secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA desembre 2008 - any 14 - www.deria.cat

número

130

Elisabet CarnicéFent castells a la televisió

La casita de Wendy | El somni de la igualtat

Tiratge: 54.300

2a Edició del concurs de relats, fotografia i vídeo organitzat al

voltant de les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i la

nova assignatura “Educació per a la ciutadania”.

Aquest març... torna Joves i Conducció

NEUESPECIAL

02 nosaltres www.deria.cat

18recomanem

18agenda desembre

19tiefland

22la terrassa del sol i el color de la llum

especial neupàgines centrals

10el somni de la igualtat

12consciència amb ciència

14on s’amaga la publicitat

15eugeni villalbí

16

130DESEMBRE 2008

02la igualtat no és una utopia

04addtiva l’enginy

05dissenyadors que marquen tendència

06elisabet carnicé, periodista

08es busquen 12.500 enginyers

joventut

la convidadatendèncieseuusnosaltres

guia joveboca a boca

consumciènciatema del mes

agendahistòries de catalunya

culturacultura17l’anell alternatiu

09nour, música arabocatalana

altaveu

sexualitat

l’editorial

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic:

Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@

edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

La igualtat no és una utopiaBarack Obama ha guanyat les eleccions als Estats Units. En primer lloc, és una bona notícia perquè, ja era hora, ens deixaran una mica en pau amb tant discurs polític, tants mítings i tanta promoció. Semblava que a la televisió, i a la premsa, no es podia veure cap altra cosa. Però és veritat que també és una bona notícia que hi hagi un primer president negre. No fa tant que això es veia com una quimera irrealitzable.

La lluita per la igualtat no és una utopia, no. Ni per la llibertat. Ni per la justícia. A ve-gades, sembla que la societat no avança, o que ho fa massa poc a poc. Però per això és molt important recordar que, fa molt poc, els negres no tenien dret a vot i, ni tan sols, eren considerats com a ciutadans en sentit estricte. La perseverança, al final, té els seus fruits. Per celebrar aquesta fita, hem volgut obrir el tema del mes d’aquest número de desembre amb un passeig, no sempre còmode ni bonic, fins arribar al somni – ara, real - que tothom té els mateixos drets, i les mateixes oportunitats, tingui el color de pell que tingui.

Encara hem de fer molta feina. Cal assegurar que les dones tinguin la presència en política que es mereixen i que tota la societat necessita. I també hem d’acabar amb altres injustícies, però el més important és que el model de Martin Luther King, i altres activistes, demostra que les reivindicacions que funcionen són les que es defensen a través de la paraula i mai amb violència. Així, guanyem tots.

04 euss www.deria.cat

ADDtiva l’enginy

L’EUSS i l’enginyeria

Estàs acabant el batxillerat tecnològic o científic i no saps cap a on encarar els teus estudis superiors? Fas un CFGS i penses que ara alguna enginyeria pot ser una bona opció de futur? Et presen-tem els programes ADD que organitza l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), adscrita a la UAB, on ja hi han participat amb èxit prop de 70 centres de batxillerat, i gairebé 4.000 alumnes de tot Catalunya i Andorra.

Els programes ADD

Són un conjunt d’activitats didàctiques per a estudiants de diferents nivells aca-dèmics i professors de tecnologia de centres educatius. L’objectiu és sumar coneixements i afegir valors als estudis d’enginyeria i, per aconseguir-ho, no hi ha res millor que fer una classe pràctica a càrrec d’un professor de l’EUSS. Tot-hom que hi participa rep un dossier de documentació de la sessió informativa.

Per al professorat de tecnologia:

· Workshop ADD és una jornada per al pro-fessorat responsable de l’àrea de tecnolo-gia i d’orientació professional dels centres de secundària i batxillerat.

· ADD Virtual és un recull de material per al professorat de tecnologia de Batxillerat i dels CFGS de les branques industrials.

· Les sessions es fan entre els mesos d’octu-bre i maig

· Si voleu realtizar algun dels programes ADD amb la vostra classe, podeu informar-vos-en a la pàgina www.euss.es/ProgramesADD

Quin és el teu programa ADD?

Hi ha quatre programes diferents, tots amb una part inicial didàctica i dos amb una part final pràctica. Te’ls expliquem tots per a què puguis triar el que més t’interessi.

EUSS Activa és una classe pràctica a càr-rec d’un professor de l’EUSS que t’expli-carà de primera mà en què consisteixen els estudis d’Enginyeria Tècnica Industri-al prenent una maqueta educativa creada pel centre com a eix de la sessió.

LaborEUSS és una classe didàctica al Laboratori de Resistència de Materials, adreçada als estudiants de 1r de Batxi-llerat (tecnològic o científic). En aquesta sessió, et podràs apropar al món de l’en-ginyeria i la seva realitat diària. ProfEUSSional és el programa per als estudiants de darrer curs de CFGS. Aquesta sessió consisteix en fer una taula rodona a càrrec d’un professor de l’EUSS i d’un estudiant d’Enginyeria Tèc-

nica Industrial (ETI). S’hi tracten temes com ara “quines són les tasques i atri-bucions de l’enginyer tècnic”, o “quina és la vivència d’aquest d’ETI alumne que prèviament ha estudiat un CFGS” entre d’altres. A més, es presenten diferents projectes finals de carrera (PFC) on els alumnes demostren l’assimilació global dels estudis que finalitzen.

fEUSS-te enginyer és una activitat de caràcter informatiu per als alumnes de 4t d’ESO. Proposa les raons i els avantatges de triar el batxillerat tecnològic o científic i de fer una enginyeria com a opció de futur amb sortides professionals.

05tendèncieswww.deria.cat

Dissenyadors que marquen tendència“Cal tenir en compte que és un món molt dur i muntar una empresa és algu-na cosa més que simplement dissenyar. Cal lluitar pel que un creu i seguir el camí que cadascú s’ha marcat.”

Has dissenyat algun cop la teva roba? Estàs fart d’haver de portar el mateix que tothom? Doncs, si t’agrada el dis-seny, sàpigues que així van començar a crear dos dels dissenyadors amb una trajectòria més prometedora del pano-rama internacional, estem parlant de La casita de Wendy. La Inés Aguilar i l’Iván Martínez, arquitecta i llicenciat en filoso-fia respectivament, ens comenten que “Al principi, vam començar a fer roba

Sabies que:

La moda, com a fet sociològic, ha estat associada a les recerques artís-tiques, com en el cas d’artistes plàstics que han creat peces d’indumen-tària, és el cas d’H.van de Velde o de modistes que han estat influïts per l’art del moment, com Paul Poiret, influït pels ballets russos i l’art decó.Durant el s XX, la descoberta de fibres artificials i la difusió com més va més perfecta del prêt-à-porter, com a fet sociològic d’igualació, ha portat els modistes creadors a llançar els seus propis complements: perfums, bijuteria, guants, mitges, etc, per cobrir sempre ells tot el camp del con-sum de la moda.Als anys seixanta, un factor important apareix al món de la moda i fa que el seu centre no sigui solament París sinó també Londres. Aquest fet és la importància dels elements de tipus popular en el vestir, com són els vestits hippies, els texans, etc, que van ser, però, aviat adoptats pels modistes, els quals, a part les creacions convencionals, produeixen creacions sota aquestes influències adreçades a un públic jove. Així, tots aquests elements han perdut tota la seva agressivitat social i han entrat a formar part també de la indústria de la moda, una de les més importants de la societat de consum.

per a nosaltres i, als nostres amics, els va agradar. Així que vam fer la nostra primera “cole” i la vam presentar. Cap dels dos havíem estudiat moda” ens comenta l’Iván, posant de manifest que en aquesta vida allò que realment cal és l’empenta i les ganes per fer coses. Per això, continua que “la roba va agradar i això ens va animar a seguir”. Estar rodejat d’allò que ens inspira és la millor manera d’estar preparat per atra-par les muses. A La casita de Wendy so-len rodejar-se d’allò que els agrada o els

crida l’atenció en aquell moment, ja si-gui una pel·lícula, un menjar, un artista o els seus amics i familiars. D’aquesta ma-nera, diuen que “el valor que té La Casita de Wendy és que encara dins de la ten-dència general té molta personalitat i no seguim la tendència com poden fer-ho altres marques. Així que en aquest sentit som bastant independents.”

