revista memoria antifranquista baix llobregat num1

Download Revista Memoria Antifranquista Baix Llobregat Num1

Post on 07-Jun-2015

303 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

revista Memoria Antifranquista Baix Llobregat num1

TRANSCRIPT

revista antifranquista-175x220

21/2/06

09:10

Pgina 1

memria antifranquistadel baix llobregat

75 aniversari de la proclamaci de la 2a Republica

Portaveu de lAssociaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat

Febrer, 2006

Any 2. Nm. 1

revista antifranquista-175x220

21/2/06

09:10

Pgina 2

Director: Eliseo Sanabria Consell de redacci: Francisco Ruz Salvador Colominas Dolors Vallejo Antonio Gonzlez Carles Vallejo Ignacio Florez Vicen Lizano Collaborem en aquest nmero: Alvaro Fernndez, Antonio Balmn, Arcngel Bedmar, Frederic Prieto, Josep M. Romero, Carles Navales Baltasar Santos Correcci: Centre de Normalitzaci Lingstica de Cornell de Llobregat Edita: Associaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat Redacci i administraci: Centre Cultural Joan N. Garca-Nieto C/ Mossn Andreu, 13-19 08940 Cornell de Llob. Tel. 93 375 45 05 Tel. mbil 666 869 851 pacoruizacevedo@telefonica.net mem_his_baix_llob@yahoo.es Impressi: Grup Expres Comunicaci D.L.: B-10373-2006Memria Antifranquista del Baix Llobregat no es responsabilitza de les opinions expressades als articles signats.

Sumari1 CRNICA D'UN ACTE UNITARI I PLURALISTA . . . . . . . . . . 3Alvaro Fernndez. Vicepresident de la Confederaci per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya

2 RECONOCIMIENTO AL MOVIMIENTO ASOCIATIVO Y VECINAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Antonio Balmn. Alcalde de Cornell de Llobregat

3 TESTIMONIOS DEL BAIX LLOBREGAT . . . . . . . . . . . . . . . . 9Antonio Gonzlez. Tesorero de la Asociacin para la Memoria Histrica y Democrtica del Baix Llobregat

4 LA IMPUNIDAD DEL OLVIDO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Arcngel Bedmar. Profesor e historiador

5 EL CONGRS DENTITATS DE CORNELL (1976) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Frederic Prieto. Alcalde de Cornell de Llobregat (1979-1985)

6 JOVES I RECUPERACI DE LA MEMRIA HISTRICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Josep M. Romero. (32 aos) Soci de lAssociaci per la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat

7 EL GRAN OLVIDADO. OLEGUER BELLAVISTA BOU (1928-2005) . . . . . . . . . . . . 18Francisco Ruiz. President de lAssociaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat

8 EL LTIMO HROE. TESTIMONIOS DEL BAIX LLOBREGAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Carles Navales. Director de La Factora

9 LA RECUPERACIN DE LA MEMORIA HISTRICA Y LA DEVOLUCIN DEL PATRIMONIO HISTRICO SINDICAL . . . . . . . . . . . . . . . . 22Baltasar Santos. Secretaria de Poltica Institucional y Social UGT Baix Llobregat

Nota: Aquest nmero ha esta possible grcies al suport i la collaboraci dels Ajuntaments de Cornell del Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Desp, La Factora, Aqu+Ms Multimedia i La Caixa.

Membre de laConfederaci per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya

2

revista antifranquista-175x220

21/2/06

09:10

Pgina 3

CRNICA D'UN ACTE UNITARI I PLURALISTAAlvaro Fernndez Vicepresident de la Confederaci per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya

E

l passat 17 de novembre de 2005, l'Associaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Sant Joan Desp van organitzar, en el Centre Cvic de les Planes, un acte de presentaci de l'Associaci. Acte per a la recuperaci de la memria histrica del potent moviment obrer, poltic i venal antifranquista que va generar el Baix Llobregat en els anys seixanta i setanta, per la llibertat, la democrcia i la recuperaci dels valors republicans i nacionals de Catalunya. En la mesa de l'acte, presidida per l'Alcalde de Sant Joan Desp, Eduard Alonso Palacios, estaven: Francisco Ruiz Acevedo, president de l'Associaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix

Llobregat; Mara Jess Bono Lahoz, coordinadora general del Programa per a la creaci del Memorial Democrtic de la Generalitat de Catalunya; Josefina Piquet Ibez, membre de Dones del 36 i testimoni vivent dels nens de la guerra i Jaume Valls i Piulats, president del Pont de la Llibertad de l'Hospitalet Antifranquista i actual president de la Confederaci per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya. L'acte s'inaugur amb el visionat del curtmetratge Dias Rojos, del director Gonzalo Bendala, premiat en el X Festival Internacional de Joves Realitzadors de Granada. Tracta, sobre un fet real, de la fero i sagnant repressi de la tropes franquistes als pobles andalusos a l'agost de 1936. Una calorosa i emocionada salva d'aplaudiments va acollir el final de la projecci. Van intervenir immediatament desprs, Francisco Ruiz, presentador i moderador de l'acte, qui amb 72 anys, pot dir-se que ha complert diversos cicles en la lluita contra la dictadura franquista i per les llibertats sindicals, democrtiques i nacionals de Catalunya: va ser un dels fundadors de CC.OO. del Baix Llobregat i un dels lders del nou moviment sindical i de les importants lluites que es van desenvolupar en aquesta

