serralada marina cat · vall de les comarques del barcelonès, el maresme, el vallès occidental i...
TRANSCRIPT
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar
celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor
paisatgístic, ecològic i cultural.
Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu
nicipis del seu àmbit geogràfic.
Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%
del territori on viu el 70% de la població de Catalunya.
Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan
çant els plans especials, elaborats amb la participa
ció de tots els agents implicats.
Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,
cultu rals i paisatgístics de cada parc.
Aposta per un equilibri entre la preservació dels
parcs i el desenvolupament econòmic de la població.
Fomenta l’ús públic del patrimoni natural.
Català
ww
w.d
iba
.ca
t/
pa
rc
sn
PROVINCIA DE LLEIDA
PROVINCIA DE GIRONA
PROVINCIA DE BARCELONA
PR
OV
INC
IA D
E
TAR
RA
GO
NA
Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits
Dire
cció
de
Com
unic
ació
. Fot
o p
orta
da:
Iñak
i Rel
anzó
n. D
L:
Parc de la Serralada de Marina
Situat a la Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina llinda a l’oest amb el riu Besòs i el Parc de Collserola i al nordest amb el Parc de la Serralada Litoral. Està a cavall de les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Amb una extensió de 2.086 hectàrees, aquest espai constitueix un element molt notable pel seu gran interès ecològic, cultural i paisatgístic, incrementat encara més per la seva situació contigua a una de les àrees més densament poblades de la regió metropolitana de Barcelona. A causa d’aquest emplaçament estratègic –envoltat per la plana del Besòs a l’oest i al sud, i pel Maresme a l’est, dues àrees de gran dinamisme econòmic– el sector sud de la Serralada de Marina té un paper clau en l’estructuració territorial d’aquesta zona.
El Consorci del Parc de la Serralada de Marina està integrat pels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Fost de Campsentelles, Tiana, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El Pla especial, sensible a la problemàtica que presenten els espais periurbans, regula aquest territori i estableix els criteris bàsics de protecció i millora ambiental i paisatgística, compaginant la conservació del patrimoni natural i cultu ral amb l’ús de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques.
d’un important poblament rural. La majoria de les masies avui
existents a l’àrea de Marina són hereves d’aquelles ocupacions
romanes. Alguns exemples poden ser Can Santromà (o Senro
mà), Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol o el Mas Boscà. La deca
dència romana (s. iii) i les primeres invasions germàniques varen
colpejar dramàticament el país. Baetulo fou destruïda. La inva
sió dels visigots i més tard la dels àrabs (s. viii) van buidar la cos
ta i l’ocupació a l’interior més proper, com ara la vall de Pomar.
Poste riorment es van formar poblacions al redós d’esglésies,
com Sant Pere de Reixac i Sant Cebrià de Tiana (ara església de
la Mare de Déu de l’Alegria), o bé construccions religioses impor
tants com Sant Jeroni de la Murtra i la Cartoixa de Montalegre.
A Sant Jeroni de la Murtra, de l’orde dels jerònims –que varen
construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda–
s’hi van estar un seguit de reis i va ser rebut Cristòfol Colom a la
seva arribada del primer viatge a Amèrica. La Cartoixa de Mon
talegre es pot considerar, des del punt de vista arquitectònic, un
model quasi perfecte d’estructura cartoixana.
La Torre Codina (s. xiv), Can Miravitges (s. xv), Torribera (s. xv)
i Can Moià (s. xiv) són edificacions que formen part de finques i
masies fruit d’una època de prosperitat dels comerciants bar
celonins.
D’entre les cases feudals o
castells cal esmentar la Tor
re Pallaresa i el castell de Got
mar. Ja al segle xx, les famí
lies burgeses de Barcelona
aixecaren boniques cases per
passarhi els estius, com Can
Valentí, Can Miralpeix (Torre
Oriol), Can Bonet o Can Toi.
Medi físic
Geogràficament la zona correspon a l’extrem meridional de la
Serra lada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Con
reria, que segueix en paral·lel el traçat de la costa de sudoest
a nordest.
El relleu és en general arrodonit, a causa del modelat produït per
l’erosió sobre els materials granítics predominants, trencat
en determinats indrets per afloraments d’altres lito
logies. L’altitud màxima la trobem al turó de Gal
zeran (485 m).
