sindicat d’estudiants-seismiquel alemany pujol 1.- em sent orgullós d’haver pogut col·laborar...

28

Upload: others

Post on 11-Jun-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de
Page 2: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

2

SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISJordan Thomas, 2n ESO C

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Blai BonetBerenice De LorenzoBartomeu FontcubertaFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyí.cat

D.L. PM 2640-2008

Fes arribar les tevescol·laboracions a qualsevol

membre de la redacció o bé [email protected]

CorrectorsBlai BonetFrancesca M. Vallbona

Miquel AlemanyMiquela AlzinasApol·lònia BauçàKevin BryanMargalida CaldenteyClàudia EscalasTomeu EstelrichFrancisca FontCristina GaríKhalid HaddoutiNoor LouinJoan MestreSebastià PuigserverMargalida RoigFrancesca SuauJordan ThomasAntoni VidalFrancesca Vidal

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

institut en aquesta competència aixícom la relació amb la resta dels institutsparticipants de les Illes Balears, del'Estat i d'Europa.També es va dur a terme una avaluacióde diagnòstic per als alumnes de segond’ESO. La prova consistia a contestarquatre quadernets diferents, d’anglès,castellà, català i matemàtiques.Igualment que amb les proves Pisa, enrebre els resultats podrem comprovarel nivell de l’alumnat en lescompetències esmentades.

Dia 24 d'abril se celebraren les provesPisa al nostre institut. Els alumneselegits foren 35 dels nascuts al 93; pertant, hi havia alumnes matriculats a 2n,3r i majoritàriament a 4t ESO. Lesproves duraren de 9 a 13h i constarende dos qüestionaris: un de comprensiólectora, atès que en aquest any esvalorava particularment aquestahabilitat, i un sobre qüestions personalsi familiars. Una vegada publicats els resultats,podrem comprovar el nivell del nostre

PROVES PISA I AVALUACIÓ DEDIAGNÒSTIC

Francisca Font

El sindicat d'estudiants és una organització que defensa els drets del estudiants, ésmajoritària en centres d’educació secundària, FP, universitats... El sindicat d’estudiants hatengut lluites recents contra la LOU, i s'ha manifestat contra la guerra d'Iraq. El sindicat d'estudiants de l’IES Santanyí (SEIS) representa més de la meitat dels alumnesde l'institut. Intenta millorar i fer possible una bona relació entre alumnes, professors i direcció. Tambéfomentam la convivència i les activitats extraescolars. El sindicat d'estudiants escaracteritza per ser una organització de lluita planificada, per això comunicam a la directivaels problemes que tenguin els alumnes i que puguin perjudicar-los.Membres en la actualidad del SEIS :President i coordinador : Jordan Thomas LlamasVicepresidenta i responsable de propaganda: Rebecca Villanueva Santaella Responsable d’acció sindical i secretària: Melanie Navarro GarcíaResponsable d’esport i cultura: Jose Francisco Galan MartinResponsable de manifestacions: Laura Amil Varas Responsable de decoració: Irene Aparicio Zamorano i David Ramos CorreroResponsable de finances: Noelia Sanchez JorgosoPer qualsevol dubte o problema, no dubteu a acudir als membres del sindicat d’estudiants.

Page 3: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

3OPINIÓ

Aquest curs ha estat el desè aniversari del nostrecentre. Sembla mentida, quan gires l’ullada cap enrera,que el temps hagi passat tan de pressa. Vàrem tenir unsinicis, com moltes coses, difícil. Tot estava per fer idefinir: projecte de centre, reglament, instal·lacionsper acabar, material, tant per vestir el centre com perdotar els departaments, poquíssims professorsdefinitius... Tot estava enlaire. Tot estava per fer. Per altra banda, hi havia ganes de fer feina: il·lusióperquè el municipi de Santanyí comptàs amb un centred’Educació Secundària. Els nostres alumnes ja nos’havien de desplaçar a Felanitx, Llucmajor o a Ciutatper estudiar ESO ni Batxillerat. El futur eraengrescador. Havíem de lluitar per aconseguir uncentre del qual ens sentíssim orgullosos. Un centre queservís de punt de referència per a estudiants, pares,professors...L’institut ha crescut a poc a poc, amb errors i encerts,però ha madurat. Avui comptam amb un ies queimparteix ESO i Batxillerat i també una iniciacióprofessional bàsica de Restaurant i Bar. Estam entramitacions amb la Conselleria per aconseguir unaCicle formatiu de grau mitjà d’Hoteleria i Turisme, jaque ens semblainteressant, peruna banda,poder donarcontinuïtat alsalumnes quecomencen elsestudis d’aquestaprofessió i, peraltra, formar dem a n e r aqualificada elsqui després serantreballadors delturisme, fontd’ingressos debona part del municipi. Tenim unes instal·lacions que s’han anat completant alllarg dels anys per acollir tots aquests cursos. Hemtengut deficiències que hem anat solucionant en lamesura que ens ha estat possible. Les instal·lacions sónlluminoses i és un centre agradable, un bon espai perconviure-hi.Any rera any, molts alumnes han anat obtenint el títold’ESO i el de Batxillerat. Molts han triomfat enestudis superiors. Vàrem poder fer el seguimentd’alguns d’ells al primer número de la revista d’aquest

IES SANTANYÍ: ELS SEUS PRIMERS 10 ANYSEquip directiu

curs. Per tant podem dir que el centre ha tornat gran idemostra, amb el seu rodatge, que les coses surten bé.Creiem que també són moltes les activitats que elcentre fa per a la bona convivència i per motivar elsalumnes. Uns exemples de les quals apareixen enaquest número, el 18è d’aquesta publicació. Viatgesd’estudis i sortides de les diferents assignatures.Concursos per als alumnes: Projects d’anglès, concurs deCaligramas i el Concurs literari Antoni Vidal Ferrando,que enguany ha arribat a la seva IX edició. La Jornada

de Portes Obertesamb la qualpretenem que elcentre siguiconegut per tot elm u n i c i p i .L’exposició dematemàtiques quetambé permetque tota lapoblació s’acostial que fem.Queda moltencara per fer,molt per millorar,molt per

compartir, molt pel que lluitar. Però, només tenim unamanera: aconseguir-ho entre tots!Molts d’anys i gràcies a tots el que heu estat part delcentre durant aquests primers 10 anys i d’una manerao l’altra heu fet que hagi crescut, que s’hagi fet gran ija no sigui un nadó, sinó un infant amb identitatpròpia. Esperam complir-ne molts més i continuar capendavant!També volem tenir un sentit record molt especial perla memòria d’aquells, professors i alumnes, que ja nosón entre nosaltres.

Page 4: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

4 OPINIÓ

QUÈ SE N’HA FET DELS PROFES DE FA 10 ANYS?

En motiu del desè aniversari de l’institut, i com havíem fet amb els alumnes, hem convidat dosprofessors que varen participar d’aquella aventura engrescadora a fer-nos cinc cèntims de comva anar.

1.- Què va suposar per tu inaugurar un institut?2.- Quins són els records que tens del teu pas per l’IES Santanyí?

Miquel Alemany Pujol1.- Em sent orgullós d’haverpogut col·laborar en els dursinicis d’aquest centre. Afinals de juny de 1998,l’inspector de la zona, JaumeGual, em va acompanyar alCP Blai Bonet per presentar-me Antoni Vidal Ferrando iMiquel Barceló Vidal,santanyners i mestres de totala vida. Van ser unsexcel·lents companys en

aquesta aventura i sense la seva experiència i ajuda haguésestat quasi impossible arrancar aquell centre nou i encarainexistent. L’edifici va continuar en obres tot aquell estiu.Vàrem utilitzar la sala de professors de l’escola dePrimària, els primers dies del mes de juliol, per matricularels alumnes i tranquil·litzar les famílies dient-los quefaríem tot el possible per començar el curs pel setembre.La resta del mes de juliol, la directiva formada per MiquelBarceló , com a secretari, Biel Sorell, com a cap d’estudis ijo mateix vàrem treballar per començar a organitzar elfuncionament de l’institut, a la Sala de Plens, cedida perl’Ajuntament .

