48serola•.Butlletí del Parc de Collserola. Juny 2000

Consell Consultiu: nou òrgan departicipació ciutadana al P-arcEI passat 31 de maig, a les 17 h., es vacelebrar, al Centre d'Informació del Parcde Collserola, la primera reunió delConsell Consultiu del Consorci del Parc deCollserola. EIConsell està format perrepresentants de tots els sectors de lasocietat: socials, acadèmics, culturals,professionals, econòmics i entitatsprivades sense finalitat de lucre que tenenfinalitats d'interès generals concurrentsamb les pròpies del Consorci. En total són54 membres distribuÜs en diferentssectors.

789

101112

Àrea d'estada de la Salut del PapiolAjut a la fauna salvatgeVoluntaris: col· laborar tot netejantTreballs de recerca al batxilleratNoticiariMeteorologia

(Segueix a la pàg 5)

A banda de la presentació de la memòriad'actuacions de 1999, a la sessió es vanposar sobre la taula temes d'actualitatque poden afectar d'alguna manera elfutur d'aquest espai natural metropolità,com és la construcció del Túnel d'Horta.

Les funcions del Consell són, entred'altres, les d'informació, consulta iassessorament respecte al Plad'actuacions del Consorci.

6

1234

Nou Consell ConsultiuEditorialDispositiu de Prevenció d'incendisLa veu dels veïns del ParcL'anella verda: el Parc Agraridel Baix LLobregat

I-e

Compte amb l'estiu!

Durant els mesos d'estiu (juliol isetembre), les activitats organitzadespel Consorci es reduiran a les que esrealitzen habitualment als voltants delsequipaments del Parc (Centred'Informació i Can Coll)

Els motius: 1) les elevades temperaturesdels mesos d'estiu que fan pocrecomanables les llargues caminades i2) el risc d'incendi, pel qual cal evitarels indrets boscosos, allunyats de llocshabitats i de difícil sortida, així comreduir la freqüentació per disminuir lapossibilitat d'iniciar el foc.

En aquest període us recomanemsobretot la utilització de les àrees delleure i la visita al Centre d'Informació.Recordeu que us trobeu en un espainatural molt freqüentat, i això el faespecialment vulnerable.

2 Butlletí del Parc de Collserola núm. 48. Juny 2000

Un nou pas per a la participacióEI passat dia 31 de maig es va reunirper primera vegada el nou ConsellConsultiu del Consorci. Aquest òrganresolies mancances de l'anterior JuntaConsultiva del Patronat. A diferènciade l'anterior, el nou consell és unòrgan molt més obert a la participació,que admet qualsevol entitat ambpersonalitat jurídica, sempre i quan elsseus objectius coincideixin amb lesactivitats i actituds promogudes des delParc.

L'assistència de 44 representants alConsell va posar de manifest laimportància d'aquesta nova eina departicipació. A la primera reunió, eldebat es va centrar en un tema detranscendental importància: el túneld'Horta. La proposta, unànimementper tots els assistents, va ser de rebuigal traçat aprovat pel Pla GeneralMetropolità, així com el que hapresentat de forma unilateral laConselleria d'Obres Públiques a travésdels mitjans de comunicació.

En el decurs del Consell, es vanmanifestar les reflexions fetes des delsserveis tècnics del Consorci envers

aquest projecte Però, no oblidem quehi ha una fase prèvia que no s'ha

tingut en compte. Evidentment, elConsorci és un ens de gestió del Parc ientenem que, com a part directamentimplicada, els seus representants hande poder manifestar, contrastar iaportar quelcom al respecte.

No parlem d'aportacions al traçat, sinóencara abans a aquesta fase, parlem deplantejar interrogants sobre si el túnelés la solució a la mobilitat actual ifutura dels habitants d'ambdós costatsde la serra. És precisament aquestinterrogant el que sembla no acceptarel conseller quan les reiteradesdemandes d'entrevistes per partd'aquest vicepresident han estatderivades als promotors del projecte.

Des del Consorci fem una valoraciómolt positiva d'aquest nou ConsellConsultiu. És un pas a favor de laparticipació ciutadana per debatre iaportar propostes i qüestions de vitalimportància per a la pervivència delParc de Collserola com a enclau debiodiversitat.

Ramon López i LozanoVicepresident Executiu del Consorci delParc de Collserola

Què en penseu, de tot plegat?Volem saber què penseu del quesucceeix a Collserola. Desitgem establircontacte amb vosaltres, lectors delButlleti, que us interesseu pel dia a diadel Parc.

