revista independent d'informació...

20
LLOSETA Revista Independent d'Informació Local ANY XII - NUMERO 154 - SETEMBRE 1995 El president del Govern Balear, Cristòfol Soler, va visitar Lloseta Va mostrar interès pels problemes que afecten a la nostra població Festes patronals: molta gent a tots els actes que poc agradaren a la gent jove

Upload: hoangxuyen

Post on 16-Oct-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

LLOSETARevista Independent d'Informació Local

ANY XII - NUMERO 154 - SETEMBRE 1995

El presidentdel GovernBalear,Cristòfol Soler,va visitarLloseta

Va mostrarinterès pelsproblemes queafecten a lanostrapoblació

Festespatronals:molta gent atots els actesque pocagradaren ala gent jove

LLOSETA ;:;;;;:;;;;:::::;::;;;;:;:::;::::::::;:::;;:;::::::::::::::::::::::^^ 202

LLOSETARevista Independent d'Inlormacio Loca

Apartat de Correusnúmero 6

Telèfon: 514164Fax: 514164

07360 LLOSETA

Deposit Legal:P.M. 747 - 1983

REDACTORS ICOL·LABORADORS:Jaume Morro Ripoll

Bmeu. Bestard BestandJaume Servera Coll

Gabriel Rieras SalomJosep Ma Escudero Pol

Joan GuaspAntoni Santandreu Ripoll

Rafel Horrach LlabresGabriel Mairata ValloriAntoni Cifre Bestard

FOTÒGRAFS:Miquel Ramon Calatayud

Llorenç Ramon BorràsAntoni Mulet Ramon

MUNTATGE:Llorenç Ramon BorràsPau Reynés VillalongaFrancesc Villalonga B.

DIRECTOR:Pau Reynés Villalonga

IMPRÈS A:Gràfiques 'GOYA

Lloseta

Publicació membre del'Associació de Premsa

Forana de Mallorca

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpressen l'opinió dels

seus autors.

INFORMACIÓN MUNICIPAL

Se aprueba lamodificación delas NN. SS.de Lloseta

El lunes, 4 de septiem-bre, se reunió el Ayunta-miento en Pleno en sesiónordinaria, y de larga dura-ción.

El primer punto fue laaprobación de la modifica-ción 2/95 de las NormasSubsidiarias de Planea-miento municipal. Elsecretario propuso laadopción del siguienteacuerdo: aprobar la modi-ficación de las NN.SS. deplaneamiento municipalredactadas por el Arquitec-to Municipal, Rafael de lasHeras Serrano. Someter elexpediente a informaciónmediante anuncio en elBOCAIB y en un diarioregional y en el tablón deanuncios del Ayuntamien-to, para, así, poder exami-nar dichas modificacionesy poder presentar alegacio-nes. Se suspenderán laslicencias de parcelación deedificación del ámbitoterritorial de Lloseta, poruna duración máxima dedos años, desde el acuerdoplenario del 20-7-95.Acto seguido, el Arquitec-to Municipal, Rafael de lasHebras, explicó las princi-pales modi f icac iones ,destacando, que el suelono urbanizable se ,rige porla normativa vigente y laparcelación mínima seriade 7.000 m2.

La modificación de laplantilla de personal fun-cionario, corresponde a lamodificación del funciona-rio suspendido por motivos

de expediente disciplinario:Miguel Ramón Coll, queuna vez cumplida la sanciónde cinco años, se reingresaen la plantilla de funciona-rios.

Los cuatro puntos siguien-tes del orden del día fueronpropuestas del PSM-NM,siendo la primera sobre lacreación de una comisióninformativa o, subsidiaria-mente, la formación de laJunta de Portavoces. JuanColl (PSOE) dijo que sugrupo no ve los motivos decrear esta comisión, si hayalgún caso importante se les

avisará. Margarita Capo(PP), dijo que ellos están deacuerdo con la propuesta delPSM, pues este Ayunta-miento necesita urgentemen-te una Junta de Portavoces ouna Comisión Informativa,ya que nosotros al no perte-necer a la Comisión deGovern, estamos mancos deinformación. Gabriel Ra-món (PSM-NM) defendió supropuesta, argumentandoque el día de la toma deposesión del Alcalde, "senos pidió la colaboración,pero veo que esto no se(pasa página siguiente)

D SETEMBRE / 95 - Pag. 2

Comunicat del PP de LlosetaLloseta, 18/09/1995Sr. Director de la Revista de Lloseta:"Es nostre Batle és un mentider"

El PARTIT POPULAR DE LLOSETA li agrairíem lapublicació d'aquest comunicat, perquè cosideram que elsnostres ciutadans necessiten estar ben informats.

El nostre balle va mentir fa uns mesos durant lacampanya electoral al afirmar que a Lloseta teníemsuperàvit. Aquest fet que el grup Popular ja hemexpressat altres vegades, s'ha demostrat, una vegada més,quan el passat dia 14 del present mes l 'equip de governaprovà un préstec a una entitat bancària de 31.950.000ptes. que amb els interessos suposen més de 52 mil ionsde pessetes. La raó, segons el nostre balle és pagar "obresque vàrem fer abans"

Si a la data de 28 de maig no hi havia cap deute isense haver realitzat cap inversió, perquè ara hem d'anara manllevar.. . ?