Conseqüència d’aquesta autonomia, va ser l’elecció d’un vestit per part de la cantant Bjork per a la promoció d’un dels seus dis-cos. Ens diuen que “va ser un gran suport moral. Com que no havíem estudiat dis-seny, el fet que ella escollís la nostra roba, quan podia agafar-ne qualsevol, va ser un suport que ens va animar a seguir.”

D’aquesta manera, animen a tots els joves que es vulguin dedicar al disseny i els diuen que tinguin moltes ganes i molta confiança en ells mateixos. Cal tenir en compte que és un món molt dur i muntar una empresa és alguna cosa més que simplement disse-nyar. Cal lluitar pel que un creu i seguir el camí que cadascú s’ha marcat.

“Recycling”

A més, a La casita de Wendy estan cons-cienciats amb el medi ambient ja que intenten que tot el material sobrant de la seva producció es pugui aprofitar per a altres productes com coixins, roba de nens, roba de casa, etc.

Diego Giménez

diego@edicat.cat

06 la convidada www.deria.cat

Elisabet Carnicé, periodista i presentadora de “Quarts de 9”

“Espero que sempre hi hagi ‘dèria’ pels castells”

Després de parlar mitja hora amb l’Elisa-bet Carnicé ningú no pot deixar de sentir-se alegre, perquè aquesta sabadellenca (“saballuda” en llengua castellera...) de 27 anys desprèn espontaneïtat i rialles a tort i dret. La mateixa alegria que aporta des de fa dos anys al programa “Quarts de nou”, un magazine informatiu d’actuali-tat castellera que s’emet al canal 33 i que ha acostat el món casteller a tothom.

· Sempre vas voler fer televisió? Sí que sempre m’havia sentit atreta

per la televisió. De petita, tenia fal·lera per inventar-me programes, amb les meves targetes com si fos a l’”1, 2,

3” o fent reportatges imaginaris amb una carxofa per micròfon! (Riu). Però no hauria dit mai que acabaria presen-tant-ne algun, i de debò, per la tele. Sempre he anat molt de cara a l’entre-teniment, que és allò que em principi em tira més, abans que a la informació pura i dura. La televisió és el mitjà que més m’ha cridat sempre, sempre he fet zapping i “flipping”, també! Sóc de llegir-me el Teletodo de pe a pa. Tot i que no descarto altres formats, com per exemple la ràdio, una mitjà que encara tinc per descobrir.

· Tens matrícula d’honor a COU, premi extraordinari de matrícula a la llicen-ciatura de comunicació audiovisual, parles català, castellà, anglès, fran-cès... Creus que la dedicació i una bona educació són imprescindibles per assolir els objectius?

Quèeeeeeee? D’on has tret aquesta informació “secreto de estado”? Au, la “repelenta” Eli et respon (Riu). Jo crec que la base és fonamental, sí que hi ha persones que tenen un talent in-nat però la resta ens hem d’esforçar. Personalment, les pràctiques en equip, que és allò que realment et trobes al món laboral, em van ajudar moltíssim. És molt important informar-te, a la car-rera el profe “Jones” ens ho remarcava molt, “no podeu passar pel món fent l’egipci!”, heu de llegir diaris, escoltar la ràdio, mirar telenotícies, pel·lícules... Estar, en definitiva, més que al dia! Així que el millor és “fer colzes” sense pe-lar-te’ls massa, i estar obert al món.

· Com van ser els passos de transició estudis - feina?

Va ser vist i no vist. Quan me’n vaig adonar, ja hi era ficada! Vaig fer les pràctiques a TV3. Però després d’aquests “només” 6 mesos, que em van passar volant, i com que sóc un cul inquiet, vaig mantenir alguns con-tactes d’allà i vaig decidir fer d’hos-tessa de programes. Llavors, em vaig assabentar d’un càsting que feien per a presentadors del K3, el vaig fer i a la setmana següent ja em van cridar per fer el programa “Cincminutsmés”, un despertador juvenil, en directe, a les 7 del matí! Jo, vaig pensar, “però si encara estic amb la teoria...” (Riu). En resum, dedicació al 100% com a l’ho-ra de fer castells, posant en pràctica la “força, equilibri, el valor i el seny”!

· Vas presentar el “Piromusical” del 2007, “Dolça Catalunya” al 2008...

Sí, després d’haver-me recorregut Catalunya de nord-sud-est-oest i per terra, mar i aire amb el programa “On Anem?” de rutes turístiques i reportera al “Control Central” de City tv amb el Llucià Ferrer... vaig tenir uns mesos-any més tranquil, fins que l’any passat em va venir tot de cop, va ser apoteò-sic (Riu). Vaig començar el “Quarts de nou” i també alguns capítols de “Dolça Catalunya” i llavors em van trucar per al “Piromusical”. Al piro vaig acabar dient “salut i castells!” (el final que dic al Qd9), mira si estava “empapada” de tot plegat! Quin sarau. Ara bé, també va ser l’any d’enfrontar-se al repte del DIRECTE en prime-time.

Nom complet: Elisabet Carnicé DomperLloc i data de naixement: 16-03-1981, Sa-badellUn grup de música: Facto de la Fe y las flores azules.Una pel·lícula: Qualsevol de F.Léon de Ara-noa Los Lunes al Sol, Princesas...Un llibre: L’ombra del vent, El joc de l’àngel.Plat que cuines millor: Amanides potents i pastissos.Una mania: Xerrar pels descosits (no s’ha notat a l’entrevista??)Una qualitat: Espontaneïtat.Un somni: Poder complir-los tots.On t’agradaria anar de viatge? Nova York, l’Índia... tants racons!Tens fama de ser molt... Somiatruites i a la parra!

Tal com raja

07

· Ara esteu a la quarta temporada de “Quarts de nou”. Quin balanç fas fins ara?

El balanç és molt positiu, d’excel·lent! Pensa que els primers programes que es van fer van ser bàsicament retrans-missions puntuals o peces curtes resu-mides. I de mica en mica, s’ha anat fent ressò i ara, qui ho havia de dir, els diu-menges al telenotícies un dels titulars és una diada castellera! S’està potenci-ant molt el món casteller, entre tots es-tem fent dels castells un esport del se-gle XXI reconegut no només a nivell de Catalunya sinó també a nivell internaci-onal, quan les colles també n’enlairen a altres països o, fins i tot, per exemple, a Xile ja tenen colla castellera i això t’om-ple d’orgull i alegria. A nivell de difusió, intentem que la informació arribi i sigui atractiva tant al món casteller com al no casteller. Som un “magazine” informa-tiu d’actualitat castellera i això vol dir info, cultura, societat, anècdotes relaci-onada amb aquest “mundillo”. Espero que sempre hi hagi “dèria” pels castells (Riu). I audiència, també!

· Com és un dia de feina o rodatge a “Quarts de nou”?

