sabadell, setembre 2010
TRANSCRIPT
Àrea d’Urbanisme
MPG-80
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL
A L’ ÀMBIT DEL RIU RIPOLL
SABADELL, SETEMBRE 2010
Regidor responsable: JUAN CARLOS SANCHEZ SALINAS
Tinent d’Alcalde de l’Àrea d’Urbanisme
Equip Redactor:
FRANCESC MAGEM CASASAYAS, arquitecte
Secció de Planejament.
SILVIA GARCÍA SIERRA, advocada
Secció de Planejament.
ISABEL BLASCO BORJA, arquitecta
Cap de la Secció de Planejament.
ALBERT PEDEMONTE GONZÀLEZ, Arquitecte
Cap de la Secció de Gestió urbanística.
3
Índex
1. Memòria
1.1. Antecedents
1.2. Objectius i justificació de la proposta
a) Procés d’ anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració actual
b) El Ripoll com a espai multifuncional
c) La conjuntura europea
d) La millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície
e) Adaptació als canvis i propostes de futur
1.3. Modificació proposada
1.4. Marc legal. Procedència de la modificació
1.5. Planejament vigent
1.6. Estat d’ execució del planejament vigent
2. Normativa
3. Informe de sostenibilitat econòmica
4. Memòria ambiental
5. Estudi de mobilitat
6. Plànols informatius i normatius
Plànols informatius:
i-1 Situació
i-2 Planejament vigent
i-3 Execució del planejament
i-4 Densitat d’ activitats en funcionament
Plànols normatius:
O-1 Àmbit de la Modificació
O-2 Àmbits de gestió.
7. Annexes
Annex1: Estudi estructura de la propietat dels últims 5 anys
Annex2: Informe econòmic de valoració d’ aprofitaments.
4
1. Memòria
1.1 Antecedents El Parc fluvial del riu Ripoll es va concebre com una resposta a la progressiva
degradació del riu, per tal que la seva recuperació fes compatible el respecte dels seus
valors mediambientals amb l'ús social i d’ activitat econòmica. La Modificació puntual
del Pla General Municipal d’ Ordenació de Sabadell a l’ àmbit del riu Ripoll (MPG-5-
TR), en la base d’ aquest reconeixement del riu com a referent paisatgístic, històric i
ambiental, va analitzar exhaustivament les condicions existents, determinant uns
àmbits temàtics en funció dels usos històrics que conformen el riu:
• El medi natural, els seus elements vertebradors.
• L’ horta agrícola fluvial i la seva evolució.
• El lleure i la consolidació dels equipaments i espais lliures.
• La indústria i l’ evolució dels usos industrials
• El patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i paleontològic.
Pel que fa a la indústria es reconeixia que aquesta representa un valor geogràfic i
històric per a Sabadell, amb elements de personalitat urbana i especificitat propis del
paisatge edificat respecte a la resta d’ activitats i edificis de la ciutat. Igualment es
constatava un procés de degradació, tant per la marginació a nivell geogràfic, per la
conjuntura històrica, per temes ambientals i sectorials, per l’ alteració del conjunt de
paisatges fluvials i de la pèrdua de referència urbana del riu per a la ciutat. L’ activitat
industrial consolidada responia a una diversitat d’ usos industrials, tot i que
predominava el sector tèxtil. A més, existien disfuncions en les diferents situacions
urbanístiques amb l’ aplicació de la normativa llavors vigent establerta pel Pla
General d’ Ordenació. La modificació MPG-5, doncs, es formulà per donar resposta a
aquestes disfuncions, proposant mecanismes com les cessions, càrregues
d’ urbanització, etc. Igualment, després d’ un acurat anàlisi i valoració de l’ impacte
urbà de les edificacions industrials en un medi natural com el riu Ripoll, es van recollir
criteris que permetessin una major integració de les activitats industrials en aquest
territori singular i el compatibilitzessin amb els altres usos de l’ àmbit.
5
1.2 Objectiu i justificació de la proposta
1.3.1. El procés d’ anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració
actual.
El parc industrial del Ripoll és actualment un dels Polígons d’ Activitat Industrial de
Sabadell i conté una important concentració d’ indústries tèxtils. No obstant, en els
últims anys s’ ha mantingut una tendència decreixent d’ aquest sector que ha donat
lloc al tancament i ha deixat en una mala situació econòmica a una gran part
d’ empreses ubicades a la zona. El nou model econòmic ha motivat que algunes de
les activitats que es desenvolupaven en el riu s’ hagin traslladat fora del terme de
Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la
seva producció a altres països a la recerca de condicions de producció més
competitives.
Aquest canvi porta a reflexionar sobre la situació productiva, les condicions
d’ implantació i desenvolupament de les empreses en el territori, així com dels nous
processos productius derivats de les innovacions tecnològiques, reflexió que ha de
concloure en un nou enfocament dels criteris urbanístics que en conformen el seu
marc. S’ ha de plantejar un procés de renovació que afavoreixi la modernització de
les instal·lacions i la disminució dels efectes al medi ambient. Aquesta nova
modificació persegueix, doncs, l’ assoliment final dels objectius de la MPG-5: la
creació d’ un “ Parc industrial verd” que, per la seva ubicació i relació amb el
paisatge fluvial li doni valor afegit i el distingeixi de les tradicionals aglomeracions
industrials. És necessari donar un nou sentit a l’ activitat econòmica del Ripoll,
reconeixent i possibilitant alhora la simultaneïtat dels usos lúdics i d’ esbarjo en tot
l’ entorn fluvial.
En aquest context s’ ha iniciat un procés d’ estudi i reflexió sobre la situació actual
del riu, resultant estudis com per exemple:
- “ Estudi sobre el teixit empresarial a l’ entorn del Riu Ripoll” , elaborat per
Horwath Accelera Mangement.
- “ Estudi sobre la dinamització dels polígons d’ activitat econòmica a Sabadell” ,” elaborat per Horwath Accelera Mangement.
6
- “ Informe sobre l’ adequació del Parc Industrial del Ripoll al Sabadell actual” , Impulsat per la Cambra de Comerç de Sabadell i el Consell Intersectorial
d’ Empresaris de Sabadell i Comarca.
Aquest procés d’ anàlisi ha comportat també una valoració de les circumstàncies que
han conduït a la situació actual, amb vistes a que, amb una visió estratègica a mig i
llarg termini, es pugui consolidar el riu com una peça clau en el Sabadell del segle XXI.
1.3.2. El Ripoll com a espai multifuncional.
El Ripoll és un àmbit territorial amb alta capacitat de generar activitat i recursos i amb
un conjunt patrimonial d’ alt interès històric i cultural, que pateix un recent i progressiu
procés de deteriorament. Constitueix un territori de relació entre l’ espai urbà i el rural,
un àmbit profundament transformat i humanitzat però amb una singularitat
geomorfològica i amb una gran riquesa i diversitat paisatgística.
El riu Ripoll s’ ha anat consolidant com un espai multifuncional, com a parc de lleure i
oci, cultura i parc agrícola. Al mateix temps es coexisteixen aquestes activitats
ciutadanes amb el funcionament de les indústries en un espai polivalent i
multifuncional. L’ equilibri entre aquestes activitats productives i lúdiques i el respecte
al medi ambient, donen al riu el seu veritable sentit i el contextualitzen des d’ un punt
de vista històric i geogràfic.
1.3.3. La conjuntura europea.
La indústria catalana, dins l’ entorn global europeu, es troba inserida en un marc de
relocalització de la producció. En particular, el sector de la indústria tèxtil, dominant a
l’ àmbit del Ripoll, es veu especialment sotmès a un procés de deslocalització
d’ aquelles empreses cap a l’ Europa de l’ Est, el Nord d’ Àfrica o Àsia, amb
l’ objectiu de situar-se en altres zones del planeta que ofereixin un major potencial de
creixement o clars avantatges competitius (fonamentalment costos laborals i fiscals).
El fenomen de la deslocalització empresarial, així com la subcontractació o
externalització d’ activitats productives i inversions és, per tant, un dels factors que
han fomentat els canvis en la producció i la localització de les empreses.
7
1.3.4. Millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície.
Actualment, l’ evolució de la indústria en general està dominada per una tendència
cap a activitats de serveis més relacionades amb la informació, el coneixement, la
creativitat i la innovació. Tanmateix, la indústria tradicional continua tenint un pes força
important però es veu també afectada per aquesta tendència de millora i innovació
tecnològica que produeix un fort procés de transformació cap a la diversificació dels
usos i la major lleugeresa i flexibilitat de les instal·lacions. Les noves tecnologies estan
transformant la productivitat i la competitivitat empresarial. repercutint no només en la
fabricació i el disseny, sinó també en l’ organització empresarial i en els processos.
La integració de nous sistemes i dissenys en las diferents fases del procés productiu,
comporta un increment de qualitat i eficiència i un major nivell de productivitat i
rendibilitat.
El que tradicionalment es venia aconseguint amb un major volum de producció al
menor cost possible, actualment queda determinat a més per l’ exigència i demanda
de qualitat i originalitat en el disseny del producte com a requisit de competitivitat. La
innovació tecnològica aboca a la diversificació i externalització de processos que
abans es concentraven en un mateix espai originant importants superfícies industrials,
i que ara reverteixen en una nova estructura física dins el territori, de menors
exigències d’ ocupació i sostre.
1.3.5. Adaptació als canvis i proposta de futur.
Des d’ aquest punt de vista, i entenent que la innovació no només comporta més
inversió en recerca i desenvolupament, sinó també nous plantejaments en la manera
de fer empresa, cerca de nous mercats i noves vies de comercialització dels
productes, potenciant la diversificació i la millora de les formes de producció, cal
plantejar solucions que permetin frenar el ritme de destrucció d’ empreses i donar
oportunitats al teixit existent per mantenir de la capacitat de generar riquesa i llocs de
treball. Per això, cal apostar per la creació de noves activitats i pel reforç de
l’ estructura de petita i mitjana empresa que vertebra aquest sector.
A més, cal considerar que les activitats econòmiques canvien al llarg del temps, i
territoris amb una forta especialització productiva sectorial han de poder diversificar
l’ activitat econòmica introduint altres tipus d’ especialitzacions. La situació actual del
8
teixit empresarial al riu Ripoll necessita adaptar-se a aquestes transformacions i donar-
hi resposta per evitar quedar obsolet, aïllat i amb pèrdua de competitivitat amb el risc
que això comporta.
En aquest sentit, els canvis plantejats per aquesta modificació pretenen reactivar i
potenciar el parc industrial del riu Ripoll, mitjançant la introducció mesurada de
variacions a la normativa reguladora dels espais industrials, que propiciï i possibiliti la
millora i la modernització d’ instal·lacions i l’ ampliació dels usos admissibles amb
uns altres, que sense una major incidència ambiental propiciïn una major projecció
econòmica.
Aquests canvis no han suposar que la resta d’ objectius per a la zona del Ripoll es
vegin malmesos, havent-se de mantenir la compatibilitat de les activitats econòmiques
amb les del parc, així com la conservació del patrimoni històric i cultural. Aspectes com
la mobilitat de la zona o els efectes sobre el medi ambient, han de controlar-se
especialment en les propostes de futur, amb vistes a mantenir la idea de l’ espai
multifuncional i complex. Als efectes de garantir la funcionalitat pel que fa a la mobilitat
i accessibilitat i d’ analitzar els efectes mediambientals que les modificacions
proposades representen per a l’ àmbit, s’ han valorat tots els paràmetres afectats en
un acurat anàlisi que es resumeix en els estudis següents:
- “ Estudi de la influència de la Modificació puntual proposada pel “ Pla General Municipal d’ Ordenació de Sabadell” a l’ àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona,” elaborat pel Laboratori de Mobilitat Sostenible. Dept. De Projectes
d’ Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). [Dr. Lázaro V.
Cremades Oliver]. En aquest estudi s’ analitza la influència sobre la mobilitat de
l’ àrea al voltant del riu Ripoll de l’ augment de la compartimentació prevista per a
les construccions industrials i de la introducció de canvis en els tipus d’ activitat
respecte de la situació actual. Es conclou a l’ estudi que aquestes modificacions
no suposarien un increment significatiu de la mobilitat diària. En canvi, per a la
introducció dels nous usos compatibles sí s’ estableixen restriccions en funció de
la mobilitat.
- “ Informe técnico sobre la repercusión ambiental de la modificación puntual propuesta para el Plan General Municipal d’ Ordenació de Sabadell en el ámbito de actuación del río Ripoll", elaborat per Juan A. Vilchez de TIPS,SL: En aquest
estudi s’ analitza, des del punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals
9
que se’ n deriven de la modificació proposada. L’ anàlisi realitzada demostra
que, considerant la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia de
les activitats associades als usos compatibles, els canvis plantejats no impliquen
una major incidència ambiental per a la zona, i. al contrari, poden arribar a suposar
una disminució de la incidència ambiental de les activitats. Es conclou que no
s’ esperen efectes significatius i per tant no serà d’ aplicació el tràmit
d’ avaluació ambiental de plans i programes.
1.3 Modificació proposada
1.3.1. Aquest document, en base a l’ argumentació anterior, proposa una modificació
que incideix en els següents elements:
• La compartimentació interior de les edificacions que passa a ser de 750 m2
enlloc dels 1.500 m2 que fixa la normativa actual d’ aplicació (amb la
possibilitat d’ arribar fins als 500 m2 amb determinades condicions).
• La introducció d’ alguns usos compatibles amb l’ industrial per tal de
flexibilitzar al màxim les possibilitats de desenvolupament del sector.
Aquestes propostes de modificació han de ser matisades per les conclusions dels
estudis i anàlisis previs realitzats en el sentit de les següents consideracions:
1.3.1.1 Relatives a la repercussió ambiental:
Els nous usos que es plantegen com a compatibles no incrementaran a priori ni la
hipotètica incidència ambiental que pugui plantejar la indústria ni la percepció de risc
ambiental que es pot tenir de la mateixa. Segons l’ estudi realitzat, les activitats
derivades dels nous usos compatibles es classifiquen als annexes II.2 o III de la
PACA (Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats), essent per tant d’ una
potencial incidència ambiental igual o inferior a la de les permeses actualment. Es
dedueix d’ aquestes afirmacions que la modificació plantejada no produirà en cap cas
diferències que es puguin apreciar en les característiques dels efectes previstos sobre
el medi ambient respecte del planejament vigent. Es dedueix també d’ aquest estudi
que caldrà limitar les activitats afectades pel règim d’ autorització ambiental o per la
normativa vigent sobre accidents greus o les que en el seu tràmit ambiental per a
l’ obtenció de permisos requereixin estudi d’ avaluació d’ impacte ambiental.
10
1.3.1.2 Relatives a la repercussió sobre la mobilitat:
Les repercussions sobre la mobilitat es diferencien en els dos aspectes principals de la
modificació proposada:
a. Els efectes de l’ augment de la compartimentació dels edificis. L’ anàlisi
planteja diferents hipòtesis, en funció de la vialitat existent i futura prevista, en
comparació amb la realitat existent amb algunes parcel·les desocupades. Es planteja
la compartimentació de les activitats per parcel·la de fins a 500 m2, front als 1.500 m2
permesos actualment per la normativa.
Les conclusions en aquests casos son que, amb el viari actual, la compartimentació
proposada a plena ocupació suposa un increment de la mobilitat global respecte de la
que es tindria amb la normativa actual, també a plena ocupació, que es preveu inferior
a un 12 %.
En el cas de comptar amb la vialitat futura prevista la mobilitat interior a la ciutat es
disminuiria en un 23 % els vehicles privats i un 22% els camions, si bé augmentaria la
mobilitat perifèrica en (11 % i 16 % respectivament).
Es conclou per tant que l’ augment de la compartimentació no provoca l’ aparició de
cap nou tram de “ via de molt alta densitat” , pel que es considera factible l’ augment
de la mobilitat que es produiria.
b. L’ efecte sobre la mobilitat de la introducció de nous usos compatibles.
Dels nous usos previstos, només es consideren com diferencials de l’ industrial a
efectes de mobilitat els usos recreatius i de restauració. Es fa la hipòtesis de l’ ús mixt
de l’ espai, es a dir, mantenint ús industrial (o assimilable a efectes de mobilitat) en
aquelles zones actualment ocupades i instal·lant l’ ús recreatiu i de restauració en
aquelles parcel·les que ara es troben desocupades o en desús. A més es considera
que l’ horari de la mobilitat d’ aquests tipus d’ activitat és diferent de l’ horari dels
usos industrials, pel que es calcula la influència dels usos “ no ocupacionals” en
l’ horari punta dels ocupacionals, determinant-se com a hora punta global les 17 h.
El viari es divideix en diferents trams als efectes d’ analitzar la mobilitat
diferencialment. Les conclusions que se’ n deriven de l’ anàlisi son que cal
restringuir la superfície a situar d’ aquests nous usos compatibles fins que l’ augment
11
de la mobilitat que es generi sigui equivalent al generat per l’ ús industrial actualment
permès.
1.3.2 Com a determinació genèrica d’ aplicació a tot l’ àmbit de la MPG 5
s’ establirà amb el present document la derogació de la Disposició Transitòria
cinquena, que establia el règim a aplicar en tant no s’ hagués aprovat la revisió del
Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Sabadell. En conseqüència i
per raó de l’ aprovació definitiva de la modificació del Pla Especial de protecció del
Patrimoni de Sabadell (PEPPS), en data 24 de gener de 2008 (DOGC 17.09.2008)
serà aquest document el que estableixi els elements patrimonials a protegir dins
l’ àmbit del Ripoll i els nivells de protecció a aplicar als mateixos.
1.4 Marc legal. Procedència de la modificació
El document elaborat comporta la modificació de normes configurades com a bàsiques
en el vigent Pla general i, conforme el previst als articles 6 i 10 del mateix i la legislació
urbanística vigent, Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’ agost, que aprova el Text refós de
la Llei d’ urbanisme, procedeix la tramitació de la pertinent modificació puntual del Pla
general municipal d’ ordenació de Sabadell, de conformitat amb el previst a l’ article
96 del citat text refós.
Com sigui que aquest és el cas que ens ocupa, procedeix la tramitació de la
modificació del Pla.
1.5 Planejament vigent
El planejament objecte de modificació és el Pla General Municipal d’ Ordenació de
Sabadell. En concret el text refós de la Modificació puntual del Pla General Municipal
d’ Ordenació de Sabadell a l’ àmbit del riu Ripoll (MPG-5-TR), aprovada
definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya el 3 de desembre de 2002 i publicada en el DOGC el 3 de març de 2003.
L’ esmentat planejament reconeixia la realitat existent a l’ àmbit del riu i la diversitat
d’ activitats, donant criteris generals que comptabilitzessin l’ existència d’ aquestes
amb l’ objectiu d’ aturar la degradació, estimular la recuperació i respectar els seus
12
valors mediambientals. Pel que fa al parc industrial, amb l’ objecte principal de fer
compatibles l'ús col·lectiu i l'econòmic, s’ hi definí una normativa tendint a consolidar
l’ activitat industrial, fixant-se uns criteris unitaris que permetessin la seva integració
paisatgística dins del parc. S’ establí una clau urbanística única per les zones
industrials, la clau 6.1, indústria del Ripoll, mitjançant la qual es defineixen els
paràmetres comuns que determinen l’ aprofitament urbanístic. En concret:
“ Art.- 52. definició
La clau 6.1 comprèn els sòls de terrasses baixes i mitges del Ripoll destinats a ser ocupats per usos i instal·lacions industrials.
Art.- 53. Regulació de l’ ordenació
1.- La regulació de la forma de l’ edificació serà segons el sistema d’ ordenació de volumetria específica amb la condició preceptiva de respectar les característiques mediambientals de l’ entorn i la tradició arquitectònica del lloc.
2.- L’ ordenació de l’ edificació i dels sòls lliures en cada unitat d’ ordenació es desenvoluparà preceptivament mitjançant un Estudi de Detall.
3.- L’ àmbit mínim de l’ Estudi de Detall haurà de coincidir amb la unitat d’ ordenació.
4.- L’ Estudi de Detall anirà acompanyat d’ un Estudi d’ Impacte en l’ Entorn per tal de minorar l’ impacte de l’ edificació i l’ activitat en l’ entorn del Ripoll.
Art.- 54. Volum màxim construït
1.- El volum màxim construït serà de 8 m3 per m2 de sòl.
2.- El volum màxim construït podrà incrementar-se en 1 m3 per m2 de sòl en el cas que es destini a coberta inclinada. Aquest espai en cap cas serà ocupable.
3.- Les construccions auxiliars i els serveis tècnics i mediambientals que tinguin més de 100m3 computaran a efectes de volum màxim construït.
Art.- 55. Unitat mínima d’ ordenació
1.- Els paràmetres reguladors de l’ ordenació aniran referits a cada unitat d’ ordenació.
13
2.- L’ àmbit de cada unitat mínima d’ ordenació coincidirà amb la parcel·la.
Art.- 56. Condicions de la parcel·la
1.- La parcel·la mínima serà de 8.000 m2 a excepció d’ aquelles unitats d’ actuació en que el sòl qualificat com a industrial sigui menor. En aquest cas s’ entendrà per parcel·la mínima tot el sòl qualificat d’ industrial.
2.- Les parcel·les resultants de les segregacions o divisions hauran de tenir accés directe des dels vials públics.
Art.- 57. Condicions d’ ordenació de l’ edificació
1.- L’ ocupació màxima serà la resultant de la ubicació de l’ enjardinament, les places d’ aparcament, la vialitat interior, l’ espai de càrrega i descàrrega i els serveis i instal·lacions tècniques i ambientals. En tot cas l’ ocupació de l’ edifici industrial no pot ser superior al setanta cinc per cent (75%) de la superfície de la parcel·la. Els serveis tècnics i mediambientals computen dins l’ ocupació.
2.- L’ alçada reguladora màxima es regeix per les següents determinacions:
2. L’ alçada reguladora màxima es fixa en 16m.
3. Per sobre de l’ alçada reguladora màxima només s’ admeten els elements tècnics de les instal·lacions i els elements de coberta. Les instal·lacions aniran reculades respecte el pla de façana un mínim de 3m.
4. S’ admeten els elements de coronament entesos com a tal i no com a prolongació de la façana. Aquest elements no sobrepassaran més d’ 1m l’ ARM.
5. La distància entre l’ edifici industrial i la tanca de les parcel·les veïnes serà com a mínim una franja d’ 1m d’ espai enjardinat més la circulació rodada i de manteniments perimetral.
6. La distància entre el límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll i l’ edificació ha ser com a mínim igual que l’ alçada de les naus per tots i cadascun dels volums que apareguin. Aquesta distància serà com a mínim de 8m.
14
7. S’ entén per límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll com el límit de la parcel·la que dóna façana a la llera del riu o al vial paral·lel de totes i cadascuna de les parcel·les. S’ exclouen Hidexa (U.A.- R1), Can Quadres i la Llanera per trobar-se en terrasses mitges del riu.
8. En cas de tenir més d’ un front al riu Ripoll la normativa s’ aplicarà a cadascun d’ ells independentment.
3.- No s’ admeten les compartimentacions interiors de les edificacions que puguin donar lloc a instal·lacions industrials independents de superfície inferior als 1.500 m².
4.- S’ admeten soterranis per sobre dels elements de defensa de protecció del riu. Per tal de garantir la seva seguretat s’ incorporarà al projecte d’ edificació l’ informe d’ un tècnic competent en aspectes hidrològics.
5.- Els molls de càrrega per sota de 1,25m d’ alçada respecte el terreny definitiu tenen consideració de planta baixa.
6.- El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’ alçada en relació al terreny definitiu. Aquest punt serà aplicable tan a l’ interior de la parcel·la com al talús com en relació a les parcel·les veïnes.
7.- Obres de reforma i ampliació.
a) Per obres de reforma sense ampliació de sostre ni d’ ocupació no serà necessària l’ aprovació d’ un nou Estudi de Detall, si el projecte d’ edificació compleix amb els paràmetres de l’ Estudi de Detall vigent. El projecte d’ edificació inclourà l’ Estudi d’ impacte en l’ Entorn.
b) Per obres de reforma i ampliació en cas d’ edificis existents que tinguin aprovat un Estudi de Detall, no serà necessària l’ aprovació d’ un nou Estudi de Detall si el projecte d’ edificació compleix els paràmetres de l’ Estudi de Detall vigent. Es requerirà tanmateix la presentació de l’ Estudi d’ Impacte en l’ Entorn.
c) Per obres de reforma i ampliació en cas d’ edificis existents que no tinguin aprovat un Estudi de Detall, caldrà presentar l’ Estudi de Detall acompanyat de l’ Estudi d’ Impacte en l’ Entorn.
Art.- 58. Previsió de places d’ aparcament
15
La previsió de places d'aparcament és un estàndard progressiu en funció de la superfície industrial, d'acord amb el següent:
pels primers 6000 m2 caldrà garantir 1 plaça d'aparcament per cada 100 m2 de sòl ocupat per l'edificació.
per la resta de superfície ocupada per damunt de la dimensió anterior caldrà garantir 1 plaça d'aparcament per cada 200 m2.
Art.- 59. Sòls lliures d’ edificació.
1.- Els sòls lliures d’ edificació són aquells espais situats dins de la parcel·la no ocupats per l’ edificació.
2.- Els sòls lliures d’ edificació es divideixen en dos tipus:
1. verd privat sense aprofitament (VP).
Són aquells sòls vinculats a una instal·lació industrial que per les seves característiques físiques (talussos, pendents, inestabilitat) no permeten la seva ocupació amb cap mena de construcció, urbanització o instal·lació. Aquests no generen aprofitament i no computen als efectes del compliment dels diversos paràmetres d’ ordenació (ocupació màxima, volum).
2. espai lliure privat (EL).
Comprèn aquells sòls perimetrals de l’ edificació on es situen els elements de servei a la instal·lació industrial, sota criteris paisatgístics. Aquest espai es distribueix en tres àmbits: enjardinament, aparcament - vialitat interior - càrrega/descàrrega, i serveis i instal·lacions tècniques i ambientals.
Art.- 60. Condicions dels sòls lliures d’ edificació.
Els sòls lliures d’ edificació seran concretats i distribuïts en el corresponent Estudi de Detall i Estudi d’ Impacte en l’ Entorn.
Les característiques dels sòls lliures d’ edificació estan contemplades en la normativa d’ integració en el paisatge del Ripoll, continguda en aquest articulat.
El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la i dels espais enjardinats serà del 6%.
S’ haurà de condicionar com a mínim un deu per cent (10%) de la superfície d’ espai
16
lliure privat de la parcel·la qualificada de indústria del Ripoll, clau 6.1, amb enjardinament i arbrat. Aquest es situarà preferentment al perímetre de la parcel·la per tal de minorar la visual de la indústria des del riu. Els sòls qualificats amb la clau 6.1vp no computen com espai lliure privat enjardinat. Per tal d’ evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.
En l’ espai lliure de cada parcel·la s’ hi ubicarà les places d’ aparcament. Es permet l’ emplaçament d’ un 50 % de l’ aparcament en zones destinades a enjardinament, si va acompanyat de plantació d’ arbrat i paviment porós ( sauló, graves, gespa, etc.).
No s’ admeten coberts auxiliars per l’ emmagatzematge de materials i mercaderies a l’ exterior del volum edificable regulat en el corresponent estudi de detall.
Art.- 61. Condicions d’ ús.
Ús Dominant: indústria agrupada
Usos Compatibles: indústria urbana
serveis urbans
Ús Complementari obligatori: aparcament
Usos Complementaris: oficines i serveis
serveis tècnics i mediambientals
Usos Incompatibles: comerç
unihabitatge
plurihabitatge
comerç de gran superfície
hoteler
recreatiu
indústria artesanal
indústria separada
estació de servei
17
restauració
magatzem
tallers de reparació vehicles
El magatzem relacionat amb una activitat industrial contigua, es considerarà part de la indústria. No s’ admeten aquells magatzems únicament de distribució i centres logístics (ex: magatzems de supermercat, de materials de construcció…..)
Els usos de COMERÇ, RESTAURACIÓ I TALLER DE REPARACIÓ DE VEHICLES, seran admesos com activitat integrada a l’ activitat industrial i en cap cas podrà ser superior al 25% del total.
En els següents àmbits s’ admeten també com a usos compatibles el de MAGATZEM i TALLER DE REPARACIÓ DE VEHICLES: U.A. R-1 “ Hidexa” , “ La Llanera” i Polígon de can Quadres, en les parcel·les que tenen accés des de la carretera de Torre Romeu.
Art.- 62. Regulació específica dels usos i activitats
No s’ admeten les activitats industrials en superfícies inferiors als 1.500 m².
L’ ús complementari d’ aparcament tindrà la consideració d’ obligatori i la seva proporció es regularà segons el què estableix aquesta normativa. La finalitat d’ aquest ús complementari serà la de donar servei a l’ ús específic principal, i queda explícitament prohibit destinar superfícies a una activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o remolcs així com exposició de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.
Art.- 63. Normativa d’ integració en el paisatge del Ripoll
Les edificacions hauran d’ ésser respectuoses amb els trets físics del seu entorn i adequar-se a la tradició arquitectònica del lloc.
