RevistaDISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012

ReportatgeEsclaus delscànons estètics 7

REVISTAÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

ViatgesSerra de TramuntanaEntre llacs i pics màgics 12

DIRECTOR:MARC MARCÈ I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

Moda Clàssiques i llampantsSabates Tods10

EntrevistaAntonio Colomer. «Alemanyaha de ser menys paternalista» 6

Les arrelsdel mite

TarradellasEL MANRESÀ JOAN ESCULIES FA AFLORAR

EN UN LLIBRE LA DESCONEGUDAJOVENTUT D’UN PERSONATGE CLAU

Portada del primervolum de la biografia

del president de laGeneralitat

n jove despert, un pulcre homede negocis, un polític d’acció,un organitzador de primera, uncatalanista sense escarafalls, un

home ambiciós? Qui va ser Josep Tarradellas,en realitat? Un fill de la localitat de Cervelló,on va néixer el 1899, que va arribar als quin-ze anys a Barcelona i a principi dels anys 30ja ocupava càrrecs de màxima responsabi-litat al costat del president Francesc Macià.Una ascensió meteòrica en l’escalafó de la Ge-neralitat i, al capdavall, un damnificat més dela República, que va pagar la seva trajectò-ria amb l’exili. Fins que va tornar i, amb unade les proclames més carismàtiques de la his-tòria recent del país, va avisar que «ja sócaquí!», liderant la restauració del govern ca-talà després del franquisme. Hi ha moltes pre-guntes sobre la vida i l’obra de Tarradellas quecomencen a veure la llum gràcies al projec-te que Dau Edicions, l’Arxiu Montserrat Tar-radellas i Macià (monestir de Poblet) i la Di-putació de Barcelona han engegat amb la pu-blicació prevista de quatre volums que in-

tentaran oferir una biografia exhaustiva i, al-hora, crítica i rigorosa per traçar el perfil d’unpersonatge tan popular com mal conegut.L’autor del primer llibre de la sèrie –Josep Tar-radellas. Dels orígens a la República (1899-1936)– és Joan Esculies (Manresa, 1976),qui ha traslladat al paper l’essència de la tesidoctoral que està ultimant a la UniversitatPompeu Fabra.

Josep Tarradellas va néixer el 19 de generdel 1899 a una vintena de quilòmetres de laciutat on va fer carrera professional i políti-ca. Les seves arrels són a Cervelló, fill de Sal-vador Tarradellas i Casilda Joan. El 1914, als

15 anys, es va traslladar a Barcelona, una urbsque es va veure afavorida en el terreny ma-terial per l’esclat de la Primera Guerra Mun-dial. Neutral com va ser Espanya en aquellconflicte bèl·lic, la capital catalana va esde-venir una enorme indústria de manufactu-ració de productes que requeria la colossalmaquinària de la batalla cruenta que s’esta-va lliurant al cor de l’Europa civilitzada. Pocdesprés d’establir-se al principal del núme-ro 120 del carrer Diputació, va ingressar alCentre Autonomista de Dependents del Co-merç i de la Indústria (CADCI), una entitatde caire gremial que buscava la formació mo-ral, física i cultural dels seus associats en unambient marcadament catalanista. L’anysegüent, Tarradellas va entrar a treballar a lacasa de representacions tèxtils Joan Casa-novas i Ferrer, a la ronda Universitat, on es vacomençar a forjar la personalitat d’un au-tèntic self made man, al més pur estil ame-ricà.

Tot i que la seva família no estava politit-zada, Tarradellas «va participar de l’am-bient d’agitació catalanista impulsat pel ca-talanisme esquerrà», escriu Esculies. L’any1918 va entrar a la Secció Permanent de Pro-paganda Autonomista del CADCI com a vo-cal cinquè, i mai va ocupar el càrrec de se-cretari, tal com ell mateix havia comentat al-guna vegada. Trobem en la biografia deTarradellas una presència constant en enti-tats diverses, però alhora la seva trajectòriaindica una personalitat, en certa manera, in-dividualista que li va permetre prosperarmentre molts d’aquells a qui va freqüentardurant els anys de joventut quedaven a migcamí. El 1918 es va crear la Joventut Nacio-nalista La Falç, una de les nombroses agru-pacions en què es va concretar un naciona-lisme radical que pecava de desorganitzat.Aleshores, Tarradellas ja formavapart del que Esculies descriu com«l’ambient del nacionalisme ca-talà radical o intransi-gent». Però aquell jovevingut de Cervelló ni vaser un membre especialmentsignificat ni va ocupar cap càrrecdirectiu. De fet, cinc anys després,la dictadura de Primo de Rivera vaobligar a clausurar aquestesassociacions. «Deia laseva dona que no sabia