2.- Record moltes presses per poder començar el dia quetocava. Posàrem tot el que estava en les nostres mansperquè fos així. El pati no estava acabat i els esplais es feienal poliesportiu, anant- hi en fila per la carretera. Algunaaula encara no tenia els vidres posats. Els professorsencara no disposaven de departaments, només de la sala deprofessors. Els alumnes varen haver de conviure amb elstreballadors que acabaven l’obra al llarg de tot el primercurs. Es varen aïllar les dues zones on s’intentaven ferfeines tan diferents, però era gairebé impossible.Començàrem amb tres línies de 1r, 2n i 3r d’ESO,pràcticament sense recursos per atendre la diversitat.Aquestes mesures, les anàrem introduint a partir del segonany i s’anaren ampliant i modificant. Cada curs quepassava, augmentava el nombre d’alumnes i de professors,ja que s’anaven incorporant progressivament alumnes de4t i de batxiller. Vaig passar aquí 4 anys i en la mevamemòria em queda la satisfacció d’haver lluitat per posaren marxa moltes coses, llimant discrepàncies i trobant enaquest camí professors/es, pares, mares i alumnescol·laboradors, molt d’ells entanyables, que varen serl’autèntic embrió de l’IES Santanyí.

Antoni Vidal Ferrando1.- Va suposar moltes coses.Per primera, en vaig estarcontent. Durant estona, hihavia hagut una graninseguretat, en el sentit de nosaber si Santanyí tendria ono tendria institut.L’administració tira lleisendavant sense tenir lescoses prou planificades.Primer les fa i, després, lesposa en pràctica una mica a

la bona de Déu. Al final, sempre sol ser una qüestió dedoblers i de conveniències polítiques. Aleshores, quan java estar clar que farien l’institut i que jo hi podria anar adonar classe, vaig pensar que, personalment, hi sortiriaguanyant i que l’institut també seria un beneficiconsiderable per a tot el municipi, perquè, al meu parer,no hi ha cap riquesa més important que la cultura.D’altra banda, hi havia problemes. L’edifici no estavaacabat, i ja vàrem haver de començar el curs. Allò era unpoc de desgavell. Si volies que et sentissin explicar, haviesde cridar més fort que les màquines. Endemés havíempartit de no res i tot eren necessitats, coses que calia posaren marxa. Tot plegat era un gran repte, una aventura quevàrem viure amb molta d’il·lusió.

2.- Més que de res, me’n record de les persones. Durantaquests deu anys, vaig fer molt bones amistats. Aldepartament, ens enteníem molt. Després, l’ambientgeneral era un ambient de gent jove, de gent franca ialegre, amb molt bons professionals i bons equips, quehan anat millorant el centre, dia a dia. Jo em trobava ambprofessors que, de petits, havien estat alumnes meus i, avegades m’emocionava i tot de veure’ls allà, convertits endones i homes de profit, ja amb més empenta i més forcesque tu. D’altra banda, sempre hauré d’estar agraït a l’equipdirectiu i al claustre que varen decidir posar el meu nomal concurs literari que el centre organitza cada curs.Dels alumnes, mai no me n’oblit. En teoria, tu els hasd’ensenyar. Però, al final, ells també et mostren moltes decoses; i acaba que reps més del que dónes. És molt tristque ja n’hi hagi de morts, a causa dels accidents de trànsit.I aquí vull recordar també dos professors: en MiquelBarceló i en Sebastià Bonet. Ells i jo havíem passat delcol·legi públic Blai Bonet a l’institut, el primer any que esva inaugurar. Tots dos varen morir massa joves.

Page 5: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

OPINIÓ 5

Sempre és motiu d’alegria celebrar aniversaris, més queres perquè signifiquen que encara hi som, que continuamendavant, que no ens hem aturat. Per això, cal felicitarl’institut perquè compleix 10 anys.

Segurament durant aquests 10 anys han passat moltescoses, hi ha hagut moltes d’anècdotes i s’ha evolucionatmolt, en tots els sentits i,probablement, en tots elsàmbits que afecten lavida diària d’un centreeducatiu. Però el quevoldria jo ara és fer duespetites reflexions: una enrelació a l’ensenyament iuna altra en relació al’IES Santanyí.

L’educació és una de lesàrees més importants ique més cura i atenciódemanen de part delsgovernants. Actualmentel sistema educatiu estàsotmès a una de lesreestructuracions mésimportants dels darrerstemps. No hemd’oblidar, que en els anysde vida del nostre instituttambé n’hi ha hagutmolts, de canvis i,sobretot, en els darrersvint anys, quan s’hapassat d’una educaciósecundària a la qualnomés arribavenalumnes més o mancoseleccionats a unaeducació secundària quearriba a tota la població d’entre dotze i setze anys. Això jaens fa veure que els plantejaments, els currículums, ladocència, tot... també ha d’evolucionar i ha de canviar.

Ara, la nova normativa LOE ens torna obligar a canviar,a evolucionar i, en aquest cas, a fer una passa endavant capal que es considera imprescindible per als nous ciutadansdel segle XXI. Els nostres alumnes de secundària, guiatsde manera inequívoca pel professorat, hauran d’aprendrei fer feina per demostrar, al final de l’etapa, que sóncapaços de dur a terme una sèrie d’habilitats que elspermetran tenir èxit en una societat cada vegada méscompetitiva i en la qual hi haurà més gent competent i

Francesca M. Vallbona

preparada. Així, haurem de ser tot junts, una vegada més,els que propiciem aquest canvi.

Fins fa 10 anys els adolescents d’aquest municipi s’haviende traslladar a altres bandes per tal de poder cursar elsseus estudis. Algunes vegades les condicions en què hofeien eren realment precàries i avui dia ens semblen del tot

impossibles i irreals.Però n’hi havia quesuperaven lesadversitats iaconseguien graduar-sei optar a estudissuperiors. Ara, ambl’institut al municipi, al’abast de tothom, propde tothom, tot semblamés fàcil. I,efectivament, ho és.Però això no ens ha defer oblidar que call’esforç i la dedicació,que aprendre és sempreun benefici per a lapersona, per a la sevaformació i per al seudesenvolupament alllarg de la vida.

La presència d’uncentre de secundària aSantanyí suposa acostarl’educació alsadolescents, facilitar-losel seu aprenentatge,ajudar-los, en aquestaetapa tan difícil icomplicada de dubtes,rebel·lions, somnis... af o r m a r - s e ,

personalment i acadèmicament. Aquesta és una tasca quefem els professors, però no sols, necessitam l’ajuda depares i mares, del personal no docent, de les institucions...Així, en col·laboració, som capaços d’aconseguir elsnostres objectius.

Finalment només vull dir que, per a mi, és un orgull poderdur a terme la meva professió en el meu poble, per a lagent més propera.

Cal que afrontem els 10 anys vinents amb optimisme iesperança, que aprenguem dels errors i dels èxits i quecontinuem treballant amb il·lusió de cara al futur.

D’ANIVERSARI I D’ALTRES HERBES

Page 6: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

6 OPINIÓ

Francesca Vidal

EXPOSICIONS A PALMA – ESTIU 2009

Els alumnes de 2n de Batxillerat que han cursat l’assignatura d’Història de l’Art, han conegut lesdiferents sales d’exposicions i museus que hi ha a Palma en un recorregut artístic que ha fet que esfamiliaritzassin amb aquest món. Mar, Tiana, Poli, Marta, Victòria, Marc, Aina Maria, Aina Regina,Sebas, Julián i Dani opinen que l’experiència ha estat molt positiva. Des d’aquesta pàgina volem animara les famílies que aquest estiu visiteu aquests llocs.

Centre cultural Sa NostraLa fragilitat en el temps. El vidre al’antiguitatCarrer de la Concepció, 12 (al costatde Jaume III)Del 18 de juny fins al 26 d’agost a laSala Gran.De dilluns a dissabte de 11 a 21h.Entrada gratuïta.Dissabtes a les 12h visites guiadesgratuïtes, cal avisar al tf. 902 160 061A més, també es podrà visitar lacol·lecció de Vidre romà de SaNostra, des del 18 de juny al 29d’agost.