Podeu fer-nos arribar les vostresopinions per correu, fax o correuelectrònic. Envieu-les a:

Butlleti del Parc de CollserolaCtra. de l'Església, 9208017 Barcelona Fax: 93 280 60 74Ne cpcollserola@amb.es

Resposta a l'Ass. de Veïns deVallvidrera (R. Argemí i S.Ferran)

Respecte a l'article aparegut a l'anteriorbutlletí, cal fer des del Consorci unespoques puntualitzacions. La "comissiódirectiva" a la que es fa al.lusió, formadaper entitats i institucions, és en realitat laJunta Consultiva, éssent el seu paperconsultiu i no directiu, per tant no estemd'acord amb ei qualificatiu d'inoperant,atès que moltes propostes han estatincorporades a la gestió del parc.

Malgrat que el sòl públic és poc més d' 1/3del Parc, el Consorci pot actuar en tot elterritori del Parc i així ho ve fent, entasques de manteniment i obertura decamins, obertures de caixa, repoblacions,franges tallaforcs, línies elèctriques,seguiment de fauna, pastures de ramats,etc. EIque no és possible és ocupar unparcel·la privada per a fer un equipament,aleshores cal fer l'adquisició o bé obtooirun permís d'ocupació

Una cosa i l'altra han passat amb la porta

de parc de Molins de Rei i l'àrea d'estadade l'Ermita de la Salut del Papiolrespectivament, per citéjr dos delsprojectes més recents. Escert que seria

desitjable que tot el sòl fos públic.D'altra banda, pel que fa a la disciplinaurbanística i d'altres infraccions, laguarderia i els serveis tècnics de Consorcidetecten les infraccions i tramiten lesdenúncies o les notificacions a lesadministracions competents (Generalitat,en qüestions ambientals i Ajuntaments enqüestions urbanístiques).L'actuació sancionadora és competènciad'aquestes administracions, i convé nobarrejar el que és responsabilitat decadascú amb alió de que" ningú fa res" .

Puc donar fe, que el Consorci compleix, filper randa, amb les obligacions derivadesde l'aplicació del Pla Especial d'Ordenaciói Protecció del Medi Natural del Parc deCollserola, i àr:nb el que es refereix al'adquisició de sòl, a la mida de lesdisponibilitats pressupostàries

Marià Martí i ViudesDirector-Gerent del Parc de Collserola

Butlletí del Parc de Collserola núm. 48. Jun~ 2000

Dispositiu de prevenció d'incendis: prevenció activaDesprés dels treballs de l'hivern quan es desenvolupa la tasca de prevenció passiva del dispositiu, es posa en marxa la fasede prevenció activa

Einesdel

VigilantRadiotransmissor

Binocles

Goniòmetre

Cartografia

Sistema d'Informació Geogràfica

• Localització del punt d'alarmai la informació relacionada.

• Connexió al Banc de dades

~

(~':>~~A(~)TorrE!

~ig,l'nCla B

Bombers de Bombers deBarcelona la Generalitat

~~

Centralcomunicacionsvia radio

Esquema localització d'un punt d'inici

=§

DI-I<}=

DadesMeteorologiques

0000000

EdificiCentre d'infor~' •.•cióVil·la Joanrèl

Torres de vigilància a l'àmbitMetropolità13 torres de vigilància

5~:?'

Les dades actualitzades permeten

decretar l'Alarma Meteorològicaen el moment que es sobrepassenels llindars establerts

Durant l'any 1999 és van declarar100 alarmes

SUPERFiCIE TOTAL DE LJ\MBIT 58.662 haTOTAL SUPERFiCIE FORESTAL 22.530 ha

Durant l'any 1999 és van detectar

520 punts d'alarma, d'aquests80 van ser incendis forestals

Localització del punt sobre la

cartografia

Localització preCIsa del punt d'alarma a partir

dels angles visuals informats pets vigilants

Tot aquest procés es realitza en un temps mig de 3 min

La veu dels veïns: Trinitat Nova

de dins del barri (escoles, etc.) i al mateixParc (visites guiades,exposicions, etc.)

Totes aquestes propostes que hemexplicat molt breument s'han presentat alConsorci del Parc de Collserola i s'haprodul't una gran convergènciad'interessos, per dir-ho així. EIConsorcis'ha mostrat plenament disposat acol· laborar-hi perquè considera, a més,que la recuperació d'aquesta zona té unaimportància estratègica vital per al Parc.

Què cal fer ara per tirar endavant aquestesiniCiatives!

En això estem.

Abans que res, convèncer l'AJuntament deBarcelona perquè es faci el planejamentde tot el barri, incorporant-hi els criteris desostenibilitat i les propostes presentadesper l'Associació de Véns. En segon lloc,que es destinin recursos per tirar endavantla reordenació i l'adequació del Parc, aixícom les altres zones verdes de la TrinitatNova.

