Revista

Paraules de Déus

DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

VUIT CONFESSIONS DIFERENTS EXPLIQUENLA SEVA VISIÓ DE LA VIDA I L’ESPERIT

ReportatgeMadonna.Trenta anysd’excentricitats8

REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

BenestarBicis blanques contra els accidents

i Aprendre a envellir 9

DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.

EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

BasarPosant color

a la tardor

10

EntrevistaLlorenç Planes. «A la Catalunya Nord tenim moltagent que no parla català però que se’n considera»7-8

DAMIÀ VICENS

arrerament, el Bages i la sevacapital, Manresa, estan esdeve-nint un pol d’atracció per a les ac-tivitats de caire espiritual. L’últi-

ma es va celebrar el cap de setmana passata les Comes de Súria, en un festival de qua-tre dies anomenat Homenatge a la Terra, peron van passar nombroses personalitats de di-ferents religions i creences provinents d’ar-reu del món. Aquestes persones d’elevada es-piritualitat van beneir, amb els seus rituals imissatges de fraternitat, l’entorn del Bages,que van coincidir a assenyalar com un noufocus d’energia especial.

Malgrat que l’assistència al festival no vaser massiva, sí que es va fer palès, durant lesjornades, que el territori bagenc disposad’un caldo de cultiu efervescent en l’àmbit es-piritual. El principal responsable del certa-men, Edu Soriano, ja fa temps que organit-za trobades al Bages. Així mateix, Manresadisposa de nombrosos espais dedicats al ioga,a la meditació, a la pràctica del budisme, delzen, etc.

I és que la crisi econòmica, social, ecolò-gica i de valors que està vivint el món actu-al fa que, segons els organitzadors d’Home-natge a la Terra, cada vegada hi hagi més gentque es !xi, busqui o s’encurioseixi pels as-

pectes espirituals. El camí cap a una vida deriquesa interior, amb contacte amb la natu-ra i dedicada a la bondat es percep com unaopció per omplir el buit que ha deixat el ma-terialisme imperant.

Ser espiritual, tanmateix, no obliga a serreligiós. Aquests és un dels punts que es vandemostrar durant la celebració d’Home-natge a la Terra. Ser espiritual, a diferència dela religió única, és una via molt més terrenali centrada en el pla físic i en la consciència,

que viu el present, que busca un equilibri en-tre cos i ment, una pau interior, una elevaciód’energia i una unió amb tots els éssers vius,amb la naturalesa com a gran mare. Així, lespersones espirituals donen el vistiplau al mis-satge originari de totes les religions: «fes el béi no el mal», però no sempre senten la ne-cessitat de seguir cap dogma en concret.

L’espiritualitat, juntament amb altres qües-tions al voltant de l’ecologia, la nova medi-cina, l’educació, les energies renovables, labioconstrucció, l’economia del bé comú i eldesenvolupament personal, van ser les pro-tagonistes del certamen, que va gaudir de lamagní!ca naturalesa que envolta la !nca deles Comes, a l’abric de Montserrat.

Testimoni espiritual Aquest diari va poder entrevistar diversespersones que s’han encaminat per la via es-piritual, presents a Súria durant el cap de set-mana passat. Les seves creences són disparsi van del budisme a l’hinduisme, passant pelsu!sme. No obstant això, tots el mestres, in-dependentment de la seva cultura o creen-ça, trenquen una llança a favor de la pau il’harmonia entre les persones d’arreu delmón. El missatge d’alguns dels savis partici-pants es recull en les pàgines següents.

D

La via espiritual

BENEÏT BAGES

El festival Homenatge a la Terra, celebrat el cap de setmana passat a Súria, converteix el Bages en unpol d’atracció espiritual. Nombrosos mestres de diferents creences han participat en la trobada, on s’hademostrat que l’espiritualitat pot ser independent del dogma religiós. Text i fotos: Damià Vicens

Darrerament, el Bages i la sevacapital, Manresa, estan esdevenint unimportant pol d’atracció per a lesactivitats de caire espiritual

La crisi actual fa que, segons elsorganitzadors del festival Homenatgea la Terra, cada vegada hi hagi mésgent que s’apropi a la via espiritual

El certamen, celebrat a les Comes deSúria, va demostrar l’opció de serespiritual sense la necessitat deseguir cap dogma religiós en concret

