S A N T J O A NB O L L E T I I N F O R M A T I U &

N2 109 - NOVEMBRE - 1981

2-182

Su •tt arioSANT JOAN

l.-Municipalías2.-Sabieu que.. .3.-Sanitat:

.De la relació malalt4.-Del poble i pel poble5.-Mayor 616.-Temes agrícoles7.-Meteorologia8.-Temps enrera9.-Parlem de músicalO.-Mirau què hem trobat11.-Pàgina 1312.-L'escola13.-La Parròquia14.-Esport15.-Teranyines16.-Fa 10 anys17.-Pasatiempos

NOTAS DE REDACCIÓN

Las opiniones manifestadas en los artí-culos y colaboraciones publicadas en esteBoletín, manifiestan la forma de pensar desus autores pero no necesariamente la delos que en él trabajamos.

Los artículos escritos en catalán o ma-llorquín, son reproducción literal de susoriginales, no haciéndose, esta redacciónrespcnsable de las faltas que en ellos pu-dieran existir.

L

BOLETÍN INFORMATIVO DEL "CENTRE CULTURAL DESANT JOAN".-

DEPOSITO LEGAL P.M. 2- 1979Imprime APÓSTOL Y CIVILIZADRO,Petra

C/ Princesa, nS 24

N2 109 - NOVEMBRE - 1981

EQUIPO DE REDACCIÓN Y COORDINACIÓN DEL BO-LETÍN.-

DIRECTOR.- Rosa Sastre Juan.

Amador Bauza CalmesJuan Bauza RoigJuan Bauza MatasAntonia Costa Bauza.Carlos Costa Salan.

C O L A B O R A D O R E S :

Amador Bauza CalmesBartolone Bauza JaumeJuan Bauza MatasJuan Bauza RoigAntonia Costa BauíaCarlos Costa SalemGabriel FerriolMiguel Florit HuguetMiguel FusterJuan Gaya MatasMiguel GayaJosé Mas LlanerasCatalina Mas MunarVicente MilianCatalina PocovíMagdalena RubíSananjotSección JuvenilTofolJuan MatasMargalida Catai S

PORTADA: Roberto

3-183

MUNICIPALIASRESIMEN DEL PLENO ORDINARIO CELEBRADO EL29 DE OCTUBRE.

Orden del día.-

1.- Lectura del acta de la sesión ante-rior.

2.- Contrato asesor jurídico D. RafaelBauza Bauza.

3.- Licencias de obras.

4.- Obras cementerio.

5.- Ccmpra solares C/. Consistorio y C/.Molinos para plaza.

6.- Estudio plantación árboles camino deConsolación.

7.- Rectificación proyecto existente dela plaza confluentes calles Mayor y Con-solación.

8.- Modificación de crédito Proyecto Or-dinario y de Inversiones.

9.- Construcción vestuarios Campo de De-portes.

10.- Modificación de la base de repartode las contrabuyentes especiales delproyecto de ccmplementación del Sistemade Saneamiento de la Zona A.

11.- Correspondencia Oficial.

12.- Ruegos y preguntas.

PUNTO SEGUNDO.-

Contrato de D. Rafael Bauza Bauza, na-tural de la villa, cono asesor jurídico,debido al traslado del anterior, D. Jeró-nimo Mas.

El Pleno aprueba la propuesta del Sr. Al-calde de manifestar al Sr. Mas, las atenciones prestadas a nuestros Consistorio.

PUNTO TERCERO.-

Se conceden las ss.licencias de obras:

- Antonio Rebassa Gcmis: C/. Mayor, 28.

- Jaime Font Bauza : Consistorio, 10.

PUNTO CUARTO.-

Se informa sobre las obras realizadasen el Cementerio. Se propone constuir un"cremadero" en dicho lugar dejando plenayo

libertad a la Comisión de Obras para surealización.

Se acuerda la realización de un estudiopara construir dos aseos en el lugar.

PUNTO QUINTO.-

Se acuerda en pleno la compra de lossolares de las C/. Consistorio y Molinospara la construcción de una plaza.

Según palabras del propio alcalde, lasrazones para construir la mencionadaplaza son tres:

- Estar de acuerdo con el plan Urbanís-tico del Casco Urbano.

- La no edificación de solares.

- Los criterios técnicos de constructo-res. •

El Pleno acuerda por unanimidad la com-pra de los solares de :

D. Francisco Barceló por la cantidad de4.000.000.-ptas. De ellos, dos deben sa-tisfacerse antes del 31 de Diciembre yel resto el 30 de Junio de 1.982 comolímite. En caso contrario se debe apor-tar el 12'5% de interés.

D. Carlos Estelrich Costa por 792.000.-ptas distribuidas así 400.000.-ptas an-tes de finalizar el año y el resto el 30de Junio de 1.982.

Dña. María Gaya Gaya por 600.000.-ptasque deben satisfacerse el 31 de Diciem-bre cono fecha límite.

TOTAL COSTE COMPRA SOLARES : 5.392.000.-

PUNTO SEXTO.-

Se informa sobre el estudio de la plan-tación de árboles en el Camino de Consola-ción. Según el estudio, se proyecta laplantación de los árboles desde el Cuartelde la Guardia Civil hasta la escalera desubida al Santuario.

El Pleno acuerda seguir los trámites opor-tunos en la elaboración de un estudio ccmpleto.

PUNTO SÉPTIMO.-

Las rectificaciones son :

4-184

- La realización de bancos de piedra conrespaldo de madera o hierro, según convenga.

- La construcción de un pozo para regarla zona ajardinada.

- Hay posibilidad de ubicar una fuente enel centro de la plazuela.

- La forma de la plaza queda ovalada pueslas dos existentes dan a la calle y que-dan fuera de la plaza.

El Pleno acuerda su tramitación.

PUNTO OCTAVO.-

El asesor jurídico informa:

Total a pagar 915.098

Existencia en caja 2.113.678superávit año anterior 2.629.721

TOTAL EXISTENCIA : 3.827.000 (aprox.)

El Pleno acuerda pasar al Presupuesto deInversiones 3.000.000.-ptas para que elAyuntamiento pueda hacer frente a los cempremisos citados en el punto quinto.

PUNTO NOVENO.-

la Comisión de Obras informa que, se-gún estudios de expertos, se ha modifica-do el lugar de ubicación de los vestua-rios del campo de Deportes.

Poseyendo el Consistorio sendas subvenciónés de 750.000.-ptas cada una, el Pleno ~acuerda la propuesta de consulta directaa tres constructores para poder realizardicha obra por 1.500.000.-ptas que es elequivalente de las subvenciones.

La Comisión de Obras asume todas las cornpetencias.

PUNTO DÉCIMO.-

El Pleno acuerda su modificación. Elloimplica que la base del reparto se reali-za por metro lineal de fachada.

Deben pagarse:

- Por depuradora - 67'50 ptas/metro.

- Por tubería - 452'5 ptas/metro.

PUNTO UNDÉCIMO.-

Llegaron a secretaría entre otraslas ss. cartas:

- Del contratista del Carni d'Horta conuna factura de 152.385 ptas por los tra-bajos realizados en dicho Camino.

- De la Delegación de Hacienda en la queinforma que los pagos a la Delegaciónson :

En 1.981.- 28.827.-ptas.En 1.982.- 611.673.-ptas.

