Sabies que t’agrada la música clàssica? Cicle L’Escola va a L’Auditori

Sessió de formació per a mestres Dijous 15 de desembre de 2011

Autors del dossier: Anna Costal i Joaquim Rabaseda

2

SUMARI

Presentació .................................................................................................................................. 3 1. El concert ................................................................................................................................. 5 1.1 Programa pedagògic................................................................................................................ 6

Objectius ................................................................................................................................... 6 Continguts ................................................................................................................................. 6

1.2 Repertori .................................................................................................................................. 6 Obres......................................................................................................................................... 6 Justificació ................................................................................................................................. 6

1.3 Guió del Concert ...................................................................................................................... 7 Estructura temporal ................................................................................................................... 7 Distribució de continguts ........................................................................................................... 7

2. Les obres.................................................................................................................................. 8 2.1 Una nit a la muntanya pelada de Módest Mussorgski.............................................................. 9

Fitxa tècnica .............................................................................................................................. 9 Biografia del compositor ............................................................................................................ 9 Coordenades històriques......................................................................................................... 10 Guia d’audició.......................................................................................................................... 11 El poema simfònic ................................................................................................................... 12 Recursos multimèdia ............................................................................................................... 13

2.2 Simfonia Fantàstica d’Héctor Berlioz ..................................................................................... 14 Fitxa tècnica ............................................................................................................................ 14 Biografia del compositor .......................................................................................................... 14 Coordenades històriques......................................................................................................... 15 Guia d’audició de “Marxa al suplici” (4rt moviment) ................................................................. 16 La simfonia .............................................................................................................................. 17 Recursos multimèdia ............................................................................................................... 19

2.3. El Caçador furtiu de Carl Maria von Weber........................................................................... 20 Fitxa tècnica ............................................................................................................................ 20 Biografia del compositor .......................................................................................................... 20 Coordenades històriques......................................................................................................... 21 Guia d’audició de l’obertura ..................................................................................................... 22 L’obertura ................................................................................................................................ 23 Recursos multimèdia ............................................................................................................... 24

Temàtiques transversals........................................................................................................... 25 Bruixes, esperits i forces sobrenaturals ....................................................................................... 26 Natura romàntica: paisatge i sublim............................................................................................. 29

3

PRESENTACIÓ

4

L’objectiu d’aquest dossier és proporcionar als mestres d’Educació Secundària els continguts i recursos necessaris per a la preparació dins l’aula de l’activitat Sabies que t’agrada la música

clàssica? del cicle “L’Escola va a L’Auditori”.

El dossier està estructurat en tres parts diferenciades:

• A la primera, El concert, descrivim sintèticament els continguts i objectius que conformen el programa pedagògic de l’activitat, i presentem el funcionament i distribució temporal del concert comentat del dia 1 de febrer de 2012.

• A la segona, Les obres, presentem informació concreta sobre les músiques que conformaran el concert, amb una guia auditiva per introduir els alumnes a l’escolta atenta i detallada dels temes musicals.

• A la tercera, Temàtiques transversals, proposem dos àmbits temàtics per afavorir un coneixement més global de les obres musicals. Per a cada un dels àmbits plantegem continguts d’altres matèries del currículum escolar, com la història, la literatura i les arts plàstiques i audiovisuals.

Esperem que aquest dossier sigui una eina útil i un punt de partida adient per a la preparació del concert comentat.

Anna Costal i Joaquim Rabaseda

5

1. EL CONCERT

6

1.1 Programa pedagògic

Objectius

• Apropar la música simfònica al públic jove i generar curiositat per una experiència musical en la qual difícilment participaria per voluntat pròpia

• Despertar una reacció positiva entorn el concert simfònic

• Aconseguir que després d’aquesta activitat els assistents tornin a una sala simfònica, sia a curt, mitjà o llarg termini

Continguts

• L’orquestra com a dispositiu (possibilitats expressives), instrument (paràmetres interpretatius i concepte d’orquestració) i col·lectiu (disciplina de grup, paper del director, caps de secció, jerarquia de faristols, figura del concertino)

• La vivència personal i col·lectiva del concert

• Repertori simfònic romàntic

1.2 Repertori

Obres

• Una nit a la muntanya pelada Modest Mussorgski

• Simfonia Fantàstica, quart moviment Héctor Berlioz

• El caçador furtiu, obertura Carl Maria von Weber

Justificació

• Representativitat de gèneres musicals: simfonia, òpera i poema simfònic

• Unitat temàtica: el bé i el mal, la monstruositat romàntica, el paisatge i el sublim

• Diversitat nacional: germànica, francesa i russa

7

1.3 Guió del Concert

Estructura temporal

00:00 – 00:10 Interpretació Una nit a la muntanya pelada

00:11 – 00:16 Primera intervenció presentador

00:17 – 00:23 Intervenció del director de l’orquestra

00:24 – 00:31 Interpretació Marxa del suplici

00:32 – 00:35 Intervenció d’un músic de l’orquestra

00:36 – 00:39 Segona intervenció presentador

00:40 – 00:50 Interpretació El caçador furtiu

Distribució de continguts Primera intervenció presentador

• Comentari de Una nit en la muntanya pelada (l’orquestra simfònica i l’expressió de les emocions)

• El ritual del concert i l’entrada del director (presentació del director de l’orquestra)

Director de l’orquestra

• El paper del director d’orquestra

• Les seccions de l’orquestra (estructura formal i de textura de Marxa del suplici)

Un músic de l’orquestra

• La jerarquia entre els músics i els faristols dins l’orquestra

• La funció de les veus orquestrals en una obra simfònica

• Clarinet baix com a representació del diable a El caçador furtiu

Segona intervenció presentador

• L’orquestració i les funcions representatives dels instruments

• El Romanticisme musical (el bé i el mal, els monstres, la natura, els sentiments)

• Els gèneres musicals (simfonia, òpera i poema simfònic)