Un grup de personescanten al Déu hindúKrishna, diumenge

passat, durant lasortida del sol, a les

Comes de Súria

Regió7DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 20132

REVISTA ESPIRITUALITAT AL BAGES

Edu Soriano està convençut que el mo-ment ha arribat, perquè la situació actualdel planeta és insostenible: «és l’hora delcanvi, de la unitat, de la comunió amb totsels éssers. És l’hora d’obrir-nos, de sentiraquesta nova energia i de compartir-la. Araja no cal anar a l’Índia, perquè són els mes-tres espirituals els que vénen aquí. El des-pertar de la Terra serà a Catalunya». Soriano va explicar que Homenatge a la Ter-ra era una trobada que culminava un somni,una visió que va tenir cinc anys enrere i quees va fer realitat el cap de setmana passat:celebrar un gran homenatge a la Mare Terraal Bages. El responsable del festival, a més,va remarcar la seva voluntat de donar conti-nuïtat al certamen, almenys, durant els pro-pers quatre anys.

Eduard SorianoORGANITZADOR D’HOMENATGE A LA TERRA

«Ja no cal anar al’Índia, el despertarserà a Catalunya»

Ángel Lafuente treballava d’auxiliar de volde la companyia Iberia i vivia a Madrid. Te-nia una relació tempestuosa amb l’alcohol,«vorejant l’addicció» -a!rma. Un dia va anarde visita a la seva ciutat natal, al Marroc, perpassar-hi uns dies de vacances. Hi va arri-bar borratxo i es va passejar pels carrers benbegut. No sabia que era el ramadà. Unsnens, en veure’l, el van apedregar. Va que-dar estabornit a terra, sense coneixement,ensangonat, !ns que van passar uns sufísi el van recollir. Allà va canviar la seva vida.Tenia anys.

La compassió d’aquells homes, el seugran acte d’amor, el va commocionar. El vantenir durant gairebé un mes a casa seva, cu-rant-li les ferides. Aquells sufís li van trans-metre el seu coneixement i li van dir:«viatja pel camí de la bellesa». A partir dellavors, Lafuente, que havia estat un nenmaltractat, i criat en la fe catòlica, es va re-plantejar el vertader sentit de la seva vida.En tornar a Madrid va deixar l’alcohol, esva oblidar de l’odi i del rancor, i es va ado-nar de la seva «ignorància». S’havia con-vertit en sufí.

«El su!sme és una forma de vida quebusca una identitat a través de la cons-ciència, la creativitat, l’acció, l’espiritualitat.Busquem viure el present, perquè el futurés una mentida. El nostre culte està posaten l’oració. Vivim l’islam sense fanatis-mes. La nostra és una via espiritual, no re-

ligiosa, que es basa en la via (Déu), la tra-dició (l’esperit) i la vida (el present)».

Lafuente va de!nir el festival Homenatgea la Terra com un «acte excepcional», comuna «unió entre tots els éssers». Durant lesjornades, Lafuente va animar els assis-tents a teixir un camí comú cap a l’interior:«hem de perseguir-nos a nosaltres matei-xos. Busqueu el grial a dins vostre».

Extensa formacióÁngel Lafuente ha impartit cursos sobresu!sme i desenvolupament personal du-rant els últims tres anys. Lafuente, a més amés, s’ha format en tècniques sobre sonsi moviments amb Hermandades Sufíes. Haestudiat diversos treballs sobre la mort, eldol i la melancolia, i és un expert en espaiper la recerca de sentit de la vida. Lafuen-te també és músic especialitzat en instru-ments autòctons de percussió, autor del lli-bre Viaje por un camino de hermosura.Tambores para la sanación (EdicionesMandala) i excol.labora dor de la desapa-reguda revista Próximo Milenio.

