seqüència batxillerat definitiva urtzi sònia
DESCRIPTION
Tema evolució- Evidències de l'evolució- Teories de l'evolució: darwinisme i lamarckisme- Origen de variabilitat genètica- Mecanismes d'evolució-Teoria sintètica evolució- EspeciacióTRANSCRIPT
-
INS MIL I FONTANALS
SEQNCIA DIDCTICA 2n de BATXILLERAT: EVOLUCI
Curs 2014-2015
Autors: Urtzi Muoz i Snia Suer
15/02/2015
Tutor: Marcel Costa Mentora: Maria Selles
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
1
NDEX
1. Presentaci
2. Continguts
3. Objectius daprenentatge
4. Desenvolupament de competncies
4.1. Competncies bsiques
4.2. Competncies especfiques de la matria
5. Context
5.1. Context daprenentatge
5.2. Contextos daplicaci
6. Seqncia dactivitats
6.1. Sessi 1: Traient les idees prvies. Darwinisme i Lamarckisme. Evidncies de
levoluci.
6.1.1. Descripci i desenvolupament
6.1.2. Gesti daula
6.1.3. Materials i recursos alumnat
6.2. Sessi 2: Fonts de variabilitat gentica
6.2.1. Descripci i desenvolupament
6.2.2. Gesti daula
6.2.3. Materials i recursos alumnat
6.3. Sessi 3: Mecanismes devoluci
6.3.1. Descripci i desenvolupament
6.3.2. Gesti daula
6.3.3. Materials i recursos alumnat
6.4. Sessi 4: Construcci de la teoria neodarwinista. Activitat Metacognici.
6.4.1. Descripci i desenvolupament
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
2
6.4.2. Gesti de laula
6.4.3. Materials i recursos de lalumnat
6.5. Sessi 5: Aplicaci de conceptes. Exercicis selectivitat
6.5.1. Descripci i desenvolupament
6.5.2. Gesti de laula
6.5.3. Materials i recursos de lalumnat
7. Criteris generals datenci a la diversitat
8. Avaluaci
9. Connexi amb altres matries
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
3
1. Presentaci
La seqncia didctica que hem dissenyat pels alumnes de 2n de batxillerat est dedicada a
treballar part dels conceptes devoluci i de les competncies que apareixen al currculum .
Lobjectiu global de la seqncia didctica s aconseguir que els alumnes spiguen aplicar els
coneixements sobre evoluci per a resoldre i donar explicaci a fenmens naturals. Aquest
objectiu es perseguir a travs dactivitats que permetin introduir conceptes devoluci i alhora
treballar algunes de les competncies bsiques i cientfiques. Tamb es busca que els alumnes
desenvolupin una actitud cientfica, s a dir, crtica i indagativa ; i que tinguin la capacitat de
debatre i argumentar les idees prpies o alienes amb respecte i tolerncia.
Les activitats que sutilitzen per a perseguir aquests objectius estan contextualitzades. Al llarg
daquesta seqncia sutilitzen diversos contextos tant daprenentatge com daplicaci. El
context principal daprenentatge s la diversitat en els gossos. Els altres que sutilitzen sn les
sargantanes de les Illes Balear i el cas de les ratites. Finalment els contextos daplicaci i
avaluaci shan extret dexercicis de la selectivitat i tracten de la resistncia als antibitics i la
major capacitat de transportar oxigen dels tibetans i atletes dlit.
Les dificultats ms rellevants que probablement trobarem a laula seran lajust al temps en
algunes activitats i la regularitzaci del debat. La primera de les dificultats la podrem superar
mitjanant la programaci del temps, ja que tota la seqncia presenta el timing. El fet que el
debat sigui avaluable afavorir la preparaci i la regulaci daquest, tamb ho far la rbrica
davaluaci i la pauta per a preparar-se el debat que es donar als alumnes a la sessi anterior.
Com que dins de la seqncia didctica es desenvolupar un cicling de recerca acci que busca
fomentar lesperit crtic de lalumne a laula, es treballa de manera que els alumnes hagin de fer
recerca dinformaci de manera crtica, aportar coneixements argumentant-los i posar en dubte
el que diuen els companys i el professor. Daltra banda es pretn treballar des duna concepci
constructivista del procs ensenyament-aprenentatge tot dissenyant situacions problemes que
suposin oportunitats daprenentatge i de modificar el coneixement ja existent.
La seqncia didctica savaluar de manera sumativa i formativa en tres tasques davaluaci on
savaluen coneixement i competncies. En el primer daquests exercicis lalumne realitza una
reflexi sobre laprenentatge realitzat. En la segona un debat facilitat per un document guia de
preparaci. I en la ltima els alumnes hauran de fer una petita exposici sobre la resoluci dun
exercici contextualitzat de selectivitat. Aquesta exposici ser el producte final de la seqncia i
savaluar en format de coavaluaci amb lajuda de rbriques.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
4
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
5
2. Continguts
- Plantejament i discussi de levoluci com un fet i les seves evidncies.
- Revisi dels antecedents histrics: lamarckisme i darwinisme
- Fonts de variabilitat gentica: mutaci i recombinaci gentica
- Identificaci i anlisi dels mecanismes d'evoluci: selecci natural, flux gnic i deriva
gnica i aplicaci daquests mecanismes a la interpretaci dels diversos mecanismes
despeciaci.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
6
3. Objectius daprenentatge
Objectiu final
Aplicar coneixements evolutius per a donar explicaci a fenmens naturals.