8

2. LES OBRES

9

2.1 Una nit a la muntanya pelada de Módest Mussorgski Fitxa tècnica Compositor Módest Mussorgski (Karevo, Pskov, 1839 – Sant Petersburg, 1881) Títol Una nit a la muntanya pelada

Ivanova noch′ na Lïsoy gore (rus) St John's Night on Bald Mountain (anglès)

Any de composició 1867 Estrena Sant Petersburg, 1886 Revisions i versions Revisió per a l’òpera Mlada, peça coral, 1872 (perduda)

Revisió per a l’òpera La fira de Sorotxinski, peça coral, 1874-1880 Versió orquestral sense cor de Rimski-Kórsakov, 1886 (versió actual) Versió de Stokowski per a la pel·lícula Fantasia, 1940

Orquestració (1867) Flautí, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Clarinets, 2 Fagots, 4 Trompes, 2 Cornetins, 2 Trompetes, 3 Trombons, Tuba, Percussió (Timbales, Triangle, Tamburino, Tamburo, Plats, Caixa, Tam-tam), Corda (Violins, Violes, Violoncels i Contrabaixos).

Orquestració (1886) Flautí, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Clarinets, 2 Fagots, 4 Trompes, 2 Trompetes, 3 Trombons, Tuba, Percussió (Timbales, Plats, Caixa, Tam-tam, campana), Corda (Violins, Violes, Violoncels i Contrabaixos), Arpa.

Biografia del compositor

Compositor rus nascut en una família noble i amb una bona educació però de periple vital complex i marcat per l’alcoholisme. En plena carrera militar, fa un gir professional a la dècada de 1860 i decideix dedicar-se a la música després de conèixer un nou cercle d’amics: Mili Alekséievitx Balàkirev, Aleksandr Porfírievitx Borodín i Tsezar Antónovitx Kíui. Juntament amb Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov esdevenen el Grup dels Cinc, els pioners de l’escola nacionalista russa. Els seus grans èxits musicals són sobretot les òperes, com Boris Godunov. Al cap de pocs anys la situació econòmica Mussorgski empitjora, i sobreviu gràcies al seu germà i als amics més propers. Mor amb poc més de quaranta anys, sol, pobre i amb la majoria de composicions inacabades. Diversos compositors russos, sobretot Rimski-Kórsakov, van revisar i orquestrar de nou les seves obres, un llegat que ha arribat en aquesta forma als nostres dies. Mussorgski és el compositor rus del segle XIX més influent per a la generació de Debussy i Ravel.

10

Coordenades històriques

NACIONALISME MUSICAL RUS - Al segle XIX l’òpera russa es va orientar cap a temes històrics i fantàstics, tal com també havien fet l’òpera francesa després de la Revolució o l’òpera alemanya a partir de Der Freischütz de Carl Maria von Weber. El compositor d’òperes russes més destacat d’aquest moment va ser Mikhaïl Ivànovitx Glinka (1804-1857). La seva música cercava una identitat cultural russa, a través de particularitats rítmiques i harmòniques i del color orquestral.

CISMA EN LA MÚSICA RUSSA El 1861 el Tsar Alexandre II eliminà el sistema feudal i Rússia va començar una transformació industrial i econòmica molt important. En el camp musical es generà una polèmica entre occidentalistes i eslavòfils:

1) Occidentalistes, liderats pel pianista i compositor Arthur Rubinstein, defensaven el conservatori de model alemany i van fundar el Conservatori de Sant Petersburg l’any 1862. 2) Eslavòfils, encapçalats per Balàkirev, fundaren l’Escola Lliure el mateix any, un centre musical alliberat dels dogmes escolàstics amb la finalitat de cultivar la música nacional.

EL GRUP DELS CINC Nom que el crític d’art Vladimir Vasilievitx Stasov va posar a l’època a cinc compositors que defensaven la música nacional russa: Balàkirev, Kiúi, Mussorgski, Rimski-Kórsakov i Borodín. Tots admiraven Glinka, i com ell seguiren una educació musical fora de les institucions acadèmiques. Kiúi era enginyer militar, Mussorgski feia carrera militar, i Borodín era metge i professor de química. Tanmateix, Rimski-Kórsakov va fer una ràpida conversió cap a la carrera musical, i Balàkirev va desenvolupar una sòlida carrera com a pianista, director i compositor. Mussorgski fou el músic ideològicament més radical. Després de la seva mort, el grup va seguir un camí conciliador entre les dues brúcies musicals.

UNA OBRA NO ESTRENADA L’any 1860 Mussorgski va començar a esbossar una música incidental per a l’obra La bruixa de Baron Georgy Mengden, un dels seus companys a l’exèrcit, però la deixà incompleta. A principis d’aquella dècada Mussorgski treballava a l’administració pública i vivia a Sant Petersburg amb cinc joves artistes i intel·lectuals. Intercanviaven idees sobre l’art, la filosofia i la política, i es feien dir La Comuna. El 1865 va morir la mare del compositor i la salut de Mussorgski empitjorà a causa de l’alcoholisme. L’abril de 1866 va reprendre la composició d’aquella obra, aquesta vegada en forma de poema simfònic i amb una nova base narrativa, el conte de Gógol. Va descriure la seva música amb les paraules: «Russa i original, ...ardent i caòtica». Tenia la il·lusió de poder estrenar la partitura al cicle de concerts de la Societat Musical Russa la temporada 1867-1868, però Balakírev va voler retocar-li alguns passatges. Mussorgski no va voler fer-hi canvis i l’obra no es va estrenar mai en vida seva.