Els torrents i les rieres formen lleres aixaragallades
a les parts més altes i amb més pendent, i donen
lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitja
nes i baixes. Els sòls dominants estan formats per
sauló, una sorra gruixuda molt característica,
producte de la meteorització del granit.
Flora i fauna
Per la seva ubicació geogràfica, la Serralada de Marina està
situada de ple en la regió biogeogràfica mediterrània. Les dife
rències de relleu i d’orientació originen una notable riquesa d’es
pècies i diversitat de sistemes naturals.
L’orientació obaga dels vessants vallesans comporta formacions
pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rou
redes. Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis
de zones eixutes. Així, la vegetació d’aquesta orientació està
constituïda per comunitats arbustives i herbà cies, amb algunes
clapes arbòries, principalment de pi pinyer. En aquest context,
existeixen formacions d’interès per la seva raresa, vulnerabilitat,
singularitat i estat de conservació, com els prats d’albellatge i les
brolles, garrigues i màquies, de gran diversitat florística i faunís
tica. On dominen les formacions arbustives baixes, s’hi troben
espècies de fauna pròpies dels espais oberts, algunes d’elles
força rares a Catalunya; nidificants i migratòries transsaharianes,
com el còlit ros, el tallarol emmascarat, el capsigrany i el trobat.
És també un punt important de pas en la ruta migratòria dels
rapinyaires, com el falcó vesper o el falcó de la reina.
Cal anomenar també les comunitats vegetals
de ribera, que constitueixen una veritable
xarxa de connectors biològics.Entre les
principals comunitats destaquen els
alocars que encara romanen al
llarg de diverses rieres del ves
sant costaner, i els magnífics
boscos de ribera, amb espè
cies tan significatives com el vern
i l’avellaner.
Medi socioeconòmic
L’activitat lligada a l’explotació
forestal és testimonial. L’elevat
ús públic dels boscos i la seva
funció social i protectora del
medi predominen sobre l’as
pecte econòmic.
Quant a l’activitat agrària, hi ha 240 hectàrees qualificades com
a sòls agrícoles, la meitat dels quals corresponen a la vinya i la
resta, a horts, farratges i cereals.
Avui molts sòls agrícoles tra
dicionals pertanyen a zo nes
periurbanes i pateixen una
forta pressió urbanística.
Pel que fa al sector indus
trial, destaquen especial
ment les activitats extrac
tives a cel obert, que han
deixat i deixen una forta empremta sobre el medi i el paisatge.
Patrimoni arquitectònic
L’espai del Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de
la història del poblament de Catalunya. Els poblats ibers de puig
Castellar, del turó de les Maleses i del turó d’en Boscà, amb mu
ralles defensives, ens recorden els primers pobladors dels cims i
turons. Amb la incorporació al món romà (s. ii aC), des apareixen
aquests poblats encastellats i emmurallats i s’inicia el poblament
agrupat en ciutats, com la propera Baetulo (Badalona), a més
Iñaki Relanzó
n
E. B
ellapart
S. S
ánch
ez (A
rxiu
XP
N)
E. B
ellapart
Comte d’Urgell 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 400Fax 934 022 [email protected] www.diba.cat/parcsn
Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals
Parc de la Serralada de Marina
A. Perelló
Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
El Consorci del Parc de la Serralada de Marina l’integren:Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Muni cipis de l’Àrea Metropolitana de Barce lona, Ajuntament de Badalona, Ajun tament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, Ajuntament de Tiana i Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
S. S
ánchez (Arxiu X
PN
)
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar
celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor
paisatgístic, ecològic i cultural.
Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu
nicipis del seu àmbit geogràfic.
Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%
del territori on viu el 70% de la població de Catalunya.
Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan
çant els plans especials, elaborats amb la participa
ció de tots els agents implicats.
Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,
cultu rals i paisatgístics de cada parc.
Aposta per un equilibri entre la preservació dels
parcs i el desenvolupament econòmic de la població.
Fomenta l’ús públic del patrimoni natural.
