Setmana d’activitats

extraordinàriesdel 16 al 20 de novembre del

2009

Activitat 1: Conferència “ FER DE MESTRE”

Eulàlia Bosch.

(Dilluns 16 de Novembre 2009)

Recull de algunes de les idees de Eulàlia Bosch a la conferència:

Els mestres s'han de fixar molt en els nens, ja que aquests creixen i canvien a cada instant, com ho fan també els professors. Cal dir que els mestres intervenen molt directament en el creixement dels infants i es per això que cal estar pendent d'ells en tot instant. El paper de fer de Mestre te moltes definicions. Treballar de Mestre va estretament relacionat amb el fet de fer un ofici dins de la ciutat; Estar relacionat amb la ciutat i els seus moviments.

Per una Mestre, els nens son estrangers, no venen de cap país, arriaven per primer cap a un nou món, i com estar clar ho tenen tot per fer. En una escola la Mestre ha de considerar que tots els seus nens son estrangers, tots son nou nats en una nova societat. Com diu Pitàgores neixen com un full en blanc que al llarg de les seves vides han de anar omplin. Per tant la nostre feina, la feina dels mestres es ensenyar com viure, ensenyar que és la ciutat; la nostre feina es començar a omplir aquest full en blanc que anomenat Pitàgores.

Cal dir que en la nostre societat, tots fem de mestres de tots, alguns ho fem per professió i d'altres no.Els mestres hem de promoure l’ interès per la ciutat i la societat, si una persona no s’arrela a la seva ciutat natal difícilment ho farà en un altre indret. Entre tots hem de integrar als nenes a les ciutats. Eulàlia Bosch col·labora en un projecte (www.anycerda.org) que s’encarrega d’afegir informació sobre centres educatius dins dels mapes del pla Cerdà de Barcelona. Els infants són els que sustenten la ciutat, són el futur. El mestre ha de conèixer la ciutat per a poder alimentar la curiositat insaciable dels infants.

L'Eulàlia ha fet una comparació prou interessant dels Rumiats i els Estudiants o Mestres. Un Mestre o un estudiant ha de surti del seu espai quotidià per buscar i conèixer nous coneixements i experiències. Un cop un mateix ha trobat aquest coneixements, s'ha de tornar al lloc originari per rumiar amb calma tot el que ha obtingut, tal i com ho fan els Rumiats, surten de l'estable per anar a buscar menjar, conèixer, i desprès tornen a l'establa per rumiar.L’element més important de l’educació es troba fora i cal sortir a trobar-lo, si no se sent aquest desig, no es pot ser un bon mestre. Realment una persona és i fa de mestre, quan s’exposa als altres i obre les portes als alumnes. Els infants són curiosos per naturalesa, se’ls nota en la mirada. Els mestres tenen la tasca d’estar presents en la vida dels nens i nenes que es troben en ple creixement . No podem ensenyar als alumnes l’escriptura si no som grans lectors. “Si vols ser un savi, pots ser mestre”.Reflexió personal.- Sincerament, la conferència de l'Eulàlia Bosch em va decepcionar una mica ja que esperava que tractés temes o àmbits semblants als del llibre "Educació o vida quotidiana". A mes que la seva actitud en l'escenari em va sobtar moltíssim, el seu discurs va ser monòton i pla. Malgrat això, haig de dir que algunes de les reflexions que va fer, hem van agradar molt, i les imatges que va projectar, també hem van agradar molt.

Activitat 2: Visita al Jardí de Cordes de Cerdenyola del Vallès

(Dilluns 16 de Novembre 2009)

La visita al Natupark, és una bona manera de posar en pràctica les habilitats i possibilitats motrius dels nostres alumnes. Personalment, crec que malgrat Natupark disposi d’un espai destinat als infants de l’etapa Infantil, és una sortida més pròpia de l’etapa de Primària, que d’Infantil. Aquesta activitat personalment em va agradar molt, vaig passar un bon matí i vaig desfruitar molt de les instal·lació, però com ja he dit crec que desfruitarien més els nens mes grans que no nens de l’etapa de infantil. Natupark m’ha aportat un recurs més per aplicar les habilitats motricionals.

Activitat 3: Acompanyament a un centre de pràctiques d’un estudiant de 3er curs.