ballar sardanes», ex-plica l’historia-

dor manresà, però el cert és que Tarradellass’apuntava més a les sortides i les vetlladessardanistes que no a l’agitació política.

Els primers anys de la dècada dels vint vanportar diversos canvis en la vida del futur pre-sident de la Generalitat. Durant més de dosanys, del 1921 al 1923, Tarradellas va prestarel servei militar. El seu pare havia satisfet elpagament necessari per reduir-ne la durada,però la guerra del Marroc ho va fer impossi-ble. El gest patern, almenys, va estalviar-li d’a-nar al front i, l’1 d’agost del 1921, el jove re-cluta va ser cridat a files com a sanitari de se-gona a la Quarta Comandància de Tropes deSanitat a l’Hospital Militar Gómez Jordana deMelilla, amb motiu de la batalla d’Annual. Allíva conèixer tant l’advocat Antoni Xirau comPere Pla, germà de l’escriptor Josep Pla.

Un reeixit home de negocisRetornat a la vida civil, va topar amb la re-alitat de la dictadura, i va dedicar aquellsanys al seu progrés professional. Demos-trant ja la seva habilitat per a l’organització,que després li va proporcionar notables rè-dits polítics, va aparcar la feina de dependenti, gràcies a un préstec que li va concedir elseu pare, va establir-se pel seu compte coma representant de comerç gràcies als con-tactes que va establir a escala internacional.Tarradellas no va deixar mai de banda la sevafeina i va assolir la tranquil·litat econòmica.

Encara amb Primo de Rivera en el poder,Tarradellas va fer un altre pas decisiu: el 3 dedesembre del 1927 es va casar amb AntòniaMacià, cinc anys més jove que ell, a la basí-lica de Montserrat. Malgrat la coincidènciadel cognom, la noia no tenia cap parentescamb Francesc Macià. L’any següent, con-cretament el 29 de setembre del 1928, va néi-xer el primer fill del matrimoni, Montserrat,

una nena amb síndrome de Down.Afirma Joan Esculies que «Tarra-dellas, a pesar dels discursos jus-

tificatius dels anys trenta perno ser vist com un nouvin-gut –donant-se rellevància

en el si del CADCI, en la fun-dació de La Falç, en l’estructura-

ció de la FDN i en l’amistat ambMacià– i, sobretot, en els del

moment de fer balançde la seva vida a tra-

vés del seu relatautobiogràfic per

entroncar-se

U

L’historiador manresà Joan Esculies signa «Josep Tarradellas. Delsorígens a la República (1899-1936)», primer volum d’un projectede Dau Edicions, l’Arxiu Tarradellas i la Diputació de Barcelona pertraçar la primera biografia exhaustiva de qui va ser president de laGeneralitat, i que constarà de quatre llibres. Per Toni Mata i Riu.

TarradellasEL POLÍTICABANS DELA GUERRA

2DISSABTE ,7 DE JULIOL DEL 2012 | Regió7

REVISTANOVETAT EDITORIAL

Tarradellas va fer elservei militar a Melilla. Enaquesta fotografia del1921, seu en companyiade Pere Pla

amb un passat polític, fins a co-mençament dels anys trenta nomostrà un interès especial per ferpolítica, ni per assolir càrrecs relle-vants en les entitats de les quals for-mà part. La seva preocupació prin-cipal fins aleshores fou aconsegu-ir una posició econòmica per viuresense estretors».