Català
ww
w.d
iba
.ca
t/
pa
rc
sn
PROVINCIA DE LLEIDA
PROVINCIA DE GIRONA
PROVINCIA DE BARCELONA
PR
OV
INC
IA D
E
TAR
RA
GO
NA
Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits
Direcció d
e Com
unicació. Foto portad
a: Iñaki Relanzón. D
L:
Parc de la Serralada de Marina
Situat a la Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina llinda a l’oest amb el riu Besòs i el Parc de Collserola i al nordest amb el Parc de la Serralada Litoral. Està a cavall de les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Amb una extensió de 2.086 hectàrees, aquest espai constitueix un element molt notable pel seu gran interès ecològic, cultural i paisatgístic, incrementat encara més per la seva situació contigua a una de les àrees més densament poblades de la regió metropolitana de Barcelona. A causa d’aquest emplaçament estratègic –envoltat per la plana del Besòs a l’oest i al sud, i pel Maresme a l’est, dues àrees de gran dinamisme econòmic– el sector sud de la Serralada de Marina té un paper clau en l’estructuració territorial d’aquesta zona.
El Consorci del Parc de la Serralada de Marina està integrat pels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Fost de Campsentelles, Tiana, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El Pla especial, sensible a la problemàtica que presenten els espais periurbans, regula aquest territori i estableix els criteris bàsics de protecció i millora ambiental i paisatgística, compaginant la conservació del patrimoni natural i cultu ral amb l’ús de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques.
d’un important poblament rural. La majoria de les masies avui
existents a l’àrea de Marina són hereves d’aquelles ocupacions
romanes. Alguns exemples poden ser Can Santromà (o Senro
mà), Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol o el Mas Boscà. La deca
dència romana (s. iii) i les primeres invasions germàniques varen
colpejar dramàticament el país. Baetulo fou destruïda. La inva
sió dels visigots i més tard la dels àrabs (s. viii) van buidar la cos
ta i l’ocupació a l’interior més proper, com ara la vall de Pomar.
Poste riorment es van formar poblacions al redós d’esglésies,
com Sant Pere de Reixac i Sant Cebrià de Tiana (ara església de
la Mare de Déu de l’Alegria), o bé construccions religioses impor
tants com Sant Jeroni de la Murtra i la Cartoixa de Montalegre.
A Sant Jeroni de la Murtra, de l’orde dels jerònims –que varen
construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda–
s’hi van estar un seguit de reis i va ser rebut Cristòfol Colom a la
seva arribada del primer viatge a Amèrica. La Cartoixa de Mon
talegre es pot considerar, des del punt de vista arquitectònic, un
model quasi perfecte d’estructura cartoixana.
La Torre Codina (s. xiv), Can Miravitges (s. xv), Torribera (s. xv)
i Can Moià (s. xiv) són edificacions que formen part de finques i
masies fruit d’una època de prosperitat dels comerciants bar
celonins.
D’entre les cases feudals o
castells cal esmentar la Tor
re Pallaresa i el castell de Got
mar. Ja al segle xx, les famí
lies burgeses de Barcelona
aixecaren boniques cases per
passarhi els estius, com Can
Valentí, Can Miralpeix (Torre
Oriol), Can Bonet o Can Toi.
Medi físic
Geogràficament la zona correspon a l’extrem meridional de la
Serra lada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Con
reria, que segueix en paral·lel el traçat de la costa de sudoest
a nordest.
El relleu és en general arrodonit, a causa del modelat produït per
l’erosió sobre els materials granítics predominants, trencat
en determinats indrets per afloraments d’altres lito
logies. L’altitud màxima la trobem al turó de Gal
zeran (485 m).
Els torrents i les rieres formen lleres aixaragallades
a les parts més altes i amb més pendent, i donen
lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitja
nes i baixes. Els sòls dominants estan formats per
sauló, una sorra gruixuda molt característica,
producte de la meteorització del granit.
Flora i fauna
Per la seva ubicació geogràfica, la Serralada de Marina està
situada de ple en la regió biogeogràfica mediterrània. Les dife
rències de relleu i d’orientació originen una notable riquesa d’es
pècies i d iversitat de sistemes naturals.
