salida
TRANSCRIPT
SOLUCIONARI
QUADERN DE TREBALL
LLENGUA CATALANA 2BATXILLERAT
2
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
Unitat 1: El vocalisme català
1 a creieu; b invalida; c cantó; d formula, formulà; e beneït; f vènia; g carrega, carregà; h conté; i continua,
continuà; j italià
2 a desembre [é]; b ordinador [ó]; c vacances [á]; d pastissos [í]; e advocat [á]; f sortós [ó]; g escopeta
[1]; h tomaquera [é]; i novel·la [1]; j mandarines [í]; k escola [3]; l botiga [í]; m tisores [ó]; n muntanya
[á]; o sabates [á]; p carboner [é]
3 a calent; b sabent; c aixella; d llebre; e plom; f vora; g fosc
4
e o
oberta tancada oberta tancada
deu molts diners, deu
euros, ceba de figueres,
trànsit dens, bec mistela,
conflicte tens, tinc set,
set gols
la seva padrina, dents de
llet, bec corb, tens set?
té sort, és fora, llavors ho
faré, fonts de Montjuïc,
s’obre la sessió, em moc
és sord, fóra interessant,
llavors de tomaquera,
fons de pensió, sobre
l’escriptori, moc nasal
5
[e] [1] [3] [o]
llest
seva
tel
verd
cleda
mel
fresc
soc
col
pot
got
coll
tot
sorra
6 a ferro; b premi; c medi; d ingenu; e bistec; f arquitecte; g greix; h segell; i crema; j antena; k agenda;
l aparença; m cert; n festa; o bandera; p bunyol; q genoll; r mona; s corn; t clot; u dolor; v penyora;
w farigola; x hora; y bou; z pou; a’ moll; b’ porta; c’ rosa; d’ rossa
e o
oberta tancada oberta tancada
ferro, premi, medi,
ingenu, bistec, arquitecte,
antena, aparença, cert
greix, segell, crema,
agenda, festa, bandera
bunyol, clot, hora, bou,
moll, porta, rosa
genoll, mona, corn, dolor,
penyora, farigola, pou,
rossa
3
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
7
vocals tancades
__ vocals obertes
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
SALVADOR ESPRIU
Unitat 2: La vocal neutra. Les grafies a / e àtones
1 a el mestre; b el xiscle; c el poble; d la sorra; e la crosta; f la pediatra; g la galta; h el dubte; i la tarda;
j el rave; k el vespre; l el colze; m l’aire; n la tassa; o el litre
Els mots femenins acaben en -a i els masculins en -e.
2 a altre matí; b altra tarda; c peu esquerre; d mà esquerra; e personatge sinistre; f persona sinistra;
g terra pobra; h país pobre; i llet agra; j vi agre; k cadira còmoda; l llit còmode; m finca enorme; n palau
enorme; o bèstia salvatge; p ós salvatge; q construcció simple; r problema simple
3 a febre; b diploma; c mare; d tema; e torre; f suïcida; g classe; h poeta; i base; j patriarca; k piràmide;
l anarquista
4 a esponja; b tanca; c recança; d barca; e botiga; f llotja; g platja; h pasqua; i pinça; j mosca; k veça;
l amiga; m paraigua; n llengua
5 a defensor; b fusteria; c melmelada; d fanguissar; e segador; f serralada; g encadenar; h verdós;
i càrrec; j banyador; k llampec; l peixater; m gentada; n ventada; o ventall; p abraçada; q rosegador;
r frescor; s vedella; t carretera; u paret; v escalfor; w tendresa; x papereria; y pelleteria
A interior de mot escrivim a o e segons que un altre mot de la mateixa família tingui una a o una e
tònica.
6 a afaita; b monestir; c avaria; d Sardenya; e avalua; f efeminat; g resplendent; h ambaixada; i mera-
vella; j assassí; k polseguera; l estendard; m rancor; n sergent; o assemblea; p estella; q rave; r racó;
s arravatar; t sometent
7 Completa els mots de les frases següents amb a o e:
a La imatge que es té dels alumnes d’aquesta classe és bona. b L’home d’aquest poble és flautista.
c La Carme és una dona molt simpàtica i atractiva. d El ministre que ha assistit a l’acte és autodidacta. e
El rei és un monarca demòcrata. f Aquesta peixateria és de la carnissera del districte. g El refredat m’ha
començat per la laringe.
4
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
8 Present d’indicatiu de néixer: neixo (naixo), neixes (naixes), neix (naix), naixem, naixeu, neixen (naixen).
Futur de treure: trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran. Condicional de jeure: jauria, jauries,
jauria, jauríem, jauríeu, jaurien
9 a L’ebenista va fer un treball meravellós. b Van detenir l’assassí quan passava disfressat per davant de
l’ambaixada. c El monestir conserva un moble envernissat decorat amb unes sanefes geomètriques.
d Li van arrabassar el davantal blanc i resplendent. e En un racó de l’Empordà hi ha un indret merave-
llós. f Recordo amb més melangia que no pas rancor la meva estada a l’internat. g L’Esteve va afaitar-se
la barba i va raspallar-se els cabells. h Tragueren del monestir l’orgue avariat. i L’atleta de Sardenya se
sentia trist i enyorat. j Els treballadors del metall van demanar empara legal després de l’assemblea.
10 Convalescència. Quan despenja el telèfon per interrompre el tercer ring, l’home mira el rellotge: un
quart de deu de la nit. Sense donar-li temps a dir res, la dona li explica que ha hagut d’anar urgentment
a l’hospital perquè han ingressat el seu pare. L’home pensa en el sogre i se l’imagina entubat, pàl·lid,
envoltat d’infermeres. La dona el tranquil·litza: no és greu, tot i que, per si de cas, s’estima més quedar-
s’hi a dormir. «Vull ser al seu costat quan es desperti», diu. També li pregunta si podria dur-li el necesser
amb el líquid per rentar les lents de contacte i el raspall de dents.
SERGI PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes
Unitat 3: Les grafies o / u àtones
1 a cucurutxo; b xuixo; c morro; d musclo; e zero; f guerxo; g número; h porxo; i manso; j ferro; k lloro;
l sonso; m fondo; n carro; o quilo; p gerro; q suro; r borratxo
2 a cactus; b continu; c correus; d ardu; e trofeu; f assidu; g sinus; h globus; i liceus; j museu; k individu;
l trineu; m superflu; n incisiu; o ambigu; p perpetu; q altaveu; r vidu; s arxiu; t estiu
Alguns mots acaben en -u i conserven aquesta vocal en el plural. També acaben en -us alguns mots
invariables.
3 a lluços; b texts (textos); c mesos; d complexos; e peixos; f trist / tristos; g reflexos; h discs (discos);
i masos; j trossos; k traços; l dolços; m empatxos; n boigs (bojos); o mol·luscs (mol·luscos); p esqui-
txos; q arrossos; r cossos; s contexts (contextos); t fixos; u despatxos; v escassos
4 a empunyar, puny; b encorbar, corba; c escullera, escull; d plomall, ploma; e sucar, suc; f enraonar,
raó; g ulleres, ull; h bocassa, boca; i xutar, xut; j solcar, solc; k fullejar, full; l endolcir, dolç; m dotzena,
dotze; n golafre, gola; o joguina, joc; p foscor, fosc; q joventut, jove; r rucada, ruc; s brotar, brot; t porter,
porta
Perquè són derivades.
5 a dulcificar; b mundial; c juvenil; d curvatura; e vulcanisme; f titular; g bucal; h consular; i fusió, fundent;
j mucositat
6 a poséssim; b juguem; c portava; d polsar; e correrem; f expulsaria; g tornaràs; h bullim; i trontollava;
j mullava; k gronxaré; l sopem; m espolsem; n trobés; o puntejar
Cal buscar una forma en què la o o la u siguin tòniques i reproduir aquesta vocal en tot el paradigma.
5
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
7 a cullo, collia; b tus, tossim; c cuses, cosim; d vull, volia; e escup, escopirem; f surts, sortim; g podem,
puguem
En els verbs cosir, tossir, escopir, sortir i collir, i els seus derivats, escrivim amb o les formes àtones i amb
u les formes tòniques. Els verbs poder i voler mantenen la u en les formes puguem, pugueu, vulguem,
vulgueu.
8 a avorrir-se; b turment; c polir; d cartolina; e roí; f govern; g joglar; h sufocar; i bordell; j ordir; k suport; l
complir; m torró; n sorgir; o ploma; p suborn; q sofrir; r botifarra; s rètol; t muntanya; u cobrir; v muntar;
w embotit; x sospirar; y bufetada
9 a El govern dóna suport al candidat acusat de suborn. b Pels volts de Nadal compro embotits, torró,
botifarra i tonyina. c Encara que poguéssim no pujaríem mai a aquella muntanya. d Un tipus sense es-
crúpols li va clavar una bufetada. e El cònsol romanès prové del món juvenil. f La lectura d’aquell capítol
va resultar avorrida. g Els bombers de l’Empordà van sufocar un incendi. h El joglar que cantava com
un rossinyol va rebre un estoig amb un robí. i L’equip del Joventut va sofrir, però va obtenir un triomf
important. j No puc suportar la supèrbia d’en Joan.
Unitat 4: La diftongació i la separació sil·làbica
1 Dígrafs que no se separen: ny (pi / nya), ll (co / llir), gu (pi / gues), qu (mà / qui / na), ig (roig).
Diftong: grup fònic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins una
mateixa síl·laba.
2 a fè-ieu; b es-tu-di-a; c tot-ho-ra; d co-pi-o; e co-ï-es; f re-nun-ci-en; g tra-ieu; h vè-iem; i ra-di-en; j in-
hu-mà; k a-pre-ci-a; l ben-es-tant; m trè-ieu; n ve-iem; o di-vor-ci-a; p de-nun-ci-es; q as-fi-xi-en; r des-
ai-re; s trans-at-làn-tic; t sa-bi-a; u re-du-ï-en; v tra-du-í-em; w co-in-ci-dir; x cel-o-bert; y mil-ho-mes; z
bes-a-vi; a’ nos-al-tres; b’ sub-has-ta
aguts plans
traieu, inhumà, benestant, veiem, coincidir, celobert fèieu, estudia, tothora, copio, coïes, renuncien, vèiem,
radien, aprecia, trèieu, divorcia, denuncies, asfixien,
desaire, transatlàntic, sabia, reduïen, traduíem,
milhomes, besavi, nosaltres, subhasta
3
diftong decreixent diftong creixent sense diftong
boira, pou, portaríeu, circuit, seu,
aigües, xiular, roure, feina, avui
iogurt, quatre, diuen, quadern, joia,
quant, iot, aigües, mouen, espaiós,
treia, qüestió, pasqua
cuixa, pèrdua, creixia, contínua, cua,
gràcia, trial, guitarra, escrivien, crua,
raïm, sortia, ciència, dia, sequera,
quilòmetre, gratuït, ràdio, rebuig,
geniüt
4 a sor-ra; b dot-ze; c col-la-bo-rar; d flet-xa; e ca-nya; f re-vet-lla; g rei-xa; h des-pat-xar; i set-ma-na;
j jut-ge; k as-cen-sor; l plat-ges; m re-ques-ta; n in-no-cent; o cas-so-la; p rat-llar; q as-se-nya-lar; r es-toig;
s des-vet-llar; t lle-nya; u mi-llo-rar; v es-co-pi-nya; w pa-llas-so; x en-llaç; y cel-la; z cèl-lu-la; a’ gui-xai-
re; b’ es-tos-si-nar
6
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
5
A-déu-si-au, tu-rons, per sem-pre a-déu-si-au;
Oh ser-res des-i-guals, que a-llí, en la pà-tri-a mi-a
dels nú-vols e del cel de lluny vos dis-tin-gi-a
per lo re-pòs e-tern, per lo co-lor més blau.
A-déu tu, vell Mont-seny, que des ton alt pa-lau,
com guar-da vi-gi-lant co-bert de boi-ra e neu,
guai-tes per un fo-rat la tom-ba del Ju-eu,
e al mig del mar im-mens la ma-llor-qui-na nau.
BO-NA-VEN-TU-RA CAR-LES A-RI-BAU
Unitat 5: L’accentuació i la dièresi
1 a metàl·lic; b urbà; c estàtua; d escombra; e plàstic; f sostre; g espàrrec; h examen; i urbana; j violí;
k nosa; l únic; m memòria; n gàbia; o orígens; p pastís; q vigília; r gamarús; s músic; t diglòssia;
u plàstic; v blancúria; w plàtan; x túnel; y químic; z príncep; a’ núvol; b’ farmàcia; c’ degà; d’ coixí;
e’ Ramon; f’ passadís; g’ cotxe; h’ síntesi; i’ reclam; j’ implícit; k’ comú; l’ pàtria; m’ plànyer; n’ país;
o’ síndria; p’ tàlem
2 a sèrie; b cafè; c església; d francès; e ximpanzé; f anglès; g préstec; h créixer; i congrés; j admès;
k gairebé; l consomé; m vuitè; n matèria; o interès; p trèvol; q època; r vèncer; s aliè; t ésser; u tèbia;
v préssec; w conèixer; x pèsol
3 a història; b estómac; c arròs; d allò; e això; f sòlid; g glòria; h fricandó; i fórmula (n.); j córrer; k de
debò; l regròs; m espòs; n colònia; o ressò; p cançó; q nerviós; r calorós; s racó; t sarró; u exclòs;
v pólvores; w glòria; x sabó
4 a fèiem; b encén; c anàvem; d dèieu; e comprèn; f diguéssiu; g obriríem; h dormiríeu; i estaven; j ha-
víeu clos; k sentiria; l duguessin; m escriuran; n éreu; o aprendreu; p pensaria; q mouríem; r saltàveu;
s après; t reprèn; u parléssim; v sortiríeu; w érem; x vengués; y entén
5 a Sempre que en faig ús, us ho comento immediatament. b La visita és una oportunitat excel·lent; ara bé,
cal que es decideixi ara. c Ma germana fa dibuixos magnífics també amb la mà esquerra. d Fóra bo que
comencessis a passar, has de ser fora d’aquí a tres minuts. e Sé que tot sovint se senten veus. f El mes
vinent arribaran més exemplars del llibre. g Aquella dona li dóna molts maldecaps. h El nét de l’Anselm
sempre mira d’anar net.
6 a nét (parent), net (polit); b sòl (terreny), sol (astre); c te (beguda), té (verb); d ós (animal), os (ossa-
da); e feu (domini), féu (fer); f vós (tractament), vos (pronom feble); g si (condicional), sí (afirmatiu);
h séc (plec), sec (eixut); i mòlt (moldre), molt (quantitatiu); j sé (saber), se (pronom); k dóna (donar),
dona (muller); l ves (veure), vés (anar); m vens (vendre), véns (venir); n pèl (vellositat), pel (contracció
article + preposició); o mà (extremitat), ma (possessiu); p bóta (recipient), bota (sabata)
7 a En Ramon no entén per què li han augmentat l’interès del préstec. b Després de córrer pel país van
anar a Dénia a cruspir-se un arròs. c Han fet l’examen sobre els orígens de la humanitat. d Volíem fer
un viatge a Grècia per Pasqua. e En Lluís estudia ciències, i en Màrius, història. f Vols sucre? Sí, gràcies.
7
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
Posa-me’n un terròs. g Si poguéssim entrar a l’església us mostraria la cripta romànica. h En Ferran
estudiarà els fenòmens econòmics en la indústria austríaca.
8
agudes planes esdrúixoles
xofer, heroi, perit, futbol, ibers,
policrom
aurèola, càntir, rèptil, magnetòfon,
medul·la, poliedre, Dídac,
atmosfera, canvia, osmosi,
pronuncies, tèxtil, metamorfosi,
hectolitre
demagògia, pneumònia, diòptria,
Etiòpia, ventríloqua
9 a Pasqua; b quadre; c països; d qüestionari; e contemporaneïtat; f sarraïns; g ungüent; h conseqüència;
i freqüència; j raïm; k agraït; l ruïnes; m aqüeducte; n aquarel·la; o paraigües; p quimera; q cafeïna;
r guenyo; s diürn; t peüc; u aqüífer; v antiguitat; w reüll; x multilingüe; y arcaisme; z cinquanta; a’ en-
questa; b’ oïda; c’ llaüt; d’ Lluïsa
sona la u no forma diftong
Pasqua, quadre, qüestionari, ungüent, conseqüència,
freqüència, aqüeducte, aquarel·la, paraigües, aqüífer,
multilingüe, cinquanta
països, contemporaneïtat, sarraïns, conseqüència,
freqüència, raïm, agraït, ruïnes, quimera, cafeïna,
guenyo, diürn, peüc, antiguitat, reüll, arcaisme,
enquesta, oïda, llaüt, Lluïsa
10 a veí; b genuïns; c països; d llengua; e construí; f reduí; g confluís; h estudiï
11 a heterogeneïtat; b homogeneïtat; c continuïtat, d heroïcitat; e trapezoïdal; f romboïdal; g helicoïdal;
h ovoïdal; i agraïment; j aïllament; k lluïment; l atapeïment
12 a altruista; b circuit; c cuinera; d suïcidi; e conoïdal; f reduint; g fluid; h veïnatge; i posseïdor; j espon-
taneïtat; k ingenuïtat; l empaitar
13 Present de subjuntiu d’estudiar: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn.
Passat simple de posseir: posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren.
14
masculí femení
singular plural singular plural
a suís suïssos suïssa suïsses
b veí veïns veïna veïnes
c geniüt geniüts geniüda geniüdes
d distribuït distribuïts distribuïda distribuïdes
e Lluís Lluïsos Lluïsa Lluïses
f sarraí sarraïns sarraïna sarraïnes
8
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
15
obeïa conduïes traduïes
infinitiu obeir conduir traduir
gerundi obeint conduint traduint
futur
1a persona singular obeiré conduiré traduiré
2a persona plural obeireu conduireu traduireu
3a persona plural obeiran conduiran traduiran
condicional
1a persona singular obeiria conduiria traduiria
2a persona plural obeiríeu conduiríeu traduiríeu
3a persona plural obeirien conduirien traduirien
16 Present indicatiu: condueixo, condueixes, condueix, conduïm, conduïu, condueixen.
Imperfet indicatiu: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen.