Un gran organitzadorUn llapis i una llibreta van ser els in-voluntaris protagonistes d’un delsgestos més decisius dels primersquaranta anys de vida de Tarrade-llas. El febrer del 1931, l’almirall Az-nar-Cabañas va restablir les garan-ties constitucionals i va convocareleccions. El dia 22 d’aquell mes, Ma-cià va tornar de l’exili aprofitant elnou clima polític i Tarradellas, ales-hores ja fermament implicat en la re-organització de La Falç, va ser un delscatalanistes que es van desplaçar finsa Maçanet de la Selva per rebre el lí-der d’Estat Català. Paral·lelament, enels ambients nacionalistes bullia eldebat sobre la Conferència d’Es-querres que havia sorgit de les pàgi-nes del diari L’Opinió. Macià va serprou sagaç per entendre que necessitavauna massa crítica de partidaris i aquesta ini-ciativa podia proporcionar-li l’ampli liderat-ge que anhelava. Per decidir la postura delpartit respecte de la Conferència, es va con-vocar una assemblea a l’Avenç Obrer de SantAndreu (Barcelona). La nit del 18 de març,després que l’activitat s’hagués de suspen-dre per l’expectació que va generar l’arriba-da de Macià, Tarradellas va demostrar elsseus dots. Tal com explica el militant d’EstatCatalà Ramon Arrufat, Tarradellas, «l’homea qui mai no havíem vist formar part de lesfileres de l’ortodòxia macianista, de cop i vol-ta passà a ser secretari de Macià». Veient-sedesbordat per les peticions dels concurrents,en un moment donat aquell representant decomerç triomfador, «un de tants en el bulli-ci d’aquella febrosa nit, va oferir-se a Maciàdient: ‘Què és el que s’ha de fer?’ i tot de-sembutxacant paper i llapis començà la sevafunció prenent notes a tort i a dret dels allíreunits, on cadascú s’atribuïa la prioritat quela seva entitat era la primera en mèrits pertal que Macià hi fes actes de presència. I aixíva quedar gairebé nomenat Josep Tarrade-llas secretari efectiu de Macià».

L’endemà, 19 de març del 1931, tal comconta Esculies, «de la Conferència en vasortir el partit de l’Esquerra Republicana deCatalunya (ERC), fruit de la convergència delgrup de L’Opinió; el Partit Republicà Catalàde Lluís Companys; l’Estat Català de Maciài Aguadé; La Falç i les agrupacions naciona-listes radicals i republicanes comarcals ibarcelonines». ERC es va presentar a leseleccions municipals del 12 d’abril i hi va ob-tenir «una victòria aclaparadora» després queTarradellas s’erigís en un infatigable res-ponsable de campanya.

L’ascendent de Tarradellas va viure un nouepisodi just la setmana següent. El dimarts

14 d’abril, Macià va proclamar la Repúbli-ca catalana i el cervellonenc va posar ordreen el guirigall que es va muntar al Palau dela Diputació, poc després reinstaurat coma Palau de la Generalitat. Com va escriureunes setmanes després Joan Lluhí, un delspolítics més influents del moment, «Tarra-dellas va fer fora ‘una sèrie de senyors queanaven per allí i, com qui no fa res, ho ana-ven ocupant tot, sense que per nosaltres ofe-rissin cap garantia de lleialtat i cap garantiade tenir-los en el moment decisiu, cas que ha-gués arribat». No és en va que, en aquelles ho-res de tanta transcendència, Tarradellas vaarribar a dormir sobre unes catifes al Palau,tal era la necessitat de controlar una situacióque es podia desplomar en qualsevol mo-ment. El 17 d’abril, Macià va nomenar Tar-radellas secretari particular amb un sou decinc-centes pessetes.

La dècada dels anys 30 del segle passat varegistrar una successió pràcticament inin-terrompuda d’esdeveniments que van mar-car l’agenda social i política de Catalunya, ien tots Tarradellas va ser protagonista. Pre-sentat com el candidat més jove d’Esquerra,va concórrer a les eleccions a Corts Consti-tuents del 28 de juny del 1931 en les llistes deBarcelona ciutat i va ser escollit amb 94.833vots. No obstant això, «no va destacar com aparlamentari». La vàlua del secretari de Ma-cià era una altra, com va quedar palès durantla campanya de propaganda de l’Estatut deNúria. Tot i el seu disgust per no haver estatinclòs en la comissió redactora del text –«emva saber molt greu que no em nomenessin» ,va dir–, va callar i posteriorment va ser el res-ponsable de dirigir l’oficina de propagandade la Generalitat en la campanya favorableal projecte d’Estatut. Davant els resultats –el99 % dels votants, en una participació del75 %–, la campanya va ser un èxit clamorós.Tarradellas també va ser el responsable de l’o-ficina de la Generalitat a Madrid i del viatgede Macià a la capital espanyola per presen-tar el projecte al govern de la República.