El tipus de vegetació ha de venir determinat pel context de vegetació pròpia del riu Ripoll, de manera que l’ arbrat serà de ribera (pollancres, plataners, albers, avellaners, etc.) o bosc mediterrani (alzines, oliveres, roures i pins), igual que el tipus arbustiu que no ha de ser aliè al medi de ribera o mediterrani.
18
Verd privat sense aprofitament.
a) L’ adequació per fixar i estabilitzar geològicament el talús i evitar una degradació amb esllavissaments fa necessària la plantació d’ arbrat en la part superior, i a la formació de murets inferiors a 2,5 m. Igualment, poden utilitzar-se altres tècniques de fixació com la col·locació de xarxes vegetals.
b) El manteniment dels talussos naturals del Ripoll obliga al seu tancament adequat i la seva neteja i esbrossada per prevenir la perillositat de risc de foc.
Espais enjardinats.
a) Es reservarà una franja de mínim d’ 1m d’ espai enjardinat entre la tanca i l’ edifici industrial.
b) Per tal d’ evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.
c) S’ admeten les superfícies de varietats de gespa i manteniments de prats.
d) S’ admeten superfícies de sauló o grava si van acompanyades d’ elements d’ arbrat com a mínim 1 unitat cada 40m2.
Vialitat interior i càrrega/descàrrega.
a) El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la serà del 6%.
b) La vialitat interior haurà de disposar d’ una reserva de canalització per a xarxes exteriors de serveis (enllumenat, electricitat, telefonia), així com de l’ oportuna canalització de les aigües pluvials.
Aparcaments.
a) Quan s’ ubica aparcament en zones destinades a enjardinament aquest anirà acompanyat de plantació d’ arbrat i paviment porós (sauló, graves, gespa, etc.).
Coberts i marquesines.
a) Només es permeten voladissos, viseres, coberts, porxos, marquesines i pèrgoles associades a l’ aparcament i a les activitats de càrrega i descàrrega.
b) Les marquesines i pèrgoles destinades a aparcament hauran de ser obertes a totes les cares. Hauran de mantenir una distància mínima del perímetre de parcel·la de 3 m. i com a màxim només podran cobrir el 50 % del total de
19
places d’ aparcament.
Tanques perimetrals.
a) Les tanques perimetrals només podran obviar-se quan entre l’ edificació i el vial públic hi hagi una zona enjardinada d’ un mínim de 3m d’ amplada, i el límit entre el sòl privat i el públic quedi clarament delimitat.
b) Les tanques perimetrals tindran una alçada màxima de 3 m.
c) La tanca haurà de ser transparent, sense murs excepte els propis de contenció, i de material preferentment metàl·lic. No s’ admeten filats antivandàlics ni amb elements d’ electrificació. El seu tractament ha de ser integrat en el paisatge.
d) Per tal d’ adaptar les tanques al terreny es podrà construir un basament d’ un màxim de 30cm.
e) És obligatori realitzar plantacions vegetals a la tanca amb espècies de tipus enfiladisses amb espècies autòctones del riu evitant l’ ús d’ espècies de difícil aclimatació. Aquesta plantació vegetal es realitzarà a l’ interior de la parcel·la.
Murs de contenció i moviments de terres.
a) El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’ alçada en relació al terreny definitiu de la pròpia parcel·la, al talús i a les parcel·les veïnes.
b) Els murs s’ hauran de tractar paisatgísticament, amb tractaments de revegetació, revestiment de pedra, mitjançant gabions, o altres. Únicament es permeten murs de contenció de formigó quan tinguin acabat de formigó vist.
c) Els murs de contenció no podran modificar el pendent resultant del talús ni motivar extraccions que augmentin la seva inestabilitat o artificialitat.
Façanes d’ edificis i elements verticals.
a) Els acabats de les façanes i els elements verticals de l’ edificació industrial han d’ integrar-se al paisatge del riu Ripoll, predominarà el ple sobre el buit, i el material d’ acabat i textures seran homogenis i de poca diversitat (per exemple: lliscades, arrebossats i pintats).
b) La paleta de colors serà en tons ocres i vermellosos. No s’ admet en la fusteria d’ obertures els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.
Cobertes dels edificis industrials.
20
a) La coberta de les edificacions constitueix la cinquena façana de l’ edifici, visible des de molts punts del Sector. S’ haurà d’ estudiar independentment i es resoldrà amb criteris compositius per reduir l’ impacte visual que l’ aparició d’ elements d’ instal·lacions i serveis pot provocar. L’ Estudi d’ Impacte en l’ Entorn incorporarà el plànol d’ aquesta façana.
b) La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat. En cap cas és permès un pla de coberta inclinat de més de 12,5 m d’ amplada.
c) Els materials de les cobertes inclinades poden ser de tipus tradicional ceràmic o de tipus metàl·lic no brillant. La paleta de colors de coberta serà de colors neutres marrons, verds ò vermellosos admetent-se altres acabats que no es degradin i no siguin brillants.
Rètols comercials.
a) La instal·lació dels rètols no pot impedir o dificultar la contemplació dels espais públics, d’ edificis, conjunts i perspectives de caràcter monumental, tradicional o d’ interès paisatgístic.
b) No s’ admeten rètols comercials que no corresponguin a l’ activitat que es porta a terme en la parcel·la.
c) No s’ admet cap tipus de rètol comercial a la coberta.
d) Està permès un sol rètol comercial per activitat en paraments de façanes interiors. Aquest no pot tenir una superfície superior a 4m2 .
e) Els materials, formes, colors i il·luminació del rètols no podran estar en disconformitat amb la qualitat ambiental de l’ entorn.
Instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.
a) Les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals s’ agruparan en la parcel·la formant un sol conjunt, amb nivells de protecció (voreres) o enjardinament per tal que no es generin punts de conflicte amb el funcionament de l’ activitat.
b) La paleta de colors per a l’ acabat i manteniment dels elements serà en tons ocres i vermellosos. No s’ admet en la fusteria els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.
c) Els col·lectors a l’ interior de parcel·la i fins al punt de connexió, hauran de ser
21
soterrats.
d) L’ enllumenat haurà de qualificar els espais resultants, organitzant recorreguts, i diferenciant les d’ acompanyament, de seguretat i control i la general de la parcel·la.
e) L’ estudi d’ impacte a l’ Entorn incorporarà el projecte d’ enllumenat garantint que la contaminació lumínica sigui mínima.
f) Les xarxes elèctriques i telemàtiques dins de la parcel·la seran soterrades.
g) Les antenes de ràdio, telefonia i televisió s’ ubicaran en espais desapercebuts, i no podran utilitzar elements patrimonials (xemeneies, etc.).”
8.1 Estat d’execució del planejament vigent
L’ estat d’ execució del planejament vigent es recull al plànol I 3 on es representen
aquells àmbits definits per la MPG-5 amb el seu grau de desenvolupament,
diferenciant-se aquelles que tenen aprovats el planejament de desenvolupament, els
seus instruments de gestió així com l’ estat indicatiu d’ execució de les obres
d’ urbanització que se’ n deriven. Tot això amb l’ objecte d’ establir mesures de
gestió diferenciades, en funció de si es tracta de sòls urbans consolidats o no
consolidats.
22
2. Normativa Article 1. Àmbit d’ aplicació
L’ àmbit d’ aplicació de la present normativa queda delimitat en el plànol O-1 i
correspon a les zones industrials del Ripoll (clau 6.1).
Article 2. Contingut
Els documents que constitueixen la Modificació puntual de Pla General d’ Ordenació
de Sabadell a l‘ àmbit del Riu Ripoll (MPG 80) són els següents:
1. Memòria
2. Normativa
3. Informe de sostenibilitat econòmica
4. Memòria ambiental
5. Estudi de mobilitat
6. Plànols informatius i normatius
7. Plànols informatius
Plànols normatius
8. Annexes
A.1 estudis estructura de la propietat dels últims 5 anys
A.2 Informe econòmic de valoració d’ aprofitaments.
Article 3. Compliment del Pla General i la MPG 5
Les condicions d’ ús i edificació de l’ àmbit d’ aplicació d’ aquesta Modificació de
Pla es determinen pel previst en aquesta Normativa en tot allò que modifica la MPG 5.
La resta de paràmetres regulats a la MPG-5 continuarà vigent. De manera subsidiària,
en tot allò no previst explícitament, serà d’ aplicació el text refós del Pla General de
Sabadell.
Article 4
L’ article 57 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla general
municipal d’ ordenació de Sabadell a l’ àmbit del Riu Ripoll (MPG 5) es modifica en
el seu apartat 3, corresponent a les condicions de compartimentació interior de les
edificacions, que queda redactat de la manera següent:
Art.- 57. Condicions d’ ordenació de l’ edificació a.- Compartimentació: El nombre màxim de compartimentacions interiors de les
edificacions serà el que resulti de dividir la superfície de sostre per 750m2.
23
b.- No s’ admetran les compartimentacions que puguin donar lloc a establiments
independents de superfície inferior als 500 m².
Article 5
L’ article 61 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla general
municipal d’ ordenació de Sabadell a l’ àmbit del Riu Ripoll (MPG 5) relatiu a les
condicions d’ ús, es modifica i queda redactat de la manera següent:
Art.- 61. Condicions d’ ús. 1. Ús Dominant:
• indústria agrupada
2. Usos Compatibles:
• indústria urbana.
• Indústria artesanal.
S’ inclou dins els usos industrials les activitats logístiques en el cas que impliquin
recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat.
• Serveis urbans.
• Oficines i serveis
• Comerç singular
• Recreatiu
• Restauració
• Esportiu
• Taller de reparació de vehicles
• Magatzem,
s’ exclou de l’ ús de magatzem les activitats logístiques de repartiment de càrrega
sense transformació del producte.
3. Ús Complementari obligatori:
• Aparcament
4. Usos Complementaris:
• Serveis tècnics i mediambientals
• Oficines i serveis (vinculats a l’ activitat industrial).
• Magatzem (vinculat a l’ activitat industrial).
• Unihabitatge de manera excepcional vinculat al servei de vigilància o
manteniment de la instal·lació, a raó d’ un habitatge per parcel·la.
5. Usos Incompatibles:
24
• unihabitatge
• plurihabitatge
• hoteler
• indústria separada
• Recreatiu nocturn
6. Condicions específiques per als usos:
• El sostre ocupat pels usos compatibles, excepte els usos industrials, no podrà
superar el que resulti d’ aplicar un índex d’ edificabilitat net referit a la totalitat
de la parcel·la de 0,25 m2st/m2s.
• Aquest coeficient es podrà augmentar fins a 0,50 m2/st/m2s en el cas que els
usos admesos constitueixin un “ centre d’ empreses” . S’ entén per centre
d’ empreses aquella implantació en la que s’ ofereixen totes les instal·lacions
i mitjans precisos per a l’ exercici de l’ activitat empresarial: locals o naus
modulars, sales de conferencies, seminaris i reunions, serveis administratius,
etc. Per poder acollir-se a aquesta modalitat caldrà que la gestió sigui unitària i
establir registralment la indivisibilitat de la parcel·la en la que es situï el centre
d’ empreses.
• Per a l’ ús de taller de reparació de vehicles s’ estableix la limitació d’ una
superfície mínima de l’ establiment on es situï de 1.000 m2. Aquesta limitació
s’ aplicarà també als tallers del ram de planxa o pintura.
7. No s’ admeten les activitats afectades pel règim d’ autorització ambiental de la Llei
de Prevenció i Control Ambiental de les activitats (PACA), o tramitació que la
substitueixi, ni per la normativa vigent sobre accidents greus, o les que en el seu tràmit
ambiental per a l’ obtenció de permisos requereixin estudi d’ avaluació d’ impacte
ambiental.
Article 6
L’ article 62 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla general
municipal d’ ordenació de Sabadell a l’ àmbit del Riu Ripoll (MPG 5), relatiu a la
regulació específica dels usos i activitats, es modifica i queda redactat de la manera
següent:
Art.- 62. Regulació específica de l’ ús d’ aparcament
L’ ús complementari d’ aparcament tindrà la consideració d’ obligatori i la seva
proporció com a ús complementari de l’ ús industrial es regularà segons el què
estableix la normativa de la MPG 5. Per a la resta d’ usos compatibles l’ ús
25
complementari obligatori d’ aparcament caldrà que s’ ajusti al que regula el Text
refós del Pla general vigent pels diferents usos.
La finalitat d’ aquest ús complementari serà la de donar servei a tots els usos
principals i compatibles que s’ implantin, i queda explícitament prohibit destinar
superfícies a una activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o
remolcs així com exposició de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.
Article 7
L’ apartat 9b de l’ article 63 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual
del Pla general municipal d’ ordenació de Sabadell a l’ àmbit del Riu Ripoll (MPG 5)
relatiu a les cobertes dels edificis industrials, dins les determinacions relatives a la
integració en el paisatge del Ripoll, es modifica i queda redactat de la manera següent:
Art.- 63. Normativa d’ integració en el paisatge del Ripoll
b. La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat.
Article 8
Serà d’ aplicació el que regula l’ article 43.1.c) del Text refós de la Llei d’ urbanisme
aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’ agost, establint-se l’ obligació de cessió
gratuïta per part dels propietaris de sòl amb aprofitament, corresponent al 15% de
l’ increment d’ aprofitament que representa aquesta Modificació de Pla pel fet de
realitzar un augment en la intensitat d’ ús industrial.
Article 9 Règim transitori
Resten sense efecte les disposicions transitòries primera i segona de l’ anterior
Modificació puntual del Pla General Municipal d’ Ordenació de Sabadell al riu Ripoll
(MPG-5-TR), que quedaran substituïdes pel següent règim transitori:
1.- Es delimiten àmbits de gestió coincidents amb la parcel·lació actual en els sòl
urbans ja consolidats als sols i únics efectes de fer possible la cessió prevista a
l’ article 43.1.c) del Text refós de la Llei d’ urbanisme aprovat pel Decret legislatiu
1/2010, de 3 d’ agost. En aquests àmbits s’ estableix un règim transitori per a la
totalitat de les finques pel qual les condicions d’ edificació, parcel·lació i ús previstes
a la modificació de pla general seran d’ aplicació a l’ àmbit de la modificació, excepte
pel que fa a les condicions de compartimentació, que quedaran limitades a 1.500 m2
fins el moment que es faci efectiva per part del propietari de l’ àmbit de gestió concret
la cessió associada a la modificació d’ aquest paràmetre (compartimentació inferior a
1.500m2), En aquest moment es considerarà que s’ ha acomplert l’ únic objectiu
26
lligat a la creació dels àmbits de gestió, adquirint de nou el sòl el seu caràcter inicial de
sòl urbà consolidat.
2.- Pel que fa a les edificacions i activitats existents que no s’ ajustin a la normativa,
es respectaran els usos i edificacions existents que disposin de llicència municipal, que
restaran en règim de disconformitat amb el planejament. En aquests casos
s’ admetran les obres de consolidació, conservació, reparació i modernització de les
condicions higièniques i ambientals, i les que tendeixin a suprimir o reduir els efectes
molestos, nocius, insalubres i perillosos de l’ activitat, així com aquelles que
s’ efectuïn amb l’ objecte de millorar la integració paisatgística de l’ edificació
industrial en el seu entorn o el manteniment i conservació del patrimoni històric. No
s’ hi autoritzaran les noves construccions ni les ampliacions.
3.- Tanmateix en aquestes zones s’ aplicarà la normativa d’ integració en el paisatge
del Ripoll continguda a la MPG-5 i modificada per aquesta normativa.
4.- En qualsevol cas, mentre el sòl no adquireixen la condició d’ urbà consolidat, les
activitats en situació de compartimentació interior inferior als 1.500 m2 anteriors a
aquesta modificació que comparteixen serveis urbanístics (vialitat interior, xarxes
d’ abastament i d’ evacuació, etc.) quedaran obligades de forma solidària al
manteniment privat dels espais comuns, espais d’ enjardinament, entrada i accés, i
càrrega i descàrrega.
5.- Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, els usos i activitats que en
virtut de la nova ordenació quedessin en situació de volum disconforme o fora
d’ ordenació degut a altres incompliments no relacionats amb la compartimentació
interior, es regiran per allò previst en la Secció segona del capítol quart del Títol primer
de les normes del Text refós del Pla general municipal d’ ordenació (MPG-8TR), i les
disposicions transitòries primera i segona de l’ Ordenança de Ordenança Municipal
Reguladora dels Usos i les Activitats.
Queden també sense efecte la disposició transitòria cinquena de l’ anterior
Modificació puntual del Pla General Municipal d’ Ordenació de Sabadell al riu Ripoll
(MPG-5-TR) que quedarà substituïda pel que fa fals elements protegits i el seu nivell
de protecció per les determinacions de la Modificació del Pla Especial del Patrimoni de
Sabadell.
27
3. Informe de sostenibilitat econòmica
L’ article 43.1.c) del Text refós de la Llei d’ urbanisme aprovat pel Decret legislatiu
1/2010, de 3 d’ agost, regula el següent:
“ En el cas que mitjançant una modificació del planejament urbanístic general s’ incrementi el sostre edificable, la densitat de l’ ús residencial o la intensitat de l’ ús industrial, o es transformin els usos de determinades parcel·les del sector, les persones propietàries, a part de la cessió ordinària que correspongui al sector, han de cedir el sòl corresponent al 15% de l’ increment de l’ aprofitament urbanístic o el percentatge superior que la modificació del planejament urbanístic general estableixi d’ acord amb l’ article 99.3, i que pot ésser de fins al 20%.”
A tal efecte es considera que la modificació proposada s’ inclou dins els supòsits en
que és d’ aplicació aquest article en tant que augmenta la intensitat de l’ ús industrial
per la modificació de la compartimentació prevista. No obstant, cal considerar diversos
factors:
• La proposta urbanística que comporta aquesta modificació de pla no és una
actuació de dotació pròpiament dita com les definides a la disposició addicional
segona de TR de la LUC, ja que no tots els àmbit afectats per la modificació
son sòls urbans consolidats (“ A l'efecte de l'aplicació de la Llei estatal 8/2007, de 28 de maig, de sòl, són actuacions de transformació urbanística de dotació aquelles actuacions aïllades previstes en modificacions del planejament, sobre terrenys que en origen tenen la condició de sòl urbà consolidat, i que tenen per objecte l'ordenació i l'execució d'una actuació que, sense comportar una reordenació general d'un àmbit, dóna lloc a la transformació dels usos preexistents o a l'augment de l'edificabilitat o de la densitat de determinades parcel·les i a la correlativa exigència de majors reserves per a zones verdes,
28
per espais lliures i per equipaments prevista a l'article 100.4 del text refós de la Llei d'urbanisme” ). No obstant, si que admet el paral·lelisme amb aquest tipus
d’ actuacions als efectes del que regula la mateixa disposició addicional en el
seu apartat 4:
...” En el cas que el planejament determini que, pel fet de concórrer les circumstàncies indicades per l'article 43.3 i per l'article 100.4.c de la Llei d'urbanisme, respectivament, el compliment del deure de cessió del percentatge corresponent de l'increment de l'aprofitament urbanístic que comporti l'actuació de dotació i també el compliment del deure de cessió de les reserves de sòl per a zones verdes i equipaments que estableix l'article 100.4 de la Llei d'urbanisme es poden substituir pel seu equivalent dinerari, ha de calcular el valor total de les càrregues imputables a l'actuació i les persones propietàries poden complir el deure de pagament substitutori de les cessions, sense necessitat d'aplicar cap sistema ni modalitat d'actuació, en el moment d'atorgament de la llicència d'obra nova o de rehabilitació que habiliti la major edificabilitat o densitat o l'establiment del nou ús atribuït per l'ordenació i com a condició prèvia a la concessió de la llicència."
• En aplicació d’ aquest paral·lelisme abans exposat, la modificació proposada
en funció del grau d’ execució del planejament que es modifica (MPG-5),
estableix una distinció a l’ hora de satisfer aquestes cessions:
- Les unitats d’ actuació ja executades: En aquests àmbits serà efectiva
la possibilitat de realitzar el deure de cessió derivat de l’ augment de
intensitat pel seu valor dinerari. Aquest s’ haurà de satisfer pels
29
propietaris en el moment de l’ atorgament de la primera llicencia
fonamentada en aquest nou règim urbanístic. En aquest sentit es
delimitaran nous àmbits de gestió, coincidents amb les propietats
actuals, als únics efectes de satisfer la cessió corresponent en cas de
materialitzar el nou dret. Aquests àmbits quedaran subjectes a un règim
transitori pel termini en que aquest nou règim no es materialitzi. Per tal
de poder materialitzar el dret derivat d’ aquesta modificació normativa
caldrà presentar una proposta unitària a nivell d’ avantprojecte que
determini l’ actuació en l’ àmbit de tota la propietat, es a dir, de tot
l’ àmbit de gestió delimitat.
- Les que encara estan per executar. Aquestes ultimes corresponen a
àmbits de sòl urbà no consolidat i podran optar també a la substitució
de les cessions de sòl derivades d’ aquesta modificació pel seu
equivalent econòmic, però aquest es satisfarà íntegrament en el
moment que es produeixi la reparcel·lació o instrument d’ equilibri de
beneficis i càrregues corresponent.
Als efectes de poder valorar l’ increment d’ aprofitament que comporta la modificació
proposada s’ ha avaluat la variació en el preu de venda del sòl d’ ús industrial
produïda pel pas d’ una compartimentació màxima de 1.500 m2 a 750m2. (Annex 2).
A partir d’ aquesta avaluació, es determina el percentatge d’ increment
d’ aprofitament que representa l’ actuació, percentatge sobre el que caldrà aplicar el
15% corresponent a la cessió a fer.
S’ estima que no hi ha variacions a destacar en les despeses municipals (ni per
augment ni per disminució) que es derivin de la modificació del Pla General.
Únicament es produirà l’ increment del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge derivat
de les cessions que corresponguin, o bé del seu equivalent econòmic, segons el cas.
Sabadell, setembre de 2010
Isabel Blasco Borja, arquitecte
Cap de la Secció de planejament
4. Memòria ambiental
Trámites y permisos de actividad Informes técnicos Proyectos industriales Seguridad y medio ambiente
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
INFORME TÈCNIC SOBRE LA REPERCUSSIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
PROPOSADA PER AL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ DE SABADELL EN L’ÀMBIT
D’ACTUACIÓ DEL RIU RIPOLL
Juan A. Vílchez Dr. Enginyer Industrial. Col·legiat IEC 8.140
Trámites, Informes y Proyectos, S.L. Llenguadoc, 10, 08030-BARCELONA
Tel. +(34) 93 274 42 80 – Fax +(34) 93 274 4643 E-mail: [email protected] – Web: www.tips.es
RESUM
S’han analitzat, des d’un punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals que es puguin derivar de l’aplicació de la modificació puntual prevista del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll. L’anàlisi realitzat demostra que, tenint en compte la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia d’activitats associades als usos compatibles amb la zona objecte d’estudi, els canvis plantejats no impliquen una major incidència ambiental per a la zona; al contrari, poden arribar a suposar una disminució de la incidència ambiental de les activitats per a la mateixa. El present informe conclou que no són d’esperar efectes significatius pel medi ambient per causa de la modificació proposada i que, per tant, no seria d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental per modificacions significatives de plans i programes.
Pàgina: 3
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 4
1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS ........................................................... 4
1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS............................................................ 4
2. OBJECTIU ............................................................................................. 6
3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS .................................................... 7
3.1. USOS COMPATIBLES......................................................................... 7
3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES ........................................... 8
3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTATS.......................................................................................... 8
4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS......................... 9
4.1. CONTEXT ACTUAL ............................................................................. 9
4.2. TIPOLOGIA D’USOS ......................................................................... 10
4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT ......................................... 13
4.4. RESTRICCIONS CONCRETES ......................................................... 14
5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS ........................ 15
5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT .............................................................. 15
5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS ........................ 16
6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES .................... 17
6.1. REQUERIMIENT LEGAL ................................................................... 17
6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL ..................................... 17
7. RESTRICCIONS .................................................................................. 19
8. CONCLUSIONS ................................................................................... 20
9. REFERÈNCIES .................................................................................... 21
Pàgina: 4
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
1. INTRODUCCIÓ
1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS En el transcurs de les últimes dècades el Riu Ripoll ha sofert un greu procés de degradació ambiental associat als creixements urbanístics dels anys 50 i a la implantació d’indústria, especialment tèxtil, en un moment en el que no existia consciència ambiental ni controls ambientals estrictes i sistemàtics. Per tot això, el Riu Ripoll va patir durant les últimes dècades un procés d’abandonament i contaminació que va provocar que la ciutat girés l’esquena al riu i el convertís en una zona quasi marginal. No obstant, la consciència mediambiental sorgida amb força a la dècada dels 90 ha dut associada una progressiva presa de consciència de la necessitat de recuperació del riu, no només de l’aigua i el paisatge sinó també de cara a l’ús del riu per part de la ciutadania com a eix econòmic de la ciutat. Aquest objectiu de recuperació natural i social del riu ha dut a desenvolupar importants obres de sanejament i adequació que han possibilitat una gran millora del mateix.
1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS Al llarg dels anys, Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d’empreses i industries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la industria tèxtil, essent el parc industrial del Riu Ripoll la zona amb un major nombre d’indústries vinculades a aquest sector. Tot i que l’esmentat parc industrial segueix essent una important zona de concentració d’indústria tèxtil, en els darrers anys s’ha produït una tendència decreixent d’aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i que ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats que es desenvolupaven al riu s’hagin traslladat fora del terme municipal de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització hagin desplaçat la seva producció a altres països buscant condicions de producció competitives.
Pàgina: 5
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, cosa que ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades al riu, hagi anat reduint la seva presència a la zona fins arribar a la situació actual. Aquest canvi de tendència obliga a reflexionar sobre l’actual situació productiva així com sobre l’enfocament econòmic que s’hauria de donar a aquesta zona. Amb els canvis plantejats a la modificació puntual del PGMOS proposada es pretén reactivar i potenciar el parc industrial del Riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb altres de major projecció econòmica que els actualment compatibles.
Pàgina: 6
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
2. OBJECTIU L’objectiu del present informe és analitzar les implicacions mediambientals dels canvis plantejats per a la dita proposta de modificació puntual del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS en endavant) des del punt de vista de la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que ha d’entrar en vigor durant el present 2010 i que deroga la Llei 3/1998. Es detallarà el nivell d’incidència ambiental de les noves activitats que podran ser desenvolupades a partir de la modificació puntual del PGMOS, comparant-les amb les que es poden desenvolupar fins ara.
Pàgina: 7
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS D’acord amb els estudis realitzats per la “Cambra de Comerç de Sabadell”, el “Centre Metal·lúrgic” i el “Gremi de Fabricants de Sabadell” l’adequació necessària de la zona industrial del Riu Ripoll hauria de realitzar-se en base a dos aspectes fonamentals:
1. La modificació dels usos compatibles
2. La compartimentació permesa de les parcel·les
3.1. USOS COMPATIBLES D’acord amb els estudis realitzats per les entitats abans mencionades, la preeminència del sector tèxtil ha deixat pas a l’arribada d’altres sectors que en l’actualitat demanden espais a on poder establir-se i desenvolupar la seva activitat. Es proposa, doncs, la inclusió de nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) en l’àmbit del Riu Ripoll. Aquests nous usos que es proposen com a compatibles i que en algun cas podrien considerar-se com a dominants són:
• Indústria artesanal
• Recreatiu diürn
• Estació de servei
• Esportiu i de gimnàs
• Restauració (lligada a l’oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les activitats econòmiques de l’entorn)
• Tallers centrals de reparació de vehicles
• Magatzem (com a complement d’una activitat principal d’una mateixa empresa ubicada al terme municipal de Sabadell)
• Logística de valor afegit (activitats amb recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat). La logística de repartiment de càrrega (sense transformació) no entraria dins d’aquest ús.
• Comerç (limitat a comerç a l’engròs)
• Centre de negocis (lloc d’acollida d’empreses “Spin-off”, innovadores, de gestió de tecnologia, etc.)
Pàgina: 8
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES D’acord amb els estudis realitzats per la CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL s’ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions establertes per l’actual PGMOS sobre les característiques de les parcel·les. Aquesta modificació de les condicions de les parcel·les està estretament lligada a les condicions d’utilització necessàries per als nous usos que es proposen com a compatibles a l’apartat anterior. Es proposa d’aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus dels 1.500 m2 establerts actualment fins a 500 m2. De la mateixa manera, es proposa estudiar la idoneïtat de una menor superfície mínima de parcel·la (establerta actualment en 8.000 m2).
3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTATS A banda dels canvis proposats, cal remarcar aquells paràmetres urbanístics que no es veuen afectats pels canvis proposats:
• Els usos ambientals, recreatius i culturals previstos per a la zona
• Les superfícies lliures
• El sòl urbanitzable, que es manté en superfície i distribució
• Els principals paràmetres d’urbanització ambiental i cultural (espais verds, espais d’interès ambiental, edificació històrica, etc.)