Fundació MarchPicasso, gravatsCarrer de Sant Miquel, 11A partir del 13 de juliolDe dilluns a divendres de 10 a18:30h, dissabtes de 10:30 a 14h,diumenges i festius tancat.Entrada gratuïtahttp://www.march.es

Aquesta exposició presenta , a mésde la col·lecció de 100 gravats de lasèrie Suite Vollard, realitzats perPicasso entre 1930 i 1936, altresgravats datats entre 1904 i 1915 queinclouen estampes de l’època blava irosa i gravats de la seva èpocacubista.

Es podran visitar a Palma un grapat de bones exposicions, totes elles de temàtica variada que van des d’observar comeren les peces de vidre a l’Antiguitat fins a una sèrie de gravats de Picasso, passant per una exposició dedicada aCharles Chaplin com a icona del cine o de pintors contemporanis de gran renom com l’ucrainès Ilya Kabakov ol’alemany Anselm Kiefer.

Es Baluard, Museu d’artmodern i contemporaniHORARI D’ESTIU:16 de juny - 30 de setembreDe dimarts a diumenge: de 10 a21hTots els divendres de juliol /agost: de 10 a 24hDilluns tancat

Plaça Porta Santa Catalina, 10

La millor opció és anar-hi undivendres perquè tenen l'entrada"Tu decideixes", és a dir tudecideixes quin preu vols posar ala teva entrada (a partir de 10cèntims d’euro).La resta de dies els preus són:Entrada general: 6,00 €. Entrada aexposició temporal: 4,00 €Entrada reduïda: 4,50 €. Entradareduïda exposició temporal: 3,00 €Carnet Jove i estudiants acreditats.Jornades de portes obertes: 1 demaig, Dia Internacional delTreballador i 18 de maig, DiaInternacional dels Museus http://www.esbaluard.org/home/index.php

A Es Baluard podreu veure tresexposicions diferents:

Anselm Kiefer. Obres de lacol·lecció GrotheDel 31 de gener al 30 d’agost de2009Kiefer és un dels grans pintorsalemanys actuals. A les seves telesde gran format reflexiona sobre lamemòria històrica, sobre el dramai les conseqüències de la SegonaGuerra Mundial i sobre d'altrestemes com la càbala o lamitologia.

Ilya Kabakov (Илья ИосифовичКабаков)Del 12 de juny al 6 de setembrede 2009Nascut el 1933 a Dnipropetrovsk,Ucraïna, és un artista conceptualrus.Va treballar durant trenta anys aMoscou, des de la dècada de 1950fins als anys vuitanta. Avui viu itreballa a Long Island. L’any 2000fou classificat com un dels “deuartistes vius més grans”.Sobrevalorat o no, s’ha convertiten un dels representants mésvisibles de l’art de la instal·lació

Page 7: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

OPINIÓ 7

en les dues darreres dècades. Lesseves creacions no deixen a ningúindiferent.

Juli RamisDel 20 de juny al 20 de setembrede 2009(Sóller, 1910 - Palma de Mallorca1990). Pintor mallorquí quecomençà la seva trajectòriaartística el 1923 i mostràinfluència d’una sèrie de pintorscom de Santiago Rusiñol, JoaquimMir, Hermen Anglada Camarasa iCarles Juñer-Vidal, però lainfluència definitiva la va rebre deWols el 1927. Estudià aBarcelona, Madrid i París,contactà amb els postcubistesespanyols i amb algunsavantguardistes.Des del 1939 va viure a Tànger un

poc al marge de moviments imarxants. Tenia un gran dominidel dibuix. Passà de la influènciacubista i fauve a ser un delsprecursors de l'informalisme. El1990 va rebre la Medalla d'Or dela Comunitat Autònoma de lesIlles Balears.

Gran Hotel (Caixa-Fòrum)Plaça de Weyler 3

De dilluns a dissabte de 10 a 21h,diumenges i festius de 10 a 14h.Entrada gratuïta.Visites comentades gratuïtes cadadia a les 18h, cal telefonar abansal 971722120.

Chaplin en imatgesDe l'11 de juny al 20 de setembre

Organitzada per la Fundació “laCaixa” i NBC Photographie,París, és la primera gran exposiciódedicada a Charlie Chaplin que esporta a terme al nostre país.L'exposició reuneix al voltant de250 documents, principalmentfotografies, pòsters, materialdocumental i extractes depel·lícules, alguns dels qualsinèdits. A través d'imatges, lamostra narra la història de CharlieChaplin, des de la creació delpersonatge Charlot fins al final dela seva carrera.L'exposició ens ajudarà aentendre com es formà lapersonalitat de Charlot, la sevaparticular expressió corporal i elsseus inconfusibles complements(bastó, armilla, bigoti, sabates ibarret fort).

Potes, empremtes de l’evolucióDel 19 de juny al 30 d’agost

Consta de 25 grans fotografies deles extremitats de rèptils, amfibis,mamífers, aus i peixos, realitzadespel fotògraf alemany Ingo Arndtde la revista Geo. És unaexposició on es combinen ciènciai art amb una finalitat claramenteducativa.

Page 8: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

8 ACTUALITAT

Equip directiu

NOVES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT APARTIR DEL CURS 2009-10

A partir del proper curs, els alumnes de segon de batxillerat que vulguin accedir a la universitathauran de passar unes proves d’accés diferents de les que s’han dut a terme fins ara.L’adaptació a la normativa de la LOE i a la nova organització de la universitat han provocataquests canvis.

NMB és la mitjana de batxillerat.QFG és la qualificació de la fase general.M1 i M2 són les qualificacions de les matèries superadesa la fase específica. Computen les dues notes més altes.a i b són paràmetres de ponderació de la fase específica.

L’objectiu del batxillerat és contribuir a la formació del’alumnat perquè tengui èxit en els estudis superiorsposteriors, és a dir, donar-los la base necessària, no nomésde continguts, sinó també de destreses i d’estratègiesperquè ho aconsegueixi. En aquest sentit, les novesproves demanen un estudiant capaç de decidir quin és elmillor itinerari que ha de desenvolupar per assolir els seusobjectius, tenint en consideració què vol estudiar i on.

També s’ha de dir que, tot i que, és necessari passar laselectivitat, el realment important (ja que suposa un 60%de la nota global) són els resultats que l’alumnat treu albatxillerat, per tant, tal com ens recorda la UIB, unalumne amb una nota de batxillerat alta i una bona nota ala fase general podria entrar en molts estudis amblimitacions de plaça.

Per a més informació podeu consultar les webs següents: www.iessantanyi.catwww.uib.catwww.gencat.cat

Hi haurà, com actualment, dues convocatòries anuals.Una vegada aprovada, els alumnes poden presentar-se perpujar nota, en aquest cas sempre els comptarà la nota mésalta.

La prova consta de dues parts:

Fase general (obligatòria)Llengua catalanaLlengua castellanaLlengua estrangeraHistòria d’Espanya/Història de la filosofiaUna matèria de modalitat

Es fa mitjana aritmètica de les cinc notes (puntuades d’1 a10), això representa el 40% de la nota final, la nota debatxillerat de l’institut és l’altre 60%. Si el resultat és 5 omés, s’ha aprovat la selectivitat. La validesa d’aquesta nota és indefinida.

Fase específica (voluntària)Exàmens de qualsevol de les matèries de modalitat de 2nde batxillerat.Les matèries de la fase específica han d'estar adscrites a labranca deconeixement del títol al qual es demana l'admissió.Aquesta fase serveix per augmentar la nota, en cas que esvulgui accedir a un grau amb limitació de places.La validesa d’aquesta nota només és de dos cursos.