L’orientació obaga dels vessants vallesans comporta formacions
pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rou
redes. Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis
de zones eixutes. Així, la vegetació d’aquesta orientació està
constituïda per comunitats arbustives i herbà cies, amb algunes
clapes arbòries, principalment de pi pinyer. En aquest context,
existeixen formacions d’interès per la seva raresa, vulnerabilitat,
singularitat i estat de conservació, com els prats d’albellatge i les
brolles, garrigues i màquies, de gran diversitat florística i faunís
tica. On dominen les formacions arbustives baixes, s’hi troben
espècies de fauna pròpies dels espais oberts, algunes d’elles
força rares a Catalunya; nidificants i migratòries transsaharianes,
com el còlit ros, el tallarol emmascarat, el capsigrany i el trobat.
És també un punt important de pas en la ruta migratòria dels
rapinyaires, com el falcó vesper o el falcó de la reina.
Cal anomenar també les comunitats vegetals
de ribera, que constitueixen una veritable
xarxa de connectors biològics.Entre les
principals comunitats destaquen els
alocars que encara romanen al
llarg de diverses rieres del ves
sant costaner, i els magnífics
boscos de ribera, amb espè
cies tan significatives com el vern
i l’avellaner.
Medi socioeconòmic
L’activitat lligada a l’explotació
forestal és testimonial. L’elevat
ús públic dels boscos i la seva
funció social i protectora del
medi predominen sobre l’as
pecte econòmic.
Quant a l’activitat agrària, hi ha 240 hectàrees qualificades com
a sòls agrícoles, la meitat dels quals corresponen a la vinya i la
resta, a horts, farratges i cereals.
Avui molts sòls agrícoles tra
dicionals pertanyen a zo nes
periurbanes i pateixen una
forta pressió urbanística.
Pel que fa al sector indus
trial, destaquen especial
ment les activitats extrac
tives a cel obert, que han
deixat i deixen una forta empremta sobre el medi i el paisatge.
Patrimoni arquitectònic
L’espai del Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de
la història del poblament de Catalunya. Els poblats ibers de puig
Castellar, del turó de les Maleses i del turó d’en Boscà, amb mu
ralles defensives, ens recorden els primers pobladors dels cims i
turons. Amb la incorporació al món romà (s. ii aC), des apareixen
aquests poblats encastellats i emmurallats i s’inicia el poblament
agrupat en ciutats, com la propera Baetulo (Badalona), a més
Iñak
i Rel
anzó
n
E. B
ella
par
t
S. S
ánchez (Arxiu X
PN
)
E. B
ella
par
t
Comte d’Urgell 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 400Fax 934 022 [email protected] www.diba.cat/parcsn
Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals
Parc de la Serralada de Marina
A. Perelló
Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
El Consorci del Parc de la Serralada de Marina l’integren:Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Muni cipis de l’Àrea Metropolitana de Barce lona, Ajuntament de Badalona, Ajun tament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, Ajuntament de Tiana i Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
S. S
ánch
ez (A
rxiu
XP
N)
Autopista
Carretera
Pista
Ferrocarril
GR
Sender a peu
Nucli urbà
Límit del parc
PEIN
Cim
Mas, edificació
Mirador
Àrea d’esplai
Hípica
Estació deferrocarril
Estacióde metro
Paradad’autobús
Hospital
Gasolinera
Aparcament
Oficina del parc
Informació
Construcciód’interès
Escola de natura
Observatoriastronòmic
Itinerarisenyalitzat
Font
Restaurant
Equipaments i serveisSímbols convencionals
Visites i entorns d’interès
• Poblats ibèrics: els diversos jaciments històrics, com els
poblats ibèrics de puig Castellar (s. v-ii aC), el turó de les
Maleses (s. iii-ii aC) i el turó d’en Boscà (s. iii-ii aC), ofereixen
una bona mostra de l’antic poblament humà de la serra.
• Ermites i monestirs: les ermites de Sant Climent i Sant
Onofre, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i l’església
de Sant Pere de Reixac són una bona representació del
patrimoni històric de la zona.
• Les fonts: al Parc de la Serralada de Marina trobem nom
broses fonts on poder gaudir d’una passejada i d’un entorn
frescal; entre d’altres, la font de l’Alzina, la font de l’Alba, la
font del Tort, la font del Pop, la font de l’Amigó, la font dels
Caçadors i la font dels Avellaners.