Conseller de GovernacióL’ascendent polític de Josep Tarradellas vaescriure un nou capítol quan va ser nome-nat conseller de Governació del segon go-vern provisional de la Generalitat. Una res-ponsabilitat que va exercir sense temor, mal-grat que va causar-li nombroses enemistatsperquè va afrontar de cara la reorganitzaciódel cos de funcionaris de l’administració. Da-vant seu, Tarradellas tenia un problema: laGeneralitat s’havia omplert de persones quehavien accedit al seu lloc de treball priorit-zant la fidelitat a Macià per sobre de l’apti-tud professional. Apunta Esculies que «laconsecució de la Generalitat havia dut im-mediatament a un horitzó laboral, tant pera persones amb credencial com per a altresde menys preparades. L’allau de pressions irecomanacions a què es va haver de fer frontper col·locar o recol·locar amics, coneguts isaludats fou la tendència habitual dels pri-

3Regió7 | DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012NOVETAT EDITORIALREVISTA

Tarradellas i altres diputats catalans a les Corts constituents

Participació de naixement de Montserrat Tarradellas i Macià, el 1928

Tarradellas i Antònia Macià es van casarel 3 de desembre del 1927 a Montserrat

Firmes dels membres de la guàrdiade nit el 14 d’abril del 1931

mers temps de l’administració que prenia elrelleu a la Diputació provincial».

No podia ser d’altra manera: la neteja vacausar malestar, sobretot del nacionalismeradical procedent de l’Estat Català de Macià,que va quedar englobat a Esquerra. Però Tar-radellas va persistir en el seu propòsit. I va su-mar-hi altres tasques com la publicació deforma regular del Butlletí Oficial de la Ge-neralitat i la dignificació del Palau de la Ge-neralitat. Després, Tarradellas va plegar delcàrrec de secretari particular de Macià. De-dicat a Governació, es va aplicar en el tras-pàs del servei d’ordre públic, abans fins i totde l’aprovació de l’Estatut a les Corts, que esva concretar el 9 de setembre d’aquell mateixany. El 3 d’octubre, Macià va anunciar el ter-cer govern provisional, i Tarradellas va man-tenir la cartera de Governació. Un càrrec desdel qual, amb el president, va convocar lesprimeres eleccions al Parlament de Catalu-nya per al 20 de novembre del 1932, en lesquals va obtenir un escó de diputat en les llis-tes d’ERC de Barcelona ciutat. El 6 de de-sembre es va inaugurar el Parlament.

Macià va incloureTarradellas en elprimer govern es-tatutari com a con-seller de Governa-ció i Sanitat, però lasintonia entre amb-dós es va trencar enun episodi en quèva estar involucratel govern espanyol.Joan Moles va deixarel càrrec de governa-dor civil de Barcelonai el Consell de Mi-nistres va apostarper Tarradellas,tot i que la Gene-ralitat va propo-sar els noms deJosep Irla, JosepDencàs i Joan Sel-ves. La confiançade Madrid era unaacceptació tàcticadel traspàs dels ser-veis d’ordre públic, peròel rumb de l’afer es va torçarquan Macià «va argumentarque no toleraria que el conseller de Go-vernació, que tenia sobre seu la facultat deser el superior jeràrquic dels ajuntaments, fosa la vegada qui comandés les forces públiquesi tingués duplicitat de càrrecs. Va afegir, a més,que no acceptava que en el Consell hi figu-rés ningú que a la vegada es degués al governde la República». En una reunió del 21 de ge-ner del 1933, Macià va exclamar que no ac-ceptaria la proposició que es cursava des delgovern espanyol a través d’un telegramadel ministre de Governació, Casares Quiro-ga. Tarradellas, tal com va explicar, va pen-sar: «he de dimitir perquè no té confiança enmi. Li vaig preguntar el perquè d’aquella de-cisió. ‘Perquè ja no tinc confiança en vostè.[...] És un home capaç un dia de treure’m d’a-questa cadira i seure-hi vostè».