Objectius especfics
Objectius actitudinals:
1. Debatre i argumentar les idees prpies tot respectant la diversitat dopinions.
2. Utilitzar amb propietat la terminologia biolgica durant la comunicaci en diferents
contextos.
3. Construir un esperit cientfic amb actitud indagativa i crtica.
Objectius conceptuals:
4. Explicar les caracterstiques i diferncies del lamarckisme i el darwinisme.
5. Identificar i reconixer les evidncies evolutives. Relacionar lestructura i el
funcionament dels ssers vius com a resultat de levoluci.
6. Justificar la variabilitat gentica a travs de la mutaci i la recombinaci gentica.
7. Descriure els mecanismes evolutius i despeciaci a travs dels conceptes de selecci
natural, flux gentic i deriva gnica.
8. Explicitar la teoria sinttica moderna de levoluci, neodarwinisme.
9. Aplicar en contextos diversos els conceptes evolutius per a donar explicaci a diferents
situacions.
10. Comprendre lexplicaci que proposa la teoria sinttica de levoluci a la diversitat
dels ssers vius.
Objectius procedimentals:
11. Aplicar estratgies dinvestigaci cientfica: formulaci dhiptesis, cerca dinformaci i
elaboraci destratgies de resoluci.
12. Utilitzar les TIC per a buscar informaci contrastada i el mxim de rigorosa .
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
7
4. Desenvolupament de competncies
4.1 Competncies bsiques
Competncia comunicativa: Hauran de expressar les seves idees tant oralment com per
escrit, en mltiples suports en varietat de contextos i finalitats (debat, resoluci i
exposici de casos, completar fitxes).
Competncia en gesti i tractament de la informaci i digital: Desenvolupament de
lhabilitat per a trobar informaci, contrastar-la, seleccionar i utilitzar-la per a resoldre
diverses situacions mitjanant diversos suports (evidncies devoluci, drive).
Competncia en recerca: Capacitat de elaborar hiptesis i a partir dels coneixements
adquirits durant les sessions anteriors i recursos dinformaci, intentar donar respostes
a preguntes o per resoldre problemes rellevants (evidencies devoluci, resoluci de
casos i debat sobre teories de levoluci).
Competncia personal i interpersonal: Treballar cooperativament per aprendre i
adonar-se de les seves capacitats i destreses i les dels altres per permetre
lautoconeixement i el coneixement dels altres (treball individual omplint fitxes i durant
els debats, treball en parelles en evidencies devoluci, treball en grup per resoldre
casos).
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: Adonar-se de la significativitat
dels conceptes terics i les tasques acadmiques per entendre el mn en el que viuen.
Assolir la capacitat de actuar de manera tica tant a la societat de la que seran part com
amb la natura (transversalment al llarg de tota la seqncia, especialment quan es tracta
la selecci artificial i natural).
4.2 Competncies especfiques de la matria
La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia: Co-construcci del
coneixement cientfic. Han de comprendre que la cincia es distingeix daltres formes de
coneixement per lelaboraci de models, per ls de mtodes emprics, darguments
lgics i de lescepticisme com a actitud, per contrastar les hiptesis i validar les teories i
models proposats. Hauran darribar a les millors explicacions possibles sobre el mn
amb el que interactuen. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i canviat si
es troben noves evidncies que no encaixen en les teories vigents. Adonar-se de la
importncia dels consensos cientfics i de comunicar els coneixements adquirits o
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
8
descoberts mitjanant la recerca (indagaci devidencies cientfiques, debat, estudi del
neodarwinisme).
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
9
5. Context
5.1 Context daprenentatge
Es parteix duna fitxa amb una conversa al whatsapp sobre lorigen del color i del pelatge
del gos duna de les participants. Aix, es vol generar una petita discussi mitjanant el
qual es treballaran les idees prvies i es podran introduir els continguts i treballar les
competncia que volem desenvolupar. Tot i que la introducci es centre en els gossos, al
llarg de la seqncia didctica es treballa el context de les sargantanes de les Illes
Balears, per tant, el contextos busquen que sentengui levoluci i la variabilitat com un
fenomen global.
5.2 Context daplicaci
Sessi 1: Sutilitza una polmica al whatsapp en el que es parla sobre la llargada i el color
del cabell dun gos segons on viu, per explorar les idees prvies sobre evoluci i
variabilitat que tenen els alumnes. Es fa servir aquest context perqu trobem que toca la
vida quotidiana dels alumnes mitjanant una aplicaci de mbil que utilitzen diriament
i els gossos son animals molt habituals al seu voltant.
Sessi 2: Sutilitza la imatge duna famlia de gossos en el que cada individu s diferent i
es condueix a una reflexi sobre lorigen de la variabilitat fenotpica en els ssers vius.
Per intentar tendir a una sntesi de tots els conceptes donants fins aquest moment
sintrodueix el context del llop com antecessor de totes les races de gos.
Sessi 3: Es planteja com va afectar la historia geolgica del Mediterrani a les
sargantanes de les Illes Balears. Com que estem a un pas mediterrani, trobem que pot
ser molt proper als alumnes i una eina de conixer el territori on viuen.
Sessi 4: Es fan servir dos contextos diferents per una mateixa finalitat. Utilitzant
imatges, un representen les diferents races de gossos i laltre les diferents espcies de
rates per plantejar un mateix problema (Qu vol dir evolucionar des dun punt de vista
biolgic?) i que mitjanant un circuit dialgic complex sarribi a concloure entre tots la
teoria sinttica moderna sobre evoluci.