Nota d’admissió per als estudiants amb títol debatxilleratPer a l'admissió als ensenyaments oficials de grau en elsquals es doni unprocediment de concurrència competitiva, les universitatspúbliques adjudicaran les places atenent la notad'admissió, que per als alumnes amb títol de batxillerat escalcula amb la fórmula següent:Nota d'admissió = 0,6 × NMB + 0,4 × QFG + a × M1+ b × M2on:

Page 9: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 9

Aquest curs els alumnes detercer d’ESO, hem anat de viatgea Barcelona. És per això que desde l’assignatura de taller deteatre (i amb l’ajuda decompanys d’altres optatives)vàrem preparar una obra perrecaptar doblers.Un cop elegit un guió (que no vaser fàcil) tocava començar aposar-ho en escena. Això sí queva ser complicat! En moltsmoments hi havia devers deupersones damunt l’escenari iaixò en dificultava la

TEATRE

Clàudia Escalas, 3r ESO A

interpretació.A més, el temps se’ns tirava asobre i això feia augmentar elsnervis i les ganes de tirar-ho totper la borda. Però amb l’embolicque havíem armat, ja no enspodíem fer enrere. I sort que noens vàrem rendir perquè el gustque vàrem passar tots durantaquella horeta d’estar damuntl’escenari i veure com la gents’ho passava bé, no els el trauràningú.Tan de bo tots tengueu algun diaaquesta oportunitat.

JA TENIMPOLICIA TUTOR

Redacció

A final del curs passatanunciàvem la possibilitat quel’institut comptàs amb lapresència d’un policia tutor.Així doncs, des del passat mesd’abril ja podem veure, durantalguns esplais i alguns altresmoments, a les entrades o a lessortides, el nostre policia tutor.Es tracta de Tomeu Vidal.La seva presència ha estatpossible gràcies a lacol·laboració de l’Ajuntament,que proporciona aquesta ajudadurant el temps de servei delpolicia.La seva tasca consisteix a estaren contacte amb l’alumnat ievitar possibles incidències. Estracta d’un mediador deconflictes que ajuda en ladetecció i prevenció deconductes antisocials. Actuaamb problemes d’absentismeescolar i en coordinació ambl’orientadora de menors i defamília.També oferirà xerradesinformatives als alumnes perfer-los reflexionar sobre laconvivència en comunitat, lesactituds poc cíviques, lesbandes juvenils i les drogues.Esperam que la seva actuaciósigui molt positiva per al’institut i, en general, per a totel poble.

Page 10: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

10 ACTUALITAT

Aquest curs, el centre l’ha dedicat arecordar la figura i l’obra del poetaGuillem d’Efak. Així s’han dut aterme activitats diverses, com larealització de pòsters i collagesinspirats en les seves poesies,lectura de poemes, audició de lesseves cançons... I, com a colofó ien motiu de la ja habitual jornadade portes obertes, el taller de teatreque imparteix el departament deCatalà, juntament amb el dePlàstica que ha elaborat elsdecorats i els vestuaris, i el deMúsica, que se n’ha encarregat,evidentment, de la banda sonora,ha preparat una representació, Ladansa dels quatre elements, que havolgut esser un al·legoria delnaixement del poeta i de les sevesdots com a creador. Les fades, lamúsica, la inspiració, la poesia ensvan acompanyar en aquesta funció,plena de color i de màgia, i amb unmissatge que invoca la comuniódels pobles i la interculturalitat.

Durant la vetllada, també hi vahaver lloc per a la música: unquintet de saxofonistes vainterpretar dues peces de Piazzollai Iturralde; un grup de rock vainterpretar unes quantes cançons; iun grup d’alumnes, com a esclatfinal de la festa, ens va oferir unademostració de les seves qualitatspercussionistes.

JORNADA DE PORTES OBERTES 2009

Francesca M. Vallbona

També hi va haver lloc per a lescoreografies malabars que haviapreparat el departament d’Educaciófísica. I per a la dansa quan l’alumnaEnguia Yeslem ens va delectar ambun ball del seu poble.

Abans, els assistents havien pogutcontemplar els treballs, oferts perdiferents departaments exposats enel hall i en algunes aules.

Evidentment, un dels momentsculminants d’aquesta jornada és,sempre, el del lliurament dels premis:el departament de Llengüesestrangeres i el de Castellà donaren elsguardons als guanyadors delsconcursos de projects i de cal·ligrames,respectivament. I el de Plàstica als delscartells que anuncien aquesta jornada.

Els premiats foren:English Projects1r cicleMaria Rigo AdroverMiquel Vidal Bover2n cicle (1r i 2n premis compartits)Cristina Garí del RíoClàudia Escales TriasElisa Bonet SuauAina Cristina Adrover Fritsche

Cal·ligrames1r cicleSheila MuñozJudit Castillo2n cicle Elisa Bonet Suau

Cartells 1r cicleMaria del RioSheila MuñozI, finalment, va arribar el torn alsguanyadors de la IX edició dels premisliteraris Antoni Vidal Ferrando. Elpropi Antoni Vidal, l’escriptorMiquel Pons, representants del’AMIPA i del professorat foren elsencarregats de lliurar els premis que,enguany, foren:

Narrativa

Primer cicleSeguir la tradició, Miquel Vidal BoverAmor a cegues, Irene AparicioZamorano

Page 11: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

Segon cicleHistòries dels hospitals, Joan Garcia EscalasL’últim cas, Clàudia Escales Trias

BatxilleratL’inconseqüent, Marta Escales MartínDany col·lateral, Maria Antònia Roig i GrimaltPoesiaLa papallona, Margalida Ollers PicóTe’n recordes?, David Ramos Correro

L’acte va acabar amb un petit refrigeri subvencionat perl’AMIPA i en el qual va col·laborar el professorat dePQPI.

El cert és que fou una vetllada ben entretinguda, amb unnombrós públic assistent, presentada, encertadament iamb total correcció en tot moment, per la professora deldepartament de Català Margalida Garcies.Des d’aquí la nostra enhorabona a tots els que varenparticipar i varen fer possible aquesta festa.

ACTUALITAT 11

Page 12: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

12 ACTUALITAT

La setmana del 18 de maig, els alumnes i les alumnesde 1r ESO “E” vàrem treballar, d'una maneracooperativa, el teatre.El primer dia vàrem dur a terme una pluja d'ideessobre què és el teatre:- KEVIN: Són persones que fan un espectacle, hiha felicitat i tristesa.- NAIMA: El teatre és una història representada.- MARI: És una actuació sobre coses que hanpassat o que s'han inventat.- ROSA: És una representació.- JANVIER: Són persones que actuen,humorísticament o tràgicament.- KHALID: Les persones expressen coses, comuna pel·lícula.- DIEGO: Persones que entretenen altres personesa través d'un espectacle.- JAMIE: El teatre tracta temes diversos.- CRISTIAN: És un lloc on trobam persones quefan espectacles.- NOELIA: És una representació de fets,d'històries.- ARIADNA: És un lloc on un grup de personesinterpreta alguna cosa.- MARTA: És un lloc d'espectacles.- DENISA: Són persones que expliquen històries,

PROJECTE: TEATRE1r ESO E

Kevin Bryan, 1r ESO E

Khalid Haddouti, 1r ESO E

inventades o reals. - XIAO: Persones que interpreten un paperqualsevol en un escenari.- TURAY: És un lloc on les persones poden actuardamunt un escenari.- RAFA: És un espectacle amb elements visuals iauditius.- FEDE: És un gènere literari escrit en forma dediàleg.

Després ens vàrem reunir en petits grups i vàremtreballar la comèdia, la tragèdia, el drama, el textteatral i els orígens del teatre.

El segon dia, vàrem descobrir que el cercle haviaestat el primer espai escènic i les màscares havientengut un paper important durant les danses. Peraquest motiu, cadascú va elaborar una màscarapròpia.

El tercer dia, vàrem sortir al parc i vàrem dur a termeuna sèrie de jocs teatrals i per acabar representàremunes petites obres que havíem preparat nosaltresmateixos.

Page 13: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 13

LA FESTA DE CARNAVAL 2009

Durant els darrers diesl’institut es va tornar a omplir decolor i alegria, de bauxa i de diversióen celebrar el carnaval.La participació va ser força elevada.Molts grups es van desfressar amb elseus tutors i varen preparar diversescoreografies que van animar la festa.També cal destacar la participació demolts departaments i petits grups de

professors i alumnes.