Tarradellas va ser coherent i va plegar. Comexplica Esculies, «arran de l’anomenada‘crisi de gener’ les relacions entre Tarradellasi Macià van trencar-se, i el President va mo-rir el Nadal del 1933 sense que es tornessina tractar». Però no va abandonar la políticai va mantenir des de La Falç una actitud crí-tica amb Esquerra que va culminar el 27 desetembre amb l’expulsió de Tarradellasd’ERC. La constitució del Partit Nacionalis-ta Republicà d’Esquerra (PNRE) per ocuparl’espai d’ERC va fracassar.

La relació amb CompanysFrancesc Macià va morir el 25 de desembredel 1933 i, només sis dies després, LluísCompanys va ser escollit president de la Ge-

neralitat «amb els vots favorables de Tarra-dellas i la resta de diputats del PNRE. Tot ique Lluhí va acceptar la cartera de Justícia iDret i tornar al Consell, Tarradellas va creu-re que no era pertinent compartir governamb gent que estava lluny del seu posicio-nament ideològic, i que no es podia aspirara combatre ERC des de la col·laboració dinsd’un executiu de Companys que s’havia ela-borat amb voluntat de concentració i de plu-ralitat. Durant aquests mesos, Tarradellas nova tornar a ocupar cap càrrec a la Generali-tat, però això no va evitar que els fets d’Oc-tubre també el duguessin a la presó. El 6 d’oc-tubre del 1934, Companys va proclamar l’Es-tat Català de la República Federal Espanyo-la com a reacció al govern de drets d’Alejan-dro Lerroux i les amenaces contra l’autono-mia catalana. La reacció del capità generalde Catalunya, Domènec Batet, va ser man-tenir la fidelitat al govern espanyol i l’exèrcitva detenir Companys a primera hora delmatí de l’endemà al Palau de la Generalitat.Tarradellas va ser detingut en segona ins-

tància, traslladat al vai-xell-presó Uruguay i, unsdies després, al Ciudadde Cadiz. El 18 d’octu-bre, però, va quedaren llibertat un cop elgeneral Sebastián Po-zas el va escoltar negarla seva implicació enels fets. Tarradellass’havia assabentat del’acció de Companysmentre sopava al Ca-sal del Metge i s’haviamanifestat contrari a

aquesta manera defer les coses.

Josep Tarrade-llas va expressaren aquells tempsconfusos la ne-cessitat que el ca-talanisme es

mantingués unitper fer front als pe-

rills que l’amenaça-ven. Després dels fets

d’Octubre, el seu partit vaquedar seriosament ferit i el

govern espanyol va suspendreles facultats del Parlament. En l’article

Orientació política, del 28 de gener del 1935a La Rambla, va escriure que «Catalunya no-més pot triomfar si els seus homes, tant elsde dreta com els d’esquerra, tenen un pen-sament polític definit, i per damunt de tot bencatalà, no es deixen portar els uns pel despiti els altres per la demagògia». Calia reorde-nar l’esquerra catalanista i el procés va reei-xir amb el triomf del Front d’Esquerres a Ca-talunya en les eleccions a Corts del 16 de fe-brer del 1936. Refent el camí, Companys vaser alliberat i va recobrar la legitimitat del go-vern que els militars havien engarjolat. Tar-radellas va continuar ocupat amb els seus ne-gocis professionals sense apartar-se de l’ac-tualitat política, i fins i tot va sonar per ocu-par la cartera de Governació a la Generali-tat, tot i que el rumor no es va concretar. El5 de maig va ser escollit president de La Falçi a principi de juliol va ser nomenat tresorerde la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès,que aleshores estava presidit per AmadeuHurtado.

La vida de Tarradellas va canviar el 17 dejuliol amb la sublevació militar al Marroc. Larebel·lió va esclatar dos dies després a Bar-celona i va fracassar. Tarradellas, que haviapassat la nit al seu despatx professional,se’n va anar a la Generalitat a posar-se a dis-posició de Companys. Un gest que no tan solsel va retornar a la primera línia política sinóque també el va convertir en el «conseller mésrellevant dels successius governs Companysdurant la guerra civil».