(Dilmarts 17 de Novembre 2009

Dades del centre:

•Nom del centre: Col·legi Sagrada Família- Horta•Ubicació: C/ Peris i Mencheta, 26- 46 ( Barcelona)•Context Sociocultural: Escola concertada privada i cristiana.•La seva metodología: Aprenentatge mitjançant fitxes. Les fitxes es complementen amb sortides, experiments i assignatures complementaries.

Diari de la Vistia a la classe de P3.

Avui dia 17 de novembre, he estat de 9 a 5 a l’escola Sagrada Família de Horta, amb els nens i nenes de P4 “Els Autobusos”.•A les 9h, els pares han portat als nens fins al pati, han fet una fila i han pujat a l’aula. Un cop a la seva classe el primer que han fet ha Sigut cantar el “Bon dia”. Amb aquesta canso el que fan es saludar-se i desitjar-se un bon dia entre alumenes i mestres, i marcar el punt de partida de un nou dia.

Seguidament passen llista entre tots, de aquesta manera repassen la lectura, les lletres i els noms dels companys. Miren el temps que fa aquell dia, diuen el dia que es, repassen els números, i les activitats que és faran, i abans de canviar d’activitat i començar la professora els donen una estona per parlar lliurament.

•A les 10h, els nens s’han sentat en les seves taules de treball i han fet treballs amb fixes. Una de les fitxes tractava del coneixement de les vocals. La fixa consistia en resseguir les vocals de la paraula RAIM. Desprès de resseguir les lletres, el que tenien que fer era pintar el raïm i posar el seu nom.

•Cap a les 11h, han recollit tot el material, han agafat les jaquetes i l’esmorzar i han anat al pati a jugar. Cal dir que en el pati no tenen ni joguets, ni sorral ni res per distreure's, tenen solsamènt uns gronxadors, que els tenen tancats.

•Desprès de el pati van anar a fer piscina a un poliesportiu que tenen darrera de l’escola. Aquesta activitat la fan des de ven petits, des de P3 els nens van a la piscina i fan natació. Desprès de natació van agafar les coses i cada un va anar a dinar o a l’escola o a casa seu.

•Vam tornar a l’aula i van fer la fitxa corresponent a l’experiment que havíem fet.•La noia de practiques i jo vam estar penjant uns dibuixos que havien fet els nens sobre el fundador de l’escola.•Arribada l’hora de marxar a casa, els nens van agafar l’agenda escolar i les seves coses. Vam baixar al pati amb totes les coses, i fins que no va ser l’hora de que els pares no els vinguessin a buscar a els nens, van estar jugant una estona per el pati.

• A les 3h es varen començar les classes, al arribar a classe la professora els va tornar a donar una estona per parlar de el que volguessin. Seguidament van fer una altre fitxa. La segona fitxa tractava de una activitat pràctica, un experiment; comprovar la força de gravetat, vam anar a la rampa d’entrada de l’escola i vam fer aquesta activitat amb dos camions, un ple de pedres i l’altre ple de papers. Vam posar els nens als dos costats de la rampa, els dos camions a dalt de la rampa i els vam llançar cap avall. A partir de aquí els nens tenien que pensar i enverinar perquè el camió de pedres arribava mes ràpid baixa. Arribades a les conclusions i a la resposta encertada.

•. Arribada l’hora de recollida dels nens van fer fila davant de la professora i van esperar que vinguessin a buscar-los. Una cosa que hem va sorprendre moltíssim, va ser que en cas de que la persona que vingués a buscar al el nen no fos la de costum tenia que ensenyar el seu DNI, de manera que la professora mirava la fitxa del nen, i comprovava si en la llista tenia el DNI de la persona que venia a recollir al nen. Aquest sistema consisteix en que els pares a principi de curs donen un llistat amb les persones que estan autoritzades, i que ocasionalment poden venir a buscar el nen, d’aquesta manera s'estalvien problemes i ensurts.

REFLEXIÓ SOBRE LA VISITA A L’ESCOLA .La visita a aquesta escola ha sigut una gran experiència a realitzar per diferents motius; He contactat amb una estudiant de 3r de magisteri infantil que m’ha parlat del centre, metodologia, i li he pogut preguntar alguns aspectes sobre els estudis a Blanquerna. Aquesta visita m’ha permès conèixer una nova escola i el que crec que és més important, he après un munt de recursos i idees que em serviran en un futur quan estigui de pràctiques o de mestre en un grup classe. Aprofito aquest apartat per a justificar la mancança de fotografies de les activitats i alumnes de la jornada d’acompanyament, l’escola només permet fer fotografies a l’edifici i les aules, no hi pot sortir cap alumne. La fotografia del pati, l’he agafada de la pàgina web de l’escola.

