revolució francesa 1789 1799 (apunts)

Revolució Francesa (1789-1799).

La Revolució Francesa és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. És el triomf d’una part de l’estament no privilegiat enfront de l’estament privilegiat. Representa la fi de l’Antic Règim.

“La liberté guidant le peuple” és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Burgesia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aristocr%C3%A0cia

LES FASES DE LA REVOLUCIÓ. REALITZAR CRONOLOGIA.

• La monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit (censatari).• La república democràtica o la convenció(1792-1794). Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la República. A més, van emprendre una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis socials).

• La república burgesa o el directori (1794-1799).Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.


• Les principals causes de la revolució francesa són:

a) La crisi econòmica i social es va crear a causa de que les terres eren treballades pels pagesos, però eren propietat de la noblesa i el clergat. Els pagesos guanyaven una misèria, això va provocar misèria i fam en les classes socials més baixes. Els anys 1788 i 1789 van ser anys de males collites Pujada de Preus Motins.



b) La crisi financera de la monarquia francesa va crear un malestar important a l’estament no privilegiat. La Monarquia per solucionar el problema del finançament va convocar els Estats Generals i van decidir pujar els impostos. Això va causar fam i misèria a les classes socials més baixes de la població. Malestar social.



c) La marginació política d’una burgesia cada cop més forta. Els burgesos eren gent rica que paga impostos i volen que l’estat els ajudi econòmicament en el comerç. Necessiten unes lleis que afavoreixin al seu negoci.



d) La desesperació de les classes populars per la mala situació socioeconòmica i la indiferència de la corona. Al final aquests s’apunten a la revolució per millorar la seva situació.



e) Les idees de la Il·lustració. Recordeu que és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim. Les idees de la Il·lustració van ser propagades per un grup de pensadors francesos que ràpidament es van estendre per Espanya i Catalunya.


La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats, que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.

Revolució Francesa L’esclat de la revolució.

Els Estats Generals es van obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representats de la noblesa, del clero i del Tercer Estat.

Revolució Francesa L’esclat de la revolució.

• Clergat: 291 representants.

• Noblesa: 270 representants.

• Tercer Estat 578 representants.

Reunits en un pavelló de Paris (Jeu de Paume), els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos. El 16 de juny el diputat Sieyés va proposar que el tercer estat s’autoproclamès Assemblea Nacional.

Revolució Francesa (1789-1799). L’esclat de la revolució.

El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes de la nova Assemblea. Tenien por que les tropes reials detinguessin els seus diputats:• el 14 de juliol una multitud va assaltar la presó

de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal d'armes.


• La Grande Peur:Moviment revolucionari que també es va estendre al camp, en forma d'una revolta antisenyorial que va comportar la crema de moltes residències nobiliàries.

L'esclat de revoltes a les ciutats i al camp va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. Atemorit per la situació revolucionària, la tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent.


• El 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolició del feudalisme i el 26 va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals, així com la igualtat davant la llei i els impostos.

Liberalisme polític.

Revolució Francesa Monarquía Constitucional

Amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns de l'Església, que van ser declarats béns nacionals (desamortització*) i venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va assegurar el finançament del culte, i una Constitució civil del clero va separar l'Església i l'Estat.

Separació de l’església de l’estat.



Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.

Text votat per l’Assemblea Constituent francesa el 26 d’agost de 1789. La seva redacció recollia la influència de la declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs il·lustrats del segle XVIII.

• Article premier. Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l’utilité commune.

• Article 2. Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l’homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l’oppression.

• Article 3. Le principe de toute souveraineté réside essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu ne peut exercer d’autorité qui n’en émane expressément.


L'oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Nacional es va manifestar arran de la fugida de París de Lluís XVI per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme (fugida de Varennes, juny del 1791).

http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8

Revolució Francesa La República Democràtica (1792-1794)

http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8

Durant aquest període la república va estar en mans de tres governs diferents.


Govern Girondí (1792-1793).

Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels bens comunals. El nom els venia del fet que tenien diversos

diputats del districte de la Gironda. Llurs caps

foren Brissot, i Condorcet.

Govern Jacobí(1793-1794).

El seu apel·latiu té el seu origen en el lloc de

reunió del club, un antic monestir dominicà de

París. El conte de Mirabeau i Maximilien

Robespierre, van ser els líders revolucionaris

més destacats.

Govern Termidor(1794-1795).

Nom de l'onzè mes del calendari republicà

francès (1792-1806).El Termidor era la

burgesia conservadora que va tornar a agafar el control de la revolució

amb el propòsit de retornar als principis

del 1791.

La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades:

• Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d'enfrontar-se a les pressions de l'absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes.

• Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l'exèrcit i va impulsar la política del Terror. El 1794, la burgesia va propiciar un cop d'Estat i va acabar amb el seu poder.


La República va quedar en mans dels girondins* i es va crear una Convenció Nacional* elegida per sufragi universal masculí. La nova assemblea va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.


Durant l’etapa jacobina, es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va atorgar tot el poder a Robespierre.Per plantar cara a l'amenaça exterior, es va organitzar un nou exèrcit (es va decretar un reclutament forçós de tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la política del Terror.

Revolució Francesa La República Democrática (1792-1794)

• La igualtat social“La igualtat dels béns no és una quimera. (…) El dret de propietat està limitat, com tota la resta, per l'obligació de respectar els drets dels altres (…).La societat està obligada a assegurar la subsistència de tots els seus membres, ja sigui procurant-los feina, ja sigui assegurant els mitjans de subsistència a aquells que estan incapacitats per treballar. L'ajuda a aquells a qui els falta el que és indispensable és una obligació per als qui tenen coses supèrflues.”Discurs de Robespierre al club dels jacobins, 21 d'abril del 1793.

• Què proposa l'autor al text? Justifica per què Robespierre va tenir el suport dels sans-culottes.


Així, el juliol del 1794, el mes Termidor segons el calendari revolucionari, l'alta burgesia va propiciar un cop d'Estat per posar fi a la radicalització de la revolució. Robespierre i altres líders jacobins van ser enderrocats i executats.

Revolució Francesa La República Burgesa o el

Directori(1794-1799)

Quines mesures va aplicar la República Burgesa?1) Va clausurar el club dels jacobins.2) Va derogar la Constitució del 1793.3) Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el

retorn dels exiliats a causa del Terror. 4) Es va elaborar una nova constitució (1795), que

atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.



En contra A favor

• Aristocràcia. Recuperar els antics privilegis.• Les classes populars.

Volien el retorn dels jacobins.

• La burgesia més conservadora.



L'any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció no era el retorn a l'Antic Règim, sinó la consolidació de la revolució, encara que només en els aspectes més moderats. Inici de l’Europa Napoleònica.



Europa Napoleònica.

Revolució Francesa L’Imperi Napoleònic 1799-1815.

Aliats de Napoleó Enemics de Napoleó

DinamarcaSuèciaPrússiaRússiaÀustriaSuïssa

Regne d’ItàliaRegne de Nàpols

Confederació del RinEstats Pontificis

Gran Ducat de Varsòvia (Polònia).Espanya

La Gran BretanyaPortugal

L’Imperi Napoleònic 1799-1815.

revolució francesa 1789 1799 (apunts)

Documents