• Volum edificable
• La superfície ocupable per edificació (es subdivideix en espais mínims de 500 m2, però no s’amplia)
Pàgina: 9
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS Un aspecte de màxima importància en la modificació puntual del PGMOS que es planteja és la possible incidència mediambiental que se’n pugui derivar a causa de la inclusió de nous usos compatibles. Aquest aspecte ha de ser valorat adequadament. No s’ha de possibilitar que l’esforç realitzat pel Consistori per a la recuperació de la zona del Riu Ripoll es pugui veure afectat de manera negativa per la citada modificació puntual. S’ha d’evitar que la modificació puntual plantejada pugui contribuir a un nou deteriorament de la zona. Durant anys, la indústria tèxtil ha servit de motor per la zona del Riu Ripoll i per la ciutat de Sabadell en el seu conjunt, si bé també ha pogut ser, en ocasions, focus de males pràctiques de caràcter mediambiental que poden haver contribuït a fer malbé l’entorn del riu. Aquestes males pràctiques, no obstant, s’emparaven en el seu moment en una llarga tendència de falta de consciència mediambiental que actualment s’ha invertit. D’aquesta manera, la consciència ambiental de la societat ha sofert un canvi en les dues últimes dècades. Durant aquests anys els aspectes ambientals de les activitats econòmiques han passat de tenir una importància relativament baixa a tenir un pes específic altament important en la regulació de la concessió de les altrament anomenades llicències d’activitat (actuals autoritzacions, llicències ambientals o comunicacions). Tant és així que en l’actualitat la reglamentació vigent permet una prevenció i un control exhaustius sobre les activitats i la seva possible incidència sobre els diferents vectors ambientals.
4.1. CONTEXT ACTUAL La reglamentació vigent a Catalunya que regeix els condicionants ambientals de les activitats i que classifica les mateixes segons la seva potencial incidència sobre el medi ambient, la seguretat i la salut és la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i els reglaments que la despleguen (llei coneguda com a IIAA). La citada llei classifica les activitats segons la seva incidència ambiental en quatre grups o annexes (Decret 143/2003, de 10 de juny de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegar de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos). A continuació s’aporta la classificació de les activitats ordenades de major a menor incidència ambiental:
Pàgina: 10
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Annex I. Activitats amb incidència ambiental elevada
• Annex II.1. Activitats amb incidència ambiental moderada
• Annex II.2. Activitats amb incidència ambiental moderada
• Annex III. Activitats amb incidència ambiental baixa
S’ha de tenir en compte també la propera implantació i aplicació de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l que deroga la mencionada llei 3/1998. Les principals novetats d’aquesta llei són que:
• Busca una simplificació administrativa procurant crear un règim d’autorització, llicència o comunicació estrictament ambientals (desvinculant-los d’altres aspectes no estrictament ambientals, com per exemple la seguretat contra incendis).
• Busca integrar l’avaluació d’impacte ambiental en el procediment d’atorgament de l’autorització.
En canvi, pel que fa a la classificació de les activitats en els annexes corresponents en funció de la seva incidència ambiental, si bé és cert que s’han produït canvis formals, el fons i les categories finals quasi no s’han vist afectades, mantenint-se en la majoria de casos la mateixa classificació que es tenia fins ara, tal i com es pot comprovar a les taules de l’apartat següent.
4.2. TIPOLOGIA D’USOS Durant anys la tipologia d’us predominant a la zona industrial del Riu Ripoll ha estat la indústria tèxtil. Aquest tipus d’indústria ha estat històricament considerada com a potencialment molt contaminant, sobretot per als rius, degut a que les males pràctiques mediambientals que en ella s’hi podien dur a terme duien amb relativa facilitat a la contaminació de les aigües properes. Els nous usos que es plantegen com a compatibles per a la zona del riu Ripoll no incrementaran a priori la hipotètica incidència ambiental que pugui plantejar la indústria tèxtil ni la percepció de risc ambiental que la gent pot tenir de la mateixa. Amb l’objecte d’assegurar que la incidència ambiental de la zona no es veu alterada per la autorització de nous usos compatibles s’ha de comprovar que
Pàgina: 11
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
les noves activitats plantejades es classifiquin en grups o annexes amb una incidència ambiental igual o menor a les existents. Com a representatius dels usos actuals es poden considerar les activitats tèxtils i de tints. Aquestes activitats es classificarien d’acord amb el decret 143/2003 i d’acord amb la futura aplicació de la llei 20/2009 com:
Activitat Codi (Llei 3/98) Annex Llei 3/98 Annex Llei 20/2009
Tèxtil 6.5. Fabricació de teixits II.2 III
6.1. Instal·lacions per al tractament previ o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la seva capacitat de tractament sigui:
Tints >10 (t/d) I I
≤ 10 y > 4 (t/d) II.1 II
≤ 4 (t/d) II.2 II
En base a la taula anterior es pot considerar que tota aquella activitat que es classifiqui a l’annex II.2 o l’annex III no serà més desfavorable que les ja existents, i per tant, d’acord amb la seva classificació, no han de tenir una incidència ambiental més elevada que las activitats ja existents. A continuació s’enumeren algunes activitats tipus relacionades amb els nous usos previstos:
Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98
Annex Llei 20/2009
8.3. Fabricació de mobles de
>5 (t/d)
II.2 III
Industria artesanal ≤5 (t/d) III III
8.9. Fusteries, ebenisteries i similars de qualsevol superfície si disposen d’instal·lacions de pintura, envernissament o lacat
III III
Recreatiu 12.35. Activitats recreatives excepte les de restauració II.2 III (codi
12.59)
Pàgina: 12
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98
Annex Llei 20/2009
Restauració 12.36. Activitats recreatives de restauració III III (codi 12.59)
Tallers centrals de reparació de vehicles
12.19 a/b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport II.2 ó III II ó III
Magatzem 12.11. Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies (amb una capacitat superior a 1.000 m3 o superfície superior a 2.000 m2)
II.2 Sense especificar
12.49. Establiments comercials amb superfície superior a 2.500 m2 II.2 III
Comerç 12.50. Establiments comercials amb una superfície superior a 400 m2 i inferior a 2500 m2 III III
A la taula presentada es pot comprovar com totes les activitats tipus es classifiquen en els annexes II.2 ó III essent per tant d’una potencial incidència ambiental igual o inferior a les ja existents a la zona.
Pàgina: 13
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT És molt important tenir en compte el canvi de mentalitat que ha sorgit durant les últimes dècades i que ha dut a una forta conscienciació mediambiental. Aquesta consciència ambiental s’ha traduït finalment en l’aparició d’una reglamentació que integra la prevenció i el control de la contaminació amb l’atorgament de les antigues llicències d’activitat (actuals llicències o autoritzacions ambientals). Aquesta reglamentació ha estat transposada a Catalunya mitjançant la ja citada Llei 3/1998 i els reglaments que la despleguen (IIAA en endavant). Gràcies a la IIAA, que tal i com s’ha mencionat integra en una mateixa resolució els aspectes de llicència d’activitat i de controls ambientals (vectors residus, aigua i aire), es controla cada activitat des del moment de la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental, assegurant-se d’aquesta manera que compleixi, entre d’altres, amb tota la reglamentació ambiental vigent. Els punts principals de prevenció i control exhaustius als que es sotmet a les activitats en relació amb els vectors mediambientals i la seva possible incidència sobre els mateixos es resumeix a continuació:
• Presentació d’un projecte inicial que se sotmet a un control previ sobre l’activitat plantejada i el compliment de la reglamentació mediambiental vigent per part d’aquesta.
• Resolució d’una autorització o llicència ambiental on s’estableixen de manera inequívoca els límits de generació per cada activitat en allò referent als 3 vectors ambientals bàsics (abocaments d’aigües residuals, emissió de contaminants i generació de residus).
• Control inicial de l’activitat per mitjà d’una EAC per comprovar que efectivament s’ha implantat l’activitat tal i com es va plantejar en el projecte inicial.
• Controls periòdics de l’activitat per comprovar que es compleixen les condicions autoritzades i que no s’han dut a terme canvis importants.
• Revisió de l’autorització o llicència cada 8 anys.
És per tot això que qualsevol activitat que es desitgi implantar ha de plantejar-se des d’un bon començament la previsió de generació de residus, la previsió de cabals i tipologia d’abocaments o la previsió d’emissions a l’atmosfera. A més ha d’assegurar que les dades plantejades i previstes s’ajustaran als
Pàgina: 14
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
valors legals vigents i que totes les gestions es realitzaran de manera adequada. D’aquesta manera, el mateix tràmit d’obtenció de l’autorització ó la llicència ambiental garanteix de manera intrínseca que qualsevol activitat que s’implanti en una determinada zona compleix amb els estàndards de protecció ambiental existents que permeten garantir la protecció del medi ambient. És per tot això que, fins i tot en el cas de que alguna activitat associada als nous usos plantejats com a compatibles pogués estar categoritzada com a incidència ambiental major que les actuals (és a dir, activitats classificades en els annexes I ó II.1), es considera que la protecció del medi ambient quedaria completament garantida gràcies al procés d’obtenció de l’autorització o llicència ambiental.
4.4. RESTRICCIONS CONCRETES D’acord amb el nivell de restricció que es vulgui adoptar a la zona del Riu Ripoll es pot plantejar fins i tot la no autorització d’algunes activitats que, tot i estar incloses dins dels nous usos que es volen fer compatibles, puguin pertànyer a categories d’incidència ambiental elevada (per exemple annex I i, eventualment, annex II.1). De la mateixa manera, tenint en compte la proximitat de la població i del mateix Riu Ripoll, es pot plantejar la possibilitat d’afegir una restricció a la tipologia d’activitats que es puguin implantar a la zona industrial del Riu Ripoll. En concret es pot restringir la implantació d’activitats que, tot i respondre a alguns dels nous usos plantejats, es trobin afectades per la normativa d’accidents greus (R.D. 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban las medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas i les seves posterior modificacions així com la transposició catalana, decret 174/2001).
Pàgina: 15
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS
Un altre aspecte de la màxima importància que es planteja en la modificació puntual del PGMOS té a veure amb la compartimentació de les parcel·les. Concretament amb la reducció de la superfície mínima de la nau, que passaria dels actuals 1.500 m2 al nou valor proposat de 500 m2. Aquest aspecte, igual que la incidència ambiental, ha de ser valorat adequadament. La possible incidència d’aquest aspecte ha de ser valorat des del punt de vista de la seva hipotètica afectació sobre la seguretat contra incendis de les naus.
5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT La reglamentació vigent a nivell estatal i autonòmic per a temes de seguretat contra incendis depèn de l’ús de l’activitat, distingint clarament entre ús industrial i la resta d’usos. Per a l’ús industrial la reglamentació de referència és:
• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (Conegut com RSCIEI)
Per la resta d’usos la reglamentació vigent és:
• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Concretamente el Documento Básico SI (de Seguridad en caso de Incendio). (Conegut com a CTE).
Per a Catalunya:
• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.
• Llei, 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
Pàgina: 16
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS Qualsevol activitat que es vulgui implantar ha de donar compliment als requisits de seguretat en cas d’incendi que estableixen les reglamentacions vigents (ja sigui el RSCIEI o el CTE). En aquest aspecte les activitats que s’han ubicat i es pretenen ubicar a la zona del Riu Ripoll no són cap excepció. En aquest sentit cal destacar que la disminució de la superfície mínima de la nau no suposa des del punt de vista pràctic cap impediment o problema afegit per tal de poder complir amb tots els requisits de la reglamentació vigent de seguretat en cas d’incendis, ja sigui RSCIEI o CTE.
Pàgina: 17
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES D’acord amb la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes , s’ha de garantir la integració dels valors i criteris ambientals a la preparació, aprovació i seguiment dels plans i programes que puguin tenir efectes significatius al medi ambient. És per això que aquells plans i programes, o en el seu cas les modificacions que d’ells se’n realitzin, que puguin tenir una incidència significativa sobre el medi ambient han de fer una avaluació ambiental que permeti un seguiment en totes les fases del projecte.
6.1. REQUERIMIENT LEGAL A l’apartat c de l’article 5 de l’esmentada llei s’especifica que s’han de sotmetre a avaluació ambiental “les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l’article 7”. Dins d’aquests plans i programes s’inclouen (annex 1 de la citada llei) els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, pel que a priori, d’acord amb el mencionat al paràgraf anterior, la present modificació puntual podria requerir la realització d’una avaluació ambiental. No obstant, l’apartat 1.a. de l’article 7 estableix clarament que s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental: “Les modificacions dels plans i els programes a què fan referència l’article 6 i l’annex 1 que constitueixen modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.”
6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL D’acord a allò mencionat a l’apartat 4 del present informe, i tal i com es remarca a l’apartat de conclusions, els nous usos proposats no modifiquen els nivells d’incidència ambiental que ja puguin existir a la zona a causa de les activitats actuals. És per això que es comprèn que la modificació puntual plantejada no produirà en cap cas diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. Addicionalment s’ha fet una anàlisi exhaustiva dels requeriments que poden determinar, en relació amb la llei de plans i programes, la necessitat de la
Pàgina: 18
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada, arribant-se a la conclusió que no es necessari sotmetre la modificació puntual a avaluació ambiental. D’acord amb tot l’exposat no es considera necessària la realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada del PGMOS en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll.
Pàgina: 19
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
7. RESTRICCIONS Amb objecte de garantir que, des del punt de vista ambiental, la modificació no introdueix efectes significatius sobre el medi ambient, les següents categories d’activitats estaran prohibides en la modificació puntual plantejada:
• Amb caràcter general les activitats afectades pel règim d’Autorització Ambiental. Excepcionalment es podran desenvolupar activitats afectades pel règim d’autorització ambiental sempre que es pugui demostrar que la incidència ambiental de l’activitat en totes les fases de projecte (construcció, explotació i desmantellament) és equivalent o menors a la de les activitats sotmeses als règims de llicència ambiental.
• Activitats afectades per la normativa vigent sobre accidents greus.
Pàgina: 20
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
8. CONCLUSIONS De tot el que s’ha exposat amb anterioritat en aquest informe se’n desprenen les següents conclusions:
• D’acord amb la tipologia de la indústria existent fins al moment a la zona industrial del Riu Ripoll, i tenint en compte la classificació d’activitats que efectua la IIAA a través del Decret 143/2003, es considera que els nous usos que es plantegen com a admissibles a la zona no modificaran els nivells d’incidència ambiental que ja puguin aportar les activitats existents, essent en la majoria de casos d’un nivell d’incidència ambiental igual o inferior.
• En qualsevol cas la reglamentació vigent per a la obtenció de les preceptives autoritzacions o llicències ambientals es considera intrínsecament segura i dota a l’administració de diverses vies d’anàlisi, prevenció i control d’una activitat des del mateix moment de la seva sol·licitud.
• En funció del nivell de restricció que es vulgui aplicar a la zona d’acord amb la incidència ambiental associada a cada activitat es pot plantejar la restricció de determinades activitats en funció de la seva classificació en els annexes del Decret 143/2003 (restringir per exemple la implantació d’autoritzacions ambientals a la zona).
• En concret es planteja en ferm, a causa del seu nivell de risc tant mediambiental com per a persones, la possibilitat de restringir la implantació d’aquelles activitats afectades per la normativa SEVESO (afectades per la normativa d’accidents greus, RD 1254/1999).
• En relació a la Llei 6/2009 s’entén que aquesta modificació puntual no requereix avaluació ambiental ja que no modifica els nivells d’incidència ambiental de les activitats actualment permeses.
Pàgina: 21
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
9. REFERÈNCIES
LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ DIRECTA A LES MODIFICACIONS PROPOSADES
PLANS I PROGRAMES:
• Ley 9/2006 sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente (BOE 102, 29/4/2006)
• Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes (DOGC 5374, 7/5/2009)
EN RELACIÓ A LES ACTIVITATS
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental y posteriors modificacions.
• Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats
EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS
• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (RSCIEI)
• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Documento Básico S.I. (CTE)
• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. (Pendent de derogació per part de la llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis).
• Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. (Deroga el decret 241/1994 a partir del 10-05-2010).
INFORMES TÈCNICS QUE JUSTIFIQUEN LA NECESSITAT DE LES MODIFICACIONS PROPOSADES:
• Ajuntament de Sabadell: Parc Fluvial del Ripoll.
Pàgina: 22
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn del Riu Ripoll a Sabadell. Horwath Accelera Management
• Adequació del parc industrial del riu Ripoll al Sabadell Actual. Anton M. Brunet President Cambra de Comerç, Ramon Alberich President Centre Metal·lúrgic, Josep Casas President Gremi de Fabricants. Març de 2007
• Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis: Informe sobre el context i les perspectives industrials de la conca del riu Ripoll. Novembre de 2009
• Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. Aprovació definitiva. Desembre 1993
ALTRES ESTUDIS QUE DOCUMENTEN ELS ASPECTES AMBIENTALS DE L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL RIU RIPOLL
• PTOP: Estudi per a la recuperació paisatgística del riu Ripoll. Agost 2008
• Montserrat Llonch: Gestión y reutilización del patrimionio histórico industrial desde la iniciativa local: El parque fluvial del Ripoll de Sabadell. Juny de 2007
• Ajuntament de Sabadell: L’ordenació del Ripoll a Sabadell. Història urbana i medi ambient. 1986
• Josep Caixach i Gamisans et. al. Estudi de la conca del Ripoll a al terme municipal de Sabadell.
• Pere Vidal: El projecte del parc fluvial del Ripoll.
• Narcís Prat et. al. Estat ecològic de les aigües del riu Ripoll. Desembre de 2002.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2005.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2006.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2007.
Pàgina: 23
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2008.
• Miquel Sanz: El Ripoll i les seves avingudes. Sabadell, Agost de 1983.
• Amics del Ripoll: Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Abril del 2004.
5. Estudi de mobilitat
INFORME FINAL
Estudi de la influència de la modificació puntual
proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu
Ripoll, sobre la mobilitat de la zona
per a
SERVICIOS COLECTIVOS DE LA INDUSTRIA TEXTIL S.A. (SECOINTEX)
fet per
Dr. Lázaro V. Cremades Oliver Sra. Laia Barón Selles Sr. Sergi Vidal Tasa
Laboratori de Mobilitat Sostenible Dept. de Projectes d’Enginyeria
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) email: [email protected]
Ref.: MOB_RR1002_5 Barcelona, 20 d’Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
1. ANTECEDENTS Al llarg dels anys Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d'empreses i indústries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la indústria tèxtil, sent el parc industrial del riu Ripoll la zona amb un major nombre d'indústries vinculades a aquest sector. Malgrat que el citat parc industrial segueix sent una important zona de concentració d'indústria tèxtil, en els últims anys s'ha produït una tendència decreixent d'aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat al fet que algunes de les activitats que es desenvolupaven en el riu s'hagin traslladat fora del terme de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives. Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, la qual cosa ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades en el riu s'hagi anat reduint fins a la situació actual. Aquest canvi obliga a reflexionar sobre l'actual situació productiva així com sobre el nou enfocament econòmic que s'hauria de donar a aquesta zona. Els canvis plantejats en la modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” proposada es pretenen reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d'instal·lacions i l'ampliació dels usos admissibles amb uns altres de menor incidència ambiental i major projecció econòmica que els actualment compatibles. D'acord amb estudis realitzats per la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic i el Gremi de Fabricants de Sabadell, l'adequació necessària de la zona industrial del riu Ripoll hauria de realitzar-se sobre la base de dos aspectes:
1. La modificació dels usos compatibles 2. La compartimentació permesa de les parcel·les
4 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
1.1. Usos compatibles D'acord amb aquests estudis es proposa incloure com a nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) amb l'àmbit del riu Ripoll, els següents:
- Indústria artesanal - Recreatiu
- Estació de servei
- Restauració (lligada al oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les
activitats econòmiques de l’entorn)
- Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa
empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.
- Comerç (limitat al comerç a l’engròs)
- Oficines
1.2. Compartimentació de parcel·les D'altra banda, s'ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions de les parcel·les establertes per l'actual PGMOS. Aquesta modificació estaria lligada a les condicions d'utilització necessàries per als usos que es proposen com a compatibles en l'apartat anterior. Es proposa d'aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus, és a dir la seva compartimentació als efectes de les diferents activitats econòmiques, de 1500 a 500 m2.
5 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
2. OBJECTIU L’objecte d’aquest estudi es analitzar la influència que tindria una modificació del pla general d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll, pel que fa a la reducció de compartimentacions de les parcel·les industrials i al tipus d'activitat, sobre la mobilitat de la zona. El estudi consisteix en estudiar la influència sobre la mobilitat de l’àrea al voltant del riu Ripoll en el terme municipal de Sabadell de:
a) una reducció de 1500 m2 fins a 500 m2 en les compartimentacions als efectes de les activitats econòmiques de les parcel·les industrials existents, i
b) uns canvis de tipus d'activitat, respecte a la situació actual. Les noves
activitats a considerar son les descrites en el apartat 1.1. En aquest informe es mostra la informació disponible per fer l'estudi, les hipòtesis de partida i la metodologia que s’ha seguit, segons les fases en què es ha realitzat l'estudi. Els resultats de la situació real actual (cas base o Cas 0), s’utilitzen com a referència per als nous casos hipotètics simulats:
1) el cas d’una transformació de la situació actual amb una ocupació plena de les parcel·les actualment buides (susceptibles d'admetre usos industrials), i totes les naus compartimentades amb un mínim de 500 m2, i mantenint les mateixes la resta de paràmetres urbanístics i infraestructures de vials actuals (Cas 1), i
2) el mateix cas anterior, però amb les noves infraestructures de vials previstes
(Cas 2). Per a cada cas, s'estudien diferents supòsits pel que fa al tipus d'ocupació de les naus.
6 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
3. INFORMACIÓ DISPONIBLE
3.1. Informació topogràfica - Plànol a escala 1:400.000 en format AutoCad de l’entorn de Sabadell i els
municipis veïns. - Plànol a escala 1:25.000 en format AutoCad de les infraestructures viàries de
l’entorn de Sabadell. - Plànols de les infraestructures viàries en fase de projecte a l’entorn de
Sabadell. - Plànols en format AutoCad del Parc Industrial del Riu Ripoll segons allò que
s’estableix en la Modificació Puntual al Pla General a l’entorn del Riu Ripoll (MPG-5).
- Plànols en format AutoCad de detall de les diferents zones industrials del Parc
Industrial del Ripoll i les infraestructures viàries que hi donen accés.
3.2. Informació de mobilitat
- El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2009-2014 aprovat inicialment pel Ple municipal el passat 3 de novembre de 2009 com a referent. El PMU estableix la següent distribució modal objectiu per l’any 2014:
Total Interns ConnexióNo motoritzat Mín. 44 % Min. 67 % Mantenir 3%Transport públic Mín. 17 % Mín. 10 % Mín. 29%Transport privat Màx 39 % Max. 23 % Màx. 68%TOTAL 100% 100% 100%
- El PMU entre les seves actuacions conté la de promoure els plans de mobilitat
a polígons d'activitat amb problemàtica de mobilitat, en concret l’elaboració de plans de mobilitat d’acord amb l’Acord Estratègic del Parc industrial del riu Ripoll.
- Dades estadístiques sobre mobilitat interna: població treballadora que viu i
treballa a Sabadell.
- Dades estadístiques sobre mobilitat externa: població treballadora que viu fora de Sabadell (es coneix la seva procedència) i que ve a treballar a Sabadell. Es disposa també de la forma de transport (individual, col·lectiu, a peu,...).
- Ràtios de mobilitat de treballadors generada per activitat econòmica (nº de
treballadors/hectàrea, nº de viatges/dia*hectàrea). Veure Annex 1.1.
- Ràtios de mobilitat de mercaderies generada per activitat econòmica (nº de palets generats per operació de càrrega i descàrrega de mercaderia i relació entre superfície del magatzem i nº de palets descarregats/dia). Es disposa de dades provinents del CIM Vallès i de un estudi sobre centres logístics a Sevilla (veure Annex 2).
7 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
- Inventari d'activitats existents a la zona d'estudi i volum de producció diària.
Relació entre superfície de les indústries i nombre de treballadors.
- Nombre mínim de viatges generats/dia en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada (Annex 1.2).
- Dades generals sobre capacitat màxima dels vials (vehicles/hora) (Annex 0).
8 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
4. HIPÒTESIS PRELIMINARS - La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de Sabadell accedeix
en transport privat i es distribueix uniformement per les diferents vies d'accés a la zona d'estudi.
- La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de fora de Sabadell
accedeix en transport privat, i amb una distribució similar al del conjunt general de població treballadora que arriba a Sabadell.
- Tots el treballadors van i tornen del treball en el seu vehicle de forma
individual i fan 2 viatges diaris (anada i tornada).
- Cadascun dels camions de les empreses de l’àrea d’estudi també fa 2 viatges diaris.
- La mobilitat de treballadors i de mercaderies generada per les activitats de la
zona d'estudi pot estimar-se mitjançant les ràtios disponibles.
- Per als casos nous se suposa que l’activitat de les parcel·les actualment ocupades es manté constant.
- La mobilitat de treballadors i de mercaderies considerada es únicament la generada per les activitats de la zona d’estudi.
9 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
5. METODOLOGIA La metodologia d’aquest estudi es ha desenvolupat en dues fases, que es descriuen a continuació.
5.1. Descripció general de l’àmbit de l’estudi. Situació actual o cas base (Cas 0)
1) Dividir l’àrea d’estudi per zones en funció de la localització de les parcel·les i les rutes d’accés.
2) Dividir les vials per les rutes d’accés a les zones en trams i identificar-los.
3) Assignar a cada activitat el nº de treballadors que li correspongui en funció de les ràtios disponibles. Estimar el nombre de viatges/dia d’aquests treballadors.
4) Calcular el nombre de treballadors procedents de Sabadell i els procedents de
fora de Sabadell, usant la proporció entre uns i uns altres a nivell del conjunt estadístic.
5) Assignar a cada activitat el nombre de camions de mercaderies, en funció de
la proporció entre aquests i els treballadors, estimant d’aquesta manera el nº de camions de mercaderies/dia.
6) Distribuir els viatges dels treballadors entre les rutes d'accés a la zona
d'estudi, en funció de la procedència dels treballadors, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignats:
- Els procedents de Sabadell es distribuiran uniformement per les rutes
d'accés des de Sabadell a la zona d'estudi. - Els procedents de fora de Sabadell es distribuiran segons la ruta
d'accés òptim a la zona d'estudi, en funció de la seva procedència.
7) Distribuir els viatges de les mercaderies de forma uniforme entre les rutes d'accés/sortida de la zona d'estudi, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignades aquestes mercaderies.
8) Sobre el plànol de la zona d'estudi, acolorir els vials sobre la base de la
magnitud del núm. de viatges/dia que circulen per ells, distingint la mobilitat de treballadors i la mobilitat de mercaderies.
10 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
5.2. Situació futura després de la reducció de la grandària de la compartimentació a 500 m2. Nous casos
9) Crear diferents escenaris de distribució de noves activitats a la zona d'estudi amb una grandària de 500 m2, sense modificar les activitats actualment existents.
10) Repetir els passos 3) a 8) de la fase anterior per a cadascun dels escenaris.
11) Per a cada escenari, calcular la mobilitat del escenari corresponent i les diferències en mobilitat entre aquest escenari i el cas base.
12) Analitzar la compatibilitat d’altres usos no industrials en les parcel·les buides de la zona d’estudi, tenint en compte la mobilitat generada. Per calcular la seva mobilitat, es analitzarà el cas de l’ús d’equipaments que, segons el Decret 344/2006, genera una mobilitat d’uns 20 viatges/dia/100 m2 de sostre (Annex 1.2), és a dir, unes quatre vegades més que en la indústria. Per saber si es produiran congestions de tràfic, s'usaran els valors de capacitat per carril establerts en els manuals d’ús comú (Annex 0).
Pel que fa al pas 9), s’han estudiat dues casos amb tres escenaris possibles cadascun: 5.2.1. Ocupació plena de les parcel·les amb vials actuals (Cas 1) Se suposa que totes les parcel·les s'ocuparan amb activitats diverses amb una grandària de com a mínim 500 m2, tot mantenint els mateixos vials i rutes d'accés que en el Cas 0. Es consideren tres escenaris possibles:
Cas 1.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 1.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 1.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.
5.2.2. Ocupació plena de les parcel·les amb vials futurs (Cas 2) És un cas similar al Cas 1, però utilitzant els vials futurs i noves rutes d'accés a les parcel·les. Així mateix, es consideren tres escenaris possibles:
Cas 2.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 2.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 2.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.