11

Guia d’audició Interpretació: Oslo Philharmonic Orchestra, Maris Jansons (director) Àlbum: Mussorgsky & Rimsky-Korsakov: Orquestral Works Col·lecció: EMIC Classics Editorial: EMI Any: 2006 Durada total: 10'40''

ESTRUCTURA FORMAL CONTINGUT TEMPS Representació de la muntanya 00:00 Primera exposició melòdica 00:16 Grup final 00:29 Representació de la muntanya 00:41 Segona exposició melòdica 00:56

Tema de la Muntanya Pelada

Pont 01:09 Primera exposició melòdica 01:17 Segona exposició melòdica 01:33 Tercera exposició melòdica 01:51

Secció A

Assemblea de bruixes

Grup final 02:09 Nova representació de la muntanya 02:15 Crescendo 02:29 Fanfara 03:00

El seguici de Satanàs

Tema de Satanàs 03:09 Combinació motívica dels temes de Satanàs i de les bruixes

04:15

Pont 04:28 Fanfara 04:34 Combinació motívica dels temes de Satanàs i de les bruixes

04:38

Pont 04:52

Secció B

Impia glorificació de Satanàs

Fanfara 05:00 Representació de la muntanya 05:05 Tema de la

Muntanya Pelada

Primera exposició melòdica 05:17

Quarta exposició melòdica 05:30 Combinació motívica dels temes de les bruixes i de la Muntanya Pelada

05:47

Nova representació de la muntanya 06:12

Secció A

Sàbat de les bruixes

Crescendo 06:27 Nova representació de la muntanya 07:08 Campanades 07:17 Primera exposició de la primera melodia 07:37 Campanades 08:12 Segona exposició de la primera melodia 08:21 Campanades 08:58 Primera exposició de la segona melodia 09:07 Campanades 09:35 Segona exposició de la segona melodia 09:40 Campanades 10:05 Grup final de la segona melodia 10:11

Secció C Albada

Campanades finals 10:18

12

El poema simfònic

DEFINICIÓ Composició orquestral extensa, normalment d’un sol moviment estructurat en diverses seccions, amb una base narrativa o il·lustrativa —un poema o un programa literari. La denominació poema simfònic no determina una forma musical concreta. El primer compositor que utilitzà aquest terme va ser Franz Liszt, l’any 1854, en referir-se a la seva obra Tasso. Posteriorment ell mateix va adoptar aquest terme per altres composicions seves, totes elles amb títol literari. A vegades la distinció entre simfonia i poema simfònic no és clara, mentre que en altres ocasions algunes obres tenen una estructura prou sòlida i complexa com per pertànyer a ambdós gèneres alhora, com en el cas de la Simfonia Fantàstica de Berlioz.

BASE NARRATIVA Conte de terror La nit de Sant Joan de Nikolai Gógol, escriptor ucraïnès en llengua russa. La narració forma part del recull Les vetllades a la caseria de Dikanka (1831-1832). La muntanya on transcorre l’acció s’anomena Lysá Hora, prop de Kíev, capital d’Ucraïna. Segons la llegenda, la divinitat eslava Chernobog —déu de la foscor, oposat a Belobog, déu de la claror i el sol— i el seu seguici d’esperits malèfics es reuneixen en aquest indret la nit de Sant Joan. En altres tradicions, la reunió de les forces del mal es produeix la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, com en la majoria de països del centre i el nord d’Europa (Nit de Walpurgis). Aquesta tradició popular simbolitza la transició entre la primavera i l’estiu i el foc hi té un paper protagonista.

RESUM ARGUMENTAL Història de dos enamorats, la bella Pidorka i el jove Pietro. El pare de Pidorka, el vell Korzh, impedeix el matrimoni. Pietro embogeix de ràbia. Se li apareix Basavriuk, el diable en aparença humana, i fan un pacte per tal que es puguin casar. La nit de Sant Joan haurà d’anar al Barranc de l’Ós i arrancar una planta que només floreix aquell dia, la falguera. En fer-ho se li apareix una bruixa i Basavriuk li diu que faci tot el que ella ordeni: haurà de cavar a terra per trobar un gran tresor, però per obrir-lo haurà de vessar sang humana. Li ordena decapitar Ivan, el germà petit de Pidorka. Aquelarre de bruixes al bosc ensangonat. Pietro dorm dos dies i dues nits i ho oblida tot. Es casa amb Pidorka i viuen com grans senyors, però al poble tothom està convençut que aquell nivell de vida és a causa del diable. Pietro, intranquil, pensa que ha de retornar al Barranc de l’Ós per fer memòria d’alguna cosa. Allà retroba la bruixa i de cop i volta recorda tot el què va passar. L’encanteri desapareix, Pietro queda en mans de Basavriuk i Pidorka descobreix la mort del seu germà.

13

TRANSFORMACIÓ DE LA BASE NARRATIVA DE L’OBRA

Una nit a la muntanya pelada (1867)

I. Assemblea de bruixes II. Seguici de Satanàs III. Missa negra IV. Sàbat

La fira de Sorotxinski (1874-1880)

S'hi afegeix un cor i tot un fragment final: I. A les vuit, sona la campana de l’església II. Els esperits de la foscor es dispersen III. Albada

Instrumentació de Rimski-Korsákov (1886)

I. Sons subterranis de veus sobrenaturals II. Aparició dels esperits de la foscor i els de Satanàs III. Impia glorificació de Satanàs IV. Sàbat V. A les vuit, sona la campana de l’església VI. Els esperits de la foscor es dispersen VII. Albada

Stokowski – Fantasia (1940) Eliminació de la fanfara

Recursos multimèdia Gógol, Nikolai (2003). Las veladas de Dikanka. Madrid: Gredos. En línia: <http://www.botucatu.sp.gov.br/Eventos/2007/contHistorias/bauhistorias/Las%20Veladas %20De%20Dikanka.pdf> Interpretacions d’Una nit a la muntanya pelada Lorin Maazel <http://www.youtube.com/watch?v=vUGk-UG8qP8> Daniel Baremboim <http://www.youtube.com/watch?v=DX1Vf5lIRXE> Partitures en línia de Una nit a la muntanya pelada de Mussorgski International Music Score library Project (IMSLP) <http://imslp.org/wiki/Night_on_Bald_Mountain_(Mussorgsky,_Modest)> Pel·lícula Fantasia (fragment). Walt Disney (1940) <http://www.youtube.com/watch?v=nYSbxRiUgOo> Situació geogràfica de la muntanya Lysa Hora: Google Maps – Lysa Hora, Mykolaivs'ka oblast, Ukraine <http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl>

14

2.2 Simfonia Fantàstica d’Héctor Berlioz Fitxa tècnica Compositor Berlioz, Héctor (La Côte-Saint-André, Isère, 1803 – París, 1869) Títol Episodi de la vida d'un artista. Simfonia fantàstica en cinc parts, op. 14

Épisode de la vie d’un artiste, symphonie fantastique en cinq parties (original) Fantastic Symphony: An Episode in the Life of an Artist, in Five Parts (anglès)

Any de composició 1830 Estrena París, 1830 Moviments I. Somnis i Passions

II. Un ball III. Escena camperola IV. Marxa al suplici V. Somni d’una nit de Sàbat

Orquestració Flautí, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Clarinets, 4 Trompes, 2 Trompetes, Timpani, Corda (Violins, Violes, Violoncels i Contrabaixos).