Sessi 5: Els contextos dels diferents casos sn extrets dels exmens de selectivitat, han
estat seleccionats aquells que pensem que poden ser significatius pels alumnes i els
considerem tils pel desenvolupament de competncies (interpretaci de dades).
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
10
6. Seqncia dactivitats
6.1 Sessi 1: Traient les idees prvies. Darwinisme i Lamarckisme. Evidncies de
levoluci.
6.1.1 Descripci i desenvolupament
Es comena la seqncia didctica presentant el que sespera dels alumnes i els criteris
davaluaci, donant-los-hi una taula dels continguts i competncies que volem que assoleixin i
una rbrica davaluaci que farem servir.
Tot seguit es reparteix el material on hi ha el context daprenentatge acompanyat duna srie de
preguntes que pretenen extreure les idees prvies. La conversa de whatsapp busca aproximar el
tema de levoluci als alumnes i iniciar una discussi sobre lorigen de les diferncies entre els
fenotips dels gossos.
A continuaci es comenten les preguntes en veu alta i sinicia una discussi entre els alumnes
sobre el que pensen per a donar explicaci a les diferncies entre un gos i un altre. El docent
tindr un rol noms de guia, moderador i estimulador de la discussi. s a dir, el professor
enriqueix la discussi fent deco, repetint amb paraules similars el que han diuen els alumnes ,i
si s necessari de manera resumida i ms clara. Les idees prpies duna visi Lamarckista del
fenomen sanotaran a una banda de la pissarra mentre que les idees ms darwinistes
sapuntaran a una altra columna. Una vegada comentades les opinions el professor recull el full
de preguntes que acompanya el context tot indicant que lutilitzarem ms endavant, dient als
alumnes que no s avaluable.
Desprs a travs del dileg socrtic els alumnes completaran les caracterstiques de la teoria
Darwinistes de levoluci i el professors clarificar i concretar de manera expositiva el que
pensava Lamarck, ja que durant la discussi hauran sortit idees prvies lamarckistes per part
dels alumnes.
A la segona part de la sessi es planteja als alumnes la pregunta Quines proves podem trobar
per demostrar que els ssers vius evolucionen? mitjanant la qual sespera que sorgeixin
algunes evidncies dels coneixements dels propis alumnes com per exemple: paleantolgiques
(fssils) i bioqumiques (el codi gentic, DNA). A continuaci es demana que busquin a internet
ms evidencies i que les afegeixin totes al drive, on les han de referenciar i justificar-ne la
fiabilitat de les fonts bibliogrfiques (imatge i una petita explicaci) i indicant quines aportacions
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
11
fa cada grup. Daquesta manera, es vol que entre tots creem un document (construcci social
del coneixement) que reculli les evidncies sobre evoluci mitjanant ls de noves tecnologies i
desenvolupin una capacitat de recerca crtica.
6.1.2 Gesti daula
La distribuci de les activitats en els 50 minuts de durada de la sessi es distribueixen de la
segent manera:
Lectura del context i contestar les preguntes que lacompanyen: treball individual.
Discussi i el dileg socrtic: interacci alumne-professor i alumne-alumne.
Cerca dinformaci i aportaci al document sobre evidncies devoluci: treball en
petits grups (2-3 alumnes).
6.1.3 Materials i recursos per lalumnat
Taula de continguts i competncies (Taula 1).
Fitxa de lactivitat (Fitxa 1).
Rbrica davaluaci (Veieu criteris davaluaci).
Ordinador porttil o qualsevol aparell amb connexi a Internet.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
12
Taula 1
Al final de la seqncia didctica
hem de conixer...
- Teories de levoluci: Lamarckisme i darwinisme
- Evidncies de levoluci
- Fonts de variabilitat gentica
- Mecanismes devoluci
-Concepte devoluci des duna perspectiva
neodarwinista
- Processos despeciaci
hem de ser capaos de... - Relacionar els conceptes devoluci
- Aplicar coneixements evolutius per a donar
explicaci a fenmens naturals
- Comunicar oralment i per escrit la resoluci de
problemes evolutius
- Posar en dubte per respectar les idees alienes i
argumentar per a defensar las prpies
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
13
Fitxa 1
Aquest s la conversa que hem trobat en un grup de whatsapp dunes noies de 1r de batxillerat
del nostre institut.
1. Hi ha una polmica en aquest fil de conversa? Sobre qu?
2. Qui creieu que te ra en aix del creixement del pl? Per qu?
3. Qu aportareu? Per qu creieu que aquest gos t aquestes caracterstiques (blanc i
pelut), mentre que el gos egipci te els contraris (pel curt i marr)?
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
14
6.2 SESSI 2: Origen de la diversitat
6.2.1 Descripci i desenvolupament
La sessi comena amb una exposici sobre les evidncies de levoluci presentada pel
professor. El material de suport ser un powerpoint amb les aportacions al drive que hagin fet
els alumnes amb les modificacions i extensions que el professor cregui pertinents per aconseguir
treballar tots els conceptes degudament.
A continuaci sentrega als alumnes una fitxa que segueix amb el context dels gossos, en aquest
cas sobserva una famlia on tots els seus membres sn diferents. Aqu es plantejar lorigen de
la variabilitat primer en forma de preguntes que persegueixen una reflexi individual primer,
desprs un comentari amb parelles i finalment una posada en com seguida duna exposici dels
detalls conceptuals de les mutacions i la recombinaci gentica.