11 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
6. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI
6.1. Zones i activitats L’ ubicació dels polígons industrials del Parc Industrial del Ripoll és molt irregular. Les empreses estan distribuïdes al llarg del riu Ripoll. Conseqüentment al no tenir les empreses concentrades en una mateixa regió les vies d’accés a aquestes són diferents, per aquest motiu s’ha cregut convenient dividir l’àrea d’estudi en 5 zones. A cada zona s’ha assignat les parcel·les (UA i PE) existents 1 (veure Taula 6.1) i Figs. 6.1 i 6.2). Taula 6.1. Resum de les diferents zones
Zona Parcel·la (Unitat d’Actuació o Pla Especial)
Zona 1 UA-R1, UA-R2a, UA-R2b
Zona 2 UA-R3, UA-R5, UA-R6, UA-R7
Zona 3 UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19, UA-R20, UA-R22
Zona 4 UA-R14, UA-15, UA-R16, UA-R17, UA-R23b, PE-R2(R23a)
Zona 5 UA-R26
La Zona 1 està dividida per la carretera de Prats de Lluçanès i pel riu. Per accedir a la UA-R1 només es disposa d’un camí de terra sense asfaltar. Actualment no hi ha activitat econòmica. La via d’accés a UA-R2a i UA-R2b és la carretera de Prats de Lluçanès, és una zona apartada del casc urbà i l’accés s’ha de realitzar mitjançant un vehicle ja que no es disposa d’un camí o carril adaptat per una bici o per anar a peu. La Zona 2 disposa d’un millor accés que l’anterior, a partir de la carretera de Prats de Lluçanès. Els polígons estan més concentrats i són més propers al casc urbà. L’UA-R7, és l’únic d’aquesta zona que es troba a l’altre costat del riu, però està situat al costat del barri de Can Puiggener. La Zona 3 té una distribució molt heterogènia. UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i UA-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats. La Zona 4 està formada per UA-R23b i PE-R2(R23a). Aquestes parcel·les estan situades al barranc del riu igual que les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17. Aquestes últimes són molt pròximes al barri Torre-Romeu i separades de les primeres pel riu. Es pot accedir a totes elles per carretera, però per creuar el riu només es disposa d’un pont com unió, habilitat per a vehicles i vianants.
12 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
1 UA: Unitat d’actuació. Són les diverses parcel·les que entraren dins de la Modificació del Pla General quan es va crear el Parc Industrial del Riu Ripoll (MPG-5). PE: Plans Especials. Afecten a les parcel·les que per motius concrets no entraren en el MPG-5, però s’ admet l’ús industrial.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 6.2. Empreses actualment existents a la zona d’estudi
1. ANDAMIS DEL VALLÈS SL Metal·lúrgia i construcció 2. FOAMILAND SL Fabricació i comercialització
d’embalatges 3. EREDIS CATALUNYA SA Tall industrial. Metal·lúrgia
4. MATRICERIA SALLÉS SL Matriceria i maquinària per alumini 5. NORD
MOTORREDUCTORS SA Fabricació de reductors Z
ON
A1
UA-R1
6. DISME SL Fabricació i comercialització de material publicitari per a interiorisme i venda
1. PACERCA SL Lloguer de bens immobiliaris 2. FABRICADOS DE LANA SL Sortit de roba i reparació de teixits 3. FIBOSA SA Filats 4. SA IDATEX Teixits i fabricats
UA-R5
5. LVT LOGÍSTICA Logística i distribució 6. TIVANTI SL Manufactures de tendals 7. MAFITEX SA Comercialització i tall de fibres tèxtils.
Aprestos i acabats de tintura
UA-R6
8. SA BROS Tintoreria industrial de llanes i altres matèries tèxtils
ZO
NA 2
UA-R7 9. APRESTOS DE LANERIA SA
Tints i acabats tèxtils
UA-R8 1. LLEGIES PUIG (LEP SL) Fabricació de lleixiu diluït
ZO
NA 3
UA-R19 2. VELTA SAU I ACABADOS TINTORETTO SA
Tints i acabats tèxtils
1. Servei SA Lloguer i reparació de vehicles industrials
UA-R23b
2. Privi Dos SL Lloguer d’immobles 3. GABARRÓ HERMANOS SA Comercialització de fustes i productes
derivats 4. MADERAS DACHS SA Comercialització i transformació de
fustes 5. KOTO ARRAONSE DE
SERVEIS SL Serveis administratius i comptables i consultoria
PR-R2(R23)
6. IMMOBLES GABARRÓ SA Lloguer d’immobles 7. NEW TEXTIL SA Importació i exportació de filats.
Magatzem i distribució 8. QUALITEX SA Tints i acabats tèxtils
UA-R14
9. PORTOTRANS SL Transport de mercaderies per carretera
ZO
NA 4
UA-R17 10. PALINOX INGENIERIA Y PROYECTOS SL
Desenvolupament , disseny i implementació de projectes de fabricació per a la indústria alimentaria i comerç de maquinaria
La Zona 5, UA-R26, es troba al sud del Parc industrial del Riu Ripoll i just al límit municipal. Es tracta de la part del Molí d’en Galí pertanyent a Sabadell. Actualment està desocupada. Aquestes cinc zones descrites limiten l’àrea d’estudi. A la Taula 6.2 apareix el llistat de les empreses actualment actives, inactives o les naus buides del Parc Industrial del Ripoll a les 4 primeres zones, mitjançant les dades facilitades per l’Ajuntament de Sabadell.
13 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 6.1. Entorn geogràfic de l’àrea d’estudi
14 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 6.2. Zones de l’àrea d’estudi
15 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
6.2. Vials Tots els vials principals per al trànsit de persones i mercaderies s’han dividit per trams, com es pot veure a les Figs. 6.3 i 6.4, respectivament. Els trams dels vials existents han estat nomenats emprant la següent nomenclatura: “Xn”, on “X” és una lletra que representa el nom del vial (A, B, C...) i “n” és el número del tram (1, 2, 3...). Si la si la lletra és majúscula, es tracta d'un vial en direcció nord-sud, si és minúscula, és un vial amb direcció est-oest. En el cas dels trams de transports de mercaderies, s’utilitzen les lletres “N”, “S”, “E” i “O”, per indicar la procedència de les mercaderies, i la lletra “I”, per indicar un vial intern d’una zona concreta. 6.2.1 Vials actuals A l’hora de decidir les rutes per arribar a cada zona d’estudi des dels diferents orígens, s’ha optat per aquelles vies que s’utilitzen normalment en l’actualitat, intentant sempre evitar el centre de la ciutat i fent el recorregut més curt o més ràpid. Pel que fa al transport de mercaderies, s’ha optat per rutes que voregessin en la mesura del possible el casc urbà, excepte en aquells casos en que el destí de les mercaderies són les tendes o tallers del propi municipi. A grans trets es poden descriure les següents vies principals: RUTA A Creua la ciutat de Sud a Nord, transcorrent per les Rambles d’Ibèria, de Ponent i les Avingudes de Francesc Macià, Josep Tarradellas i de l’Alcalde Moix. Connecta la C-58 amb la Plaça d’Espanya i el Riu Ripoll. RUTA B Coincideix amb la Carretera de Terrassa, creua Sabadell per unir la AP-7 amb Terrassa. RUTA C Coincideix amb la Gran Via de la Generalitat i encercla la ciutat per l’Est. És un punt de trànsit conflictiu i d’obligat recorregut per arribar fins a la vora del Riu. A efectes d’aquest estudi, s’ha ampliat aquesta ruta pel Sud, fins a arribar a l’Aeroport i a Barberà del Vallès. RUTA D Coincideix amb la carretera de Castellar del Vallès, que arriba a la zona del Riu Ripoll des del Nord-Oest. Es la principal via de comunicació de Sabadell amb els municipis situats al Nord. RUTA E Principalment utilitzada per al transport de mercaderies, coincideix amb la carretera de Santa Perpètua. Principal via d’entrada des de l’Est. També s’ha inclòs en aquesta ruta les vies que connecten la carretera de Santa Perpetua amb la Carretera de Parets. RUTA N
16 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Carretera que connecta Parets del Vallès amb Sabadell. Arriba des del Nord i creua un pont per arribar a Sabadell. Es compta també amb les denominades rutes a, b, c i d que són carrers del centre del municipi que connecten transversalment entre si, les rutes anteriors. Ruta a: Ronda Zemanhof / Carrer Vilarrubias Ruta b: Carrer de les Tres Creus (Centre del Municipi) Ruta c: Carrer de Joaquim Blume Ruta d: Carrer de Ramon Llull / Carrer de Calders / Accés al Molí Galí Pel que fa a les vies ràpides, principalment es compta amb la AP-7 i la C-58 que transcorren al Sud de Sabadell i la comuniquen amb Terrassa a l’Oest i amb el Barcelonès al Sud-est 6.2.2 Vials futurs A curt i mitjà termini, estan projectats o en procés d’execució diversos trams i infraestructures que afectaran la mobilitat a l’entorn de la zona estudiada. Aquestes infraestructures seran de vital importància en el moment d’estudiar la situació futura de la zona industrial del Ripoll. Alguns d’aquests trams encara es troben en estat de projecte o estudi i per tant no tenen un recorregut definitiu. A efectes d’aquest estudi s’ha adoptat pel traçat que s’ha considerat més probable a partir de la informació disponible a l’actualitat. Els principals vials i trams són els següents: Ronda Oest Aquesta via transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-Nord i representa una via d’accés al Nord de Sabadell, sense haver de creuar la ciutat pel mig. Actualment el seu primer tram està ja construït i el segon tram està aprovat i pendent d’execució. La principal aportació d’aquest vial és la connexió de l’Avinguda d’Estrasburg amb la C-58. Ronda Nord Aquesta via, coneguda com a 4rt cinturó, ha de transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-oest a Nord-est. És una infraestructura d’àmbit autonòmic que enllaça les principals ciutats del pre-litoral català. Actualment està en procés d’estudi i el seu traçat es objecte de controvèrsia i no està del tot definit. La principal aportació d’aquest vial al àmbit d’estudi és la connexió entre Terrassa, La C-58 i la Carretera de Castellar B-124. Ronda Est Aquesta via, ha de transcorre al Nord-est de Sabadell, amb direcció Sud-est cap a Nord-est. El seu traçat, en projecte d’estudi, transcorre paral·lel al Riu Ripoll, uns centenars de metres per sobre de la seva riba Nord. El traçat del seu primer tram s’ha decidit entre la Carretera de Santa Perpètua i la Carretera de Parets. Pel sud, s’allarga fins a connectar amb la C-58 a l’alçada de Barberà.
17 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
El seu segon tram, entre la Carretera de Parets i la Ronda Nord, no està del tot definit, ni se’n coneixen els plans d’execució, i per tant s’ha optat per no contemplar-lo al estudi. Ponts Nous Estan projectats dos ponts sobre el Riu Ripoll dins les zones del present estudi i que tenen com a finalitat eliminar alguns vials amb revolts molt tancats que dificulten la circulació de camions. El traçat adoptat en aquest estudi, per a cadascuna de les vies descrites es pot observar a la Fig. 6.5. 6.3. Oferta de transport públic Tal i com està recollit al PMU al seu document d’Anàlisi i diagnosi de la mobilitat, cal distingir dos tipus de transports col·lectius:
- el transport col·lectiu que utilitza l’espai vial, és a dir, el servei d’autobusos urbans que, en el cas de Sabadell, està explotat per la TUS (Transports Públics de Sabadell); i el servei d’autobusos interurbans, operat per diverses empreses (Grup Sarbus, Empresa Sagalés, Transports Públics i Ramon Planas), així com el servei de taxis.
- el transport col·lectiu que utilitza la vies fèrries, explotat, d’una banda, per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i, de l’altra, per Renfe.
El transport urbà l'ofereix bàsicament l'empresa TUS, ja que la xarxa ferroviària interna al municipi no s'utilitza pràcticament per a realitzar desplaçaments interns, atesa la distància entre estacions i la freqüència dels serveis.
18 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Xarxa d'autobusos urbans de Sabadell :
Anàlisi de la xarxa d’autobusos interurbans : Existeixen 15 línies interurbanes que enllacen Sabadell amb la resta de la regió metropolitana, repartides entre tres operadors: el grup Sarbus, el grup Sagalés i Transports Públics S.L. vinculada a l’empresa Transports Urbans de Sabadell (TUS). Quant al nombre d’expedicions, destaquen les línies d’enllaç amb els municipis més propers que no estan servits per les línies ferroviàries: Castellar del Vallès (64+63), Ripollet (50+49), Badia del Vallès (49+45). D’altra banda existeixen destinacions
19 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
amb escasses expedicions com ara la Universitat Autònoma de Barcelona (2+2), Matadepera (3+3) o Badalona (4+4). Pel que fa a la demanda, destaquen les mateixes línies: Ripollet amb 936.270 viatgers, Castellar del Vallès amb 795.339, Barcelona amb 685.218 viatgers i Badia del Vallès amb 667.887 viatgers. Amb l’anàlisi de la relació entre el nombre d’expedicions i el nombre de viatgers, s’observa com les línies amb més expedicions i més viatgers també són les amb el nombre més alt de viatgers per expedició: Sabadell-Barcelona amb 34 viatgers/expedició, Sabadell-Ripollet amb 32 viatgers/expedició, Sabadell-Badia amb 21,1 viatgers/expedició i Sabadell-Castellar amb 20,6 viatgers/expedició. De la mateixa manera, les línies amb menys oferta i menys demanda, també són les que tenen el més baix nombre de viatgers/expedició, es tracta de les línies Sabadell-Matadepera amb 6,1 viatgers/expedició i Sabadell-UAB amb 6,2 viatgers/expedició. Anàlisi de les xarxes de transport col·lectiu ferroviàries : El municipi de Sabadell compta amb cinc estacions: dues d'FGC i tres de Rodalies Renfe. Totes els circulacions s'aturen a les dites estacions.. Així mateix, resaltar la construcció de noves estacions de FGC al municipi, passant a 5, a saber: Ca n'Oriac-Nord, Plaça d'Espanya , Creu Alta- Eix Macià, Plaça Major-Centre I Gràcia-Can Feu. 6.4. Xarxa de bicicleta La xarxa futura proposta de bicicletes incorporada al PMU:
20 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
21 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 6.3. Vials utilitzats pels vehicles particulars actualment
22 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 6.4. Vials utilitzats pel transport de mercaderies actualment
23 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 6.5. Traçat dels vials futurs a efectes d’aquest estudi
24 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
7. SITUACIÓ ACTUAL (CAS 0)
7.1. Mobilitat de persones (Cas 0) Es considera com a poblacions principals de les quals procedeixen els treballadors de l’àrea d’estudi, per ordre d’importància, les següents:
- Sabadell - Barcelona - Terrassa - Barberà del Vallès - Castellar del Vallès - Sant Quirze del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès - Sant Cugat del Vallès - Rubí - Badalona - Resta de Catalunya
La població provinent de la resta de Catalunya es reparteix en parts iguals entre les altres poblacions esmentades.
El nombre de desplaçaments diaris d’aquests treballadors i el seu percentatge per a cada població de procedència apareix a la Taula 7.1.
Taula 7.1. Desplaçaments diaris dels treballadors
Procedència Desplaçaments
diaris Percentatge de viatges diaris
(%)
Sabadell 24086 57,7 Barcelona 2781 6,66 Terrassa 3259 7,80 Barberà del Vallès 2186 5,24 Castellar del Vallès 2222 5,32 Sant Quirze del Vallès 1784 4,27 Cerdanyola del Vallès 1374 3,29 Badia del Vallès 1164 2,79 Sant Cugat del Vallès 947 2,27 Rubí 974 2,33 Badalona 974 2,33 Per determinar la previsió de trànsit, s’aplica el supòsit que el 100% dels desplaçaments diaris es realitzen en vehicle privat, i el seu nombre s’estima a partir de la ràtio per a indústria convencional obtinguts a partir de la situació actual.
L’estimació modal dels desplaçaments :
25 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
% viatges diaris privat 88 36.741transport públic 7 2.923no motoritzat 5 2.088 41.751
Suposant que totes les indústries de l’àrea són indústries convencionals s’ha aplicat la següent ràtio per obtenir una quantitat aproximada dels treballadors de cada una d’elles (veure Annex 1):
Ràtio utilitzat = 75 m2/treballador ≈ 133 treballadors/ha A partir de les dades facilitades per la Cambra de Comerç es pot estimar que el nombre de treballadors que accedeixen a l’àrea d’estudi amb el seu vehicle particular es 2540.
Estimant que el nombre de treballadors és proporcional als m2 de la superfície de la indústria, i assumint que cada treballador va a la zona d'estudi i torna a la seva llar amb el seu vehicle particular, el nombre resultant de viatges/dia a l’àrea d’estudi es redueix als valors mostrats a la Taula 7.2 i a la Fig. 7.1.
Taula 7.2. Estimació del nombre de vehicles/dia per zones Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Sabadell 526 1088 294 1024 Barcelona 61 126 34 118 Terrassa 71 147 40 138 Barberà del Vallès 48 99 27 93 Castellar del Vallès 48 100 27 94 Sant Quirze del Vallès 39 81 22 76 Cerdanyola del Vallès 30 62 17 58 Badia del Vallès 25 53 14 49 Sant Cugat del Vallès 21 43 11 40 Rubí 21 44 12 41 Badalona 21 44 12 41 Total 911 1887 510 1772
26 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 7.1. Mobilitat de persones actualment (Cas 0)
27 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
En la Taula 7.3 es mostra la distribució dels vehicles per trams, tenint en compte la procedència dels treballadors i el seu repartiment en funció de la zona de destinació a la qual pertanyen. Les rutes escollides per a l'accés dels treballadors a les seves empreses, definides en aquest estudi, es poden trobar a l’Annex 4. Taula 7.3. Resum del trànsit diari de vehicles particulars per trams (Cas 0)
Trams Mobilitat de treballadors
(vehicles/dia) A1 811 A2 811 A3 885 A4 885 A5 804 A6 336 B1 1960 B2 342 B3 342 B4 75 B5 0 B6 0 B7 0 C1 1960 C2 2342 C3 994 C4 945 C5 514 C6 438 C7 256 C8 141 C9 0 D1 269 D2 1084 D3 2771 E1 0 E2 0 E3 0 E5 0 a1 510 a2 74 a3 74 b1 2932* b2 2932* b3 1772 c1 255 d1 0 d2 0 d3 0
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
28 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Per al càlcul de rutes, s’ha considerat que els treballadors de Sabadell partien del centre de la ciutat. Per aquest motiu els trams b1 i b2, remarcats amb negreta, generen una mobilitat molt elevada. Com que segurament la procedència d’aquests estarà distribuïda pel centre de la ciutat, els itineraris dels desplaçaments no tenen forçosament que ser els trams b1 i b2; per tant, s’han repartit aquests treballadors per 12 carrers diferents que desemboquen a la Gran Via on, un cop en aquesta, puguin desplaçar-se cap a la seva zona de destí. Això s’ha repetit en els casos de treballadors utilitzant les vies actuals.
7.2. Mobilitat de mercaderies (Cas 0) L’estimació de la mobilitat de mercaderies es basa en les dades del CIM Vallès.
Segons les dades del CIM Vallès, se suposa que per cada 100 m2 hi haurà 3,1 vehicles/dia, dels quals el 37,8% seran camions. Per tant es considera una ràtio de 1,17 camions/100 m2 d’activitat industrial.
En aquest cas, per determinar l’origen dels camions de transport de mercaderies, es considera que tots procedeixen en mateixa proporció de les diferents àrees geogràfiques de Catalunya.
Les rutes que s’utilitzen per arribar des dels orígens fins a cadascuna de les zones, no tenen perquè coincidir amb les dels vehicles privats dels treballadors i es troben recollides en el Annex 4.
En aquest apartat s’estudiarà el transit de camions independentment del de vehicles i s’obtindrà el nombre de camions que circularan per cadascuna de les diferents vies.
Les industries contemplades són les que es troben actualment actives i les infraestructures són les actuals.
Taula 7.4. Mobilitat diària de vehicles privats i camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)
Parcel.la Superfície
(m2) Vehicles
privats/dia Camions/dia
UA-R1A 38924 911 456
UA-R5 25951 608 304
UA-R6 30150 706 353
UA-R7 24424 572 286
UA-R8 4711 110 55
UA-R14 11267 264 132
UA-R17 23913 560 280
UA-R19 17056 399 200
UA-R23b 14073 329 165
PE-R2 26545 621 311
Total 5080 2542 Els resultats apareixen a les Taules 7.4 a 7.6 i a la Fig. 7.2. El nombre de viatges/dia es igual al nombre de vehicles privats (o camions) multiplicat per dos per tenir compte del viatge d’anada i tornada a casa.
29 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 7.5. Distribució per zones de la mobilitat diària de camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)
camions/dia
Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4
Nord-Oest 65 135 36 127
Nord-est 65 135 36 127
Est 65 135 36 127
Sud-est 65 135 36 127
Sud 65 135 36 127
Oest 65 135 36 127
Sabadell 65 135 36 127
Total 456 943 255 888 Taula 7.6. Resum del trànsit diari de mercaderies per trams (Cas 0)
Trams
Mobilitat de mercaderies
(camions/dia) A1 400 A2 400 A3 600 A4 600 A5 363 A6 363 B1 963 B2 0 B3 0 B4 0 B5 0 B6 0 B7 0 C1 963 C2 654 C3 527 C4 127 C5 127 C6 0 C7 0 C8 0 D1 363 D2 689 D3 1363 E1 363 E2 163 E3 290 E4 163
30 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
E5 200 I4 200 N1 363 S1 563 S2 563 S3 127 a1 382 a2 436 a3 236 b1 127 b2 127 b3 507 c1 127 d1 0 d2 0 d3 0
31 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 7.2. Mobilitat de mercaderies actualment (Cas 0)
32 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
8. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB LES VIALS ACTUALS (CAS 1) En aquesta segona fase de l’estudi, es procedirà a simular les possibles opcions el Parc Industrial del Ripoll. Es prendran com a referència el nombre total de treballadors facilitat per la Cambra de Comerç de Sabadell (dades de 2008): 2540 treballadors. En aquest primer supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran indústries, en les parcel·les compartimentades en activitats a partir de 500 m2, mantenint les vies d’accés actuals.
Es considerarà que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 1.P.a: Indústries amb una superfície de 500 m2.
• Cas 1.P.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2
• Cas 1.P.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2
A l’hora d’estudiar aquests escenaris ens trobem amb l’inconvenient que, segons el
Decret 344/2006, no hauria d'haver‐hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la
compartimentació de les parcel·les en diferents activitats econòmiques, ja que no se’n fa distinció segons la seva superfície. P.e.:
Ràtio = n viatges/dia/100 m2 (Decret 344/2006) 3 activitats de 500 m2 = 1 activitat de 1500 m2 = 15·n viatges/dia
Taula 8.1. Distribució de la mobilitat diària (vehicles/dia) dels treballadors per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)
Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c UA-R1A 38924 911 911 911 UA-R2a 12074 327 268 197 UA-R2b 18166 492 404 297 UA-R3 23164 628 515 378 UA-R5 25951 607 607 607 UA-R6 30150 706 706 706 UA-R7 24424 572 572 572 UA-R8 4711 110 110 110 UA-R10 19552 530 434 319 UA-R11 12944 351 288 211 UA-R14 11267 264 264 264 UA-R15 26758 725 595 437 UA-R16 7158 194 159 117 UA-R17 23913 560 560 560 UA-R19 17056 399 399 399 UA-R20 9330 253 207 152 UA-R22 3056 84 69 53
33 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
UA-R23b 14073 329 329 329 UA-R26 15629 424 347 255 PE-R2 26545 621 621 621
Total de vehicles/dia 9087 8365 7495
Per poder realitzar aquestes hipòtesis s’utilitzen els percentatges extrets de les dades actuals del nombre de desplaçaments de treballadors a les indústries a la zona de Sabadell, facilitades pel Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Els ràtios utilitzats es troben a la taula resum de l’Annex 3. Els resultats del nombre de desplaçaments corresponents a aquests tres supòsits es mostren a la Taula 8.1
Per la relació entre el número de vehicles dels treballadors i el número de camions de mercaderies, s’ha utilitzat l’ informació facilitada pel CIM Vallès (també aplicada en el Cas 0 per les mercaderies), segons la qual el 37.8% dels desplaçaments diaris son de mercaderies i el 62.2% dels treballadors. Per calcular-ho, s’han obtingut els treballadors per cada parcel·la, i mitjançant aquests valors s’obtenen les viatges diaris de mercaderies en el Cas 1. Aquests resultats es mostren a la Taula 8.2.
Igual que en el cas dels treballadors, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 1.M.a: Indústries amb una superfície de 500 m2.
• Cas 1.M.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2
• Cas 1.M.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2
Taula 8.2. Distribució de la mobilitat diària de mercaderies (camions/dia) per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)
Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
UA-R1A 38924 456 456 456 UA-R2a 12074 199 163 120 UA-R2b 18166 299 245 180 UA-R3 23164 382 313 230 UA-R5 25951 304 304 304 UA-R6 30150 353 353 353 UA-R7 24424 286 286 286 UA-R8 4711 55 55 55 UA-R10 19552 322 264 194 UA-R11 12944 213 175 128 UA-R14 11267 132 132 132 UA-R15 26758 441 361 266 UA-R16 7158 118 97 71 UA-R17 23913 280 280 280
34 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
UA-R19 17056 200 200 200 UA-R20 9330 154 126 93 UA-R22 3056 50 41 30 UA-R23b 14073 165 165 165 UA-R26 15629 257 211 155 PE-R2 26545 311 311 311
Total de camions/dia 4977 4538 4009
La diferència en mobilitat per trams entre el Cas 1 i el Cas 0 es mostra a la Taula 8.3, ressenyant en vermell els augments de la mobilitat i en verd les disminucions.
Taula 8.3. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 1) respecte el cas inicial (Cas 0) en els trams actuals
Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0
Trams Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
A1 378 305 221 250 204 152 A2 378 305 221 250 204 152 A3 553 448 326 541 442 327 A4 614 498 363 541 442 327 A5 483 391 284 348 284 210 A6 264 216 159 348 284 210 B1 1088 890 656 723 590 438 B2 403 329 243 0 0 0 B3 24 8 -10 0 0 0 B4 133 108 80 0 0 0 B5 267 218 161 0 0 0 B6 244 200 147 0 0 0 B7 61 50 37 0 0 0 C1 1088 890 656 723 590 438 C2 1998 1636 1205 447 364 270 C3 754 617 456 404 329 244 C4 705 577 426 80 65 48 C5 401 329 242 80 65 48 C6 374 307 226 0 0 0 C7 240 196 145 0 0 0 C8 112 93 68 0 0 0 D1 215 175 130 348 284 210 D2 884 720 526 702 573 424 D3 1466 1195 877 973 794 590 E1 0 0 0 348 284 210 E2 0 0 0 223 182 134 E3 0 0 0 303 247 182 E4 0 0 0 223 182 134 E5 0 0 0 199 162 120 I4 0 0 0 125 102 76 N1 0 0 0 348 284 210 S1 0 0 0 473 386 286 S2 0 0 0 510 416 308
35 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
S3 0 0 0 80 65 48 a1 1215 995 732 653 535 394 a2 175 143 105 522 427 315 a3 175 143 105 397 325 239 b1 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b2 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b3 921 755 556 321 261 193 c1 133 109 80 154 125 92 d1 12 10 7 37 30 22 d2 424 346 255 74 60 44 d3 424 346 255 222 180 132
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Per accedir a les diferents parcel·les, s’han considerat els trams interns que apareixen a la Taula 8.4 per cada zona. Aquests són els mateixos per a tots els casos, ja que no pateixen modificacions. Per aquest motiu el flux de mobilitat en el cas 1 i 2 seran iguals, no variarà d’un cas a l’altre. S’ha considerat que els vehicles, ja siguin tant de treballadors com de mercaderies, que arriben a cada zona es distribueixen proporcionalment a cada parcel·la segons la seva superfície.
Taula 8.4. Distribució de la mobilitat diària de persones i mercaderies per els trams interns en el Cas 0 i Cas 1
Tram Cas 0.P Cas 0.M Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
D1a 513 256 974 891 791 537 486 425
I1 0 0 302 276 245 167 151 132
I2 0 0 757 692 614 417 378 331
I3 506 405 1360 1299 1224 717 680 635
I4 112 218 242 211 174 139 121 98
I5 112 218 242 211 174 139 121 98
I6 272 218 731 698 658 385 365 341
I7 234 456 506 442 365 292 253 205
I8 389 758 842 735 606 485 420 341
I9 155 302 335 293 241 193 167 136
I10a 1116 264 1697 1592 1466 911 848 771
I10b 934 221 1420 1332 1227 763 709 646
I10c 502 119 763 716 659 410 381 347
I10d 386 92 581 551 507 315 293 267
I11 429 102 652 612 563 350 326 296
I12 204 398 442 386 318 254 220 179
I13 234 187 629 601 566 332 314 294
I14 56 110 122 107 88 70 61 49
O1 220 176 592 565 533 312 296 276
O2 220 176 592 565 533 312 296 276
36 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 8.5. Increments de mobilitat diària en els trams interns de persones i mercaderies del Cas 1 respecte al Cas 0
Tram Increment persones respecte cas 0 Increment mercaderies respecte cas 0
Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
D1a 461 378 278 230 169 718 I1 302 276 245 151 132 302
I2 757 692 614 378 331 757
I3 339 278 204 274 229 440 I4 170 140 103 -97 -120 182 I5 170 140 103 -97 -120 182
I6 182 149 110 147 123 236 I7 357 293 215 -203 -251 -120 I8 593 487 358 -338 -416 -86 I9 236 194 142 -135 -166 34
I10a 94 77 57 95 83 496 I10b 224 184 135 226 196 437 I10c 60 49 36 60 53 512 I10d 200 164 121 202 175 447 I11 222 182 134 224 195 437
I12 311 255 188 -177 -219 -62
I13 157 129 94 127 106 204
I14 86 71 52 -49 -60 226 O1 148 121 89 119 100 215 O2 148 121 89 119 100 215
37 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
9. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB VIALS FUTURS (CAS 2)
En aquest supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran activitats, en les parcel·les compartimentades fins a un màxim de 500 m2, utilitzant les noves vies d’accés previstes.