Imperfet subjuntiu: produís, produïssis, produís, produíssim, produíssiu, produïssin.
Present subjuntiu: actuï, actuïs, actuï, actuem, actueu, actuïn.
17 a preveia; b serveixi; c contribuirem; d produïren; e reduiré; f construïm; g estudiïs; h influirem; i seduïa;
j suïs; k deia; l feien
18 a En Lluís és un home molt altruista, sempre vol defensar causes perdudes. b Els resultats de l’enquesta
s’extreuen de l’explicació del qüestionari corresponent. c El premi a l’eloqüència se’l va endur la veïna de
l’Arnau. d He anat a comprar-me un paraigua perquè sembla que plourà i me l’he descuidat a casa. e Increï-
blement, els delinqüents s’han escapolit dels Mossos. f L’espontaneïtat d’aquella criatura seduïa a tothom.
19 a Correspon al futur i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. b Correspon a l’infinitiu
i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. c És una paraula plana acabada en vocal i
que, per tant, no es pot accentuar. d És una paraula plana acabada en -m i, per tant, es pot accentuar.
e (passat simple) És una paraula plana que acaba en -en i, per tant, no es pot accentuar. f (participi) És
una paraula aguda acabada en -t que no es pot accentuar. g (gerundi) Correspon al gerundi inclòs dins
les formes verbals d’estalvi de la dièresi.
20 Maurici desvariejava. El moviment de les persones que el voltaven li indicà que calia sortir de casa i
davallar al carrer. Se sentia fatigadíssim. No era sols la pesantor d’aquells tres dies finals que havia passat
gairebé insomne, anant d’un cantó a l’altre, sense poder empassar-se un bocí. Era, sobretot, la intensitat
dels projectes absurds que es formaven dins el seu pensament; si l’un darrere l’altre s’haguessin traduït
en actes, no l’haurien extenuat més.
Mentre baixava l’escala darrere el taüt, feia esforços per prendre consciència dels episodis dolorosos
que li calia afrontar. Hauria volgut que aquella escala ombrívola, amb la sentor de menjars plebeus, que
pujava de la porteria i les veus que venien del celobert, no s’hagués acabat mai... L’aire i la claror del
carrer li varen produir una sensació insultant. Aleshores algun ressort encara no romput l’obliga a redre-
çar-se amb una mena d’orgull trist. Aquella multitud atapeïda a l’entorn de la porta.
CARLES SOLDEVILA, Eva
9
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
Unitat 6: L’elisió i el guionet
1 a la UEFA; b la unitat; c l’onze; d l’unça; e l’olivera; f la efa; g la asimetria; h l’ungla; i la humanitat; j l’illa;
k la host; l l’Índia; m el iode; n l’horitzó; o l’humanisme; p l’Univers; q la universitat; r el iot
2 a la hípica; b el iogurt; c l’hoquei; d l’ONU; e l’urna; f la unió; g la immortalitat; h la essa; i la hipoteca;
j l’Ignasi; k l’humor; l l’IPC; m l’hàmster; n el ianqui; o l’handbol; p la histèria; q la iaia; r la ira; s la ullera;
t la UNESCO; u la investigació; v la informàtica; w la una (hora); x la amoralitat
3 a la insinuació; b la universitat; c la imposició; d l’heroïna; e l’udol; f la urbanització; g l’única; h la hipo-
teca; i l’opinió; j la imatge; k l’hindú; l l’ús; m l’interès; n la institució; o la instància; p la hiena
4 a Tornarem a les onze. b A la porta d’emergència hi havia una pintada. c En l’article que va aparèixer ahir
en l’Avui hi havia afirmacions molt interessants. d L’ONU és l’organització que treballa pels drets humans.
e Els nous avenços tecnològics poden ajudar la humanitat. f La anormalitat seria que em toqués la loteria.
g La intel·ligència emocional és plena d’avantatges. h Anaven a l’estadi una hora i mitja abans del partit.
i Conduïen pel camí sense asfaltar. j Anaven a l’escola de l’ajuntament. k Comprava flors a en Joan.
5 a a l’interior; b de l’ou; c per als cosins; d per la unió; e als camins; f ca n’Ardiaca; g can Rosell; h ca
l’Eulàlia; i de la host
6 a altocúmulus; b indoxinès; c menysprear; d labiodental; e centpeus; f lligacama; g sordmut; h denti-
nasal; i filferro; j fisicoquímic; k capipota; l capgròs; m grecoromà; n terratinent
7 a tric-trac; b adéu-siau; c cloc-cloc; d ultraconservador; e pengim-penjam; f sud-coreà; g abans-d’ahir;
h a cuita-corrents; i vicerector; j sud-africà; k cul-de-sac; l nord-oest; m vescomte; n maldecap; o pseu-
doderivat; p zum-zum; q no-tolerància; r perclorat; s usdefruit; t vetesifils
8 a camió cisterna; b mà morta; c decret llei; d pica-soques (el segon element comença per s); e de
soca-rel (el segon element comença per r); f futbol sala; g bocamoll; h cerca-raons (el segon element
comença per r); i guarda-robes (el segon element comença per r); j nou-ric (el segon element co-
mença per r).
9 a rei-xa; b càr-rec; c til-la; d sub-tí-tol; e bes-can-vi; f des-guas-sar; g se-nyal; h gos-sa; i se-lla; j ru-ï-na;
k des-a-fec-ci-ó; l cel-la
10 a-6 barbacana; b-10 barba-roig; c-12 escanyallops; d-13 escanya-rals; e-5 escurabutxaques; f-1 es-
curadents; g-9 penja-robes; h-8 penja-sargantanes; i-7 penya-segat; j-2 picapedrer; k-11 pica-pica;
l-3 pixapins; m-4 pixatinters
11 a dinou mil tres-cents quaranta-dos; b tres-cents vint-i-un; c mil set-cents trenta-un; d cent vint-i-quatre
mil sis-cents setanta-vuit; e dos milions quatre-cents cinquanta-tres mil set-cents noranta-tres
12 a me’l vaig comprar / vaig comprar-me’l / me l’he comprat; b te’l vaig donar / vaig donar-te’l / te l’he
donat; c se’l va endur / va endur-se’l / se l’ha endut; d ens el va rebaixar / va rebaixar-nos-el / ens l’ha
rebaixat; e us el vaig encomanar / vaig encomanar-vos-el / us l’he encomanat; f se’m va acudir / va
acudir-se’m / se m’ha acudit
10
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
Unitat 7: Les grafies s / ss / c / ç
1
paraula sonoritat situació grafia
a falciot sorda després de consonant c
b maça sorda entre vocals ç
c zona sonora principi de mot z
d nasal sonora entre vocals s
e soca sorda principi de mot s
f pressió sorda entre vocals ss
g sivella sorda principi de mot s
h cel sorda principi de mot c
i força sorda després de consonant ç
j països sonora entre vocals s
k atzavara sonora després de consonant z
l falç sorda final de mot ç
m tos sorda final de mot s
n capsa sorda després de consonant s
o creença sorda després de consonant ç
p previsió sonora entre vocals s
2 a celobert; b dissolució; c esforçar; d velocitat; e balança; f procediment; g extensíssima; h pressió;
i pinces; j decisió; k professora; l adreça; m encertar; n classe; o ocell
3 a barnús; b esforç; c avenç; d eficaç; e pedaç; f romanç; g lluç; h advers; i vernís; j traç; k precoç; l tros;
m estruç; n dolç; o ocàs; p feliç; q perspicaç; r març; s calabós; t actors; u desglaç; v calamars; w sagaç;
x comerç; y calç; z abraç; a’ enllaç; b’ recurs; c’ llavors; d’ capaç
4 a cassola; b Eivissa; c gasa; d discussió; e carabassa; f Saragossa; g cosac; h països; i passadís; j arrissar;
k Sardenya; l lesió; m presumpte; n massapà; o frontissa; p massís; q asil; r crisi; s regalèssia; t balisa;
u pòlissa; v dosi; w Brussel·les; x mostassa; y sisa; z tesi; a’ Àsia; b’ premissa; c’ disfressar; d’ mil·lèsim
5 a bessonada; b pressió; c mestressa; d cossos; e abassegador; f casos; g països; h endossar; i etcètera;
j suïssos; k zenit; l consum; m grisa; n jaç; o accessori; p zoòleg; q zero; r zinc; s difusió; t zumzeig
6 a sèmola; b sivella; c zoològic; d setrilleres; e serraller; f sedàs; g cigró; h cepat; i zebra; j seure; k cistell;
l cirera
7 a estranger; b extensió; c escalivar; d estrany; e esplanada; f escindir; g expulsar; h esllanguit; i expur-
gar; j espolsar; k esporgar; l estendre
8 a vernissos; b ingressos; c grossos; d pallussos; e pedrissos; f arrossos; g casos; h nassos; i dosos;
j matisos; k cabassos; l embarassos; m gasos; n trossos; o vasos; p interessos; q francesos; r suïssos;
s congressos; t anissos; u nusos; v mesos; w matalassos; x tapissos
9 Resposta oberta.
11
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
10 a Un presumpte assassí va ser detingut pels Mossos. b Sentia enyorança quan pensava en l’escola de
dansa. c Penso viatjar a Eivissa, Còrsega i Sardenya. d M’enduré el cabàs per comprar sucre, cigrons,
mostassa i safrà. e La pòlissa de l’assegurança no cobreix la trencadissa. f La comissió analitza la crisi a
Àsia. g L’anestesista va aplicar la dosi adequada. h Sempre em prenc el cafè amb dos terrossos de sucre.
i Aquest carnisser ven la millor carn per arrebossar. j La discussió entre l’alcaldessa i la baronessa va ser
molt tensa. k El comissari ha resolt tots els casos d’agressió racista. l Cada any es disfressa d’abadessa
medieval.
11 Un cop vaig ser en unes galeries del centre de la ciutat que sospito que eren les galeries Maldà, i un matí
de la meva infantesa, inoblidable, vaig caminar amb el meu pare de la plaça del Pi, on em va ensenyar
els pintors silenciosos i concentrats, fins a la diminuta plaça Milans. Allà el meu pare i jo ens vam estirar
a terra per veure un cercle perfecte emmarcant el cel. És l’única plaça rodona del món, em va dir ell.
Perquè el Vaticà no és perfecte. I jo vaig passar anys provant de recordar quin era aquell lloc extraviat,
aquella plaça diminuta i tan perfectament rodona.
La vaig trobar fa poc, sense adonar-me’n. Un dia que, com si fos estrangera, caminava despistada per
Barcelona, sense orientar-me gaire, mig perduda. I l’impacte que tinc cada cop que em faig conscient
que visc en aquesta ciutat per la qual deambulo anestesiada.
LOLITA BOSCH, La família del meu pare
12 quiescent; benaurança; fressat; embranzida; salt; sobtadament;
Unitat 8: Les grafies b / v
1 a poble; b brisa; c canvi; d convicció; e blanc; f pobre; g àmbit; h envelat; i branca; j blat; k vent;
l embenar
S’escriu b davant de l i de r. S’escriu b darrere de m, i s’escriu v darrere de n.
2 a devia; b bevia; e vivia; g clavar; h arxiver; i blavenc; j estovar (dins d’una família de paraules alternen
els mots que s’escriuen amb u amb els que s’escriuen amb v)
c rebia; d sabéssim; f estrebada (dins d’una família de paraules alternen els mots que s’escriuen amb
p amb els que s’escriuen amb b)
3 a embull; b desenvolupar; c invitar; d investigar; e enveja; f enviar; g minvar; h intercanvi; i embolic;
j envestir; k timbal; l embalar
4 a escriba (pseudoderivat); b escrivia (popular); c moviment (popular); d mòbil (pseudoderivat);
e labial (pseudoderivat); f llavi (popular); g provador (popular); h probable (pseudoderivat); i curvatura
(pseudoderivat); j corba (popular); k calba (popular); l calvície (pseudoderivat)
5 a havíem; b trobava; c cavava; d robàveu; e havent; f anava
Els verbs de la primera conjugació fan l’imperfet d’indicatiu amb les terminacions -ava, -aves, -ava,
-àvem, -àveu, -aven. El verb haver s’escriu sempre amb v.
6 Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven. Provar: provava, provaves, provava,
provàvem, provàveu, provaven. Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.
12
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
7 a rebentar; b rebolcar; c cavalcar; d covard; e caravel·la; f biga; g govern; h trobador; i avall; j rave;
k savi; l travar; m berruga; n endívia; o almívar; p basc; q avet; r ganivet; s avortar; t treball; u pavelló;
v taverna; w avorrir; x voltor; y núvol; z saba; a’ bava; b’ fava; c’ esvelt; d’ desimbolt
8 a Un home basc anava cada setmana de Biscaia a Còrdova. b Es va posar una bena a la berruga que
tenia enmig de la calba. c Quan van arribar a la taverna vam veure que una biga havia cedit. d L’Esteve
s’ha comprat una gavardina per anar a ca l’advocat. e El camió que transportava cavalls ha bolcat prop
d’un bosc d’avets. f Diuen que una persona espavilada no s’avorreix mai. g El govern enviarà un comboi
d’ajut humanitari. h El fuster ha gravat un trèvol a la fusta envernissada. i Els savis són persones que fan
treballar el cervell. j Anava amb automòbil per la riba i deixava enrere un núvol de pols. k Des que va
arribar de l’Havana, sembla que li hagi caigut la bena dels ulls.
9 En Julià deia que al mig de la pedra hi havia un tresor, però cap dels avis a qui vam consultar ens ho va poder
confirmar, els avis reien. Buscàvem pedres de gravera ben arrodonides, les nostres preferides, i les fèiem
tossar les unes contra les altres fins a esquerdar-les, i aleshores, com si es tractés d’una magrana, les obríem i
miràvem dins, i res, dins de la pedra només hi havia la mateixa pedra, tot el centre és pedra, la pedra sempre
busca el seu centre. De tant en tant alguna impuresa que més que engrescar-nos ens emprenyava, fins que
vam decidir canviar de joc malgrat que en Julià continuava partint pedres dos o tres dies més.
Aquest era el lloc de trobada on els de casa sortíem a buscar les visites o els convidats, en un diàleg caminat
per rebre a qui s’acosta, si tu véns jo vinc al teu encontre, però avui no ve ningú perquè no els he avisat.
FRANCESC SERÉS, De fems i de marbres
10 Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.
S’eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l’incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.
Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l’espasa del vent i de la llum.
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Unitat 9: Les grafies j / g i x / ix
1 a gerani; b bogeria; c pujol; d jutjat; e joguina; f fregir; g ginesta; h gerro; i llegir; j jugador; k burgès;
l enginy; m girafa; n venjar; o vigília; p jardí; q genoll; r rajola
S’escriu g davant de les lletres e, i i s’escriu j davant de a, o i u.
2 a objecte; b Jerusalem; c jersei; d injecció; e Jeroni; f girar; g jerarquia; h jeure; i jesuïta; j jeroglífic;
k subjecció; l projecte; m Jesús; n majestat; o Gertrudis
13
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
Els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j. També alguns noms bíblics i algunes excepcions.
3 a corretja; b trepitjada; c formatge; d viatge; e platja; f metge; g sitges; h fetge; i jutge; j mitja; k estotjar;
l oratjol
S’escriu g davant de les lletres e, i i s’escriu j davant de a, o i u.
4 Viatjar: viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen. Menjar: menjo, menges, menja, mengem, men-
geu, mengen. Fugir: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.
5
saqueig saquejar saquejos
raig rajar rajos
lleig enlletgir lletjos
empatx empatxar empatxos
escabetx escabetxar escabetxos
desig desitjar desitjos
6 a capritx; b metxa; c botxí; d rebuig; e assaig; f faig; g passeig; h bateig; i festeig; j despatx; k boig;
l puig; m estoig; n goig; o safareig; p empatx; q cartutx; r gavatx; s esquitx; t mareig; u raig; v escabetx;
w fuig; x mig; y enuig
S’escriu -ig a final de mot quan els derivats tenen g o j. S’escriu -tx quan els derivats tenen tx.
7 jutges; mengen; fetge; penjat; jutge; sutge; fetge; penjat; penjat; metge, heretge; jutges; jutjats; jutges;
justos; gestos; jutges injustos; penjats; fetges; jutges; metges; jutges; mengen; fetge; penjat
8 a guix; b arxiu; c coix; d brúixola; e eixida; f feixisme; g xoc; h gruix; i porxada; j clixé; k veixiga; l beixa-
mel; m xop; n bixest; o xerinola; p cruiximent; q ruixador; r xarampió; s rauxa; t reixa; u coixí; v llanxa;
w aixeta; x xassís; y panxa; z baix; a’ garbuix; b’ planxa; c’ baixador; d’ xerric; e’ eixam; f’ maduixa;
g’ xauxa; h’ clenxa; i’ aixopluc; j’ xaró
S’escriu x a principi de paraula, darrere de consonant i darrere de vocal i del grup -au. El grup ix repre-
senta el so de xeix i s’escriu darrere de les vocals a, e, o, u.
9
[ks] [gz] [ ‘ ]
luxe, màxim, índex, textura, òxid examen, exili, exacte, èxit, exhibir,
exercici, exemple
guix, xec, panxa, rauxa, xut
10 a hexàmetre; b esbiaixar; c esprémer; d estendre; e escalivada; f expositor; g extensió; h espoliar;
i escaure; j excursió; k expressar; l esplaiar
11 Resposta oberta.
12 a Prop de la paret enguixada hi ha tres xiprers que cobreixen el nínxol. b Aqueix xicot duu sempre la
clenxa ben feta. c Els va agafar un xàfec quan anaven a Xàtiva. d Aquest noi només pensa en la disbauxa
i la xerinola. e El xut va esquinçar la xarxa de la porteria xinesa. f Sempre que vaig a Xixona em prenc una
orxata de xufla. g A la Xina s’ha produït una execució capital. h Les bruixes es gronxen quan bufa el xaloc.
i Ha tret la faixa de la calaixera. j L’ambaixador s’ha punxat amb una xeringa que hi havia a la coixinera.