Biografia del compositor Fill d’un metge de províncies, el 1821 es traslladà a París per estudiar medicina. Dos anys després abandonà la carrera per dedicar-se a la composició, primer amb classes particulars de Jean-Français Le Sueur i després al Conservatori de la capital francesa. El Premi Roma el portà a Itàlia i a centrar-se en la composició d’òperes. A partir dels anys quaranta fou reconegut arreu d’Europa com a director d’orquestra, especialment en la interpretació de les simfonies de Ludwig van Beethoven. La majoria de les seves obres eren anteriors a aquesta època de viatges, un catàleg que inclou quatre simfonies, cinc òperes, diversa música orquestral i coral i una quarantena de cançons. El mateix Berlioz va descriure les seves vivències com a director, compositor i crític musical a Memoirs, la història novel·lada d’una vida que ha estat considerada prototip del romanticisme francès.

15

Coordenades històriques

MONARQUIA DE JULIOL L’any 1830 França viu un procés revolucionari que retorna la monarquia al país emblema de la República, dels drets de l’home i de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Els ideals i les passions es barregen amb la política i amb la vida quotidiana d’Europa, immersa de ple en la segona revolució liberal. Les velles monarquies absolutistes de l’Antic Règim es resisteixen a acceptar les iniciatives de la burgesia emergent que lluita per trobar espais de representació. En alguns països s’inicien processos d’unificació nacional i en altres es lluita per la independència respecte d’algunes administracions invasores. El procés culmina amb la Revolució de 1848, també iniciada a França.

GOETHE, FAUST I EL ROMANTICISME Johann Wolfagang Goethe va ser un personatge clau per al Romanticisme. El seu drama Faust es va convertir en la base de moltes obres orquestrals, com Charles Gounod, Franz Liszt o el mateix Héctor Berlioz. Aquest personatge literari està basat en la vida de Johannes Faust, humanista, aventurer i alquimista dels segles XV-XVI. Els dos primers llibres sobre Faust van ser publicats als segles XVI i XVII. A principis del segle XIX, no obstant, Goethe va convertir el seu Faust en un tema universal d’un gran valor filosòfic i humà, que va crear el paradigma d’un personatge romàntic que trobem en el protagonista que narra la història de la simfonia.

LITERATURA I OPI Poc abans de compondre la Simfonia Fantàstica, Berlioz va quedar fortament impressionat per dues obres literàries. D’una banda, la lectura de Faust de Goethe, i de l’altra una representació de Hamlet al Teatre dels Italians de París. La força del mite de Faust i l’impacte del drama de William Shakespeare es va barrejar amb l’enamorament, no correspost, per l’actriu Harriet Smithson en el paper d’Ofelia. Berlioz va desenvolupar en la Simfonia

Fantàstica una història narrativa que acaba en un somni agre i infernal provocat per l’opi, una de les drogues de moda al París en aquella època. Les propietats analgèsiques i hipnòtiques de l’opi, estupefaent que s’obté de les càpsules verdes del cascall (papaver somniferum), es coneixien des de feia molts segles. Tanmateix, els artistes romàntics n’explotaren els efectes tant en la ficció com en la pròpia experiència. D’aquesta manera els fets autobiogràfics i la ficció literària es barregen en aquesta obra, subtitulada Episodi de la vida d’un artista, la història d’un compositor romàntic que obsessionat per un enamorament va perdre l'alegria, el seny i la vida.

16

Guia d’audició de “Marxa al suplici” (4rt moviment)

Interpretació: Berliner Philharmoniker, Sir Simon Rattle (director) Àlbum: Berlioz: Symphonie Fantastique, La mort de Cléopâtre Col·lecció: EMIC Classics Editorial: EMI Any: 2008 Durada total: 7'10''

ESTRUCTURA FORMAL CONTINGUT TEMPS

Introducció 00:00 Primera exposició 00:30 Segona exposició (contrapunt de fg) 00:43 Tercera exposició (contrapunt de vla, vlc i cb) 00:56 Repetició de la tercera exposició 01:10

Camí del suplici

Primera variació de l'exposició (contrapunt de fg) 01:23 Primera exposició 01:44

Secció A1

Marxa Segona exposició 01:57 Introducció 02:10 Primera exposició 02:37 Segona exposició (contrapunt de fg) 02:51 Tercera exposició (contrapunt de vla, vlc i cb) 03:04 Repetició de la tercera exposició 03:17

Camí del suplici

Primera variació de l'exposició (contrapunt de fg) 03:30 Primera exposició 03:51

Secció A1

Marxa Segona exposició 04:04 Tocs d'avís 04:17 Camí del

suplici Segona variació de l'exposició 04:24 Primera exposició 04:35

Secció A2

Marxa Segona exposició 04:48 Tocs d'avís 05:00 Camí del

suplici Tercera variació de l'exposició 05:08 Crescendo 05:17 Exposició final de la melodia 05:31 Figuracions rítmiques puntejades 05:59 Grup final 06:30 Idea fixa 06:38

Secció A3

Arribada al patíbul

Execució 06:49

17

La simfonia

DEFINICIÓ Gènere orquestral de mitjan segle XVIII que al segle XIX va experimentar un gran desenvolupament formal. Al segle XX va continuar el seu ús en la composició musical, una pràctica que arriba fins l’actualitat. Els màxims exponents clàssics són Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart. Les simfonies clàssiques s’estructuraven formalment en quatre moviments, que podem reduir a: allegro, adagio o andante, minuet i allegro. La tercera simfonia de Ludwig van Beethoven, Heroica, va significar un canvi formal i expressiu respecte les simfonies clàssiques anteriors, i l’inici d’una nova pràctica compositiva. Héctor Berlioz va prendre el relleu de Beethoven i la Simfonia Fantàstica es considera una nova fita d’aquest gènere musical.