Activitat 4:Visita a l’exposició d’Eugènia Balcells “ Freqüències”. Centre d’Arts

Santa Mònica.

(Dimecres 18 de Novembre 2009)

Eugènia Balcells ha realitzat a la sala d'exposicions de Arts de Santa Mònica, l'exposició que porta per nom Freqüències. L’autora li ha posat ones de un wi-fi la llum… tot això es mesura a partir de FREQÜENCIES, i es per aquesta raó que l’autora va decidir posar aquest nom a la seva nova obra. Aquesta obra es la reflexió de un cant i la dansa de la vida, ja que amb la barreja dels diferents elements, amb la seva imatge lumínica, i amb la seva dansa còsmica, crea la barreja de tots els elements que formen la materia.

1. Distribució de les obres “Freqüències” d’Eugènia Balcells. L’obra de l’Eugènia Balcells la trobem distribuiida en tres sales diferents. La primera obra consta de unes parets, uns miralls,unes llums i un projector que projecta diferents imatges amb les quals juga amb els noms dels 180 elements que formen la natura. Són freqüències de llum acompanyades de freqüències de so. En aquesta obra els protagonistes son els visitants, ja que formen part d’aquesta quan s’apropen a la paret del fons o passen per davant dels miralls.

La segona obra esta formada a partir de una estructura que gira constantment i unes televisions. Gràcies a un projector es projecten diferents imatges i diferents pel·liculers sobre les diferents teles de la estructura. Aquestes projeccions però, tenen un significat, les imatges i pel·lícules que van surtin estan ordenades, van fen les diferents escales de colors, i a mes hi apareixen els 180 elements que formen la natura

. Els colors estan ordenats del vermell al violeta formant així l’arc de sant martí. Aquesta formació reafirma un cop més la teoria de que l’art i la ciència van lligats; molts de cops la seva barreja dona coherència a moltes coses. Hem dit que els colors tenen una relació, però en aquesta obra també trobem una altre relació, una relació contextual del colors i els objectes. Tot aquest conjunt forma un espectable de llums, colors i ombres que deixa bocabadat al públic.La tercera obra i per tant amb la que es conclou la visita, podem dir que segueix el mateix patró que la segona obra de l’Eugènia Balcells. Aquesta obra consta de una estructura i unes teles, però en aquest cas l’estructura te una forma més específica, te la forma dels antics laberints primitius que es varen construir. En aquestes televisions aquest cop si projecta gràcies a un projector diferents vídeos del laberint de Barcelona. Es veu primerament el globus terraqui i com de mica en mica es va apropant a la terra, a Barcelona i al laberint.

2. Descripció i valoració del plantejament didàctic de la visita. Els objectius d’aquesta exposició, són viure el procés de descobrir i conèixer per un mateix, ser capaços de sentir l’art i deixar-se portar, i formar part de les obres fins al punt d’entrar en l’interior d’aquestes. Les tres obres que trobem en aquesta exposició ( Freqüències, Roda de color i Laberint) tenen un contingut comú, el joc de la llum i el so, la música, les ombres i el moviment.L’exposició “Freqüències ” me la imaginava completament diferent. Una de les coses que més m’ha sobtat i agradat a la vegada és el fet de que l’espectador, també forma part de l’obra, per tant la pots tocar, acostar, tocar-la, i així introduir-te dins de l’obra.

Però des de l’àmbit mes educatiu, aquesta obra ens servirà molt i per aquest fet ha sigut important de visitar-la; es pel fet de que cadascú te la seva percepció de les coses. A nosaltres com a estudiants de mestres ens interessa aquesta percepció, perquè nosaltres volem que els nens creixin amb aquesta mirada, es a dir tant important és com tú veus una cosa com la veu una altre persona, per tant és molt difícil que coincidim en aquesta mateixa mirada de coincidir amb les coses, es important fer veure als nens, que no tots veiem les coses de la mateixa manera, que no tots pensem igual.

Aquest fet fa que visitar-ho amb els nens, sigui una visita molt mes amena, molt mes gaudible que unes altres. El poder formar part de l’obra fa que es crei molta mes expectació tan per un adult que per un nen.