14
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
13 caixa; caixa; coixa; Maruixa; baixa; mateixa; fluixa; bruixa; caixa; Maruixa; caixa; cuixa
Unitat 10: Les grafies b / p, d / t i g / c
1 Resposta oberta.
Exemples: a tip, atipar; b tap, tapar; c llop, llobató; d cap, capçal; e glop, glopejar; f drap, drapaire; g sap,
saberut; h rep, rebuda; i cap, cabre; j xarrup, xarrupar
2 Resposta oberta.
Exemples: a estrep, estrebada; b paret, aparedar; c bullit, ebullició; d humit, humitat; e brot, brotar; f dit,
ditada; g mut, emmudir; h brut, embrutar; i florit, floridura; j confit, confitura
3 Resposta oberta.
Exemples: a franc, franquícia; b llampec, llampegar; c antic, antiguitat; d noruec, Noruega; e groc, engro-
guir; f grec, Grècia; g suc, sucar; h pessic, pessigar; i cec, ceguesa; j poruc, esporuguir; k càstig, castigar;
l sang, sangonós; m fang, enfangar; n càrrec, carregar; o llarg, allargassar; p blanc, emblanquir; q fàstic,
fastiguejar; r amarg, amargura, amargor; s desfalc, desfalcament, desfalcar; t alberg, alberguista
4 a verd; b salut; c quietud; d solitud; e altitud; f humit; g esclavitud; h Alfred; i institut; j atribut; k agut;
l bolet; m fort; n sud; o sort (fortuna); p rebut; q senectut; r buit; s àcid; t lent; u sòlid; v joventut;
w astut; x tímid; y record; z rígid; a’ ajut; b’ virtut; c’ net; d’ actitud; e’ càlid; f’ fecund; g’ còmput;
h’ òxid; i’ cert; j’ tàcit
S’escriu t darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim t o d segons com s’escri-
guin els derivats de la mateixa família. S’escriuen amb d els mots femenins acabats en -etud i -itud. S’es-
criuen amb -t final els participis de molts verbs i en -nt els gerundis. Sud i Alfred en són excepcions.
5 a llarg; b abric; c orc; d blanc; e cec; f gec; g antic; h biòleg; i entenc; j feréstec
S’escriu c darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim c o g segons la grafia
dels derivats de la mateixa família. Excepcions: Ànec, aràbic, mànec, càrrec, fàstic, xàfec, espàrrec, rò-
nec, feréstec, préssec, mag, estrateg, pedagog i reg (rec); les formes verbals en són excepcions.
6 a mag; b tinc; c groc; d préssec; e buldog; f rònec; g fàstic; h ànec; i mànec; j tràfec; k aràbic; l gallec
7
poruc poruga porucs porugues
noruec noruega noruecs noruegues
grec grega grecs gregues
manyac manyaga manyacs manyagues
8 a subjecte; b capficar; c drap; d tomb; e tub; f cabdal; g inepte; h glop; i esquerp; j verb; k cabdill;
l captar; m esclop; n adob; o serp; p abdicar; q capgirar; r talp; s àrab; t rumb; u abdomen; v xarop;
w cub; x corb; y absis; z capçal; a’ pop; b’ llamp; c’ destorb; d’ club
9 a maragda; b amígdala; c acte / apte; d cognom; e fragment; f cabdill; g anècdota; h sobte; i dissabte;
j dubte; k augment; l diagnòstic; m acne; n obtenir; o regnar; p adoptar; q optar; r factura
15
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
10 Saber: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. Percebre: percebo, perceps, percep, percebem, percebeu,
perceben. Cabre: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.
11 a El pròfug va signar el document per evitar el càstig. b Tinc dubtes sobre l’exactitud de les proves apor-
tades pel pedagog. c El biòleg remena un tub ple d’un fluid verd. d Amb el tràfec que duia, vaig oblidar
d’anar a plaça a comprar ànecs i préssecs. e Quan fa fred em prenc una sopa d’espàrrecs. f El cabdill
dels ibers va acceptar la submissió als romans. g He suggerit de comprar una maragda a la Magdalena.
h Va llescar el pa amb un ganivet amb el mànec rònec.
Unitat 11: Les grafies l·l, m, mp, n i nn
1 a col·lisió; b col·legi; c mol·lusc; d pel·lícula; ; f instal·lar; g sol·licitud; h reelecció; i relació;
j còlera; k colador; l fal·lera; m síl·laba; n penicil·lina; o celestial; p religió; q caravel·la; r selecció;
s elaboració; t solució; u celebrar; v il·lusió; w hel·lènic; x col·lecció; y aquarel·la; z col·loqui; a’ milió;
b’ nul·la; c’ col·lector; d’ il·lícit; e’ calaix; f’ escola
2 a pàl·lid; b al·legar; c electrònic; d parcel·la; e alegria; f novel·la; g jubilat; h cel·la; i pupil·la; j goril·la;
k destil·lar; l colossal; m mortadel·la; n paral·lel; o il·lustre; p til·la; q satèl·lit; r molècula; s oscil·lar;
t càlid
3 a capil·lar; b cristal·lí; c fal·làcia; d il·luminació; e flagel·lació; f axil·lar; g pel·lícula; h coral·lí
4 a axil·lar; b ampul·lós; c gàl·lic; d excel·lent; e il·lès; f cristal·lí; g melós; h infal·lible; i colèric; j mel·liflu;
k coral·lí; l hel·lènic; m ineludible; n colossal; o el·líptic
Ordre de les definicions: 1b, 2a, 3i, 4n, 5k, 6f, 7o, 8d, 9c, 10l, 11e, 12m, 13h, 14j, 15g
5 a Tornar nul. b Que té forma d’anell. c Refusar l’obediència a una autoritat legítima. d Fer conèixer (allò
que es tenia amagat). e Casa d’estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. f Pobla-
ció agrupada que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis amb què es distingeix dels pobles.
g Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la. h Evitar (una dificultat, una obligació, etc.),
amb algun artifici, estratagema, habilitat.
6 a El satèl·lit estel·lar va tenir una col·lisió prop d’una nova constel·lació. b L’Apel·les no podrà anar a
Compostel·la perquè ha tingut la varicel·la. c La Marcel·la i l’Avel·lí han anat a veure una pel·lícula de por.
d La sol·licitud es va lliurar al col·legi d’advocats. e El monjo s’ha instal·lat en una cel·la mentre cavil·la
l’argument de la novel·la. f Vol comprar-se una parcel·la per construir-se una vil·la. g La pol·lució a la
ciutat obliga a il·luminar-la durant el dia. h Ha apel·lat al tribunal per denunciar la il·legalitat del projecte
urbanístic. i Viu tranquil·lament i es dedica a la destil·lació d’aiguardent. j Per pal·liar la sequera han fet
construir un gran col·lector amb els fons procedents de Brussel·les.
7 a ombra; b commoure; c conveni; d triomf; e immens; f campió; g èmfasi; h enveja; i canvi; j amfibi;
k omplir; l simfonia
S’escriu m davant de b, p, m i f. S’escriu n davant de v, en alguns noms estrangers i en els mots com-
postos formats per un prefix acabat en -n.
8 a confessar; b immolar; c conferència; d trumfo; e enfeinat; f immutar; g enfocar; h àmfora; i inflar;
j enmig; k informe; l tramvia
S’escriu n en els mots compostos que duen els prefixos con-, en- i in-.
16
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.ORTOGRAFIA
9 a impressió; b exempt; c enfilar; d confit; e àmfora; f pamflet; g conveni; h tramvia; i infecció; j femta;
k tanmateix; l atemptat; m temptació; n assumpte; o premsa; p xamfrà; q nimfa; r enmig; s impremta;
t samfaina; u símptoma; v somriure; w fanfarró; x circumscripció; y circumstància; z simfonia; a’ em-
premta; b’ triomf; c’ Jerusalem; d’ Betlem
10 a Envà: paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no
aguanta cap pes. b Èmfasi: força d’expressió o d’entonació amb què es tracta de realçar la importància
del que es diu o llegeix. c Escombra: feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàs-
tic, etc., lligat generalment al cap d’un bastó o d’una canya, que serveix per escombrar. d Maltempsada:
desfet de mal temps. e Triumvir: en l’antiga Roma, membre d’un triumvirat. f Càmfora: cetona terpènica,
de fórmula empírica C10
H16
O, sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada
com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment
cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc.
11 a immòbil; b immortal; c immerescut; d immaterial; e immoral; f desmotivat; g immillorable
12 a El comte del Pallars va defensar coratjosament els seus drets. b Cada mes tinc el compte corrent
actualitzat. c Els contes de Pere Calders són peces literàries de gran qualitat. d A la feina, es passa el dia
fent comptes. e L’Emili va comptar fins a deu abans de decidir-se. f La Ciutat Comtal ha organitzat una
exposició sobre la Catalunya dels comtes reis.
13 a annex; b bienni; c connexió; d innocu; e innocent; f commutar; g Anna; h gemma; i anual; j mannà;
k tarannà; l commemorar
14 a La policia ha identificat les empremtes del presumpte assassí de l’Assumpta. b El comte va vestir-
se sumptuosament per a l’estrena de la simfonia. c Un dels membres del triumvir va emmetzinar
el tribú quan sortia de l’amfiteatre. d M’han pagat al comptat les despeses dels darrers triennis. e
L’exempció fiscal és una bona mesura per resoldre aquest assumpte. f Hi va haver un atemptat al camí
de circumval·lació de la ciutat. g La Gemma ha arranjat les connexions del comptadors de gas. h En
la impremta del carrer Sant Pere s’imprimia bona part de la premsa de l’època. i Els confits són una
temptació que no puc evitar.
Unitat 12: Les grafies h, r / rr
1 a hivern; b orxata; c orfe; d humitat; e àvid; f isard; g hemicicle; h ostatge; i ham; j ombra; k hègira;
l hel·lènic; m hèrnia; n hexàgon; o haver; p hereu; q ermita; r hissar; s ou; t hulla; u harmonia; v abillar;
w hom (pronom); x heptasíl·lab
2 a maó; b bohemi; c coet; d enherbar; e conhort; f cohibir; g adhesió; h anihilar; i alcohol; j exhaurir;
k filharmònic; l exultant; m tothom; n exhumació; o benaurat; p malaurat; q truà; r antihistamínic; s ad-
herent; t exhalació; u prohibit; v cacauet; w subhasta; x exuberant; y anhel; z inherent; a’ vehement
3 a Si no treballen els dies de festa, sí que s’hi poden picar els dits. b Quan s’hi posin, sí que ho enllesti-
ran ràpid. c Ha estat a Itàlia una setmana. d A les set del matí ha anat a buscar el pa. e Ha donat totes
les seves possessions a una ONG. f Avui ha comprat fruita a la gran superfície. g Hi vaig anar i no els
vaig trobar. h Sovint no hi sento; és veritat que en Joan i l’Elisenda són amics? i Quan tu m’ho diguis hi
aniré i compraré la fruita. j Em van dir: hem vingut amb ganes de llançar l’ham als peixos. k No em veig
amb cor de fer tantes coses. l Em vas anunciar que hem guanyat el primer premi amb el conte de Sant
17
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
Jordi. m Sigues prudent, vés amb compte. n Parla en veu baixa amb la seva companya. o Em sap greu,
però hem d’anar amb la Neus. p No estava d’acord amb tot el que han parlat amb tu. q Hem comprat
la bombeta equivocada. r Em vesteixo de color negre els dies que estic trista. s Des dels 18 anys em
tenyeixo cada mes. t Ja us hem explicat mil vegades l’acudit. u Hem gestionat tota la documentació tal
com em vas dir. v Cada matí em vesteixo i després em rento la cara, les mans i les dents.
4 a eradicar; b irreal; c extraradi; d irradiació; e irreflexiu; f irrompre; g infraroig; h vicerector; i preromà;
j irregular; k arítmia; l ultraràpid; m otorinolaringòleg; n contrarèplica; o irrisori; p irracional; q irrefutable;
r coreferència
mots amb prefixos que fan duplicar la r mots amb prefixos que mantenen la r simple
irreal, irradiació, irreflexiu, irrompre, irregular, irrisori,
irracional, irrefutable
eradicar, extraradi, infraroig, vicerector, preromà,
arítmia, ultraràpid, otorinolaringòleg, contrarèplica,
coreferència
5 Resposta oberta.
Exemples: a vidrier; b fumar; c finor; d aiguader; e ferrer; f cendrer; g planter; h carnisser; i forner;
j alzinar; k claror; l clauer; m bouer; n boter; o peixater
6 a cigró; b xiprer; c llumí; d diner; e saó; f afí; g bonior; h carbó; i por; j tardor; k seitó; l rabadà; m balcó;
n rector; o butà; p remor; q millor; r porró
7 a cirerer; b taronger; c ametller; d presseguer; e magraner; f llimoner; g garrofer; h nesprer; i alberco-
quer
8 a conrear; b roc; c enrabiar; d enredar; e verema; f enrocar; g correu; h enramada; i serrell; j folrar;
k enraonar; l enrossir; m enrenou; n somriu; o enribetar; p colrar; q serra; r Celrà
18
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
Unitat 13: El nom
1 a àvia; b heroïna; c vídua; d muller; e actriu; f berganta; g alumna; h burgesa; i advocada; j poeta / po-
etessa; k mestra; l cantaire; m filòloga; n princesa; o ambaixadora; p jove / nora; q rea; r jutgessa;
s mestressa; t marxant; u marquesa
2 a euga / egua; b ovella; c tigressa; d elefanta; e conilla; f canària; g abellot; h girafa mascle / femella;
i somera; j truja; k perdigot; l boc; m pit-roig mascle / femella; n fura; o merlot; p polla díndia; q guatllot;
r vaca
3 a bruixot; b pediatre; c florista; d monjo; e modista; f oncle; g didot; h auxiliar de vol
4 a comtessa; b metgessa; c abadessa; d promesa; e baronessa; f irlandesa
5 a El fi de l’entitat és ajudar els desvalguts. Al cap i a la fi, tots som humans. b La llum del dia va bé per
estudiar; en canvi, a la nit, cal encendre el llum. c A les deu del vespre m’agafa la son, però després tinc
el son molt lleuger. d Vaig travessar el canal de la Mànega per anar a Anglaterra. / Ha construït la canal
per recollir l’aigua de la pluja. e Al matí, el terra de l’institut rellisca. / Cal protegir les terres de conreu.
f La fi de l’obra de teatre va decebre tothom. A més, ningú no va entendre el fi que perseguia l’autor
amb la reestrena. g El pudor li va impedir acceptar la proposta. / Quan va obrir la porta, va sentir la pudor
de les escombraries. h El còlera va deixar la població sense aigua potable. / En conèixer la notícia va
esclatar la còlera concentrada durant anys. i És al·lèrgic a la pols. / A la infermera li costava trobar el pols
del malalt. j Va escriure un editorial crític amb l’actuació del Govern. La crisi ha provocat el tancament
d’una editorial de la ciutat.
6 a Quina son que tinc! b Encén el llum. c La fi del món. d Té la salut precària. e La clau de la porta. f El
vall del castell. g Fa molta pudor. h Els editorials del diari.
7 a els afores; b el llegum; c la dent; d els espinacs; e el costum; f la resplendor; g la suor; h el senyal;
i la calor; j el dubte; k el front; l la remor; m el deute; n les olors; o les postres; p el compte; q la xo-
colata; r les aromes; s les anàlisis; t la nespra; u el dot; v la sida; w el pebre; x el titella; y el corrent;
z el pendent; a’ els avantatges; b’ la síndrome; c’ el lleixiu; d’ les allaus
8 a dubte profund; b costum pervers; c senyal lluminós; d resplendor intensa; e estratagema adequat;
f anàlisi sintàctica; g dent corcada; h front ample; i compte bancari; j xocolata calenta
9 a Quan arribava a casa sentia les aromes del menjar. b Les postres eren dolcíssimes. c El pendent de
l’aparcament és molt pronunciat. d Els avantatges fiscals obtinguts són insuficients. e La llum de Pala-
frugell és espectacular. f Quan va aparcar no va veure el senyal de prohibició. g Té els comptes corrents
en un paradís fiscal. h Els usos i els costums formen part de la tradició jurídica. i Els afores de la ciutat
són molt bonics. j Avui et liquido la meitat del (de + el) deute; la resta, la setmana vinent.
10 a orígens; b camions; c jardins; d veces; e platges; f pasqües; g frens; h veïns; i bafs; j pluges; k exà-
mens; l beduïns
11 a usos; b calaixos; c pisos; d casos; e excessos; f compassos; g marquesos; h masos; i interessos;
j pastissos; k falçs; l nusos; m guixos; n traços; o barnussos; p feixos; q lluços; r anissos; s passos;
t avisos; u apèndixs; v hèlixs; w matalassos; x arrossos; y peixos; z despatxos; a’ calçs; b’ passadissos;
c’ índexs; d’ països; e’ gasos; f’ gossos; g’ reflexos
Perquè són mots masculins plans acabats en x i mots femenins aguts acabats en ç.
