sessió 4: tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al patrimoni cultural

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

APLICADES AL PATRIMONI CULTURAL

MÒDUL C: DIGITALITACIÓ DE DOCUMENTS. CAPTURA,

TRACTAMENT I ENREGISTRAMENT.

13/04/23 1(c) David Gonzàlez Ruiz

MÒDUL C: DIGITALITZACIÓ DE DOCUMENTS. CAPTURA, TRACTAMENT I ENREGISTRAMENT

• SESSIÓ Nº 1: La gestió de documents electrònics.

• SESSIÓ Nº 2: Anàlisi de formats i maquinari per a la digitalització.

• SESSIÓ Nº 3: El model OAIS i suports físics per

l’emmagatzematge. • SESSIÓ Nº 4: Projectes de digitalització i estratègies

de preservació.

• SESSIÓ Nº 5: Indexació d’imatges i programari lliure per a la gestió d’arxius digitals.

13/04/23 2(c) David González Ruiz


13/04/23 (c) David González Ruiz 3

"Res es construeix sobre pedra, tot es construeix sobre sorra, però hem de construir com si la sorra fos pedra".

JORGE LUÍS BORGES.



11. Antecedents 1: Microfilmació i microfitxes.

http://www.youtube.com/watch?v=4sCnUejCL1M&feature=related

• Espectativa de vide de més de 500 anys.• Poden ser llegides només amb llum i una

lupa d’auments.• Econòmiques i ràpides de produïr.

• Suport en pel·lícula de cel·luloide: nitrat, acetat de cel·lulosa i poliéster.

• Molt utilitzades per hemeroteca, genealogies, notarials, etc..



11. Antecedents 2: Duplicats en negatius i diapositives.

• Duplicat de col·leccions fotogràfiques o documents en negatius o diapositives de

format 6x9 o 9x12.• Suport: acetat de cel·lulosa.

• Numerats amb un codi alfanumèric.• Objectiu: Duplicat de seguretat en format

analògic i poder oferir còpies als usuaris del servei.



11.- PROJECTES DE DIGITALITZACIÓ.

• El procés de digitalització és la conversió d’un document “analògic” a una imatge numèrica (0,1).• Amb aquesta pràctica els arxius persegueixen millorar la preservació dels seus originals analògics.• En pocs anys ha passat de ser un valor afegit a una exigència.• No es pot digitalitzar sense haver creat l’estructura i la metodologia necessària.



ESTABLIMENT DE PRIORITATS.



Criteris per establir prioritats:

• Impacte.• Viabilitat (temps/diners).• Urgència de l’acció.

Factors que influeixen:

•Tipus i quantitat d’ús.• Valor del document.

• Estat de conservació.

Criteris per establir prioritats:

• Impacte.• Viabilitat (temps/diners).• Urgència de l’acció.

Factors que influeixen:

•Tipus i quantitat d’ús.• Valor del document.

• Estat de conservació.

“El establecimiento de prioridades es el proceso de

decidir qué acciones tendrán un impacto más

significativo, cuáles son las más importantes y cuáles

son las más viables”.

“El establecimiento de prioridades es el proceso de

decidir qué acciones tendrán un impacto más

significativo, cuáles son las más importantes y cuáles

son las más viables”.



RECURSOS DISPONIBLES



11.01.- OBJECTIUS.



FLUX DE TREBALL D’UN PROJECTE DE DIGITALITZACIÓ.



11.02.- SELECCIÓ DE MATERIALS.



11.03.- CALIBRAR DISPOSITIUS.

Per optimitzar el funcionament dels dispositius primer cal calibrar en quatre passes:

• Establir les variables a ser calibrades.• Realitzar la captura (escàner o càmera), visualització (monitor) o impressió (impressora).• Avaluar els resultats obtinguts amb l’aspecte visual o aparells com un colorímetre o espectòmetre.• Realitzar ajustos en funció dels resultats obtinguts.



11.04.- PARÀMETRES DE DIGITALITZACIÓ. FOTOGRAFIA.



•Normalment parlem de PPI (Pixels per Inch) = Píxels per polzada.•Una polzada = 2,54 cmx 2,54 cm.•DPI (Dots per inch) = Punts per polzada més utilitzat per parlar dels dispositius de sortida (impressores)•Si només parlem de PPI i no informem del número total de píxels no podem saber l’àrea total de la imatge.



PROFUNDITAT.

NombreBits por

pixelFórmula Nº Colores

B/N 1 21 2

Pantalla Windows 4 24 16

Escala de Grises 8 28 256

Color indexado 8 28 256

Color Alta Densidad 16 216 65 mil

Color Verdadero RGB

24 224 16,8 millones

Color CMYK alta calidad

32 232 68,7 millones

http://es.wikipedia.org/wiki/Profundidad_de_color



•Quan més gran sigui la profunditat de color major serà la capacitat per representar tons (escala de grisos o color) i més exacte serà la representació del color en la imatge digital.