El moviment de les llums, els miralls, la música m’ha provocat diverses emocions, quan les ratlles de colors canviaven constantment, quan veia vídeos imatges multiplicades per mil i de les mateixes tonalitats, i quan veia un univers que a dins hi havia un planeta, i que a dins hi havien ciutats … he sentit curiositat, inestabilitat, nerviosisme, desesperació en alguns moments, calma en altres instants. He sentit mil emocions, mil sentiments diferents que amb ells he format un projecte nou. A la classe de Plàstica d’aquesta activitat he representat els sentiments que he sentit al visitar les instal·lacions de Arts Santa Mònica.

Activitat 5:Assistència a l’espectacle Un plat pla ple de poesia està, a la Biblioteca

Jaume Fuster.

Dijous 19 de Novembre 2009

L’assistència a l’espectacle “ Un plat pla ple de poesia està” dirigit per Roser Ros, ha sigut la penúltima visita de la setmana fantàstica. Amb aquesta visita el que hem tingut que fer ha sigut fixar-nos amb la importància de portar als nens a veure espectacles de aquest tipus. El més enriquidor de aquesta visita ha sigut la resposta dels nens davant de l’espectacle.

1.Estats d’ànim i expressions dels infants assistents a l’espectacle. Els nens i nenes han entrat a la sala amb cara de sorpresa i alegria, miraven l’escenari estranyats. Quan ha començat l’espectacle,no han parat de sorgir rialles, comentaven el que passava amb els seus companys, repetien algunes frases dels actors, cantaven les cançons que se sabien, imitaven els sorolls dels protagonistes de l’obra, responien les preguntes que es feien els actors. Quan els actors s’amagaven o miraven cap alguna direcció, els infants s’aixecaven per a veure-ho millor, ho seguien tota amb la mirada. Van esta atents durant tot l’espectacle, en tota l’estona no van parar de seguir l'espectacle amb atenció.

2. Relat de la vivència i mecanismes que hem posat en marxa al llarg de l’espectacle. “Un plat pla ple de poesia “, està m’ha fet gaudir, a banda del bon treball dels dos actors, i gràcies al públic, el mes important per mi han sigut les reaccions dels nens han sigut molt curioses , importants i que s’han de valorar. Al llarg de l’espectacle, d’alguna manera s’han posat en marxa els cinc sentits i els records , ja que moltes de les poesies que es deien a l'escenari eren les que havíem treballat a classe.

3. Reflexió entorn el valor del llenguatge poètic per transmetre i captar. El llenguatge poètic és molt variat i permet jugar amb els poemes de manera que tot i seguint sent el mateix, sembli un poema completament diferent gràcies al canvi de ritme, d’ordre, diferents tipus d’entonació, diàleg...

Activitat 6: Visita a… Anem a l’auditori!

Divendres 20 de Novembre 2009

Durant la visita a l’Auditori de Barcelona, hem visitat diferents hambits de l’edifici. La primera visita va ser la del Museu de la Música. Més tard vam asistir al assaig general al concert per a escoles d’educació infantil: Corda Descorda.I l’última activitat del mati ha sigut la conferencia del servei educatiu de l’Auditori. Totes squestes activitats han durat tot el mati.

MUSEU DE LA MÚSICA. •Organització del museu: El Museu de la música cal dir que està organitzat en dues grans parts:

•SALA D’INTERACTIUS: Es la sala on es rep al visitants, on es fa l’explicació del que realitzaran en aquella visita. En ella tambe els visitants poden tocar i coneixer molt més a fons els instruments i objectes per tal de descobrir com es toquen, quina es la seva procedencia, de quina familia pertanyen i el so que emeten.

•LA PERMANÈNCIA DEL SO: Sala on hi ha exposats instruments de vent, corda i percussió de totes les èpoques i països. Les escoles per tant de coneixer i veure tots els intrument ho fan atrabes de una activitat. Una d’elles es per grups de clase, es reparteixen unes cartolines amb diferens instruments i caminan per la sala, els membres del grup han de localitzar on està situat el seu instrument, apartir de aquí els membres del grup que tenen aquell instrument que están visualitzan, diran les seves caracteristiques.•Ofertes educatives: El museu ofereix exposicions temporals, tallers i audicions en viu, també disposa d’activitats destinades a tota la família, visites guiades, lliures, conferències, en definitiva ofereix diferents maners per poder conèixer el múseu. Per els mes petits, hi ha una activitat anomenada “Vine a trobat el teu instrument amic” , està destinada als alumnes de P3, P4 i P5. Consisteix en visitar el museu de manera activa i participativa i es tracta de trobar l’instrument que apareix en una cartolina, aquesta activitat acaba a la sala d’interactius on els nens i nenes poden experimentar els instruments musicals que s’hi troven i quin es el que més els hi ha agradat, és a dir quin es el seu instrument amic.

