Richard  Avedon  

15 de Maig 1923 TEXAS

1950 entrà com a fotògraf a la revista Harper’s Bazaar

Posteriorment  va  treballar  de  fotògraf  també  per  a  

les  revistes: VOGUE, LIFE i LOOK.

Sense  cap  mena  de  dubte,  Avedon,  va  ser  el  gran  fotògraf  de  la  moda  dels  anys  60  i  70.  En  els  seus  treballs  va  aconseguir  entrar  l'àmbit  ar>s?c  dins  el  món  de  la  moda.    Va  incorporar  unes  expressions  lliberals,  extravagants  i  crea?ves  en  els  moviments  alhora  de  realitzar  la  fotografia.  Un  fet  oposat  amb  gran  totalitat  en  els  temps  recurrents,  ja  que  en  aquell  temps,  exis?a  el  mite  de  que  els  models  havien  d’expressar  indiferència.  

Durant  l’any  1963  va  col·∙laborar  fotografiant  el  Moviment de Drets

Civils d’Estats Units.  

Consegüentment,  va  participar  amb  companyia  de  James  Baldwin  en  la  creació  del  llibre  “Nothing Personal”.  

A  principis  del  1970,  va  realitzar  reportatges  de  líders  i  víctimes  de  la  Guerra  del  Vietnam  per  el  diari  “New  York  Times”.  

Els  seus  retrats,  aparentment  senzills  però  profundament  psicològics,  de  personalitats  famoses  posant  en  un  fons  blanc,  mostren  un  fotògraf  

capaç  de  plasmar  en  un  paper  fotogràfic  característiques  inesperades  dels  rostres.    

El  seu  mètode  era  senzill  però  efectiu.  El  retratat,  nu  i  indefens  era  capaç  de  mostrar  la  seva  personalitat  més  sincera.  

Avedon,  tenia  mo?us  per  els  quals  treballava  de  manera  fonamental,  aquests  son: el temps, la vellesa, i les seves tensions. L’art  que  el  pertanyia  era  parlar  del  pas  del  temps  i  es  basava  en  l'ésser  humà  com  a  gran  influència,  i  sobretot  en  el  camí  cap  a  la  mort.  Així  doncs,  acabà  el  seu  llibre  anomenat  “Portraits”  (1976),  

amb  una  serie  fotogràfica  en  la  qual  mostrà  l'envelliment  gradual  del  seu  pare  fins  arribar  a  la  mort.

1979 “In The American West” Museo  Amon  Carter  

Consta  d’una  sèrie  de  retrats  a  ciutadans  americans  aplicats  davant  un  fons  blanc  i  u?litzant  escala  de  grisos.  

25 de setembre 2004 TEXAS

Es  trobava  realitzant  un  projecte  encarregat  per  la  revista  “The  New  Yorker”,  amb  el  nom  de:    “On  Democracy”,  enfocat  en  el  procés  electoral  del  2004  a  Estats  Units.  Aquest  constava  en  una  seria  de  retrats  de  candidats,  delegats  de  les  convencions  nacionals,  entre  

altres  involucrats  en  el  tema.  

Anàlisis Fotogràfics

Aquest  retrat  el  va  fer  Richard  Avedon  al  9  de  Maig  de  1981,  en  el  treball  que  estava  fent  en  aquell  moment  In  The  American  West.  El  protagonista  de  la  fotografia  és  en  Ronald  Fischer.  

·∙  Format  Ver?cal,  Retrat.  I  realitzada  en  un  Pla  mitjà.  ·∙  Es  en  blanc  i  negre.    

·∙   El   punt:   El   punt   o   centre   d’interès   estan   en   el   tors   de   l’home   on   s’hi  troben   les   abelles.   Vol   destacar-­‐ho   i   impactar   al   espectador.   Té   poc  dinamisme  aquest  retrat,  ja  que  està  fet  en  un  fons  blanc,  com  Avedon  feia  en  els  seus  treballs.  