•A partir de 256 tons hi ha una sensació de gradació continua a l’ull humà.



11.04.- PARÀMETRES DE DIGITALITZACIÓ. VÍDEO



• Imatges per segon o framerate: La velocitat que passen les imatges per la pantalla. La unitat de mesura són els fps (frames per second o fotogrames per segon) que varia en funció dels diferents estàndards televisius:

• Cinema de dibuixos animats: 15 fps • Cinema: 24 fps • Televisió sistema PAL: 25 fps. • Televisió sistema NTSC: 29,97 fps.



Mapeig teòric del submostreig cromàtic aplicant tècniques de compressió de vídeo digital. Font: Wikipedia.



11.04.- PARÀMETRES DE DIGITALITZACIÓ. ÀUDIO.

En essència el so digital es compon d'una reproducció digital de les ones que que al vibrar generen el so. El so digital representa aquestes formes d'ona com una sèrie de mostres, preses a intervals de temps específics, el valor de les quals venen donats per nombres binaris. La freqüència de mostreig és la quantitat de vegades per segon que es mesura el senyal analògic i és directament proporcional a la qualitat del so digital.



El Sampling rate o velocitat de mostreig: és la quantitat de vegades per segon que el voltatge del senyal analògic és mesurat. La velocitat de mostreig també té una incidència directa en la qualitat final de so del fitxer digital. La velocitat de mostreig es mesura en kHz i les freqüències més habituals oscil·len entre 96kHz i 192 kHz, sobretot des de la generalització de l'ús de senyals de 24 bits .



El nombre de canals: els canals disponibles incideixen molt en el pes final del fitxer digital. Un so estèreo generalment té el doble de canals que el so mono, mentre que el surround conté 5 canals. La informació del canal és necessària per a poder reproduir l'àudio digital però alhora està molt condicionada pel dispositiu de sortida que el reprodueix.



11.05.- CONSIDERACIONS SOBRE ELS MATERIALS ORIGINALS.• Si es digitalitzen plaques de vidre amb un escàner pla es poden produir anells de Newton al posar en contacte dues superfícies planes.• Es recomana digitalitzar a 1,5 resolucions per sobre del nivell desitjat.• En la digitalització de negatius no hi ha imatge de referència.• Si volem mantenir el to de les còpies en paper s’ha de digitalitzar a RGB i no escala de grisos.• Al digitalitzar amb càmera fotogràfica i fent servir un vidre per aplanar el document poden aparèixer dominants de color.• Entre negatiu i positiu sempre millor escollir el negatiu ja que conté més informació.• Els positius fotogràfics que contenen informació important en el vers també s’ha de digitalitzar.• La fotografia encapsulada cal digitalitzar també l’objecte fotogràfic.



11.06.- CÀLCUL DE COSTOS.

Consideracions:• Inversió de temps en la preparació de la documentació i manipulació de l’original durant el procés de digitalització. (Inversió de recursos humans i material de conservació)• Costos de maquinari. Amortització dels aparells. (Compra, lloguer o externalització?).• Calcular preus unitaris per document.• Retorn de la inversió (ROI) en: Consultes, conservació dels originals deteriorats, prestigi per la institució.• Finançament del projecte: Amb recursos propis o externs.• Necessitat de col·laborar amb altres departaments de l’Ajuntament: Oficines de gestió, informàtica...



11.08. NORMES GENERALS DE MANIPULACIÓ.

Actitud de prevenció i respecte envers el conjunt.

Rentar-se bé les mans abans de manipular.

Portar guants de cotó o de làtex.

Preveure amb antelació el lloc on es deixen els documents.

Espai de treball net de pols i altres objectes.



11.09.- POSTPRODUCCIÓ.



11.09.01.- TRACTAMENT AMB EDITORS D’IMATGES.

ACCIONS: •Conversió de negatiu a positiu.• Ajust de tonalitats de color (llum i contrast).• Correcció de dominants de color.• Creació de fitxers derivats.• Renombrar fitxers.

CONSELLS:

• Alguns processos són irreversibles.• Treballar per lots en la mesura del possible.• No abusar dels ajustos automàtics.



11.09.02.- INDEXACIÓ DE LES IMATGES.



11.10. CONTROLS DE QUALITAT



11.10. CONTROLS DE QUALITAT.

Cal decidir si fer el control de qualitat sobre:• La col·lecció complerta o una mostra de les

imatges?• Tots els tipus de fitxers (màsters, difusió,

thumbnails)?• La valoració de les imatges està basada en

una apreciació subjectiva?• Quins paràmetres ens fixarem alhora de fer

control de qualitat?• Imatges per pantalla o productes

impresos.• Ambos.

Cal tenir en compte les limitacions tècniques dels nostres equips com: Pantalles calibrades o escàners ben

ajustats.