Associació de Veïns de la Trinitat Nova

honor al seu nom, és a dir: reforestat, ambpasseigs i itineraris senyalitzats, amb zonesde pícnic, punts d'informació, etc.Una altra de les propostes que plantegemés que hi hagi una continul'tat entre el Parci el barri pròpiament dit, de manera quefos com si el Parc de Collserola penetrésfins al cor del barri. Un dels avantatges dela Trinitat Nova és la baixa densitatd'edificació i l'abundància relativa d'espaispúblics, alguns dels quals tenenactualment un gran nombre i varietatd'arbres de mides considerables. Aquestarbrat s'hauria de conservar i enriquir-lointroduint-hi més espècies autòctones. Al'hora de fer el planejament general delbarri, s'hauria de contemplar aquesta idea

Finalment, no podem oblidar els aspecteseducatius de tot aquest projecte. Treureun espai de la degradació és tan importantcom saber-lo preservar després, i enaquest sentit s'han de crear mecanismesper fomentar el respecte al medi ambientmitjançant el coneixement de tots elselements de la natura presents en aquestamuntanya la flora, la fauna, l'aire, l'aigua,les pedres ... Elsrecursos per fer educacióambiental són múltiples, i es treballaria des

Aquest últim aspecte ha cobrat una granimportància els darrers mesos, ja quedesprés de 9 anys de lluita i reivindicacionsdel velns del barri, s'ha aconseguitl'aprovació del Pla de Remodelació delspisos del Patronat Municípal, afectatsgreument d'aluminosi i carbonatació.

Aprofitant aquesta remodelació d'un terç(900) dels habitatges, els velns s'hanplantejat uns objectius més amplispromoure la renovació general del barri,definint els problemes urbanístics que téen l'actualitat i plantejant-se com hauriade ser en el futur. I tot això d'una maneraoberta i participativa, implicant en elprocés, a més d'un gran nombre de velns,tot un seguit de tècnics, empreses,moviments socials i diferentsdepartaments de l'Administració.

La proposta per una Trinitat Nova del futurés la d'un barri sostenible i amb atractiusper a la resta de la ciutat, i aquí juga unpaper importantíssim la recuperació de lapart de la serra de Collserola que llindaamb el barri.Avui aquesta zona està totalmentdegradada, sense arbres, travessada pertorres d'alta tensió, plena de runa iescombraries, sotmesa a tota mena devandalismes que provoquen incendisfreqüents.

Res que s'assembli, ni de lluny, al Parc quehauria de ser.

Els ulls de la Trinitat Nova miren a Collserola

A la Trinitat Nova funciona des de fa tresanys el Pla de Desenvolupament Social iComunitari, l'objectiu general del qual ésdinamitzar el teixit associatiu idesenvolupar el territori a nivell social,econòmic i urbanístic.

Des de l'Associació de Vel'ns s'impulsa larecuperació d'aquest espai verd per albarri i per a tota la ciutat, i s'intentaaconseguir que la Trinitat Nova sigui unaporta oberta al Parc de Collserola, fent

Butlletí del Parcde Collserolanúm. 48. Juny2000 5

Primer Consell consultiu: Crònica de la reunió pas a pasPer tal de contextualitzar la reunió delConsell Consultiu farem cinc cèntims delquè és el Consell, com es constitueix i quiel forma.

EI Consell Consultiu es configura coml'òrgan de participació del Consorci delParc de Collserola, al costat dels òrgansde govern i d'administració. Amb unmarcat caràcter consultiu, aquest òrgans'integra pels diferents sectors de lasocietat. L'Assemblea General delConsorci, en la seva sessió de data 22 denovembre de 1999, va aprovarinicialment el reglament del ConsellConsultiu - els Estatuts-. Aquestaaprovació esdevingué definitiva en data27 de gener de 2000, atès quetranscorregué el període d'informaciópública sense que es presentés capal·legació.

Per a la selecció dels representants delssectors integrants del Consell Consultiu,s'elaborà un cens el més ampli possibled'entitats legalment constituïdes, ambles dades facilitades pels membres delConsorci i les organitzacions respectivesdels diferents sectors. A partir d'aquestcens el director gerent del Consorci vaproposar a les diferents entitatsintegrar-se al Consell Consultiu.Aquelles entitats que van manifestar elseu interès foren proposades com acandidates a la Comissió Executiva, queal seu torn ho elevà a l'AssembleaGeneral, de tal manera que en la sevasessió de 5 d'abril de 2000 s'aprovà lacomposició de l'esmentat òrganparticipatiu.

Així arribà la primera reunió del Consell.S'inicià amb el nomenament delvicepresident del Consell, que va recaureen el Sr. Ramon Terricabras, Gerent delsConsorcis del Parc de Foix, del Parc Agraridel Saix LLobregat, de la Serra de Marina ide l'Espai Natural delies Guilleries­Savassona,integrats, també a l'AnellaVerda.

