Sant Jordi

Raquel Rodriguez Escriche E4C Manel Escanes I.E.S.Ferran

Casablancas

ndex1. Principis de Sant Jordi...................................................1 1.1. Origen de la festa del llibre.....................................1 2. Les llegendes de Sant Jordi............................................2 2.1.La llegenda de Sant Jordi per adults.........................2 2.2. La llegenda de Sant Jordi per nens..........................3 3. Sant Jordi a la literatura.................................................7 4. Fets i signes tpics al dia de Sant Jordi............................8 5. Com es celebra el dia 23 d'abril ?..................................10

1.Principis de Sant JordiSegons el costumari Catal d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patr dels cavallers, es deu a lajut que va fer el sant al rei Pere I lany 1094. Segons sexplica, lesmentat rei va guanyar una batalla contra els sarrans desprs que aquest invoqus al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no noms patr de la cavalleria sin tamb de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s esmentat a principis del segle XIX.

La historia de Sant Jordi es celebra a Catalunya. Es celebra el dia 23 d'abril i est basat en la llegenda. 1.1.Origen de la festa del llibre La festa del Dia del Llibre t un origen a Catalunya. Va comenar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoraci del naixement de Miguel de Cervantes a instncies de l'escriptor I editor valenci, fincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrs que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que institua la "Fiesta del Libro Espaol". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Ms tard, el 1995, la UNESCO institua el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril tamb va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebraci.

1

2.Les llegendes de Sant JordiHi ha moltes versions de la llegenda. S'ha explicat per a nens, per a adults, encara que totes es basen en el mateix. La llegenda per a adults seria una semblant a questa: La histria per la qual s conegut el sant arreu del mn s per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narraci la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La llegenda Auria ". Ben d'hora es va escampar per tota Europa fins arribar a tota la Corona d'Arag. 2.1.La llegenda de Sant Jordi per adults Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat rom nascut al Prxim Orient i s el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Lbia, per que la tradici catalana creu esdevinguda a la poblaci de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que possea les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'al pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror ms profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, aix no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'all ms b, per el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixs menjar per aquell monstre. Tot el venat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destins la sort seria lliurat a la "simptica" fera. Aix es va fer durant molt de temps i el monstre sen devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Per... vet aqu que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagu ciutadans que es van oferir per reemplaar-la, per el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus sbdits i s'avingu que fos sacrificada. La donzella eix de la ciutat i ella soleta s'encamin cap al llac on residia la fera, mentre tot el venat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici. Per fou el cas que, quan va sser un xic enll de la muralla, se li present un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digu que fugs rpidament, ja que per all rondava un monstre que aix que el veis sel menjaria. El cavaller li digu que no tems, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i aix alliberar del sacrifici de la princesa, com tamb a la vila de Monblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llana el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, llig el monstre pel coll i la don a la donzella perqu ella mateixa la ports a la ciutat, i la fera segu

tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que reb amb els braos oberts a la donzella i el cavaller. A la plaa major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal. 2 Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, per que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perqu havia tingut una revelaci divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recoman al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Du tal com mereixia. Desaparegu misteriosament tal com havia vingut.

Normalment se'ls explica als nens petits, quan arriba Sant Jordi la llegenda. Noms es celebra a Catalunya. El conte tpic s fora grfic i simptic. Als nens en canvi se'ls expliquen comptes mes com aquest: 2.2.La llegenda de Sant Jordi per a nens

HI HAVIA UNA VEGADA UN POBLE I UN CASTELL A DALT D'UNA MUNTANYA.

3 AL CASTELL VIVIA EL REI I LA SEVA FILLA LA PRINCESA

PER TAMB HI HAVIA UN DRAC VERD I DOLENT QUE ES VOLIA MENJAR LA PRINCESA.

4

I EL DRAC VA DIR: "NYAM, NYAM!!! QUINA GANA!!! ET MENJAR !!!" I LA PRINCESA VA CRIDAR: SANT JORDI!!! AJUDA'M!!! QUINA POR!!!

VA ARRIBAR EL CAVALLER SANT JORDI AMB UN ESCUT I UNA LLANA A LA M, I...

5 ... VA LLUITAR AMB EL DRAC DIENT: DRAC, DOLENT QUE FAS POR A LA GENT!!! PUM, PAM, PIM!!! I VA MATAR AL DRAC AMB UN TALL DE LLANA AL COLL.

DE LA SANG DEL DRAC VA NIXER UNA ROSA VERMELLA I LI VA REGALAR A LA PRINCESA

6

3.Sant Jordi a la literaturaVa ser un icona de la literatura catalana. Representava la cavallerositat, el bon cavaller, normalment sortia en novelles cavalleresques i en novella romntiques aix com en poemes. Han escrit populars autors catalans com Josep Maria de Segarra,Joan Maragall i Jaume Roig entre d'altres . Han hagut molts que tractaven sobre ell com per exemple:

SANT JORDI GLORIS Sant Jordi t una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya s el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat grcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella t ms sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del mn. Josep Maria de Segarra (1894-1961)

7

4.Fets i signes tpics al dia de Sant JordiAra tpicament en el dia de San Jordi, les persones que s'estimen, no noms les parelles sentimentals, sin entre pares, fills, avis, amics...es fan regals. A la dona li regalen una rosa. Es mant la tradici de que sigui vermella encara que es venen de tots els colors, blaves, grogues, taronges, roses... Al noi encara que no es va crear la tradici a la vegada que el costum de la rosa se li regala un llibre. A l'escola els nens fan poemes i concursos del llibre, que consisteixen en fer poemes. Tamb organitzen vendes de llibres antics que han recollit prviament pels alumnes del cole. Fan punts de llibre, amb signes significatius com s un drac, una princesa, un prncep, un llibre o una rosa. La festa del Dia del Llibre t un orgen a Catalunya. Va comenar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoraci del naixement de Miguel de Cervantes a instncies de l'escriptor I editor valenci, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrs que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiua la "Fiesta del Libro Espaol". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Ms tard, el 1995, la Unesco institua el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril tamb va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles

estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebraci. Com que s tan conegut te fins i tot una bandera. Aix, una vegada ms, s un signe d'identitat.

8

9

5.Com es celebra el dia 23 d'abril ?

Comunitat Catalunya Madrid Andalusia Comunitat Valenciana

Celebraci que es fa Es celebra Sant Jordi. Es regalen llibres i roses. Es celebra el dia del llibre i la lectura. Ponen fires en les que es venen llibres. Es celebra el dia del llibre commemorant a grans autors. Celebren el dia del llibre i a ms fan una fira del llibre que fa molts anys que es du a terme. Es celebra San Jorge el patr d'Arag.

Arag

Tamb est unit amb el dia del llibre com passa a Catalunya.

10

6.Bibliografia www.edu365.cat/.../jordi/index.htm http://ca.wikipedia.org/