6.2.2 Gesti daula
Classe magistral amb la distribuci habitual dels alumnes.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
15
Reflexi individual.
Treball per parelles.
Posada en com.
6.2.3 Materials i recursos alumnat
Presentaci evidncies evoluci (Presentaci 1) Co-creat amb els alumnes. Vegeu
annex 1
Fitxa de lactivitat (Fitxa 2).
Presentaci origen variabilitat gentica (Presentaci 2).
Ordinador porttil o qualsevol aparell amb connexi a Internet.
Fitxa 2
Els fills sn igual que els pares?Els germans sn iguals entre ells?
Com li donareu explicaci a aquest fenomen?
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
16
Quin altre font de variaci gentica coneixeu que pogus originar variabilitat?
Quines han de ser les caracterstiques de la mutaci perqu sigui heretable?
Qu passa durant la meiosi que pugui originar variabilitat?
Presentaci 2:
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
17
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
18
6.3 SESSI 3: Mecanismes devoluci
6.3.1 Descripci i desenvolupament
En aquesta sessi sintrodueixen els conceptes de selecci natural, flux gnic i deriva gentica
utilitzant una analogia i el context de la diversitat de sargantanes a les Illes Balears.
Lanalogia consisteix en representar els allels amb caramels. Sindica als alumnes que noms
sestudia el carcter del color de les escates de les sargantanes i que els allels que codifiquen
per aquest carcter sn lA (caramels vermells) i la (caramels grocs).
El context indica que fa 6 milions danys el Mediterrani es va assecar i hi havia una nica espcie
de sargantanes en aquesta zona. A continuaci es demana que els alumnes representin amb els
allels presents dins dorganismes 3 situacions proposades. A cada situaci proposada els
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
19
alumnes hauran de comptar abans i desprs de representar cada situaci els nmero dallels A i
a.
A la primera situaci sexplica que quan la zona mediterrnia va tornar a inundar-se les
sargantanes van quedar allades i en algunes illes el fenotip taronja de les escates els permetia
que samaguessin dels depredadors. Aqu es demana que un alumne faci de depredador i que es
mengi 3 sargantanes abans de cada reproducci de les sargantanes. Daquesta situaci es pretn
que els alumnes reconeguin que els individus ms adaptats a lambient sobreviuen ms i que per
aix els allels que defineixen el fenotip afavorit augmenten a llarg de les generacions. Desprs
de descriure el procs el professor els hi comunica que aquest fenomen sanomena selecci
natural.
Desprs de la primera situaci sencamina a reflexionar a lalumnat qu passaria si la barrera
geogrfica que proporciona el mar es mantingus durant molts i molts anys. Daqu sencamina a
la idea despeciaci alloptrica. En aquest moment el professor tamb defineix el concepte
despeciaci alloptrica.
Partint de poblacions diferenciades entre les illes a causa de la selecci natural,a la segona
situaci es proposa que simulin qu passaria si el nivell del mar mediterrani disminus i aix
origins ponts de terra entre les illes. En aquesta situaci es busca que els alumnes prediguin i
comprovin que hi haurien migracions i que aquestes provocarien una homogenaitzaci de la
freqncia alllica. Una vegada reproduda la situaci sels indica que es tracta dun exemple de
flux gnic.
Finalment la tercera situaci planteja qu passaria si caigus un meteorit. Daquesta situaci
sextreu el concepte de deriva gnica. Sexplicar lefecte fundador i coll dampolla amb uns
minuts de classe magistral desprs de que ells extreguin les seves conclusions.
Abans de tancar la sessi, sels informar de que a la segent sessi reprendrem el debat de
neodarwinisme vs lamarckisme (en aquest cas lamarckisme modern) i que ells agafaran la
postura a favor del primer. Per a la seva defensa hauran de trobar informaci i arguments
durant el cap de setmana. A ms, sels donar un esquema amb conceptes que han de tenir clar
i dos fonts dinformaci (pgines web) relacionats amb el context treballat com a informaci
addicional.
6.3.2 Gesti daula
El 6 alumnes de segon de batxillerat es disposaran al voltant duna taula gran i seguint les pautes
que el material els ofereix reproduiran les situacions i , completaran els exercicis i preguntes. El
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
20
professor estar a la seva disposici sempre que ho necessitin i intentar regular si el curs de
lactivitat funciona. Donar indicacions i guiar quan ho consideri necessari.
Per a reproduir la primera situaci les tasques estan repartides en diferents rols (secretari,
depredador, encarregats de la reproducci dels organismes) que escolliran els propis alumnes.
6.3.3 Materials i recursos alumnat
Fitxa 2
Pauta debat
Esquema contingut
Fitxa 2
Fa ms de 6 milions danys, el mar Mediterrani era
tancat pel estret de Gibraltar i el nivell del mar va
disminuir molt (1.500-2.700m respecte el nivell actual).
A Barcelona no podien anar a la platja a lestiu, els
quedava lluny...El territori continental i les Illes Balears
estaven en contacte formant un desert gegant. A tot
arreu vivia la mateixa espcie de sargantana.
En aquest exercici el carcter que estudiarem s el
color de les escates de les sargantanes. Els allels que
Per a la preparaci sessi 4
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
21
codifiquen per aquest carcter sn els a i A. On A s dominant sobre a.
El fenotip dels individus homozigots de lallel dominant (AA) s de color verd, igual que els
individus heterozigots (Aa) (Individu 2 a la imatge). Els nics individus de color taronja seran els
homozigots dallel recessiu (A>a) (Individu 4 a la imatge).