La reunió a partir d'aquest moment vaserpresidida per Marià Martí, President delConsell Consultiu com a director-gerentdel Consorci del Parc de Collserola,Francesc Sartoll, Secretari delegat de laDiputació de Barcelona, i RamonTerricabras, vice-president. Hi van assistir42 membres dels 54 convocats. Lesreunions del Consell són de caràcterpúblic de manera que hi van assistir,també, representants d'altres entitats quesense vot podien expressar les sevesopinions ..

Un cop es va exposar la memòriad'actuacions del Consorci del Parc deCollserola al 1999, es va passar a tractaraltres temes d'interès com ara laprevenció d'incendis, la nova Llei del Sòl, iel Túnel d'Horta, tema aquest darrer queva concentrar la major part de la sessió.

Diversos membres i assistents van

expressar lesseves opinions sobre aquestainfrastructura, generant un debat que vaconcloure amb el posiciona ment delConsell Consultiu respecte d'aquest tema.Així es va acordar per unanimitat lasegüent proposta:

Elevar als òrgans de govern del Par~:

Comissió Executiva i Assemblea delConsorci del Parc de Collserola, elsegüent acord:

Amb l'objectiu de garantir la conservacióde l'espai natural de Collserola el Consell.

7. s'oposa al traçat del Túnel d'Hortaproposat pel Pla General Metropolità(PGM) i als projectes de traçat que hananat sortint successivament als mitjans decomunicació.2. reclama que tota la informació existental respecte estigui a la disposició delConsell Consultiu.3. demana el.dret a participar en totes lesdiscussions i reunions vinculades alProjecte del Túnel d'Horta.

També els membres del Consell van ferpalès que en la composició d'aquest no hiha representants polítics de manera queles decisions es prenen en altres òrgansdesvinculats del Consell Consultiu, aquestfet va generar la demanda de realitzaruna reunió compartida amb la ComissióExecutiva del Consorci.

La reunió va finalitzar amb l'esbós de lesactuacions previstes al Parc per al presentany.

6 Butlletí del Parc de Collserola núm. 48. Juny 2000

L'Anella Verda: EI Parc Agrari del Baix Llobregat

La comarca del Baix Llobregat ocupa unaposició central dins la regió metropolitanade Barcelona. AI sud d'aquesta comarca,inserides en la primera coronametropolitana que envolta Barcelona, hiha les planes al·luvials del delta i de la vallbaixa del riu Llobregat

Aquest territori de tradicional riquesaagrícola forma part de catorzeajuntaments que sumen 730.000habitants, el 18 % dels quatre milionsque viuen a la regió metropolitana deBarcelona.

L'espai agrari integrat per les zonesagrícoles, el riu i els espais naturals onaturalitzats, es veu obligat a cohabitaramb una extensa superfície urbanitzada,amb la pressió humana i els efectesambientals que aixó comporta.

Les àrees actualment cultivades ocupenaproximadament 3.500 ha, de les quals2.700 han estat qualificades com aagrícoles pel Pla General Metropolità. Elscultius dominants són les hortalisses(cultivades preferentment al delta) i elsarbres fruiters (cultivats preferentment ala vall baixa)

Aquest espai agrari realitza unes funcionspositives de tipus mediamb-iental (pulmóverd, equilibri territorial, generador depaisatge', et,c), econòmic (està ocupat perexplotacions agrícoles que desenvolupenuna activitat econòmica) i cultural (ambriquesa patrimonial, tant arquitectònica

com infrastructural: camins, canals, etc.) isocial (com a lloc d'ocupació de moltspagesos a temps parcial, i d'esbarjo delsciutadans en les zones naturalitzades).

L'agricultura del delta i de la vall baixa ésperiurbana, és a dir, una agricultura queestà condicionada per un entorn urbà queexerceix sobre ella uns impactes quelimiten la seva viabilitat econòmica.

EI programa europeu L1FEcom aorigen del Parc Agrari

L'any 1996, la Diputació de Barcelona, elConsell Comarcal del Baix Llobregat i laUnió de Pagesos de Catalunya, decidiren

acollir-se al programa europeu L1FEambl'objectiu de confeccionar unes bases degestió de la zona agrícola. Naixia el ParcAgrari del Baix Llobregat amb elsobjectius genèrics de:

1. Preservar l'espai agrari de la vall baixa iel delta del Llobregat previst com a tal alPla General Metropolità.2. Promoure el desenvolupamenteconòmic del territori agrari i de lesexplotacions agrícoles en particular.3. Conservar i difondre els valorsambientals i culturals del territori.

Ésevident que un projecte d'aquestescaracterístiques i en aquest territori hacomportat la participació de tots elsagents que hi són presents. De maneraparticularment activa, hi han participat lesadministracions locals (Diputació, iAJuntaments), el Consell Comarcal i elspagesos, aquests mitjançant la sevaorganització sindical més representativa iamb la participació de les cooperatives

Les actuacions del Parc Agrari del BaixLlobregat es regeixen fonamentalmentper les directrius que estableix el Pla deGestió i Desenvolupament, que recull unseguit de mesures estructurals per a lapromoció econòmica i social de l'espaiagrari de la vall baixa i el delta, i pel PlaEspecial, figura urbanística confeccionadaper tal de regular els usos del territori ipoder-hi aplicar les propostes del pla dedesenvolupament que ho requereixen.