- De"Aires de Pagesia" solicitando unasubvención al Ayuntamiento para celebraruna fiesta pagesa el próximo 8 de Noviembre.- Del Consell General Interinsular dondeexpone la Comisión de Sanidad del Consellque en los dos primeros trimestres delcurso 81-82 se realizarán los habitualesreconocimientos médicos en la EscuelaGraduada a los alumnos/as de 1Q, 5Q y 8Qde EGB.

Asimismo en el 3Q trimestre del curso serealizará en el Colegio la inspección hi-giénico-sanitaria.

También recuerda al veterinario la inspec-ción de cocinas en los lugares donde exis-ta cernedor escolar.

- Del Ministerio de Comercio donde expre-sa el control de venta de aceites sin eti-queta por ambulantes.

- De D. FQ Jiménez solicitando la plazade secretario interno mientras esté vacante la Secretaría.

- De Dña. Juana Ma. Amer BiMloni, licenciada en Historia, solicitando la plaza debibliotecario.

JUAN MATAS

5-185

sab ie u que

Si dia 18 d'Octubre es volia trobar al-gun santjoaner s'havia d'anar a Petra.

En Pedró Sineuer (fill) va foradar unaroda de la seva moto.

De s'estol d ' embaraçades que vaig dirque hi havia a Sant Joan ja n'hi ha unaque ha tingut un fill, na Bàrbara Matas(des Colomer) Enhorabona, Bàrbara i Bal-tasar!

Na Rosa (la que segons na Margarita Ca-talà té bo) està desesperada perquè n'hiha que es penssen que jo som ella o queella és jo. Tranquila, dona, que no éstan greu!

Ha arribat a les meves mans una misivaque diu "de ml no se'n riu ningú"; jo contest " no estiguis tan segur".

Dia 21 varen fer festa "les verges" (siés que en queden).

En Miquel Bauza (Puça) se n'ha d'anara fer "sa mili" a Canarias.Tranqui1, no-més ho notaràs el primer any.

Hi ha un al.lot a Sant Joan que diu quetotes les al·lotes li van a darrera.Nòserà tant, home, no serà tant!

El fill petit d'en Carles Costa, quanva veure la barba del seu pare li digué quela se tendría que embetunar. Aquests me-nuts! ...

Dia 31 d'Octubre a les 11,45 del vesprepartiren des de Sant Joan un grup d'unes20 persones a peu! cap a Lluc. Serà ladarrera excursió que facin?

Dia 1 de Novembre damati, és a dir, eldia següent d'haver partit cap a Lluc esvaren veure dues d'aquestes excursionis-tes per Sant Joan. Segons digueren, quanarribaren a Sineu ja no pogueren resis-tir més i tornaren cap el nostre poble.Ho comprenem.

Setmanes abans de fer aquesta excursióes varen veure n'Antònia Parrica, na Mar-galida Pastor i na Caty Roig, componentsd'aquest grup excursionista, que pareixiaque venien d'entrenar-se perquè el varenveure arribar a la Plaça en cara de re-bentades i amb les cames que semblavenque "els fein figa". I a Lluc, con hi de-gueren arribar?

Un estranger digué a un home de SantJoan que feia de cambrer a Ciutat:"Thankyou very much" (per aquells que no sabenanglès això es pronuncia així: "zenquiu ve-ri match". Ah, que queda pinxo! Un altreli va damanar el que li havia dit, i elsantjoaner respongué: "Me pareix que volun taxi per anar a Andratx". Ido així!

Diuen que a un al.lot de Sant Joan lihan de comprar un cotxe de 900.000.-ptas.I penssar que altres hem d'anar en vici-cleta!

TOFOL

6-186

SANITATDE LA RELACIÓ

MALALT / PERSONAL SANITARIAmics, abans de tot an vull presentar;

son una nova col·laboradora del nostre bo-lletí i sempre que pugui intentaré tenir-vos un poc informats sobre diversos aspec-tes sanitaris.

De moment intentaré defensar la laborque hauríem de tenir empresa tots nosal-tres, metges, infermeres, auxiliars i to-tes les persones que lluiten teòricamentcontra la mal al ti a.

He dit lluitar teòricament perquè l'ob-jecte de la medicina és aquest, lluitarcontra les malalties i moltes vegades sense èxit; en conseqüència, l'objecteés lluitar contra la mort.

Però no es tracta de curar una personacom si es tractàs d'arreglar una màquina;en primer lloc, quan s'entra dins un hos-pital, el malat es troba enrevoltat degent extranya, té por del que li puguinfer, del que li pot passar; es troba des-plaçat dels seus i de tot allò que és seu •i, evidentment, tot això l'acaba d'enmalaltir.

La relació pacient/metge no ha d'ésseruna relació del tipus cosa espanyada/cosaque l'arregla; no pot ésser així perquèson persones i han d'ésser tractades coma tais.

Els malalts necessiten que els facinproves per veure el que tenen, llavoresnecessiten medicines per curar-se, peròtambé s'ha de tenir en compte la depres-sió en què estan inmersos, el seu estatd'ànim, i és molt important un gest amo-rós, donar-lis la mà quan veim que ho ne-cessiten; ja que la depressió els emma-lalteix més hauríem de fer el que està enles nostres mans per ajudar-los a supe-rar-la o, millor, per evitar-la.

Amics, per acabar, voldria dir nomésque dins la medicina s'humanisme és unfactor molt important però per desgraciahi ha molta gent que ho ha oblidat o noho posa en practica.

MARGALIDA CATALÀ

ASOCIACIÓN CONTRA EL CÀNCER.-

En la Biblioteca P. Rafel Ginard, elpasado jueves día 22 de Octubre, tuvo lu-gar una conferencia que, con el tema;Prevención y Diagnóstico precoz del cân-cer, ofreció a los numerosos asistentesel Doctor Dn. Carlos Señor de Uría.

Abrió la velada representando la A-samblea Provincial Dn. Jaime Aguiló, ha-ciendo la presentación del conferencian-te y anunciando el Orden a seguir. Laproyección de dos películas sobre esta terrible enfermedad del cáncer, alternaronla interesante conferencia seguida de unanimado coloquio mantenido entre el Dr.Señor y el público asistente.

Presentó a la nueva Junta Local su P>residente Carlos Costa, la cual quedabaconstituida de la siguiente foma: Presi,denta Antonia Cornais de Oliver, Secreta-ria Antonia Julia Moreno, Tesorera MaríaBarceló de Nicolau, Vocales Carmen Cuxartde Gual, María Bauza de Company, Catali-na Matas de Jaume, Catalina Costa de Bar-celó, Antonia Rebassa Gaya y FranciscaEstelrich, además de un numeroso grupode colaboradores.

Finalizó el acto con la oferta a todasaquellas personas que así lo deseen, depoder consultar cualquier centro de pre-vención, que bajo la administración dela Asamblea Provincial funcionan en la isla y todos juntos divulgar los mediosque hoy diponemos para combatir al cán-cer.

Deseamos acertados éxitos en el cum-plimiento de la finalidad de la asocia-ción.

JAUME MOLA

7-187

del pob le i pel pob le ~ìPARTICULARITATS DE LLENGUATGE DE SANTJOAN.-

Amb referències a les d'altres viles

per

Miquel Fuster, mestre nacional

Lana: Del poble i pel poble.