Explicaci analogies:
En aquesta activitat considerarem que cada allel correspon a un
caramel. Els caramels vermells representaran lallel A mentre
que els caramels grocs representaran lallel a.
Situaci 1 (____________________): Per, fa 5,3 milions danys el Mediterrani es torna a obrir i
va pujar el nivell del mar en molt poc de temps i les illes queden allades al igual que els seus
habitants. En cadascuna de les illes es van generar condicions diferents, fent que les sargantanes
ms taronges fossin molt ms visibles a unes illes, i quedaven molt ms amagades en unes
altres. Aix, els depredadors es menjaven als que ms fcil veien.
Pauta:
1. Poseu-vos en un grup i fent servir els caramels com si fossin allels, reproduu lescenari.
2. 3 de vosaltres sencarrega de la reproducci dun quants organismes.
3. 1 de vosaltres fa el paper de depredador de la Illa 2 i es menja 3 sargantanes taronges
per cada perode reproductiu de les sargantanes noms a la poblaci de la Illa 2.
4. 1 de vosaltres s el secretari i sencarrega de comptar el nmero dallels del
comenament i desprs de cada perode reproductiu.
5. Feu una ronda on hi ha 4 perodes reproductius de les sargantanes .
A tenir en compte:
1. Els individus sn diploides i es reprodueixen de manera sexual.
2. De cada parella reproductora neixen dos individus i els pares moren.
3. De generaci en generaci els individus es reprodueixen (amb el que implica aix)
a. A cada generaci un individu genera dos gmetes. En el moment de la
reproducci sha dagafar un gmeta de cada progenitor a latzar (ulls tancats).
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
22
Illa 1: vegetaci de herba tendre.
Abans de larribada del depredador
Al cap de x generacions desprs de larribada del depredador
Nm allels color vermell
Nm allels color groc
Illa 2: roques argiloses. Abans de larribada del depredador
Al cap de x generacions desprs de larribada del depredador
Nm allels color vermell
Nm allels color groc
Quina conclusi podeu extreure?
Si aquesta barrera geogrfica (el mar) hagus impedit durant molt temps el contacte entre les
poblacions de sargantanes de les illes qu hagus passat?
Qu ens demostra que la sargantana balera (Podarcis lilfori) i la sargantana de les Pitises
(Podracis pityusensis) no es puguin reproduir?
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
23
Situaci 2 (____________________): Que passaria si el Mediterrani es tornes a tancar i
apareguessin petits ponts de terra entre les illes? Reprodueu lescenari i el que passaria segons
vosaltres seguint les pautes dabans.
Illa 1: vegetaci de herba tendre. Abans dels ponts de terra
Al cap de x generacions desprs de la formaci
dels ponts de terra
Nm allels color vermell
Nm allels color groc
Illa 2: roques argiloses. Abans dels ponts de terra Al cap de x generacions desprs de la formaci
dels ponts de terra
Nm allels color vermell
Nm allels color groc
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
24
Quines conclusions extraieu?
Situaci 3 (____________________): I si caigus un meteorit sobre la zona on viu aquesta
poblaci? Reprodueu lescenari i el que passaria segons vosaltres seguint les pautes dabans.
1 mateixa poblaci Abans del meteorit Desprs del meteorit
Nm allels color vermell
Nm allels color groc
Quines conclusions extraieu?
Informaci addicional per lalumne:
https://www.educaixa.com/-/la-desecacion-del-mediterraneo
http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/identificacion/podlilid.html
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
25
Esquema contingut
Pauta debat
PAUTA PREPARACI DEBAT
1. Repassar el que sha fet a classe
2. Buscar ms informaci
Arguments a favor de la teoria Darwinista -
-
-
-
Arguments en contra de la teoria Lamarckista -
-
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
26
-
-
Aspectes a tenir en compte durant el debat:
Respectar el tron de paraula.
Respectar les opinions dels altres.
Utilitzar els conceptes que hem utilitzat a classe de manera correcte.
Valorar i reconixer les aportacions dels altres
6.4 SESSI 4: Construcci de la teoria neodarwinista
6.4.1 Descripci i desenvolupament
En aquesta sessi es tracta de fer un exercici de sntesis dels continguts treballats al llarg de les
sessions anteriors. Es dividir la classe en dos grups i se'ls donar una fitxa amb una situaci o
context diferent a cadascun dels grups. Un dels contextos tractar sobre la varietat de races de
gossos amb la intenci que surti el concepte de selecci artificial. I laltre tractar de les
diferents ratites (ocells bpedes) que es poden trobar a diferents llocs del mn. Aix, hauran de
respondre a les preguntes que acompanyen al context i consensuar entre els membres del grup
la resposta a la pregunta general que sescriu a la pissarra:
Qu vol dir evolucionar des dun punt de vista biolgic?
Un cop sels ha donat una estona per llegir, respondre les preguntes i consensuar-ho tot, shaur
de tractar a arribar a la co-construcci de la teoria sinttica moderna sobre evoluci entre tots
els alumnes. Aqu sutilitzar un circuit dialgic complex basat en els problemes proposats als
dos grups i ells hauran daportar tot el coneixement. Per tal davaluar sha desenvolupat lesperit
crtic que es buscava, al llarg de la conversa els docents tractaran de fer dubtar als alumnes.