Redacció

Page 14: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

Sublims, Floreta deMallorca, D-Tres,Boutique Diva;ulleres de GeneralÒptica de Santanyíi capells del'esparteria ca naBel. Durant ladesfilada es varenfer duesc o r e o g r a f i e spreparades perl'alumnat de 4tESO sota ladirecció de lanostra professora

d'educació física, Antònia MariaFrancia.Algunes perruqueries varencol·laborar amb els pentinats i elscomerciants varen col·laborar ambels objectes de la rifa.Volem agrair la participació de totesaquelles persones que ens varenajudar i varen col·laborar.

ACTUALITAT14

El passat dia 8 d'abril, els alumnes iles alumnes de 4t ESO vàremorganitzar una desfilada de moda abenefici del viatge d'estudis aAstúries. L'acte va començar devers les 21.00hal Teatre Principal de Santanyí. Es vapassar roba de Sidarta, Camaleon,

DESFILADA DE MODA

Noor Louin, 4t ESO B

agradar va ser fer ritmes amb els cos.Va ser divertit i tothom va participarmolt. El propi cos va ser el primerinstrument de percussió que l’home vafer servir.Sheila Muñoz: Els jocs de percussióamb els tambors va ser el que més meva agradar. Van tocar segons lesindicacions del professor. Tots estavenmolt atents. Va ser molt creatiu.

Durant el segon trimestre els alumnesde primer d’ESO varen fer, al centre,una activitat de música ben divertida.El percussionista Paco Vicedo els vafer una classe en què els va acostard’una manera senzilla i creativa al móndel ritme.Així ho varen viure alguns delsalumnes participants:Héctor Palmer: El què més me va

ACTIVITATS MUSICALS

Departament de música

Louis Grava: Un company va fer demestre, en Fran Castillo. Va dirigir i vacrear una obra en aquell mateixmoment. Ho va fer molt bé. Va serentretengut per tots.Maria Cristina Adrover: Me va agradarmolt quan tots vàrem agafar elstambors i fèiem ritmes diferents. Es vacrear una polirrítmia molt interessant.Tocar en conjunt és molt potent.Els alumnes de segon d’ESO tambévaren tenir un taller de percussiócorporal on varen expressar-se fentritmes amb les diferents parts del cos.Varen participar a l’activitat de formamolt correcta i s’ho varen passar bé.Els alumnes de tercer anaren a unconcert del grup Cap pela alConservatori Superior de Música iDansa de les Illes Balears. Aquestgrup només empra la veu com ainstrument. Interpretaren cançons dejazz, rock, pop, òpera, reggae , soul...Varen gaudir d’un concert en directeen un ambient espontani, fresc idivertit.

Page 15: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

alumnes, es dugué a terme a lasala d’actes de l’edifici de laConselleria de Treball i Formacióa Palma. Per a realitzar-la, elsalumnes feren ús d’un powerpoint en el qual s’explicava elrecorregut inicial de com es vaorganitzar la consulta, el seufuncionament actual, així com laseva opinió sobre la utilitatd’aquest servei. A més a més, esva fer un vídeo d’entrevistesrecollint l’opinió d’algunsalumnes del centre sobre laconsulta jove que també es vapresentar a la jornada.Finalment, cal dir que l’exposiciófou tot un èxit. Per tant, des delcentre, volem donarl’enhorabona als dos alumnesassistents i agrair la sevacol·laboració, així com també lade la seva família en tot aquestaexperiència.

Dia 24 d’abril, els alumnes LeonHamman i Irene Aparicio de 2nd’ESO C varen participar a lataula d’experiències de la 1aJornada de Promoció i Educacióper a la Salut, presentant elprojecte de consulta jove que esduu a terme al nostre centre. Des de la Direcció Generald’Innovació, la senyora JoanaMora i des de la Conselleria deSalut i Consum, la senyora MariaAntònia Font, elegiren el nostreinstitut per assistir a aquestajornada , per la llarga trajectòriade sis anys de durada del nostreprojecte de consulta jove. Desdel centre, es feu una selecciód’alumnes que havien participat ala consulta jove, per tal queparlessin en primera persona dela seva experiència en aquestservei. L’exposició que varen fer els

Margalida Caldentey, Miquela Alcinas, Departament d’Orientació.

15ACTUALITAT

EXPERIÈNCIA DE PARTICIPACIÓEN CONSULTA JOVE A CÀRREC DEDOS ALUMNES DE L’IES SANTANYÍA LA 1a JORNADA DE PROMOCIÓ I

EDUCACIÓ PER A LA SALUT ENELS CENTRES EDUCATIUS A LES

ILLES BALEARS

Un espectacle interactiu basaten fragments de Terra Baixad’Àngel Guimerà, La plaça deldiamant de Mercè Rodoreda iCap al Tard de Joan Alcover.Sobre l’escenari, dos actors hande presentar un treball sobreuna d’aquestes tres obresliteràries; tenen els textos, ideesi dubtes. Comencen l’assaig i ungrup d’alumnes entra a la salaon estan assajant. Moment deconfusió, en què els actorsdecideixen fer participar elsalumnes del seu projecte. Totplegat es converteix en unassaig obert.

Aquest va ser l’espectacle queels actors Francesc Quetgles iXesca Vadell ens van oferir elpassat 5 de febrer. Tots dosestudien a l’Institut del Teatrede Barcelona. Ens van mostrarla seva bona feina i la sevaprofessionalitat, ja que ens vanemocionar, sobretot amb lainterpretació de Colometa, ensvan fer riure en alguns momentsi, en general, ens van acabar dedonar la visió de conjuntd’aquestes tres obres, que sónles lectures obligatòries de 2nde batxillerat.

A partir de les lectures d’ÀngelGuimerà, Joan Alcover i MercèRodoreda

ASSAIG OBERTAlumnes de 2n de batxillerat

Page 16: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

16 ACTUALITAT

Desirée Martiñán de 3r ESO-Bva quedar finalista. Així, podemveure en aquesta imatge elmoment en què rep el diploma.El més important d’aquestconcurs és que tothom té laseva recompensa en poderveure les seves fotografiesexposades al Casal Solleric dePalma.Vos animam que participeu enla propera convocatòria. Lesprofessores de plàstica, segurque vos podran assessorar.

Per segon any, de la mà deldepar tament de Dibuix, elsalumnes de l ’ inst itut hanpar ticipat a una novaconvocatòria del concurs defotografia que organitzal ’Ajuntament de Palma.Enguany el tema proposat era elcolor : es tractava de presentarun màxim de deu fotografies enles quals l’element més destacatfos aquest, el color.De les diferents categories depremis la nostra alumna

CONCURS FOTOJOVE 09

Berenice De Lorenzo

29 DE MAIG: DIASENSE FUM

Redacció

Com a part dels actes de la XSetmana sense fum, laComissió de salut encol·laboració amb el PAC deSantanyí dugué a terme unesactivitats per conscienciar eljovent de la conveniència de nofumar i dels beneficis de portaruna vida sana.Com altres vegades, elsalumnes van quedarimpressionats amb les provesque les infermeres els ferenperquè s’adonassin del mal queprovoca el tabac.

L’AIGUA, UN RECURS VITAL

Hi va haver aquesta exposició durant uns dies als passadissos del nostre centre.

Page 17: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 17

Tomeu Estelrich

CARRER DE PALMA 74, CENTRE POÈTIC

El Consell convoca un concurs d’idees per a la rehabilitació de la casa nadiua de Blai Bonet aSantanyí. L’habitatge es convertirà en casa museu i vol esdevenir centre de referència de lapoesia contemporània.

exposicions temporals per tal de dinamitzar l'espai santanyiner.