NOTES EXPLICATIVES.-

1.- Al fer aquests humils apunts, hedeixat anar les diferències generals depronunciació, entre elles la u per o, ila e més tancada. No he considerat tipiquês ses paraules pustissada i Munserra-da, per exemple.

2.- He consignat paraules que ja solsels vells coneixen, canó entrifó i mulitja, i també d'altres de casi exclusiudomini de la gent menuda, ccm fer xere-mies, o d'història recent, con aubar-dans i canonget (en sentit un poc pica-resc) . Caduques, o novelles, són tipi-ques existents.

3.- No m'he limitat a senyalar les especialíssimes de St. Joan. Per conèixer-ho, m'he vist obligat a comprovar-les aaltres localitats i, amb això, m'he trobat amb un vertader i relatiu cabal quehe cregut que no havia de despreciar.Amés, quan el mot no és particular deSt. Joan, he pogut establir "grosso mo-do" el grup a què pertany, en cada cas,el nostro poble.

4.- Estam seguríssims que sols hem alçatel vel en aqueixa matèria. Aquest, noés tan sols un treball: són quatre no-tes preses al vol i comprovades de pres-sa. Un estudi detingut donaria es centper u, sobre tot en plantes, animals ijocs.

5.- M'he trobat amb bastants de casosque la gent culta haguera considerataberració, mala pronunciació, v.g. pe-truleo i esteulades. Jo no he miratmésque si eren generals, dites per una

majoria de gent (i millor si és pagesa,perquè he considerat els intruïts més in-fluïts per elements estranys).No he anata mirar com s'Haurien de dir, sinó ccmse diuen.

6.- Es vertaderament suggestiu experimentar, d'aquesta manera, el neixenent, transformació i mort de les nostres paraules:

Trobar-se paraules sortides ha poc allum, com nyonyo (deu de cartes) que cir-cula entre bastantes jovenetes d'aquí, ifer andanes, fer solcs (per passejar-se),que ara és moda entre el jovent de Mana-cor. ¿Seran efímeres, de vida curta, o,imposant-se, de llarga durada?.

Veure com poblacions llunyanes (Artài Andratx entre elles) tenen el mateixnom per la mateixa cosa, i en canvi, elsveins (St. Joan i Sineu ) l'anomenen dediferent manera.

I,per últim, trobar termes com ano-lics, minyons i fendis, que han desapa-regut o estan a punt de desaparèixer.

AUBARDANS, vocable recent que equival a"bovedilles voltades". No l'hem trobat aaltre poble.

BATIPORT. Es diu també pels altres pobles,però a Palma i a Manacor s'emplea tambéel d'esquinzell (especialment per la gentinstruïda): és el portam de l'entrada al'Església. Aquí esquinzell no s'usa.

BEIES SATGETERES (de satgeta=fletxa) ASineu també s'ho diuen. A Manacor, be-gots o bogots; a Bunyola, sabaters. Fanels nius dins parets d'argila.

BISCOQUERETES. Es diu aquí a uns insec-tes semblants a pipes, més prims, quevolen, el temps del segar, per les flors.Les persones que hem interrogades d'al-tres parts no han sabut tal nom ni hansabut què se deien aqueixos insectes.Aquí corre aquesta cançó:

"Aquestes biscoqueretesque volen davant davant!¿Saps què enyor de tant en tant?Es regle i es taiant,es martell i ses paletes".

(seguiran)

8-188

MAYOR 61

Un fallo en la memoria central, hi-zo que la cronica politicahumoristano apareciese en el último número dela revista. De nuevo estamos ahí connoticias frescas.- Ya se pronosticó en esta misma sec-ción la creación de una nueva plaza.Ahora con más detalles, les podemosdecir que por un ojo de la cara, elayuntamiento comprará varios solarespor un montante que superan los 5 mi-llones; de los cuales por un solar setienen que pagar 4. Con todas estascifras, hay que añadir las obras pa-ra dicha realización, por lo que lacifra se incrementa con un par de mj_llones más ¡Con el plan de inversio-nes, tomamos Mariano 1- Nuevo Asesor Jurídico en la capi-tal del reino. Regresa nuestro pai-sano Rafael Bauza que ya hace unosaños, estuvo ya de asesor, pero quepor motivos laborales, tuvo que dejar,le vacante. Se agradeció los servi-cios prestados por el Sr. Mas ex-ase^sor jurídico. Por nuestra parte, nosolo agradecemos, sino que aplaudi-mos su labor y como no, desear al Sr.Mas toda clase de aciertos con estanueva cometida.- Que seguimos con los retrasos a lahora de comienzo de pleno, todo unacierto. Esta vez fueron 23 mint. Seesperaba a la Presidencia que no ll£gaba. Según hemos podido averiguarestaba hablando con la prensa, aun-que sólo dio audiencia por espaciode 1 min. Gracias por el tiempo con-cedido.- Parecía que la cosa formaría mayo-res consideraciones, pero tode setranquilizó después de una lecturade 5 ó 6 veces de un párrafo del ac-ta de la sesión anterior. A cada cuallo suyo, porque si la proposición sehizo en nombre de UCD, en el acta hayque ponerlo. ¡Caramba!

( y - 20)

- Notamos que últimamente, la voz can_tante plenaria, se la reparten dos pre-sidencias; las demás ni se sabe de e-llas.- Suscripción a la vista. Con 1.000,-ptas la iniciamos para la compra de estu_pendas butcas con cabecera para los oyen^tes, ya que las que se nos prestan parasentarnos, están ya para la jubilación.- Otro proyecto a la vista se está estu-diante. Aunque no hemos podido averiguarde qué se trata, oímos campanas del cos^te, un par de milloncejos.

- Con un proyecto hecho en fecha 7-12-70,se acondicionará con la correspondienterectificación para que la plaza existenteentre calles Mayor y Consolación. Creemosque con esta es la 5 ó 6 vez que se in-tenta cambiar de fisonomía esta plaz. Ve-remos.- Notamos cierto "pasctismo" en variosconcejales en éste último pasado pleno.Está de moda el ser pasota.

SANANJOT

9-189

TEMES AGRICOLES

Quan els heroes es convertiren en conra-dors de la terra i sedentaritzaren la se-va vida, lo primer que varen haver de ferva ésser retallar la llibertat individuali adecuar el comportament de cada un ales conveniències del grup, tribu o pobleLo darrer que pensaria aquella gent seriaamb tota seguredat, en les enormes difi-cultats que, encara ara, té l'home per integrrar-se, de ple, dins la societat.

Lamentable que, a aquestes altures,en-cara no hagi establer, la Societat, unsistema, que comporti per a tots els ho-mes una vivència digna ja que la depen-dència que tenim uns dels altres és, ja,totalment irreversible. I,, on se nota mésa faltar, per ventura, aquest sistema,és,precisament, dins els pobles rurals, elsquals són, en alguna mesura, els conti-nuadors més directes d'aquelles primiti-ves idees.

Deim això, perquè consideram de prime-ríssima necessitat, que els pagesos esplantetgin la conveniència d'unir elsseus esforços per intentar salvar, al me-nys en part, els valors morals i mate-rials que encara queden dins les comuni-tats rurals i que, solament, 1'egoisme i"les ganes de viure damunt l'esquena delsaltres" han, quasi, quasi, esbucat. Hemsentit dir, moltes vagades, que la uniófá la força, però mos resistim a formarla unió. Hem sentit dir que "con més són,manco por tenen", però mos resistim adeixar el nostro individualisme.