EM VAIG FER SUFÍ GRÀCIES A UNA BORRATXERA

Ángel Lafuente LaarbiSUFÍ

Té accent andalús però la seva ànima és, segonsa!rma ell mateix, d’arreu, eterna, in!nita. Natu-ral de Melilla, Swami Prema Krishna Das Baba-ji, com el seu nom indica, és un renunciant hin-dú, un sannyasa, que a!rma que només hi ha unDéu i que aquest és Krishna. Abans d’arribar !nsaquí, però, la recerca de l’actual Swami Prema haestat llarga, costosa, i ben heterogènia; va ser criaten la fe catòlica, es va fer àrab, mormó, testimo-ni de Jehovà, etc., i un fart de meditar sol al bosc,buscant la puresa, la veritat. Als anys va viat-jar a l’Índia per dur a terme un treball sobre laciència alimentària de la trofologia. Allà el va com-moure com, abans de menjar, els hindús oferienels aliments al Déu Krishna. I va ser en aquell paíson va trobar el seu guru de!nitiu, anomenat Pre-ma Krishna Das Babji Maharaj, que en l’actuali-tat té més de anys.

«No veig felicitat a les cares de la gent. Vaig pelcarrer i només veig rostres de tristesa, de cansa-ment. Són cares malaltes, manipulades, satura-des de materialisme. La solució és diu Prema(amor), a través de la suprema realitat de Déu»,a!rma Swami Prema. El missatge que va apor-tar durant la seva participació al festival Ho-menatge a la Terra, a les Comes de Súria, esva fonamentar en «la pau, la sinceritat i el

nou despertar de la consciència humana». Segonsel seu parer, «els líders polítics no estan preparatsper dur a terme el canvi de consciència» que ne-cessita la humanitat i, per això, la seva funció coma swami és la «d’alliberar totes les persones sen-se imposar res, a través de la pau i l’harmonia enel món material, i el coneixement real».

Pel que fa a la celebració de la primera edicióde l’esdeveniment Homenatge a la Terra, SwamiPrema Krishna Das Babaji destaca la «importànciadel diàleg» i la necessitat d’«intercanviar i com-partir» diferents idees, amb l’objectiu !nal de lafraternitat entre tots els éssers i l’amor a Deú. Ambtot, Swami Prema apunta que, actualment, el mónviu immers en l’era de Kali, una era on manen la

«hipocresia» i la «mentida», i que en-cara ha de durar milers d’anys.

«Els líders polítics no estanpreparats per dur a terme elcanvi de consciència que ne-cessita la humanitat; vivimen l’era de la mentida»

Regió7 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 3

ESPIRITUALITAT AL BAGES REVISTA

NO VEIG FELICITAT A LESCARES DE LA GENT, ESTANSATURADES DE MATERIALISME

Swami Prema Krishna Das BabajiHINDÚ

«Anava begut pel Marrocun dia de ramadà i emvan apedregar fins a cau-re inconscient. Uns sufísem van recollir»

Regió7DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 20134

REVISTA ESPIRITUALITAT AL BAGES

Enmig de diverses personalitats espiritualsvingudes de diferents punts del planeta, du-rant el festival Homenatge a la Terra, la gi-ronina Pilar es va de!nir com «la nativa ca-talana». La iaia -com li agrada que l’ano-menin- viu a la muntanya, sense llum ni ai-gua, i té un gran coneixement de les plan-tes i de diferents tècniques de curació:

«quan em vénen a visitar em diuen ‘quin va-lor viure aquí dalt’, i jo els responc ‘quin va-lor viure allà a baix!’».

Pilar, de creença cristiana, creu que la sor-tida del túnel actual és «tornar a la terra, tor-nar al camp, en contacte amb la natura», per-què «si creiem en una energia superior, hemde tenir fe que mai ens faltarà de res. Cal

atrevir-se». El paper de la família, segons Pi-lar, també és clau: «els !lls estan creixenteducats per la televisió. Les dones han de tor-nar a reunir la família, i no parlo del paperde la dona sotmesa, sinó tot el contrari. Hemde treure els !lls de les escoles... i els avis deles residències! Què hi fan allà unes perso-nes que tenen tanta experiència i coses perensenyar?».

La iaia Pilar es va mostrar orgullosa de po-der ser «la representant del país» en el fes-tival, on hi havia participants de tot el món:«de vegades tot allò de fora ens sembla mésexòtic, però tenim molta saviesa a casanostra. Hi ha molts avis amb coneixementsde plantes remeieres, tècniques de curació,etc. Però tot això ho estem perdent».

TRAIEU ELS FILLS DE LES ESCOLES

I ELS AVIS DE LES RESIDÈNCIES!