L'any 1998 es constituí el Consorci delParc Agrari del Baix Llobregat per talde gestionar el Parc Agrari del BaixLlobregat

~~I)'lr(' \~Iali l 'lI' . I I 11(",d('1 Bai, _() _

Butlletí del Parcde Collserolanúm. 48. Juny2000 7

Arranjament de l'àrea d'estada de La Salut del Papiol

La Salut del Papiol, és un dels indrets deCollserola amb fort caràcter popular Laprincipal atracció és una bella ermitaromànica situada als peus del PuigMadrona, la rodeja un dens alzinar ambpins, i des del cim del Puig Madrona(336 m) és pot gaudir d'una de les millorsvistes de la serra de Collserola.

Aquesta àrea és molt freqüentada, tantpels véns de Valldoreix com pels delPapiol, d'on pren el seu nom. Per això desdel Consorci s'ha dut a terme l'adequaciód'aquest espai per tal de configurar unanova àrea d'estada dotada de les mínimesinfrastructures.

L'arranjament realitzat ha constat delssegüents punts:

1. Arranjament de talussos2. Col·locació de pilons per tal d'impedirl'accés als vehicles3. Instal·lació de taules i bancs, en unazona allunyada de l'ermita4. Col·locació de papereres5. Senyalització de l'entorn

Donat que en aquesta àrea no hi haaigua, cal ser previsors i portar-la. Tampocestà previst installar-hi barbacoes, per tantno s'hi pot fer foc del 15 de març allSd'octubre, de manera que cal dur elmenjar fet

A la zona hi ha senyalitzades 3 passejadesque permeten conèixer l'entorn. Und'aquests itineraris passa pel Papiol, demanera que es pot accedir a la Salut, apeu des d'aquesta població seguintl'itinerari. Des de Valldoreix, cal seguir elcamí de Can Monmany i continuar fins al'ermita. Ambdós estan senyalitzats pelParc. Tot i que des del Consorci esrecomana l'anada a peu a l'indret, esproposa com a àrea d'aparcament lesvores del camí de l'ermita a Valldoreix.

Voluntaris per un diaEI passat dia 26 d'abril, el Parc deCollserola va comptar amb uns voluntarisben especials: 92 treballadors del'empresa NOVARTIS, que es van fercàrrec de la neteja de la roureda de la vallde Can Merlès (Sant Just Desvern)

L'activitat formava part de les accions quel'esmentada empresa va organitzar endiferents llocs de l'àrea metropolitana percelebrar el "Dia NOVARTIS de participacióa la comunitat".

Elsvoluntaris van treballar tutelats iassessorats per tres monitors del Parc, i es

va recollir una important quantitat dedeixalles que es van classificar segons lespossibilitats de reciclatge. Cal esmentarque l'empresa NOVARTIS es va fer càrrecd'aportar tot el material necessari per al'acció (bosses, guants, tisores de podar,sacs, dalles, cabassos, etc.), el qual uncop finalitzada la neteja es va donar alConsorci.

Iniciatives com aquesta seran semprebenvingudes al Parc.

8 Butlletí del Parc de Collserola núm. 48. Juny 2000

Ajut a la fauna salvatge:Amb el lema CAM'p per la fauna, la Caja de Ahorros del Mediterraneo patrocina, enguany, tres dels estudis de recerca mésemblemàtics del Parc de Collserola. Però, per què la recerca esdevé tant important?

La recerca, com a eina de gestió per almanteniment i la consolidació de lespoblacions animals al Parc, fa possible lavida salvatge en un espai tan especial. És,també, una de les línies clau en quètreballa el Consorci del Parc de Collserola,i és, també, al mateix temps, un delsprincipals reclams per fer comprensible larealitat del Parc als ciutadans.

Dues espècies emblemàtiques i un mónpoc conegut per a tres estudis de recerca

La geneta:La geneta reuneix les característiquesnecessàries per ser objecte d'un estudimultidisciplinari per les següents raons:1. Com a carnívor i depredador, és unbon indicador de l'índex de naturalitat delmedi; en especial, és un bon indicadorambiental dels ecosistemes forestals. EIseu coneixement configurarà un eina degestió del medi natural al Parc.2. Té un fort potencial divulgador. AI seuvoltant ja es desenvolupen uns quantsprogrames d'educació ambiental.3. Es un animal escàs i poc conegut quepot esdevenir emblemàtic de Collserola.