CONCEPTE D’IDEA FIXA Héctor Berlioz va encunyar el terme «idea fixa» mentre treballava en la composició de la Simfonia Fantàstica i que dóna nom a una melodia utilitzada de manera obsessiva. El mateix any 1830, l’escriptor francès Honoré de Balzac va utilitzar aquest terme a la seva novel·la Gobseck, i a partir de llavors l’expressió va començar a fer-se servir en termes clínics i criminals. El desembre de 1832, Français-Joseph Fétis va posar especial atenció a la idea fixa de la simfonia de Berlioz, un tema musical que recorre els cinc moviments de l’obra. En cada un d’ells, però, la idea fixa és transformada segons el context de cada moviment, per exemple a temps de vals en el segon moviment i de forma grotesca a l’últim moviment. L’ús d’aquesta melodia repetitiva representa l’obsessió per «l’estimada» —l’amor per l’actiu Smithson no correspost— i dóna lloc a una forma cíclica precursora de la tècnica del leitmotiv de Richard Wagner.

PROGRAMA DE LA SIMFONIA Berlioz va escriure un programa descriptiu per a cada un dels cinc moviments de la Simfonia Fantàstica. La versió que presentem és l'adaptació al català que en va fer Joaquim Pena, i que durant molts anys va imprimir-se en les notes al programa dels concerts celebrats a Barcelona en què s'interpretava Simfonia fantàstica.

El compositor s'ha proposat desenrotllar, en ço que tinguin de musical, diferents situacions de la vida d'un artista. El pla del drama instrumental, privat de l'ajuda de la paraula, és menester exposar-lo per endavant. El programa següent deu ésser considerat com el text parlat d'una òpera, servint per a amenar els fragments de musica, dels quals ne motiva el caràcter i l'expressió.

Primera part. –Somnis. Dalers.– L'autor suposa que un jove músic, corprès d'aquella maladia moral que un escriptor cèlebre anomena l'onada de les passions, veu per la primera vegada una dona qui reuneix tots els encants de l'ésser ideal somniat per la seva imaginació, i en devé perdudament encisat. Per una singular extravagança, la imatge amada es representa sempre a

18

l'esperit de l'artista lligada amb una idea musical, en la qual es troba un cert caràcter apassionat, però noble i tímid, com ço que ell sent per l'objecte amat.

Eix reflex melangiós i la imatge que el produeix, el persegueixen sens treva, com una doble idea fixa. Tal és la raó de que apareixi constantment, en cada part de la simfonia, la melodia amb què comença l'allegro del primer temps. L'argument d'aquest és, doncs, el trànsit d'aital estat de somni melangiós, interromput per qualques rauxes de joí immotivat, al d'una passió plena de desvari, amb sos rampells de furor, de gelosia, ses tornades a la tendresa, ses llàgrimes, ses consolacions religioses.

Segona part. –Un sarau.– L'artista és posat en les circumstàncies més diverses de la vida, al mig del brogit d'una festa, mes també aquí la imatge estimada se li apareix de bell nou tornant a trasbalsar la seva ànima.

Tercera part. –Escena camperola.– Trobant-se un cap al tard al camp, sent al lluny dos pastors qui sonen la cornamusa en delitós diàleg; eix duo pastorívol, el lloc de l'escena, la lleugera remor dels arbres, suaument somoguts del vent, qualques motius d'esperança que suara ell ha experimentat, tot concorra al plegat duent al seu cor una calma desvesada i donant als seus pensaments una color més riallera. L'artista rumia respecte el seu isolament i espera bentost no ésser ja més sol. –Emperò si ella l'enganyava!– Eixa barreja d'esperança i de temença, eixos pensaments de felicitat, torbats per qualques foscos pressentiments, constitueixen l'assumpto d'aquest temps (adagio). A la fi, l'un dels pastors reprèn sa tonada; l'altre no respon ja. –Sona un tro al lluny. –Solitud. –Silenci.

Quatrena part. –Marxa envers el suplici.– Havent tingut la certesa que son amor no és corresposta, l'artista s'emmetzina prenent opi. La dosi del narcòtic, massa poc per a matar-lo, l'endinza en un somni rublert de les visions més horrífiques. Somnia que ell ha occit la seva amada, que és condemnat, portat al suplici, i que contempla la seva pròpia execució. El seguici avança al so d'una marxa tantost ombrívola i ferèstega, tantost esplendorosa i solemnial; al mig d'aquest, una sorda remor de passes greus, segueix sense transició als esclats més sorollosos. A la fi de la marxa, els quatre primers compassos del tema de la idea fixa reapareixen com el darrer pensament amorós trencat pel colp fatal.

Cinquena part. –Somni d'una nit del Sabbat.– L'artista es troba al Sabbat, entre mig d'afroses colles d'ombres, de bruixots, de monstres de tota mena, acoblats per afer-li les exèquies. Sorolls estranys, gemecs, riallades, crits llunyans als quals apar que altres crits fan de resposta. La melodia amada reapareix encar, emperò havent perdut tot el seu caràcter noble i tímid; ara no és sinó un aire de dansa innoble, trivial i grotesc; és ella qui ve al Sabbat i es barreja a la disbauxa diabòlica. –Brogits de joi; tocs a morts; paròdia burlesca del Dies irae; ronda del Sabbat, tot sonant a la vegada».