«Iaia» PilarCRISTIANA

Quan Thubten Wangchen tenia anys elsxinesos van envair la regió del Tibet. Els mi-litars de la Xina van segrestar la seva mare,simplement per ser tibetana, i la van afu-sellar. El petit Wangchen va fugir, juntamentamb el seu pare i els seus dos germans, capa les gèlides muntanyes de l’Himàlaia. Fi-nalment, van poder arribar a Kàtmandu(Nepal), on es va convertir en un nenmendicant durant dos anys. Llavors, elseu pare es va assabentar que el líder es-piritual dels tibetans, el Dalai Lama, s’ha-via exiliat a l’Índia, i hi van emigrar. Allà,Wangchen encara va seguir demanant ca-ritat durant set anys més, !ns que el governindi va dur a terme una campanya, pro-moguda pel Dalai Lama, per recollir del car-rer tots els nens tibetants exiliats i oferir-losuna educació. Wangchen va ser un d’ells.Va aprendre la llengua i la cultura tibeta-na, a més d’anglès i hindi, !ns a convertir-se en monjo budista i diputat del govern ti-betà a l’exili. A més, Wangchen és el direc-tor de la Fundació Casa del Tibet, a Barce-lona.

«A l’Índia ens van ensenyar a ser feliçostenint molt poc», explica Wangchen, unasentència que encapçala els preceptes bu-distes. Segons el lama tibetà, a la societatactual li falta equilibri exterior i interior, ianima tothom a buscar-lo: «és molt im-portant buscar, perquè si busques trobaràs».Wangchen també subratlla que «més pre-

ocupant i perillosa que la crisi econòmicaés la crisi de valors» i, en aquest sentit, des-taca la importància dels pares per educarels !lls en valors com l’ètica, la generositat,la compassió, la llibertat, la bondat, l’ac-ceptació del dolor, l’espiritualitat i, en de-!nitiva, a ser bona persona: «si fas el bé se-ràs feliç, si fas el mal tindràs dolor», diu eldirector de la Casa del Tibet.

Anecdotari de somriuresEl lama Wangchen va protagonitzar diver-ses anècdotes durant la seva participacióa l’Homenatge a la Terra, com la seva arri-bada amb un petit Opel Corsa, o l’excla-mació que va fer, durant la seva conferèn-cia, en veure que li duien dues petites am-polles d’aigua: «amb una en tinc prou!» -vaetzibar. La rialla de Wangchen va merave-llar els assistents i les seves intervencionsvan ser sempre divertides. En una d’ellesva explicar que en una visita a Montserratva haver de rebutjar moltes vegades l’ofe-riment insistent de vi per part dels bene-dictins: «nosaltres no bevem alcohol!».

EM VAN ENSENYAR A SERFELIÇ TENINT MOLT POC

Thubten WangchenBUDISTA

El seu nom signi!ca «aquell que té por de l’ós».Prové del Clan de l’Aigua dels Hopi, una tribu ín-dia nascuda a la frontera entre Arizona i Nou Mè-xic, vora el riu Little Colorado. Avui, els hopi te-nen una reserva dins del territori Navaho. La ca-pital és Moenkopi, i Second Mesa la seu del HopiCultural Center, on es venera la kachina. Tot ambtot, els seus costums i les seves tradicions estanamenaçats, però Rubén Saufkie té esperança.

La dependència de l’alcohol va fer que en Ru-bén busqués una forma millor de viure. Els es-perits hopis li van marcar el full de ruta per sor-tir del seu infern: obrir el cor i preguntar pel per-dó. A partir d’aquí, segons explica Saufkie, «el meucor va començar a viure», i després d’ajudar-se asi mateix va decidir «ajudar el món» a través delrespecte per la Mare Terra. Ara té anys, tot i queell a!rma que només en té , que són els anysque fa que va començar a «despertar».

El missatge de Saufkie respira bona voluntat iuna fraternitat inacabable: «necessiteml’ajuda de l’altra gent, necessitem es-tar units. Si tothom pogués ajudar,almenys, una altra persona, viu-ríem en un món bo. El primer quehem de fer, però, és trobar la paudintre de cada un de nosaltres, i,després, compartir-la amb la res-

ta de persones. Tenim poc temps i, a vegades, totplegat, ens pot semblar un laberint, però hem dededicar-nos a fer el millor. Ens van donar la vidaperquè cadascú de nosaltres oferís alguna cosa.Treu el màxim pro!t de cada oportunitat que etdoni la vida».