Aquest dia acostuma a ser diumenge. Comencem a la productora, agafem els

estris (per una diada normal si no hem d’agafar la unitat mòbil) i el personal: redactor, director, el càmera (el més veterà gravant castells i aletes), anem a la plaça que toca, enregistrem tota la diada –formada per 3 rondes de cas-tells- des que arriben les colles de plaça amb els pilars fins els pilars de cloenda. En aquest temps, unes tres hores, hem vist una dotzena de castells . Les gralles al final de tot fan el seu “toc de vermut” que és el nostre “toc de sortida”, quan comença el nostre compte enrere! Agafem la furgoneta, entrepà al canto! I altra vegada cap a Lavinia (productora) per tallar i resumir tres hores de materi-al en una cinta de dos quarts que dura el programa! Un cop llest, cinta volaaa-ant cap a TV3 i emissió! Estressant, no? El món casteller és un món increïble, xoca molt que en els temps d’indivi-dualisme que vivim sigui possible una feina de pinya, de grup, de solidaritat i d’integració excepcional, no creus?

· Què aconsellaries a un jove que vol-gués fer-se casteller i a un que vulgui ser comunicador?

Al precasteller: que no es talli i que es posi en contacte amb la colla més propera. Que mai digui mai a una fai-xa castellera perquè aquí no importa

l’edat, el sexe, el nivell social ni d’es-tudis... Que provi de fer un assaig per-què el que hi ha darrera és més que un esport. Hi ha molta unió, il.lusió, com-panyerisme, feeling... Hi ha un vincle emocional molt gran entre ells. Viurà grans diades i s’hi enganxarà segur.

Als precomunicadors, audiovisuals/peri-odistes: que si realment volen comuni-car, poden. Que tingui els 5 sentits alerta i a punt. Tots tenim molt per comunicar.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Ara ja pots baixar-te les nostres revistes amb entrevistes, fotos...

Participa i Guanya!!!Participa i Guanya!!!

Sorteig de FORFETS

Dèria.cat estrena nou portal: la versió digital de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són entretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític.

deria.cat

Colònies tecnològiques als albergs de Joventut

En la línia d’augmentar els programes socials als albergs públics, la secretaria de Joventut del departament d’Acció Social i Ciutadania ha anunciat que col·laborarà amb Enginycat organitzant colònies de contingut tecnològic per a joves. En concret, Joventut adaptarà el programa “L’estiu és teu!” –de colònies per a nois i noies d’entre 5 i 16 anys- a continguts de ciència i tecnologia. Així, a les modalitats d’esports, música, informàtica i idiomes, aquest estiu s’hi afegiran unes “colònies tec-nològiques”. Segons va indicar el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, durant la presentació d’Enginycat, enguany s’ofertaran unes 400 places per participar en aquestes estades. Villalbí també va anunciar que, en el marc del Programa d’Activitats Escolars –que consta d’estades d’alumnes de primària i secundària als albergs per desenvolupar-hi els continguts curriculars-, també s’hi introduirà la modalitat d’estades tecnològiques.

Més informació: JOVE.CAT

Es busquen 12.500 enginyers

8 joventut www.deria.cat

Els consellers d’Educació, Innovació i Universitats, i Governació, i el secretari de Joventut d’Acció

Social amb el carnet d’Enginycat.

Vols tenir una professió de futur? Que les crisis no t’afectin, amb una projecció professional segura, està al teu abast. I és que està clar, a Catalunya falten engi-nyers i, sobretot, enginyeres.

Exactament, els estudis europeus calcu-len que avui hi hauria d’haver 12.500 en-ginyers/es catalans/es més dels que hi ha per tal d’anivellar-se a la mitjana europea. De totes maneres, la situació és pitjor si comparem el nostre país amb Suècia, Di-namarca, Holanda, Alemanya, Noruega o Finlàndia, ja que llavors hauríem de tenir 128.000 professionals de l’enginyeria, enfront dels 98.000 que s’estima que hi ha actualment (30.000 menys).

El problema no és ser a la cua d’Europa, sinó que en el futur aquesta necessitat podria ser més gran. Si no s’hi posés remei, Catalunya tindria l’any 2015 prop de 25.000 professionals menys dels que es necessitaran.

A més, sempre plou sobre mullat si tenim en compte que, per una banda, hi ha la bai-xa graduació d’estudiants a Catalunya tant a nivell de secundària (entre el 10% i el 20% per sota la mitjana europea), de graduats

en FP (la meitat que al conjunt d’Europa), i de graduats a la universitat en el temps previst (per sota del 60% dels que inicien alguna enginyeria). Per altra banda, només un 24% del total de matriculats a estudis d’enginyeria són dones, quan la proporció total a la universitat és del 54%.

Com és que falten enginyers?Les causes de tot plegat, segons ha ana-litzat la Generalitat, és que molts/es jo-ves creuen que els estudis de ciències i tecnologia són poc atractius. Influeixen en aquesta concepció aspectes com ara la suposada dificultat dels estudis d’en-ginyeria i la percepció d’una remunera-ció menor a les seves expectatives.

Què és l’Enginycat?Amb l’objectiu de capgirar aquesta situa-ció, les conselleries d’Innovació, Universi-tat i Empresa, de Governació, d’Educació i d’Acció Social i Ciutadania han posat en marxa el programa Enginycat, que s’ha presentat recentment. Les actuacions de xoc seran múltiples, i s’hi destinaran un to-tal de 3’15 milions d’euros el 2008 i 2009. Entre les accions més destacades hi ha l’atorgament de 750 beques als estudiants universitaris dels darrers cursos d’enginye-ria. Aquests rebran 400 euros al mes per dedicar 12 hores setmanals a guiar estudi-ants de primer curs. També es faran tallers de robòtica a 54.000 alumnes de batxillerat per fer-los més atractives les ciències. Els alumnes rebran un Carnet Enginycat de “futura enginyera” o “futur enginyer”, a través del qual els joves podran fer un se-guiment de la seva trajectòria vocacional a través del web www.enginycat.cat.

MEnTRE LA DEMAnDA

D’EnginyERS AUgMEnTA,

CADA vEgADA hi hA

MEnyS JovES QUE ho

ESTUDiEn

09

nour, música arabocatalana“Nour” és una paraula àrab que vol dir “llum”. Des de fa tres anys, Nour és també la llum que il·lumina el camí mu-sical del músic catalanoalgerià Yacine Belahcene. El que va ser cantant i lle-trista de Cheb Balowski va iniciar l’any 2006 un nou projecte personal que ha viscut multitud de transformacions, fins a consolidar-se en una banda estable amb una pota al rock, l’altra al hip-hop i a l’electrònica, i encara una de tercera a les músiques d’arrel magribines. Des-prés del debut amb Papier mullat (Kasba

Music, 2007), tornen a la palestra amb En blanc (Kasba Music, 2008). Ens ho expli-ca Yacine Belahcene.

En blanc és una “tabula rasa” respecte al vostre primer disc, Papier mullat?És començar de nou. A diferència d’allò que fèiem amb Cheb Balowski, on no hi havia cap planificació a nivell musical i simplement anàvem fent sense saber ben bé on ens duria el vent, amb Nour em plan-tejo molt més la meva feina i el concepte musical que vull treballar. I no sé si vull que

cada disc soni igual que l’anterior. M’agra-den els artistes que aporten sempre coses diferents i es renoven constantment. En aquest cas, la idea ha estat despullar-nos, posar la ment en blanc i deixar-nos dur pels nostres impulsos.

No és una mica precipitat replantejar-se tot el concepte de Nour després d’un únic disc?No vull que s’entengui En blanc com una mena d’esmena a la totalitat de Papier mullat, perquè no ho és: ni molt menys! Del primer disc, n’estic orgullosíssim. En aquella ocasió, l’aportació de Guillamino va fer que al disc tot plegat sonés més electrònic que el que fem en directe, on el rock hi té molta més presència. En el fons, però, la clau de Nour és que som músics sense prejudicis. Aquesta man-ca de vergonya també era una constant amb els Balowski, però llavors sortia d’una manera molt més desenfrenada: érem joves, ho fèiem, i ja està. Ara ho hem racionalitzat més. Ho fem així a consciència.