19

Recursos multimèdia

Mémoirs d’Héctor Berlioz <http://hector.ucdavis.edu/berlioz2003/Memoires/Mem000TP.htm> Partitures en línia de la Simfonia Fantàstica de Berlioz International Music Score library Project (IMSLP) <http://imslp.org/wiki/Symphonie_fantastique,_H_48_(Berlioz,_Hector)> Interpretacions de “Marxa al suplici” de la Simfonia Fantàstica de Berlioz Leonard Bernstein, Orchestre National de France <http://www.youtube.com/watch?v=roX70PAu3oA> Pierre Boulez, London Symphony Orchestra <http://www.youtube.com/watch?v=5mHzRyVBvOo>

20

2.3. El Caçador furtiu de Carl Maria von Weber

Fitxa tècnica Compositor Weber, Carl Maria von (Eutin, 1786 – Londres, 1826) Llibretista Johann Friedrich Kind (Leipzig, 1768 – 1843) Títol El caçador furtiu, op. 77

Der Freischütz (alemany) The Marksman (anglès)

Basada en La novia del caçador, el primer conte de Das Gespensterbuch (El llibre dels

fantasmes)un recull de contes de tradicionals dels editors Johann August Apel i Friedrich August Laun, publicat en 5 volums entre 1811 i 1815.

Personatges principals

Ottokar, príncep de Bohèmia (baríton) Kuno, guardabosc major del príncep (baix) Agathe, la seva filla (soprano) Ännchen, una parenta jove (soprano) Kaspar, primer munter (baix) Max, segon munter (baix)

Any de composició 1820-1821 Estrena Berlín, 1821 Orquestració 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Clarinets, 2 Fagots, 4 Trompes, 2 Trompetes, 3

Trombons, Timpani, Corda (Violins, Violes, Violoncels, Contrabaixos)

Biografia del compositor Pianista, compositor i director alemany nascut en una família dedicada a l’òpera. A Salzburg va rebre classes de Michael Haydn, germà de Joseph Haydn, i a Munic de l’organista de la cort. El 1800, amb només catorze anys, ja havia compost òperes, misses i obres per a piano. Continuà estudiant i treballant a Viena, Karlsruhe i Stuttgart. El 1811 es tralladà a Munic, ciutat on les seves improvisacions per a pianoforte van tenir molt èxit. Del 1813 al 1816 va dirigir l’Òpera de Praga i l’any 1817 fou nomenat mestre de capella a Dresden. Weber va treballar intensament en la producció de les seves pròpies òperes, anticipant les teories de Richard Wagner, motiu pel qual es considera el primer compositor alemany d’òpera romàntica. El seu catàleg inclou deu òperes, diversos concerts i cantates, dues misses i dues simfonies.

21

Coordenades històriques

VOLKGEIST I NACIONALISME El concepte Volkgeist —literalment esperit popular— neix durant la il·lustració, però al segle XIX es transforma en nacionalisme. Justificant-se en una cultura, una llengua i en unes tradicions pròpies, les nacions europees del vuit-cents troben un camí per marcar fronteres i distància suficient per construir els estats-nació moderns. A la primera meitat del XIX diverses disciplines artístiques fan especial atenció a la música i la literatura populars, llocs comuns en els quals observen la manifestació d’aquest esperit nacional. Els compositors romàntics alemanys utilitzen les llegendes i les melodies populars per donar un sentit nacional a les seves obres.

ÒPERA ALEMANYA Der Freischütz es considera la primera òpera nacional alemanya. Weber va trencar una tendència de més de cent anys de predomini de l’òpera italiana als teatres alemanys. Va triomfar per la música, però també pel llibret, basat en una llegenda germànica i que tenia tots els elements necessaris per l’èxit: una nova mirada que subliminava la natura, un heroi i una heroïna al servei capritxós del destí, un personatge malèfic que cau a la seva pròpia trampa, elements sobrenaturals i pintorescos, un príncep honrat que fa de jutge. El tema moral hi és molt present: guanya el bé sobre el mal, i el bé és l’ànima del poble alemany. Aquesta òpera serà un referent per Richard Wagner.

UN CONTE MOLT POPULAR Poc després d’assumir el càrrec de mestre de capella de l’òpera alemanya a Dresden el 1817, Weber va reviure la idea d’escriure una òpera sobre el conte La

novia del caçador. Anys abans havia llegit la publicació El llibre dels fantasmes d’Apel i Laun i ja n’havia encarregat un primer llibret, titulat Der Probeschuss (El tret de prova). En aquells anys, però, aquell conte va inspirar diverses obres teatrals, amb músiques de Carle Neuer (Munic, 1812) i de Franz de Paul Roser (Viena, 1816). El 1818 el compositor Louis Spohr, en col·laboració amb el llibretista Georg Döring, va començar a treballar en una òpera sobre aquesta mateixa història, però en assabentar-se que Weber hi estava treballant, va abandonar la tasca per deixar-li els honors a ell.

CAP A L’OBRA D’ART TOTAL Weber també va aportar recursos innovadors a l’escena operística alemanya en relació a la dramatúrgia i l’escenografia. La seva idea era combinar teatre, música i arts visuals per aconseguir una obra d’art unificada. Encara quedava lluny el drama wagnerià i el concepte d’obra d’art total (Gesamtkunswerk), però Weber va convertir les seves òperes alemanyes en drames coherents i concebuts com a espectacles unitaris en contraposició a l’òpera italiana, més evocada a l’espectacularitat de la veu que a la història narrada.