No mos enganem, si volem dignificar lanostra vivència dins la nostra comunitati desitjam que els nostros problems si-guin tenguts en compte als distints ni-vells de la societat, lluitem comunità-riament per a conseguir-ho, perquè, indi-vidualment, es fer retxes dins s'aigo.

J.Gaya.

METEOROLOGIA

D'acord amb les informacions, obtengu-des a través de Guillem Company-EstaciõSant Joan 2Q-, veim, a continuació, el moviment pluviométrie, enregistrat durantels dos darrers mesos:

SETEMBRE.-

DIA

OCTOBRE.-

nnnnunutin

123131422232627

TOTAL—

1*3l'20'7407'42193'22'5

77'3

ItsuuununMn

Its

DIAiiM

II

20212526

TOTAL

51251

23

Its.n

'5"'l"

'6 Its.

Si hem d'ésser sincers, la pluja caigu-da durant aquests dos mesos, no mos pareixsuficient per atendre les necessitats de]sterrenys agrícoles; no obstant, hem de diraixí mateix, que l'aigo, poca basta, sies deixa caure a l'hora oportuna.

Confiem que sigui així i que no facifalta quan convengui.

J. Gaya.

/

10-190

TEMPS ENRERA

SA CAMIONA.-

Era l'any 1.919, quan Guillem Mas Bar-celó, conegut per l'amo En Guiem Pagès,va posar la primera camiona (avui deim"autocar"), que feia el trajecte de SantJoan a Ciutat i tornada. Amb el nan de"camiona" se designava al mateix tempsal vehicle i l'empresa.

Va ser la camiona de Sant Joan una delas primeres que posaren a Mallorca, idins la historia del transport col·lectiude viatgers (pasatgers) per carretera hipot figurar el nom de l'amo En Guiem Mas(Pagès) de Sant Joan, juntament amb N'A-mengual de Sencelles, En Clar de Lluc-major i en Moragues d'Andratx.

L'any 1.928, l'amo En Guillem Pagèsse va associar amb l'amo En Gregori Ros-selló (Jordiet) de Vilafranca, i la ca-miona va començar a ser de Sant Joan iVilafranca.

Per aquest temps entrà dins la compa-nyia o societat l'amo Antoni Matas Gaya(Pere-Matas), de la qual més tard se'nva desfer, seguint l'amo En Guillem Masi l'amo En Gregori Rosselló,fins l'any1.936 en què va morir, es continuà lasocietat amb la viuda de Rosselló l'any1.938 en què en Pagès comprà la part delsoci de Vilafranca.

L'any 1.935, un Decret de Casares Qui_roga, donà preferència a la línia Palma-Artà (F.E.V.E.) o sigui, es tren o ca-rril con deien en aquel temps, per loque Montuïri, no tenia parada fixa, de-gut al tren, vegent-se obligats la com-panyia de la camiona de Sant Joan-Vila-franca a coordinarse amb so tren, jaque no es podia passar d'una Línia as'altra.

El primer vehicle o camiona, va serun Ford "Potada", era un cotxo fet ca-miona amb una capacitad de 18 passatgers.

Els primers xofers varen ser el pro-pietari l'amo En Guillem Mas (Pagès),iel seu nebot Francesc Mas (Pagès) comassalariat.

El billet o passatge, o sigui el viatge de Sant Joan a Ciutat, anada i tor-nada, costava 6 reals.

El viatge durava una hora i mitja ouna hora i tres quarts, contant les a-turades a Montuïri i a s"hostal de Ca'nTugares a Algaida, on feien unes ensai-mades molt bones.

A la primeria que se posà la camionaanava a Ciutat tres dies a la setmana,esdimarts, dijous i dissabtes. Era l'any1.926 o 1.927, quan la camiona començaa anar a Ciutat cada dia, fent un solviatge o sigui anada i tornada.

Se partia de Sant Joan a las set imitja del matí del cafè de l'amo Anto-ni Sabater (avui Bar Fiol), on tenienun quartet.

A Ciutat la parada era en es cafède Can Damià o Ca'S Moixet, a sa Portade Sant Antoni, davant Can Salat. Actualment és una tenda de robe.

Sa partida de Ciutat era des del ma-teix lloc.

La segona camiona o vehicle de lacompanyia va ser un "Chevrolet", l'any1.925, que era propietat de l'amo Anto-ni Pere-Matas, que el va aportar coma capital de sa societat. L'any 1.928es varen vendre el "Ford" i el "Chevro-let" i es varen comprar un "Chevrolet"nou (1.928-29) de 20 i pico de places,matrícula PM-5.049 i després un altre"Ford" matrícula PM- 5.051.

L'any 1.932 se va comprar un "Stewaid1matrícula PM - 6.801.

L'any 1.934 se va comprar un "Die-se" matrícula PM- 6.872.

(seguirem)

MIQUEL FLORIT

11-191

PARLEJE

MUSICAper: JOAN BALIZA MATAS

IA MÚSICA EN EL SEGLE XX_

Un altre mes amb vosaltres, amics,perseguir parlant dels moviments musicalsdel segle XX.

Una vegada realitzat el resum delsdistints moviments musicals sorgits enaquest segle, us vaig prometre donar unavisió més àmplia de les peculiaritats decada gener, i això és el que intentaré acontinuació, ccmençant pel primer movi-ment, el Jazz.

JAZZ.-

Malgrat el Jazz arribas al seu puntculminant a principis d'aquest segle, téles seves rels en el segle passat, en elscàntics proferits pels esclaus negres deles plantacions cotoneres de la voreradel riu Mississipí; això s'esdevenia aprincipis del segle XIX. Aquests cànticses poden dividir en varis grups segonsla seva sistemàtica, els seus orígens,lamelodia, etc,etc.

Aquestes facetes del càntic "afroesta-dounidenc" més importants són les següents

"ELS ESPIRITUALS".- Els esclaus cercavenel consol en el cristianisme; molt sovintentonaven càntics on les seves lletres e-ren tretes de la Bíblia.

"ELS BLUES".- La música profana també in-fluí en la formació del Jazz i una de lesformes més perfectes d'aquella és el"Blues"; el seu fonament armonie es se-gueix utilitzant en diversos gèneres mu-sicals actuals. Originalment, els "blues"foren els càntics per excel·lència (mal-grat paresqui un contrasentit) de l'amori del dolor dels esclaus.

"ELS CÀNTICS DE PLANTACIÓ".- També s'eno-menen "song's viorks". Davant la duresadels treballs a què estaven obligats els

esclaus, aquests, per fer més duguedoresles feines entonaven càntics, molt sovinten lletres que expressaven la seva repul-sa pel seu estat d'esclavitud i el seuodi cap els opressors.

Fins i tot, molts arribaren a prohibirel cantar durant la feina.

"ELS CALLS".- Eren crits prolongats ambels quals els esclaus es ccmunicaven, pronunciant unes poques vocals però de talmanera que les inflexions de la veu dona-ven sentit el missatge.

"EL RAGTIME".- Música de compàs esqueixat•i arravatat, molt sincopada, interpreta-da a base de piano amb un constant acampanyament d'altres instruments.

De tots aquests tipus del càntic nas-qué el Jazz, que ve a ser una síntesidel càntic dels negres.

Les principals característiques delJazz són les següents:

- Ritmes distints entremesclats entreells.