A partir de diferents mètodes d'estudi,s'obtindran les dades que han depermetre una millor gestió del medinatural al Parc. Aquests mètodes són elssegüents:

* Trampeig fotogràfic per a laidentificació dels individus a partir de lestaques: al Parc s'ha dut a terme unaexperiència pionera al món d'aquestatècnica amb genetes.* Seguiment amb radiotracking captura,marcatge amb collars radioemissors,seguiment diari (nit i dia) per alconeixement dels costums de l'espècie ide com es distribueix pel Parc.* Estudi de l'alimentació a partir del'anàlisi dels excrements.

EI senglar:L'objecte d'aquest estudi és conèixerl'estat de la població de senglars al Parc,localitzar els àmbits més idonis per al seudesenvolupament i, a partir de l'estimaciódel nombre d'individus poder millorar-nela seva gestió.

L'estudi es distribueix en tres fases1. Seguiments nocturns a peu i en vehicleper tot l'àmbit del Parc, amb l'objecte deconèixer els costums dels senglars i elsusos que fan dels diferents hàbitats.2. Seguiments localitzats en parcel·les deles restes i rastres de senglar ambl'objecte de conèixer-ne els costums i elsusos que fan dels diferents hàbitats.3 Seguiment de les batudes que autoritzila Generalitat.

..."....•...+ ne I I ...•,..o~,t"",.

Estudi dels ropalòcers (papallonesdiürnes): Des de fa uns quants anys, elParc de Collserola participa en elprograma Butterfly Monitoring Scheme,una iniciativa europea que coordina elsdiferents estudis sobre ropalòcers que es

duen a terme en diversos pa·lsoseuropeusamb l'aplicació d'unes metodologiescomunes.Les papallones diürnes es consideren unsbons indicadors ambientals. EI seguimentconjunt d'aquest grup permetrà conèixerles tendències en funció dels canvismedioambientals del Parc de Collserola

Estudi dels ortòpters (saltamartins illagostes)Recentment ha sortit publicat l'estudi ques'ha fet al Parc de Collserola sobreaquests insectes, en el qual es fa constarla important presència d'aquestesespècies i el paper que Juguen en laconservació de determinats paisatges.EIseu coneixement contribueix a tasquestan importants com la idoneltat de lapastura al Parc.

Butlletí del Parcde Collserolanúm. 48. Juny 2000 9

Voluntaris del Parc:col·laborar tot netejantLes deixalles al medi natural, són unelement molt present; Massa present,potser hauríem de dir ElsVoluntaris hotenen clar, com tothom que recorreregularment la serra,. En el seu treballmensual, ja sigui fent guiatge de visitants,Ja sigui fent treballs de camp, es trobentot sovint amb aquesta presència, sempremolesta per ínfima que sigui Difícilmenttrobaràs algun Voluntari que no te'n parli.

És normal que un grup sensible alsproblemes de l'entorn, que aprecia laSerra I els seus valors, demostri el seumalestar cada vegada que troba deixallesI no només pel mal que puguin fer almedi, sinó per la manca de sensibilitat,sentit comú i re~pecte que demostren elsqui les llencen. Es normal doncs, que dinsl'organització de Voluntaris hi hagipersones que vulguin col·laborar anetejar el Parc

Vegem els comentaris que ens fandesprés de les neteges fetes en una zonaperiurbana els darrers octubre i febrer

En aquest espai detecten com aproblemes: " ... l'ús de torrenteres comabocadors la persistència dels caçadors,. l'ús de la zona per fer canvis d'oli, .

a més del tipic llançament de brossa avores de camins; fenomen acumulatiu ales clarianes i torrenteres dels costats. "

L'anàlisi que fan d'aquests problemes éscontundent "En el cas de les torrenteres,la primera cosa que s'aprecia es un granimpacte visual donant una imatgedesoladora, de maltractament i dedegradació del paisatge. "

Respecte als caçadors ens recorden eldoble impacte/risc que representa la sevaactivitat el perill evident al ser una zonade passejada i "el conegut fenomen de laplumbosi, contaminació per plom delsperdigons, del que en proposen fer unestudi per si hi ha algun impactesignificatiu tant a la ingesta de les auscom al terra. "

EI fet de detectar nombrosos abocamentsi canvis d'oli els fa pensar i reflexionarsobre la quantitat de restes d'oli mineralque s'ha abocat i ha contaminat els sòls.Finalment en relació a l'abocament de

deixalles remarquen l'important impactepaisatgístic a més de la possiblecontaminació química degut a algunesrestes trobades o els riscos mecànics pera la fauna.

Independentment de la novetat de lesapreciacions que fan o de l'encert de lesseves propostes, es desitjable i bo per atothom (Parc, veïns o usuaris) saber quehi ha persones atentes a aquest problemai que ens demanen a tots una resposta.Però encara és mes desitjable saber quehi ha persones que netegen ambentusiasme i ganes compensant lafacilitat amb la que altres embruten.Vaja, que aquestes persones ens mostrenl'altra cara de la moneda

Potser caldria, com ells diuen, posarrètols que anunciessin Aquest espai l'hannetejat uns Voluntaris. En el fons noseria altra cosa que dir: cap espai comaquest hauria d'ésser embrutat perinconscients, un pensament que moltstenim al cap.