A la segona part de la sessi, es proposa als alumnes el debat de neodarwinisme (al que han
arribat ells mateixos) vs lamarckisme modern (aportaci de la epigentica). Per a aix, se'ls
informar del debat daquesta sessi al final de la tercera sessi, i per tant hauran dhaver trobat
informaci i uns bons arguments durant el cap de setmana per a defensar el neodarwinisme. Per
tal que la majoria porti el debat preparat, sels donar lincentiu de poder pujar la nota de
lactivitat mig punt si completen amb arguments la pauta del debat que sels hi va donar a la
sessi anterior. El professor tindr el rol de defensor del lamarckisme modern. Aix, es vol
treballar lesperit crtic dels alumnes i el fet de qestionar al professor a ms de la capacitat de
la recerca dinformaci fiable. El debat no tindr una tancada completa, es fa un resum del
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
27
parlat fins al moment perqu daquesta manera sadonin que la cincia canvia i que el
coneixement cientfic sha creat grcies a les recerques,observacions, descobriments i esforos
de molts cientfics i cientfiques.
Per acabar, es planteja un altra vegada les preguntes de reflexi que acompanyaven el context
inicial de la sessi 1. A continuaci el professor entrega la fulla inicial amb la resposta que havien
donat els alumnes a cada alumne. Finalment els alumnes han de tornar a respondre-les i
daquesta manera autocorregir-se la resposta inicial. La correcci shaur dentregar al docent ja
que es far servi com a avaluaci. Amb aquest exercici es pretn treballar la metacognici.
6.4.2 Gesti daula
La distribuci de les activitats en els 50 minuts de durada de la sessi es distribueixen de la
segent manera:
Lectura i consens dels casos: grups de 3 alumnes (2 grups).
Co-construcci de la teoria neodarwinista: participaci global e individual mitjanant
circuit dialgic complex.
Debat: participaci lliure.
Autoavaluaci de les preguntes inicials: treball individual.
6.4.3 Materials i recursos alumnat
Fitxes amb els casos A i B.
Fitxa avaluable de regulaci aprenentatge. Preguntes sessi 1 i pregunta reflexi.
Presentaci cam teoria sinttica evoluci (Presentaci 3)
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
28
Fitxa cas A
En aquesta imatge podeu observar algunes de les diferents races de gossos que podem trobar
avui en dia al nostre voltant, gossos per la cacera, per la defensa, per a carreres, per fer
companyia, per a tirar de trineus per:
1. Han existit sempre? Cm sha pogut originar tanta diversitat?
2. Si es t en compte que tots tenen com avantpassat com al llop, com s que shan
originat en el mateix lloc sense barreres fsiques?
Fitxa cas B
Espcie Distribuci actual
Estru frica
Nyand Sud-Amrica
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
29
Kiwi Nova Zelanda (Oceania)
Casuari Austrlia i Papua Nova Guinea (Oceania)
Em Austrlia (Oceania)
Au elefant Madagascar
En aquesta imatge podeu observar algunes de les diferents especies de ratites (docells bpedes
la majoria no-voladors) que existeixen o han existit.
1. Cm s que sassemblen tant per a la vegada sn diferents? A qu es pot deure?
2. L'avantpassat com d'aquestes aus vivia en un supercontinent anomenat Pangea, del qual
han acabat sorgint els continents actuals. Es creu que el trencament de Pangea va afavorir
l'origen d'aquestes espcies. Per qu la separaci de continents afavoreix lorigen de noves
espcies (a partir dun avantpassat com).
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
30
Presentaci 3
Fitxa regulaci de laprenentatge:
De la pregunta de la Fitxa del primer dia :
Per qu creieu que aquest gos t aquestes caracterstiques (blanc i pelut), mentre que el gos
egipci te els contraris (pel curt i marr)?
Quins errors, imprecisions trobes a la teva respost inicial?
Utilitza els coneixements adquirits durant aquestes sessions per a tornar a contestar la pregunta
6.5 SESSI 5: Aplicaci de conceptes, exercicis selectivitat
6.5.1 Descripci i desenvolupament
Es realitzar una activitat daplicaci dels conceptes que han aprs durant les sessions anteriors.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
31
Es divideix la classe en 2 grups heterogenis (diferents nivells daprenentatge) de 3 persones. A
cada grup se li proporciona un cas inspirat amb exercicis de la selectivitat. En primer lloc, hauran
de respondre les preguntes en equip i una vegada resolt el cas, una persona de cada grup
(escollida a latzar) haur dexplicar el cas i com lhan resolt.
Aquesta activitat tamb ser una activitat avaluable (en forma de coavaluaci) i de regulaci de
laprenentatge. Desprs de cada exposici laltre grup haur de consensuar un punt fort i un
punt feble de laltra exposici. A ms, es facilitar la coavaluaci dels companys de classe a
travs duna rbrica que s la que tamb far servir la professora per avaluar.
Abans de tancar la sessi, sels donar un ltim cas (Fitxa cas C) per a que de manera voluntria
la facin a casa i aix entrenar per a selectivitat. Els professors len corregiran i tornaran amb
comentaris o aportacions que hagin de tenir en compte.
6.5.2 Gesti daula
Lectura dels casos i respondre les preguntes: treball en grups de 3 alumnes.
Exposici del cas: treball individual en nom de tot el grup.
Coavaluaci: rbrica mitjanant treball individual i comentaris com treball de grup
amb un portaveu.