- Armonies senzilles.- Instruments melòdics (trompeta, saxó,piano i clarinet) i d'instruments rítmies (guitarra, contrabaix i bateriaj.

- Improvisació.

Per acabar voldria dir que el Jazz hatingut una gran influència en la músi-ca culta del segle XX. Les seves aporta-cions en el camp del ritme i de la melo-dia han donat una gran llibertat en lesconcepcions armòniques.

ULTIMES NOVETATS DISCOGRÀFIQUES

- Tattoo You".- The Rolling Stones.-Obra mestra del vell grup funky, compa-rable al LP "Stichy fingers" que es con-sidera el millor LP stonià d'aquesta dè-cada.

f -"Stop and smell the roses" (para y hue-le las rosas).- Exotic i suggestiu títolde RINGO STAR; Potser ens sorprengui amb

un contingut cie vàries cançons de "bàrbar"amor.- "Dead Ringer".- MEAT LOVE.- LP excepcio-nal.- "Time" ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA.- LP bo

- "Talco y bronce".- Nou LP de MANZANITA

- "Abacal".- Genial LP de GENESIS

- "Wanted, dread & alive".- Bon LP dePETER TOSH

- "Amargo".- Nou disc de PAU RIBA:

NOTICIES MUSICALS.-

- Gira dels Rollings Stones per U.S.A. iEuropa.

- S'està rodant la pel·lícula "El muro",basada en el disc de Pink Floyd.

12-182

- Rotund exit de AC/DC de Slade en el fes-tival rock de Donington.

, - Bona actuació del grup andalús MedinaAzahara a l'auditorium de Ciutat.

- Disc de platino pel LP " Long distancevoyager" dels "Moody Blues".

- Paul Me Cartney aplaça fins el Desem-bre el seu esperat LP amb Stevie Wonder ialtres genis de la música.

- Disc d'or per "Corazón de poeta" deJeanette

- Actuació de Romanes en Novembre a Bar-celona, València, Madrid i Pontevedra.

JOAN BAUZA MATAS.

mirau que hem trobat

PROHIBICIÓ DE FER BATALLA A PEDRADES

Transe, por R. Gaya.Pbro.(1.684)

Nos Don Emanuel de Senmanat y de Lanuzaect llochtinent y Capità general en lopresent Regna de Mallorca e illes adja-cents.

Primerament ordenam y manam que qualse-vol persona de qualsevol grau o conditiosian qui serà vist fer batalla a pedra-des ab basetja o sens ella, ab la ma apo£tant ab ekla qualsevol genero de armesofensives, i serà de catorze anys an a-vant incorrega en eles penas contigudesen lo capitol 42 dels reyals edictes publicades el 10 Novembre 1671 y en pena"de servir de soldat en los reyals exer-cits per tems de dos anys.

Itm. que qualsevol qui serà trobat abbasetja per la present Ciutat incorregueen les matexes penes aso es si serà decatorze anys en avall en pena de vint

sous y un mes de presó, y si serà de ca-torze anys en amunt de servir de soldaten los reyales exercits per teros de dosanys, atvertint que si el qui aura man-co de catorze anys te pare pagarà sonpare y si non tindrà pare, pagarà sonamo.

Item ordenam y manam que qualsevol per-sona de qualsevol grau o conditio sia oestament qui se aturarà, entredintrà ymirarà la dita batalla o animarà los quile faran tant dels murs de la presentCiutat como fore de ella, contant perdos testimonis que hauran contrafet enlo referit y de sobre especificat, in-corregan en pena de 50 lliures y tren-ta dies de presó y seran irremisiblementexecutats, y perquè les susdites cesesvinguen a notisia de tots manam les presens ser publicades per los lochs acus-~tumats de la present Ciutat, en la deAlcudia y en les demés villas y paro-quias foranes del present Regna y enlos lochs acustumats de ellas. Dat. enMallorca al 7 Octubre 1684.Don Emanuel de Sanmenat y de la Nuza.Vt. Linzon y Muños-Vt. Costa. T. Reg.(Archivo municip. Llihre de Provisions,1684-1689).

13-193

P A G I N A 13VERGONYA, cavallers!ü

Es triste y de lamentar Sres. lectoresque en una conunidad tan privilegiada co-mo pocas y tan envidada por tantos conoes la nuestra : la "santjoanera"; nos seaposible encontrar (aún así) a personajespertenecientes a ella y que tengan tan po-co sentido de convivencia coito para prota-gonizar una acción de semejantes caracte-rísticas a la que ofrecieron no hace mu-chas fechas atrás; el 18 de Octubre delpresente año, concretamente. La fecha yala conocen, el escenario fue el campo defútbol de nuestra villa. La ejecución dela acción, a la que hemos hecho ya mínima-mente referencia en líneas anteriores alas presentes; no duró más (creo yo) de30 segundos, pero el tiempo que espero in-vertir en la elaboración de las páginasque formen los artículos concernientes aeste lamentable acontecimiento será nota-blemente mayor; ah! y de dicho bien, ar-tículoS. No es la primera vez que ocurrenactos de semejante naturaleza; éstos vie-nen ocurriendo ya de manera asidua: un domingo sí y el otro... también y desde ha-ce ya bastantes fechas atrás ( y cuandodigo"... bastantes fechas atrás" no pre-tendo hacer referencia ni a días, ni asemanas, ni a tan siquiera perídos semes-trales ... así que apañados vamos): los i-niciadores y protagonistas han sido y sonsimpre los mismos, las víctimas de sus incongruencias revisten variedad ya que sihoy lo es el árbitro o colegiado de tur-no (por muy sobresaliente que sea su ac-tuación) no se olvidan tampoco del futbo-lista (sea cuales sean los colores quedefienda, que de esto no conocen), etc.etc...

Bueno pues, con todo esto vayamos anarrarles todo y tal cerno aconteció aquelia fatal fecha: Aquel domingo y dispu-tándose ya el 2Q período del encuentro(de fútbol, por supuesto) entre•'los equipos del C.D. San Juan y C.D. Mariense;cuando el resultado en aquellos mementosnos era ligeramente desfavorable (2-3),hilvanamos una jugada de ataque; el ba-lón me llega a mí y encontrándome ya enlas cercanías del marco contrario, intento jugar el esférico con tan mala fortu-na por mi parte; que éste pasa en pose-

sión del equipo rival; no habían trans-currido dos segundos (espacio de tiempo)y oigo una avalancha de palabras malso-nantes (encabezadas por mi nombre), des-pectivas e insultantes dirigidas haciamí; seguidamente me giré para identifi-car a mis agresores verbales y en aquelmismo instante, aprovechan para hacer u-na segunda descarga de vocablos tan numerosa que hasta hubo para la familia. Yodespués de haber oído semejante "poema"y con el único ánimo de defensa propiales dirigí un gesto no muy correcto (porcierto y lo reconozco) pero tan insufi-ciente cono sobradamente merecido. Tris-te, vergonzoso y lamentable. Me sorpen-dió por una parte que fueran aquellaspersonas, las agresoras; por que con al-guno de ellos y en más de una ocasiónhabía sostenido amistosos diálogos, hu-biera sido en el bar, en la plaza o enplena calle.