19
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
12 a ruscs / ruscos; b cascs / cascos; c bascs / bascos; d discs / discos; e assaigs / assajos; f tests / testos;
g boscs / boscos; h raigs / rajos; i contexts / contextos; j cartutxos; k passeigs / passejos; l tasts / tastos;
m faigs / fajos; n safareigs / safarejos; o gusts / gustos; p desigs / desitjos; q costs / costos; r gests / gestos;
s mosts / mostos; t mariscs / mariscos
13
plural
-s -nsdialectes orientals: -s
dialectes occidentals: -ns
sofàs, bisturís, tarannàs, comitès,
tabúscinquens, bacallans, cosins
joves / jòvens
orfes / òrfens
coves / còvens
14 a tesi; b mitja; c parèntesi; d milhomes (inv.); e globus (inv.); f atles (inv.); g pelvis (inv.); h dimarts (inv.);
i oasi; j penja-robes (inv.); k sinus (inv.); l crisi; m alicates (inv.); n calces; o llapis (inv.); p anàlisi; q dia-
betis (inv.); r guant; s sostenidors (inv.); t postres (inv.); u paraigua; v focus (inv.); w mitjó; x pantaló
15 freus; vedrunes; barca; camins; vespres; matins; albes; geps; llunes; besos; arcs; tenebres; sorres; focs;
neulies; ganivets; pells; follies; badies; congosts / congostos; febres; pors; palmells; dunes; gorgs; tardors;
brasa, vins; sostres; amors; atzeitunins; sucres; canyelles; sals; pebres; taules; vols; falcies; entreforcs; dies
Unitat 14: L’adjectiu
1
brut bruta bruts brutes
a sobri sòbria sobris sòbries
b idoni idònia idonis idònies
c continu contínua continus contínues
d culte culta cultes cultes
e ample ampla amples amples
f pobre pobra pobres pobres
g tebi tèbia tebis tèbies
2
a homogeni homogènia homogenis homogènies
b aspre aspra aspres aspres
c nu nua nus nues
d agre agra agres agres
e feixuc feixuga feixucs feixugues
f comú comuna comuns comunes
g groc groga grocs grogues
h verd verda verds verdes
i tou tova tous toves
20
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
3
a gris grisa grisos grises
b dolç dolça dolços dolces
c fix fixa fixos fixes
d fresc fresca frescs / frescos fresques
e ros rossa rossos rosses
f romanès romanesa romanesos romaneses
g fluix fluixa fluixos fluixes
h lleig lletja lleigs / lletjos lletges
i ortodox ortodoxa ortodoxos ortodoxes
j gros grossa grossos grosses
k descalç descalça descalços descalces
l roig roja roigs / rojos roges
m complex complexa complexos complexes
n robust robusta robusts / robustos robustes
o escàs escassa escassos escasses
p brusc brusca bruscs / bruscos brusques
4
a precoç precoç precoços precoces
b audaç audaç audaços audaces
c veloç veloç veloços veloces
d feliç feliç feliços felices
e atroç atroç atroços atroces
f capaç capaç capaços capaces
g feroç feroç feroços feroces
h sagaç sagaç sagaços sagaces
i loquaç loquaç loquaços loquaces
5 a estel lluent; b aigua bullent; c professora exigent; d guerra cruenta; e moda elegant; f situació prefe-
rent; g avaluació excel·lent; h llet calenta; i loció repel·lent; j societat tolerant; k ciutat opulenta; l actua-
ció prudent
6 a boletaire afable; b geganta rude; c clienta loquaç; d pilot prudent; e clienta contenta; f guàrdia ferotge;
g dibuixant culta; h psiquiatra garlaire; i sacerdotessa solemne; j jove magribina
7
a minso minsa minsos minses
b guerxo guerxa guerxos guerxes
c europeu europea europeus europees
d homòleg homòloga homòlegs homòlogues
e magre magra magres magres
21
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
f còmode còmoda còmodes còmodes
g lliure lliure lliures lliures
h vague vaga vagues vagues
i flonjo flonja flonjos flonges
j sinistre sinistra sinistres sinistres
k íntegre íntegra íntegres íntegres
l fondo fonda fondos fondes
8 a xiscladissa; b espantadissa; c esgarrifosa; d vincladissa; e trencadissa; f fonedissa; g greixosa; h es-
paiosa; i valuosa; j avantatjosa; k saborosa; l gasosa
9 a Sempre han estat molt espantadissos. b S’han mostrat molt cortesos. c Són uns nois molt bellugadis-
sos. d Utilitzen unes tàctiques molt eficaces. e Han obtingut uns interessos escassos. f No ha complert
els compromisos amb els països. g No m’agraden els menjars crus. h Va obtenir uns resultats exigus.
i Els instituts ofereixen uns ensenyaments mixts / mixtos. j Ha enviat uns documents annexos. k Té uns
comportaments molt precoços. l S’han mostrat submisos.
10 rural, pròpies, físics, morals, alt, menut, rabassut, gànguil, fort, feble, sanguini, flegmàtic, trist, joiós, pelut,
barbamec, vermell, groc, liberal, carlí, incrèdul, fanàtic, bellugadís, reposat, discret, garlaire, llépol, golut,
raconer, gastador, amant, entenimentat, ordenat, dejecte, seriós, bromista, mentider, quimèric, optimis-
tes, simples, complicats, indefinibles
dues terminacions (sing. / pl.) quatre terminacions (masc. / fem. / sing. / pl.)
rural, morals, gànguil, feble, liberal, garlaire, amant,
bromista, optimistes, simples, indefinibles
pròpies, físics, alt, menut, rabassut, fort, sanguini,
flegmàtic, trist, joiós, pelut, barbamec, vermell, groc,
carlí, incrèdul, fanàtic, bellugadís, reposat, discret,
llépol, golut, raconer, gastador, entenimentat, ordenat,
dejecte, seriós, mentider, quimèric, complicats
Unitat 15: Els determinants
1 a Això és can seixanta. b Vaig a ca la Mercè. c Tornaven de ca l’Elisenda. d Passarem per ca n’Alzina.
e Vam viure molt anys a can Roc.
2 a per a la Neus; b per als jugadors; c pels marges; d per l’hereu; e al rostre; f a l’esbart; g del peu; h de
l’ungla
3 a Dóna’m aquesta llibreta. b Atansa’m aqueixa cadira. c Destrueix aqueixos papers. d Ha construït
aquells edificis.
4 a El millor encara no ha arribat. b A la millor / Potser / Si molt convé / em faran el 10 % de descompte.
c Vine tan de pressa com puguis. d Que content que es va posar! / Com n’estava, de content!
5 a És pitjor del que em pensava. b Com a molt / A tot estirar, hi ha mitja entrada. c Quan li prenen allò
que és seu, ensenya les dents. d No t’imagines que desagradable que arriba a ser. e No treballa tan bé
com ens agradaria. f Allò / El que ha passat, no t’interessa. g Aspira a arribar al capdamunt.
6 a 7; b 4; c 8; d 1; e 2; f 3; g 9; h 6; i 5
22
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
7 a Sóc de les Borges Blanques, però ara visc a la Fatarella. b El tren de l’Hospitalet no arriba al Masnou.
c Van passar pel Cadí per anar a la Seu d’Urgell. d Móra és una població de la Ribera d’Ebre. e Per Set-
mana Santa anirem a Andorra o a l’Alguer. f El Marroc i Algèria pertanyen al Magrib. g Després de tornar
de l’Argentina va establir-se a la Bisbal. h Anirem a Vic, la capital d’Osona.
8 a L’entrenador i els seus jugadors van fer una roda de premsa. b Els vaguistes van presentar llurs de-
mandes a la direcció. c El ministre va exposar la seva proposta d’actuació. d El comte contemplava les
seves possessions des del capdamunt de la torre. e Els alumnes deixaven llurs treballs a la bústia del
professor. f El general passava revista a les seves tropes.
9 a cinquanta-set mil vuit-cents vuitanta; b trenta-cinc mil set-cents trenta-quatre / cent setze mil set-cents
vuitanta-tres; c dos mil set-cents vuitanta-quatre / tres mil cent quaranta-tres. d dos mil sis / vuitanta-vuit
mil quatre-cents trenta-quatre; e set milions tres-cents seixanta-quatre mil setanta-vuit
10 a vint-i-setè; b una cinquena; c el nònuple de vuit és setanta-dos; d dos quarts i cinc de nou del vespre;
e un quart de nou del matí
11 a Mon pare és marxant i ma mare és teixidora. b Sos germans sempre l’han protegit. c Cada terra fa sa
guerra. d En sa vida no se n’ha vist mai de tan verdes.
12 a Menja prou pa. / Menja prou patates. b Perd massa temps. / Perd massa hores. c Coneix bastants
homes. / Coneix bastants persones. d Ha perdut força pes. / Ha perdut força quilos.
13 a Tens gaire fred? No, no en tinc gens. b Vols més cireres? No, ja en tinc prou. c Cada dia has de beure
més aigua. d No tinc cap interès a entrevistar-me amb ella. e Ha trobat l’arròs massa salat. f Fa força
temps que no ens veiem, però sovint ens telefonem.
14 a Pensem recórrer tot Catalunya. b Ens han arribat diverses propostes de treball. c Amb l’excusa del
progrés, uns colonitzadors qualssevol eren capaços de delmar un territori. d Uns aniran a Vic i els altres
a Manlleu. e No he trobat cap gasolinera pel camí. f Ha decidit vendre el negoci i posar-se a treballar
per altri.
15 a Quan arribis, prepara el sopar. b No és tan llest com es pensa. c No mengis tant. d Pregunta-li quant
val un litre de mistela. e Quants dies et calen per enllestir la feina? f Si ho fas tan de pressa, no te’n
sortiràs.
16 a Quan se’n van assabentar els altres, ja era massa tard. b Han trobat massa riscos en algunes de les
propostes econòmiques. c Enguany, per la fira van passar força persones. d A l’estiu van recórrer tot
Itàlia. e No hi ha prou recursos energètics per atendre les necessitats de consum actuals. f Hi ha prou
empreses interessades a adquirir la patent. g Va ser el vint-i-dosè en una cursa de vint-i-tres partici-
pants. h A la plaça hi havia ben bé un miler de persones. i Bastants associacions s’han queixat del mal
funcionament dels trens de rodalies. j Uns homes qualssevol poden resoldre el conflicte. k Tenia dues
alternatives i va triar la pitjor. l Mantes (manta) vegades li ha fet veure que s’equivocava. m Ens veiem
cada setmana.
23
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
Unitat 16: El pronom
1 a se’m coneix / se m’ha conegut / va conèixer-se’m; b se’ns veu / se’ns ha vist / va veure-se’ns; c se’l
menja / se l’ha menjat / va menjar-se’l; d se li dóna / se li ha donat / va donar-se-li; e se us consent / se
us ha consentit / va consentir-se-us; f se les treu / se les ha tret / va treure-se-les; g se’n penedeix / se
n’ha penedit / va penedir-se’n
2 a me’l deixa / me l’ha deixat / va deixar-me’l; b m’ho torna / m’ho ha tornat / va tornar-m’ho; c me’n por-
ta / me n’ha portat / va portar-me’n; d m’hi duu / m’hi ha dut / va dur-m’hi; e ens la regala / ens l’ha re-
galat / va regalar-nos-la; f ens en correspon / ens n’ha correspost / va correspondre’ns-en; g te’l creus / te
l’has cregut / vas creure-te’l; h t’ho pensaves / t’ho has pensat / vas pensar-t’ho; i us el cedeixo / us l’ha
cedit / vaig cedir-vos-el; j us hi volem / us hi han volgut / van voler-vos-hi
3 a la hi posa; b te n’agafaran; c els hi trobo; d li n’ha deixat; e els hi talla; f n’hi parla; g la n’havien tret;
h se n’allunya; i la’n trauré; j se us veu; k us en guarda; l me’n compra; m dóna-la-hi; n veure’ns-hi;
o passar-li-ho; p dir-los-ho; q talla’ls-hi; r parla-n’hi; s passeja’ns-hi; t conèixer-los-hi; u parleu-l’en;
v fixa-t’hi; w va escriure-us-el; x compra’ls-en
4 a me la hi deixo; b se n’hi posen; c us els hi deseu; d se l’hi fica; e me’ls hi trenca; f se l’hi enganxava
5 a Te la portaré. / Te’l portaré. / Te’ls portaré. b Les ha portat. / N’ha portat. / Ho ha portat. c Us el canvia-
ré. / Us els canviaré. / Us la canviaré.
6 a Les he canviat. / N’he canviat moltes. / Ho he canviat. b Porta-me’l. / Porta-me-la. / Porta-me’ls.
c Porta’ns-les. / Porta’ns-en alguna. / Porta’ns-ho. d Dóna-l’hi. / Dóna-la-hi. / Dóna’ls-hi.
7 a Compra-ho. b Dóna’ns-les. c Digues-li-ho. d Feu-los-ho. e Porteu-l’hi. f Compreu-los-els. g Estripeu-
vos-les. h Envia-me’l. i Convidem-los-hi. j Llepa-te’ls.
8 a Tothom va presentar la sol·licitud dins els terminis establerts. b Cadascú per on l’enfila. c Vam quedar
amb les bessones, però no en va aparèixer cap. d He vist alguna cosa / quelcom estrany en el seu com-
portament. e He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci. f Com anem?
9 Res és un pronom indefinit i equival a cap cosa. Gens és un determinant quantitatiu i es refereix a una
quantitat que no existeix realment.
10 Resposta oberta.
Exemples: a qualque (algun): Va eixir de València qualque persona sospitosa. b quelcom (alguna cosa):
Hi havia quelcom que no era acceptable. c hom (una persona qualsevol): Hom no diu el que pensa.
d cadascú: Dona’n un a cadascú. e tothom: Tothom ha de venir. f res: No hi ha res més.
11 a Estic tip de treballar per altri. Vull muntar el meu negoci. b No estic per romanços. T’ho deixo anar tal
qual. c Ben mirat, la Neus i en Quim són l’un per a l’altre. d Us ho deixo en tal lloc o en tal altre.
12
indefinits neutres interrogatiuspronoms febles
personalsadverbials
tot ho què nos, ens hi, en
24
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
Unitat 17: El verb
1
imperfet infinitiu futur condicional
a admetia admetre admetré admetria
b transmetia transmetre transmetré transmetria
c percebia percebre percebré percebria
d incloïa incloure inclouré inclouria
e batia batre batré batria
f emetia emetre emetré emetria
2 a No crec que bati el rècord dels 100 m lliures. b Sempre que començo la sessió, ells m’interrompen
per fer-me preguntes poca-soltes. c Vol fer una truita i no ha batut mai cap ou. d Demà no l’admetré si
no em porta tota la documentació. e No telefonava ni transmetia la informació perquè no li liquidessin
el deute.
3
indicatiu subjuntiu
present imperfet futur present imperfet
treure traiem trèiem traurem traguem traguéssim
jeure jaiem jèiem jaurem jaguem jaguéssim
néixer naixem naixíem naixerem naixem naixéssim
ser som érem serem siguem fóssim
poder podem podíem podrem puguem poguéssim
voler volem volíem voldrem vulguem volguéssim
4 a Quan ell surti, nosaltres sortirem. b Primer que ho culli ell i després ja ho collirem nosaltres. c Cada
cop que tus, tossim nosaltres. d De moment, cada territori escull el seu representant, però després
caldrà escollir un diputat general. e Si surts amb aquesta colla a la tarda, no sortiràs aquest vespre. f Tu
cus el botó que nosaltres ja cosirem el folre. g Hi ha gent que escup a terra, tot i que les ordenances
prohibeixen escopir.
5 a No estic disposat que les coses continuïn així. b Cal que actuïs amb més fermesa. c El professor sem-
pre em diu que estudiï tota la unitat. d No cal que insinuïs res, que ja t’he entès. e Quan canviïs el teu
comportament, en tornarem a parlar. f Encara que suïn durant la cursa, no els passarà res.
6
imperfet de subjuntiu parlar produir perdre
jo parlés produís perdés
tu parlessis produïssis perdessis
ell parlés produís perdés
nosaltres parléssim produíssim perdéssim
25
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
vosaltres parléssiu produíssiu perdéssiu
ells parlessin produïssin perdessin
7
passat simple portar prometre partir
jo portí prometí partí
tu portares prometeres partires
ell portà prometé partí
nosaltres portàrem prometérem partírem
vosaltres portàreu prometéreu partíreu
ells portaren prometeren partiren
present de
subjuntiucrear posseir irrompre fer
jo creï posseeixi irrompi faci
tu creïs posseeixis irrompis facis
ell creï posseeixi irrompi faci
nosaltres creem posseïm irrompem fem
vosaltres creeu posseïu irrompeu feu
ells creïn posseeixin irrompin facin
8
persona nombre temps mode verb formes verbals
1a i 2a singular present indicatiu cabre cabo caps
1a i 2a plural imperfet indicatiu surar suràvem suràveu
1a i 2a plural perfet subjuntiu pescar hàgim pescat hàgiu pescat
2a i 3a plural passat anterior indicatiu treure haguéreu tret hagueren tret
1a i 2a plural condicional perfet indicatiu convertir hauríem convertit hauríeu convertit
1a i 3a plural passat perifràstic indicatiu dormir vam dormir van dormir
2a i 3a plural plusquamperfet subjuntiu conduir haguéssiu conduït haguessin conduït
1a i 2a plural perfet subjuntiu brodar hem brodat heu brodat
2a singular
i pluralfutur perfet indicatiu ocupar hauràs ocupat haureu ocupat
1a i 2a singularpassat anterior
perifràsticindicatiu comentar
van haver
comentat
vau haver
comentat
1asingular
i pluralpresent subjuntiu reduir reduïm reduïu
9 Passat simple del verb conèixer: coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren.
Present de subjuntiu del verb beure: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Imperfet de subjuntiu
del verb pretendre: pretengués, pretenguessis, pretengués, pretenguéssim, pretenguéssiu, pretenguessin.
10 Imperfet d’indicatiu del verb incloure: incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen. Imperfet
d’indicatiu del verb seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien. Imperfet d’indicatiu del verb beure:
bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.
26
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
11 Imperatiu del verb moure: mou, mogui, moguem, moveu, moguin. Imperatiu del verb entendre: entén,
entengui, entenguem, enteneu, entenguin. Imperatiu del verb estar: estigues, estigui, estiguem, esti-
gueu, estiguin.
12 a atès, atenent; b après, aprenent; c clos, cloent; d empès, empenyent; e imprès, imprimint; f plagut,
plaent; g resolt, resolent; h suspès, suspenent; i ofert, oferint; j mòlt, molent
13 a és; b és; c és; d estic; e és, estarà; f estic; g estan; h ser; i és; j estic; k és; l seré; m és / està, n
està
14 a estan (són); b sapiguer (saber); c coneixo (conec); d transmetir (transmetre); e fagis / t’empenediràs
(facis / te’n penediràs); f tos (tus); g reconeixés (reconegués); h volguent (volent); i treuràs (trauràs);
j volguem / poguem (vulguem / puguem); k està (és); l haguessis (hauries); m movés (mogués);
n interrompint (interrompent)
Unitat 18: L’adverbi
1 a Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. b Arronsant les
cames de manera que les natges toquin els talons. c Amb els genolls doblegats sobre una superfície
i suportant el pes del cos. d Boca avall, de boca a terra. e Descansant solament sobre els dos peus.