4DISSABTE, 7 DE JULIOL DE 2012 | Regió7

REVISTANOVETAT EDITORIAL

Els documents i les fotografies que il·lustrenaquest reportatge provenen del fons de l’ArxiuMontserrat Tarradellas i Macià, dipositat al monestirde Poblet des del 1981, un anys després que el ma-teix Tarradellas hagués expressat el seu desig quefos així, el 10 de març del 1980. Aquest extens lle-gat s’ha convertit en un material de primer ordre perals estudiosos de la història catalana del segle XX. La conservació d’aquesta documentació va ser pos-sible gràcies a la cura que va tenir el seu propietarifins i tot en els pitjors moments. Els seus pares vanguardar els papers en bidons de benzina precintatsa les vinyes de la casa familiar quan Tarradellas eraa la presó. La Gestapo nazi va escorcollar la fincaperò no hi va trobar res i el material ha arribat finsals nostres dies.

Les xifres parlen d’un fons molt destacat: 2 milionsde pàgines de documents classificades en set sè-ries cronològiques. L’arxiu ocupa un espai de 2.000metres quadrats, amb tres sales de consultes a dis-posició dels visitants que ho sol·liciten. Des del1988, any de la mort de Josep Tarradellas, l’arxiu haadmès les gairebé nou-centes peticions de consultaque ha rebut.Així mateix, la biblioteca de l’arxiu conté 11.000 lli-bres, a més de revistes, fotografies i pel·lícules, en-tre altres documents. Aquest material és imprescin-dible per al projecte editorial que, encapçalat perDau Edicions, vol portar al públic una extensa bio-grafia en quatre volums de Josep Tarradellas, el pri-mer dels quals ja és a la venda signat pel manresàJoan Esculies.

L’ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀAPLEGA DOS MILIONS DE PÀGINES

Rebuda de Companys aCastelldefels tornant de lapresó de Cadis, l’1 de març

del 1936

Tarradellas visita lesobres de dignificació

del Palau de laGeneralitat (1932)

Lliurament del’Estatut a Madrid,

16 d’agost del 1931.Macià és al centre iTarradellas, dret a

l’esquerra

Notificació de llibertatdefinitiva a Josep Tarradellaspels fets d’Octubre, undocumentat datat el 19d’octubre del 1934

La figura de Tarradellas ha passat pelsedàs d’una acurada i necessària revisiógràcies al treball de Joan Esculies(Manresa, 1976). Un personatge «malconegut» que va sobreviure a l’infortunii es va convertir en el primer presidentde la Generalitat restablerta després degairebé quatre dècades de franquisme.

Sabem qui era Tarradellas... però que era,en clau política?

Un catalanista d’esquerres, un nacionalis-ta català tal com es proclamava ell mateix.

Una figura històrica amb mala premsa pòs-tuma?

A Tarradellas, tothom se l’ha apropiat ma-lament. I des del seu propi partit, ERC, no sel’ha reivindicat. Al final de la seva vida, amés, va acceptar el marquesat, i això ja va serel colofó.

Si ni els seus el veuen de bon ull...El problema de Tarradellas és que, com a

president de la Generalitat, no sobreviu a lacomparació amb Macià i Companys. Aquestdarrer, amb la gran representació del seu afu-sellament, descalçant-se per morir trepitjantla terra catalana, va reescriure el seu passat, jaque fins i tot se l’havia titllat d’espanyolista. Tar-radellas, en canvi, va viure molt temps. Les me-mòries, ni que siguin orals, d’aquells a qui ellva barrar el pas del funcionariat de la Gene-ralitat, no parlen bé d’ell. A l’exili, tant interiorcom exterior, n’hi havia que es treien els ullsper ser president. I, a més, el 1980 va gua-nyar CiU i no el PSC, que potser hauria estatun partit més afí a les seves idees.

Com es va relacionar amb Pujol?Tarradellas no estava d’acord amb la seva po-

lítica, que va criticar fins al 1988, quan es vamorir. Tarradellas considerava que la políticade la llagrimeta i la queixa constant, el victi-misme, no porta enlloc. Estava d’acord ques’havia d’establir un tracte bilateral entre els dosgoverns, però sempre des d’una postura de lle-ialtat mútua.

S’ha trobat, treballant la seva biografia, queés un personatge poc conegut?