Les conozco, podría señalarlos a dedouno a uno ( no me importará dar a luz susnombres, en cuanto sea oportuno hacerlo);en algún momento se catalogaron de depor-tistas (practicantes o aficionados) cuan-do no son dignos de acercarse a la bocala palabra deporte y ni siquiera pisarlos cimientos de un recinto deportivo.Cuando se encuentran en él (lo demostraron) seolvidan de toda norma de convivencia y ciudadanía cuando el deporte es uno de losfenómenos sociales que más requiere losrespetos a esas normas.

¿No conocen acaso que todo deporte es odebe de ser una sana, ejemplar y modélicacompetencia?

No,señores, Vds. no han sido nunca de-portistas, no lo son, ni lo serán en elfuturo a no ser que cambien de derroteros.

Ellos, son una minoría de individuosindo...s que no conocen de ideales y quesemueven en el tiempo por un ciego fanatismo.

El contenido reviste gravedad en algu-nos puntos, lo sé y sí asi eS|es tan só-lo porque según mi opinión el carisma queostentan los hechos acaecidos no son pa-ra menos y eso no puede volver a repetir-se; por el bien de todos quienes de veraspodemos sentirnos orgullosos de contestar:"Si, sóm (o soc) santjonaer"; a quien noslo cuestione. /

/"14-194

He dicho que me sorpendió por una par-te que fueran aquellos mis agresores peropor otra parte mi sorpresa fue mínima ;son siempre los mismos; pensé ( y sigopensando igual).

Soy consciente de lo arriesgado quees hacer afirmaciones o calificacionescomo las hechas; pero estoy muy tranqui-lo, estoy jugando con una baza tan impor-tante cono favorable; ellos no pueden te-nerla así. Ante tal situación les restantan solo dos opciones para afrontarla:

IQ recapacitar su actitud y reconocer suerror o 2e seguir con la "guerra" que ellosempezaron y que yo ( con todas las de laley) he decidido proseguir. Ah! Y no porcapricho ni por que tenga pocos quehace-res sino tan sólo porque no estoy dispues-to a tener que cargar con la derrota cuan

do sé a ciencia cierta que en esta oca-:"\sión no soy yo el perdedor."

Si siguen la "guerra" les quedará yapor jugar muy pocas armas de defensa;lasexcusas y mentiras sólo garantizan un corto período de validez.

Ah! Y que conste a todo esto no lo di-go porque estos individuos sean mis ene-migos, que lo son después de lo acontecído sino porque se lo merecen.(Sal y Pi-mienta) .

Sí, Guiempanyia.

VERGONYA, cavaller ! ! ! i com

;;; VERGONYA, cavallers!!!

Ah! y perdón por lo de "cavaller (s)".

Gracias

De Nada

AMADOR BAUZA GALMES

L'ESCOLAHem acabat l'EGB i ocmençam el BUP. a

l'institut de Manacor i altres han anata Inca. ', Els estudis pareix que no hand'acabar mai!

El sistema ha canviat totalment. Hempasat d'una escola que ens tractaven coma nins i ens obligaven a estudiar, a unaltre sistema on no obliguen a ningú, icada un fa lo que li pareix.

Pareix que aqueix canvi no ha d'influiren els nostres estudis però influeix d'u-na manera bastant directa. L'estudiant essent menys vigilat pels mestres i a vega-des no acudeix a les classes que no liagrada o bé el mestre o bé l'assignatura.

Els primers dies nosaltres els de pri-mer (Els novells) ens sentíem un poc ex-tranys dins l'ambient de l'institut, peròara que ja ha passat un mes, ja mos tro-bam molt bé sense complexos de cap tipus.Hem fet amics i hem agafat confiança ambels mestres, i els nostres companys declasse encara que no siguin de Sant Joan.

Hi ha hagut un canvi en quant a això,a Sant Joan sempre es veia les mateixescares i era un poc monoton. A l'institutcada dis es veuen cares noves i cap diaés igual que l'anterior.

La veritat és que ens sap un poc degreu haver deixat la nostra escola ja quemos era molt familiar però si volem se-guir endavant no hi ha més remei que dei-xar les coses familars o trobar-ne de no-ves fora sentimentalisme.

Quan en l'autocar passam per davantl'escola i els nins ens diuen adéu, re-cordam el dia que nosaltres vàrem dir eldarrer adéu amb un poc d'enyorança, peròdesprès quan arribam a l'institut i enstrobam amb els nostres companys olvidaml'escola de Sant Joan.

Esperant que no vos hageu avorrit ambaquesta petita esperiència que vos hemcontat amb aquest parei de retxes. Mosdespedim de vosaltres.

MARGALIDA SASTREJERONIMA MOREY

15-195

LA PARROQUIA

Renovació del Consell Parroquial dePastoral.-

Complint-se dos anys des de l'elecciódel primer Consell Parroquial de Pasto-ral, ara, en el mes de Décembre, s'ele-girà el NOU CONSELL:

A fi que tots els feligresos puguinenterar-se a temps es publica a continua-ció el Projecte d'Estatuts dels ConsellsParroquials de Pastoral segons el qual esfarà la nova elecció.

PROJECTE D'ESTATUTS DELS CONSELLS PARRO-QUIALS DE PASTORAL (CPP).-

1.- Definició; El Consell Parroquial dePastoral és un grup de cristians respon-sables, elegits per la Conunitat parro-quial, que prograna, anima, coordina, irevisa tota l'acció pastoral de la matei-xa Comunitat en comunió amb l'EsglésiaDiocesana.

2.- Característiques. El CPP és un .or-ganisme:

2.1.- Permanent; compost per membresestables per tot el temps que s'indica enaquests Estatuts.

2.2.- Representatiu de tota la Comu-nitat parroquial i de cada un dels seusestaments, moviments i grups.

2.3.- Decisori sempre que guardi co-herència amb les opcions pastorals dio-cesanes i els acords col·lectius de lesParròquies del Sector. En cas de conflic-tes o dificultats en l'exercici de lesfuncions del CPP es recurrirá a la in-tervenció del Vicari Episcopal.

3,- Funcions; Les funcions primordialsdel CPP són aquestes:

3.1.- Analitzar en tots els seus as-

pectes la realitat de la Comunitat Parroquial i del poble que ha de evangelitzar,i cercar les respostes pastorals més a-dients.

3.2.- Elaborar cada any, a comença-ment de curs el Pla Pastoral parroquiali concretar el calendari i mitjans perdur-lo a terme.

3.3.- Impulsar la realització deles tasques programades, animar le col.laboració de tots els cristians, reco-llir les iniciatives d'aquests i discer-nir sobre la conveniència de realitzar-ies.

3.4.- Coordinar el treball eclesialde tots els grups parroquials i comuni-tats de religiosos/es i agents de pas-toral.

3.5.- Revisar a l'acabent de Cursd'acció pastoral realitzada i el compli-ment del Pla pastoral programat.

3.6.- Participar, mitjançant els re-presentants que s'establesqui, en la programció, conducció i revisió del treballconjunt del Sector pastoral i en les tasqies del Consell Diocesà de Pastoral.

4.- Composició. El CPP estarà compost per:

4.1.- Membres de dret:Tots els preve-res amb tasca pastoral dins la ComunitatParroquial.

4.2.- Membres representatius de cadauna de les comunitats religoses i delsgrups i moviments seglars.

4.3.- Membres elegits per tota la co-munitat parroquial, en número no inferior

16-196

als membres representatius (indicats al4.2.).