Finalment, segons la consellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, lainiciativa de fer un concurs d'idees és "perquè també els arquitectes més jovesprenguin part del projecte". La rehabilitació de l'espai (de 322 metres quadrats) rep, a més, la col·laboraciótècnica del Col·legi Oficial d'Arquitectes, que ha estat l'organitzador d'aquestconcurs. Un jurat escollirà la proposta definitiva el mes d'octubre. Les obres,doncs, podrien iniciar-se, com a prest, el gener del 2010.Com a santanyiners i com a amants de l’obra poètica de Blai Bonet estamcontents d’aquesta iniciativa, ja que creiem que, així, el poble consolidarà laseva condició de referent literari i cultural.I ara, simplement, volem acabar amb les paraules del poeta:

Des de les pàgines de la revista Téntolvolem difondre la notícia que hasortit darrerament a la premsa (Diaride Balears, 2/06/09) respecte a lacreació d’una casa museu al que vaser la residència de Blai Bonet.La notícia explicava que l'abril de2003, el Consell de Mallorca compràl'habitatge del poeta i no ha estat finsara que s'ha posat en marxal'engranatge per rehabilitar-lo. Eldepartament de Cultura i Patrimoniha donat a conèixer recentment elplec de condicions del concursd'idees per a l'avantprojecte dereforma. Aquest disposarà d'unpressupost màxim de 600.000 eurosper a l'execució d'obres.També es posava de manifest el fetque la casa, segons el representantdel Col·legi d'Arquitectes de Balears,Joan Morei, no es troba en malescondicions estructurals, encara quecaldrà adaptar-la a les necessitats dela societat moderna.El Diari de Balears es feia ressò quela llar de Blai Bonet formarà part dela xarxa de Cases Museu del Consell.Segons la seva directora, CarmeCastells, es crearà una residència pera investigadors. "Volem que la casamuseu es converteixi no només enun referent sobre l'obra de BlaiBonet, sinó que també estiguidedicada a la poesia catalanacontemporània", argumentà. Peraixò, dins l'apartat de centre dedocumentació, "es valorarà lainclusió en el projecte d'un espaidestinat a residència d'investigadorsperquè els professionals de forapuguin venir a consultar i a fer-hiestades temporals", afegí. Aquestseria el primer centre d'aquestescaracterístiques a l'Illa.Però el número 74 del carrer dePalma també tindrà espais visitablesadequats a casa museu i s'hiprogramaran cicles d'activitats i

El suny dels meus trenta anys fou un noi de finestraa Santanyí, carrer de Palma, 74.El meu pare era euguer, i cada nit em duiauna aspra llebre oberta, amb el ventre ple de mata.

Em criaren amarg , com la pols de sivina,de cap agrest i alt, com el cap d’una cabra.No em marcaren amb cuiro les marcades costelles,però prest m’engrunaren l’os del front amb paraules (...)

Fragment d’Autoretrat de Blai Bonet

Page 18: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

18 ACTUALITAT

de caminada, per trobar-ne un queens volguessin... Després, en haveracabat de sopar, anàrem cap al’hotel, i a dormir, que ja no podíemmés! Dia 27 ens varen aixecar moltprest, que ja ens va costar... Vàremberenar i partírem cap a la SagradaFamília, allà vàrem fer una visitaguiada i ens varen explicar què erenles superfícies reglades, i vàrempujar a una de les torres. Després dedinar cap a veure la Pedrera deGaudí, que va ser el que més ens vaagradar delv i a t g e ,sobretot elseu terrat.D e s p r é svàrem anara veure unae s g l é s i ad’estil gòtic,i a comprarx u x e s ,v à r e msopar, il l a v o r svàrem anaral HardRock, peròcom quesom petits,

Molts alumnes de 3r d’ESO, a les 4del matí, amb maletes, just a la portade l’institut, què hi fèiem allà? Eradia 26 de febrer, el dia que partíemcap a Barcelona per fer el nostreviatge de matemàtiques. Vàrempartir cap a l’aeroport de Palma i ales 7 agafàrem un avió que ens vadur cap allà, una vegada aBarcelona, agafàrem el metro ivàrem anar fins al Passeig de Gràcia,allà on hi havia l’hotel on dormiríem3 nits. Després, quan vàrem haverdeixat les maletes vàrem agafar elbus de línia, que ens va dur cap alCaixaFòrum, allà, hi haviaexposicions de matemàtiques i detecnologia, també ens varen fer untaller de tecnologia, vàrem estar allàdes de devers les 11 del matí fins ales 5 de l’horabaixa. Després, quanja no podíem més d’estar per allàapuntant coses i números i fervoltes, vàrem anar a la pista depatinatge, a patinar, vàrem riuremolt i ens ho vàrem passar molt bé,perquè crec que almenys tothom vacaure 2 o 3 pics, i quan dic tothomés tothom! Vàrem estar fins a les 9del vespre, allà sí que no podíem nicaminar quasi, i no trobàvem unrestaurant per sopar, i en vàrem fer,

MATEMÀTIQUES PER BARCELONA

Cristina Garí, 3r ESO A

ens varen treure fora... I estàvemenfadats, així que anàrem cap al’hotel, i vàrem jugar a cartes finstard. Dia 28 ens tocava anar al parcd’atraccions, el Tibidabo, ens hovàrem passar molt bé, però, comque feia mal temps i hi havia boira,no vàrem poder veure les vistes tanguapes que hi ha des del parc.Després anàrem a veure les fonts deMontjuïc, també va ser una de lescoses que més ens varen agradar delviatge, eren guapíssimes. Llavorsanàrem amb metro fins alMaremagnum, i ens varen deixartemps per comprar el quevolguéssim, i devers les 9 i mitjaanàrem a sopar. Després, volíem feruna volta per Barcelona, però ja nopodíem més, així que anàrem al’hotel a dutxar-nos, i a fer trull perallà. Dia 29, ja era el darrer dia,ningú se’n volia anar, ara, queestàvem molt cansats, ja no podíempus, però ens ho estàvem passanttant bé que ens havíem oblidat delcansament. Partírem molt prest, queens van haver de predicar tres quartsperquè ens aixequéssim, agafàrem elmetro, després el tren, i finalmentvàrem arribar a l’aeroport, i cap aPalma. Devers les 2 i mitja delmigdia, érem una altra vegada a laporta de l’IES Santanyí amb lesmaletes a la mà.

Page 19: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 19

LLIURAMENT DEDIPLOMES ALS ALUMNESDEL PROGRAMA ALTER

Es van lliurar els diplomes de participació alprograma ALTER als alumnes que hi hanparticipat els darrers cursos. Aquest programa esduu a terme en col·laboració amb l’Ajuntament i laDirecció general de menors. Els alumnescomparteixen les hores lectives entre el centre, onestudien les matèries més instrumentals, i un taller,on reben una formació pràctica encaminada cap almón laboral. Indubtablement, l’èxit d’aquestprograma està en el fet que dóna una sortida moltpositiva a una tipologia d’alumnes que difícilmentpoden romandre en el sistema.

El departament d’inspecció de laConselleria d’educació va decidirconvocar una reunió del directors deprimària de la zona sud de Mallorca al’institut de Santanyí, tot considerantque era un lloc més o menysequidistant en relació als centres quehi havien de participar.Així, els alumnes de PQPI varenaprofitar aquesta ocasió per oferir unservei d’esmorzar als inspectors i,més tard, van servir el piscolabis quel’Ajuntament oferia.Tothom va quedar molt content de lafeina realitzada, de manera que lainspectora va enviar una cartad’agraïment que va ser lliurada algrup.

Redacció

Redacció

SERVEI DELS ALUMNES DE PQPI ALSINSPECTORS D’EDUCACIÓ

DIADA DE SANT JORDIRedacció

El passat dia 23d'abril, Diadade Sant Jordi, elD e p a r t a m e n tde llenguacatalana iliteratura vaorganitzar unap a r a d ad'intercanvi deroses, poemes,c a m i s e t e s ,caramels, llapisi altres coses.La parada vaestar muntada al'entrada de l'institut i tots els alumnes que venien

amb una rosa oun poemas ' e m p o r t a v e nun fantàsticregal.S'ha de dir queva ser un èxitde participaciói el resultattambé va sermolt profitós.