Com en el Cas 1, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 2.a: Indústries amb una superfície de 500 m2.
• Cas 2.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2.
• Cas 2.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2.
La distribució tant de treballadors com de mercaderies per a cada parcel·la seran iguals que en el Cas 1. Així doncs s’utilitzen les mateixes taules 8.1 i 8.2, per aquest cas, canviant els recorreguts dels vehicles incorporant els nous trams.
A part dels trams futurs, en aquest cas s’utilitzen alguns trams ja existents actualment però que en el Cas 1 no eren necessaris. Els resultats dels increments per cada tram es mostren a la Taula 9.1. Els nous trams s’han ressenyat en negretes i els seus valors de mobilitat en cursiva.
Taula 9.1. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 2) respecte el cas inicial (Cas 0) amb els nous vials
Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0
Trams Cas 2.P.a Cas 2.P.b Cas 2.P.c Cas 2.M.a Cas 2.M.b Cas 2.M.c
A1 631 546 446 -22 -42 -64 A2 -811 -811 -811 -400 -400 -400 A3 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A4 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A5 -804 -804 -804 -363 -363 -363 A6 -16 -47 -84 -363 -363 -363 B1 1125 912 660 442 288 162 B2 -201 -210 -220 0 0 0 B3 134 96 51 0 0 0 B4 225 200 171 0 0 0 B5 0 0 0 0 0 0 B6 0 0 0 0 0 0 B7 0 0 0 0 0 0 C1 1125 912 660 442 288 162 C2 1456 1156 798 -403 -462 -479 C3 -356 -424 -507 -490 -497 -505
38 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
C4 -307 -375 -458 -127 -127 -127 C5 -261 -276 -296 -127 -127 -127 C6 -363 -367 -373 0 0 0 C7 -256 -256 -256 0 0 0 C8 -66 -70 -76 0 0 0 C9 178 163 144 D1 854 760 651 581 463 378 D2 307 189 51 391 260 160 D3 866 646 388 420 246 98 E1 130 105 78 -178 -213 -253 E2 0 0 0 -163 -163 -163 E3 0 0 0 965 670 585 E4 0 0 0 1092 797 712 E5 130 105 78 -15 -50 -90 I4 0 0 0 78 46 8 N1 0 0 0 355 254 188 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492
RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -526 -533 -541 S2 0 0 0 -526 -533 -541 S3 0 0 0 -127 -127 -127 a1 -396 -411 -428 91 43 -14 a2 40 25 8 -158 -190 -228 a3 40 25 8 -94 -113 -136 b1 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b2 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b3 -1772 -1772 -1772 -507 -507 -507 c1 -49 -65 -85 -127 -127 -127 d1 28 23 17 0 0 0 d2 50 41 30 0 0 0 d3 424 346 255 259 210 154
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
39 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 9.2. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies amb els nous vials (Cas 2) respecte els vials actuals (Cas 1) amb plena ocupació de l’àrea d’estudi
Increment persones Cas 2 vs. Cas 1 Increment mercaderies Cas 2 vs. Cas 1
Trams Cas P.a Cas P.b Cas P.c Cas M.a Cas M.b Cas M.c
A1 253 241 225 -272 -246 -216 A2 -1189 -1116 -1032 -650 -604 -552 A3 -1324 -1234 -1129 -1141 -1042 -927 A4 -1385 -1284 -1166 -1141 -1042 -927 A5 -1287 -1195 -1088 -711 -647 -573 A6 -280 -263 -243 -711 -647 -573 B1 37 22 4 -281 -302 -276 B2 -604 -539 -463 0 0 0 B3 110 88 61 0 0 0 B4 92 92 91 0 0 0 B5 -267 -218 -161 0 0 0 B6 -244 -200 -147 0 0 0 B7 -61 -50 -37 0 0 0 C1 37 22 4 -281 -302 -276 C2 -543 -481 -408 -850 -826 -749 C3 -1111 -1042 -964 -894 -826 -749 C4 -1013 -953 -885 -207 -192 -175 C5 -663 -606 -539 -207 -192 -175 C6 -738 -675 -600 0 0 0 C7 -497 -453 -402 0 0 0 C8 -178 -163 -144 0 0 0 C9 178 163 144 0 0 0 D1 639 585 521 233 179 168 D2 -577 -531 -475 -311 -313 -264 D3 -600 -549 -489 -553 -548 -492 E1 130 105 78 -526 -497 -463 E2 0 0 0 -386 -345 -297 E3 0 0 0 662 423 403 E4 0 0 0 869 615 578 E5 130 105 78 -214 -212 -210 I4 0 0 0 -47 -56 -68 N1 0 0 0 7 -30 -22 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492
RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -999 -919 -827 S2 0 0 0 -1036 -949 -849 S3 0 0 0 -207 -192 -175 a1 -1612 -1407 -1161 -562 -492 -408 a2 -135 -118 -97 -680 -617 -543
40 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
a3 -135 -118 -97 -491 -438 -375 b1 244 200 147 44 0 0 b2 244 200 147 44 0 0 b3 -2693 -2527 -2328 -828 -768 -700 c1 -182 -174 -165 -281 -252 -219 d1 16 13 10 -37 -30 -22 d2 -374 -305 -225 -74 -60 -44
d3 0 0 0 37 30 22
Les Figs. 9.1 i 9.2 presenten la diferència de la mobilitat entre el Cas 2 i el Cas 1, pel que fa als vehicles privats dels treballadors i als camions de mercaderies, respectivament, i tenint compte la compartimentació mínima de les parcel·les a 500 m2.
41 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 9.1. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.P.a i pel Cas 1.P.a
42 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 9.2. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.M.a i pel Cas 1.M.a
43 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
10. ESTUDI DE POSSIBLES USOS ALTERNATIUS En els nous usos proposats per a la zona d’estudi s’inclouen usos diferents de l’industrial, que a efectes de mobilitat generen uns desplaçaments de característiques diferents als estudiats. Aquests nous usos s'inclouen sota el nom genèric d'”equipaments” (esportius, educatius, etc.), que generen una mobilitat on les ràtios de mobilitat/m2 d’activitat utilitzats fins ara per a la indústria no són adequades. En canvi, la resta dels usos compatibles a l’àrea d’estudi (veure §1.1), a efectes de mobilitat, pot ser assimilada com a ús industrial, excepte l’ús com a Oficines que generen una mobilitat superior a la dels usos industrials. Per determinar si es viable que a certes àrees de la zona d’estudi s’implantin aquests tipus d’activitats, cal realitzar nous càlculs en que es tingui en compte aquests nous usos i comprovar si la capacitat de les vies de l’entorn permet fer front a la mobilitat generada.
10.1. Mobilitat generada per a l’ús mixt d’indústria i equipaments En cas que s’implantessin aquests nous usos, les noves activitats sorgides, ocuparien aquelles àrees que actualment estan desocupades o en desús. Les àrees on a dia d’avui hi ha empreses en funcionament dedicades a l’activitat industrial restaran sense canvis, ja que no es preveu el tancament d’aquestes empreses. Així doncs formulem les següents hipòtesis:
• Hipòtesi 1: Les activitats vinculades als nous usos s’implantaran en aquelles àrees d’estudi que actualment estan desocupades. Les industries existents actualment, es mantindran, generant la mateixa mobilitat que en l’actualitat (similar al Cas 0).
• Hipòtesi 2: Els nous usos a implantar es consideren vinculats a una mobilitat personal i lligada al oci (no ocupacional).
• Hipòtesi 3: Les noves activitats a implantar, a efectes de mobilitat generada, es consideren equivalents a Equipaments segons el Decret 344/2006.
Així doncs, caldrà sobreposar la mobilitat existent en el Cas 0 estudiat anteriorment (sumant la mobilitat de vehicles privats i camions, Cas 0.P + Cas 0.M) amb la mobilitat generada pels nous equipaments. Per al càlcul de mobilitat generada pels nous equipaments s’ha utilitzat la ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre de l’activitat (Annex A1.2). Les oficines tenen estipulada generalment un mobilitat pròpia de 15 desplaçaments/100 m2, però a efectes d’aquest estudi s’ha actuat conservadorament adoptant la mateixa ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre. La Taula 10.1 conté la mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats (“equipaments”) en la resta de les parcel·les. On es destaquen en gris les àrees industrials actualment ocupades i que per tant no pateixen variació i en blanc les que s’ompliran amb equipaments.
44 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 10.1. Mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats en la resta de les parcel·les.
Superfície
m2
Desplaçaments generats/dia
UA-R1A 38924 1367 UA-R2a 12074 2415 UA-R2b 18166 3633 UA-R3 23164 4633 UA-R5 25951 911 UA-R6 30150 1059 UA-R7 24424 858 UA-R8 4711 165 UA-R10 19552 3910 UA-R11 12944 2589 UA-R14 11267 396 UA-R15 26758 5352 UA-R16 7158 1432 UA-R17 23913 840 UA-R19 17056 599 UA-R20 9330 1866 UA-R22 3056 611 UA-R23b 14073 494 UA-R26 15629 3126 PE-R2 26545 932 Total 364845 37188
10.2. Determinació de l’hora punta Per tal de saber quin es el nivell d’ocupació de les vies, cal determinar quin serà el nombre de vehicles que passaran pels diferents trams a l’hora punta, entenent-se com a hora punta, aquella hora del dia en que hi ha una major mobilitat. Per tal de determinar l’hora punta ens fixem en les dades i gràfiques recollides per l’ATM en l’Enquesta de Mobilitat Ciutadana i referides a la ciutat de Sabadell. La Fig. 10.1 ens permet saber el nombre de desplaçaments que es realitzen a tota la ciutat a cada hora del dia. Es diferencia entre mobilitat ocupacional i mobilitat personal. A partir de la Fig. 10.1, podem extreure la Taula 10.2.
45 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Fig. 10.1. Distribució horària dels desplaçaments a Sabadell en dia feiner (ATM, 2006)
Taula 10.2. Distribució horària de la mobilitat a Sabadell (desplaçaments/h)
Hora Desplaçame
nts %
Mobilitat ocupacional
% Tornada
ocupacional
% Mobilitat personal
% Tornada %
0 6700 1,01 300 0,17 1250 0,91 700 0,36 4500 2,73
1 2653 0,40 50 0,03 700 0,51 200 0,10 1800 1,09
2 574 0,09 20 0,01 10 0,01 100 0,05 450 0,27
3 723 0,11 20 0,01 70 0,05 100 0,05 500 0,30
4 579 0,09 100 0,06 50 0,04 250 0,13 200 0,12
5 7520 1,13 6900 4,02 50 0,04 650 0,33 100 0,06
6 12340 1,85 10600 6,17 100 0,07 1300 0,66 300 0,18
7 31910 4,80 28000 16,31 400 0,29 3200 1,63 200 0,12
8 56048 8,42 47000 27,37 150 0,11 6500 3,32 2000 1,21
9 26732 4,02 9000 5,24 400 0,29 11000 5,62 6100 3,70
10 28928 4,35 6500 3,79 200 0,15 18000 9,20 4500 2,73
11 33868 5,09 3000 1,75 900 0,65 15000 7,66 15000 9,09
12 37910 5,70 5500 3,20 7500 5,45 11500 5,87 13500 8,18
13 49830 7,49 6000 3,49 25000 18,16 8000 4,09 11000 6,67
14 47359 7,12 16000 9,32 16000 11,63 11000 5,62 5000 3,03
15 43230 6,50 19000 11,06 11000 7,99 7500 3,83 6500 3,94
16 32010 4,81 5000 2,91 5000 3,63 17000 8,68 5500 3,33
17 61930 9,31 3000 1,75 21500 15,62 26500 13,54 11500 6,97
18 54686 8,22 2500 1,46 13500 9,81 21500 10,98 17500 10,61
19 50864 7,64 1500 0,87 14500 10,54 14500 7,41 21000 12,73
20 37450 5,63 1000 0,58 8000 5,81 12000 6,13 17000 10,31
21 23180 3,48 400 0,23 6000 4,36 4500 2,30 12500 7,58
46 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
22 13270 1,99 250 0,15 4000 2,91 3500 1,79 5700 3,46
23 5175 0,78 75 0,04 1350 0,98 1250 0,64 2600 1,58
Total 665469 100 171715 100 137630 100 195750 100 164950 100 Nota: Valors extrets de la Fig. 10.1. Hi ha un error de lectura proper al 3% respecte als valors expressats a la gràfica. D’aquesta taula en podem extreure la conclusió que l’hora punta se situa a les 17 h coincidint amb la tornada a casa dels treballadors i la sortida per motius personals.
10.3. Mobilitat en hora punta A efectes del nostre estudi, s’ha assumit que la mobilitat generada per l’activitat industrial tindrà una distribució horària assimilable a la ocupacional, mentre que la mobilitat generada pels equipaments, es distribuirà més com una mobilitat personal (que contempla motius recreatius i de consum). Així doncs, si assumim aquesta distribució horària, l’hora punta de la mobilitat generada per les nostres zones d’estudi, se situa a les 17 h en que coincideix la fi de la jornada laboral a les industries amb l’inici de les altres activitats. Per determinar l’hora la mobilitat en hora punta es prenen els percentatges combinats més desfavorables de mobilitat en aquella hora, respecte a la mobilitat total diària. Així doncs, a les 17 h els valors de pic de la mobilitat que pot aparèixer a cada via en cada sentit de circulació són els següents:
• Treballadors de les indústries: Valor de pic = 15,6 % • Equipaments: Valor de pic = 13,5 %
Pel que fa al trànsit de camions, es considera que el flux de camions que arriben a les industries, no té pics i es constant al llarg de la jornada laboral. Així doncs, considerant una jornada laboral del 8 hores, el nombre de camions que circularà en una hora concreta del dia, es 1/8 del nombre total de camions que circula al llarg del dia:
• Camions: Valor de pic = 12,5 % Aplicant aquests factors a la mobilitat diària generada per les zones d’estudi, s’obté la taula de mobilitat generada en hora punta (Taula 10.3). A partir d’aquesta mobilitat generada, es calcula el flux de vehicles que circularan per cada tram estudiat. Els resultats es presenten en la Taula 10.5 i es refereixen al nombre de vehicles que circulen per cada carril de cada tram entre les 17 i les 18 hores que té com origen o destinació alguna de les activitats implantades a la zona d’estudi. El nombre de carrils a cada tram es mostra en la Taula 10.4.
47 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 10.3. Mobilitat total generada en hora punta (17 h)
Superfície
m2
Desplaçaments generats en hora
punta
UA-R1A 38924 197 UA-R2a 12074 326 UA-R2b 18166 490 UA-R3 23164 625 UA-R5 25951 131 UA-R6 30150 152 UA-R7 24424 124 UA-R8 4711 24 UA-R10 19552 528 UA-R11 12944 350 UA-R14 11267 57 UA-R15 26758 723 UA-R16 7158 193 UA-R17 23913 121 UA-R19 17056 86 UA-R20 9330 252 UA-R22 3056 82 UA-R23b 14073 71 UA-R26 15629 422 PE-R2 26545 134 Total 364845 5088
Taula 10.4. Nombre de carrils a cada tram
Trams distància(m) Tipus de carrer Nombre de carrils A1 270 carrer doble sentit 1 carril per direcció A2 957 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A3 692 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A4 924 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A5 915 carrer doble sentit 2 carrils per direcció A6 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció B1 513 carrer doble sentit 1 carril per direcció B2 1300 carrer doble sentit 1 carril per direcció B3 1700 carrer doble sentit 2 carril per direcció
B4 2000 carrer doble sentit 1 carril per direcció + un lateral direcció Barcelona
B5 535 carrer doble sentit 1 carril per direcció B6 841 carrer doble sentit 1 carril per direcció B7 990 carrer doble sentit 1 carril per direcció C1 1200 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C2 909 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C3 956 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C4 388 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C5 782 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C6 550 carrer doble sentit 1 carril per direcció C7 2200 carrer doble sentit entrada a Sabadell 1 carril sortida 2
48 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
C8 3800 carrer doble sentit 1 carril per direcció D1 2200 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)
D2 821 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)
D3 463 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)
E1 646 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E2 2000 carrer doble sentit 2 carril per direcció (ample) E3 643 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E4 1600 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E5 1300 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)
I4 777 carrer una direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) poc transitat
N1 2200 carrer doble sentit 1 carril per direcció S1 2700 carrer doble sentit 1 carril per direcció S2 913 carrer un sentit 1 carril per direcció S3 1100 carrer doble sentit 1 carril a1 672 carrer doble sentit 1 carril per direcció a2 538 carrer doble sentit 1 carril per direcció a3 650 carrer doble sentit 1 carril per direcció b1 235 carrer una direcció b2 514 carrer doble sentit 1 carril per direcció b3 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció c1 812 carrer doble sentit 1 carril per direcció d1 787 carrer doble sentit 1 carril per direcció d2 540 carrer doble direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) d3 370 carrer doble sentit 1 carril per direcció
Taula 10.5. Flux de vehicles en hora punta per carril en cada tram
49 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Trams camions/hora
carril vehicles/hora
carril total/hora/carril
A1 50 525 575 A2 17 175 192 A3 25 237 262 A4 37 387 424 A5 23 338 361 A6 45 358 403 B1 120 1422 1542 B2 0 510 510 B3 0 648 648 B4 0 165 165 B5 0 265 265 B6 0 243 243 B7 0 61 61 C1 30 356 386 C2 20 598 618 C3 16 286 302 C4 8 534 542 C5 8 306 314 C6 0 546 546 C7 0 352 352
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
C8 0 152 152 D1 45 288 333 D2 43 551 594 D3 85 984 1069 E1 45 0 45 E2 10 0 10 E3 36 0 36 E4 20 0 20 E5 12 0 12 I4 12 0 12 N1 45 0 45 S1 70 0 70 S2 70 0 70 S3 16 0 16 a1 48 1292 1340 a2 55 186 241 a3 30 186 216 b1 16 2516* 2532* b2 16 2516* 2532* b3 63 1461 1524 c1 16 262 278 d1 0 12 12 d2 0 211 211
d3 0 422 422 * a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Assumint que la capacitat teòrica d’un vial urbà està al voltant dels 750 vehicles/hora per cada carril (Annex 0), els trams destacats en taronja serien els que saturarien la capacitat teòrica de la via provocant col·lapses deguts a la mobilitat de l’àrea d’estudi. Val a dir que el valor de 750 vehicles/hora per carril és molt conservador i que en funció de les dimensions de cada carril, la capacitat de la via podria augmentar considerablement. Cal esmentar que en aquest estudi, els trams b1 i b2, a efectes de càlcul, concentren tota la mobilitat dels residents a Sabadell que es dirigeixen a la zona d’estudi, ja que s’ha pres com a origen l’ajuntament de Sabadell. Però, en realitat, els seus valors són molt inferiors ja que els orígens dels residents a Sabadell, es reparteixen per tota la ciutat i per tant, accedeixen a la zona del Ripoll, des dels carrers i rutes que més els convinguin. Els trams b3 i a1 són carrers d’accés a les zones d’estudi conflictius ja en l’actualitat i de traçat complicat, i tal com s’ha dit anteriorment, està previst que els futurs ponts P1 i P2 projectats, descongestionin aquestes vies. El tram D3, correspon a part del traçat de la B-124, que com es ja destaquen diferents estudis de l’Autoritat del Transport Metropolità, es troba en estat quasi permanent de saturació. Els trams C, pertanyents a la Gran Via, són conflictius i congestionats per naturalesa, ja que concentren gran part de la mobilitat de la ciutat.
50 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
11. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
11.1. Proposta de canvi de compartimentació de les parcel·les a efectes de les activitats econòmiques
Segons les ràtios de mobilitat establertes pel Decret 344/2006 (veure Annex 1.2), no hauria d'haver-hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les diferents activitats econòmiques existents en una parcel·la, ja que per exemple la mobilitat de 3 activitats de 500 m2 donarien, segons la ràtio de n viatges/dia/100 m2 de sostre, la mateixa mobilitat que 1 activitat de 1500 m2, això és, un mínim de 15·n viatges/dia. Per això, en aquest estudi s'ha optat per utilitzar les ràtios d'activitat industrial establertes per l'estudi del Centre Metal·lúrgic de Sabadell a partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals, ja que ens permeten discriminar la mobilitat en funció de la grandària del sostre.
Recordem que els Casos 1 i 2 simulats responen a dues situacions hipotètiques en el qual totes les parcel·les estiguin ocupades per activitats que generen mobilitat a la zona (el Cas 1 usant només els vials actuals, i el Cas 2 incorporant futurs vials), mentre que el Cas 0 reflecteix la situació actual en la qual existeixen diverses parcel·les buides.
Cal recordar també que aquest estudi presenta la mobilitat deguda únicament a les activitats en l'àrea del Riu Ripoll, ja que no es tracta d'un estudi de mobilitat de tota la ciutat de Sabadell, i per tant, els resultats han de prendre's com a valors relatius de la mobilitat total que pugui existir realment.
L'objectiu de l'estudi ha sigut conèixer la influència que pot tenir un canvi de compartimentació de les activitats econòmiques, disminuint-les fins a un mínim de 500 m2 en comptes dels 1500 m2 actuals. Per tant, cal comparar entre si els supòsits (a) i (c) del Cas 1 (o del Cas 2) (veure Taules 8.1 i 8.2). Així, el Cas 1.a reflecteix la màxima mobilitat que pot arribar a tenir-se en el qual totes les parcel·les estan compartimentades en activitats econòmiques d’un mínim de 500 m2, mentre el Cas 1.c respon a una evolució de la situació actual però amb totes les parcel·les ocupades amb activitats econòmiques amb una compartimentació mínima de 1500 m2.
En la Taula 11.1 es pot veure que els valors de les diferències entre les mobilitats d'ambdós casos (Cas 1.a i Cas 1.c) són inferiors a 900 vehicles/dia. I les diferències entre el Cas 1.b i el Cas 1.c són menors de 500 vehicles/dia en tots els trams.
51 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Taula 11.1. Diferència de mobilitat entre una compartimentació de 500 m2 (Cas 1.a) o una de 500-1500 m2 (Cas 1.b) i una compartimentació de ≥1500 m2 (Cas 1.c)
Cas 1.a – Cas 1.c Cas 1.b – Cas 1.c Trams vehicles/dia camions/dia vehicles/dia camions/dia
A1 157 98 84 52 A2 157 98 84 52 A3 227 288 122 115 A4 251 288 135 115 A5 199 212 107 74 A6 105 212 57 74 B1 432 359 234 152 B2 160 0 86 0 B3 34 0 18 0 B4 53 0 28 0 B5 106 0 57 0 B6 97 0 53 0 B7 24 0 13 0 C1 432 359 234 152 C2 793 325 431 94 C3 298 234 161 85 C4 279 106 151 17 C5 159 106 87 17 C6 148 0 81 0 C7 95 0 51 0 C8 44 0 25 0 D1 85 212 45 74 D2 358 352 194 149 D3 589 457 318 204 E1 0 212 0 74 E2 0 163 0 48 E3 0 269 0 65 E4 0 163 0 48 E5 0 79 0 42 I4 0 49 0 26 N1 0 212 0 74 S1 0 261 0 100 S2 0 276 0 108 S3 0 106 0 17 a1 483 259 263 141 a2 70 281 38 112 a3 70 232 38 86 b1 822* 121 449* 25 b2 822* 121 449* 25 b3 365 424 199 68 c1 53 136 29 33 d1 5 15 3 8 d2 169 30 91 16 d3 169 90 91 48
52 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell Comparant la mobilitat global generada en els casos (a) respecte als casos (c), es pot elaborar un resum com el que figura a la Taula 11.2.
Taula 11.2. Resum de la mobilitat global en l’àrea d’estudi per als nous casos simulats.
(viatges/dia)
Casos 1.a i 2.a
(compartim. de 500 m2)
Casos 1.b i 2.b
(compartim. de 500-1500 m2)
Casos 1.c i 2.c
(compartim. de 1500 m2)
Increment de (a)
respecte a (c)
Increment de (b)
respecte a (c)
Vehicles privats
9087 8365 7495 +21% +12%
Camions 4977 4538 4009 +24% +13%
Total 14064 12903 11504 +22% +12%
És a dir, amb compartimentacions de 500 m2 globalment la mobilitat en tota l'àrea d'estudi augmentaria un 22%. Amb compartimentacions de entre 500 i 1500 m2, el augment a nivell global seria menor, un 12%. Cal remarcar que, algunes de les hipòtesis realitzades i les ràtios utilitzades, fan que els resultats de l'estudi puguin ser conservatius, és a dir, que puguin respondre a les condicions més desfavorables que poden arribar a succeir. Per exemple, en els casos 1.a i 2.a s’ha suposat que totes les parcel·les lliures es compartimentaran en 500 m2, que li correspon una ràtio d'ocupació laboral extrete d'un rang d'empreses de 400 a 600 m2 (135,5 treballadors/ha), mentre que per als casos 1.c i 2.c, la ràtio utilitzada va ser extrete d'un rang d'empreses de 1600 a 3000 m2 (81,7 treballadors/ha). És a dir, el rang per als casos (c) és, d'una banda, més ampli que en els casos (a) i, d'altra banda, la ràtio és menor que la que li correspondria a activitats de 1500 m2. En canvi, cal recordar que només s'ha considerat la mobilitat generada per les activitats actuals i previstes a les zones de l'àrea d'estudi, però no s'ha considerat un altre tipus de mobilitat, com per exemple, mobilitat de pas per l'àrea. Així mateix, per calcular la mobilitat de les mercaderies, s'ha utilitzat una ràtio facilitada pel CIM Vallès, és a dir, de l'activitat pròpia de les empreses logístiques, i per tant, amb intensa activitat de transport de camions. Per tant, es pot concloure que:
1) . La compartimentació de l'àrea d'estudi en activitats econòmiques de 750 m2 de mitjana, provoca un increment de la mobilitat del 12% respecte la situació en que la compartimentació és de 1500 m2. Tal com s'aprecïa als plànols 11 i 12, que mostren els models de mobilitat diària de vehicles particulars en aquestes dues situacions, el fet de reduïr en aquesta proporció el tamany de les parcel·les no provoca l'aparició de cap nou tram de "via de molt alta densitat" i per tant es considera factible aquest increment de mobilitat.
2) Si es posen en servei els nous vials previstos, la mobilitat en els trams de
l'interior de la ciutat per accedir a l'àrea d'estudi, en general, es veurà reduïda 53
MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
sensiblement en els trams amb més trànsit (fins a -23% en el cas dels vehicles privats i fins a -22% en el cas dels camions). En canvi en alguns trams de la perifèria de l’àrea d’estudi, hi pot haver un lleuger augment de la mobilitat dels vehicles privats (fins a 8%). En canvi, pel que fa als camions, podria haver-hi un augment de mobilitat puntual important, localitzat en els vials de sortida de la nova Ronda Est.
11.2. Proposta d’usos compatibles a cada zona Segons la Taula 10.5, es pot observar que, en el cas que s’instal·lessin activitats associades a “equipaments” a totes les parcel·les actualment buides, alguns trams es col·lapsarien. En l’estudi s’ha considerat només la mobilitat generada per la zona industrial a l’àmbit del riu Ripoll. Tenint en compte que hi haurà a més a més una mobilitat de pas independent a aquest estudi, l’instal·lació d’equipaments (esportius, educatius, oficines...) en les zones amb trams pròxims al col·lapse es considera poc recomanable, o com a màxim, es recomana fer-ho en un percentatge petit respecte a la mida de la parcel·la. Estimem que aquest percentatge no hauria de superar el 25%, a fi i efecte que la mobilitat no sigui major que la que li correspondria si tota la parcel·la fora d'ús industrial. Els trams més conflictius quant a volum de tràfic generat per activitats econòmiques alternatives a les activitats industrials (assimilades a equipaments) serien: els trams “D3” i “B1” que permeten accedir a la Zona 2; el tram “a1”, a la Zona 3; i el tram “b3”, a la Zona 4. Aquests trams es col·lapsarien si totes les activitats en les parcel·les buides d’aquestes zones fossin exclusivament d’equipaments. Per accedir a la parcel·la UA-R7 cal travessar una zona residencial (trams O1 i O2). Aquest fet fa que no sigui recomanable que s’hi instal·lin activitats que generin un gran nombre de desplaçaments de camions (magatzems). El tram “a1” permet creuar el riu i és una zona bastant conflictiva; per aquest motiu es recomana limitar l’instal.lació d’equipaments en la parcel·la UA-20 ja que està situada a l’altra banda del riu. I també es recomana limitar aquestes activitats en UA-22, ja que està situada molt propera a aquest tram. No recomanaríem instal·lar activitats no industrials ni en UA-R15 ni en UA-R16, ja que el tram “b3” dona accés a totes aquestes parcel·les i és un tram molt col·lapsat degut a que coexisteixen moltes indústries concertades i amb accessos limitats. Les activitats derivades de l’ús “comercial” no haurien de permitir-se ja que generen una mobilitat 10 vegades superior a la industrial, excepte si es tracta de comerç singular, es a dir, comerç a l’engròs, el qual pot ser assimilat a una activitat industrial. En conclusió:
1) A totes les Zones, els usos relacionats amb la “indústria” són compatibles a efectes de mobilitat:
- Indústria - Indústria artesanal - Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa
empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els
54 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.