10 Butlletí del Parcde Collserolanúm. 48. Juny 2000

Els Treballs de Recerca al BatxilleratUna nova línia de treball dins del programa del Centre d'Educació Ambiental Mas Pins

Entre les moltes novetats que ha portatl'última reforma del sistema educatiu, hi hael Treball de Recercaque han de realitzarels alumnes durant el Batxillerat. Cadaalumne té un professor tutor que l'orienta iassessoradurant la recerca.

Ésen aquest context on, el curs passat alCentre d'Educació Ambiental de Mas Pins,sorgeix la idea de constituir un grup detreball amb professors de secundària, ambla finalitat de desenvolupar conjuntamentun tema d'interès comú. Així per unabanda, es pot donar resposta a moltes deles demandes de col·laboració que esreben, i per una altra, es facilita l'accés a lainformació de què disposen els ServeisTècnics del Parc.

EItema de treball proposat va ser EI foc,

element modelador del paisatge. Es vafer un recull exhaustiu d'informacIó,bibliografia i metodologia de treball per apossibles recerques al voltant del tema desdels aspectes geogràfics de situació iidentificació de les zones cremades, a les

característiques de la vegetació i la faunade la zona, passant per la capacitat deregeneració, el risc potencial d'incendi, etc.,

fins als aspectes relacionàts amb la gestió iús de les zones forestals.

Tots els professors vam valorar moltpositivament la feina realitzada i l'intercanvid'experiències que va representar. Peratots ha estat una experiència enriquidora,no tan sols per la feina feta sinó també perl'intercanvi que va suposar entre elsparticipants.

Com a resultat, aquest curs, un total de24 alumnes, de cinc poblacions diferents,

han realitzat 7 treballs de recercarelacionats amb la problemàtica delsincendis forestals. Va semblar interessantque tinguessin l'oportunitat de conèixer

els treballs realitzats pels altres. Per aquestmotiu, ens vam reunir el dia 28 d'abril, a lasala d'actes del Centre d'Informació delParc. Cada grup va fer la presentació delseu treball i, posteriorment, es va establirun interessant debat entre tots elsassistents del que destaquem, perinesperada, la demostració que van fer elsalumnes de l'adquisició d'un llenguatgecientífic comú.

Finalment, en nom del Consorci del ParcdeCollserola es va fer lliurament d'un petitrecordatori a tots els participants Un copmés, agrair molt sincerament l'esforç quevan fer professors i alumnes perquè lajornada fos un èxit.

Per últim, us animem a participar en el grupde treball a tots els que estigueuinteressats. EItema que ara tenim entremans són Els líquens i el seu paperbioindicador, pel que comptarem amb lacol·laboració del Departament deBotànica de la UB.

Nova col·lecció de fitxes d'ocells,Darrerament s'ha publicat la collecció defitxes Ocells de Collserola 2. Aquestaedició es suma a la línia de publicacionsde fitxes d'identificació, tant de plantescom d'ocells, iniciada l'any 1991.

Lescolleccions de fitxes d'identificació vannéixer com a recurs didàctic de lesactivitats d'educació ambiental que esrealitzen amb escolars al Parc deCollserola, veient-se més endavant l'interésde fer-ne una públicació d'ús general.

Concretament, aquest nou JOcde fitxesés un recurs fonamental per a lesanomenades Investigacions faunístiques,que es porten a terme al Centre

d'Educació Ambiental Mas Pins. De fetperò, s'utilitzaran com a suport en totesles activitats relacionades amb elconeixement de la fauna.

Les fitxes Ocells de Collserola 2, com lesanteriors, inclouen 23 espècies de les quese'n descriuen l'hàbitat que ocupen, eltipus d'alimentació, els sons quevocalitzen i els indrets on es troben aCollserola.

Fins ara doncs, els títols publicats són:Plantes de Collserola 7 i 2 (Elsarbres,arbusts i lianes més freqüents) iOcells de Collserola 7 i 2 (Elsocells mésfreqüents) ..

,[::111:1:1101['"

Noticiari

A~ •••• J..-. '¡.: IIIIl

* EI passat mes d'abril es va atorgar el1r. Premi Europeu de Paisatge RosaBarba, que concedeix la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC) Un dels14 projectes finalistes és el presentatpels Serveis tècnics del Consorci del Parcde Collserola "Camins de Collserola". EIprimer premi el va obtenir la reconversiód'una zona industrial a Duisburg(Alemanya).