Page 20: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

20 ACTUALITATSORPRESA!

Dijous 23 d'abril, dia de Sant Jordi, el grup de PQPIanàrem a Madrid per visitar la Mostra de FormacióProfessional. Una gran sorpresa. La Conselleriad'Educació ens va convidar.El dia va començar molt d'hora. A les 6 ja érem al'aeroport a punt de partir. A Madrid ens esperava unautocar que ens va dur fins al recinte de “La Casa deCampo” on vàrem visitar les 3 plantes d'exposició detotes les famílies professionals de Formació Professionalque existeixen a nivell nacional. Cada ComunitatAutònoma participava amb un estand on informaven del'oferta educativa.Durant la jornada també se celebraren les proves finals delcampionat Spainskills on concursaven alumnes de totaEspanya. De les Balears n'hi havia que concursaven per lafamília professional de Restaurant i Bar, Cuina, Estètica,d'Instal·lacions elèctriques, i Tecnologia de l'automòbil.En acabar la visita ens varen dur al centre de Madrid onanàrem a dinar i després de visita al Museo del Prado. Va ser una llarga jornada però molt profitosa. Una gratasorpresa!

Tomeu Estelrich

EXPOSICIÓ-TALLERGEOMETRIA A LES

CIUTATS

www.iessantanyí.cat/exposiciomatematiques

Page 21: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 21

Joan Mestre, 4t ESO B; Margalida Roig, 4t ESO C

VIATGE A ASTÚRIES

ens veiérem obligats a creuar la partoccidental dels Picos de Europa.Quan iniciàrem el trajecte començà afer molt de fred. Després de contemplar el bellpaisatge, ens n’anàrem a passar laresta del dia a Cangas de Onís. Allàens trobàrem amb la figura d’un delspocs ponts romans de tota laPenínsula. Al capdamunt del pontgaudírem d’unes magnífiques vistes.També l’intentàrem creuar d’extrem aextrem i el professor de català es vafer mal a un peu. Posteriormentenloquí i agafà una alumna a la sevaesquena i començà a trotar i cantaruna cançó típica de les festes de SantJoan de Ciutadella.Dedicàrem el que quedava de tarda afer unes compres i a tastar la sidra.El penúltim dia, el passàrem als Picosde Europa. Per ascendir a lesmuntanyes utilitzàrem el telefèric. Laveritat és que allà dalt hi feia moltfred: tot estava completamentrecobert per la gèlida neu. Acabat eldinar prosseguírem fent una guerrade neu en què els dos professors envaren prendre part. Tothom llançavabolles i tombava la resta decompanys. Va ser realment una de lesmillors experiències del viatge.

Els passats dies 27 d’abril fins a l’1 demaig, els alumnes de 4t d’ESO elspassàrem a Astúries amb companyiadel nostre professor de català BlaiBonet i la professora dematemàtiques Maria Barceló. Aquests cinc dies ens dedicàrem avisitar les zones asturianes i voltantsde més importància cultural.D’aquesta manera, el primer dia(després de l’arribada a Arriondas)passàrem l’horabaixa a Ribadesella.Durant la visita, a més de passejar-nos, vàrem gaudir amb l’humor delsprofessors, que continuava malgratl’aigua que queia.L’endemà, vàrem visitar Oviedo i,més tard, Gijón. A Oviedo, féremuna excursió a la Basílica del Narancoi a una ermita que estava al seu costat.De cara al migdia, ens guiaren per leszones més prestigioses d’allà i, enacabar de dinar, ens dirigírem aGijón, on vam tenir temps lliure totala tarda. Allà ens banyàrem ambl’aigua del Cantàbric i vàrem ferturisme per la part més comercial dela ciutat. El tercer dia fou el més mogut. Ensaixecàrem ben d’hora i partírem cap aCovadonga. El guia ens explicà quehavia estat la primera capital delPrincipat. Primerament, visitàrem elsepulcre de Pelayo (el que vacomençar la reconquesta pel nord).Vàrem assabentar-nos que feia cosad’uns mil anys que l’havien traslladata la nova tomba. Era una espècie decova amb una cascada quedesembocava a un estany. Després degaudir amb la majestuositat de lareconeguda Basílica de Covadonga,prosseguírem avançant en direcció alsLlacs de Covadonga. Per arribar-hi

Cal mencionar també la festa que espreparava al bus cada vegada que ensdesplaçàvem. Gràcies a en Blai, naMaria i algun company aprenguéremun grapat de cançons de celebracionstípiques de les Illes, fomentant així lanostra cultura. Com que era la darrera nit, ensdedicàrem a originar algunsdesperfectes a les habitacions delsnostres companys. Els ques’endugueren la pitjor part van tornarla broma als professors (especialmental de català) i a alguns que hi estaveninvolucrats.El darrer dia vàrem anar a Bilbao, iallà poguérem fer una visita alGuggenheim. Devers les quatre imitja anàrem a l’aeroport i esperàremel vol que ens tornaria cap a Mallorca.Finalment tornàvem ser a Santanyí iens retrobàrem amb les nostresfamílies molt emotivament.

Page 22: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

22 ACTUALITAT

Francisca Font

FIRA ALIMENTA

Comenta la fira Alimenta:• Què t'ha semblat?• Has pogut provar moltsd'aliments? Quins?• Quin és el que més t'ha agradat?Per què?• La recomanaries a algun dels teusamics? Per què?

Comentaris: Anònim ha dit... Pens que la fira està molt bé. Hi hagairebé mostres de tots els aliments,tant salats com dolços i he pogutprovar molts d'aliments, formatgessobretot. La recoman a tothomperquè és molt interessant.

David:- Va estar bé, va ser divertit.- Veies, pa, gelats, galetes, ''chupitos'',l'aigua font d'es Teix, etc..- El pa! Hi havia un pa amb gust aformatge molt bo!.- Sí, per què? Perquè hi vaig anarsense berenar i vaig acabar amb lapanxa plena.

Alexandra:- A mi, sincerament, m'ha agradatmolt aquesta fira perquè hem tastataliments que no havia tastat mai. Hemenjat una fondue de xocolata ambmaduixes i plàtan, també he begut vidolç que no m'ha agradat molt peròno era tan dolent com els altres vins.

Anònim ha dit... -A mi m'ha agradat molt aquestaexcursió a la fira d'aliments perquèhe pogut provar tot tipus demenjar.

- Sí, he pogut provar moltes cosescom pa, vi, alcohol, llepolies, gelats,xocolata, fruites, formatges, suc detaronja...moltes coses.

- Allò que més m'ha agradat ha estatel formatge i la xocolata amb lamaduixa i el plàtan perquè eren moltbons i et deixaven la boca amb ungustet molt bo.

- Sí la recomanaria als meus amics,famílies i a tothom perquè es moltdivertida, pots disfrutar de tots elsmenjars que et donen per allà, elspots provar tots, pots beure, etc. Valla pena anar-hi. Disfrutareu molt.

Xavi Llopis:- Hola, ja fa temps de la fira, però sitens doblers i arribes com a màxim acinc minuts de la sortida pots pujar altren.Respecte a la fira, molt bé! Alprincipi el grupet on estava era unpoc lent en l'aclimatació, però unavegada més segurs érem com genetesamb un conill ferit.

El que més m'ha agradat ha estatanar amb els altres companys dePQPI perquè no tenim moltesexcursions amb ells. Recomanariaaquesta fira de l'alimentació a tots elsamants dels productes balears, ja quen'hi havia moltíssims.

Diego Santos Martínez:- La fira m'ha semblat molt bé; hemtingut la gran oportunitat d'assistir-hiencara que no estava obert a instituts.Hem conegut coses noves. Vaig tastargelats que no havia tastat mai, i ni tansols pensava que podien existir.

- Vaig provar tots els aliments que espodien degustar (crec que ja emconeixien per tots els llocs). Em vaagradar la zona de la Universitat, elcurs de cuina i de recepcionista. Vaigdemanar informació sobre el curs.

-El que més em va agradar van ser lesfondues de xocolata fosa i la font devi. Són coses que la gent semprepensa però mai les veu. Quan pensque vaig ficar maduixes i plàtans sotauna font de xocolata se'm fa la bocaaigua.