Aquest disc té un so marcadament més àrab...Crec que és un disc arabocatalà. De fet, és un disc pensat per a què soni així. Els immigrants cada cop tenen més pre-sència a la societat catalana, i volia que aquest disc el poguessin escoltar tant els catalans d’origen com els nous ca-talans o fills d’immigrants d’origen ma-gribí que s’hi poden sentir identificats. Sé que aquest és un discurs que faig de fa anys i que em repeteixo, però entenc que aquesta idea hauria d’estar molt més interioritzada, i el problema és que encara no n’està prou, perquè de ban-des com Nour n’hi ha poques .

Text: Roger Palà / Foto: JM Morales

Estanislau VerdetL’all ho és tot pels anglesosObrir el seu segon disc provoca la necessitat incon-trolable d’anar corrents a una parada de verdures per seguir les indicacions del mestre: “Agafa un brò-quil. Insulta’l fins que es panseixi”. Després cal anar a la peixateria i unir-se als “Llamàntols en Zel” (el grup d’admiradors d’aquest nou déu que professa la passió per allò lleig com a manera d’entendre la vida). Humor i bona música en el disc del nou líder espiritual, Estanislau Verdet. Elisenda Soriguera

www.enderrock.cat

Mine!Villa AntonietaSón amics de Rosa-Luxemburg, factor que ens porta a parlar de joventut, moltes ganes de men-jar-se el món, una tècnica més que decent i una posada a escena treballada fins a l’últim detall. Villa Antonieta és com un menú de degusta-ció carregat de tastets, proves lingüístiques (can-ten en català, castellà i anglès) i estilístiques. El debut de Mine! es passeja entre el rock dur i el pop seductor, la psicodèlia i el folk indie “que tant es porta”.Elisenda Soriguera

Pepet i MarietaLa Pelu“Vaig a la pelu per rapar-me les tristeses, pentinar-me les idees i tenyir-me d’alegria totes les penes”. Així les canta en Pepet a La Pelu. Les experièn-cies més canalles i calentes dels anteriors treballs passen a ser més secundàries en aquest nou disc, on la crítica social i la política esdevenen protago-nistes. Tot ho explica amb els ritmes tradicionals, de la jota a l’ska, passant pel pop, i amb una bala-da per trencar el son. Alba Danés

altaveu

10 tema del mes www.deria.cat

El somni de la igualtatHa guanyat Barack Obama i s’ha con-vertit en el primer president del Estats Units negre. I, encara que això no és del tot veritat perquè és fill de pare kenià i de mare blanca nord-americana, sem-bla que, després de tants anys, el somni de la igualtat entre persones de diferent color de pell s’ha complert. Però és im-portant, vital, no oblidar que fa molts pocs anys ser negre era sinònim d’estar marginat i, fins i tot, de no tenir cap dret com a ciutadà.

La guerra de Secessió

La Guerra de Secessió (1861-1865) va ser la guerra civil nord-americana on van morir més de 500 mil persones. S’en-frontaven els estats del nord, favorables a l’abolició de les diferències per raça, i els estats del sud, que volien continuar amb l’esclavisme. El president Abraham Lincoln es va convertir en el símbol de lluita per la unió dels Estats Units. Final-ment, va aconseguir que, al desembre de 1864, el Congrés aprovés la 13a es-mena a la constitució, que prohibia l’es-clavatge. Tot i així, 15 dies després del fi de la guerra, va ser assassinat.

El Ku Klux Klan

Amb el final de la guerra, l’esclavatge va acabar però, a la vida diària, no era tan evident. A molts llocs del sud, encara no hi havia igualtat i els blancs seguien te-nint privilegis respecte els negres. Així, el mateix 1865, naixia a Tenessee, de mans dels antics membres de l’exèrcit perdedor, el Ku Klux Klan. Es tractava

d’una organització molt violenta i secre-ta que terroritzava els afroamericans. Encaputxats amb túniques blanques, cremaven cases i donaven pallisses als seus veïns negres.

A part de la violència del Ku Klux Klan, els negres tenien més problemes. Cada estat tenia dret a crear les seves pròpi-

es lleis i, amb elles, els podien discrimi-nar. Algunes prohibien als negres viatjar en primera als trens, llogar cases si no eren del poble, utilitzar els serveis pú-blics, anar a les mateixes escoles que els blancs o, fins i tot, als mateixos ce-mentiris. Als autobusos, només podien utilitzar els seients de darrera.

Rosa Parks, la revolta pacífica

Si hi ha un fet que es consideri el prin-cipi de la lluita pels drets civils als Es-tats Units és aquell que va protagonitzar aquesta dona que treballava de costure-ra a Montgomery (Alabama). Era l’1 de desembre de 1955 quan, en tornar de la feina en autobús, es va negar a obeir el xofer, que l’obligava a cedir el seu seient a una persona de raça blanca. Acusada de violar la llei, va ser empresonada.

Les reaccions no es van fer esperar i, durant 13 mesos, es va organitzar un boicot als transports públics de la ma-joria dels estats del sur. Ella, tranquil·la i sense aixecar la veu, va convertir-se en el model a seguir.

Abans de la detenció de Rosa Parks, Ruby Brifges, una nena de sis anys, va ser agredida per una multitud de blancs a Nova Orleans només per voler anar a una escola de blancs. Emmet Till, de ca-torze, va ser assassinat a Mississippi per parlar al carrer amb una dona blanca.

Martin Luther King

Martin Luther King acabava d’arribar a Montgomery com a pastor baptista. Amb la detenció de Parks, va ser nomenat presi-dent local de l’associació per la millora dels drets civils i, en pocs dies, es va convertir en el cap visible de la lluita. Sens dubte, van ser anys difícils plens de violència i horror.

DESEMBRE / 2008

NEUESPECIAL

Aquest hivern,bona esquiada

sec

undèr

ia

ESPECIAL DE NEU - REPORTATGE2

100 anys d’esquí a Catalunya, 1908 - 2008 El Centre Excursionista de Catalunya i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern amb la col·laboració de la Secretaria Ge-neral de l’Esport celebraran durant les temporades d’esquí 2008-09 i 2009-10 el centenari de la implantació de l’esquí a Catalunya. Aquest aniversari compta-rà amb actes culturals, lúdics i sobretot esportius que es duran a terme durant els mesos d’hivern a les principals pistes d’esquí catalanes.

Breu història de l’esquí a Catalunya L’any 1908 es va crear la Secció d’Es-ports de Muntanya dins del Centre Ex-cursionista de Catalunya. El màxim im-pulsor va ser Albert Santamaría, que va allunyar-se del caràcter més cultural i conservador dels directius de l’entitat d’aleshores tot afegint valors com el risc i l’esport a la pràctica de l’excursionis-me. Un any abans, el 1907, aquell jove català havia tastat a Chamonix una nova modalitat esportiva que provenia dels països alpins d’Europa –importada des d’Escandinàvia- i que es practicava so-bre la neu: l’esquí. Així, es van importar els esquís i els luges – petits trineus sen-se tir, aptes només fer baixades- de Su-ïssa cap a les muntanyes del Montseny, La Molina, Núria i Ull de Ter. Uns anys més tard, al 1924, es van organitzar els primers concursos a Espanya d’esquí nòrdic i de fons. De seguida, la pràctica de l’esquí es va popularitzar i les pistes van anar instal·lant serveis com ara els remuntadors (els primers van ser a la Molina l’any 1943).

Actes i celebracions del centenari Per celebrar aquests cent anys d’història, el CEC i la FCEH han organitzat tot d’ac-tivitats entorn de l’esquí i dels esports de neu. Durant els mesos d’hivern, es duran a terme diferents actes culturals, com ara una exposició fotogràfica cronològica dels 100 anys d’esquí a Catalunya, la presen-tació del llibre Catalunya 100 anys d’esquí de Daniel Romaní, o una taula rodona de la història i l’evolució de l’esquí nòrdic i alpí.