6.5.3 Materials i recursos alumnat
Fitxes amb els casos de selectivitat
Rbrica coavaluaci de les presentaci. Vegeu criteris davaluaci.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
32
Fitxa cas A
Escherichia coli s un bacteri sensible a l'estreptomicina. s a dir, que si s'afegeixen unes gotes
d'aquest antibitic a un medi de cultiu, els bacteris moren. Per com en altres ssers vius, hi ha
casos de mutacions. Una d'aquestes mutacions converteix el bacteri portador en resistent a
l'estreptomicina.
a) Qu sn les mutacions i com s'originen?
b) En un laboratori es van fer multiplicar bacteris de l'espcie descrita, en un medi de cultiu
lquid normal (sense estreptomicina). Desprs d'unes hores s'hi va fer un recompte de
microorganismes, els resultats del qual es mostren a la taula A.
Taula A: medi de cultiu inicial sense estreptomicina
Bacteris sensibles a l'estreptomicina 2.000 milions de bacteris
Bacteris resistents a l'estreptomicina 20 bacteris
Es van agafar 2 milllitres d'aquest medi. Un es va collocar en un medi amb estreptomicina i
l'altre en un medi sense estreptomicina. Transcorregudes 48 hores es va fer un recompte de
microorganismes en aquests medis, els resultats del qual es mostren a les taules B i C.
Taula B: medi de cultiu amb estreptomicina
Bacteris sensibles a l'estreptomicina 0 bacteris
Bacteris resistents a l'estreptomicina 1.750 milions de bacteris
Taula C: medi de cultiu sense estreptomicina
Bacteris sensibles a l'estreptomicina 2.000 milions de bacteris
Bacteris resistents a l'estreptomicina 20 bacteris
Interpreteu, en termes de selecci, els resultats d'aquest experiment.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
33
c) Investigadors del Scripps Research Institute i de la Universitat de Wisconsin han publicat una
explicaci sobre com la protena LexA del bacteri Escherichia coli estimula laparici de
mutacions. Creieu que LexA pot ajudar a desenvolupar resistncia contra els antibitics?
Expliqueu-ho.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
34
Fitxa cas B
Hi ha diversos gens que controlen la quantitat doxigen que pot transportar la sang duna
persona, entre els quals destaca lanomenat EPAS1. Lany 2010 es va publicar un treball que
demostra que els tibetans i molts esportistes delit tenen allels daquest gen que fan que la sang
pugui transportar una quantitat superior doxigen. Expliqueu, en termes evolutius, com shan
originat aquests allels a partir del gen ancestral, i justifiqueu per qu sn tan freqents en els
tibetans i en molts esportistes delit.
a) Com shan originat aquests allels a partir del gen ancestral?
b) Per qu els tibetans tenen aquests allels?
c) A partir de l'exemple de l'enunciat es podria pensar que les mutacions apareixen degut a
la necessitat de sobreviure o millorar. Utilitzeu els mecanismes que proposa el
neodarwnisme per discutir la validesa d'aquesta opini.
Fitxa cas C (opcional)
En el viatge que va fer a bord del Beagle, Charles Darwin va recollir nombroses dades
zoolgiques. En un dels seus escrits es pot llegir el segent:
A lAmrica del Sud, un rosegador excavador, el tuco-tuco, mostra hbits encara ms
subterranis que el talp. Un espanyol que nhavia caat sovint em va assegurar que eren cecs, i un
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
35
tuco-tuco que vaig conservar viu ho era. Com que els ulls no sn, certament, indispensables per
als animals amb hbits subterranis, una reducci de la mida dels ulls, juntament amb ladhesi
de les parpelles per sobre daquests, podria en aquest cas constituir un avantatge.Traducci feta
a partir del text de Charles Darwin.
Narrative of the surveying voyages of His Majestys Ships Adventure and Beagle between the
years 1826 and 1836.
Els tuco-tucos procedeixen, evolutivament, duns rosegadors ancestrals relativament semblants
als ratolins que no eren cecs, i no estan emparentats amb els talps.
a) Si sobliga a ratolins amb una visi normal a viure en un hbitat subterrani com el dels
tuco-tucos, normalment pateixen dinflamaci crnica de les parpelles com a resultat
del contacte constant de la terra i la pols amb els ulls. Tenint en compte aquesta
informaci, expliqueu el mecanisme evolutiu mitjanant el qual sha originat la manca
de visi dels tuco-tucos a partir daquests avantpassats que no eren cecs.
b) Malgrat que no provinguin dun mateix avantpassat com, els talps i els tuco-tucos
presenten un tipus molt similar dextremitats anteriors excavadores, que shan originat
per evoluci convergent. Com sanomenen els rgans daquest tipus? Esmenteu un altre
exemple drgans despcies diferents que tamb shagin originat per evoluci
convergent, i justifiqueu per qu sha donat la convergncia evolutiva en lexemple que
esmenteu.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
36
7. Criteris generals datenci a la diversitat
Per una banda, a lhora de fer els grups per treballar, es tindr en compte les caracterstiques
dels diferents alumnes i es tractar de fer els grups heterogenis, en els que es trobaran alumnes
amb ms capacitats i alumnes als que les costi ms.
Per un altra banda, tant al llarg de la co-construcci de la teoria sinttica moderna de levoluci
com al debat, el docent regular el torn de paraula per a que tots parlin.
Finalment, a les respostes de les preguntes inicials, es considerar el progrs que hagin fet al
llarg de les sessions apart de la correcci, vocabulari i argumentaci.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
37
8. Criteris davaluaci
8.1 Criteris generals davaluaci
Duna banda es persegueix una avaluaci formadora que permeti regular laprenentatge per
tamb adquirir nous coneixements i desenvolupar competncies. Lexemple que trobem a la
nostra unitat didctica es lexercici de recerca devidncies de levoluci.