Sobretot, poc investigat. La historiografia esva quedar allò que ell va aconseguir que que-dés com a veritable, però no s’havia gratat mésenllà per saber què hi havia.

I vostè, que ha gratat, què ha descobert?Hi ha aspectes com el seu progrés econòmic

durant la dictadura de Primo de Rivera, entre1923 i 1930, que són una novetat absoluta. Tar-radellas va ser un autèntic self made man, feta si mateix, i en temps de Primo va aprofitarque l’activitat catalanista s’havia aturat, for-çosament, per progressar en el terreny pro-fessional. Va fer un salt endavant brutal, finsal punt que va poder regalar una casa als pa-res, a Cervelló, i un Mercedes.

A Tarradellas el coneixem com a polític du-rant la República, la guerra, l’exili i en la de-mocràcia. Però en el seu llibre explica quemai va deixar la seva feina de representantde comerç.

Ell va detectar que hi havia tres grans àreesd’interès econòmic: Irlanda del Nord, el nordd’Anglaterra i la perifèria de Londres en elcamp del tèxtil i la porcellana; Txecoslovàquiai Alemanya per la seva capacitat de fabricació

amb el vidre i la porcellana; i Nova York i la re-gió dels grans llacs americans per les manu-factures de teixit amb cautxú. La documenta-ció no ens permet resseguir del tot les seves pas-ses en aquest terreny, però sabem que sempreva estar portant el negoci.

Aquesta ocupació el va limitar en la sevadimensió política?

El fet de tenir guanys propis és un aspecteimportant de la seva biografia, ja que li per-metia decidir per si mateix si estava d’acord ono amb les situacions que se li presentaven,amb allò que veia. Alhora, però, això el va po-sar en contra dels que l’havien conegut de jove,alguns dels quals havien acompanyat Maciàa l’exili i, en tornar, reclamaven un lloc de tre-ball a la Generalitat. Tarradellas, quan va serconseller de Governació, va barrar el pas a unapart d’aquesta gent.

Tarradellas va trencar amb Macià a prin-cipi del 1933. Feia temps que es coneixien?

Contràriament a la versió que ell mateix ha-via divulgat, no crec que a començamentdels anys 30 Macià sabés gaire bé qui era Jo-sep Tarradellas.

Tarradellas, com veia Macià?Francesc Macià tenia un magnetisme bru-

tal, quan sortia al balcó la gent al·lucinava. Noera un bon orador ni un gran articulista, peròva ser el primer polític de masses del país, co-neixia els mecanismes de seducció de la gent,acostar-se al ciutadà, fer petons als nens i al-tres estratègies d’aquest tipus. Companys notenia aquest magnetisme, però era un oradorbestial, va treballar la curta distància, als ca-sinos republicans i altres locals per l’estil. Encanvi, Tarradellas no tenia imatge, ni era unabon orador ni un bon articulista. Quan va serdiputat a Corts, sempre va preferir quedar-secallat. S’explica que, per ajudar-lo a superar lapor escènica a parlar en públic a l’hemicicle es-panyol, Companys li va dir: «mires els diputats,em mires a mi, i penses: què cony volen aques-ta colla de ximples? I et poses a parlar tran-quil·lament i te’n sortiràs». Però res. La seva vir-tut era la capacitat d’organització. No hi ha cap

episodi de la política catalana d’aquells anys enquè ell no hi sigui al darrere.

Sorprenent.Va ser un revolucionari en aquest camp. En

una visita d’Azaña a Barcelona pel tema deltraspàs de les competències d’ordre públic ala Generalitat, va muntar una gran moguda,fins i tot amb una desfilada a la Via Laietanaamb gent a banda i banda com aquelles re-budes que tots tenim al cap que es feien a NovaYork a herois com Charles Lindbergh. Hi ha-via consens que era un home que sabia orga-nitzar les coses bé.

Si no tens carisma, almenys aptitud.En les seves memòries, Carles Fontseré ex-

plica que quan els polítics catalans i els seusfamiliars eren al Mas Perxés, a l’Empordà, camícap a l’exili el 1939, Tarradellas va ser qui con-trolava quanta gent havia d’anar en cada grupper creuar la frontera i amb quina diferènciade temps havien d’anar sortint. Tarradellas sa-bia que no era un home de míting, i els copsque li va tocar parlar, sempre deia que era elprimer cop que ho feia perquè l’auditori no liho tingués en compte.