El pes de la celebració, però, recaurà en diversos actes esportius de rellevància in-ternacional que es realitzaran en diferents pistes catalanes durant els mesos d’aquest hivern, com la Copa del Món d’Esquí Alpí Femení FIS a La Molina els dies 13 i 14 de desembre de 2008, la “Marxa Beret” Cam-pionat d’Espanya de llarga distància a Ba-queira Beret programat per a l’1 de febrer de 2009, la Copa d’Europa d’Esquí Alpí a la Molina el 3 de febrer de 2009 o la Copa del Món de Surf de Neu a la Molina entre els dies 12 i 15 de març de 2009.

Foto: Angel Juaniquet Foto

: A

ngel

Jua

niq

uet

Foto: FCEH

Foto: Cristina Puig

ENTREVISTA A MIREIA CLEMENTE, ESQUIADORA - ESPECIAL NEU 3

Té 21 anys i treballa dia a dia per arribar a ser una de les mil-lors esquiadores del món. De moment, sap que la millor traça que pot seguir és la de María José Rienda, el seu referent. Mireia Clemente somia amb la possibilitat de ser una de les protagonistes de l’estrena de la Copa del Món a La Molina (13 i 14 de desembre). L’esquiadora d’Atomic sap que serà difícil, però si alguna qualitat la defineix és la de treball, sacrifici i constància, tres dels pilars sobre els quals es fonamenta la trajectòria de qual-sevol esquiadora.

Sap que té molta sort de poder dedicar-se a allò que sempre li ha agradat més: esquiar. Sap que ha de treballar molt durament per millorar i aconseguir que la seva trajectòria esportiva sigui ascendent. I també té molt clar que sense sacrifici no s’arriba enlloc i que mai ha de perdre la realitat que l’envol-ta. Passa més temps viatjant amunt i avall amb els esquís, fent-ne lliscar la sola per la neu de mig món, que a casa seva. Però, tot i aquest frenètic ritme de vida, la Mireia té molt clar que “sempre he volgut esquiar sen-se deixar enrere el estudis”. Evidentment, no pot anar al ritme de la resta de noies de la seva edat, i és a per això que un cop acaba la temporada, cap el mes d’abril, es dedica en cos i ànima als seus estudis de psicolo-gia a la Universitat de Barcelona.

Com afrontes la temporada? Molt més animada que la passada, amb un equip nou, ara tinc entrenador, tinc prepara-dor físic, tinc skiman (la persona que li cuida els esquís). Faré les primeres curses inter-nacionals a Noruega, a mitjans de novembre i després ja veurem.

Què va passar la temporada passada, que va ser força irregular? El problema estava a les curses, ja que els entrenaments els feia bé. Potser el problema va ser que no aplicava bé el treball d’entre-nament a les curses, i això és el que mira-rem de solucionar aquest any.

Quins serien els teus reptes per a aquesta temporada? Seguir amb el treball que vam començar l’any passat a la Copa d’Europa. He de mirar de classificar-me i d’aconseguir algun punt. Després vull fer alguna cursa internacional i a veure si tinc l’opció de disputar alguna prova de la Copa del Món.

Has somiat molts cops amb ser la protago-nista d’una cursa com la de La Molina? Sí, i no un, sinó molts cops des que era petita.

Tu ja has corregut a la pista de La Molina, què et sembla? Correcte. He competit diverses curses de la Copa d’Europa. Crec que la pista està molt bé. És una pista exigent, que té una mica de tot. Una zona de fort pendent, té un mur –un fort desnivell en esquí, com una paret– i una zona planera al final. L’esquiadora que vulgui fer-ho bé a La Molina ha de ser molt completa. I crec que s’ha de destacar que La Molina ha treballat molt dur per acollir una prova de la Copa del Món.

Fes memòria, quan vas començar a esquiar? Tota la vida que esquio, des que tenia vuit anys. Vaig començar esquiant a Porté-Puy-morens, amb el Club Esquí Girona. Després aquest club es va unir a La Molina Club d’Es-ports, i des de llavors sempre he esquiat a La Molina. És per això que tinc records tan bons d’aquesta estació.

Una cosa és esquiar per plaer, i l’altre dedi-car-se a la competició. Quan et vas adonar que t’hi volies dedicar? Suposo que va ser mica en mica. Comences a esquiar per afició. Fas les primeres curses. Et comença a agradar. Els entrenadors t’animen. Vas fent curses, disputes el Campionat de Ca-talunya, després el d’Espanya. Entres a l’equip nacional i et vas fent. Arriba un moment en què t’adones que has nascut per esquiar.

Ets jove, però, com et veus el dia de demà?Jo vull ser corredora de la Copa del Món.

En quina altra esquiadora et fixes? Sense cap mena de dubte en María José Rien-da. És el meu referent, com a esportista i com a persona. No només t’ajuda en l’àmbit esportiu. També t’ajuda quan estàs entrenant i a nivell personal. És el referent que hem de seguir.

Quina és la cosa que més t’agradaria co-piar d’ella? La seva humilitat. En cap moment va d’estrella i et tracta com a una més. Em quedaria tam-bé amb les ganes que ha demostrat al llarg de tota la seva trajectòria. Ella ha aconseguit arri-

Nom i cognoms: Mireia ClementeEdat: 21 anysData de naixement: 31/07/1987Club: Club Esquí GironaParticipacions Copa del Món: 1. Va ser el 25 de febrer de 2007, a Si-erra NevadaParticipació Copa d’Europa: 28Material d’esquí: Esquís i botes AtomicQuè no falta mai a la teva bossa de viatge: els meus apunts, el meu ordinador i els meus sudokus.

bar dalt de tot. Ha fet realitat el seu somni. Ha demostrat que si treballes, es pot aconseguir allò que et proposes. Només així pots guanyar sis proves de la Copa del Món com ha fet ella.

Pots explicar una mica per sobre en què consisteix el vostre treball? Mira, per exemple, a mitjans d’octubre vam estar a Paso Stelvio (Itàlia) treballant matí i tarda. Al matí unes quatre hores, per una hora i mitja a la tarda. Això a la neu, perquè des-prés fem treball físic. Després també treba-llem amb el vídeo, ja que l’entrenador ens fil-ma i després ho veiem junts i ho comentem.

Quan parles de la teva feina se t’encenen els ulls. Es veu que t’agrada la teva feina, que et consideres una privilegiada. Totalment. Penso que l’esquí m’aporta mol-tes coses. M’agrada molt. Em permet viatjar per tot el món i m’acosta a cultures dife-rents. I després, quan esquies, la sensació és única. No hi ha res com la sensació de llibertat que tens quan esquies.

I com t’ho fas amb els estudis? Compagino la meva vida esportiva a l’equip na-cional de la Real Federación Española de Depor-tes de Invierno (RFEDI) amb els meus estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona.

I, quin consell donaries a les noies que vul-guin seguir el teu camí? Que s’esforcin al màxim, tot el que puguin, ja que ningú et regala res, i que tinguin clar que l’opció d’esquiar i estudiar no és fàcil. Però també han de pensar que no tothom té perquè triar l’opció de fer una carrera universitària, que l’esport pot proporcionar-te altres coses.

Edicat | C.Piedrabuena | Atomic

“Sempre he tingut clar que volia esquiar i estudiar”

11

King va saber construir un discurs d’es-perança entre tanta por i terror. Amb les seves mobilitzacions, va aconseguir la Llei de Drets Civils, de 1964, de John Kennedy i la Llei de Drets Electorals, de 1965, del president Lyndon B. Johnson. Segurament, allò que més es recorda

La figura de Martin Luther King va te-nir un gran impacte a tot el món i, fins i tot, va rebre el Premi Nobel de la Pau de 1964. Tot i així, encara quedava molta feina a fer. El 4 d’abril de 1968 va ser as-sassinat en un motel de Memphis.