4.4.- Membres a títol personal, el-gits en número no superior a una quartapart de la totalitat, per tots els indi-cats en els tres apartats anteriors, siels sembla oportú .

5.- Funcionament;

5.1.- El CPP presidit pel Rector dela Parròquia o la persona que el suples-qui.

5.2.- D'entre tots els membres delCPP serà elegit un Secretari que enviaràles convocatòries acompanyades de l'or-dre del dia de les reunions a tots elsmembres del CPP, a l'arxiprest i al Vi-cari Episcopal corresponent, i redacta-rà les Actes de les sessions del CPP.

5.3.- El President, el Secretari, unrepresentant dels membres representatius(4.2) i in representant del membres ele-gits (4.3.) formaran la Comissió Perma-nent que prepararà l'Ordre del dia deles reunions i vetlarà per l'execuciódels acords que prengui el CPP.

5.4.- En la mesura que sigui necessari i possible el CPP organitzarà la sevatasca en Comissions que responguin a lesdiverses Delegacions Diocesanes, amb lesque procurarà mantenir el contacte corresponent

6.- Reunions;

6.1.- El CPP es reunirà en sessióordinària, segons un calendari prèvia-ment establert, amb una periodicitat mí-nima trimestral.

6.2.- Es reunirà en sessió extraor-dinària a voluntat del President o a pe-tició d'una tercera part dels seus com-ponents.

6.3.- Els acords es prendran per ma-joria simple. En cas d'empat, el vot delPresident serà decisiu.

7.- Renovació.-

7.1.- Els membres de dret (4.1.) hoseran per tot el temps de duració de laseva tasca pastoral.

7.2.- Tots els altres ho seran pertres anys. Únicament podran ser reele-gits una segona vegada per tres anysmés. Passats tres anys fora del Consellpodran ser elegits novament.

7.3.- Acabat el primer trieni es reno-varà un terç del CPP cada any. Els dosprimers terços es renovaran per sorteig

8.- Constitució

Quedarà formalment constituït el CPPquan, a judici del Consell Episcopal s'a-ccmplesquin suficientment aquests Esta-tus. El Consell Episcopal en donarà co-municació expressa al mateix CPP, que,des d'aquell mcment tindrà representa-ció en el Consell Diocesà de Pastoral.

MOVIMENT PARROQUIAL.-

NOUS CRISTIANS:

Dia 11 d'Octubre :- Bartomeu Matas Barceló.

NOVES FAMÍLIES:

Dia 24 d'Octubre:

- Antoni Vidal Llaneras- Catalina MatasFullana.

PASSAREN A LA CASA DEL PARE:

Dia 19 d'Octubre :

- Catalina Fernández Vicens.

17-197

ESP O R TV*-

¿ilv

JIf-\1 ;:r (V,*f • .$

¿i &0 *

*p>""3.*"^>

-̂ V'' «ff;- r̂V̂ V"S? \ /"»«O»

T>í * J, i

oA O o AvA

Aconteixements variats s'han realitzatdurant el mes d'Octubre. Entre ells podemdestacar el Trial de l'amistat, organit-zat per la Penya Motorista de Sant Joan,el voleibol de ses famines, endemés del'esport rey, el futbol.

TRIAL.- Tal com s'havia anunciat, el diu-menge passat, es celebrà a Sant Joan laprova motocilista, Trial de 1'amistad,cotmemoretiva del 25 aniversari de la Pe-nya Motorista Sant Joan.

S'havian assenyalat deu zones totesdifícils que varen ésser superades pelcoratge dels pilots.

CLASSIFICACIONS :

GANADOR ABSOLUT. MOTO PUNTSJaume Roig Arbona. Bultaco 32

JÚNIORS

1.-Benjamín Lix FAntic 56(Eivissa)

2.-Miquel Esteva Ossa 76(M.C. Hero)

3.-Miquel Carrasco Bultaco 79(Ampurias)

SÈNIORS

l.-Francesc Buf i Montessa 34(Eivissa)

2.-Rafel Ruiz Bultaco 40(Eivissa)

3.-Marcos Dietric Fantic 54(M.C.Hero)

JUVENILS

l.-Lleonard Diaz Montesa 66(M.C.Hero)

Finalitzada la prova es repartiren elpremis i obsequis a tots els participants

VOLEIBOL.- A ses escoles velles de Petra,el dia 17 d'Octubre es juga un partitamistós de voleibol, entre el Petra i elSant Joan. Varen guanyar ses petreres (Juvenils) a les santjoaneres (Infantils).

PETRA-SANT JOAN : 3-2

FUTBOL.- Quan als esports que caben dinsel marc del futbol cal ressenyar el co-mençament de la liga per part dels infan-tils.

JUVENILS

Hem de dir que els resultats per a des-gracia de l'equip juvenil que militendins la categoria de tercera (grup B) nosón del tot esperançadors.

Ara que tembé cal ressenyar les lesionsque sofreixen alguns jugadores i les san-cions que varen ésser acreditades la tem-porada passada.

SANT JOAN-SON GARRIÓ : 0-4CAMPANET- SANT JOAN : 1-0SANT JOAN -MARIENSE : 2-5MANACOR-SANT JOAN : 2-0

INFANTILS

En quant en els més joves hem de dir quedesprés d'una regular pre-temporada co-mençaren amb bon peu la lliga, que comen-ça el dia 24 d'Octubre.

SANT JOAN-SES SALINES: 1-1CAMPOS- SANT JOAN : 1-0

A pesar de tot això les aspiracions nocaven i esperam que l'afició pugue com-prendre.

AFICIONATS

Un partit que ha passat desaperceguten el poble de Sant Joan degut a que nos'havia anunciat.

Aquests aficionats són els que l'anypassat militaven a 1- Regional.

SANT JOAN-PETRA: 1-3

Pep Mas LlanerasTomeu Bauçà Jaume.

18-198

teranyines

CORREO DE MALLORCA DE SAN JUAN

Viernes 21 de Noviembre de 1.924

Bendición de dos campanas.-

Con inusitada solemnidad, tuvo efectoen este pueblo, el domingo próximo pasa-do, solemne función religiosa, con moti-vo de la bendición de dos campanas de artística moldura y bien templada sonoridad,obra de los importantes de don Moisés Diezde Pa-lencia, las que tienen que ser colo-cadas en la torre-campanario de nuestraIglesia parroquial.

Van dedicadas a la Inmaculada Concep-ción y a San Antonio, siendo su peso 235y 917 Kgs. respectivamente.

Por coincidir la fiesta con la queanualmente se dedica a Ntra. Sra. delCarmen, con doble motivo, la Iglesia pa-rroquial y particularmente la capilladel Carmen ofrecían un aspecto deslumbra-dor.

En el centro del templo, de entre flo-res y verde retama, se destacan las campañas.

Son las diez; innumerable concurren-cia de fieles, precedidos por las Autori-dades, llena de bote en bote la Casa delSeñor.

El M.I. Doctor Mur, Vicario General dela diócesis, asistido de los Rdos. seño-res Rubí, Párroco de Arta, Ferriol, Vi-cario de esta parroquia, y Gaya, Custosdel Oratorio de Consolación, procede ala bendición de las campanas, actuando de ;padrinos, por la dedicada a San Antonio,el distinguido propietario don AntonioCamps y su señora esposa y por la dedica-da a la Inmaculada, los simpáticos jóve-nes don Francisco Más y la señorita MaríaCamps.