2 a Quan era petita duia l’Elisenda a collibè a veure els Reis Mags. b Per millorar de la lumbàlgia havia
de col·locar-me a la gatzoneta tres minuts cada dia. c Van trobar el cadàver de bocaterrosa, al costat
d’un toll de sang. d Va seguir a peu dret tot el partit. e Va fer la promesa de seguir la processó de geno-
llons.
3 a 2; b 12; c 1; d 11; e 10; f 9; g 8; h 7; i 6; j 5; k 4; l 3
4 a Plovia a bots i barrals i amb prou feines veia el cotxe de davant. b T’ho dic de tot cor, mai no
t’enganyaria. c Va cobrar de sotamà per adjudicar l’obra a la multinacional italiana. d Cal actuar i solu-
cionar de soca-rel el problema. e Tots dos van pressionar a l’encop per forçar una resposta immediata.
f Passejava pel Born quan va aparèixer de trascantó la Mariona. g Tot i que va fer el treball amb quatre
esgarrapades, va aconseguir aprovar el curs. h Malgrat les disculpes, tinc la sensació que ho ha fet a
dretes. i Encara que deia que no havia begut, caminava de gairell. j Va acceptar l’acord a contracor.
5 a En aquest magatzem només venen a l’engròs; en canvi, en aquell ho fan també al detall. b T’ho
en carrego i et deixo a compte mil euros. c Com que em cal la mercaderia estic disposat a pagar a la
bestreta. d Aquella colla de paletes treballen a preu fet. e Els transports no són mai de franc.
6 a En aquell país estan acostumats a viure pobrament. b Volia anar lliurement pertot arreu. c S’ho pren tot
alegrement. d Si actues sàviament, te’n sortiràs. e M’agrada passejar tranquil·lament per la Devesa. f S’ha
instal·lat a Santa Eulària i hi viu còmodament. g Després de reconciliar-se, es van abraçar tendrament.
h Es poc apassionat, només es pronuncia tèbiament.
7 a Hi havia llimacs pertot. b En lloc de dormir podries haver fet la feina. c Has de llançar la pilota enlaire.
d Vine ací prop meu que hem de parlar. e Reconec que no ho vaig fer gaire bé. f Van arribar a l’hora
convinguda. g Pot ser que vinguem, ens ho estem rumiant. h No penso gairebé mai en tu. i Si ho de-
manem tots alhora, ens ho hauran de concedir. j Potser és veritat, però no m’ho acabo de creure. k Has
trobat enlloc la Cèlia? l Ho confesso: la Neus m’agrada per tot.
27
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
8 a comparació; b probabilitat; c reforç de la negació; d negació parcial d’un enunciat anterior; e negació
d’una suposició implícita
9 a a partir d’allò que ve després; b per a això, a propòsit; c a voluntat; d situació de fet; e situació jurídica;
f expressament, de propòsit; g des de la càtedra, sense admetre contradicció; h aproximadament
10
irreflexivament abundantment sobtadament manera de mirar
a la babalà, a rajaploma,
a tort i a dret, sense solta
ni volta
a betzef, a balquena, a
dojo, a manta
a cop calent, de bursada,
de cop i volta, de sobte
a ull, de cap a peus,
de fit a fit
11 a Hi passaré divendres. Divendres és un adverbi que fa referència al proper divendres. / Hi passaré el
divendres. Divendres és un nom que fa referència a cada divendres. b Mentre tu fas cua, jo aniré a
comprar el pa. Mentre és una conjunció que introdueix una oració subordinada temporal. / Tu fes cua;
mentrestant, jo aniré a comprar el pa. Mentrestant és un adverbi que especifica la durada de l’acció.
c No estudia gens. Gens és un adverbi de quantitat, d’intensitat mínima o inexistent. / No estudia res.
Res és un pronom indefinit que fa de complement directe. d Vine tan aviat com puguis. Tan…com
introdueix una oració adverbial modal. / Vine ràpid. Ràpid és un adjectiu que funciona com un adverbi.
De fet, és equivalent a ràpidament, que també fa una funció modal.
12 a ara mateix; b en va, sense efecte; c sempre; d de tant en tant; e alhora; f aviat; g tot seguit
13 a Estudio tant com puc. b No pots anar tan ràpid per aquesta carretera. c És tan simpàtic! d Tant esfor-
çar-se i no ha servit per a res. e Ni tant, ni tan poc. f Sou tan lluny dels nostres objectius! g Salta tant
que no el podem enxampar. h Viu tan bé des que s’ha jubilat!
14 a Caminar a les palpentes. b Actuar d’amagatotis. c Passar a cremadent. d Ploure a gavadals. e Parlar
sense embuts. f Rajar a borbollons. g Aixecar en sopols. h Tallar de biaix. i Explicar fil per randa. j Anar
de corcoll.
15 a 3; b 7; c 1; d 2; e 6; f 5; g 4
16 antigament, finalment, quan, totalment, així, mai
Unitat 19: Les preposicions
1 a Aquest cop aniré a Perpinyà en / amb tren. b Diguis el que diguis, jo no m’hi veig amb cor. c Em mo-
lesta la pudor de tabac d’alguns bars. d No puc estar d’acord amb el que ha escrit. e Si heu de parlar,
feu-ho en veu baixa. f Tingueu en compte que l’examen és dilluns. g S’han instal·lat una calefacció de
gas. h Han emès un comunicat en àrab per desmentir algunes especulacions. i El comitè anava amb
compte a l’hora de prendre les decisions. j Sempre ha confiat en la Neus. k M’ha confessat que només
pensa en la Marta. l L’anàlisi s’ha de fer en dejú. m L’estudi ha d’estar enllestit en una setmana.
2 a Al matí em costa llevar-me. b Jaume I va arribar a Mallorca en / el 1229. c Catalunya va viure una re-
vifada econòmica al / en (el) segle XX. d A casa, per Sant Esteve sempre fem canelons. e No engeguen
la calefacció a la tardor encara que faci fred. f Tenim pensat visitar Talteüll per Setmana Santa. g Quan
surto de treballar al vespre, m’agrada quedar amb els amics. h Per Tots Sants sempre ens trobem per
28
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.MORFOLOGIA
menjar panellets. i Pel febrer floreixen els ametllers. j Arribaré a casa al migdia. k Ni estic d’acord amb
tu, ni amb la manera de fer les coses. l La verema a la Conca se sol fer al setembre. m Ja ens veurem
d’avui en vuit. n Ja fa anys que s’ha instal·lat a Móra d’Ebre. o M’he comprat unes sabates fabricades a
Inca.
3 a Treballen en conselleries diferents. b Farem nit en aquest poble. c En certs boscos catalans s’hi poden
veure teixons. d La redacció del diari era en un edifici rònec de la Rambla. e Els darrers anys he treballat
en quatre empreses del sector. f La companyia solia actuar en teatres de poble. g Els personatges que
apareixen en la novel·la són femenins. h En la mitologia romana hi ha déus de diferents pobles. i Cal
recordar l’accentuació en les terminacions verbals de 1a i 2a persones del plural. j Això només pot passar
en aquest país. k La notícia sortirà en els diaris de demà. l Presentaran un estudi a la delegació comercial.
m A casa seiem a taula a dos quarts de nou. n No sé a quin poble ha anat a viure.
4 a Estan acostumats a fer el que volen / ø que els ho consentin tot / a la bona vida. b Tinc interès a des-
cobrir la veritat / ø que descobrim la veritat / en el descobriment de la veritat. c Insisteix a reduir despeses
supèrflues / ø que cal reduir despeses supèrflues / en la reducció de despeses. d Ens hem compromès
a col·laborar en el projecte / ø que col·laborarem en el projecte / a la col·laboració del projecte. e Estem
d’acord a trobar una solució al problema / ø que hem de trobar una solució / amb la solució. f S’han
oblidat de tornar les claus / ø que havien de tornar les claus / de la devolució de les claus. g Estic segur
d’aprovar la matèria / ø que aprovaré la matèria / de l’aprovat en aquesta matèria.
5 a Estem molt contents de tornar-te a veure / ø que et puguem veure / de la visita que ens has fet.
b El problema només consisteix a fer un bon projecte / ø que facis un bon projecte / en el plantejament
del projecte. c La solució rau a rebaixar el consum d’aigua / ø que rebaixem el consum d’aigua / en la
rebaixa del consum d’aigua.
6 a Estem convençuts que la veritat triomfarà. b Els van amenaçar que els sancionarien. c Es van arriscar
que els expulsessin. d Es queixaven que l’àrbitre actués d’aquella manera. e Es van avenir que can-
viessin el nom de la plaça. f Hem d’exigir que ens facin el descompte corresponent. g Parlàvem que la
situació econòmica era crítica. h Es queixen que els preus augmenten. i Tenim dret que subvencionin
el projecte. j S’entossudeix que es mantinguin les duanes.
7 a Vaig saludar ø la Cèlia en la festa. b La situació del país preocupa ø les autoritats. c Van detenir ø el
responsable de les finances de l’associació. d Durant el partit, l’entrenador va substituir ø el davanter
centre. e Aconsello a en Tomàs que plegui de la feina. f Fa molts anys que conec ø la Mercè. g Sem-
pre que puc convido ø els companys a sopar. h He vist ø la veïna de davant que sortia amb el seu fill.
i He escrit moltes cartes als amics. j Raimon, crida ø les nenes que arribem tard. k El professor ajuda ø
els alumnes a resoldre l’equació. l El ministre d’Afers Estrangers rep ø els ambaixadors. m Sempre que
telefono a la Maria per quedar, té una excusa.
8 a No fa cas de ningú. b Què faràs demà al vespre? c No tinc res a dir-te. d Aquest pis fa pudor de
resclosit. e Mai no he confiat en tu. f Vés amb compte amb el que fas. g Volem fer esment de la greu
situació que viu la comarca. h Tingues en compte que fa temps que ens coneixem. i M’estimo més
viatjar amb tren. j Escriu les novel·les amb ploma. K Parla en veu baixa.
9 a Es queixa per tot. b Adverteix que el virus representa un perill per a la salut. c Han inaugurat un carril
per a bicicletes. d Els alumnes es manifestaven per l’expulsió de dos companys. e T’envio el treball per
correu electrònic. f Sempre que puc, passejo per aquell barri antic. g Quan viatjo compro boles de neu
29
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
per a l’Elisenda. h No vindré per molt que m’ho demani. i Ja han enviat les invitacions per a la festa.
j Per l’agost em deixaré caure per Montpeller. k L’han escollit per a l’organització de la setmana cultural.
l La sequera s’estén pel sud del país. m Només viuen junts per la hipoteca. n Ha comprat un cotxe que
no passa per la porta del garatge. o T’enviaré diners per a les despeses del curs.
10 a Per mi, no teniu raó amb aquesta demanda. (expressió d’una opinió) b Per a quan dius que vols la
feina? (termini fix) c Et telefono avui i quedem per a demà. (termini fix referit al futur) d Em calen diners
per comprar-me un ordinador. (expressió de causa i finalitat alhora) e Li han receptat unes pastilles
per a la migranya. (expressió de finalitat) f Estudiava per aprovar les oposicions. (expressió de causa i
finalitat alhora) g El Govern va refer un pressupost per a sortir de la crisi. (complement del nom) h Tinc
una moto per vendre. (infinitiu d’expectativa) i Això no serveix per a res. (expressió de finalitat) j Pis per
vendre. (infinitiu d’expectativa)
11 a Al Canigó van arribar a deu graus sota zero. b Quant a la feina, no hi ha cap novetat. c Arran de la
crisi borsària, van fer fallida dos bancs. d Celebrarem l’assemblea anual a mitjan novembre. e Va rebre
el consentiment per mitjà d’una carta escrita. f Es pensa que, a còpia de diners, s’aconsegueix tot.
g L’accident es produí a causa de la boira. h Els motors de reacció van suposar una revolució per a
l’aviació. i La bogeria es representarà al teatre sota la direcció de Josep Yxart. j Cal rendir-se davant els
atacs rebuts.
12 a Arribarem fins aquí dalt. b No ens veurem fins demà. c No pujarem a Ceret fins a l’estiu. d No li ho
diré fins que no me’n pugui estar. e La fira estarà oberta fins al cap de setmana.
13 a Anem cap allà. b Van replegar-se cap a un roquissar de la rereguarda. c Van desviar-los cap a una
carretera secundària. d Fem una caminada cap aquella contrada. e Els excursionistes van decidir tirar
cap amunt. f Tothom va acceptar la seva declaració com a bona. g El van convidar com un més de la
família. h Parlava com aquell qui res. i Corria com un esperitat.
14 Resposta oberta.
Exemples: a Des de dissabte actua a la ciutat. b Els avions volaven arran de costa. c D’ençà d’aquell
dia, no l’he vist més. d A desgrat de les queixes rebudes, va continuar igual. e La lliga està a l’abast de
l’equip. f Ven vinagre en comptes de vi. g Ultra l’herència, té força diners al banc. h Ho aconseguirà
mitjançant la subvenció rebuda. i Llevat d’ell, no ho sap ningú.
15 dins de, dins, de, des del, d’, en, enmig, a
30
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
Unitat 20: Les funcions sintàctiques
1 (La part subratllada és el subjecte i la resta és el predicat.) a No m’importa el futur d’algunes immobili-
àries. b Es venen pisos atrotinats. c No m’amoïnen les seves queixes. d Em preocupa el resultat de les
negociacions. e A mi, mai no m’ha agradat el soroll. f Arriben cansats del viatge. g Surten excursionistes
cap al Canigó. h Sempre m’han molestat els saberuts.
2 (La part subratllada és el subjecte i la resta és el predicat.) a Cada dia se’n van més contents. b Hi ha
mala maror en l’empresa. c S’apugen els preus. d Diuen que demà plourà. e Com anem? f Em calen
col·laboradors entusiastes. g M’interessa tota la informació. h El fugitiu, el van enxampar uns trans-
eünts.
3 b N’hi ha en l’empresa. d Ho diuen. f Me’n calen.
4 a CN; b CAdj; c CN; d CN; e CN; f CC; g CN; h CN; i CN; j CN; k CN; l CC; m CAdj; n CAdj; o CAdj;
p CN
5 a CD: la Marta. La vaig veure a «la Caixa». b CD: canelons. Per Sant Esteve en menja. c CD: el partit.
El Barça el va guanyar sense esforçar-se. d CD: poca gent. N’hi ha poca a la plaça. e CD: català. N’estu-
dia cada dia. f CD: aquells marges. Sempre els salten per anar a l’escola. g CD: preguntes incisives.
En fa (d’incisives) en les rodes de premsa. h CD: la seva cosina. La saluda quan va a la piscina.
6 a CD: la Fina. La va convidar a la festa. b CD: apartaments. En construeixen a cada racó del litoral.
c CD: un cotxe rosa. Se n’ha comprat un (de rosa). d CD: una gana. En té una d’extraordinària. e CD:
quatre delinqüents reincidents. N’han detingut quatre (de reincidents). f CD: Què. És un pronom i no
hi ha pronominalització. g CD: res de tu. Són pronoms i no hi ha pronominalització. h CD: la Marta.
La pentina cada dia.
7 Resposta oberta.
Exemples: a la Sandra; b els agressors; c el processat; d el director general; e la Rosa; f el pacient; g el
conductor; h la Teresa
8 a a / ø; b a; c a; d ø; e ø; f ø
9 a CI: a la Júlia. Va enviar-li la carta. b CI: a la gossa. Va clavar-li una guitza. c CI: a tothom. Li ho va dir.
d CI: a les amigues. Les telefona cada vespre. e CI: al jutge. Li va amagar la veritat. f CI: als clients. No
els volen deixar diners. g CI: als seus alumnes. Els dedica molt de temps. h CI: als ciutadans. Demà els
comunicarem la notícia. i CI: al company de feina. Li escriu cartes d’amor. j CI: als convidats. Els ofereix
vi.
10 a CI; b CD; c CI; d CI; e CD; f CI; g CD; h CD; i CI; j CD; k CD; l CD
11 a CI; b CD; c CI; d CD; e CI; f CD; g CI; h verb pronominal; i verb pronominal; j CD; k CD; l CD
12 a Va trobar-se a ∅ l’Elisabet a la platja. b Els hi ∅ va dir el que pensava. c A mi no m’agrada això. d Li
El preocupa què pensen. e Els hi ∅ molesta la cridòria. f Van regraciar tothom / a tothom. g Per Nadal
telefona els als seus coneguts.
13 a Per Sant Esteve mengem canelons (dinar no és transitiu). b Bojan substitueix a ∅ Messi en l’equip
blaugrana. c correcta.
31
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
14 a CRV: per la història. Darrerament s’hi interessa. b CRV: amb la sogra. No s’hi avé gens. c CRV: a les
peticions. Després de pensar-s’ho, hi va accedir. d CRV: de les seves intencions. Sempre n’he dubtat.
e CRV: a prendre el sol. S’hi dedica. f CRV: a perdre-ho tot. Si continues així, t’hi arrisques. g CRV: de
nosaltres. Malgrat els anys, se’n recordava. h CRV: a acceptar la proposta de finançament. S’hi nega.
i CRV: en la seva gent. No hi confia. j CRV: del perill en què es troba. No se n’adona. k CRV: de tu. No-
més en parla per criticar-te. l CRV: a l’expulsió. Amb el seu comportament s’hi exposa. m CRV: del que li
diuen. No se’n fia mai. n CRV: d’actualitzar el web de l’institut. Se n’encarrega. o CRV: de les agressions
rebudes per part de grups incontrolats. Se’n queixen. p CRV: de tot. No pateixis, jo me n’ocupo. q CRV:
amb la proposta. No hi estic d’acord.