El hopi Rubén Saufkie va fer gala a les Comesde Súria del seu positivisme i bon humor: «esticmolt agraït a la vida i no vull abusar més del comp-te del meu cor sagrat. El món només canviarà ambcompassió. Comença per perdonar-te a tu mateixi podràs començar a ser feliç. Intenta fer-ho

simple. Si estàs connectat amb tu mateix,t’honraràs a tu mateix i a tota la terra. Pro-

va-ho, és molt fàcil».La rialla de Saufkie va ser omnipresent

durant les jornades de l’Homenatge a laTerra, i el seu lema es va fer molt popu-lar entre els assistents: «Don’t worry, behappy, be hippie, be hopi!».

«Ens van donar la vida per-què cadascú de nosaltresoferís alguna cosa. Hem dededicar-nos a fer el bé i acompartir-lo amb tothom»

COMENÇA PERDONANTTEA TU MATEIX I T’OBRIRÀSLA PORTA A SER FELIÇ

Rubén SaufkieHOPI

«Més preocupant i peri-llosa que la crisi econòmi-ca és la crisi de valors; elspares tenen un paper im-portant en l’educació»

«El meu cor dansa dins meu. És difícil diralguna cosa que tingui sentit quan sentstant d’amor». D’aquesta manera responiaAkali Nihangs, de la religió sikh, en ser pre-guntat sobre la seva participació en l’Ho-menatge a la Terra.

El sikhisme és un sistema !loso!core-ligiós basat en els ensenyaments del guruNanak i deu gurus sikhs del Panjab (Índia)del segle XV. Els sikhs creuen en un déuanomenat Ek Onkar, omnipresent i ambqualitats in!nites. També creuen en lareencarnació, però accepten altres creencesper a després de la mort. Practiquen les vir-tuts de la caritat, amabilitat i humilitatcontra els vicis com la ira, l’avarícia i laluxúria. Mantenen que hi ha igualtat entretotes les persones (són contraris al sistemade castes) i procuren un estil de vidaanomenat Chardi Kala que es considerapositiu i optimista.

Akali Nihangs va exposar a Súria la sevamanera d’entendre el camí espiritual: «lesdues coses més importants són meditar so-bre l’amor -digueu-ne Déu, amor, peròmediteu amb el cor-, i fer bones accions, ac-cions compassives, pací!ques en bene!-cis dels éssers vius».

Nihangs va a!rmar que una de les mi-llors coses que es poden fer en aquesta vidaés plantar arbres: «podem parlar, parlar iparlar, però l’amor és ben simple, tan sim-ple com plantar un arbre. L’amor pel pla-

neta Terra donarà una llavor dins del vostrecor».

El participant sikh va fer, des de lesComes de Súria, un breu repàs de la històriade la seva religió i una radiogra!a actual, enla qual va remarcar l’empresonament delseu líder a mans del govern indi. Akali Ni-hangs es va referir a la situació del món i elpaper que hi ha de jugar tot allò espiritu-al: «les tradicions són molt importants pera la consciència del món i el seu despertar,però necessitem que les diverses formesd’espiritualitat es tradueixin en bones ac-cions. El que ara veiem al món és nomésuna projecció de la nostra malaltia, delsproblemes del cos i de la ment. Per aixòhem de ser tan conscients de les nostres ac-cions. Si aconseguim la pau interior ambnosaltres mateixos, aconseguirem viureen pau amb la creació sencera».

El mestre sikh, !nalment, va afegir: «totés un, tot està interconnectat, aquesta és laveritat de la realitat, res està separat. L’úni-ca religió del ser humà és el ser humà. Es-tima i trobaràs allò diví, que és dintre teu».