• Establir un punt de referència, amb què estem comparant la imatge per ajustar-la?

• Cal incidir especialment en les condicions de visualització i les carácterístiques del personal

que revisa el producte.• Controlar les condicions de llum ambiental i

calibració del monitor per evitar que una mateixa imatge es vegi de forma diferent en

dos monitors.• Idealment serà la mateixa persona en el mateix equip qui farà el control de qualitat.

http://www.library.cornell.edu/preservation/tutorial-spanish/quality/quality-01.html




• S’aconsella codificar els processos d’inspecció donant un valor al resultat del control de qualitat que faciliti la manipulació i nova digitalització si

s’escau.

http://lcweb2.loc.gov/ammem/award/docs/docimqr.html

http://www.library.cornell.edu/preservation/kodak/cover.htm




11.10.- ACARAMENT



ACARAMENT



11.11. EL MARC LEGAL D’ACCÉS A LA DOCUMENTACIÓ.

El text refós de la llei de propietat intel·lectual aprovada pel RD 1/1996 en el seu article 10

estableix que són objecte de protecció: “Totes les creacions originals, literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o

suport tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur”.



11.11.01. ACCÉS ALS DOCUMENTS PÚBLICS.

Legislació:1.Article 105.b de la Constitució espanyola sobre

l’accés “als arxius i registres administratius”.2.Llei 15/1999 LOPDP.

3.Llei 30/1992 Règim jurídic de les administracions públiques.

4.Llei 10/2001 (LAD)

La LAD, entre altres normes, fa seus aquests criteris en incloure, en l’article 36.1, el paràgraf següent:

“Si es tracta de documents que contenen dades personals que puguin afectar la seguretat, l’honor, la intimitat o la imatge de les persones, com a norma general, i llevat que la legislació específica disposi una

altra cosa, poden ésser objecte de consulta pública amb el consentiment dels afectats o quan hagin passat vint-i-cinc anys

d’ençà de la seva mort o, si no se’n coneix la data, cinquanta anys d’ençà de la producció del document.”



• Únicament quan la persona ha mort és possible aplicar els altres dos criteris,

successivament i no pas alternativament, per a donar accés: 25 anys de la seva mort

quan aquesta és coneguda o 50 anys de la data dels documents quan la data de la mort

no pot ser coneguda.• Fem notar que aquesta reserva no s’aplica als investigadors o per a finalitats de recerca,

sinó que són criteris de reserva generals.• LAD diu que es poden “permetre l’accés a documents exclosos de consulta pública, en

casos de peticions d’accés per interessos legítims o científics, tot preservant les

situacions protegides per la llei i garantint la intimitat de les persones.”

11.01.01.- ACCÉS ALS DOCUMENTS PÚBLICS.



11.11.02. LA LLEI DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL.

Drets morals:1. Reconeixement de l’autor.

2. Respecte a la integritat3. No usos contraris a interessos o reputació

de l’autor.4. Decisió sobre la divulgació

Drets d’explotació inclouen:1. Reproducció.

2. Distribució3. Comunicació pública. La descàrrega

d’internet es considera una acte de comunicació pública.

(cal especificar per contracte quins drets es cedeixen)

Drets compensatoris.Drets de transformació.

Milicià mort al front de Robert Capa.



11.11.03. LA LLEI DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL.

Obra fotogràfica:• Drets morals.

• Drets d’explotació.• Drets compensatoris.

• Drets de transformació.

Mera fotografia:• Drets d’explotació.

• Drets compensatoris.

Directiva europea sobre quan les obres passen a domini públic 2001/29/CE:• Productes audiovisuals = 50 anys• Enregistraments sonors= 50 anys

• Bases de dades = 15 anys• Mera fotografia = 25 anys (data realització)

• Obres de creació = 70 anys (mort de l’autor)

El petó més famós de Robert Dosineau.



11.11.04. EL DRET A L’HONOR I LA PRÒPIA IMATGE.

El text refós de la llei orgànica 1/1982 i l’article 18.1 de la Constitució Espanyola consideren intromissions il·legítimes a aquest dret: “La

divulgació de dades relatives a la vida privada d’una persona o família que afecten a la seva reputació i bon nom, així com la revelació o

publicació del contingut de cartes, memòries u altres escrits personals de caràcter íntim…”

Les accions de protecció poden durar fins 80 anys després de la mort de la persona.



11.11.04. EL DRET A L’HONOR I LA PRÒPIA IMATGE.

Es poden difondre per xarxa oberta els següents documents:

1.Persones que exerceixen càrrecs públics durant l’exercici de les seves funcions.

2.Imatges que documentin un succés quan les persones són merament accessòries.

3.Actes privats en els que totes les persones o els seus hereus han prestat el consentiment.4.Actes privats on les persones han mort fa

més de 80 anys.

sessió 4: tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al patrimoni cultural

Technology