comarca en la meitat dels anys 60 i posteriorment en els 70. Va participar activament en l'Assemblea de Catalunya, com a membre de la Permanent. Acomiadat, multat i detingut en diverses ocasions s, en l'actualitat, un dels impulsors de la recuperaci de la memria histrica del Baix Llobregat. Ha escrit dos llibres: El caso Cerdans al 2001 i El estilo sindical del Baix Llobregat al 2003. Paco Ruiz, com li diuen els amics, va glossar la memria dels qu van donar la seva vida per la llibertat, la democrcia i contra el feixisme; dels que ja no est entre nosaltres per perduren en la nostra memria: los peatones de la historia com agrada ell cridar-los. Va insistir en la necessitat de recuperar aquesta memria de lluita i sacrificis, tor tura, pres, internament, exili, i mort, no amb nim revengista sin a fi de donar a conixer la veritat, perqu fets tan brbars no tornen a succeir. Insistint en el fet que la memria histrica, no s patrimoni de ning, sin plural i unitria. Oleguer Bellavista, exsacerdot, va ser rector de l'Esglsia de Sant Jaume del barri d'Almeda de Cornell, on es van fundar les CC.OO. del Baix Llobregat. Consiliari dels moviments laics com ACO, JOC i HOAC, es va enfrontar3

revista antifranquista-175x220

21/2/06

09:10

Pgina 4

amb la jerarquia catlica, en la seva lluita a favor de la classe obrera, contra la dictadura, per la democrcia i en pro de la llibertats nacionals de Catalunya. Va actuar de testimoni davant el TOP, a favor dels detinguts a l'Esglsia d'Almeda a l'abril de 1967. s autor de diversos articles i testimonis que manifesten la seva ferma voluntat democrtica i catalanista. Oleguer, ens va descriure el seu recorregut en defensa dels treballadors, en una intervenci infestada d'ancdotes i ensenyaments. Amb els seus 77 anys, conserva ntids els records d'aquells anys. (Seria la seva ltima intervenci pblica, dies desprs, Oleguer Bellavista, ens abandonaria, vctima de l'un atac al cor). Va intervenir desprs, Julio Jimnez, president de la Federaci d'Associacions de Vens del Baix Llobregat. Encara que per la seva edat, 47 anys, aquest sindicalista del ram del metall de Sant Joan Desp, no va participar en la fundaci de les associacins de vens de Sant Joan Desp, s hereu dels moviments socials antifranquistes: el seu avi matern, Juan Castillo, va ser assassinat pels feixistes, a la plaa de toros de Granada. Desprs de 69 anys d'acabada la Guerra Civil, la famlia ignora a que fossa comuna va ser enterrat. Julio Jimnez, va recalcar el paper de les associacions de vens en la lluita contra la dictadura franquista, des dels anys 60, on s'incorporaven els militants antifranquistes, al ser estructures legals, i4

De esquerra a dreta: Josefina Piquet, Francisco Ruiz, Eduard Alonso, M Jess Bono i Jaume Valls

que alhora que eren plataformes reivindicatives venals, per la millora de les condicions de vida dignes als barris, servien de tapadora per a les activitats clandestines. Molts dels primers crrecs municipals i dirigents d'organitzacions poltiques i sindicals, eren responsables del moviment associatiu venal. Julio, va insistir en la necessitat de mantenir viu l'esperit critico i revindicatiu de les AA.VV. i reivindicar el paper de les mateixes en la memria histrica. A continuaci va prendre la paraula, Carles Riba, president del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Carles, lluitador antifranquista, va ser elegit, el 1979 primer Alcalde democrtic de Sant Joan Desp per la candidatura del PSUC. s professor de la Universitat Politcnica de Catalunya i autor de diverses publicacions i estudis. Carles, va assenyalar la necessitat de treballar per la recuperaci de la memria histrica en general i, en particular, del moviment obrer i va ressaltar el treball que l'Associaci per a la Memria Histrica i Democrtica del Baix Llobregat est realitzant en aquest sentit.

Josefina Piquet, s el testimoni viu del patiment dels nens durant la guerra. Amb noms 5 anys, va travessar la frontera amb Frana amb la seva mare. El seu pare va ser internat al camp de concentraci de Sant Cyprien i posteriorment es va incorporar a una companyia de treballadors estrangers. Va participar en la lluita contra els nazis. La famlia va poder reunir-se a Barcelona el 1950. Josefina, amb noms 10 anys va patir les conseqncies de dues guerres terribles. Desprs de 50 anys de silenci, pel trauma patit, s'ha convertit en una important activista en la recuperaci de la memria histrica en l'Associaci Dones del 36 de Barcelona. Josefina, amb la claredat i senzillesa que la caracteritzen, va fer un recorregut per les seves vivncies infantils de les dues guerres, exemple del que van patir tants nens i nenes espanyols. La seva inter venci, va estar esquitxada d'ancdotes emotives. El seu relat dna fe del seu e