Com va afectar-lo el fet que la seva primerafilla, Montserrat, tingués síndrome de Down?

Hi havia gent que es pensava que Tarrade-llas era solter perquè no se’l veia mai amb laseva dona. L’Antònia vivia íntegrament dedi-cada a la seva filla. Cal pensar que, l’any 1928,tenir una nena amb síndrome de Down no dei-xava de ser un trauma. En certa manera, Tar-radellas es va abocar a la política com a refu-gi, pel dolor que podia tenir a casa per aquestfet. En els viatges que feia a l’estranger, sem-pre aprofitava per anar a visitar metges, ambla voluntat que la Montserrat tingués la millorvida possible.

Com era en la seva vida privada?No bevia, no fumava, no anava de festa, no

se li coneixen dones... Tarradellas va ser unhome molt tradicional, molt contrari a totsaquest vicis. Quan es va casar, vivia a la portadel davant de la dels seus pares, a Barcelona.Hi havia actituds de la classe política que noli feien el pes.

Un jove de pagès que vivia sense grans es-carafalls?

Es va estendre la idea que Tarradellas haviaestat el fundador de La Falç, que als quinzeanys ja anava amb Macià... Però no és veritat.Tarradellas no va tenir influència entre lagent de la seva generació, a ell li agradava co-nèixer noies, divertir-se, ballar sardanes... Toti que la seva dona sempre deia que en Tarra-dellas no en sabia, de ballar sardanes!

La prestació del servei militar a Melilla ésun episodi més de la seva vida o va deixar-lipòsit?

Allà va veure que hi havia tota una genera-ció que moria per una guerra, per un Estat queera un desastre. Això va crear-li consciència po-lítica i, encara que en els anys posteriors es vadedicar sobretot a la seva feina, aquest senti-ment li va quedar a dins. A la mili, va conèixergent que després van ser polítics republicansa Madrid. Però ell no va ser un jove polititzatsinó algú que va obtenir l’èxit professional, iaixò va fer ràbia entre els que no ho havienaconseguit. Dels 14 als 18 va estudiar a l’escoladel dependents i als 30 ja tenia una posició so-cial de la qual molts altres no gaudien. Això ésen la base del fet que des de l’independentis-me actual Tarradellas sigui un personatge re-butjat. I el seu pragmatisme és vist com una re-núncia i no com una manera d’aconseguir co-ses per al govern de Catalunya.

En un món d’idealistes, Tarradellas vaser un pragmàtic?

I tant. Ell estava molt en contra de gestoscom sortir al balcó i fer proclames. Tarradellascreia que per aconseguir autonomia i com-petència calia demostrar que es podia arribarlluny, calia demostrar la pròpia competència,anar més enllà del que estés escrit.

Per escatir tots aquests detalls de la figu-ra de Tarradellas, s’imposava una feina ho-nesta de revisió dels llocs comuns de la his-toriografia?

Manuel Azaña, que va ser el president de laSegona República Espanyola, abans del 1936deia que tant de bo hi hagués a Catalunya méspolítics com en Tarradellas. Després, quan laGeneralitat es va prendre més competènciesde les que li pertocaven durant la guerra, elstitllava de sonats. I la visió de Tarradellas quequeda, a través del relat d’Azaña, és aquesta,la d’un Tarradellas més separatista que Macià.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

J. S. | MANRESA

«Tarradellas no volia la políTicade proclames des del balcó»

Joan EsculiesHISTORIADOR

5Regió7 | DISSABTE, 7 DE JULIOL DE 2012NOVETAT EDITORIALREVISTA

«No bevia, no fumava, no sortia de

festa, no se li coneixen dones... Va ser

un home tradicional en la seva vida

personal i un pragmàtic en política»

«A diferència de molts companys

de generació, Tarradellas va obtenir el

progrés professional, va ser un ‘self made

man’ que mai va deixar els negocis»

«A Josep Tarradellas tothom se l’ha

apropiat malament, i des del seu propi

partit, ERC, no se l’ha reivindicat. Que

acceptés el marquesat ja va ser el colofó»

T. M. R.