22

Guia d’audició de l’obertura

Interpretació: Berliner Philharmoniker, Herbert von Karajan (director) Àlbum: Bruckner: Symphony No 8; Overtures by Mendelssohn, Wagner & Weber Col·lecció: EMIC Classics Editorial: EMI Any: 2005 Durada total: 10'36''

ESTRUCTURA FORMAL CONTINGUT TEMPS

Primera exposició (tònica) 00:00 Introducció Segona exposició (dominant) 00:36 Primera exposició 01:09 Quartet de

trompes Segona exposició 01:57

Secció A

Grup final Contrast entre Samiel i Kaspar 02:37 Introducció 03:39 Tema de la Gorja del Llop 04:07

Gorja del Llop (final acte I) Pont 04:30

Introducció 04:41 Tema d'Agathe 05:31 Grup final 06:03 Tema de la Gorja del Llop 06:18 Pont 06:38

Secció B1

Ària d'Agathe (acte II)

Tema d'Agathe 06:54 Introducció 07:32 Cap del tema de la Gorja del Llop 07:48

Gorja del Llop

Motius de l'ària de Max (acte I) 08:00 Tocs d'avís 09:02 Tema d'Agathe 09:25 Grup final 09:48 Tema d'Agathe 10:01

Secció B2

Ària d'Agathe

Cadència 10:08

23

L’obertura

DEFINICIÓ Fragment simfònic que precedeix una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic, com una òpera o un oratori. En l’època barroca, l’obertura anomenada italiana s’estructurava en tres moviments ràpid-lent-ràpid. A l’inici del Classicisme, les obertures seguien el model italià, però a poc a poc el primer moviment va anar prenent protagonisme. Aquesta tendència va portar a les obertures en un sol moviment. Paral·lelament als canvis formals, també es buscava una vinculació musical i dramàtica de l’obra que seguia. L’obertura Leonore de Beethoven es considera el punt culminant d’aquest procés i l’inici de l’obertura romàntica. Al llarg del segle XIX les obertures es van començar a interpretar de manera independent, com obres autònomes.

RESUM ARGUMENTAL DE L’ÒPERA El munter Max i el granger Kilian han de disputar un concurs de tir. En l’escomesa, que per tradició presideix el príncep de la regió, es decideix el futur guardabosc reial. Kilian està molt encertat el dia de l’assaig i Kuno, vigent guardabosc i pare d’Aghate, s’irrita perquè no vol un perdedor per gendre. Max està desesperat perquè estima Agathe. El malvat Kaspar, convenç Max de fer un pacte amb el diable per guanyar el concurs. A mitja nit, l’ha d’acompanyar a la Gorja del Llop per fondre set bales màgiques, sis de les quals aniran allà on Max decideixi i una serà dirigida per Samiel, el diable. Agahte té un pressentiment i li prega que no hi vagi, però Max no l’escolta. Kaspar i Max es troben a la Gorja del Llop. Quan Max fon la setena bala apareix Samiel envoltat de forces malèfiques. El dia del concurs el príncep demana a Max que dispari a una coloma que reposa sobre la branca d’un arbre. Agathe avisa a Max que no ho faci, que la coloma és ella —preparada amb el vestit de núvia—, però ja és tard. Tanmateix, la bala no toca Agathe sinó Kaspar, que mor mentre reconeix que les forces del mal l’han vençut. El príncep demana explicacions però castiga Max només un any, perquè creu que el jove munter és honrat i digne de la mà d’Agathe.

24

Recursos multimèdia Resum argumental de l’òpera El caçador furtiu – Gran Teatre del Liceu <http://www.liceubarcelona.cat/fileadmin/PDF_s/Sintesis_argumental/cacador_cat.pdf> Llibret de l’òpera El caçador furtiu (alemany/català) – Gran Teatre del Liceu <http://www.liceubarcelona.cat/fileadmin/PDF_s/Llibret/llibret_cacador_cat.pdf> Partitures en línia de l’òpera El caçador furtiu de Weber International Music Score library Project (IMSLP) <http://imslp.org/wiki/Der_Freischütz,_Op.77_(Weber,_Carl_Maria_von)> Interpretacions de l’obertura de El caçador furtiu Carlos Kleiber (enregistrament històric) <http://www.youtube.com/watch?v=9Umd7w5cECE> Chung Myung-Whun (permet observar l’orquestra) <http://www.youtube.com/watch?v=v5tyBahpyJA&feature=related< Pel·lícula Hunters Bride basada en l’òpera El caçador furtiu Pàgina web <http://www.huntersbride.com> Tràiler de la pel·lícula <http://www.youtube.com/watch?v=PvmoSvBtRmQ>

25

TEMÀTIQUES TRANSVERSALS

26

Bruixes, esperits i forces sobrenaturals

HISTÒRIA Persecucions de bruixes i processos de bruixeria a Catalunya.

Web interactiva sobre l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, Museu d’Història de Catalunya <http://bruixes.mhcat.net/>

LLENGUA I LITERATURA Descripcions d'aquelarres i narracions amb les bruixes com a protagonistes. Literatura popular i d’autor basada en llegendes tradicionals.

a) Goethe, J. W. (1995). Faust. Barcelona: Proa, p. 136-137.

Nit de Walpurgis – Indret isolat de les muntanyes del Harz [...] MEFISTÒFELES. Arrapa’t a la carcanada d’aquestes roques, o et cabdellarà i aniràs daltabaix. La boira fa la nit més negra. ¿Sents tota l’amplada dels boscos, quin cruixir? i la basarda dels mussols?... ¿Sents com s’estella la porxada dels palaus verds, i tota la brancada es trenca de gemecs?... I el poderós ressò dels troncs ferits, i el xiscle i el badall de les arrels... tot topa. En l’espirall dels buits de l’enderroc el vent udola. Amunt i avall, i prop i lluny rossola una naixor de veus, resolent-se en la veu de l’himne immens del sàbat descabdellant-se arreu COR DE BRUIXES. Anem al Brocken en corrua. El rostoll és groc; la messa, madura. Tots fem cap allí. Missenyor Urian seu damunt de tots. I el boc i la bruixa tenen, ran de cuixa, un mateix desfici.

b) Baudelaire, Charles (2007). «Lletanies de Satan», dins Les flors del mal. Barcelona:

Edicions 62, p. 401-405.