15 Transitiu: a recordar; g estudiar-se; h convidar. Règim preposicional: b recordar-se; c accedir; d adonar-
se; e exposar-se; f avenir-se; i resignar-se; j renunciar
16 Resposta oberta.
Exemples:
sintagma nominal infinitiu oració subordinada
a No es recordava… de la promesa. de telefonar. que havia de telefonar.
b No estic d’acord… amb la proposta. a treballar dissabte.
que hagi de treballar
dissabte.
c Es conformen… amb el sou. a guanyar poc. que els paguin poc.
d S’avé… amb la Mireia.
a demanar els
comprovants.
que li demanin els
comprovants.
e Es complau… en la desgràcia. a anunciar el casori. que l’afalaguin.
f Es queixen… de la decisió. d’haver de plegar. que els fessin fora.
g Aspira… a l’augment de sou. a millorar la categoria. que li apugin el sou.
h Confia… en els amics. a sortir ben parat. que farà el que voldrà.
i Es nega… a la recol·locació. a fer més hores. que hagi de fer més hores.
17 a Ben aviat se’n (de la decisió) penediran. b Sempre se’n (de l’actuació) riuen. c No hi (en la Mariona)
confien gens. d Només hi (en el Tomeu) pensa quan vol alguna cosa. e Se’n (de les vacances) recorda
molt sovint. f No hi (a les pistes) van accedir davant les dificultats.
18 a Quan s’hi (en la defensa de les seves idees) entossudeix, no hi ha res a fer. b Aquestes sabates no
s’hi (amb la faldilla) adiuen gaire. c Hi (a l’oposició) ha renunciat abans de començar. d No en (de la
proposta) dubteu: és l’única solució. e S’hi (a la feina) ha acostumat des de petit. f Se’n (d’una proesa)
vantava sense que fos veritat.
19 Resposta oberta.
Exemples: a alt; b la xicota d’en Marcel; c una comarca catalana; d en ruïnes; e de coure; f malament;
g que sigui cert; h qui li va donar la notícia
20 a M’han dit que la Núria és escriptora, però no ho és. En realitat és professora de l’institut de Sant Ce-
loni. Ho és des de fa tres anys. Abans ho havia estat també en un centre de Falset. D’escriptora, doncs,
no n’és, però, en canvi, és una bona professora. Per això espero que estigui molts anys en aquest insti-
tut. Verb no atributiu: estigui.
32
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
b Ahir estava molt ensopit. No hi havia cap motiu perquè ho estigués, però, de malalta, n’estava molt.
Vaig telefonar al meu millor amic. Ho érem des que vam coincidir a l’hospital. Ell hi era perquè era met-
ge, jo perquè estava malalta. Encara n´estic, de malalta, però ara sóc a casa. Verb no atributiu: sóc.
c La Maria és una noia molt eixerida i oberta. Abans no ho era tant, però des que és la parella d’en Quim
ho (n’) és molt més. Tot i això, és poc amant de sortir de nit. No ho és perquè s’estima més estar-se a
casa. Verb no atributiu: estar-se.
21 a Atribut: moix. Ho estic. b Atribut: flautista. El meu cosí ho és. c Atribut: l’entrenador. En Pep l’és.
d Atribut: un disbarat. Això ho és. e Atribut: gaire espavilat. No ho sembla. f Atribut: de mal humor. Sem-
pre ho està. g Atribut: marxant. El meu pare ho era. h Atribut: molt malament. El país ho està. i Atribut:
així. La Marta ho és. j Atribut: la directora editorial. La Júlia l’és. k Atribut: d’or. No ho sembla. l Atribut: el
traductor de les Històries troianes. Jaume Conesa l’és. m Atribut: les vuit. Ara les són. n Atribut: en dejú.
Ho està. o Atribut: la teva germana. La semblava.
22 a CPred: boig. S’hi ha tornat. b CPred: molt feliços. Malgrat les restriccions, hi viuen. c CPred: una perso-
nalitat de pes. En Marc hi ha esdevingut. d CPred: desfets. Després de la cursa hi van arribar. e CPred:
distant. En Quim s’hi va mostrar en l’entrevista.
23 a CPred: Pep / Josep Lluís. Me’n diuen, però me’n dic. b CPred: ambaixador. El n’han nomenat a Andorra.
c CPred: molt divertida. Hi trobo la Neus. d CPred: neguitosos. Quan arriben els exàmens, sempre s’hi
posen. e CPred: per savi. L’hi prenen, però no ho és. f CPred: molt cordial. Sorprenentment, ahir la Rosa
s’hi va mostrar. g CPred: sòcia del club. Se n´ha fet. h CPred: descalça. La Mar hi caminava per la platja.
i CPred: viva. Hi van atrapar la guineu. j CPred: d’or. Se n’han fet amb l’especulació borsària. k CPred: un
model a seguir. Hi considera la Sílvia. l CPred: de boig. L’hi tracten i s’ho pren bé. m CPred: descordades.
Sempre hi porta les sabates. n CPred: glaçats. En saber la notícia hi van quedar. o CPred: plans. Sempre
li havien dit que hi tenia els peus.
24 Resposta oberta.
Exemples: a posar-se nerviós; b tornar-se boig; c fer-se gran; d mostrar-se simpàtic; e declarar el premi
desert; f nomenar la Neus consellera; g servir la sopa bullent; h trobar la Júlia trista; i dur les sabates
brutes
25 a L’Iu camina tibat. (CPred); b L’Iu camina a les palpentes. (CC manera); c Pugen el pic amb empen-
ta. (CC manera); d Pugen el pic alegres. (CPred); e Cullen les mongetes madures. (CPred); f Cullen
les mongetes a senalles. (CC quantitat); g Fa la feina malament. (CC manera); h Fa la feina content.
(CPred)
26 a Es pren una sopa freda. (CN); b Es pren la sopa freda. (CPred); c Porta una jaqueta grisa. (CN); d
Porta la jaqueta estripada. (CPred); e Van trobar l’excursionista de Tremp. (CN); f Van trobar l’excursio-
nista perdut. (CPred)
27 Resposta oberta.
Exemples: a feliç i contenta; b trista i consirosa; c ignorants; d cansats i abatuts; e secretari de la junta
28 a CC: amb bicicleta. Hi van arribar. b CC: al carrer. L’hi han enxampat. c CC: al congelador. Desa-hi el
peix. d CC: d’esma / per la ciutat. Hi caminava d’esma / per la ciutat. e CC: amb dificultats. Hi va resol-
dre el problema. f CC: del teatre amb la Maria. N’hi sortia. g CC: Quan / a Perpinyà. Quan hi tornarem?
h CC: de bòlit. Sempre hi va. i CC: sempre / amb una Olivetti. Aquell escriptor hi escriu sempre.
33
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
j CC: amb el seu germà / a la fàbrica tèxtil. Hi treballen amb el seu germà / a la fàbrica tèxtil. k CC:
Mai / d’hora / a casa. Mai no hi arriba d’hora.
29 a Avui surt amb la Cinta. (CC companyia); b Camina amb crosses. (CC instrument); c Va de corcoll.
(CC manera); d Guanya diners a cabassos. (CC quantitat); e Arriben de matinada. (CC temps); f Tre-
ballen a Ulldemolins. (CC lloc); g Viu a Ceret. (CC lloc); h Viatja amb tren. (CC instrument); i S’ho pren
malament. (CC manera); j Estudia poc. (CC quantitat); k Passeja amb el gos. (CC companyia); l Que-
den al vespre. (CC temps)
30 Resposta oberta.
Exemples: a Treu els espinacs de la nevera. b Demà ha de portar l’informe a Manresa. c Mai no tornava
a casa de matinada. d Posa les sabates al sabater. e Vine avui a la tarda. f L’Anna passeja sempre de nit
pel parc.
31 A l’Àfrica Central ningú no paga la seva copa. Sempre hi ha algú que assumeix tota la factura.
CC lloc CD CD CD
Aquesta persona de vegades no només paga les consumicions de la seva taula,
CD
sinó que també ofereix unes quantes cerveses als qui seuen a les taules del costat.
CD
En ciutats petites, com Bata o Malabo, és fàcil coincidir amb parents o coneguts.
Atribut CRV
Hi ha els especialistes a fer-se convidar: sempre troben un cunyat, un professor, un veí
CD CD
o un company de feina que els pagui la copa. De vegades el qui convida no pren res.
CI CD CD
Si veu dins d’un bar algú que coneix, entra, el saluda, i li deixa una cervesa pagada.
CD CI CD
I, cosa inaudita per als qui venim de països pretesament civilitzats, és molt possible
Atr
que algú ofereixi una beguda al desconegut que seu a la taula del costat i amb el qual
CD CI
tan sols ha intercanviat algun comentari.
GUSTAU NERÍN, L’antropòleg a l’olla
Unitat 21: Els pronoms febles
1 a D’antuvi, jo m’hi penso negar. b De problemes, ja en tinc prou. c Tot i advertir-lo, hi va caure de qua-
tre potes. d Si tens nespres, posa-me’n un quart. e Ja no en són, de companys. f Vull fer-li un regal.
g Hi van accedir a contracor. h Són les vuit o encara no les són? i Llegeix l’informe i fes-me’n un resum.
j M’ho deu, però ja no se’n recorda.
34
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
2 a Li compraran (CI): l’ordinador (l’hi), la ploma (la hi), els CD (els hi), tres diamants (li’n compraran
tres), el que vol (li ho); b Els donarà (CI): el premi (els el), la bossa (els la), els contractes (els els),
molts maldecaps (els en), el que calgui (els ho).
3 a Va comentar-li (CI): el projecte (-l’hi), la qüestió (-la-hi), els problemes (-los-hi), les converses (-les-
hi), el que li havien dit (-li-ho). b Va explicar-los (CI): el tema (-los-el), la proposta (-los-la), els misteris
(-los-els), les investigacions (-los-les), tot el que sabia (-los-ho).
4 a Us (CI) agafo la moto (CD). Us l’agafo. b Feu-nos (CI) la suplència (CD). Feu-nos-la. c M’ha (CI) fet
comprar tres llibres (CD). Me n’ha fet comprar tres. d Us (CI) portaré bones notícies (CD). Us en portaré
(de bones). e Em (CI) va cedir les accions (CD). Me les va cedir. f Els (CI) ofereix vi tebi (CD). Els n’ofe-
reix (de tebi). g Ens (CI) enviarà els escrits (CD) demà. Ens els enviarà demà. h Prepara el sopar (CD)
a la Magda (CI). L’hi prepara. i Recorda al soci (CI) el pacte subscrit (CD). L’hi recorda. j Ha confessat
la veritat (CD) als policies (CI). Els l’ha confessat. k Demana un crèdit (CD) als banquers (CI). Els en
demana un. l Van receptar un medicament nou (CD) al malalt (CI). Li’n van receptar un. m Han llogat
les golfes (CD) a uns parents (CI). Els les han llogat. n Faré preguntes compromeses (CD) a la invitada
(CI). Li’n faré (de compromeses). o Retorna dos préstecs (CD) als socis (CI). Els en retorna dos.
5 a Va considerar molt bons (CPred) els resultats (CD). Els hi va considerar. b Va convidar la Marta (CD)
a la festa major (CRV). La hi va convidar. c Treu les botifarres (CD) del rebost (CC lloc). Les en treu.
d Han pres en Pol (CD) per ximple (CPred). L’hi han pres. e Agafa el llibre (CD) del prestatge (CCL). El
n’agafa. f Portava la feina (CD) endarrerida (CPred). La hi portava. g Tenia els papers (CD) escampats
(CPred). Els hi tenia. h Dedica el temps lliure (CD) a una ONG (CRV). L’hi dedica. i Han d’acostumar
els joves (CD) a treballar (CRV). Els hi han d’acostumar. j Van nomenar l’Anna (CD) directora (CPred).
La´n va nomenar. k Es prenia la xocolata (CD) calenta (CPred). Se la hi prenia. l Portava els pantalons
(CD) abaixats (CPred). Els hi portava. m Treu les begudes (CD) del congelador (CC lloc). Les en treu.
n El (CD) vaig veure empiocat (CPred). L’hi vaig veure. o Treia la bitlletera (CD) de la butxaca (CC lloc).
La’n treia.
6 a Li (CI) ho (CD) han dit. Han dit què farien a la Marta. b Deixa’ns-el (CI / CD). Deixa’ns l’ordinador.
c Ens (CI) en (CRV) parlen. Ens parlen de tu. d N’hi (CD / CC lloc) posen. Posen raïm a les portadores.
e Renta’ls-la (CI / CD). Renta la cara a les noies. f Els (CI) n’escriu (CD). Escriu cartes a les amigues.
g Les (CD) hi (CI) duus. Duus les notícies al periodista. h Els (CD) hi (CI) endreceu. Endreceu els jocs
al nen. i Els (CD) n’ha (CRV) convençut. Ha convençut els socis de la proposta.
7 a Comprava molts llibres, però no se’n llegia cap. b Allò que demana no li ho podem donar. c Anem a
passejar i, quan en tornem, ja us parlarem de la Selectivitat. d La Paula és mecànica i m’han dit que n’és
molt, de bona. e La Marta no és la meva neboda, però la Mònica sí que l’és. f Portaré confits als meus
nebots i els en donaré tres a cadascú. g Digueu a la Llúcia que demà no hi seré. Recordeu-li-ho sens
falta. h Sempre convidava la família a dinar. Però enguany no la hi ha convidat. i Apunta-t’hi, ja veuràs
com no te’n penediràs.
8 a He deixat la llibreta a la caixa. La hi aniré a buscar dijous. b No expliquis el que t’he dit a en Ramon. No
li ho diguis, perquè ho xerra tot. c El iogurt és a la nevera. Treu-le´n i pren-te’l. d Si vols comprar llonzes
de porc al cansalader, encarrega-li’n ara o no en tindràs. e Reservaré entrades per al concert perquè
l’Eva està contenta quan la hi porto. f Cal lliurar la documentació als Mossos; porta’ls-la urgentment.
g Ha collit carxofes per a l’Anselm. Li n’ha portat perquè en faci una truita. h El mecànic reclama aques-
tes peces. Porta-les-hi perquè enllesteixi la feina. i Els nens s’han acabat la sopa; ara els en posaré més.
j Això que dius ja els ho vaig dir jo mateix.
35
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
9 a Els atletes volen aigua. No pateixis, ja els n’oferiré. b Aviat coneixeràs la família; te la presentaré aquest
cap de setmana. c Va presentar l’Alexandra al concurs. La hi van inscriure perquè es pensaven que gua-
nyaria. d Si l’Albert em demana diners, no li’n deixaré més. e No sé si la Neus i la Núria voldran sortir
avui. Els ho preguntaré aquest vespre. f Envia molts correus a la Laia, però els hi escriu des de la feina.
g Els jugadors volen dues samarretes d’entrenament, però els en donarem només una. h Pregunta si
ha arribat la camisa a la bugaderia. Si la hi tenen, vés a buscar-la-hi. i En aquell teatre feien una bona
obra, però no la vaig poder veure perquè les entrades s’havien exhaurit.
10 a Us ho va dir. b Pren-la-hi. c La hi va abocar. d No s’ho creu. e L’àvia els en fa. f N’hi han enviat un.
g Els hi compra perquè són més bons. h No els hi portaré perquè sóc mig calb. i La hi va presentar.
j Li n’envien sovint. k No l’hi aparqueu perquè se l’endurà la grua. l La hi va plantar per la Candelera.
m Els els va enviar fora de termini. n Fins ara no t’hi havies negat. o Els les emprova a la sabateria.
11 a Els vaig dir la veritat, però no s’ho creien. b Vaig portar-los el que demanaven. c Li ho va enviar de
seguida. d Si em demana això, no li ho deixaré. e Volien explicar-los-hi, però no s’hi atrevien. f Li’n dona-
ven sovint, de peix, al noi. g Els vaig comentar totes les notícies del cap de setmana. / Vaig comentar-los
totes les notícies del cap de setmana. h No se’n recorda mai. i Ja et vaig dir que te’n penediries. j No
s’adonen dels riscos que assumeixen.
12 a No me’n malfio. b No se’n sortiran. c No s’ho val. d No hi sent. e No s’hi veuen. f No se’n va. g No
hi toca. h No t’hi fiquis.
13 a Si compres cireres a les noies, compra’ls-en de ben madures. b M’ha demanat que li deixi el llibre,
però no l’hi puc deixar perquè em cal per estudiar. c Quantes maduixes vol? Posi-me’n quatre caixes.
d Tinc una brossa a l’ull. Treu-me-l’en, si us plau. e Porta la moto al garatge. Si no pots, ja la hi duré jo.
f Els amics no saben de què fa. No els ho explica perquè no s’espantin. g No donen tabac a l’àvia per-
què l’hi han prohibit taxativament. h Quan parlis amb ell, digues-li que no hi aniré. i Si no el molesto,
em quedo aquí. j Quan et demanin les pòlisses, els les dónes i prou.
14 a El farmacèutic vol veure la recepta. Porta-la-hi. b Ens calen diners, però el banc no volia deixar-nos-en.
c Porteu els cabells bruts. Renteu-vos-els ara mateix. d A mi el rostit m’agrada amb prunes. Si n’hi poses,
te’n lleparàs els dits. e Em va demanar deu euros, però només li’n vaig deixar cinc. f Em quedaria bé la
corbata virolada del meu germà. La hi demanaré aquest vespre. g El que fa la Violant, en Jaume no li ho
perdonarà pas. h Em va dir que seria a casa, però no l’hi vaig trobar. i Va receptar pastilles a en Ton. Li’n
va receptar per tallar la infecció. j Va sol·licitar els ajuts per als fills, però no els els van concedir. k És de
molt bona pasta, potser per això tothom se’n burla. l Ha encarregat els prestatges de l’estudi al fuster,
però fins després de Nadal no els hi posarà.
15 Rap amb all cremat
Posarem les rodanxes de rap en una safata per anar al forn. Les salarem. En una
CD
paella amb una mica d’oli en fred, hi tirarem uns quants alls oberts per la meitat.
CC lloc
Quan hagin agafat color, els retirarem i hi afegirem una mica de farina blanca
CD CC lloc
(una culleradeta), la farem torrar una mica i hi afegirem aigua o caldo de peix,
CD CC lloc
36
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
ho salarem i ho deixarem bullir uns cinc minuts.