• Els cims: alguns cims, com el puig Castellar (303 m) i el
turó de Galzeran (485 m) ofereixen una molt bona panorà
mica sobre el vessant marítim i sobre el Vallès, alhora que
constitueixen punts estratègics d’observació del pas mi
gratori d’aus rapinyaires durant la tardor.
• Àrees d’esplai: per tal d’oferir indrets on reposar i gaudir
d’un pícnic a l’aire lliure, al parc s’han condicionat les àrees
d’esplai de la font de l’Alzina, la font de l’Alba i el berenador
de Can Ruti.
Els itineraris
L’itinerari de llarg recorregut GR 92 (PortbouUlldecona) tra
vessa el Parc de la Serralada de Marina, en el seu tram de
coll de Galzeran a torre dels Frares, passant entre d’altres in
drets per la Conreria i Sant Jeroni de la Murtra.
Equipaments del parc
Oficina del ParcLa ConreriaCtra. B500, km 608391 TianaTel. 933 956 336 · Fax 933 956 [email protected] · www.diba.cat
Punt d’Informació La font de l’AlzinaCamí de la Font de l’Alzina, s/n08924 Santa Coloma de GramenetTel. 934 680 199Horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h
Punt d’Informació El berenador de Can RutiCarretera de Badalona a Can Ruti (entre el tanatori i la residència)08916 BadalonaHorari: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 13 h
Punt d’Informació i Observatori Astronòmic de TianaEduard Fontserè, s/n (zona poliesportiva)08391 TianaTel. 934 650 626Horari del punt d’informació:Dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 19 h (estiu), i de 10 a 14 h (hivern)Diumenges i festius, de 10 a 14 h
Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 400 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/parcsn
Accessos
Autopistes i autovia Ronda de Dalt B-20 (Pota Nord) Sortides 19 (connexió amb BV5001) 21 (connexió amb BV5011) 22 (connexió amb B500) 23 (connexió amb BV5008)
Autopista del Maresme C-31 Sortides 5 (connexió amb B500) 6 (connexió amb BV5008)
Autopista de la Jonquera C-33 Sortida 1 (connexió amb B500 i BV5001)
Autovia Barcelona-Vic-Ripoll C-17 Sortides Montcada (connexió amb BV5001) Martorelles Sant Fost de C. (connexió amb BV5001)
Carreteres Carretera de Badalona a Mollet del Vallès (la Conreria) B500 Carretera de la Roca BV5001 Carretera de Badalona a Montcada i Reixac (la Vallensana) BV5011 Carretera de Tiana BV5008
Transport públic
Metro Línia 1 Santa Coloma i Fondo (Santa Coloma de Gramenet)
Autobusos Zona del parc Lloc d’accés (barri / municipi) Línies de bus
Font de l’Alzina Les Oliveres / Santa Coloma 802, B20, B27
Font de l’Alba Zona poliesportiva / Tiana B29
Can Ruti Can Ruti / Badalona 2, B19, B24, B26, B27
La Conreria La Conreria / Tiana BadalonaSabadell per la Conreria (Transports Sagalés)
Recomanacions
Respecteu les activitats agrícoles, ramaderes i forestals ja que són el mitjà de vida de molts habitants del parc.
Utilitzeu la xarxa de pistes i camins senyalitzats. No és permesa la circulació de vehicles fora de carreteres i pistes d’ús públic. Recordeu que la velocitat màxima és de 30 km/h. No aparqueu davant de les cadenes que tanquen l’accés als camins.
Gaudiu del parc tot respectant la diversitat del patrimoni natural i arquitectònic.
Respecteu la natura i la tran quil·litat de l’entorn, especialment als llocs de nidificació. Cal evitar sorolls innecessaris.
Les activitats de caça, pesca i tales forestals estan regulades per la llei.
L’aban do nament d’animals de companyia és una crueltat i està tipificat per la llei com a infracció.
Recordeu que és prohibit de fer foc a tot el parc.
No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Utilitzeu les papereres i els contenidors del parc o de la vostra ciutat.
No és permesa l’acampada lliure.
P R O V Í N C I AD E B A R C E L O N A
Barcelona
Parc de la Serralada de Marina
CARTOGRAFIA: XPN