Seguidamente, por nutrido coro se cantael Te-Deum del Mtro. Tortell.

A continuación celebra Misa Mayor elM.I. Doctor Mur, cantándose la de Peros"Te-Deum laudamus". En el ofertorio ocu-pa la cátedra sagrada el M.I. Doctor San-cho, Magistral de la I.C.B. de Palma.

Terminados los anteriores actos y trasladados al vasto salón del Centro Católi-co, se obsequia a todos los asistentes,con un expléndido refresco, siendo ameni-zado por la Banda Popular con selecto re-pertorio.

Por la noche del mismo día, se cele-bra en el teatro del mentado Centro, conuna concurrencia que lo llena por comple-to, agradable y entretenida velada, en ..la que toman parte varias señoritas de esta localidad; poniéndose an escena algunaspiezas teatrales, mereciendo todas lasactoras prolongados aplausos. El produc-to de la taquilla fue a engrosar la sus-cripción para adquirir las mentadas cam-panas.

Plácemes mil merece y muy de veras selos tributamos, en primer termino, a núestro amado señor Regente de la parroquia,Rdo. don Francisco Más, a la Rda. Comuni-dad parroquial, Autoridades y a cuantoshan cooperado para la adquisición de lassusodichas campanas, lo propio que a darreal a la fiesta.

Quien no ha oido las campanas del cam-panario de nuestra Iglesia, campanas quepor lo visto fueron colocadas y permane-cen allí desde hace 57 años.

Campanas bien templadas y de artísticamoldura, y que fueron adquiridas graciasa la colaboración de todos los vecinos.

Su colocación fue un acontecimiento enese Noviembre de 1.924 y como datos curió-os syo recalcaría su peso, sus padrinos ysu autor, cosas que quizás merecerían serrecordadas por los sanjuanenses, que lo somos todos.

Y hasta la próxima.

ANTONIA COSTA BAUZA

19-199

fa IO anys

En el presente escrito aparece elmás interesante arsenal letrístico apa-recido en el "Boletín San Juan", quesalió a luz el 15 de Noviembre de 1.971,es decir "Fa 10 anys".

1.- TAN-TANEra tan sucio, tan sucio, tan sucio queparecia un negro de verdad .

Era tan femenino, tan femenino, que siendo masculino no se sabía lo que era.

Era tan lunático, tan lunático, tan luná-tico, que se creía un habitante de la lu-na.

Decía estar tan enamorado, tan enamorado,tan enamorado, que no cesaba de decirlea nú novia: "Contigo, mi amor, aunque seatoda la vida, a pan y cebolla".

Pero el "pillín" sabía que su novia erala -propietaria de la mejor carnicería dela ciudad.

Firma: K.

2.- DEPORTES

Nuestros equipos de fútbol, el domingo31 de Octubre, hicieron un gran papel.El Ate. San Juan venció-¡nada menos!-por 12 a 1 al Vázquez Mella. Los tantosfueron marcados por Company (5), Compa-ny (A) y Company (J) y Mayol los restantes.

El Ateo. San Juan estuvo integrado porGaya I, Cerda, Nigorra, Moría (Payeras)Sansó, Fontirroig, Mayol(Oliver) Tony,Company II, Conpany III y Jesús.

Ni que decir tiene que nuestros "hin-chas" salieron entusiasmados del terrenode juego de Consolación.!Que siga la rancha!

3.- XV ANIVERSARIO DE LA PEÑA MOTORIS-TA.

La Peña Motorista de San Juan el próxi-mo día 21 del corriente mes celebraráel XV aniversario de su creación.

Año tras año ha venido celebrando esteaniversario, y cada año con un êxito y

V.

entusiasmo mayor, lo que ha obligado aque los periodistas al referirse a losactos celebrados con el motivo que nosocupa hayan tenido que recurrir consa-bio; "Con mayor éxito que en años anteriores, si cabe..."

Al objeto de festejar su XV aniversariola Peña Motorista ha programado una se-rie de actos, a los cual más interesan-te y que no dudamos se verán muy concu-rridos .

4.- UNA NOVA PROJECCIÓ DEL NOSTRE BOLLE-TI.

La nit del primer de Novembre, va te -nir lloc en el Tele-Club una reunió dela junta del Bolletí dínformació Local;es va trectar de la introducció de lanostra llengua, el mallorquí, en el Bo-lletí.

Després de l'exposició dels diferents ••punts de vista, es va acordar que des-de el present exemplar hi hauria duesfulles dedicades al mallorquí. Volemagrair la bona disposició de Don JoanJulia en aceptar les suggerències delTele-Club interessats en cultivar lanostra benvolguda llengua. En aquetsespais en mallorquí hi podran col·la-borar tothcm qui vulgui amb el temesmés variats.

5.- ELS JOVES, IA MUSICA, I EL BALL.-

Ben prest, el joves de Sant Joan tindranun local alegre i lluminós per fer elball dels diumenges. El local social delTele-Club es convertirà en una petita sa-la de festes, ple de llums psicodéliques

20-200

i so.- estereofonía. No hi faltarà tampocuna llarga llista de disoos moders, elmateixos que figuren en els "Hits Para-des" de tot el món.

A tot això s'hi afegirà un excel·lent se£vei de BAR. El Tele-club, desitja que la~~jovintut es diverteisca i per això dis-pondrá per els joves d'un local en elqual s'hi trobaran a gust. Més endevantse us anunciarà tot aquest cabal.

6.- LES MOTOS I ELS BRUSQUERS.

A Sant Joan, com per tots els pobles iciutats, els joves de menys de 18 anysacostumen a comprar-se "una 50 c.c."per les seves diversions, travails doméstics i demés "BRUSQUERIES", a la Plaça ~del "Centre" es reuneixen els diumengesper parlar de les seves motos, i discu-

tir damunt les seves -retancions", con-sum, velocitat, estabilitat, etc... Comque el nombre de les motos és elevat itambé la quantitat de marques ens hemproposat de fer un estudi de les motosmés representatives que circulen per SantJoan, a més d'un estudi de les seves ca-racterístiques principals, a fi d'infor-mar als futurs comprador de motos perconeixença pròpia dels que ja la tenen.

A partir del pròxim bolletí ccmençerema fer l'esmentat estudi a baix del tí-tol de "INFORME DELS PROPIATARIS" i lamoto seleccionada serà "LA MOBYLETTE"

(Firma: BERXISNACODI)

Equipo de redacción

23

SOPA DELETRAS

A B T Ñ P I S Y K A S C

A T E L A C S E I O P A

O E A Q C C R D C A N A

R Ç N H V E Z O N S E R

A E C D M B E Ñ E A B E

Z I P O J U A K D R E S

J G L F V F M L U U J I

G O M I R A D O R F R A

C P H Q S M R N P S A R

6 noms vulgars o populars de barris de

Sant Joan (Suprimint la partícula Sa,

ses, es, etc).

WMW

SOLUCIONES al número anterior:

21.- Entresacad:

co-che scm-bre-ro

an-te-o-jos

pu-ñal

âr-bol

bar-ca

ta-za

da-do

ca-ba-llo

pin-za

pi-pa te-lè-fo-no

Queda:

Para el profano la ancianidad es in-vierno, para el sabio es la època derecolección.

22,-Petra, Sol, Soclas, Progreso, Mayor, Luna,Mirador, Palma, Sur, Campo. y