i cerquen Ilur destinació in-certa a I'angoixa de la Ilum. Aigües, ci-gales i tantes de remors confidencial s,i les veus latents en els canyars celenIlur presencia (p. 437).

[46] L'ocupen milers de persones de totssexes, bracos plegats, mirant-se i ob-servant-se els uns als altres, estranyatsde coneixer-se sense saber qu i són,capficats com si meditessin per des-cobrir raons que justifiquessin Ilurpresencia a la plataforma sense con-fessar-ne l'únic proposit: veure el rei dequi tant parlen (p. 723).

... m'ha demanat si, per una nit, volia encarregar-me del lIum.Hem pujat a la torre, me n'ha ensenyat el mecanisme i m'ha donat les claus.

tagmes lIur fam salida i els seus vinyarsés el terme que el precedeix, coordi-nat amb la conjunció i, com a primercomponent d'un complement directecomplex i, per tant, l'ús del pronomen hi és també impossible. Pel que faa l'últirn cas [44], en que I'antecedentés el grup els qui entrem enguany enquintes, és a dir, nosaltres (un sin-tagma de primera persona, aixo és, node tercera persona), es podria, potser,considerar la possibilitat de represen-tar-lo també per rnitja del pronom en,pero es tracta d'una solució, en totea s, molt excepcional.

Prenem en consideració, tot seguit,dos breus fragments de la prosa de Foixque ens poden acabar d'iHustrar sobrela doble possibilitat de representar perrnitja del pronom en i del terme pos-sessiu el determinatiu anaforic delcomplement directe:

[45] A migdia, que és l'hora de la por vi-ril, els fantasmes solars, gegants o pig-

En el primer d'aquests dos frag-ments [45], trabe m dos complementsdirectes determinats per un terme pos-sessiu: lIur destinació incerta i lIurpresencia. En el primer cas, lús delterme possessiu és obligat, car l'ante-cedent, els fantasmes solars, és el sub-jecte del verbo En el segon cas, encanvi, no es dóna aquesta circumstan-cia (I'antecedent és el mateix, pero nofa de subjecte, que és les veus la-tents ... ), i, per tant, en Iloc del posses-siu hi hauria escaigut també el pronomen: ... les veus latents en els canyars encelen la presencia.

En el segon fragment [46] trobemtambé dos complements directes con-secutius, el primer determinat per unterme possessiu, lIur presencia, i I'altrepel pronom en, confessar-ne t'únicproposit. Ens podríem preguntar si hiha cap raó que justifiqui aquesta doblesolució. Des d'un punt de vista estric-tament gramatical no en sabem veure

LLENGUA NACIONAL· NÚM. 52 . 111TRIMESTRE DEL 2005 33

Fundada el 1886

cap. En rigor, tant s'hauria pogut dir ... raons que en justi-fiquessin la presencia a la plataforma sense confessar-nel'únic proposit, és a dir, amb el pronom en en tots dos ca-sos, com ... raons que justifiquessin I/ur presencia a la pla-taforma sense confessar I/ur únic proposit, aixo és, amb elterme possessiu en els dos complements. No ens costa gairede suposar dues raons que potser poden abonar la doblesolució. La primera és que I'antecedent de presencia és ani-mat (milers de persones), cosa que, generalment, més aviatafavoreix la solució amb el possessiu, i en canvi lantece-dent de l'únic proposit podríem creure que és inanimat:I/ur presencia. I la segona raó podria ser I'allunyament, enel primer cas, de I'antecedent, que sembla que convidi adefugir la seva representació anaforica per un pronom fe-ble. Pero també és possible que no hi hagi res de tot aixo,i que l'autor s'hagi deixat menar lIiurement pel seu sentitdel ritme i de I'eufonia de la frase.

Indiquem a continuació uns quants exemples en queI'antecedent és una designació personal o personificada (lal/una en I'exemple [48]), en que la funció de determinatiuanaforic del complement directe ha estat confiada al datiudit possessiu:

[47] Em va respondre que els dilluns santa Eulalia li feia la feina(p. 257).

[48] Els ocells, a milers, brollaren del fans de les xemeneies i livolien buidar els ulls (p. 327).

[49] Els de casa la senyen en hores sulfuroses, i avui han aprofi-tat el pleniluni per a Ilevar-li els mals esperits (p. 359).

[50] Perque era el seu sant. l'Emília ha cenyit l'ernbull de cabellsque li enfosqueix els ulls, amb una llacada de vellut vermell(p. 433).

En I'exemple següent, el datiu possessiu apareix dupli-cat pel pronom en, duplicació excepcional en els textos deFoix, i que ha persistit en les edicions successives d'aquesttext (del recull Oarrer comunicat) sense que, aparentment,hagi cridat I'atenció de cap deis qui hi han intervingut, pot-ser perque es tracta d'un text realment esplendid, d'unagran be Ilesa, que convida poc a l'observació d'aquestesminúcies gramaticals:

[51] ja no hi ha mots per a dir [...]. Els han passats per la maladeis martirs, els han penjats a la forca més alta [...l. els n'hanIlevat la pe!l, l'han assecada... (p. 617).

Heus ací, finalment, alguns exemples amb el comple-ment sense cap determinatiu espedfic, i en que la determi-nació, dones, es dedueix pel context:

[52] El carter, esmarrit, mha donat un plec de cartes perque lesIliurés, i rn'ha deixat la bicicleta (p. 363).

[53] He recolzat la bicicleta a la paret de cal baster quan, en tar-dejant, tornaven les noies de costura. He mig obert la porta perveure si hi havia ningú ... (p. 435).

[54] Al camp hi havia, a punt d'enlairar-se, milers d'aerostats in-flats ... la els aeronautes, preparats, aguantaven els governallsamb ma ferma ... (p. 535).

[55] Quan van arribar al replá on tots anavern, van pitjar la portai, sense trucar abans, van entrar (p. 633).

[56] ... la Paret ultrasecular de carreus antics i pedres de tot gruixi ternps, va caure amb el terrabastall de les roques [...] El veinatva cuitar a aplegar-se per acordar la reconstrucció (p. 777).

Com ja s'entén perfectament, els determinatius sobreen-tesos deis acusatius que apareixen en aquests exemples són,respectivament, el carter, cal baster, els eerostets inflats, elreple i la Paret..