•Creus que és apropiat per a l’Educació Infantil? Tant el Museu de la Música com les seves ofertes, les he trobat apropiades per a l’etapa d’educació Infantil•Pots pensar en una possible activitat a fer-hi? Crec que les activitats que ells proposen són interessants i molt útils per a la descoberta del món musical. Una de les activitats que jo triaria si hagués de dur als meus alumnes de P4 i P5 seria “Descobreix el teu instrument amic” ja que es tracta d’una activitat que es pot treballar prèviament a classe sense cap problema i un cop allà poden posar a prova el que han après a la vegada que gaudeixen i descobreixen nous coneixements.

•Opinió personal sobre el Museu de la Música. Personalment, he trobat molt encertada la proposta de què els nens i nenes puguin tocar, manipular, investigar... els elements que es troben dins del museu ja que d’aquesta manera el fan seu, visiten el museu d’una manera completament contrària a la de la resta de museus o exposicions on només poden mirar, no es poden involucrar dins les obres ni participar.

EL CONCERT. •T’imagines aquest concert per a nens i nenes de 2 anys? Al concert “Corda i descorda” crec que hi poden assistir tots els alumnes de l’etapa d’Educació Infantil. Es un concert molt educatiu que pot entendre i disfrutar qualsevol nen de l’etada d’educació infantil. Això si qun més gran més difruten del que està pasan a l’assenari.

•Elements del concert que t’han sobtat? “Corda i descorda” em va cridar l’atenció per diversos aspectes: La combinació de cançons tradicionals i modernes, la disposició dels músics al assenari, la guitarra tocada amb set mans, la combinació d’àudio i instruments, un concert fet en forma de teatre, el continuo mobiment dels músics per tota la sala•Breu comentari sobre la música, la posada en escena, la durada, l’organització... Corda i descorda està destinat a majors de 2 anys, té una durada de 50 minuts i està dirigida per Pere Bardagí i Paco Mir. Els protagonistes són cinc instruments de corda ( contrabaix, viola, violí, violoncel i guitarra espanyola) i dos electròfons que fan una intervenció (violí i guitarra elèctrica).

La posada en escena consisteix en l’aparició gradual dels instruments, els músics apareixen del final de la sala i es dirigeixen a l’escenari, baixen de l’escenari per a tocar al costat del públic que s’asseu a les butaques, els músics a banda de tocar els instruments actuen i provoquen escenes divertides. El concert està ambientat amb l’ajuda de jocs de llums i àudios.

SERVEI EDUCATIU. •Objectius del servei educatiu. Aproximar als nens, joves, adults i gent gran al món de la música. Promoure un treball anterior i posterior al concert. Que els infants aprenguin sense ser-ne conscients. No explicar continguts sinó deixar que la música sigui qui eduqui. Impactar, atreure, interessar... cridar a la gent per a què s’interessi pel món de la música. Aconseguir que el públic tingui una actitud activa i participativa en els concerts. El Servei Educatiu de l’auditori compta amb l’ajuda de pedagogs, tècnics de llums i gestions, músics, directors, coreògrafs... per a aconseguir un espectacle totalment adaptat a una edat determinada.

•Quines ofertes fa? El Servei Educatiu de l’Auditori facilita materials per a què els nens i nenes puguin treballar a l’aula els elements que han vist i veuran en el concert. També ofereix concerts educatius, familiars, activitats participatives (els infants i les seves famílies poden pujar a l’escenari i formar part de l’espectacle juntament amb els professionals). •Opinió personal de les ofertes, materials... Personalment, crec que les ofertes del Servei Educatiu els apropa al seu objectiu, que els infants gaudeixin de la música. El fet de què facilitin materials als mestres per a poder-los treballar a l’aula fa que els nens i nenes vagin preparats al concert i puguin gaudir d’aquest sense el neguit de què desconeixen els instruments, cançons... que apareixen al llarg del concert. Novament he trobat importantíssima l’oportunitat que es brinda als infants de formar part de l’espectacle. El fet d’estar al costat dels músics els fa viure que formen part de l’espectacle, de la música, que no van a l’Auditori per a seure amb silenci, escoltar el concert, aplaudir i marxar sinó que intervenen cantant les cançons i formen part de l’equip, ells també formen part de l’espectacle.