El primer president negre

Amb la victòria electoral de Barack Oba-ma, més enllà de si és capaç d’acabar

d’ell és el seu discurs titulat “Jo tinc un somni”, que va protagonitzar el 28 d’agost de 1963 des de les escales del monument a Lincoln, davant de milers de persones que s’havien concentrat per demanar la igualtat entre la raça ne-gra i blanca.

amb els problemes actuals del seu país i de si ho fa bé o malament com a pre-sident, s’aconsegueix el somni de la igualtat entre races. Una fita que no ha sigut fàcil i per la qual han mort moltes persones que reclamaven dignitat i jus-tícia. I també, d’alguna manera, els nord-americans poden tancar un epidosi de la seva història del qual, sens dubte, no es poden sentir orgullosos.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

12 ciència www.deria.cat

Consciència amb ciència

Ha fet fortuna la imatge que vivim en una societat líquida. Doncs res millor que l’aigua per aprendre a fluir-hi d’una manera sàvia! El lligam tan íntim amb la vida, els ecosistemes i l’activitat humana fa de l’aigua una font de descoberta de l’entorn i de nosaltres mateixos.

Convertir l’aigua en un pretext tan ric per a l’aprenentatge passa, en primer lloc, per mirar-se-la d’una manera cali-doscòpica, més enllà de la substància, i considerar-ne conjuntament les dimen-sions científica, tecnològica i ambiental, així com també social, simbòlica, cultu-ral, quotidiana, lúdica...

Aquesta diversitat de mirades revela una concepció complexa de la realitat i també, una perspectiva humanística del paper que juga la ciència a l’hora d’inter-pretar-la. Una ciència que no és un co-neixement estàtic ni suficient, sinó fruit del raonament i l’enginy, i també de les passions i les intuïcions, i que per tant es construeix amb els sentiments i els valors. És a dir, una ciència que es fa a mesura que es pensa, s’actua i es comu-

L’aigua ens suggereix una visió sostenible del planeta i

de nosaltres mateixos.

nica. Una ciència que és útil per a la tec-nologia i per a la vida quotidiana, però també per buscar la bellesa i el gaudi. I sobretot, una ciència que esdevé im-prescindible per exercir la ciutadania en el món contemporani, davant dels rep-tes de la globalització i la sostenibilitat.

L’aigua ens ha de mullar cap, cor i mans. Els contextos educatius no formals, i els museus en particular, són especialment in-teressants en aquest sentit, ja que perme-ten aproximar-s’hi d’una manera efímera però significativa, talment com un esquitx d’agulles que et deixen paralitzat, no tant

per la quantitat d’aigua com per una mes-cla de sorpresa i sensació refrescant. Els fenòmens de l’aigua -des d’una bom-bolla fins a l’arc de Sant Martí- ens es-quitxen el cap per tal que ens els mirem de manera metòdica i analítica. Conver-sar ens permet relacionar els fenòmens entre ells i conèixer-ne les diverses in-terpretacions, distingint-ne les qualitats de cada una. Abans, però, ens espurne-gen el cor: ens fascinen i ens sorprenen, i ens ajuden a estimular la creativitat. I, a més a més, en gairebé tots ens hi po-dem mullar les mans. Manipulant l’aigua juguem i explorem. I convé fer-ho en equip, col·laborant amb els companys de classe o entre pares i fills.

Avui en dia, tots sabem -i els menuts més que ningú- que l’aigua és un bé molt valuós, que cal mimar-la i no mal-gastar-ne ni una gota. Per sort o per desgràcia, una idea tan rotunda i òbvia esdevé enrevessada, inabastable i con-tradictòria en la gestió quotidiana -i amb l’aigua com amb tantes altres coses. Des d’una perspectiva educativa, l’aigua pot ser un argument proper i emotiu, per assajar com navegar ben equipat i amb consciència per una realitat incerta.

Lluc Pejò,

Cap de l’àrea educativa

del Museu Agbar de les Aigües

apren a consumir www.deria.cat14

www.consum.catEscola del Consum de Catalunya

Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 A/e: aula.consum@gencat.cat

on s’amaga

Què fem?...

A les imatges següents, hi trobaràs espais on la publicitat apareix en el nostre dia a dia i on, potser, no en som del tot conscients. Sabries dir quins són aquests espais? Fes una X al damunt d’on pensis que es fa publicitat.

Hi ha algun tipus de suport publicitari que coincideixi en les imatges anteriors? Quin? Per què creus que hi ha aquesta coincidència? Eres conscient de la diversitat de suports publicitaris pels quals rebem la publicitat?

Aquesta activitat està basada en el taller “Missatges o missatgers? ” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum.

Sabies que....

La publicitat televisiva no és un factor de-terminant a l’hora de conèixer marques perquè les marques més conegudes no són les que més s’hi anuncien directa-ment? Els joves coneixen marques a par-tir de diferents suports publicitaris.

Font: Les marques i els joves. Estudi sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya. Agència Catalana del Consum, 2007.

Pensa en.... Sabies que al llarg d’un dia rebem més de 3.000 impactes publicitaris?Des que ens llevem fins que anem a dormir, constantment estem re-bent publicitat, pel mòbil, per internet, per la televisió... La publicitat travessa la pantalla i arriba a nosaltres per molts altres canals.Canals tradicionals com ara la premsa escrita, les tanques publici-tàries i els transports (tant públics com privats), i d’altres més inno-vadors com l’ “street màrketing”, anomenada així la publicitat que podem trobar integrada en el paisatge urbà.A més, malgrat que legalment no es consideri un suport publicitari, no hem d’oblidar que nosaltres també fem publicitat, amb la nostra roba, amb el nostre calçat, l’MP3... Ja que la publicitat intenta establir un vincle emocional i d’identitat amb nosaltres a través de les marques, per tal que acabem comprant un determinat producte.Per tant, a l’hora de veure un anunci, hem de ser crítics i ser conscients de quin és el seu objectiu, i interpretar bé la informació que ens dóna. Hem de recordar que la publicitat ens envolta però que nosaltres tenim l’última paraula.

la publicitat?

15boca a bocawww.deria.cat

“El lloguer pot ser una bona alternativa a la hipoteca”

Eugeni villalbí (La Sénia, 1978) és el Secretari general de Joventut de la generalitat de Catalunya. Enginyer de professió, i amb gran experiència dins de l’associacio-nisme, intenta transmetre la seva energia per lluitar contra la manca d’habitatge, la precarietat laboral i el fracàs escolar entre els joves catalans. Ens trobem amb ell per a què ens expliqui com fer-ho.

Per a qui no ho sàpiga, què és i com funciona la Secretaria de Joventut?La Secretaria de Joventut és el màxim òr-gan responsable en polítiques de joventut a la Generalitat de Catalunya. Tenim una doble funcionalitat. Per una banda, la Se-cretaria dissenya, planifica i impulsa polí-tiques. I, per l’altra, l’Agència Catalana de Joventut – que està integrada dins de la Secretaria – és l’encarregada de la gestió d’una sèrie de projectes, com el Carnet Jove o la xarxa d’albergs, i l’execució de programes com Habitatge o Treball... Tam-bé hi ha un Observatori Català de Joventut que es dedica a fer estudis i recerca.