- Comerç singular (limitat al comerç a l’engròs)
Com a excepció, cal citar el cas de la parcel·la UA-R7 a la Zona 2, on l’ús “magatzem” estaria condicionat a una millora dels accessos.
2) En quant als usos com a equipaments i oficines, l’alta mobilitat generada en hora punta, limita molt la implantació d’aquestes activitats.
En tot cas, no es descarta la implantació d’aquests usos proposats (oficines, esportius, etc.) sempre i quan els limiti la superfície conjunta destinada a aquests usos al 25% de la superfície total de cada àrea d’estudi, ja que a efectes de mobilitat generada, aquestes superfícies equivaldrien a la mobilitat generada i podria ser assumida per les vies existents.
3) Per a la implantació de l’ús “estació de servei”, es considerarien adequades aquelles Zones amb accés directe a les vies principals. D’aquesta manera no es preveu que l’estació de servei generi massa desplaçaments addicionals, sinó que tan sol serà una parada en els usuaris que ja estaven utilitzant aquella via.
55 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
REFERÈNCIES
- Ajuntament de Sabadell. “ Document Refós de la modificació del PGMO de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll. (MPG-5)”, 28 de Novembre de 2001”
- Ajuntament de Sabadell. “Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell, Maig 2009”.
http://www.sabadell.cat/TaulaMobilitat/p/TaulaMobi_cat.asp (accés Març 2010).
- Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Enquesta de Mobilitat
Quotidiana 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
- Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “La de Mobilitat en dia Feiner a la RMB, EMEF 2009 ”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
- Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Pla director de la Mobilitat
de la Regió Metropolitana de Barcelona. Inventari d’infraestructures viaries a la RMB, Memòria Juny 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
- Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis. “Informe sobre el context i
les perspectives industrials a la conca del Ripoll” (2009).
- Cambra de Comerç de Sabadell. “Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual” (2009).
- Cambra de Comerç de Sabadell, Consell Intersectorial d’Empresaris de
Sabadell i Comarca. Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual (Nov. 2009).
- Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Comunicació personal (Gen. 2010)
- CIMALSA. Comunicació personal (Des. 2009).
- CINESI. “Estudi de trànsit de la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Connexió entre la carretera N-150 i la B-124. Tram: Sabadell”. Març 2007.
- “Design Manual for Roads and Bridges. Volume 5: assessment and preparation of road schemes; Section 2: preparation and implementation. Part 2. TA 79/99. Traffic capacity of urban roads”. UK, Feb. 1999. URL: http://www.standardsforhighways.co.uk/dmrb/vol5/section1/ta7999.pdf (accés Mar. 2010).
- Generalitat de Catalunya. “Modificació puntual del Pla General de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll”, DOGC núm. 3834 – 03/03/2003.
- Generalitat de Catalunya. Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, DOGC núm. 4723.
- Generalitat de Catalunya. “Guia bàsica per a l'elaboració de plans de mobilitat urbana”. URL: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/ documentacio/publicacions/mobilitat/guia_plans_mobilitat.jsp (accés Març 2010).
- Google Maps. URL: http://maps.google.es (accés Dic. 2009). - Guía Repsol. URL: http://www.guiarepsol.com (accés Dic. 2009).
56 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
- Horwath Accelera Management. “Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn
del Riu Ripoll a Sabadell”. URL : http://www.sabadell.net/estudis/EstudiRipoll09.pdf (accés Nov. 2009).
- Transportation Research Board. “Highway Capacity Manual” (2000). Citat per
URL: http://www.dgt.es/was6/portal/contenidos/documentos/la_dgt/ recursos_humanos_empleo/oposiciones/TEMA_078.pdf (accés Mar. 2010).
- Institut d’Estadística de Catalunya. URL: http://www.idescat.cat (accés Nov.
2009). - Institut Cartogràfic de Catalunya. URL: http://www.icc.es (accés Nov. 2009).
- Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. “Guia per a
l'elaboració de Plans de Mobilitat als polígons industrials” URL: http://www.pacteind.org/pdfs/Q5GuiaPlansMobilitatPoligons.pdf (accés Març 2010).
- “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad
urbanística de Sevilla”. URL: http://www.ecourbano.es/imag/03%20MOVILIDAD%20Y%20SERVICIOS.PDF. (accés Nov. 2009).
- Xavier Rosselló. ATM. Comunicació personal (2009).
57 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 0. TIPUS I CAPACITAT DELS VIALS Segons el “Design Manual for Roads and Bridges” (1999) anglès, els vials es poden classificar així:
Aleshores, els fluxos màxims de vehicles/h en cada carril, que defineixen la capacitat del vial, es poden estimar amb la següent taula:
58 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
No obstant, els valors de capacitat per carril usualment utilitzats a tot arreu són els recomanats pel Transportation Research Board dels Estats Units i descrits en el “Highway Capacity Manual” (2000):
Tipus de vial Capacitat (vehicles/hora/carril)
4 o més carrils 2300 (un sol sentit) 2 o més carrils 2200 (doble sentit) Urbans (trànsit interromput) 2000 (hora de llum verda) Urbans (trànsit amb interrupcions aïllades) 1500 (hora de llum verda)
59 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 1. RÀTIOS DE MOBILITAT DE PERSONES
A1.1. Ràtios de generació i atracció a les zones d’activitat econòmica
Font: Comunicació personal de Xavier Roselló (ATM)
A1.2. Ràtios mínims segons el Decret 344/2006 Nombre mínim de viatges generats/dia/100 m2 de sostre en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada, llevat d'aquells supòsits en què es justifiqui l'adopció de valors inferiors:
Activitat Viatges generats/dia/100 m2 de sostre (mobilitat de persones)
Ús industrial 5 Ús comercial 50 Ús d’oficines 15 Equipaments 20
60 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 2. RÀTIOS DE MOBILITAT DE MERCADERIES
A2.1. Dades del CIM Vallès Segons informació subministrada per CIMALSA, per dimensionar els paviments de les naus es utilitzen les següents ràtios:
2,85 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals el 36% són camions (vehicles pesats).
Per tant, tenim 0,01026 camions/m2 nau i 0,01824 vehicles lleugers/m2 nau. Aquests són els vehicles que entren en el CIM Vallès, que és la dada que ens interessa per al dimensionament del paviment, però el nombre de moviments diaris generats (entrades+sortides) seria el doble. Les dades del 2006 són:
- Mitjana diària entrada camions: 2760 - Mitjana diària sortida camions: 2760
- Mitjana diària d'entrada de turismes: 4530 - Mitjana diària de sortida de turismes: 4530
- M2 totals de nau (aprox): 185000 m2 - M2 oficines (aprox): 50000 m2
El que donaria 3,1 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals un 37,8% són camions.
61 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
A2.2. Indicadors relacionats amb la mobilitat dels centres logístics a Sevilla Segons dades del “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad urbanística de Sevilla”, es pot obtenir el volum de la càrrega i descàrrega de mercaderies a través del nombre de palets generats per les operacions de distribució de mercaderies aplicant els ràtios següents:
- Alimentació: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Hosteleria: 0,25 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Consum personal: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega
generada. - Habitatge: 0,5 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Oci: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Heterogeni: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada.
Per calcular la superfície de plataforma logística que doni resposta al nombre de palets generats per les activitats econòmiques existents, es poden utilitzar les següents ràtios per les tipologies més comunes:
- Plataforma logística de 10 x 20 metres: Dóna resposta a 1250 palets setmanals.
- Plataforma logística de 20 x 25 metres: Dóna resposta a 3280 palets setmanals.
- Plataforma logística de 35 x 35 metres: Dóna resposta a 8635 palets setmanals.
- Plataforma logística de 100 x 100 metres: Dóna resposta a 76665 palets setmanals.
62 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 3. RÀTIOS DE TREBALLADORS A LES INDÚSTRIES A partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals facilitat per la Centre Metal·lúrgic de Sabadell, amb les corresponents valors de superfície i de la plantilla que disposen, s’obtenen els valors mitjans amb els quals s’han realitzat els càlculs de mobilitat de treballadors. En negretes s’han ressenyat les tres ràtios utilitzades. Superfície Plantilla Ràtio Ràtio Ràtio (m2) (nº treb.) (treb./m2) (treb./ha) (m2/treb.) Menys de 400 m2
Promig 231,34 5,77 0,02 175,1 57,12 Mostra 154 154 154 154
Desv. Est. 95,4697 4,3843 0,0295 47,22 Intèrv. Conf. 15,0783 0,6925 0,0047 7,46 Promig + IC 246,4214 6,4652 0,0356 64,58 Promig - IC 216,2647 5,0803 0,0263 49,6593
De 400 a 600 m2
Promig 471,16 9,23 0,02 135,5 73,79 Mostra 95 95 95 95
Desv. Est. 49,2141 6,4683 0,0133 47,80 Intèrv. Conf. 9,8964 1,3007 0,0027 9,61 Promig + IC 481,0543 10,5323 0,0223 83,40 Promig - IC 461,2615 7,9309 0,0169 64,1754
De 600 a 1000 m2
Promig 729,42 11,59 0,02 111,1 90,00 Mostra 103 103 103 103
Desv. Est. 111,6361 7,3969 0,0101 65,20 Intèrv. Conf. 21,5593 1,4285 0,0019 12,59 Promig + IC 750,9744 13,0207 0,0178 102,59 Promig - IC 707,8559 10,1637 0,0139 77,4081
De 1000 a 1600 m2
Promig 1212,92 17,27 0,01 88,2 113,36 Mostra 108 108 108 108
Desv. Est. 194,6225 11,8972 0,0087 150,81 Intèrv. Conf. 36,7053 2,2438 0,0016 28,44 Promig + IC 1249,6220 19,5123 0,0158 141,81 Promig - IC 1176,2113 15,0247 0,0125 84,9222
De 1600 a 3000 m2
Promig 2110,89 24,73 0,01 81,7 122,45 Mostra 66 66 66 66
Desv. Est. 367,7634 14,1242 0,0061 103,76 Intèrv. Conf. 88,7247 3,4075 0,0015 25,03 Promig + IC 2199,6187 28,1348 0,0133 147,48 Promig - IC 2022,1692 21,3197 0,0103 97,4165
De 3000 a 5000 m2
Promig 3860,58 36,80 0,01 64,8 154,37
63 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Mostra 51 51 51 51 Desv. Est. 740,5185 23,5262 0,0058 125,71
Intèrv. Conf. 203,2352 6,4568 0,0016 34,50 Promig + IC 4063,8146 43,2607 0,0112 188,87 Promig - IC 3657,3442 30,3472 0,0080 119,8715
De 5000 a 27500 m2
Promig 11092,80 117,75 0,01 57,6 173,53 Mostra 44 44 44 44
Desv. Est. 6127,0444 138,1139 0,0112 125,10 Intèrv. Conf. 1810,3927 40,8093 0,0033 36,96 Promig + IC 12903,1881 158,5593 0,0139 210,50 Promig - IC 9282,4028 76,9407 0,0073 136,5695
64 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 4. AREA D’ESTUDI, ZONES I TRAMS Per a generar les rutes que seguirien els vehicles dels treballadors des de cada municipi fins a les diferents zones, tenint en compte només les vies actualment existents, s’ha utilitzat un programa d’Internet que calcula les millors rutes entre dos punts (Guia Repsol). Rutes per la mobilitat de persones, vies actuals (Casos 0 i 1)
Zona 1 Procedència
Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,D2,b1,b2
Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58(B10 -S12)
Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3,D2 C-58 ( S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2
Castellar del Vallès
D1
Sant Quirze del Vallès
A6,A4,A3,A2,A1,D3,D2
Cerdanyola del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 C-58(S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2
Sant Cugat del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12
Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3,D2 C-1413a(Rubí –St.Quirze)
Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58( B10 -S12)
Zona 2 Procedència
Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,b1,b2
Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58( B10 -S12)
Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3 C-58 ( S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3
Castellar del Vallès
D1,D2
Sant Quirze del Vallès
A6,A4,A3,A2,A1,D3
Cerdanyola del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3 C-58(S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3
Sant Cugat del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12
Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
65 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58 (B10-S12)
Zona 3 Procedència
Trams urbans Sabadell C2,b1,b2,a1
Barcelona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 C58 (B10-S11)
Terrassa A3,A4,A5,a3,a2,a1 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,a1
Castellar del Vallès
D1,D2,D3,B1,C1,a1
Sant Quirze del Vallès
A6,A3,A4 ,a3,a2,a1
Cerdanyola del Vallès
B4,B2,B3,C4,C3,C2,a1 C-58 (S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,a1
Sant Cugat del Vallès
C7,C6,C5,C4,C3,C2,a1 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11
Rubí A3,A4,A6,a3,a2,a1 C-1413a(Rubí–St.Quirze)
Badalona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 , C58 (B10-S11)
Zona 4 Procedència
Trams urbans Sabadell b1,b2,b3
Barcelona C7,C6,C5,C4,C3,b3 B-10 , C58 (B10-S11)
Terrassa A5,c1,C3,C5,C4,b3 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C3,C4,b3
Castellar del Vallès
D1,D2,D3,B1,C1,C2,b3
Sant Quirze del Vallès
A6,c1,C5,C4,C3,b3
Cerdanyola del Vallès
B2,B3,B4,C3,C4,b3 C-58(S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C3,C5,C4,b3
Sant Cugat del Vallès
C7,C3,C6,C5,C4,b3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11
Rubí A6,c1,C3,C5,C4,b3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
Badalona C7,C3,C6,C5,C4,b3 B-10 , C58 (B10-S11)
66 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Zona 5 (UA-R26) Procedència
Trams urbans Sabadell B5,B6,d3
Barcelona B4,B3,B2,d3 B-10 , C58(B10 –S8)
Terrassa A5,A4,B7,B2,d3 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,d3
Castellar del Vallès
D1,D2,D3,B1,C1,C2,C3,B5,d3
Sant Quirze del Vallès
A6,A4,B7,B2,d1
Cerdanyola del Vallès
B2,B3,B4,d3 C-58 (S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,d1,d2,d3
Sant Cugat del Vallès
B4,B3,B2,d3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S8
Rubí A6, A4,B7,B2,d3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
Badalona B4,B3,B2,d3 B-10, C58 (B10-S11)
Rutes per la mobilitat de persones, vies futures (Cas 2)
Origen Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5
Sabadell
b1+b2+C2+C1+B1+D3+D2
b1+b2+C2+C1+B1+ D3
b1+b2+C2+P2 b1+b2+P1
b1+b2+C3+C4+S2+d3
Barcelona R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2
RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3
Terrassa RN+D1 +RN+D1+D2
RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2
RN+D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1
RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3
Barberà del Vallès
R01+R02+R04+Rn+D1
R01+R02+R03+A1+D3
(B3) +RE+P2
B3+B2+C4+C3+P1 B3+d2+d3
Castellar del Vallès D1 D1+D2
D1+D2+D3+B1+C1+P2
D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1
D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3
Sant Quirze del Vallès
R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3
A6+A4+A3+a3+a2 +P2
A6+c1+C5+C4+C3+P1
A6+c1+d1+ d2+d3
Cerdanyola del Vallès
+R01+R02+R04+RN+D1
R01+R02+R03+A1+D3
+(B4)+RE+P2
RE+E3+E4+P1
E1 +(B4)+E5+d3
Badia del Vallès
(C9)+R01+R02+R04+RN+D1
(C9)+R01+R02+R03+A1+D3
(C9)+RE+P2
C8+C6+C5+C4+C3+P1
(C9)+E1+E5+d3
67 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Sant Cugat del Vallès
+R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2
RE+E4+E3+P1 E1+ E5+d3
Rubí R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3
A6+A4+A3+a3 +a2 +P2
A6+c1+C5+C4+C3+P1
A6+c1+d1+d2+d3
Badalona R01+R02+R04+RN+D1
R01+R02+R03+A1+D3 RE+P2
RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3
Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies actuals (Casos 0 i 1)
Zona 1 Procedència Trams urbans Interurbans
Nord-oest D1
Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, D2, D3
Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58
Sabadell a2, C2, C1, B1, D3, D2
Zona 2 Procedència Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, 01,02
Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, 01, 02
Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sabadell A2, C2, C1, B1, 01, 02
Zona 3 Procedència Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1
Nord-est N1
Est E1, E1, E2, E3, E4 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, a1 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, a3, a2, a1 C-58
Sabadell a3, a2, a1
68 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Zona 4 Procedència Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, b3
Nord-est N1, E4, E3
Est E1, E2, E3 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, S3 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, a3, a2, C2, b3 C-58
Sabadell b2, b3
Procedència Zona 5
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, C3, S2,S2'
Nord-est N1, E4, E3, E2, E5, d3
Est E1, E5, d3
Sud-oest A6, c1, d1, d2, d3
Sud S1, d3
Oest A5, c1, d2, d3
Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3 Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies futures (Cas 2)
Zona 1
Procedència Trams urbans
interurbans Nord-Oest D1 Nord-est N1, I4, P2,C1, B1, D2, D3 Est RE, P2, C1, B1, D3, D2 B-140 Sud-oest RO1, RO2, RO4, RN C-58 Sud RO1, RO2, RO4, RN C-58 Oest RN C-58 Sabadell a2, C1, B1, D3, D2
Zona 2
Procedència Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2 Nord-est N1, P2,C1, B1, D3 Est RE, P2, C1, B1,D3 B-140 Sud-oest RO1,RO2, RO3, A1, D3 C-58 Sud RO1,RO2, RO3, A1,D3 N-150, A7 Oest RN, D1,D2 C-58 Sabadell a2, C1, B1,D3
69 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
Zona 3
Procedència Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1 Nord-est N1, I4 Est RE, P2 B-140 Sud-oest RE, P2 C-58 Sud RE, P2 N-150, A7 Oest RE, P2 C-58 Sabadell a3, a2, a1
Zona 4
Procedència Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, P1 Nord-est N1, E4, E3 Est RE, E4, E3 B-140 Sud-oest RE, E4, E3 C-58 Sud RE, E4, E3 N-150, A7 Oest RE, E4, E3 C-58 Sabadell b1, b2, P1
Zona 5
Procedència Trams urbans interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, P2, RE, E1, E5, d3
Nord-est RE,E1, E5, d3 Est E1, E5, d3 B-140 Sud-oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sud S1, d3 N-150, A7 Oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3
70 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
ANNEX 5. GRÀFICS DE MOBILITAT (CASOS 1 I 2)
71 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
72 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
73 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
74 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
75 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
76 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
77 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
78 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
79 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
80 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
81 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
82 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Annex 1: Estudi estructura de la propietat dels últims 5 anys
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio4138001 DG2043C 0001 47935 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 1a Domini anterior 02/07/19984138001 DG2043C 0001 47935 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 1a BRICAS BLANQUES SL Ple domini 11/11/1999
4138001 DG2043C 0002 3314 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 2a INTER MAX DHU EDIFICACIONES SL Ple domini 26/07/20054138001 DG2043C 0002 3314 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 2a INMOBILIARIA CALLADO DE SABADELL Domini anterior 26/07/20054138001 DG2043C 0003 457 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 3a BANCO DE SABADELL SA Ple domini 30/12/20024138001 DG2043C 0004 47941 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 4a BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA SA Ple domini 01/01/20004138001 DG2043C 0005 1241 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 5a GALERA VICO NATALIA Ple domini 03/03/20094138001 DG2043C 0005 1241 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 5a GALERA VICO NATALIA Ple domini 03/11/20014138001 DG2043C 0005 1241 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 5a MEDINA GALERA AURELIA Ple domini 03/11/20014138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a SALLES BURGADA JOSE Ple domini 10/03/20064138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a SALLES BURGADA JOAN Ple domini 10/03/20064138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a NIETO MARTIN ALICIA Ple domini 10/03/20064138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a GUASCH MAYORAL MERCE Domini anterior 10/07/19894138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a GUASCH MAYORAL ESTHER Domini anterior 10/07/19894138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a MAYORAL CANELA RAMONA Domini anterior 10/07/19894138001 DG2043C 0006 47945 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 6a SOTEIN S A Domini anterior 10/07/19894138001 DG2043C 0007 172 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 7a NORD MOTORREDUCTORES SA Ple domini 10/10/20024138001 DG2043C 0007 172 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 Bxs 7a NORD BUILD S L Ple domini 11/05/20004138001 DG2043C 0008 49239 ctra. de Prats de Lluçanès, 903 1 Bxs 8a BUSINESS THEREE S A Ple domini 10/07/19894138002 DG2043C 0001 970 ctra. de Prats de Lluçanès, 901 INDUSTRIAS DISME SA Ple domini 04/10/19734138003 DG2043C 0001 9598 ctra. de Prats de Lluçanès, 899 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 02/11/19834138004 DG2043C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 929 TOSCA RURAL SL Ple domini 01/01/19844138005 DG2043C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 929I ARGUS GAYON GEORGINA Ple domini 01/01/19844138006 DG2043C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 899I TOSCA RURAL SL Ple domini 01/01/19844138007 DG2043C 0001 9598/42904 ctra. de Prats de Lluçanès, 829 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19844235001 DG2043C 0001 Riu Ripoll, 365 LLEGARVA S A Ple domini 01/01/19844235002 DG2043C 0001 2790 Riu Ripoll, 361 LLEGARVA S A Ple domini 25/11/19884433001 DG2043C 0001 4320 Riu Ripoll, 357 MARTI CACELLER HERIBERTO Ple domini 31/12/19734433001 DG2043C 0001 Riu Ripoll, 357 INMUEBLES INDUSTRIALES SABADELL SL Ple domini 01/06/19924829001 DG2042C 0001 2738 ctra. de Prats de Lluçanès, 570 BOSSABO TRES SL Ple domini 26/01/19984829002 DG2042C 0002 95 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 2a TOGORES PARC S.L. Ple domini 01/07/20044829002 DG2042C 0003 96 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 3a HISPANO SUIZA TEJIDOS ESPECIALES SL Ple domini 22/09/20004829002 DG2042C 0004 1114 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 1r CORTINOVA SA Ple domini 20/03/20074829002 DG2042C 0005 3798 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs A CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/20094829002 DG2042C 0005 3798 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs A ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0005 3798 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs A CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0006 3799 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs B CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/2009
Pàgina 1 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio4829002 DG2042C 0006 3799 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs B ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0006 3799 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs B CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0007 3800 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs C CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/20094829002 DG2042C 0007 3800 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs C ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0007 3800 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs C CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0008 3801 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs D CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/20094829002 DG2042C 0008 3801 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs D CINCO MAS UNO SL Ple domini 25/11/20064829002 DG2042C 0008 3801 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs D ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0008 3801 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs D CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0009 3802 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs E CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/20094829002 DG2042C 0009 3802 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs E ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0009 3802 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs E CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0010 3803 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs F CINCO MAS UNO SL Ple domini 01/12/20094829002 DG2042C 0010 3803 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs F ARIPANI UNO SL Ple domini 15/10/20044829002 DG2042C 0010 3803 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs F CINCO MAS UNO SL Ple domini 29/01/20034829002 DG2042C 0011 3797 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 1a BRICKS AND WINDOWS S.L Ple domini 11/12/20084829002 DG2042C 0011 3797 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 1a ARIPANI UNO SL Domini anterior 15/10/20044829002 DG2042C 0011 3797 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 1a CINCO MAS UNO S L Domini anterior 29/01/20034829002 DG2042C 0011 3797 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 1a TWOBLOC SL Domini anterior 29/01/20034829002 DG2042C 0011 3797 ctra. de Prats de Lluçanès, 550 Bxs 1a BRICKS AND WINDOWS S.L Domini anterior 19/12/20024829003 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 544T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20024829004 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 540T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20024829005 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 528T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20024829006 DG2042C 0001 1513 Riu Ripoll, 327 PACERCA, SL Ple domini 24/12/20034829007 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 580T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20024829008 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 498I FABRILIA S L Ple domini 28/03/19964829009 DG2042C 0001 1954 Riu Ripoll, 329 PACERCA, SL Ple domini 11/04/20034829009 DG2042C 0001 1954 Riu Ripoll, 329 FABRILIA S L Ple domini 28/06/19824829012 DG2042C 0001 61094 Riu Ripoll, 323 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19844829013 DG2042C 0001 1459 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 1a INMOBILIARIA ODAG S L Ple domini 31/12/20014829013 DG2042C 0002 1460 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 2a INMOBILIARIA ODAG S L Ple domini 31/12/20014829013 DG2042C 0003 1461 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 3a INMOBILIARIA ODAG S L Ple domini 31/12/20014829013 DG2042C 0004 38274 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 4a ABASOLO S L Ple domini 29/03/19964829013 DG2042C 0005 38276 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 5a PILME S L Ple domini 24/12/19884829013 DG2042C 0006 2153 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 6a TECNOCLINIC S A Ple domini 15/07/20034829013 DG2042C 0007 4788 ctra. de Prats de Lluçanès, 530 Bxs 7a GALANDA SL Ple domini 28/04/1993
Pàgina 2 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio4829014 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 512 camí AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19844829015 DG2042C 0001 25569? Riu Ripoll, 335 FABRILIA S L Ple domini 19/12/19964829016 DG2042C 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 504 AGENCIA CATALANA DE L AIGUA Ple domini4829017 DG2042C 0001 Riu Ripoll, 337 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 17/02/19974829018 DG2042C 0001 56528/61094 Riu Ripoll, 317 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19844829019 DG2042C 0001 56528 ctra. de Prats de Lluçanès, 502 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/1984