A lhora davaluar es tindr en compta que els alumnes siguin capaos daplicar, resolutivament i
justificant, coneixements evolutius (mecanismes de variaci i devoluci) per a donar explicaci
a fenmens naturals a quan hagin de resoldre els casos proposats duna manera coherent.
A ms es valorar que hagin assolit una actitud cientfica i moral apropiada demostrada per la
actitud indagativa i crtica per sempre amb tolerncia pels altres i les seves opinions (recerca
dinformaci, capacitat crtica, necessitat de verificaci dels fets, actitud oberta a noves idees,
treball en equip, aplicaci i comunicaci dels coneixements).
8.2 Criteris especfics davaluaci
1- Tasca individual (no avalua per es tindr en compte per sumar fins 0.5 punts): Aportaci al
document del drive sobre evidencies de levoluci.
Criteris davaluaci de la tasca:
Qualitat de la imatge o recurs
Qualitat del comentari de levidencia
Fiabilitat de la font
2- Tasca individual (30%): Autocorrecci de la pregunta de reflexi inicial (sessi 4).
Criteris davaluaci de la tasca:
Qualitat de la resposta
Vocabulari i conceptes claus utilitzats
Argumentaci
Progrs respecta a la resposta inicial
3- Participaci activa (30%): Actitud i comunicaci en la co-construcci del coneixement i debat
(sessi 4).
Criteris davaluaci
Rbrica davaluaci 1 (avaluada pels tres docents a laula)
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
38
Nom del alumne:
Aspectes a avaluar Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1 Punts
Participaci Ha participat activament
Noms ha participat de tant en tant
No ha participat
Actitud ferma amb la seva postura
Sha mantingut firme al llarg del debat (ha pogut canviar a les conclusions)
Sha mantingut prou firme encara que ha dubtat en alguns moments
No sha mantingut a la seva postura i ha anat canviant al llarg de la sessi
Actitud crtica
Mostra una actitud crtica amb el que diu la resta (incls el docent)
Dubta de algunes coses per es deixa convncer amb facilitat
Accepta sense dubtar el que li diuen
Respecte mostrat
Ha escoltat a la resta, ha respectat altres opinions i el torn de paraula
Ha mostrat fora respect tot i que no sempre ha mantingut les formes
No ha tingut cap mostra de respect
Vocabulari i domini del tema
Es capa dutilitzar un vocabulari divers, adequat i amb conceptes claus
Utilitza vocabulari i conceptes claus per limitat
Utilitza un vocabulari molt limitat i repeteix las mateixes paraules
Argumentaci i aportaci didees
Ha argumentat amb el que sha aprs i aportava nova informaci
Noms ha argumentat amb informaci de classe i no ha aportat gaire b res de nou
No ha argumentat ni ha donat suport a les seves idees i tampoc a aportat res de nou
Total:
4- Tasca grupal (40%): Exposici de la resoluci dun cas a partir dels conceptes apresos. (20%
nota dels professors i 10% nota de la coavaluaci de laltre grup)
Criteris davaluaci de la tasca:
Rbrica davaluaci 2
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
39
Noms Nota
Aspectes a avaluar Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1 Punts
Domina el tema que exposa
Expressa amb claredat i fludesa les seves idees i detalles del tema.
A vegades es clar amb les seves idees i detalles.
No demostra claredat i consistncia en les seves idees.
Seguretat en la exposici del seu cas
En la seva resposta actua amb seguretat.
Actua dubtant de tant en tant, tot i que en general defensa b la resposta.
Dubta molt i no mostra cap seguretat al respondre.
Vocabulari
Es capa dutilitzar un vocabulari ample, adequat i conceptes claus.
Utilitza vocabulari i conceptes claus per limitat.
Utilitza un vocabulari molt limitat i repeteix las mateixes paraules.
Opini personal i del grup
Dona a conixer la opini consensuada i els diferents punts de vista dins del grup.
Noms dona un parell dindicacions sobre el que han parlat.
No dona explicaci de cap opini dins del grup.
To de veu Parla fort i clar. Parla clar per no sempre se sent b el que diu.
Parla amb molt poca claredat.
Total:
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
40
9. Connexi amb altres matries
Histria i filosofia: Es tracten els avenos, descobriments i aportacions de diferents
naturalistes i cientfics fets al llarg de la historia sobre la evoluci, tractant amb especial
atenci als dos ms importants, Lamarck i Darwin.
Llengua: Es treballa lobtenci dinformaci rellevant en diferents fonts, es tracta i
contrasta i es fa servir per largumentaci a lhora de donar respostes i al debat.
Cincies de la Terra i del Medi Ambient: Sanalitza la diversitat ecolgica i
transversalment es tracta la importncia de la biodiversitat al planeta.
Matemtiques: Es treballa la probabilitat, les freqncies i lefecte del atzar a lhora
dexplicar els mecanismes devoluci.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
41
Annex 1: Estructura presentaci evidncies evoluci.
Sha elaborat una presentaci de guia pel professorat sobre les evidncies de levoluci. Aix ser
ms fcil elaborar una presentaci a partir de les aportacions dels estudiants. Comparant la
presentaci elaborada pels alumnes i la nostra sha de poder detectar si a la dels alumnes hi
manca contingut que els professors trobem important.
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
42
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
43
-
Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015
44