·∙  La  línea:  La  línea  es  definida  com  una  successió  de  punts  que  en  aquest  cas  componen  les  abelles  per  remarcar  l’energia,  que  genera  moviment.  ·∙  Escala:  El   fons  blanc   fa  destacar   la  figura  de   l’home  amb   les  abelles  per  tot  el  seu  cos  i  no  hi  ha  cap  objecte  sobreposat  a  un  altre.  

·∙   Forma:   El   cos  de   l’home,  està   rígid   i  nu  per  mostrar   les   formes  creades  per  les  abelles.  Com  arcs,  línies  i  punts.  

·∙  Textura:  L’home  ressalta  del  fons  per  ser  blanc  però  l’element  que  ressalta  més  són  les  abelles  respecte  el  cos.  

·∙  NiUdesa  de   l’imatge:  Podríem  dir  que  aquesta   imatge  està   feta  amb  un  teleobjec?u  pe?t,  el  pla  que  ocupa  l’home  i  les  abelles  estan  perfectament  enfocats.   De  manera   que   les   abelles   es   poden   apreciar   bé   però   no   amb  detall.  

·∙  Il·∙luminació:  La  llum  en  aquesta  fotografia  es  ar?ficial,  i  frontal  però  amb  una  inclinació  lleugera  cap  a  la  dreta,  així  marcant  algunes  ombres  com  la  del  pit,  estómac  i  braç,  sobretot  els  ulls.   I  en  referència  a   la  qualitat  de  la  llum  es  bastant  bona.  ·∙  Contrast:  S’hi  pot  trobar  un  gran  contrast  entre  les  diferents  tonalitats  de  grisos,  gràcies  a  la  il·∙luminació  que  crea  les  diferents  ombres.  ·∙  Tonalitat:  El  to  es  en  blanc  i  negre.  Pel  que  fa  a  la  saturació,  hi  ha  bastant  entre  els  diversos  grisos  que  hi  apareixen  i  també  es  creada  pel  color  de  les  abelles.  

La següent obra, és titulada com a: “Dovima con elefantes, traje de noche Dior, Cirque d'Hiver, París, agosto de 1955” Es tracta d'una obra del fotògraf Richard Avedon, de nacionalitat Americana i procedent del llibre: “La fotografia del siglo XX. Museo Ludwig, Colonia. Aquesta doncs pertany a un gènere de fotografia de moda.

Visualment podem observar:

- Principalment una fotografia on el nivell de color és en escala de grisos.

- En sentit literal, observem una model col·locada davant un grup d'elefants i elevada per una tarima de fusta. La model es mostra posant de forma artística i amb gran elegància, ja que s'observa la bona línia i curvatura del seu cos. Dins de la postura, observo amb més definició la gran proximitat que admet la model cap els éssers salvatges. Amb la mà dreta pren contacte amb la trompa de la l'elefant i amb el braç esquerre intenta prendre'l amb l'altre dels elefants que té a la seva part posterior.

- Es tracte d'un pla de conjunt amb un format rectangular posicionat de forma vertical.

- S'observa una il·luminació la qual permet captar amb gran detall el pla principal de la imatge, però que centrant-nos sobretot en les potes posteriors observem una pèrdua de claredat visual i enfoscament de la imatge degut a la ombra creada per el gran volum dels elefants.

- En l'àmbit de la postura i el que enquadra, observo una fotografia on s'hi aplica la llei de terços.

A nivell interpretatiu observo:

- Principalment un pel, la falta de llibertat dels éssers salvatges respecte la model que amb la seva postura mostre una gran llibertat.

- Com a altre observació capto mitjançant el gran volum dels elefants i el seu color grisós una adopció de vellesa respecta la model que en el seu cas transmet bellesa però en el sentit positiu de la paraula. La model per tant, pren joventut mitjançant els enormes éssers que l'envolten que la fan dèbil, cosa que físicament transmet fragilitat i fluïdesa, cosa completament contrastada degut al robustament i geni que mostren aquests animals.