PODEM PARLAR I PARLAR,PERÒ L’AMOR ÉS BEN SIMPLE

Akali Nihangs SIKH

Sergio Torres és un indígena mexicà amb unvast coneixement sobre la medicina tradicional.Ocupa el càrrec de director i fundador del projecteCentro Ceremonial Senda Tatepoxco i de l’asso-ciació cultural Raíces del Corazón de la Tierra, al’estat de Nayarit. La seva missió consisteix a re-cuperar i difondre les tradicions, els cants i els ri-tuals dels pobles indígenes d’avui per a les ge-neracions futures. Fa més de anys que es de-dica a la curació, i és un exemple immillorable desaviesa interior i d’amor per la humanitat. Tam-bé és mestre del Camino Rojo, pelegrí de Wirikutai amb experiència en les conegudes com a «vi-sions de la muntanya».

«És molt important somriure i exercitar els ulls,que són les $etxes per mirar l’ànima del cor», d’a-questa manera va començar Sergio Torres la sevaintervenció en la reunió de savis, que va tenir lloc,dissabte, durant la celebració de l’Homenatge ala Terra. Torres va desprendre empatia, felicitati una serenor envejable davant d’un públic moltatent a les seves paraules: «hem vingut aquí permostrar agraïment a la Mare Terra. Cada dia queens dóna, és un regal. Per a mi, cada dia és el meuaniversari».

El representant dels indígenes mexicans va ex-plicar la seva manera d’entendre la vida: «no he

vingut a aquest món per fer mal a la gent, per ro-bar... jo tracto de ser jo mateix, que cadascú siguiell mateix». Torres, que va arrencar els somriuresdel públic quan va dir que vivia a la «Calle Espí-ritu Santo», es va referir contínuament a la im-portància de la natura: «la terra portarà alimentals !lls dels nostres !lls. L’homenatge a la terrahauria de ser diari. Cada dia hem de celebrar unacomunió amb la terra, perquè ens alimenta diasí, dia també. Gràcies a ella mengem i podem te-nir un plat a taula. Li hem d’estar sempre moltagraïts».

Pel que fa a la creença de diversos dogmes re-ligiosos, Sergio Torres va apuntar que ell respec-ta totes les pràctiques però va afegir: «personal-ment, crec que millor que l’oració és l’oraacción.Hem d’actuar i fer el bé. Hem de tenir els peus aterra, com els arbres. Hem de plantar paciència»,va concloure l’indígena mexicà.

«L’homenatge a la terra hau-ria de ser diari, perquè ellaens alimenta dia sí i dia tam-bé. Hem d’estar sempre moltagraïts a la natura»

Regió7 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 5

ESPIRITUALITAT AL BAGES REVISTA

CADA DIA QUE ENS DÓNALA NATURA ÉS UN REGAL, UN ANIVERSARI

Sergio TorresINDÍGENA MEXICÀ

«El que ara veiem al mónés només una projeccióde la nostra malaltia, peraixò hem de ser cons-cients de les accions»

Mamo Calixto Suárez Villafañe és el líderespiritual i representant de la comunitat in-dígena d’Arhuaco, a Colòmbia.

Calixto va néixer fa anys amb un pro-blema físic a la cara: «es pensaven que emmoriria», diu. La majoria de nens es reien delseu rostre, i se’n va anar a viure al camp,aïllat. Allà resava cada dia i demanava a Déu

«ser guapo». Aquesta experiència el va por-tar a trobar-se a ell mateix: «quan em vaigacceptar, em vaig elevar espiritualment.Quan un accepta les coses, la por a viure se’nva. És important acceptar-nos, estimar-nosi assolir la pau interior. No es tracta de serfeliç, perquè la felicitat és momentània.Cal tenir gratitud vers un mateix. Es dóna

més importància als objectes, però tot el queés material és mentida».

Calixto va fer, a Súria, una defensa de viu-re el moment present: «tenim por de viurel’aquí i l’ara. Però en l’univers només exis-teix el present. Si som conscients i ens atre-vim a viure, farem un pas gegant. Quan elpassat és present o es materialitza en el pre-sent és el moment d’abraçar aquestes ex-periències del passat, netejar-les i deixar quese’n vagin. Llavors es crea una nova huma-nitat perquè tornem a la unitat. Ser la uni-tat és l’acceptació total de com som».

Finalment, Mamo Calixto sempre reco-mana que la primera cosa que s’ha de fer almatí en llevar-se de dormir és «tenir un pen-sament positiu».

QUAN S’ACCEPTEN LES COSES,LA POR A VIURE SE’N VA

Mamo CalixtoLÍDER ESPIRITUAL COLOMBIÀ