Què s’ha de millorar?Abans de res, hem de passar un procés d’avaluació. Hem fet moltes coses bé però d’altres, no tant. Sempre s’ha de millorar. Necessitem elaborar tot una sè-rie d’indicadors. Durant 10 anys, la reali-tat social dels joves ha variat molt. Hem de poder tenir uns mecanismes que, en

Eugeni villalbí, Secretari general de Joventut

el dia a dia, poguem canviar segons les prioritats. Per exemple, en l’anterior Pla, no es veia la immigració com un fet pri-oritari. I fa un any no estàvem en crisi i ara, sí. Tot canvia molt ràpid...

Quines són les línies que està seguint la Secretaria de Joventut per facili-tar l’accés a l’habitatge als joves.Nosaltres fem de pont. Intentem ser la cara jove en matèria d’habitatge de la Ge-neralitat. I, naturalment, la gent jove és un dels segments de població que té més di-ficultats per accedir a un habitatge. I no es pot deslligar d’una situació de precarietat laboral. Però la nostra feina s’ha centrat en consolidar un model, que va ser impulsat pel govern anterior, que és el de les bor-ses joves d’habitatge. En tenim una cin-quantena a tot el territori. Allò que hem volgut fer és racionalitzar aquest model. Fer-lo més eficient. Enguany, hem arribat a cobrir dues terceres parts de la població jove. L’objectiu és, a final de mandat, arri-bar al noranta per cent.. Cada vegada, sembla que creix la desafecció dels joves envers els partits polítics. Com pot influir la Secretaria per fomentar la partici-pació en aquest sentit? És cert que hi ha una desafecció cap als partits i cap a les administracions. Però jo

crec que no només cap el sector polític. Hi ha un cert distanciament cap a tot allò que ja està creat i on els joves no poden acabar sent els protagonistes. L’any pas-sat, vam presentar un estudi que es deia “Joves, participació i política” i on vèiem que la participació no està en crisi. Hi ha un moment d’estancament però no s’ha disminuït. Per tant, és veritat que hi ha una certa desconfiança vers tot això preestablert. Però no només passa entre la gent jove...

Actualment, hi ha precarietat labo-ral, sobretot entre els més joves. S’està fent un Acord nacional per l’ocupació Juvenil, quins objec-tius té i com pot solucionar la precarietat laboral?Sobretot, posa èmfasi en la necessitat de la qualitat de l’ocupació: sous baixos, falta de formació, temporalitat... I és que la situació és preo-cupant. No podem accep-tar com a normal això que avui està passant. I un dels problemes és que la gent es forma i després no troba el seu

lloc al mercat laboral. És la sobrequali-ficació. No acabes treballant d’allò que has estudiat.

Però, a la vegada, es parla molt del fracàs escolar. És un discurs mas-sa apocalíptic?Les xifres parlen per sí soles en quant a fracàs escolar. Si mirem els percentat-ges, veiem un dibuix molt semblant a un rellotge de sorra. Tenim una part a sota amb formació bàsica. Una part, a dalt, amb formació universitària. I, la part del mig, la de la formació professional, és massa prima. Això ens va molt ma-lament. Per això, cal canviar el discurs.

Semblava que l’èxit només s’aconseguia en fer una

carrera. I l’èxit és tenir joves ben formats, sigui en cicles forma-tius, en mòduls o a la universitat.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la pr imera universitat en re-cerca tur íst ica del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allot jament, agències de viatges i in-formació tur íst ica, f ins la diplomatura en Tur isme.Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Ins-cr ipció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en tur isme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

16

17sexewww.deria.cat

L’anell alternatiuL’Ariadna surt des de fa un parell d’anys amb en Pol i, actualment, s’estan plantejant utilitzar al-gun mètode anticonceptiu alter-natiu al preservatiu. Aquesta setmana, han anat a un centre mèdic per informar-se i, real-ment, els ha sobtat veure les di-verses opcions que existeixen. El mètode que més li ha agradat a l’Ariadna és l’anell que funcio-na com a anticonceptiu!

Actualment, a la societat espanyola, en-cara el 40% de les noies adolescents re-coneixen no utilitzar cap anticonceptiu en les seves relacions sexuals. Aquestes noies utilitzen com a mètode per prevenir un embaràs la marxa enrera, un mètode que no és 100% fiable.

Què passa entre la població més jove del país? Falta d’informació? O mala in-formació? Confiança en què un embaràs no desitjat o una malaltia de transmissió sexual només passa a altres noies?

Avui dia, la ciència i els mitjans de comuni-cació avancen prou i a un ritme suficient-ment ràpid com per poder tenir a l’abast tot tipus d’informació de caire sexual. Cal, però, informar-se bé i als llocs adequats.

L’any 2002, es va començar a comercia-litzar l’anell vaginal anticonceptiu que és un anell transparent i flexible, de 5 cm de diàmetre, que la dona ha d’introduir ella mateixa a la vagina. L’anell s’utilitza durant tres setmanes, després es deixa una setmana de descans, durant la qual la dona tindrà la menstruació. La inserció i la retirada de l’anell la pot fer la pròpia dona, sense cap tipus de dificultat.

Què passa si l’anell surt acci-dentalment de la vagina?Donat aquest cas, poc freqüent i poc pro-bable, l’anell es pot rentar i tornar a introdu-ir a la vagina, sempre i quan no hagin trans-

corregut més de tres hores. Si haguessin passat més de tres hores, cal que la parella prengui precaucions i utilitzi un altre tipus d’anticonceptiu ja que l’anell ha d’estar dins de la vagina un mínim de set dies. Es poden utilitzar tampons durant la uti-lització de l’anell vaginal, però cal tenir cura que l’anell no surti accidentalment en retirar el tampó.

L’anell vaginal protegeix de les malalties de transmissió sexual?No. L’anell vaginal és un mètode pensat per prevenir un embaràs però no evita el contacte entre la parella fins al punt d’evi-tar les malalties de transmissió sexual.

L’anell vaginal funciona alliberant al tor-rent sanguini una quantitat x d’hormones femenines, etonogestrel i etinilestradiol, que inhibeixen l’ovulaciò i eviten, per tant, un embaràs. Funciona de manera similar als anticonceptius orals (píndola) però, en comptes de prendre una píndola cada dia durant tres setmanes, l’anell s’introdueix a la vagina durant tres setmanes.

Pros i contres:L’anell vaginal és un mètode anticoncep-tiu fiable en un 99%. La majoria de les dones el toleren fàcilment i és molt fàcil d’utilitzar. A més, redueix el vell corpo-ral, el risc de patir tumors cancerosos als pits, quistos en els ovaris i osteoporosi.

Com a inconvenients, l’anell vaginal pot produir efectes secundaris com nàusees, mal de cap, major sensibilitat mamaria i ir-ritació vaginal. El fet de fumar incrementa l’aparició d’aquests efectes secundaris.

En qualsevol cas, aquest anticonceptiu requereix la recepta del metge i serà l’especialista l’encarregat de donar la in-formació necessària.

Laura Cerdán (Psicòloga)

AQUEST FEBRER, TORNA L’AVENTURA DE CREAR HISTORIES!

FICCIONS 3a EDICIÓ

MEMÒRIA ‘08ESPAi

Ficció

18 cultura www.deria.cat

SCATAlbert García RipollEdiciones Carena112 pàg.

Fer el seu primer tren és el ritus d’iniciació a què se sotmet Albert Garcia Ripoll, que sig-na com a SCAT, jove “graffitero” del cinturó industrial de Barcelona, l’adolescència del qual transcorre entre la família disgregada, la institucional, les bandes de carrer i la seva afició pels grafits. Les aventures, el primer enamorament d’una immigrant, les desil-lusions i les oportunitats desfilen per les pàgines d’aquest llibre.