-Recoman a tots que si tenenoportunitat d'assistir-hi que hi vagin.És molt interessant.

Participació al bloc de la professora Francisca Font Oliver, dels alumnes de 3r D sobre la firaAlimenta, que van visitar dia 19 de març de 2009.

Page 23: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

ACTUALITAT 23

Tomeu Estelrich

PRÀCTIQUES FORMATIVES AL ROBINSONCLUB-CALA SERENA

nivell mundial i ambmajors taxes decreixement. A lesBalears és el motor de lanostra economia irepresenta directamentel 48% del PIB deBalears. Aquestes dadesprovenen de l’estudi que

ha elaboratExceltur sobrel’impacte directei indirecte delturisme. Determina, així,la gran dependència delturisme sobre elcreixement de les Illes, lamés alta de tot l’Estat.Enguany durant el segoni tercer trimestre hempogut anar a ferpràctiques al Robinson

Club-Cala Serena i conèixer deprimera mà com funcionen elsdiferents departaments d'unhotel.Nosaltres pensam que els resultatsfinals obtinguts són molt positius,entre altres coses perquè el grup ésreduït i el tracte ha estat moltpersonalitzat. El grup és, enrealitat, com una família.No hem d’oblidar el conveni decol·laboració que hi ha entre la

Els alumnes que surtenfracassats del sistema educatiu,pel motiu que sigui, acabenessent un grup social amb undestí incert quant a la sevainserció laboral i social, per laseva escassa preparació. Senseestudis no hi ha una feinaqualificada.

Les persones que arriben als 15anys sense disposar de captitulació acadèmica necessitenuna atenció especial. Al nostrecentre tenim el PQPI d'auxiliarde serveis de restauració. Unperfil molt adequat a l'entorn, jaque l’economia de Balears és lamés condicionada pel turisme detot l’Estat. El turisme, actualment, és elsector industrial més important a

Conselleria i el Robinson. És unacadena internacional de granprestigi i que dóna moltaimportància a la formació delsseus treballadors. Al Robinsonha estat on realment hem pogutentendre com es treballa alsector de l’hoteleria i on elsalumnes han après més, sensdubte. Per això, els estam moltagraïts. Volem donar també lesgràcies al maitre, Pedro CruceraPérez, i a tots els caps dedepartament per la sevapaciència i pel temps que ens handedicat.Gràcies també a la Conselleria ia l'Ajuntament de Santanyí queens han ajudat amb la dotació del’aula. Això ens permet millorarun poc cada any.

Page 24: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

La cadira

Esborranys d’obscuritat,llàgrimes d’auto-opressió,espurnes a l’horitzó,cadira en soledat.

S’estrenyen fort els meus ullsdels records que hi sedimenten,de l’olor d’ira calenta,del desig de tants embulls.

Asseguda i destruïdaem fonia dins el temps,amb temor esperava el trenque se m’emportés la vida.

I pensant aquelles horesmaleeixo cada nit,maleeixo el que he patit,maleïts tots els rellotges!

La cadira resta allísuplicant ma companyia,té esperança d’algun diade les ombres tornar a eixir.

Apol·lònia Bauçà, 2n Batx B

Necessitats

Voldria per un momentarrencar-me les ferides,despullar-me de mentidesque m’ofeguen lentament.

Ignorar el ser i estar,alçar la meva presència,per poder buidar consciènciesperò alhora conscienciar.

Cridar que ja no hi som,fugir de la incoherència,feta de la coexistènciade jo mateixa i el món.

CREACIÓ24

POEMES

Page 25: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

25CREACIÓ

QUAN LA FICCIÓ ESDEVÉ REALITATBlai Bonet, Berenice de Lorenzo

Al proper número de la revista, nous esdeveniments ens aportaran més informació,o no...

Page 26: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

26 CREACIÓ

- Pensa que el teu pare, metge i fillde l’Erasmus Darwin reconegutnaturalista i poeta, volia un fillmetge. Però tu...- Jo ho vaig intentar, a Edimburgles conferencies d’anatomia erenavorrides. Però els crits delspacients a les pràctiques... Va sermés fort que jo. - Tu molt caçador però la carn alplat i molt feta.- “He mogut totes les mevesinfluències perquè estudiïs aCambridge.” Va dir-me el pare,“Estudiaràs Teologia per poderentrar al clergat.”- I tu, continuares les excursions.- Però vaig acabar els estudis deTeologia.- I llavors vas i t’embarques perdonar la volta al món, cinc anys nimés ni manco.- El teu pare va ajudar-me a entraral Beagle. Quines discussions ambel Capità Fitzroy. Pobre home, voliaque demostréssim el DiluviUniversal amb aquelles petxines quevaig trobar als Andes. No el vaigconvèncer del que mostravenclarament.- Sempre t’ha costat molt defensarles teves idees. Reconeix que ets un

Assegut vora la finestra de Downhouse es tocava la llarga barba blancaescoltant la meravellosa execuciód’un preludi de Chopin. Quan elpiano encara ressonava:- Si el meu pare hagués vist on hearribat. Què pensaria Emma?- Charles, ja ho saps, el teu paresols volia un bon futur per al seu fill.Però sempre has fet les coses al teuaire.- Ja de nin record les classes tanavorrides del Dr. Butler i les poquesganes d’estudiar humanitats.Sempre fugia per caçar ocells iescarabats.

Sebastià Puigserver

poc lent.- Ja ho saps, vaig al meu ritme. Elviatge va ser la meva primeraexperiència educativa. Recollinttants espècimens i cartejant-me ambels naturalistes més influents.- Quan el teu pare va veure com ettractaven entengué que mai seriesun pastor anglicà.- Sí, però em va costar moltentendre les dades. No vaigformular la meva teoria fins dosanys després de tornar.- El mateix any que et casares ambmi, la teva cosina. Que ja et vacostar ja!- Va ser per tu que no la vaigpublicar fins tants d’anys després.Vam discutir tant els problemesteològics que no em decidia a fer-ho. Tu ets tan creient.- No comencis, ja t’he dit que joresaré per tots dos i pels nostres deufills.En obrir-se la porta.- Bon vespre pare, el Frank ha duitL’origen de l'home.- Molt bé Etty, deixa’m fer-li unaullada.L’Emma s’aixecà del piano i sortí dela cambra deixant el pare i la fillafullejant les proves d’impremta.

NOTA: Tots els personatges i llocssón reals.

A CA’N DARWIN

Page 27: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de

d’informàtica, eld e p a r t a m e n td’orientació...)?• la revista Téntol esva publicar perprimera vegada elcurs 2001/02?• han passat perl’institut gairebé1.000 alumnes i 200professors?• el primerguanyador delconcurs literari vaser, l’ara poetafamós, Pau Vadell?• han passat

alumnes que ara es dediquen a lamúsica, la poesia, la docència...?• i que estudien per serenginyers, metges... a diferentsuniversitats com Palma,Barcelona o València?• l’institut va participar alconcurs Banc de dades?

CREACIÓ 27

• fa cinc cursos que hi ha PQPIde Serveis de restauració, abansIP?• només fa tres cursos que es vainaugurar l’ampliació debatxillerat després de tot un cursen obres?• es va cremar la bibliotecapública i una part de l’ies (l’aula

• aquest anyl’institut compleixdeu anys?• quan es vainaugurar, lap r e s e n t a c i ód’alumnes es va feral poliesportiu?• el primer claustrees va celebrar al’ajuntament?• només hi havia100 alumnes i 20professors?• dels professors,na Francesca Suau,en Guillem Llinàs ien Toni Estelrich ja hi eren?• l’única que hi ha estat senseinterrupció és na Francesca Suau?• l’institut va començar nomésamb estudis d’ESO?• els alumnes havien d’anar a ferl’esplai a les pistes esportives ihavien de travessar pel carrer?

SABIES QUE…Redacció

Page 28: SINDICAT D’ESTUDIANTS-SEISMiquel Alemany Pujol 1.- Em sent orgullós d’haver pogut col·laborar en els durs inicis d’aquest centre. A finals de juny de 1998, l’inspector de