Rosa Barba (1948-2000) va serl'arquitecta que va fer possible latitulació de paisatgista a Espanya.Aquesta especialitat, reconeguda desd'antic a la major part d'universitatseuropees i nord-americanes, combinaestudis de diverses disciplinesarquitectura, belles arts, jardineria, etc.

EI Parc i l'escola de disseny i art EINAcol·laboren

. EI28 d'abril es va signar el conveni decol·laboració entre l'escola de disseny i artEINA i el Consorci del Parc de Collserola.Aquest conveni té per objecte establir unavia de col·laboració entre les dues entitatstant pel que fa a la realització d'activitatsadreçades al sector universitari, en formade cursos d'art a la natura, etc.,

proposades des de l'escola, com per lesadreçades al públic en generalproposades pel Parc. Així, a grans trets, elConsorci del Parc de Collserola escompromet a donar suport iassessorament en temes naturalístics ipaisatgístics a l'escola. De la mateixamanera l'escola assessorarà al Consorci enquant al disseny de les publicacions omaterials gràfics que es derivin del'esmentada col·laboració

Novetats al web del Parc: Varen signar el conveni el Sr. Albert Ràfols-Casamada, president de la Fundació E/NA i elvicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola, Sr. Ramon Lopez Lozano.

- Nova adreça:

http://parccollserola.amb.es

- Els resums de les comunicacionspresentades a les "I Jornades deRecerca sobre els sistemes naturals deCollserola" .

- La consulta "on-line" del fonsdocumental del Centre de Recursos.

- Actualització de les dades sobre elsincendis.

Nou programa d'activitats per alproper curs 2000-2001

Ja tenim a la vostra disposició el noucatàleg "EI curs al Parc" amb l'oferta deles diferents activitats per al nou curs2000-2001 Aquestes activi.tatss'emmarquen en el projecte educatiu delParc i es duen a terme en els equipamentsque aquest te a la serra: Centred'informació i centres d'educacióambiental Can Coll i Mas Pins.

12 Butlletí del Parc de Coltserola núm. 48. Juny 2000

I

J-

giscosa'

lORREDECOI1SEROIA~

~~:'~;:ïr~•.:,

!:aj\gbar

SONY-~I~SERVEISFUNERA~ISW DE BARCELONA, SA

amb la col·laboració de:

Auditex: ret 9l "8' (,042,llS+ 9 < 481 O 42

Informacio tra'1sport públic r~ 10

Guàrdia Urbana: l ( ( '0'12Esplugues: 93 371 3350, Sant Just93473 10 92, Sa"' Fel u: 93 666 0400,Molins de Rel. 93 668 88 66, EI Papiol936685661, Sent Cuga 9358922 88,Cerdanyola 93 6e,1 20 l)0, Montcada93575 1400

Bombers:Generalitat 085Barcelo la {80

ServeisÀrees de pícnic. S, te Ce.l d Olorda936689665 (d 'pere', ,ancat) Can Coll935806986 (d'arts tar cat) Santa Mar'de Vallvidera 932 802 649 Ld Salut deS,lnt FeliU 936 852 6' 8 d mar:s tancat)

EquipamentsCentre d'Informació I seu dels Serveis

Tec 'cs Ctra de l'Església, 92r t, v'a Iv'drera· Sant Cugat, k 4 Il.R( / K .elona el. 93 280 35 52

Ad t'S Fr ¡( baixador de VallvldrellrlO al ada dia de 9,30 a 5 hE- a pCOI serola@ar'bes

Mas Pins, Cpme d'EducacIó Amb> ntaj Mi li 'lS de Rel a Vallvidrer' Kl'l 8

, Be rrele na Tel 9'< 406 qs 60Felr pr, lrr e vIsites escole'(Secundària) concertadesAie masplns@bcn,servlcom.es

Can Coll, Cen+re d'Educac;ó Ambren'al,Feiners VI~,te' escolars (Intantl Pr' v àriae[li" er adeso Tel 93 69) 03 9' +est,u:Obl rt dl q 30 e '4,30 1, VI'ITe', g de,

vol, t r'Centre de Documentació i RecursosEducatius t" q:¡ 692 29 6~tr (frrJarV'll, d ~to tl Km 2 C't2QC

Jo ve l {t" \ alie',AI ( ,I {"¡t'l" vlee 1

Plou i fa solDades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)Període

TMATMTTmTmaPPA

Febrer 2000

19,4-14,811,4-8,05,4-1,136,1

Febrer 1914-1991

26,4-13,610,98,2-2,666,872,7

Març 2000

23,216,4-12,68,72,4-47,583,6--

------- ---

Març 1914-199120,0 '10,68,05,3-6,251,0126,2

Abril 2000

24,617,213,4-9,53,680,0163,6

Abril 1914-1991

20,99,97,14,3-7,235,0176,9

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperaturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (11m2) PA Precipitació acumulada des de l' 1 de gener