Oh tu, el més bell dels Àngels i el més savi, oh Déu privat d’elogis, i per la sort traït, Satan, pietat d’aquesta meva gran misèria! Oh Príncep de l’exili, tu, víctima d’un tort i que, vençut, et recuperes, sempre fort, Satan, pietat d’aquesta meva gran misèria! Tu que ho saps tot, gran rei de les coses subterrànies, domèstic remeier dels grans ofecs dels homes, Satan, pietat d’aquesta meva gran misèria!

27

[...] Pregària Glòria i lloança a tu, Satan, en les altures del Cel en què regnaves, i en les profunditats d’aquest Infern en què, vençut, somnies en silenci! Que sota l’Arbre de la Ciència, un dia, la meva ànima reposi prop de tu, a l’hora en què les branques, com Temple nou s’escamparan sobre el teu front!

ART Entre l’any 1819 i 1828 el pintor Francisco de Goya va fer una sèrie de catorze obres murals a les parets de casa seva. Són conegudes com Pintures negres. En presentem dues de relacionades amb les bruixes i el sàbat o aquelarre.

El aquelarre

El conjuro de las brujas

MÚSICA Altres obres musicals amb referències a la nit de Walpurgis o a les forces malignes.

a) Fèlix Mendelssohn. Die Erste Walpurgisnacht, op. 60 (1831, revisada 1842). Solistes, cor i orquestra.

Nikolaus Harnoncourt, The Chamber orchestra of Europe <http://www.youtube.com/watch?v=68HZfVXFzjg>

b) Camille Saint-Saëns. Danse macabre, op. 40. Poema simfònic.

Pel·lícula d’animació. <http://www.youtube.com/watch?v=z0glOYQBlSA>

28

GEOGRAFIA, TRADICIONS Indrets de Catalunya amb tradicions de bruixes.

a) Mestres, Apel·les (2004). Llegendes del Montseny. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 31.

A la placeta que hi ha al damunt del Gorg Negre de Gualba, s’hi reunien per fer-hi les ballades les bruixes i els dimonis, i en sortien les Dones d’aigua. una d’aquestes és la que va casar-se amb l’hereu de can Blanc d’Arbúcies. El Gorg pertany encara a can Prats de Gualba, descendents de can Blanc.

Allà dalt varen plantar-hi tres creus per comanir (exorcitzar) tota aquella mala nissaga de bruixes i dimonis, i van treure’ls tots menos un de coix, que els demanà per favor que no el traguessin, prometent-los que mai més no els faria cap mal. [...]

b) Coll, Pep (1994). Muntanyes maleïdes. Barcelona: Edicions 62, col·lecció labutxaca, p.

132.

Les bruixes de Vilaller vivien als Carantos, unes escletxes de roca a la muntanya de davant del poble pel costat de llevant, molt a prop d’on els xicots abans baixaven les falles la nit de Sant Joan. Quan plovia, les bruixes treien la roba bruta de dintre de les coves i l’estenien a fora perquè s’eixarravés. Feien com les formigues, que després de ploure estenen tot el menjar que han emmagatzemat fora del formiguer, perquè s’eixugui i no se’ls grilli. Un cop n’havia passat el sol, les bruixes s’afanyaven a amagar el seu tresor dintre del forat.

A mitjanit, quan tot el poble dormia, les bruixes dels Carantos baixaven a la plaça de Vilaller i ballaven la Bolangera. No es deixaven sorprendre mai per ningú: tan aviat com ensumaven que algú s’atansava per espiar-les, tocaven el dos cap als seus foradots. [...]

29

Natura romàntica: paisatge i sublim

ART Caspar David Friedrich (1774-1840) es considera el pintor de paisatges romàntics més destacat de la seva generació.

L’arbre dels corbs

Matí

LITERATURA Textos amb descripcions del bosc i una natura misteriosa i fantàstica.

a) Béquer, Gustavo Adolfo (2001). «Un rayo de luna», dins Leyendas. Barcelona: Crítica.

En efecto, Manrique amaba la soledad, y la amaba de tal modo, que algunas veces hubiera deseado no tener sombra, porque su sombra no le siguiese a todas partes. Amaba la soledad, porque en su seno, dando rienda suelta a la imaginación, forjaba un mundo fantástico, habitado por extrañas creaciones, hijas de sus delirios y sus ensueños de poeta, tanto, que nunca le habían satisfecho las formas en que pudiera encerrar sus pensamientos, y nunca los había encerrado al escribirlos. Creía que entre las rojas ascuas del hogar habitaban espíritus de fuego de mil colores, que corrían como insectos de oro a lo largo de los troncos encendidos, o danzaban en una luminosa ronda de chispas en la cúspide de las llamas, y se pasaba las horas muertas sentado en un escabel junto a la alta chimenea gótica, inmóvil y con los ojos fijos en la lumbre. Creía que en el fondo de las ondas del río, entre los musgos de la fuente y sobre los vapores del lago, vivían unas mujeres misteriosas, hadas, sílfides u ondinas, que

30

exhalaban lamentos y suspiros, o cantaban y se reían en el monótono rumor del agua, rumor que oía en silencio intentando traducirlo. En las nubes, en el aire, en el fondo de los bosques, en las grietas de las peñas, imaginaba percibir formas o escuchar sonidos misteriosos, formas de seres sobrenaturales, palabras ininteligibles que no podía comprender.

b) Contes dels germans Grimm. En diversos contes recollits pels germans Jacob Ludwig

Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859), el bosc —normalment un paratge hostil, fantàstic i desconegut— té un paper important en el desenvolupament de les històries que s’hi expliquen, com La caputxeta vermella, Hansel i Gretel, El flautista d’Hamelín o Els músics de Bremen.

MÚSICA Altres obres musicals amb referències a la natura romàntica.

a) Ludwig van Beethoven. Simfonia núm. 6, “Pastoral”, op. 68 Pel·lícula Fantasia (fragment). Walt Disney (1940)

<http://www.youtube.com/watch?v=uKFiR8GvUY4>

b) Fèlix Mendelssohn. Obertura Les Hèbrides, “La gruta de Fíngal”, op. 26. Claudio Abbado, London Sympohony Orchestra <http://www.youtube.com/watch?v=zcogD-hHEYs>