CD CD
Posarem la safata amb el peix al forn ja calent i ho cobrirem amb la salsa que
CD
hem preparat. Ho deixarem al forn fins que el peix sigui cuit. Ho servirem ben calent.
CD CD
Unitat 22: L’oració
1 a predicativa transitiva; b predicativa intransitiva; c atributiva; d predicativa intransitiva; e predicativa
intransitiva; f predicativa intransitiva; g predicativa intransitiva; h predicativa intransitiva
2 a 3; b 1; c 2; d 4; e 6; f 7; g 5
3 a Falsa. És impersonal de temps. b Falsa. És tematitzada. c Falsa. És passiva pronominal. d Falsa. És im-
personal pronominal. e Falsa. És interrogativa transitiva. f Vertadera. g Vertadera. h Falsa. És intransitiva.
4 a 3; b 5; c 1; d 8; e 2; f 6; g 4; h 3; i 6; j 7
5 a No vinguis a sopar avui. b No estudiïs la unitat. c No ho facis ràpidament. d No coneguis res i no seràs
feliç. e No hi vagis avui.
6 a CI; b CD; c CD; d CRV; e passiva; f pronominal; g CI; h pronominal
7 a Si veus res estrany, fes-m’ho saber. b Has estat mai a Talteüll? c Tens res per sopar aquest vespre?
d Has vist ningú a la festa? e Si tens cap dubte, m’ho preguntes. f Aquesta nit has vist enlloc la Marta?
8 a El banc és petit; això sí, té un compte d’explotació positiu. (coordinada adversativa); b Creu-me: no
hi vagis. (juxtaposició); c No estudiava, però treia bones notes. (coordinada adversativa); d Dorms o
medites? (coordinada disjuntiva); e M’hi vaig arribar i vaig comprovar que no era cert. (coordinada co-
pulativa i oració substantiva de CD); f Vam caminar pel Montseny i vam dinar prop del cim. (coordinada
copula tiva); g A l’estiu, o estudia o treballa. (coordinada disjuntiva); h Ha telefonat i ha dit que no vindrà;
per tant, ja podem marxar. (coordinada copulativa i coordinada il·lativa); i Era un poca-solta; tanmateix,
m’agradaria tornar-lo a veure. (coordinada adversativa); j Uns paguen, els altres cobren. (coordinada
distributiva); k Ni fa ni deixa fer. (coordinada copulativa); l Li hem donat, tot i que encara no en té prou.
(subordinada concessiva); m L’un xerra, l’altre fa broma, però ningú no treballa. (coordinada distributiva
i coordinada adversativa); n S’ha acabat la gasolina; per tant, ens toca empènyer. (coordinada il·lativa);
o M’ha demanat disculpes; no obstant això, no me’l creuré més. (coordinada adversativa); p No m’hi
entenc gens amb ell; d’altra banda, no som família. (coordinada continuativa)
9 a Coordinada disjuntiva. Véns amb mi o bé te’n vas amb ella? b Coordinada explicativa. Va a la seva, o
sigui / això és, només pensa en ell. c Coordinada il·lativa. Vols venir? Per tant / En conseqüència, canvia’t
de roba. d Coordinada distributiva. Allà diu una cosa, allà en diu una altra. e Coordinada adversativa. Ahir
no actuava el grup d’en Cesc ans ho feien Els Escamarlans. f Coordinada adversativa. La idea no els feia
el pes; tanmateix / altrament, s’hi van afegir. g Coordinada adversativa. Ho va intentar, tanmateix / ara bé,
no se’n va sortir. h Coordinada continuativa. Li van concedir una pensió i, demés / així mateix, la medalla
del treball. i Coordinada adversativa. No és músic, més aviat és saltimbanqui. j Coordinada adversativa.
Guanya molts diners, ara bé, / però no paga cap impost.
37
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
10 a així mateix; b doncs; c perquè; d sinó; e tot i això
11 Resposta oberta.
Exemples: a Segur que vindrà; altrament, no m’ho hauria dit. b Hi va votar en contra, nogensmenys ho
va fer a contracor. c Tens els diners que vols; tanmateix, no ets feliç. d Treballa poques hores, endemés
té un bon sou. e No diguis res, ans estalvia’t la visita. f És un baliga-balaga, o sia, no aprovarà. g Adés
plora, adés gemega. h No solament no estudia sinó que molesta.
12 a Els estudiants fan vaga, això és / o sigui, no van a classe. b Vols sortir amb ella, per tant, demana-li
per quedar un dia. c Estudies o passeges els llibres? d Té bones mans, tanmateix / però / en canvi, no
troba feina. e Adés diu blanc, adés diu negre. / Allà diu blanc, allà diu negre. f El van multar i, a més / així
mateix, li van requisar la moto.
13 Tres oracions coordinades distributives i una oració coordinada copulativa.
Els segles IX i X, en efecte, no són només els del naixement polític de Catalunya, sinó també els de
la consolidació del règim feudal en la seva vessant més dura. Les guerres contínues havien afavorit
la posició de la classe dels cavallers, en qui els reis i els comtes confiaven l’administració del territori.
Aquests cavallers no només explotaven la feina dels pagesos, sinó que també feien de jutges, i es valien
d’exèrcits propis per imposar la seva opressió sobre els camperols. Una opressió constant i total que
no es manifestava només amb la rapinya de la producció agrícola, sinó també amb un ampli ventall de
càrregues i obligacions, conegudes com a mals usos, que abastaven fins i tot l’esfera privada. Si a un
pagès se li cremava el mas, el senyor se li quedava una tercera part dels béns, per negligent. Si la dona
li feia el salt, el senyor li feia pagar una multa, per cornut. Etcètera.
TONI SOLER, Història de Catalunya
14 a (Ella) Camina descalça, però no li fan mal els peus.
Pron V Adj Conj Adv Pron V N Det N
Esp
SN CD
O2
O1
O. coordinada adversativa
SV PredicatSN Subjecte
SAdj Predicatiu
CC negació
CI
SPrep
SN Subjecte
Det N Prep N Adv V Prep N Conj V Prep+Det Det N
b Els estudiants en vaga no van a classe ni renuncien als seus drets. (ells)
Esp Esp
CC llocSPrep CNSN Subjecte SV Predicat
O1
O2
SN SubjecteSV PredicatSPrep CRV
O. coordinada copulativa
CC negació
38
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
c El nostre equip ha guanyat la lliga o l’ha guanyat l’equip contrari?
Det Det N V Det N Pron V Det N Adj
O. coordinada disjuntiva
EspEsp Esp
O1
O2
SN Subjecte SV Predicat SN SubjecteSV Predicat
SN SAdj CN
d (Tu) Et decideixes a ∅ estudiar o et busques una feina. (tu)
Pron V Prep V Conj Pron V Det N
O. coordinada disjuntiva
O1
O2
SN SubjecteSV Predicat
SV PredicatSN Subjecte
SV Predicat
O substantiva
CRV
Esp
SN CD
CISubj
e (Ell) No solament no està ben preparat, sinó que no va acabar els estudis. (ell)
Adv Adv Adv V Adv Adj Conj Adv V Det N
O. coordinada adversativa
O1
O2
Esp
SAdj Atribut
EspCCN CCN
SV PredicatSN Subjecte SN SubjecteSV Predicat
f (Ell) Ha fet un esforç considerable, tanmateix no ha obtingut el resultat esperat. (ell)
V Det N Adj Conj Adv V Det N Adj
O1
O2
O. coordinada adversativa
EspEsp SAdj CN SAdj CN
SN SubjecteSV Predicat
CCN
SN CDSV Predicat
SN Subjecte
SN CDCD
CC manera SN CD
SN CD
CI
39
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
g (Jo) No t’ho penso ∅ dir; a més, no ho sabràs mai. (tu)
Adv Pron Pron V V Conj Adv Pron V Adv
O1
O2
O. coordinada continuativa
SN Subjecte
SN Subjecte
SV Predicat
SV Predicat
CCT
CCN
SN CDCC
negació
SPrep CI
SN CD
SV Predicat
O substantiva CD
Subj
h M’agradava molt en Rubianes; per tant, no em perdia cap representació. (jo)
Pron V Adv Det N Conj Adv Pron V Det N
O. coordinada il·lativa
O1
O2
EspEsp
CCN
CD
SN SubjecteSV Predicat
SN SubjecteSV Predicat
CCQSPrep CI
i Ara bufa el vent, ara fa sol. ∅
Conj V Det N Conj V N
Esp
O2
O1
O. coordinada distributiva
SV Predicat SN Subjecte SV
Predicat
SN Subjecte (impersonal)
SN CD
j ∅ Fa un sol radiant; doncs anem a la platja! (nosaltres)
V Det N Adj Conj V PrepDet N
O. coordinada il·lativa
O2
O1
SN SubjecteSV PredicatSV Predicat
Esp Esp
SPrep CC lloc
SAdj CN
SN SubjecteSN CD
40
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
15 a Mai no reconeix que s’equivoca. (CD / els errors); b No van autoritzar que urbanitzessin el darrer racó
verge de la costa. (CD / la urbanització); c Desconec qui ho ha fet. (CD / l’autoria); d Convindria que
ens hi arribéssim ben d’hora. (subjecte / una sortida matinera); e Estava segur que s’havia operat el
nas. (CAdj / de l’operació nasal); f Explica’m com ho penses fer. (CD / la teva actuació); g Ens convé
que comprin en les rebaixes. (subjecte / la rebaixa de preus); h Els qui no treballen no poden exigir res.
(subjecte / els treballadors); i No és bo que badis. (subjecte / el fet de badar); j Tinc por que incompliran
el compromís. (CN / de l’incompliment del compromís)
16 Resposta oberta.
Exemples: a No s’adona que així no anirà enlloc. (CRV); b Pensen que demà s’hi arribaran. (CD);
c Em sembla bé que et matriculis a la universitat. (subjecte); d Sempre creia el que li deien. (CD); e Em
sorprèn tot el que fa. (subjecte); f Estava content de tornar-te a veure. (CAdj); g Convé que ho sàpiga
tothom. (subjecte); h És curiós que no mengi xocolata. (subjecte); i Exigien que hi hagués una actitud
clara. (CD).
17 Resposta oberta.
Exemples: a No sé com dir-t’ho. (CD); b Em preocupa com s’ho faran. (subjecte); c Explica’m quan va
succeir. (CD); d Em demanen si ja tenim els resultats. (CD); e Desconeix què farà demà. (CD); f Ignora
per què ha perdut els estalvis. (CD); g Ha determinat quina és la situació del vaixell. (CD)
18 a És útil que vinguis cada dia. (subjecte); b M’interessa que estudiïs. (subjecte); c Em convé que ajornin
la convocatòria. (subjecte); d Estic satisfet que hagis aprovat el curs. (CAdj); e M’amoïna que surtis de
nit amb la colla. (subjecte); f Em semblava que no se’n sortiria. (atribut)
19 a subjecte; b CD; c CD; d CD; e CRV; f subjecte; g subjecte
20 a CD; b subjecte; c CN; d CD; e CRV; f CD; g CN; h CI; i CD
21 a CD; b CRV; c subjecte; d CRV; e CD; f subjecte
22 a Confio que puguis resoldre-ho tot. b No renuncio que rectifiqui la decisió. c Està interessat a vendre
el cotxe. d Tinc plena confiança de convèncer-los amb arguments sòlids. e No es recorda que l’Aina el
maltractava. f No estic d’acord que suspenguis la celebració. g Estic content que hagis acceptat.
23 a subordinada substantiva de relatiu (subjecte); b subordinada substantiva interrogativa (CD); c su-
bordinada substantiva completiva (subjecte); d subordinada substantiva completiva (CAdj / CRV); e
subordinada substantiva completiva (subjecte); f subordinada substantiva de relatiu (CI).
24 a (Jo) Em pregunto si ja tens la informació. (tu)
Pron V Conj Adv V Det N
O. composta
O. subordinada substantiva interrogativa CD
SN Subjecte SV Predicat
SN SubjecteSV Predicat
EspCC tempsSPrep CI SN CD
41
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
b La Carme és capaç d’aprovar tot el curs. ∅
Det N V Adj Prep V Det Det N
Esp
SN Subjecte SV Predicat nominal
O
SAdj atribut
Esp
Esp
SN SubjecteSV Predicat
O. C. adjectival
SN CD
c La notícia apareguda no és el que ara m’amoïna més.
Det N Adj / V Adv V Det Pron Adv Pron V Adv
Esp
O. composta
SN Subjecte SV Predicat nominal
O. subordinada de relatiu / atribut
CC quantitat
SV PredicatSN Subjecte
Esp
CC negació
SAdj CN
CC temps
SPrep CD
d El problema és que tothom vol participar en el projecte.
Det N V Conj Pron V Prep Det N
Esp Esp
O. composta
SN Subjecte SV Predicat nominal
SV PredicatSN Subjecte
O. subordinada substantiva atribut
SPrep CRV
SPrep O. subordinada CAdj
e En Llorenç s’avé amb qui vol col·laborar amb el club.
Det N V Prep Pron V Prep Det N
Esp Esp
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
SN Subjecte
SV Predicat SPrep CRV
O. subordinada substantiva de relatiu CRVCRV
42
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
SV Predicat
f La por del que diran ∅ condiciona totes les seves accions.
Det N PrepDet Pron.rel V V Det Det Det N
Esp
Esp
Esp
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
SN CD
SN
Subjecte
O. substantiva de relatiu CN
g ∅ Intentaven de ∅ fer un bon partit.
(3a pp) V V Det Adj N
SN Subjecte
SV Predicat
O. composta
Esp
SAdj CN
SN CD
O. subordinada substantiva d’infinitiu CD
h (3ps) Sempre parlava de ∅ jubilar-se als seixanta. (anys)
Adv V Prep V Pron PrepDet Det N
O. composta
SN Subjecte SV Predicat
CC temps
SPrep CC temps
Esp
Esp
O. subordinada substantiva CRV
i (3ps) Pretén de ∅ vendre el pis.
V V Det N
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
Esp
O. subordinada substantiva d’infinitiu
SN CD
SN Subjecte SV Predicat
SN CD
SN
Subjecte SV Predicat
SN Subjecte SV Predicat
43
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
25 Ells, els pagesos, estalvien i arraconen perquè saben que els pistrincs costen molt de suar (substanti-
va completiva – CD) i perquè s’esgarrifen de pensar en les malalties (substantiva completiva – CRV)
i d’arribar a vells sense un pa a la post (substantiva completiva – CRV).
[...] «Qui té diners (substantiva de relatiu – subjecte) vola, qui no en té (substantiva de relatiu - subjec-
te), rodola»... «Qui no té diners en bossa (substantiva de relatiu – subjecte), ha de tenir mel en boca»
[...]; però també: «Val més home sense diners, que diners sense home», o «De diners i de bondat, la
meitat de la meitat», etcètera, tant o més populars, i sobretot, aquell que afirma (substantiva de relatiu
– subjecte) que: «Qui de jove no treballa (substantiva completiva – CD / de relatiu – subjecte), quan és
vell dorm a la palla», com ja va dir, en el seu sermó, a la seva manera, el nostre Bernat Metge:
Seguesca el temps qui viure vol (substantiva de relatiu – subjecte);
si no, pories trobar sol
e menys d’argent.
ARTUR BLADÉ, Gent de la Ribera d’Ebre (fragment adaptat)
26 Que no vol dir que sigui un país (subordinada substantiva – CD) on no es diuen coses noves (per
sorprenent que pugui semblar a alguns) i des d’aquí, ara mateix, de manera gratuïta i sense que vingui
gaire a tomb, voldria treure’m el barret a tall de salutació a tots aquells autors que (subordinada subs-
tantiva de relatiu – CD), actualment, estan convertint el món de l’escriptura en llengua catalana en una
gamma de creacions bigarrades, vives, sinceres, divertides, sorprenents; en conec alguns, d’aquests
autors, i alguns no, però voldria celebrar-los a tots els que he llegit amb plaer (subordinada substantiva
de relatiu – CD), celebrar tot el que estan fent (subordinada substantiva de relatiu – CD), tot el que
estan produint (subordinada substantiva de relatiu – CD), tot el que ens estan oferint (subordinada
substantiva de relatiu – CD), tots els seus guions, tots els seus contes, totes les seves novel·les i assajos,
tots els seus poemes i obres de teatre i autobiografies i cançons i textos inclassificables. De vegades em
pregunto si el públic catalanollegint en potència (85 % de la població del Principat, segons els del CIS,
recordem-ho) és plenament conscient de la quantitat de coses escrites disponibles (subordinada subs-
tantiva interrogativa – CD), i no és que recomanaria (subordinada substantiva completiva – atribut) tot
el que es fa en català (subordinada substantiva completiva – CD), no, no vull dir això, Déu ens n’empari,
quin horror, si hi ha llaunes terribles en aquest idioma –com en tots els altres–, només vull dir que la
sèrie de possibilitats és molt més àmplia (subordinada substantiva completiva – CD).
MATTHEW TREE, Aniversari
27 Resposta oberta.
Exemples: a Fa un sol resplendent. b Té una personalitat desconcertant. c Porta una cartera feixuga.
d Els nois urbans són molt mal educats. e La ploma platejada és un obsequi de la família. f L’amic antic
és de confiança. g El veí xerraire s’ha enfadat amb la sogra. h El llibre nou no s’ha venut gaire.
j M’interessaria de ∅ veure’t aviat.
Pron. V V Pron Adv
SV Predicat
O. composta
SN CD SN CDSAdv CC temps
O. subordinada substantiva d’infinitiu (subjecte)
SN Subjecte SV Predicat
44
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
28 a El problema no s’ha resolt. Treballaven sobre el problema. b Aquell és el carrer. Conrad Roure vivia
en aquell carrer. c L’artista és C. Lorenzale. Et refereixes a C. Lorenzale. d La noia és la meva cosina. La
noia ballava amb tu. e Les cabòries et distreuen. Tens cabòries. f Els grups eren molt xarons. Els grups
van actuar. g La feina és desagradable. Es dedica a la feina. h Et mostraré el diari. Ho vaig trobar en el
diari.