4829020 DG2042C 0001 54694 ctra. de Prats de Lluçanès, 550I INFIESTA GUASCH MARIA ROSARIO Ple domini 23/01/19974829021 DG2042C 0001 32352 ctra. de Prats de Lluçanès, 520 BANCO ESPAÑOL DE CREDITO S A Ple domini 25/11/19944829022 DG2042C 0001 4730 Riu Ripoll, 321 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 19/02/19975225001 DG2052D 0001 61005 Riu Ripoll, 315 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 27/10/19975225002 DG2052D 0001 590 ctra. de Prats de Lluçanès, 488I BENITEZ OLMO JUAN Ple domini5225003 DG2052D 0001 57691 ctra. de Prats de Lluçanès, 490 INTEX SL Ple domini 09/10/19955225004 DG2052D 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 490T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20025225005 DG2052D 0001 ctra. de Prats de Lluçanès, 484T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20025225006 DG2052D 0001 ptge. de les Escoles, 22 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19845225007 DG2052D 0001 4518 ctra. de Prats de Lluçanès, 484 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19845225008 DG2052D 0001 947 ctra. de Prats de Lluçanès, 484I BENITEZ OLMO JUAN Ple domini 01/01/19845225009 DG2052D 0001 948 ctra. de Prats de Lluçanès, 482I BENITEZ OLMO JUAN Ple domini 01/01/19845225010 DG2052D 0001 589/4609 ctra. de Prats de Lluçanès, 490I AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini5225011 DG2052D 0001 4518 ctra. de Prats de Lluçanès, 486I AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19845225012 DG2052D 0001 rda. de Maria Gispert, 52 SR PROPIETARI DE LA FINCA Ple domini 01/01/19845624001 DG2052B 0001 1081 camí del Molí de l'Amat, 26 MOLINO AMAT S A Ple domini 16/06/19545624002 DG2052B 0001 53589 camí del Molí de l'Amat, 24 MOLINO AMAT S A Ple domini 30/11/19925723001 DG2052B 0001 9299 camí del Molí de l'Amat, 22 MOLINO AMAT S A Ple domini 27/07/19516114001 DG2061B 0001 camí de la Fàbrica Castelló, 2T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20026114002 DG2061B 0001 14220 camí de la Fàbrica Castelló, 20 SILMO SL Ple domini 01/01/19786114002 DG2061B 0001 camí de la Fàbrica Castelló, 20 CASTELLO PUIG JUAN Domini anterior 21/12/19726114002 DG2061B 0001 camí de la Fàbrica Castelló, 20 ESCUDE COMAS MONTSERRAT Domini anterior 21/12/19726213001 DG2061B 0001 Riu Ripoll, 187 COMPANYIA D AIGUES DE SABADELL S A Ple domini6213002 DG2061B 0001 camí de la Fàbrica Castelló, 12 SR PROPIETARI DE LA FINCA Ple domini 01/01/19846313001 DG2061B 0001 camí de Can Buxó, 1T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20026313002 DG2061B 0001 12282 camí de Can Buxó, 1 DEMAJO 3 S.L. Ple domini 05/07/20026313003 DG2061B 0001 camí de Can Buxó, 3T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20026313006 DG2061B 0001 camí de Can Buxó, 5T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20026411501 DG2061B 0001 5663 ctra. de Caldes, 209 PASTOR TARRAGON JOSE Ple domini 01/01/19846411501 DG2061B 0001 5663 ctra. de Caldes, 209 SALVADOR ZARZOSO MERCEDES Ple domini 01/01/1984
Pàgina 3 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio6411502 DG2061B 0001 6296 ctra. de Caldes, 211 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 22/10/20026411503 DG2061B 0001 6296 ctra. de Caldes, 211B AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 15/12/19976508001 DG2060B 0001 45786 camí de Ca la Daniela, 7 CA LA DANIELA SL Ple domini 24/07/19976508004 DG2060B 0001 35083 camí de Ca la Daniela, 21 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 03/12/19906510001 DG2061B 0001 7996 ctra. de Caldes, 208 ROMEU TIANA JOSEPA Usdefruit 01/09/20006510001 DG2061B 0001 7996 ctra. de Caldes, 208 COMA ROMEU JOSE Nua Propietat 01/09/20006510001 DG2061B 0001 7996 ctra. de Caldes, 208 COMA ROMEU JOSE Ple domini 25/06/19966510002 DG2061B 0001 33951 Colònia Sangés, 9 RIBOT BOADAS AUSENCIA Usdefruit 28/10/20046510002 DG2061B 0001 33951 Colònia Sangés, 9 ALAVEDRA RIBOT PERE Nua Propietat 28/10/20046510002 DG2061B 0001 33951 Colònia Sangés, 9 ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Nua Propietat 28/10/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 RIBOT BOADAS AUSENCIA Usdefruit 28/10/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT PERE Usdefruit 28/10/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Usdefruit 17/05/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT PERE Nua Propietat 28/10/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Nua Propietat 28/10/20046510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 RIBOT BOADAS AUSENCIA Nua Propietat 03/04/19746510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Nua Propietat 20/05/19576510003 DG2061B 0001 7703 Colònia Sangés, 11 ALAVEDRA RIBOT PERE Nua Propietat 20/05/19576510004 DG2061B 0001 ctra. de Caldes, 154 (E-2) AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19846510005 DG2061B 0001 Colònia Sangés, 9B RIBOT BOADAS AUSENCIA Usdefruit 28/06/19796510005 DG2061B 0001 Colònia Sangés, 9B ALAVEDRA RIBOT PERE Nua Propietat 28/06/1979
6510005 DG2061B 0001 Colònia Sangés, 9B ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Nua Propietat 28/06/19796510006 DG2061B 0001 48364 Riu Ripoll, 169 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 06/08/19996510301 DG2061B 0001 12672 Riu Ripoll, 167 TORRENTS PALET MONTSERRAT Ple domini6510302 DG2061B 0001 8581 Riu Ripoll, 161 RIBOT BOADAS AUSENCIA Usdefruit 28/10/20046510302 DG2061B 0001 8581 Riu Ripoll, 161 ALAVEDRA RIBOT PERE Nua Propietat 28/10/20046510302 DG2061B 0001 8581 Riu Ripoll, 161 ALAVEDRA RIBOT MARIA DOLORES Nua Propietat 28/10/20046510302 DG2061B 0001 8581 Riu Ripoll, 161 RIBOT BOADAS AUSENCIA Ple domini 08/05/19586510302 DG2061B 0001 8581 Riu Ripoll, 161 ALAVEDRA GASSOL DANIEL Domini anterior 08/05/19586603001 DG2060B 0001 25 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 30 MOLI FONTANET SL Ple domini 30/06/19936605003 DG2060B 0001 7346 camí de la Sèquia Monar, 11 BUXO DURAN FRANCISCO Ple domini 28/03/19416605004 DG2060B 0001 5233 camí de la Sèquia Monar, 9 MORRAL GUARDIOLA M ASUNCION Ple domini 17/06/20086605004 DG2060B 0001 5233 camí de la Sèquia Monar, 9 SALVADOR DOMENECH HDS Domini anterior 01/01/19846605004 DG2060B 0001 5233 camí de la Sèquia Monar, 9 DOMENECH CLAPES EUGENIO Domini anterior 01/01/19846605005 DG2060B 0001 865 camí de la Sèquia Monar, 7 BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 14/02/19946605006 DG2060B 0001 77 Molí Xic, 25 BUXO DURAN FRANCISCO Ple domini 03/12/1991
Pàgina 4 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio6605006 DG2060B 0001 77 Molí Xic, 25 BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 01/12/19916605007 DG2060B 0001 10620 Riu Ripoll, 127 BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 12/04/20026605009 DG2060B 0001 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 33T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20026605010 DG2060B 0001 1870 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 31 BUXO DURAN FRANCISCO Ple domini 07/02/19236605010 DG2060B 0001 1870 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 31 BUXO DURAN FRANCISCO Ple domini 11/03/19416605011 DG2060B 0001 216 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 35I BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 10/02/19926605013 DG2060B 0001 2603 Riu Ripoll, 32I BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 10/02/19926605014 DG2060B 0001 10440 Riu Ripoll, 129 BUXO RICART JOSE FRANCISCO Ple domini 10/02/19926605016 DG2060B 0001 11768 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 7 RICART MASOLIVER ANTONIA Usdefruit 18/11/19876605016 DG2060B 0001 11768 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 7 BUXO DURAN FRANCISCO Usdefruit 18/11/19876605016 DG2060B 0001 11768 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 7 BUXO DURAN FRANCISCO Nua Propietat 18/11/19876605016 DG2060B 0001 11768 c. de la Fàbrica dels Nois Buxó, 7 BUXO RICART JOSE FRANCISCO Nua Propietat 18/11/1987
6605024 DG2060B 000143976/46266/4
6264 Riu Ripoll, 125 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19846607002 DG2060B 0001 13855 Molí Xic, 34 INMOBILIARIA RIPOLL S A Ple domini 19/05/19716607003 DG2060B 0001 790 Molí Xic, 32 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 03/12/19906607004 DG2060B 0001 821 Molí Xic, 30 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 03/12/19906607005 DG2060B 0001 3295 camí de la Sèquia Monar, 5 CORTES MAYA ANGELITA Ple domini 29/07/20056607005 DG2060B 0001 3295 camí de la Sèquia Monar, 5 RODRIGUEZ CORDOBA ANDRES Ple domini 29/07/20056607006 DG2060B 0001 3655 camí de la Sèquia Monar, 3 PASCUAL PALA ROSARIO Ple domini 14/01/19706607007 DG2060B 0001 137 camí de la Sèquia Monar, 1 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 29/07/19966607008 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 59 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 23/09/1957
6607009 DG2060B 0001 5365 camí de la Sèquia Monar, 61 RIERA PEDRAGOSA MONTSERRAT Nua Propietat 02/06/19756607009 DG2060B 0001 5365 camí de la Sèquia Monar, 61 RIERA PEDRAGOSA M ASUNCIO Nua Propietat 02/06/19756607009 DG2060B 0001 5365 camí de la Sèquia Monar, 61 PEDRAGOSA CRUELLS TERESA Usdefruit 02/06/19756607009 DG2060B 0001 5365 camí de la Sèquia Monar, 61 RIERA PEDRAGOSA NARCIS Nua Propietat 02/06/19756607009 DG2060B 0001 5365 camí de la Sèquia Monar, 61 RIERA PEDRAGOSA ESTEVE Nua Propietat 02/06/19756607010 DG2060B 0001 784 camí de la Sèquia Monar, 63 MARCE ESPUÑES M CONCEPCIO Ple domini 17/06/19966607010 DG2060B 0001 784 camí de la Sèquia Monar, 63 DIAZ MORERA ISABEL Domini anterior 17/06/19986607011 DG2060B 0001 1736 camí de la Sèquia Monar, 65 MONLLOR LLORENS ANDRES Ple domini 06/08/19976607012 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 83 SELVAS ALAVEDRA MATEO Ple domini6607013 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 85 INMUEBLES RIU RIPOLL S A Ple domini6607014 DG2060B 0001 849 camí de la Sèquia Monar, 87 MAS GUITERAS PEDRO Ple domini 18/06/19746607014 DG2060B 0001 849 camí de la Sèquia Monar, 87 TORTAJADA MORELLA M. DEL CARMEN Ple domini 18/06/19746607015 DG2060B 0001 2315 camí de la Sèquia Monar, 69 JIMENEZ GOMEZ FRANCISCO Ple domini 08/02/20066607015 DG2060B 0001 2315 camí de la Sèquia Monar, 69 VINUESA VINUESA MARIA TERESA Domini anterior 30/05/2002
Pàgina 5 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio6607015 DG2060B 0001 2315 camí de la Sèquia Monar, 69 ROMERO SANCHEZ DOMINGO Domini anterior 30/05/2002
6607016 DG2060B 0001 919 camí de la Sèquia Monar, 71 RODRIGUEZ RODRIGUEZ AVELANIA Ple domini 21/09/20006607016 DG2060B 0001 919 camí de la Sèquia Monar, 71 GUTIERREZ ARMAYONES RAMON Ple domini 21/09/20006607017 DG2060B 0001 5253 camí de la Sèquia Monar, 73 TORREGUITART SANFELIU MARIA Ple domini 12/02/19916607018 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 75 VALLS SALLES ANA Ple domini 27/03/20006607018 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 75 VALLS SALLES ANA Ple domini 01/01/19806607019 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 77 GOMIS MIRA MIQUEL Ple domini 01/01/19846607019 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 77 GUARCH VILALTA JOSEFINA Ple domini 01/01/19846607020 DG2060B 0001 567 camí de la Sèquia Monar, 81 COROMINAS COLILLAS JOSE Ple domini 05/10/20056607020 DG2060B 0001 567 camí de la Sèquia Monar, 81 PASCUAL PALA MADRONA Domini anterior 05/10/19856607021 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 79 CIRERA VOLTA GABRIEL Ple domini6607022 DG2060B 0001 587 camí de la Sèquia Monar, 29 SANMARTI MINESA PEDRO Ple domini6607024 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 31 FRANCISCO TARRIDA HNOS Ple domini6607025 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 33 VIDAL IZART PABLO Ple domini6607026 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 35 SEGUI RICART LUIS Ple domini6607027 DG2060B 0001 948 camí de la Sèquia Monar, 53 XIPELL VERNET FRANCISCO Ple domini 05/11/19876607027 DG2060B 0001 948 camí de la Sèquia Monar, 53 XIPELL VERNET LORENZO Ple domini 05/11/19876607028 DG2060B 0001 1867 camí de la Sèquia Monar, 51 FORT LLORET JOSEP Ple domini 23/10/19706607029 DG2060B 0001 3657 camí de la Sèquia Monar, 49 JENSANA SOTERAS JAUME Ple domini 18/05/19896607030 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 45 SEGUI RICART LUIS Ple domini 01/01/19846607031 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 39 DE PUIG GIRONA IGNASI Ple domini 01/01/19846607032 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 37 FRANCISCO BARATA HDOS Ple domini6607033 DG2060B 0001 28 camí del Molí Xic, 4 DE PUIG GIRONA IGNASI Ple domini6607033 DG2060B 0001 camí del Molí Xic, 4 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Domini anterior 03/12/19906607035 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 43 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 01/01/19846607036 DG2060B 0001 354 camí de la Sèquia Monar, 47 ROMERO GIL ANNA MARIA Ple domini 31/01/20056607036 DG2060B 0001 354 camí de la Sèquia Monar, 47 ROMERO GIL ANNA MARIA Ple domini 17/11/19956607036 DG2060B 0001 354 camí de la Sèquia Monar, 47 ROMERO GIL ANNA MARIA Ple domini 24/10/19906607037 DG2060B 0001 10514 camí de Ca la Daniela, 14I USTRELL LLOPART VICENÇ Ple domini6607038 DG2060B 0001 camí de Ca la Daniela, 16I IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 01/01/19846607039 DG2060B 0001 12065 camí de Ca la Daniela, 18 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 29/05/19616607040 DG2060B 0001 camí de la Sèquia Monar, 55 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 01/01/19846607041 DG2060B 0001 camí de Ca la Daniela, 15 DE PUIG GIRONA IGNASI Ple domini 01/01/19846607042 DG2060B 0001 camí de Ca la Daniela, 12I DE PUIG GIRONA IGNASI Ple domini 01/01/19846607043 DG2060B 0001 camí de Ca la Daniela, 13 DE PUIG GIRONA IGNASI Ple domini 01/01/19846607044 DG2060B 0001 5690 camí de Ca la Daniela, 17 ARGEMI FONTANET CARLOS Ple domini 21/11/1950
Pàgina 6 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio6607045 DG2060B 0001 4245 camí de la Sèquia Monar, 41 INMUEBLES RIU RIPOLL S A Ple domini 28/02/19616608001 DG2060B 0001 2806 camí de Ca la Daniela, 20 WINNIPEG SL Ple domini 29/05/19956608002 DG2060B 0001 368 camí de Ca la Daniela, 22 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 25/05/20076608002 DG2060B 0001 368 camí de Ca la Daniela, 22 VALLS SALLES ANA Domini anterior 27/03/20006608002 DG2060B 0001 368 camí de Ca la Daniela, 22 VALLS SALLES NARCISO Domini anterior 01/01/19806608002 DG2060B 0001 368 camí de Ca la Daniela, 22 VALLS SALLES ANA Domini anterior 30/12/19406608003 DG2060B 0001 camí de Ca la Daniela, 24 GENE CLARAMUNT FRANCISCO Ple domini6608004 DG2060B 0001 1589 Riu Ripoll, 147 BELTRAN NAYA RAMON Ple domini 27/05/19776608005 DG2060B 0001 191 Riu Ripoll, 145 BEDOS BOIX SILVIA Ple domini 16/11/19856608005 DG2060B 0001 191 Riu Ripoll, 145 GRAU TARRUELL ANDREU Ple domini 16/11/19856608006 DG2060B 0001 Molí Xic, 42 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 25/05/20076608006 DG2060B 0001 Molí Xic, 42 VALLS SALLES NARCISO Domini anterior 01/01/19806608006 DG2060B 0001 Molí Xic, 42 VALLS SALLES ANA Domini anterior 27/03/19806608006 DG2060B 0001 Molí Xic, 42 VALLS SALLES ANA Domini anterior 30/12/19406608007 DG2060B 0001 Molí Xic, 40 CLARET LLONCH PEDRO Ple domini6608008 DG2060B 0001 Molí Xic, 36 INMUEBLES RIU RIPOLL S A Ple domini6609001 DG2060B 0001 14467 Riu Ripoll, 157 IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini6609002 DG2060B 0001 4438 camí de Ca la Daniela, 23I IMMOBLES RIU RIPOLL SL Ple domini 06/02/20076609002 DG2060B 0001 4438 camí de Ca la Daniela, 23I RIERA BOLTA CARME Domini anterior 22/02/19846609003 DG2060B 0001 Riu Ripoll, 153 USTRELL LLOPART VICENÇ Ple domini7086001 DF2978H 0001 11066 c. de Sol i Padrís, 131 LLIBRE MESTRES MARIA Ple domini 20/07/19937086002 DF2978H 0001 6987 c. de Sol i Padrís, 133 SAGNIER DE SENTMENAT M PILAR Dret de superfície 07/02/19957086002 DF2978H 0001 6987 c. de Sol i Padrís, 133 BRU HOSTE TOMAS Ple domini 13/09/19717086003 DF2978H 0001 18048 c. de Sol i Padrís, 149I BADENAS GARCIA JOSEP Ple domini 14/05/20067086003 DF2978H 0001 18048 c. de Sol i Padrís, 149I BADENAS GARCIA MONTSERRAT Ple domini 14/05/20067086003 DF2978H 0001 18048 c. de Sol i Padrís, 149I SABATER BORRAS ISABEL Domini anterior 27/12/19867086003 DF2978H 0001 18048 c. de Sol i Padrís, 149I BADENAS BAGAN JOSEP Domini anterior 01/01/19847086004 DF2978H 0001 21055 c. de Sol i Padrís, 141I AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 02/02/19877086005 DF2978H 0001 6290 c. de Sol i Padrís, 145I CATALAN GUILLAMON NURIA Nua Propietat 26/08/20057086005 DF2978H 0001 6290 c. de Sol i Padrís, 145I GUILLAMON SALVADOR JOSEFINA Usdefruit 26/08/20057086005 DF2978H 0001 6290 c. de Sol i Padrís, 145I CATALAN GRESA ALVARO Domini anterior 10/09/19937086006 DF2978H 0001 6048 c. de Sol i Padrís, 147I BESCOS BAGAN JOSE MARIA Ple domini 28/02/19917086006 DF2978H 0001 6048 c. de Sol i Padrís, 147I BESCOS BAGAN MARIA LLUISA Ple domini 28/02/19917086006 DF2978H 0001 6048 c. de Sol i Padrís, 147I BESCOS BAGAN ANTONIA Ple domini 28/02/19917086006 DF2978H 0001 6048 c. de Sol i Padrís, 147I BESCOS BAGAN RAFAEL Ple domini 28/02/19917086007 DF2978H 0001 128 Riu Ripoll, 5 INMOBILIARIA ENRILE SL Ple domini 23/02/1994
Pàgina 7 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio7086008 DF2978H 0001 62758 Riu Ripoll, 9 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 24/10/19907086009 DF2978H 0001 62758 Riu Ripoll, 17 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 24/10/19807086010 DF2978H 0001 880 c. de Sol i Padrís, 137 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 14/11/19807086011 DF2978H 0001 10118 ctra. de Mollet, 91 LACY RAMBLA S L Ple domini 08/09/19957086012 DF2978H 0001 ctra. de Mollet, 95 INMOBILIARIA ENRILE SL Ple domini 01/01/19847086013 DF2978H 0001 62758/62762 camí de Can Quadres, 187 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 01/01/19847086014 DF2978H 0001 23298 ctra. de Mollet, 97 PALMERO GONZALEZ ANGEL Ple domini 16/04/19987086014 DF2978H 0001 23298 ctra. de Mollet, 97 PALMERO GONZALEZ JUAN Ple domini 16/04/19987086015 DF2978H 0001 35040/35314 rda. de Bellesguard, 43 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 14/09/19827086016 DF2978H 0001 11065 c. de Sol i Padrís, 143I BADENAS GARCIA JOSEP Ple domini 14/05/20067086016 DF2978H 0001 11065 c. de Sol i Padrís, 143I BADENAS GARCIA MONTSERRAT Ple domini 14/05/20067086016 DF2978H 0001 11065 c. de Sol i Padrís, 143I SABATER BORRAS ISABEL Domini anterior 27/12/19867086016 DF2978H 0001 11065 c. de Sol i Padrís, 143I FERRER JAUMANDREU FRANCISCA Domini anterior 21/08/19967086017 DF2978H 0001 11065 c. de Sol i Padrís, 123 LLIBRE FERRER M DOLORES Ple domini 28/12/20047086018 DF2978H 0001 832 Riu Ripoll, 1 GENERALITAT DE CATALUNYA Ple domini 28/10/19987195001 DF2979H 0001 24080 camí de Can Quadres, 23I INMOBILIARIA MARGARIT S A Ple domini 13/07/19747195003 DF2979H 0001 24082 camí de Can Quadres, 21I PRIVI DOS SL Ple domini 15/01/19977195004 DF2979H 0001 37056 camí de Can Quadres, 27I RAMOS ORTIZ ANTONIO Ple domini 03/12/19867195005 DF2979H 0001 27771 camí de Torre-romeu, 12 INMOBLES GABARRO S A Ple domini 31/07/19877195008 DF2979H 0001 43111 camí de Torre-romeu, 40 Bxs 1a PRIVI DOS SL Ple domini 01/04/19977195008 DF2979H 0002 43113 camí de Torre-romeu, 40 Bxs 2a INMOBLES LA CAROSA SL Ple domini 01/04/19977195008 DF2979H 0003 43115 camí de Torre-romeu, 40 Bxs 3a INMOBLES LA CAROSA SL Ple domini 01/04/19977195008 DF2979H 0004 43117 camí de Torre-romeu, 40 Bxs 4a INMOBLES LA CAROSA SL Ple domini 01/04/19977195009 DF2979H 0001 camí de Torre-romeu, 40I DE OLZINA JOSE Ple domini7195010 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 73 DE OLZINA JOSE Ple domini7195011 DF2979H 0001 20259 Riu Ripoll, 71 GRAU S A Ple domini7195011 DF2979H 0001 20259 Riu Ripoll, 71 PATRIMONIO DEL ESTADO Domini anterior 26/06/19987195012 DF2979H 0001 11683 Riu Ripoll, 63 VIDAL BESOLI GABRIELA Ple domini 31/03/19877195013 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 61 BARBANY MIMO ANA Ple domini 01/01/19847195014 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 59 GRAU S A Ple domini7195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 GALCERAN CATAFAU ANDRES Usdefruit 11/09/20057195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 GALCERAN ROCA ANDREU Nua Propietat 11/09/20057195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 GALCERAN ROCA MONTSERRAT Nua Propietat 11/09/20057195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 ROCA FONTDEVILA MARIA ROSA Ple domini 24/04/20017195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 ROCA FONTDEVILA MARIA ROSER Ple domini 24/04/20017195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 ROCA FONTDEVILA ISABEL Ple domini 24/04/2001
Pàgina 8 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio7195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 ROCA FONTDEVILA JOAN FRANCESC Ple domini 24/04/20017195015 DF2979H 0001 262 Riu Ripoll, 57 ROCA FONTDEVILA FRANCISCA Ple domini 24/04/20017195018 DF2979H 0001 409 Riu Ripoll, 49 GOMIS VILASECA JOSEFA Ple domini 25/06/19497195019 DF2979H 0001 1922 Riu Ripoll, 47 CENTRAL DE ACABADOS Y TEXTILES S A Ple domini 16/03/19707195020 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 33 ARGELAGUET GONZALEZ CARLOS Ple domini7195021 DF2979H 0001 246 Riu Ripoll, 41 ARGELAGUET GONZALEZ JUAN Ple domini 09/09/19667195022 DF2979H 0001 244 Riu Ripoll, 37 ARGELAGUET GONZALEZ JUAN Ple domini 16/06/19637195023 DF2979H 0001 17246 Riu Ripoll, 27B COMERCIAL LANERA SL Ple domini 23/11/19687195024 DF2979H 0001 40052 camí de Can Quadres, 25I BESONIAS CURCO ALFREDO Ple domini 06/02/19927195025 DF2979H 0001 24076 camí de Can Quadres, 31 GRUP CATALONIA S A Ple domini 09/06/19927195026 DF2979H 0001 19181 camí de Can Quadres, 41 COMERCIAL LANERA SL Ple domini 15/10/19707395001 DF2979H 0001 47890/37740 rda. de l' Ebre, 18 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 09/09/19977395002 DF2979H 0001 camí de Torre-romeu, 70 Bxs GRAU S A Ple domini
7395003 DF2979H 0001 37958 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 1a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 20/05/2003
7395003 DF2979H 0002 37960 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 2a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 20/05/2003
7395003 DF2979H 0003 37962 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 3a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 20/05/20037395003 DF2979H 0004 37964 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 4a PONS FONT CARMEN Ple domini 29/06/19927395003 DF2979H 0004 37964 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 4a QUINTANA PETRUS ANTONIO Ple domini 29/06/19927395003 DF2979H 0005 37966 Riu Ripoll, 30 Bxs 5a NEWTEXTIL SA Ple domini 04/03/19947395003 DF2979H 0006 37968 Riu Ripoll, 30 1 Bxs 6a L ILLET DE PATRIMONIS SL Ple domini 19/05/19977395003 DF2979H 0007 37970 Riu Ripoll, 30 Bxs 7a NEWTEXTIL SA Ple domini 07/06/1994
7395003 DF2979H 0008 37972 Riu Ripoll, 30 Bxs 8a BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA SA Ple domini 20/07/20087395003 DF2979H 0008 37972 Riu Ripoll, 30 Bxs 8a HILOFAN TEXTIL S A Domini anterior 30/09/19997395003 DF2979H 0009 37974 Riu Ripoll, 30 Bxs 9a NAU PLUS SA Ple domini 23/07/20097395003 DF2979H 0009 37974 Riu Ripoll, 30 Bxs 9a BANCO DE SABADELL SA Domini anterior 08/07/19987395004 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 34 GRAU S A Ple domini
7395005 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 32T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20027395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 INMOBILIARIA GERMANS MOIX, SL Ple domini 22/12/20067395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 MOIX QUERALTO JOANA Domini anterior 19/11/19947395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 QUERALTO PLANS JOANA Domini anterior 19/11/19947395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 MOIX QUERALTO FRANCESC Domini anterior 19/11/19947395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 MOIX QUERALTO ROSA Domini anterior 19/11/19947395006 DF2979H 0001 507 Riu Ripoll, 36 MOIX BARNOLA JOAN Domini anterior 01/01/19847395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO BALDOMERO Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO JUAN FRANCISCO Ple domini 16/03/1995
Pàgina 9 de 10
Refcad1 Refcad2 UnitatUrbanaFinca AdreçaUU NifDomini NomDomini AdresaDomini Títol DataAdquisicio7395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO M DOLORES Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO MARIA CARMEN Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO RAFAEL Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO ANGUSTIAS Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO EDUVIGIS Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO MANUEL Ple domini 16/03/19957395007 DF2979H 0001 5915 avda. de Can Bordoll, 28 SASTRE SERRANO JOSE Ple domini 16/03/19957395008 DF2979H 0001 Riu Ripoll, 38T ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SLU Ple domini 20/09/20027395009 DF2979H 0001 373 Riu Ripoll, 40 RISOAD S L Ple domini 17/11/19987395010 DF2979H 0001 54538 Riu Ripoll, 26 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 25/11/20027395011 DF2979H 0001 37740 Riu Ripoll, 32 AJUNTAMENT DE SABADELL Ple domini 04/06/19887395012 DF2979H 0001 57548 Riu Ripoll, 28 Bxs 1a CAIXA D ESTALVIS DE TERRASSA Ple domini 09/10/20077395012 DF2979H 0001 57548 Riu Ripoll, 28 Bxs 1a FRANK FONT CONSTRUCCIONS SA Domini anterior 05/11/20047395012 DF2979H 0002 57550 Riu Ripoll, 28 Bxs 2a FRANK FONT CONSTRUCCIONS SA Ple domini 05/11/20047395012 DF2979H 0003 57552 Riu Ripoll, 28 Bxs 3a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 20/12/20027395012 DF2979H 0004 57554 Riu Ripoll, 28 Bxs 4a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 20/12/20027395012 DF2979H 0005 57556 Riu Ripoll, 28 Bxs 5a NAUS INDUSTRIALS DEL VALLES S A Ple domini 21/12/2002
Pàgina 10 de 10
Annex 2: Informe econòmic de valoració dels aprofitaments
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 1 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
À R E A D ’ U R B A N I S M E S E C C I Ó D E G E S T I Ó U R B A N Í S T I C A
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ DE SABADELL (MPG-80)
ANNEX:
ESTUDI VALORACIÓ D’APROFITAMENTS
1.- OBJECTE El projecte de modificació de planejament als àmbits industrials del Riu Ripoll (MPG-80) proposa, entre d’altres aspectes, facultar la reducció del tamany mínim dels establiments industrials actualment establerts pel planejament vigent (MPG-5), cosa que implicaria potencials increments de la densitat de l’ús industrial, expressada en núm. d’establiments per superfície de parcel�la mínima. Aquest supòsit requereix, en base al previst a l’art. 50 de la LU, segons el redactat que resulta de la Llei 26/2009, la cessió del 15% de l’increment d’aprofitament que s’en deriva, considerat en cada supòsit proposat, com un increment de la “intensitat” de l’ús industrial, malgrat es mantingui inalterat el sostre edificable. Per tal de quantificar aquest increment d’aprofitament, cal realitzar una valoració del sòl en la situació inicial i en la que resulta de la modificació proposada, per tal de deduir el 15% a cedir del diferencial corresponent. Cal considerar que, atenent la naturalesa d’aquest increment, normalment no resultarà viable la seva individualització en finca independent, per la qual cosa resulta indispensable la valoració monetària d’aquest aprofitament diferencial. En aquest sentit, es considera una hipòtesi de sòl estandarditzada, extrapolable a tot l’àmbit industrial del Ripoll, amb circumstàncies assimilables que signifiquen que els diferencials d’aprofitament serien aplicables en qualsevol punt de l’àmbit, sempre que es materialitzin en la mateixa parcel�la. Nogensmenys, en els casos de sòl urbà no consolidat en el que es defineixi específicament un Polígon d’actuació per a la execució material del pla, la corresponent reparcel�lació fixarà amb precisió aquesta cessió d’increment d’aprofitament en el marc de les cessions d’aprofitament del Polígon i en atenció a les seves circumstàncies específiques amb una valoració “ad-hoc”.
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 2 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
2.- CRITERIS DE VALORACIÓ
2.1. NORMATIVA APLICABLE
La valoració s’ha d’atenir a l’establert a la legislació del sòl estatal Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo així com el Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de juny (BOE 154, de 26.05.2008) que refon l’esmentada Llei amb els preceptes vigents del Real Decreto Legislativo 1/1992 (en endavat, LS). Concretament, són d’aplicació els arts. 21, 22 i 24 de l’esmentat disposició legal literalment disposen:
Artículo 21. Ámbito del régimen de valoraciones.