The SpiritFrank Miller www.mycityscreams.com

Arriba Spirit, dirigida pel Frank Miller, que és una adaptació de la novel·la gràfica de Will Eis-ner. Danny Colt (Gabriel Macht) és un detectiu emmascarat, un heroi sense superpoders que protegeix del crim als habitants de la ciutat Cen-tral City. Colt persegueix sense descans al villà Octopus (Samuel L. Jackson), que realitza les seves malifetes a la ciutat i assassina a qualse-vol pobre desafortunat que li veu la cara.

Dèria.catwww.deria.cat

Dèria.cat estrena nou portal: la versió digi-tal de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són en-tretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític. Som premsa gratuïta i estem compromesos amb l’educació i la formació dels joves de parla catalana.

Casaldejoves.orgwww.casaldejoves.org

Els casals de joves són una escola de democrà-cia i participació, un espai on els joves autoges-tionem els nostres propis projectes, una eina de transformació social, un espai d’intercanvi d’experiències. La idea és potenciar l’aprenen-tatge de la ciutadania, l’actitud crítica, la coope-ració, la creativitat i l’autoorganització.

RECOMANEM

Sabor a XocolataJosé Carlos CarmonaPunt de lectura155 pàg.

Narrada en tercera persona i amb un ritme trepidant, Sabor a Xocolata de José Carlos Carmona ens presenta la vida d’Adrian Troa-dec, un suís que, amb la Primera i la Segona Guerra Mundial com a teló de fons, busca la felicitat afrontant la vida com si d’un tauler d’escacs es tractés.

L’intercanvi (The Changeling)Clint Eastwoodwww.changelingmovie.net

A la darrera pel·lícula de Clint Eastwood, l’Anjelina Jolie interpreta Christine Collins, una mare que el 1928 va lluitar a la ciutat de Los Angeles per recuperar el seu fill després d’un segrest. La història no és el segrest en sí, sinó la lluita contra una policia corrupta que li torna un fill que no és el seu. Titllada de boja, només rebrà ajuda del reverend Bri-egleb, interpretat pel John Malkovich.

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

AGENDANOVEMBRE2008

Dia: 5, 6 i 7 de desembreGamestorming ‘08Videojocs.- Gamestorming és un esdeveniment de caràcter innovador i integrador que engloba totes les facetes del món dels videojocs, des de la formació de les persones que els desenvolupen fins a la seva creació i el seu consum com a producte tecnològic.Lloc: Centre cívic Cotxeres de Sants+info: www.gamestorming.org

Dia: fins al 11/12/2008Cicle de concerts “Músiques de la Mediterrània”Concerts.- Lloc: Oratori de Sant Felip NeriPl. Sant Felip Neri, 5 (Ciutat Vella). BarcelonaEntrada lliure+info: 933173116

Dia: fins al 11/12/2008Concert de música electrònica “Nit de Beat”Concert.- Lloc: Espai Jove Boca NordC. Agudells, 37. (Horta-Guinardó). BarcelonaEntrada gratuïta+info: 934299369

Dies: 12/12/2008Espectacle “Free Kabaret”Circ.- Escenari obert a propostes d’essència circense, teatral, cabaret, clown o tot barrejat.Lloc: Espai Jove Boca NordC. Agudells, 37 (Horta-Guinardó). BarcelonaEntrada gratuïta a les 22:00 h+info: 934299369

Dies: fins al 19/12/2008Concerts al voltant de l’exposició “Ródtxenko. La Construcció del futur”Concert.- Concert “Música de l’avantguarda russa 1920-1930”, a càrrec del conjunt instrumental dirigit per Guerassim Voronkov. Interpretaran obres de Vladimir Xerbakov, Nikolai Andreyevich Roslàvets, Alexander Mosolov, Dimitri Xostakòvitx i Sergei Prokòfiev, entre d’altres.Lloc: Fundació Caixa Catalunya - Casa Milà - La Pedrera - Sala GaudíC. Provença, 261 (Eixample). Barcelona+info: 902400973

19

Oriol Junqueras

Tiefland

Tiefland és a Terra baixa, com Pedro és a Manelic...

El dijous 2 d’octubre de 2008, el Liceu obre les portes de la nova temporada ope-rística amb Tiefland d’Eugen d’Alber. Una versió en alemany (amb una posada en escena molt moderna i polèmica, i amb un pròleg escenificat força trencador) del popular drama d’Àngel Guimerà Terra baixa (escrit el 1896 i estrenat a Barcelona el 1910). De fet, des de la seva estrena, aquesta obra ha estat traduïda a 14 idiomes i compta amb sis versions cinematogràfiques i dues operístiques. Ara, però, ja feia 36 anys de la seva darrera representació al Gran Teatre.

L’obra de Guimerà reflecteix la confrontació entre la “terra alta” (vista com l’ideal de la puresa, la calma i la pau de la natura) i la “terra baixa” (entesa com l’expressió de la corrupció i de la perversió pròpies de la civilització). I, sens dubte, en la seva versió original, els elements modernistes, realistes i romàntics es combinen per dibuixar un intens joc de tensions instintives i culturals amb una gran força teatral.

En un racó inhòspit del Pirineus, viu el Manelic, un jove i ingenu pastor que confia els seus desitjos de casar-se a un pastor de la plana. Ambdós estan al servei del Sebastià, un ric propietari que té sota protecció una dona jove i atractiva, la Marta. Sebastià mana a Marta que es casi amb el Manelic, però ella s’hi nega. Aleshores, l’amo proposa a el Manelic que deixi la feina de pastor i es faci càrrec del molí a terra baixa, amb la condició de casar-se amb na Marta. El Manelic no s’ho pensa dos cops i baixa immediatament, malgrat que el seu amic pastor l’adverteix dels odis i conflictes que hi ha a la plana. I, precisament, el triangle format per la Marta, el Manelic i l’amo Sebastià dóna peu a un desenllaç ple d’emocions contrastades i, fins i tot, a un crim.

Per la seva part, el text dramàtic de Matthias Hartmann canvia el nom de Manelic per Pedro, i situa l’acció a les oficines i als habitatges d’una indústria tèxtil, en con-traposició al molí dels Pirineus on transcorria la història de Guimerà.

Tant en la història original com en les seves posteriors adaptacions, l’obra sempre gira entorn de la llibertat i de l’esforç dels humils per deslliurar-se de les cadenes que els oprimeixen.

Helena Moliné

HISTÒRIESDECATALUNYA

Dies: fins al 13/12/2008Lletra petita - Mots en joc: Taller “Fem l’indi”Taller.- Tallers en família sobre diverses àrees de coneixement (l’art, el medi ambient, la ciència o la literatura) amb un enfocament lúdic i participatiu.Lloc: Centre Cultural Sagrada Família - BibliotecaC. Provença, 480 (Eixample). Barcelona+info: www.bcn.cat/biblioteques934508733

Dies: fins al 10/12/2008Xerrada “Foto Fòrum”Fotografia.- El “Foto Fòrum” no és un curs, sinó una tertúlia sobre qualsevol aspecte relacionat amb el món de la fotografia. No importa el nivell de coneixement fotogràfic que tinguis. Vine i, si vols portar una fotografia, en parlarem. És una activitat oberta i gratuïta per a tothom.Organitza: AFDB (Associació de Fotografia Digital de Barcelona).Lloc: Centre Cívic Can FelipaC. Pallars, 277 (Sant Martí). Barcelona+info: 932563840

Dies: 21/12/2008“Barnatresc” VI Caminada de NadalEsport.- A les 10:00 h. No es fan inscripcions, solament cal acudir al lloc i, a l’hora de la sortida, recollir el full de ruta, que s’haurà de presentar en tots els controls de pas i lliurar a l’arribada.El lliurament a l’arribada del full de ruta degudament complimentat i reomplert servirà per acreditar la participació en cada una de les caminades.Lloc: diferents carrers de la ciutatPg. Lluís Companys, 18 (Ciutat Vella) Barcelona+info: www.euro-senders.com/barnatresc