29 a Dirigia una companyia, cosa a la qual no estava avesat. b És un jugador excepcional del qual els diaris
van plens. c Ahir vaig veure l’obra de la qual la Mar sempre em parlava. d La veïna de qui en Marcel
s’ha enamorat viu al 2n. e El tren que els estudiants agafaven sovint era una desferra. f Mai no vaig co-
nèixer les causes per les quals l’havien despatxat. g En Saül va obtenir el premi al qual es va presentar.
h Hi havia pocs indrets que encara no havien fet malbé. i Invertia una bona picossada que s’arriscava a
perdre. j La taverna on els alumnes anaven a esmorzar era a prop.
30 a Víctor Balaguer, que / el qual era escriptor, també va ser ministre. b El web en què / en el qual es parla
d’aquest personatge no és rigorós. c La parada on / en què / en la qual s’agafen els taxis és a dos qui-
lòmetres. d Els companys amb qui / amb els quals podem comptar sempre són els mateixos. e Hi ha
hagut incompliments de què / dels quals ara ningú no es responsabilitza. f Les conclusions a les quals / a
què ha arribat la comissió no han estat acceptades. g Vaig coincidir amb la professora amb qui / amb la
qual havíem fet un curs sobre J. V. Foix. h L’estratègia d’actuació de què / de la qual parlem no és ni de
bon tros fiable. i (sense antecedent) No me’n fio dels qui sempre us donen la raó. j (sense antecedent)
Han exposat allò que / el que han pogut esbrinar durant les inversions.
31 a La moto que has comprat és un pot amb rodes. (CD); b El tema de què / del qual vam parlar em deixà
indiferent. (CRV); c L’enriquiment sobtat de la nostra societat és una qüestió sobre la qual hauríem de
meditar. (CRV); d No he pogut esbrinar els motius per què / pels quals es mou. (CC causa); e El pis les
claus del qual m’havien fet arribar no tenia porta. (CN); f L’home a qui / al qual va tocar la rifa encara
ho celebra. (CI); g El país en què / en el qual / on visc és molt petit. (CC lloc); h El problema a què / al
qual et refereixes no té solució. (CRV); i El cotxe amb què / amb el qual va ser envestit és al jutjat. (CC
instrument); j El pensament únic és la nova ideologia vigent a Occident, cosa que (relatiu amb antece-
dent global) manifesta la crisi de valors en què / en la qual es troba la societat. (CRV); k Et presentaré
una amiga amb qui / amb la qual segurament t’entendràs. (CRV)
32 a L’ermita a què / a la qual / on es dirigien és al capdamunt del puig. b El novel·lista a qui / al qual van
concedir el premi té un estil molt peculiar. c L’ordinador amb què / amb el qual escric és una andròmina
de fa 25 anys. d La casa en què / en la qual / on visc és de planta baixa i primer pis. e Les dificultats a
què / a les quals han de fer front són ingents. f Sempre trobo algú amb qui / amb el qual fer-la petar una
estona. g Va fer un treball de recerca desastrós, cosa que / fet que li suposà haver de refer-lo totalment.
h L’embolic en què / en el qual s’havia ficat sense saber-ho era considerable. i La desfeta fou total, cosa
que / fet que comportà anys de repressió. j Vaig treballar amb la Roser, el pare de la qual havia estat un
escultor prestigiós.
33 a L’home a qui / al qual han donat el premi era ja milionari. b Els cotxes que van pel carril central pro-
voquen grans embussos. c L’amic en qui / en el qual confiava m’ha traït. d L’hotel a què / al qual et re-
feries ja ha estat enderrocat. e El problema amb què / amb el qual em trobo és la falta de col·laboració.
f L’ideal per què / pel qual lluitàvem ha perdut vigència. h El venedor amb qui / amb el qual t’entenies ja
no treballa aquí. h La taula en què escrivia Pitarra és en un restaurant de Barcelona.
45
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
34 a substantiva interrogativa (CD); b substantiva de relatiu (CD); c substantiva interrogativa (CD); d subs-
tantiva de relatiu (CRV); e substantiva de relatiu (CN); f adjectiva de relatiu (CN); g adjectiva de relatiu
(CN); h substantiva de relatiu (subjecte)
35 a El jugador que va marcar el gol surt a tots els diaris.
Det N Pron V Det N V Prep Det Det N
O. composta
Esp Esp Esp
Esp
SPrep CC lloc
SV PredicatSN Subjecte
SN CD
O. Subordinada adjectiva de relatiu CN
b El meu cosí, que sempre bada, ha topat contra un fanal.
Det Det N Pron Adv V V Prep Det N
Esp Esp
O. composta
SN Subjecte SV Predicat
SAdv CC tempsSN
O. subordinada adjectiva de relatiu / CN
SPrep CC lloc
c (Jo) Vaig comprar-me la novel·la de què ens havia parlat el professor.
V Pron Det N Prep Pron Pron V Det N
EspEsp
O. composta
SN Subjecte SV Predicat
SPrep CI
SN CD
SPrep CRV
SPrep CI
SV Predicat SN Subjecte
O. adjectiva de relatiu CN
d El cotxe amb què (jo) viatjo és un model antic.
Det N Prep Pron V V Det N Adj
Esp Esp
SV Predicat nominalSN Subjecte
O. composta
SAdj CN
SN Atribut
SPrep CC
instrument SN Subj SV Pred
O. subordinada adjectiva de relatiu CN
SV Predicat
SV
46
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
e El noi amb qui (jo) em relaciono no és de l’escola.
Det N Prep Pron Pron V Adv V Prep Det N
Esp EspSN CD CC negació
SN Subjecte SV Predicat nominal
O. composta
SPrep CRV SN Subj SV Pred
O. subordinada adjectiva de relatiu
f ∅ L’aula on (nosaltres) fem classe el dilluns és molt freda.
Det N Pron V N Det N V Det Adj
EspEspSN CD
SAdj AtributSN CC temps
SV Predicat
SN Subjecte (impersonal)
O. composta
SN Subj SV Pred
O. Subordinada adjectiva
g La primera novel·la, que (3aps) publicà a 18 anys, el situà com a promesa literària.
Det Det N Pron V Prep Det N Det V Prep N Adj
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
Esp
Esp
SN CD
SN Subj SV Pred
Esp
SPrep CC temps
O. subordinada adjectiva de relatiu CN
SN CD SAdj CN
CPred
h El vi que (jo) vaig comprar s’ha tornat ranci.
Det N Pron V V Adj
Esp SN CD
O. subordinada adjectiva de relatiu CN
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
SAdj Predicatiu
CN
SPrep CC lloc
SPrep CC lloc
SN Subjecte SV Predicat
47
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
36 Les escenes del pis del carrer de Bailèn van ésser de les més lamentables i de les més idiotes que es
produeixen en la vida privada de la burgesia del nostre país, de vegades per motius irracionals. Frederic
no trobava consol en res. Anava abandonat de roba, els seus amics de l’«Eqüestre» se separaven d’ell.
Alguns cops es passava les tardes avorrint-se tot sol en un cafè de barri. El testament de don Tomàs va
posar en clar que als Lloberola els tocava una misèria, i Frederic no podia aguantar més humiliacions i
més favors dels sogres. Li quedava la finca i la companyia d’uns masovers que li havien estat fidels tota
la vida, per a qui ells havia estat sempre el «senyoret» i després «Don Frederic». Li quedaven aquelles
pedres dalt d’un ermàs que el quixotesc Frederic imaginava el castell de les seves glòries passades i el
justificatiu del seu orgull i de la seva tristesa. Li quedava una vaca clapada de ros i blanc, que tot mas-
tegant herba escoltaria els seus discursos sobre la grandesa i la decadència de les vanitats humanes.
Frederic no era un pobre home vulgar, com molts creien, com creia el mateix Bobby, amb el qual no es
reconcilià mai; Frederic tenia una arrel de boig com tots els Lloberola; i era aquella arrel la que el feia
estar sol, mig de rellogat dintre la masoveria de casa seva, havent d’aguantar les piules i els espetecs
de la ràdio, i les opinions sobre el comunisme que deixaven anar quatre mossos farts de mongetes,
perfumats de la natural i repulsiva olor de l’agricultura.
JOSEP MARIA DE SAGARRA, Vida privada
37 No em costà pas gaire de veure que l’embarcació era el Mestral, una barqueta de quaranta pams que
jo m’havia fet construir a l’Escala, i que després havia venut –per raons que no són del cas– a un pesca-
dor de Roses conegut per Baldiri Cremat. Aquest Baldiri era l’home de la xusma del port de Roses més
valent, més desaforat i més arriscat. De seguida vaig comprendre que el xiulet que havia sentit era la sa-
lutació que m’havia dedicat. Baldiri era un home d’una presència agradable, però una mica inquietant.
Però tot això passà a segon terme, davant de l’entendriment amb què els meus ulls contemplaren
i (3pp) Van elegir un president, el pare del qual era soci d’un altre club.
V Det N Det N PrepDet Pron V N Prep Det N
Esp
O. composta
SN CDSN Subjecte SV Predicat
O. subordinada adjectiva de relatiu CN
Esp
SN Subj SV Predicat nominal
SN Prep CN
SN Prep CN
SN Atribut
j (3pp) Han inaugurat una nova estació per la qual passaran cada dia milers de persones.
V Det Adj N Prep Det Pron V Det N Det N
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
SN CD
Esp
SAdj CN Esp
SPrep CC lloc SN SubjecteSV Predicat
O. Subordinada adjectiva de relatiu CN
Esp Esp
SN CC temps
48
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
el Mestral. Era un petit quillat mallorquí pontat, excel·lent per a navegar a la vela, que Vadoret havia
construït amb un gust extraordinari, una embarcació que m’havia fet fruir i que vaig vendre realment
per força, de molt mala gana. El Mestral constitueix el centre dels records de la meva vida a l’Esca-
la.
JOSEP PLA, Contraban
38 a subordinada adverbial causal; b subordinada adverbial temporal; c subordinada adverbial condicional;
d subordinada adverbial concessiva; e subordinada adverbial temporal; f subordinada adverbial compa-
rativa de superioritat; g subordinada adverbial comparativa de proporcionalitat; h subordinada adverbial
consecutiva; i subordinada adverbial condicional; j subordinada adverbial final
39 a Subordinada adverbial causal. Atès que / Car no ho han lliurat, no hem pogut iniciar el tràmit. b Su-
bordinada adverbial consecutiva. He arribat molt tard i, per tant, ja s’havien casat. c Subordinada adver-
bial condicional. Si necessites / Posat que necessitis / Sempre que necessitis alguna cosa, telefona’m.
d Subordinada adverbial concessiva. Per bé que / Encara que eren uns senyors, no ho semblaven pas.
e Subordinada adverbial concessiva. Tot i que / Encara que l’enganyin sempre, no s’adona de res. f Su-
bordinada adverbial causal. No podia muntar a cavall ja que / perquè / puix que tenia una salut delicada.
g Subordinada adverbial causal. Avui no dinem a casa, puix que / per tal com / ja que ens conviden els
sogres. h Subordinada adverbial causal. He decidit tocar el dos perquè / atès que / vist que no hi havia
ningú.
40 a No t’ho volia dir perquè no t’ho prenguessis malament. b Com que no s’esperava el regal, li va fer
molta il·lusió. c Mai no he entès per què van votar un president tan tanoca. d Em vaig quedar treballant
a casa vist que havia de lliurar el treball dilluns. e No m’ho expliquis, perquè no m’entabanaràs. f Com
que plovia, van suspendre la cercavila.
41 a Si no ve aviat, el deixo per sempre. b En cas de cometre una infracció, perdrà tres punts del carnet.
c No compteu amb mi llevat que m’ho demani la Magda. d Atès que era difícil de resoldre, tothom
evitava d’encarar-s’hi. e No vindrà avui, sinó demà. f T’ho confessaré tot sempre que no ho diguis a en
Ricard.
42 Resposta oberta.
Exemples: a Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho. b No refusen el seu ajut car s’ofendria. c No els
crideu tots alhora per tal com no us entendran. d Atès que no presenta la sol·licitud, han estat exclosos.
e No ho ha fet de por que li pegarien.
43 a condicional; b condicional
44 a comparativa; b consecutiva; c condicional; d causal; e concessiva; f consecutiva; g modals; h compa-
rativa
45 Resposta oberta.
Exemples: a Final: perquè ho sàpigues. Causal: perquè volia buidar el pap. b Final: perquè poguessin
fer la festa. Causal: perquè celebraven una festa. c Final: perquè treballin més. Causal: perquè han tre-
ballat molt. d Final: perquè els apugin el sou. Causal: perquè estaven amoïnats pel sou. e Final: perquè
distraguessin els nens. Causal: perquè volia esbargir-me.
49
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
46 a Abans que ho (3ps) descobreixi, li ho (1pp) hauríem d’explicar.
Conj Pron V Pron Pron V
O. composta
SPrep CI
O. subordinada adverbial temporal CC temps SN Subjecte SV Predicat
SN CD SN CDSN Subj SV Predicat
b Quan (3ps) se n’assabenti ja no ∅ hi haurà solució.
Adv Pron V Adv Adv V N
SN Subjecte (impersonal) SV Predicat
O. composta
SN CDSPrep CRV
SN Subjecte SV Predicat CC negació
CC tempsO. subordinada adverbial temporal CCT
c (3pp) Han edificat un bloc de pisos on hi havia unes coves prehistòriques. ∅
V Det N Prep N Adv V Det N Adj
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
Esp Esp
SPrep CN
SN CD
SAdj CN
SN CDSV Predicat SN Subjecte (impersonal)
O. subordinada adverbial locativa CC lloc
d (3pp) Xisclen com si (3pp) estiguessin en un plató de televisió.
V locució conj V Prep Det N Prep N
EspSPrep CN
SPrep CC lloc
SN Subjecte SV Predicat
O. subordinada adverbial CC manera
SN Subjecte SV Predicat
O. composta
e (1pp) En sortir del teatre, (1pp) anirem a prendre una copa. (1pp)
Prep V Prep+Det N V V Det N
O. composta
Esp
SN CD
SV PredicatSN SubjecteO. subordinada adverbial CC temps
SN Subjecte SV Predicat SPrep CC lloc
SV Predicat SN Subjecte
O. subordinada substantiva CC lloc
50
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.SINTAXI
f El bacallà és més car que la carn. (és cara)
Det N V Adv Adj Conj Det N
EspEsp
SN Subjecte SV Predicat nominal
SN Subj SV Pred
SAdj Atribut
O. subordinada adverbial comparativa
O. composta
Esp
g (Jo) No menjo pebrot perquè no em convé. (pebrot)
Adv V N Conj Adv Pron V
SN Subjecte SV Predicat
SN SubjecteSV Predicat
SPrep CI
CC negacióSN CD
O. composta
O. subordinada adverbial causal
h (Ell) Va comprar un sofà tan gros que no cabia al menjador. (sofà)
V Det N Adv Adj Conj Adv V PrepDet N
EspEsp Esp CC negació
SN SubjecteSV Predicat
SPrep
CC lloc
O. subordinada adverbial consecutivaSN Subjecte SV Predicat
SAdj CN
SN CD
i En cas que (tu) tinguis problemes, (tu) avisa els Mossos.
Conj V N V Det N
O. composta
Esp
SN CD
SV PredicatSN Subjecte
SN CD
O. composta
O. subordinada adverbial condicional
SN Subj SV Pred
j Encara que ∅ plogui, (nosaltres) anirem d’excursió a Cotlliure.
Conj V V Prep N Prep N
SN Subjecte SV Predicat
SPrep CC lloc
SPrep CC manera
O. composta
SV Pred
SN Subj
impersonal
O. subordinada adverbial concessiva
SAdj Atribut
CC negació
51
SO
LUC
ION
AR
I. Q
UA
DER
N D
E T
REB
ALL
. LL
EN
GU
A C
ATA
LAN
A 2
BATXIL
LER
AT
MATER
IAL
FOTO
CO
PIA
BLE
/ ©
CA
STELL
NO
U E
DIC
ION
S. H
ER
MES
ED
ITO
RA
GEN
ER
AL,
S. A
. U
.
SOLUCIONARI
47 Quan es féu el dia (subordinada adverbial temporal), Tirant no veié cap de les seves naus, però es trobà
la nau del Gran Caramany a la vista. Quan fou gairebé migdia (subordinada adverbial temporal), ell s’hi
acostà amb la nau, i s’envestiren l’una a l’altra. I el combat fou tan dur i tan admirable que els homes
gairebé no podien anar per la nau (subordinada adverbial consecutiva) de tantes pedres com els turcs
llançaven (subordinada adverbial causal). I la pedra que tocava un home, el feia caure plegat a terra, per
bé que estigués armat (subordinada adverbial concessiva). A la nau del capità hi havia molts ballesters,
molts dels quals foren ferits i morts a la primera batalla. No penseu que la galera gosés acostar-s’hi
en cap moment. I des de cadascuna de les naus llançaren els rampagolls i es mantingueren forts, car
no se’n podien anar (subordinada adverbial causal) encara que ho volguessin (subordinada adverbial
concessiva).
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc
48 En una ciutat hi havia un noble burgès molt ric; quan morí (subordinada adverbial temporal) deixà tot
el que tenia al seu fill. Aquest fou sol·licitat per moltes persones: els uns li volien donar muller, els altres
li pregaven que entrés en un orde religiós. El jove volgué vendre tot el que tenia i fer un hospital i un
pont. L’hospital, per tal que s’hi hostatgessin els pelegrins (subordinada adverbial final) que passaven
per la ciutat quan venien d’Ultramar (subordinada adverbial temporal); el pont, per tal que els pelegrins
hi passessin i no es neguessin al riu (subordinada adverbial final), perquè hi havia un riu a l’entrada
de la ciutat (subordinada adverbial causal) i s’hi havien negat molts pelegrins que anaven i venien a
Jerusalem. Quan hagué fet l’hospital i el pont (subordinada adverbial temporal), una nit mentre dormia
(subordinada adverbial temporal) somiava que per tot el bé que faria amb l’hospital i el pont n’obtindria
mèrit davant de Déu.
RAMON LLULL, Llibre de les bèsties