1. Las valoraciones del suelo, las instalaciones, construcciones y edificaciones, y los derechos constituidos sobre o en relación con ellos, se rigen por lo dispuesto en esta Ley cuando tengan por objeto: a) La verificación de las operaciones de reparto de beneficios y cargas u otras precisas para la
ejecución de la ordenación territorial y urbanística en las que la valoración determine el contenido patrimonial de facultades o deberes propios del derecho de propiedad, en defecto de acuerdo entre todos los sujetos afectados.
b) La fijación del justiprecio en la expropiación, cualquiera que sea la finalidad de ésta y la legislación que la motive
c) La fijación del precio a pagar al propietario en la venta o sustitución forzosas. d) La determinación de la responsabilidad patrimonial de la Administración Pública.
2. Las valoraciones se entienden referidas: a) Cuando se trate de las operaciones contempladas en la letra a) del apartado anterior, a la
fecha de iniciación del procedimiento de aprobación del instrumento que las motive. b) Cuando se aplique la expropiación forzosa, al momento de iniciación del expediente de
justiprecio individualizado o de exposición al público del proyecto de expropiación si se sigue el procedimiento de tasación conjunta.
c) Cuando se trate de la venta o sustitución forzosas, al momento de la iniciación del procedimiento de declaración del incumplimiento del deber que la motive.
d) Cuando la valoración sea necesaria a los efectos de determinar la indemnización por responsabilidad patrimonial de la Administración Pública, al momento de la entrada en vigor de la disposición o del comienzo de la eficacia del acto causante de la lesión.
Artículo 22. Criterios generales para la valoración de inmuebles.
1. El valor del suelo corresponde a su pleno dominio, libre de toda carga, gravamen o derecho limitativo de la propiedad.
2. El suelo se tasará en la forma establecida en los artículos siguientes, según su situación y con independencia de la causa de la valoración y el instrumento legal que la motive. Este criterio será también de aplicación a los suelos destinados a infraestructuras y servicios públicos de interés general supramunicipal, tanto si estuvieran previstos por la ordenación territorial y urbanística como si fueran de nueva creación, cuya valoración se determinará según la situación básica de los terrenos en que se sitúan o por los que discurren de conformidad con lo dispuesto en esta Ley.
3. Las edificaciones, construcciones e instalaciones, los sembrados y las plantaciones en el suelo rural, se tasarán con independencia de los terrenos siempre que se ajusten a la legalidad al tiempo de la valoración, sean compatibles con el uso o rendimiento considerado en la valoración del suelo y no hayan sido tenidos en cuenta en dicha valoración por su carácter de mejoras permanentes.
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 3 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
En el suelo urbanizado, las edificaciones, construcciones e instalaciones que se ajusten a la legalidad se tasarán conjuntamente con el suelo en la forma prevista en el apartado 2 del artículo 24. Se entiende que las edificaciones, construcciones e instalaciones se ajustan a la legalidad al tiempo de su valoración cuando se realizaron de conformidad con la ordenación urbanística y el acto administrativo legitimante que requiriesen, o han sido posteriormente legalizadas de conformidad con lo dispuesto en la legislación urbanística. La valoración de las edificaciones o construcciones tendrá en cuenta su antigüedad y su estado de conservación. Si han quedado incursas en la situación de fuera de ordenación, su valor se reducirá en proporción al tiempo transcurrido de su vida útil.
4. La valoración de las concesiones administrativas y de los derechos reales sobre inmuebles, a los efectos de su constitución, modificación o extinción, se efectuará con arreglo a las disposiciones sobre expropiación que específicamente determinen el justiprecio de los mismos; y subsidiariamente, según las normas del derecho administrativo, civil o fiscal que resulten de aplicación. Al expropiar una finca gravada con cargas, la Administración que la efectúe podrá elegir entre fijar el justiprecio de cada uno de los derechos que concurren con el dominio, para distribuirlo entre los titulares de cada uno de ellos, o bien valorar el inmueble en su conjunto y consignar su importe en poder del órgano judicial, para que éste fije y distribuya, por el trámite de los incidentes, la proporción que corresponda a los respectivos interesados. Artículo 23. Valoración en el suelo rural. 1. Cuando el suelo sea rural a los efectos de esta Ley: a) Los terrenos se tasarán mediante la capitalización de la renta anual real o potencial, la que
sea superior, de la explotación según su estado en el momento al que deba entenderse referida la valoración.
b) La renta potencial se calculará atendiendo al rendimiento del uso, disfrute o explotación de que sean susceptibles los terrenos conforme a la legislación que les sea aplicable, utilizando los medios técnicos normales para su producción. Incluirá, en su caso, como ingresos las subvenciones que, con carácter estable, se otorguen a los cultivos y aprovechamientos considerados para su cálculo y se descontarán los costes necesarios para la explotación considerada.
c) El valor del suelo rural así obtenido podrá ser corregido al alza hasta un máximo del doble en función de factores objetivos de localización, como la accesibilidad a núcleos de población o a centros de actividad económica o la ubicación en entornos de singular valor ambiental o paisajístico, cuya aplicación y ponderación habrá de ser justificada en el correspondiente expediente de valoración, todo ello en los términos que reglamentariamente se establezcan.
d) Las edificaciones, construcciones e instalaciones, cuando deban valorarse con independencia del suelo, se tasarán por el método de coste de reposición según su estado y antigüedad en el momento al que deba entenderse referida la valoración.
e) Las plantaciones y los sembrados preexistentes, así como las indemnizaciones por razón de arrendamientos rústicos u otros derechos, se tasarán con arreglo a los criterios de las Leyes de Expropiación Forzosa y de Arrendamientos Rústicos.
2. En ninguno de los casos previstos en el apartado anterior podrán considerarse expectativas derivadas de la asignación de edificabilidades y usos por la ordenación territorial o urbanística que no hayan sido aún plenamente realizados. Artículo 24. Valoración en el suelo urbanizado.
1. Para la valoración del suelo urbanizado que no está edificado, o en que la edificación existente o en curso de ejecución es ilegal o se encuentra en situación de ruina física:
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 4 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
a) Se considerarán como uso y edificabilidad de referencia los atribuidos a la parcela por la ordenación urbanística, incluido en su caso el de vivienda sujeta a algún régimen de protección que permita tasar su precio máximo en venta o alquiler. Si los terrenos no tienen asignada edificabilidad o uso privado por la ordenación urbanística, se les atribuirá la edificabilidad media y el uso mayoritario en el ámbito espacial homogéneo en que por usos y tipologías la ordenación urbanística los haya incluido.
b) Se aplicará a dicha edificabilidad el valor de repercusión del suelo según el uso correspondiente, determinado por el método residual estático.
c) De la cantidad resultante de la letra anterior se descontará, en su caso, el valor de los deberes y cargas pendientes para poder realizar la edificabilidad prevista.
2. Cuando se trate de suelo edificado o en curso de edificación, el valor de la tasación será el superior de los siguientes:
a) El determinado por la tasación conjunta del suelo y de la edificación existente que se ajuste a la legalidad, por el método de comparación, aplicado exclusivamente a los usos de la edificación existente o la construcción ya realizada.
b) El determinado por el método residual del apartado 1 de este artículo, aplicado exclusivamente al suelo, sin consideración de la edificación existente o la construcción ya realizada.
3. Cuando se trate de suelo urbanizado sometido a actuaciones de reforma o renovación de la urbanización, el método residual a que se refieren los apartados anteriores considerará los usos y edificabilidades atribuidos por la ordenación en su situación de origen.
A més, cal tenir en consideració l’establert a la legislació urbanística d’aplicació, en aquest cas la refosa de la legislació urbanística de Catalunya, aprovada per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, (en endavant LU) i posterior modificació per Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística que afegeix una nova Disposició addicional que literalment estableix:
Dissetena. Especificació de conceptes urbanístics a efectes de l'aplicació de la Llei estatal de sòl A l'efecte de l'aplicació de la Llei estatal 8/2007, de 28 de maig, de sòl: 1. El concepte d'edificabilitat mitjana ponderada que regula la llei estatal esmentada es correspon amb el d'aprofitament urbanístic definit a l'article 36.1 de la Llei d'urbanisme. 2. Es considera com a àmbit espacial homogeni, en el cas de sistemes urbanístics públics que no estiguin compresos en cap àmbit d'actuació urbanística, ni en cap àmbit de referència establert pel planejament urbanístic a efectes de valoració, el corresponent al polígon fiscal en què estiguin inclosos aquests sistemes a efectes cadastrals.
2.2. APROFITAMENT INICIALMENT ATRIBUÏT AL SÒL Atenent que ens trobem en el cas de situació bàsica de sòl urbanitzat, i en el supòsit d’un aprofitament específicament assignat pel planejament vigent, per a la valoració del sòl s’ha d’aplicar el primer paràgraf del punt a) de l’art. 23.1 LS. A aquests efectes, la regulació derivada del planejament vigent, Modificació puntual del PGMOS a l’àmbit del riu Ripoll (Exp.: MPG-5), definitivament aprovada pel Govern de la Generalitat en data 03.12.2002 (DOGC 20.02.2003), pels àmbits industrials a estudiar resulta: ► Classificació sòl: SOL URBÀ CONSOLIDAT ► Zonificació: “Zona Industrial del Ripoll” (clau 6.1) ► Sistema d’ordenació: Volumetria Específica (s/ Estudi de Detall per cada unitat
d’ordenació)
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 5 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
► Volum màxim construït: 8 m³/m²sòl (+ 1m³/m² si coberta inclinada) ► Parcel�la mínima: sup. >=8.000,00m² i accés directa a via pública ► Ocupació màxima: 75% ► Alçada reguladora: 16,00m ► Sup. mínima activitat industrial: 1.500m² D’altre banda, la regulació genèrica d’aquesta zonificació continguda al refós del Pla General (DOGC 02.10.2000), d’aplicació en allò no previst a la normativa de la MPG-5 , estableix una edificabilitat neta màxima de 1m²sostrem²sòl. Considerant aquest règim urbanístic d’origen, l’aplicació a una finca estàndard, optimitzant paràmetres per el millor aprofitament potencial significaria: Superfície parcel�la: 9.000,00m²sòl Edificabilitat total: 9.000 m²sòl x 1m²stm²sòl = 9.000,00m²sostre Superfície edificada Planta Baixa: 9.000 x 75% = 6.750,00m²st Superfície edificada Planta Altell: 9.000 – 6.750 = 2.250,00m²st Núm màxim activitats: 6 (9.000 / 1.500 = 6,00) Característiques mòduls activitats individualitzades:
Sup. Planta Baixa: 6.750 / 6 = 1.125m²st(PB) Sup. Planta Altell: 2.250 / 6 = 375m²st(Alt) Subparcel�la atribuïda: 9000 / 6 = 1.500m²sòl (ús exclusiu) Pati exterior: 1.500 – 1.125 = 375,00m²
2.3. APROFITAMENTS PROPOSSATS Al Projecte de MPG-80 es planteja un únic supòsit de reducció de la superfície mínima d’activitat industrial, fins a 750,00n², tot mantenint inalterats la resta de paràmetres edificatoris. En tal supòsit, les activitats es podrien organitzar en la següent tipologia en funció de la millor optimització de l’aprofitament potencial: Sup. mínima activitat = 750m² (subparcel�la : 750m²sòl) Tipologia: Conjunt naus industrials en filera, llum aprox. 12m. Sup. P. Baixa: 750 x 75% = 562,50m²(PB) (12 x 46,8) Sup. Planta altell: 750,00 – 562,50 = 187,50m²(Alt) (12 x 15,6) Pati exterior: 187,50m² (davant: 12x10; post.: 12x5,6)
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 6 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
3. VALOR UNITARI DE REPERCUSSIÓ DE L’APROFITAMENT De conformitat amb l’art. 23.c) LS, aquest valor de repercussió ha d’obtenir-se pel mètode residual estàtic. Atenent la manca de desenvolupament reglamentari dels mètodes de valoració, cal atenir-se a la Disposició transitòria 3a. de la LS, que remet supletòriament a la Norma ECO/805/2003 (parcialment modificada per la Orden EHA/3011/2007, de 4 de octubre), la qual defineix el mètode residual estàtic (art. 40 a 42) com la forma d’obtenir el valor de sòl com a residu d’anar deduint, del valor de mercat del producte immobiliari acabat, el marge de benefici de la promoció i els successius costos per a la seva obtenció, segons la següent formulació:
F = VM x (1 - b) - Ci
On: F = Valor del terreny. VM = Valor de l’immoble en la hipòtesi de edifici acabat. b = Marge o benefici net del promotor en tant per ú. Ci = Cadascun dels pagaments necessaris considerats.
3.1. VALOR DE MERCAT PRODUCTE IMMOBILIARI ACABAT (Vm) Atenent l’estudi de mercat realitzat amb diverses mostres ubicades a la ciutat de Sabadell, els valors de mercat homogeneïtzats referits a la tipologia base segons el planejament vigent, així com les corresponents a les variants proposades a la MPG-80 , totes referides a la unitat de valor de comparació comuna que és la superfície de nau en planta baixa -m2st(PB) -, resulten: BASE (establiment 1.500m²) : Vm = 1.037,76€/m²st(PB) OPCIÓ A (establiment 750m²) : Vm = 1.334,55€/m²st(PB) S’adjunten quadres resum de les dades de les mostres seleccionades.
3.2. MARGE DE BENEFICI PROMOCIÓ La Norma ECO/805/2003 estableix (Disposició addicional 6a.) per l’ús industrial, un marge mínim del 27%.
3.3. COSTOS SUPORTATS En aquest bloc es poden considerar el següents apartats: 3.3.1.- Costos de la construcció: Atenent les dades publicades al “Boletín Económico de la Construcció” (BEC) en la seva edició de agost-2009 (que ja recull l’actual conjuntura del mercat de construcció de les obres a la data de referència de la valoració), es dedueixen els costos unitaris de construcció promitjos d’edificacions industrials, tant per la tipologia base (nau industrial simple) com per
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 7 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
les opcions alternatives (nau per tallers, de llum més reduïda) que alhora significaria un major cost unitari de construcció. Aquests valors es poden aplicar directament a €/m²sostre segons les anteriors definicions, per a cadascuna de les tipologies considerades (incloent 20% de benefici industrial + despeses generals), als que cal afegir els percentatges corresponents a les despeses de Seguretat i Salut, Honoraris professionals i tributs per Llicències d’obres d’aplicació de conformitat amb les Ordenances fiscals de la ciutat de Sabadell, segons es detalla en el següent quadre:
1500 750
Cost contracte obres (BEC) 396,06 546,78
% Seguretat i Salut 2,00% 2,00%
% Honoraris tècnics 3,00% 3,00%
% Llicències i taxes 4,50% 4,50%
total costos directes obra (€/m2sostre)= 433,69 598,72
opcions s/ sup. activitat
S’adjunta còpia de les fitxes de costos desglossats per aquestes tipologies publicades al BEC núm. 279 3.3.2.- Costos de la promoció: Es consideren els següents ítems a aplicar sobre el cost de construcció, segons l’ús:
1500 750
Estudis previs (topogràfics, geotècnics) = 1,00% 1,00%
Companyies serveis (aigua, electricitat, telefonia) i grua =
1,50% 1,50%
Control tècnic extern (C. qualitat, inspec. ECA, assaigs) = 1,75% 1,75%
Assegurances (resp. civil i altres) = 0,75% 0,75%
Despeses administració = 2,00% 2,00%
Altres = 0,00% 0,00%
subtotal costos promocio: 7,00% 7,00%
opcions s/ sup. activitat
3.3.3.- Despeses financeres: Per bé que l’Euribor actualment es xifra al voltant del 1,26%, atenent una previsible evolució a l’alça a mig termini, cal considerar a la pràctica un tipus anual del 3,00% que en el moment present es considera per les entitats financeres el topall mínim per la negociació de crèdits, amb disponibilitat de 50% el primer any i el 100% el segon any, si bé considerant la totalitat de costos de construcció i promoció, que es produeixen simultàniament a l’execució de l’obra. No es té en compte l’apalancament financer, de conformitat amb la ECO/805/2003. Això equival a un percentatge acumulat de: (3,00% x 0,5) + (3,00% x 1) = 4,50%, a aplicar en qualsevol de les supòsits considerats. 3.3.4.- Despeses de comercialització: Per al moment present al que es refereix la valoració, atenent la conjuntura de plena crisi que desincentiva la demanda, es preveu una velocitat baixa de comercialització per la qual cosa es considera imprescindible aquesta previsió dins el procés de la promoció d’instal�lacions
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 8 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
industrials de gran tamany, com és el cas de la opció base (activitat de 1.500m²) que habitualment s’estima entorn al 5% atès el seu grau de rigidesa de comercialització. Per la seva banda, es considera que en tipologies de dimensió més reduïda, es donarà una menor rigidesa de comercialització, per la qual cosa es podria considerar imputable només un 3% en la opció proposada per la MPG-80 (instal�lació de 750 m²). En tots els casos aquests percentatges són d’aplicació sobre el valor global del producte en venda.
3.4. DEURES I CÀRREGUES PENDENTS Per a la valoració es considera el supòsit de sòl urbà consolidat i que, en conseqüència, no es veu afectat per càrregues urbanístiques pendents sobre l’aprofitament originalment establert pel planejament vigent. En tot cas, es considera que la eventual existència de despeses associades a l’exercici de l’aprofitament resultaria equivalent en qualsevol de les opcions plantejades, per la qual cosa no es considera un aspecte diferencial a efectes de la present valoració.
3.5. CÀLCUL VALOR UNITARI
Aplicant en la fórmula abans esmentada els valors que resulten dels apartats anteriors, el valor unitari de repercussió, resulta en cada cas: OPCIÓ BASE (activitat 1.500m²): Vr = (1.037,76€/m2st x (1 - 0,27)) – 433,69€/m²st - (433,69€/m²st x 0,070) - ((433,69€/m²st x 1,070) x 0,045) - (1.037,76€/m²st x 0,05) = 757,56€/m²st - 433,69€/m²st – 30,36€/m²st – 20,88€/m²st – 51,89€/m²st = 220,75€/m²st OPCIÓ A (activitat 750m²): Vr = (1.334,55€/m2st x (1 - 0,27)) – 598,72€/m²st - (598,72€/m²st x 0,070) - ((598,72€/m²st x 1,070) x 0,045) - (1.334,55€/m²st x 0,03) = 974,22€/m²st - 598,72€/m²st – 41,91€/m²st – 28,83€/m²st – 40,04€/m²st = 264,72€/m²st
3.6. COMPROVACIÓ VALORS
Per tal de verificar la validesa d’aquests valors, s’ha consultat l’Institut Català del Sòl per tal de comparar valors de sòl industrial urbanitzat en venda, informant-se que, a igualtat d’aprofitament en termes absoluts (superfície de sostre i sòl) es constata la existència d’un diferencial de valor generat entre tipologies aïllades (amb activitat única) i agrupades (conjunts adossats), depenent de les circumstàncies concretes d’ubicació i configuració. Més concretament en situacions com la estudiada (en la que es duplica el nombre d’establiments per igual superfície), la valoració del sòl, expressada en repercussió per m²sòl ocupables (superfície de planta baixa) en el cas d’activitats de l’ordre de 750m² es podria establir entorn d 310€/m², lleugerament superior al que resulta dels càlcul anteriorment detallats, cosa que valida la prudència de la valoració del present informe.
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 9 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
4.- VALORACIÓ APROFITAMENT DIFERENCIAL
A partir del valor unitari de la opció base que es pren com a referència de l’aprofitament potencial atorgat pel planejament vigent, les opcions de reducció de la superfície mínima de l’activitat industrial, signifiquen, referides a repercussió sobre la mateixa unitat de valor (m²sostre de planta baixa): OPCIÓ A: 264,72 / 220,75= 1,20 Es a dir que, en aquests casos, la materialització de les condicions derivades del proposat a la MPG-80 significaria un increment de l’aprofitament del 20% en el cas d’acollir-se a aquesta opció. Traduït en valors monetaris, aquests increments es valorarien, en situacions estàndard, en els següents imports unitaris d’increment:
OPCIÓ A: 264,72€/m²st(PB) - 220,75€/m²st(PB) = 43,97€/m²st(PB) = 43,97€/UV
Exp. Núm. : MPG-80
Pàgina 10 de 10 Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s1)
5.- CESSIÓ D’APROFITAMENT
Atenent la obligació legal de cessió del 15% de l’increment d’aprofitament, la valoració d’aquesta cessió, per al cas d’impossibilitat física de la seva materialització en un parcel�la independent, com es preveu que així sigui en general, resultaria a data d’avui en la opció de proposada per la MPG-80: OPCIÓ A: 43,97€/UVx 15% = 6,60€/UV Per tal de referir aquesta cessió a la parcel�la, en termes de sòl, que en cada cas sigui objecte de transformació, cal tenir present que la edificabilitat neta sobre rasant assignada pel planejament és de 1m²stm²sòl i que el supòsit estudiat parteix de la màxima proporció de sostre total consumit per la planta baixa, igual a la ocupació màxima : 0,75m²st(PB) / m²sòl i que la resta d’edificabilitat s’ubicaria en planta altell : 0,25m²st(alt) / m²sòl. D’altre banda, existiria un pati descobert d’ús privatiu a raó de 0,25m²(p) / m²sòl. En aquest sentit, per establir l’aprofitament total de la parcel�la en unitats de valor comparables (m²st en planta baixa), cal introduir un coeficient de ponderació a la edificabilitat de l’altell, establert en 0,7 i a la superfície de pati privatiu, establert en 0,3 (congruent amb els supòsits de càlcul de l’estudi de mercat). En base a aquests criteris, l’índex d’aprofitament per parcel�la, referits a les unitats de valor abans detallades, resulta: [ 0,75m²st(PB) / m²sòl ] + [[ 0,25m²st(alt) / m²sòl ] x [ 0,7 m²st(PB) / m²st(alt) ]] + [[ 0,25m²(p) / m²sòl ] x [ 0,3 m²st(PB) / m²(p) ]] = [ 0,750 + 0,175 + 0,070 ] m²st(PB) / m²sòl = 0,995 m²st(PB) / m²sòl = 0,995 UV/m²sòl Per tant, la valoració d’aquesta cessió en relació a la superfície de la parcel�la que s’aculli a aquesta opció d’increment d’aprofitament significa: OPCIÓ A: 6,60€/UV x 0,995UV/m²sòl = 6,57€/m²sòl (SIS EUROS AMB CINQUANTA SET CÈNTIMS)
EL CAP DE LA SECCIÓ DE GESTIÓ URBANÍSTICA
- Albert Pedemonte González, arq. -
Sabadell, 20 de setembre de 2010
Exp. Núm. : MPG-80
Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s2)
DOCUMENTS ANNEXES
Annex I
ESTUDI DE MERCAT IMMOBILIÀRI
Quadres dades mostres d’oferta de NAUS INDUSTRALS s/ superfície activitat - BASE: Superfície igual o major de 1.500m² - OPCIÓ A: Superfície entre 750m² i 1499m²
INDUSTRIALS-RIPOLL
Total COEF. €/ud.valor
núm. Emplaçament Observacions soterrani plata baixa altell Pati ext. Uds. Valor (*) font PREU OFERTA MERCAT tipologia ubicació antig. estat funcion. equip. accès pati ext. annex. TOTAL (const.)
2 BARBERÀ V. Nova planta 1.716,00 m2 1.716,00 m2 2.917,20 UV RISC-VALOR 3.766.150,00 € 1,10 0,95 0,90 1,00 1,00 0,95 1,10 1,10 1,00 1,00 0,98 3.483.612,48 € 1.194,165 c. Narcís Monturiol, 43-45 25 anys. Q. Alta 1.650,00 m2 2.750,00 m2 750,00 m2 4.100,00 UV INTEREMPRESAS.net 3.600.000,00 € 1,10 1,00 1,00 0,90 0,90 1,00 1,10 0,95 1,00 1,00 0,85 3.866.415,35 € 943,037 Hostafranchs Nova planta 1.636,00 m2 0,00 m2 500,00 m2 1.786,00 UV INTEREMPRESAS.net 2.100.000,00 € 1,10 1,00 0,95 1,00 1,00 1,05 1,05 0,95 1,05 1,00 1,04 1.827.306,93 € 1.023,13
15 Zona Hermètica Obra Nova 800,00 m2 800,00 m2 883,00 m2 1.624,90 UV INTEREMPRESAS.net 1.800.000,00 € 1,10 0,95 0,95 1,00 1,00 1,00 1,05 1,00 1,05 1,00 1,00 1.644.576,24 € 1.012,11
TOTALS : 1.650,00 m2 6.902,00 m2 3.266,00 m2 10.428,10 UV 10.821.911,00 € 1.037,76
(*): Homogeneització superfícies per unitats de valor segons situació en plantesP.Baixa = 1,00 (BASE)
P.Soterrani = 0,50P. Altell = 0,70
Pati = 0,30
base: nau-tipus Ripoll, clau 6-1, Nova Pl. (sup. mín. Activ.: 1500m2)
VALORACIÓ (**)
superfícies construïdesdades mostra coef. homogeneització
Estudi mercat-venda_6-1 (1500)
INDUSTRIALS-RIPOLL
Total COEF. €/ud.valor
núm. Emplaçament Observacions soterrani plata baixa altell Pati ext. Uds. Valor (*) font PREU OFERTA MERCAT tipologia ubicació antig. estat funcion. equip. accès pati ext. annex. TOTAL (const.)
3 BARBERÀ V. 15 anys, Q.mitjana 1.235,00 m2 1.235,00 UV RISC-VALOR 1.860.000,00 € 1,10 0,95 0,90 0,90 0,95 1,10 1,10 1,10 0,95 1,00 0,92 1.829.306,04 € 1.481,224 Gràcia 1.078,00 m2 1.078,00 UV INTEREMPRESAS.net 1.000.000,00 € 1,10 0,95 1,00 0,90 0,90 1,10 0,90 0,95 0,95 1,00 0,69 1.322.258,25 € 1.226,586 Zona Hermètica Nova planta (2008) 200,00 m2 400,00 m2 400,00 m2 780,00 UV INTEREMPRESAS.net 1.350.000,00 € 1,10 1,05 0,95 1,00 1,00 0,95 1,10 1,05 0,95 1,00 1,04 1.180.317,87 € 1.513,238 La Lanera 2a. Mà 556,00 m2 556,00 m2 207,00 m2 1.007,30 UV INTEREMPRESAS.net 980.000,00 € 1,10 1,00 1,00 0,90 1,00 0,95 0,90 0,95 1,00 1,00 0,73 1.218.712,21 € 1.209,889 Parc Empresarial C-58 Obra Nova 898,00 m2 898,00 UV INTEREMPRESAS.net 1.590.245,00 € 1,10 1,05 1,10 1,00 1,00 1,10 1,05 1,00 0,95 1,00 1,27 1.140.732,41 € 1.270,3010 Parc Empresarial C-58 Obra Nova 1.201,00 m2 1.201,00 UV INTEREMPRESAS.net 2.040.000,00 € 1,10 1,05 1,10 1,00 1,00 1,10 1,05 1,00 0,95 1,00 1,27 1.463.355,72 € 1.218,4511 Zona Hermètica Nova planta (ind.-comercial) 660,00 m2 660,00 m2 240,00 m2 1.158,00 UV HABITACLIA 1.580.000,00 € 1,10 1,05 0,95 1,00 1,00 1,00 1,10 1,00 0,95 1,00 1,04 1.377.955,55 € 1.189,9413 Can Feu 2a. Mà 719,00 m2 100,00 m2 789,00 UV INTEREMPRESAS.net 950.000,00 € 1,10 1,00 1,00 0,90 0,95 1,05 1,00 1,00 0,95 1,00 0,85 1.012.632,59 € 1.283,4414 Zona Hermètica Obra Nova 565,00 m2 565,00 m2 575,00 m2 1.133,00 UV INTEREMPRESAS.net 1.450.000,00 € 1,10 0,95 0,95 1,00 1,00 0,95 0,90 1,00 1,05 1,00 0,81 1.626.944,33 € 1.435,9617 10 anys (anunci 2009) 660,00 m2 660,00 m2 280,00 m2 1.186,00 UV INTEREMPRESAS.net 1.980.000,00 € 1,20 1,00 1,00 0,95 0,95 1,00 1,05 1,05 0,95 1,00 0,95 1.745.558,99 € 1.471,8022 Gràcia 500,00 m2 258,00 m2 680,60 UV FINCAMPS 1.000.000,00 € 1,10 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,95 1,00 0,95 956.937,80 € 1.406,02
TOTALS : 1.520,00 m2 8.472,00 m2 2.399,00 m2 11.145,90 UV 14.874.711,76 € 1.334,55
(*): Homogeneització superfícies per unitats de valor segons situació en plantesP.Baixa = 1,00 (BASE)
P.Soterrani = 0,50P. Altell = 0,70
Pati = 0,30
base: nau-tipus Ripoll, clau 6-1, Nova Pl. (sup. mín. Activ.: 750m2)
VALORACIÓ (**)
superfícies construïdesdades mostra coef. homogeneització
Estudi mercat-venda_6-1 (750)
Exp. Núm. : MPG-80
Arxiu: MPG-80_Estudi valoracions1b (s2)
DOCUMENTS ANNEXES
Annex II
COSTOS DE CONSTRUCCIÓ
(“Boletín económico de la construcción”, agost 2009)
- Nau industrial - Construcció mixta (taller en planta baixa i oficines en plantes)