Això, a més, confirma el que el grup Popular haviaprevist: aquesl endeulament suposarà un increment delsimpostos per els pròxims anys.

Des de el PARTIT POPULAR DE LLOSETA hemproposai a l 'equip de govern municipal una forma dislinlade funcionamenl basada amb un sistema d'administraciócoherent a les noslres necessitats. Aquesta proposta quefaria possible que °en els propers anys els impostosdeixassin de pujar o, fins i lot, baixar, fou desestimadaper l'equip de govern.

Es necessari que la gent reflexioni i pensi qui tuda elsdoblers de tots els llosetins.

MARGALIDA CAPOCAP DEL PP-LLOSETA

LLOSETA s::::::;::::::::::::::::::::!:::«»::::« 203

(viene de la pàginaanterior)piensa hacer". Después dediscutir largamente sobre elterna se paso a la votación.A favor de la propuesta 5votos los del PP y el delPSM, en contra los 6 delPSOE.

Propuesta del PSM-NMsobre el cumplimiento de laley de N o r m a l i z a c i ó nLingüística a las IslasBaleares. Juan Coll (PSOE)está de acuerdo en hacercumpl i r esta ley, pero setiene que ir poco a poco,pues aquí, en Lloseta,tenemos una gran poblaciónde peninsulares. Los Bandosse efectuaran en bilingüe.Todos estuvieron de acuerdo.

Propuesta del PSM-NM,sobre creación de un ConsellSectorial de Fiestas. Lapropuesta contempla laintegración, además de losrepresentantes del Ayunta-miento, de vecinos quequieran y de edades de 18-

25-50 años con una duraciónde un año. El grupo mayo-ritario del PSOE argumentóque esto es muy guapo peroque cada uno tendría susideas, y no se acabarían lasdiscusiones. EL Alcalde,Miguel Pons, crée que en elprograma de fiestas estánrepresentados todas lasentidades del pueblo, cultu-rales y deportivas, "qué másquieren..."

Propuesta del PSM-NMsobre el reinicio, por partedel Gobierno Francés, delproceso nuclear. Todos seadhieren a la protesta que,mediante escrito, se harállegar al Gobierno Francés yse felicita al grupo ecologistaGREENPEACE.

El segundopleno delmes:Se solicita

un préstamo de32 millonesde pesetas

En la sesión plenaria ex-traordinaria celebrada eljueves, 14 de setiembre, tansolo figuró un punto en elorden del día.

Operación de crédito alargo plazo para financiarinversiones del PresupuestoGeneral para 1995. Lasobras que no figuraban en elPresupuesto General son ladel solar Quatre Cantons yDeposito Regulador, y setienen que financiar conjun-tamente Ayuntamiento yComunidad Autónoma, laResidencia Rosa RamónCatalà y la Ampliación delGimnasio.

Para esta operación decrédito de 31.900.000 pese-tas, se han estudiado diferen-tes entidades bancarias,como el Banco de CréditoLocal y Caja de Baleares"Sa Nostra". Después de

valorar los intereses y comi-siones se acordó efectuaresta operación con la Cajade Balears "Sa Nostra".

Este tema ya se discutió enla Comisión de Govern, peroal no estar representadosningún miembro del PartidoPopular, y creyendo ellosque estas operaciones ya lashabía efectuado el anteriorconsistorio, ellos a pesar deestar de acuerdo en que seauna entidad local, la que seefectúe esta operación decrédito votaron en contra.

En parecidos términostambién voto en contra elregidor del PSM-NM Ga-briel Ramón.

JAUME MORRO

LLOSETA ö

ES MOIX DE SON CADELL

,ov^fr- /•- ^

RcMuPütes litAtOJfe AQjuesf"

TO- MDt» t-UE"^PeÇyAT ftAix \>CL

lUTUí

¿3f*ivy>s*$?

X AffcA. oi3t tXDVJ 'HLAJk}L/bv cjouí/s • e-vi es 'WWb*. t ^t^

t C^U'c'S'M -CeVMÏAje>Ç5L ?£?

ïSMV^ë«*-

D SETEMBRE / 95 - Pag. 3

LLOSETA •:»&»»:::»:::::»:::»»»::»:»::::::::::& 204

El pasado día 16 se produjo un temblor de tierra, con elepicentro entre Mancor y Biniamar, que se pudo notar en Lloseta

El centro meteorológicode Son Estarás de Inca, haconfirmado la noticia deque Mallorca había padeci-do, el pasado día 16, untemblor de tierra situado enla comarca del Raiguer, conel epicentro entre Mancorde la Valí y Binianar y quefue notado en Lloseta pornumerosas personas.

Miquel Duran, responsa-ble de la estación metereo-

• lógica intentó confirmar lanoticia a través de los cen-tros sismológicos de l'Orta

en Lleida y el Centre Sis-mològic de Barcelona, queaseguraron que no habíandetectado nada en sus regis-tros. Fue el Centro de laRed de Alerta Sísmica, delInstituto Geográfico Nacio-nal, quien finalmente con-firmó que los datos registra-dos por el único dispositivode registro que se encuentraen Mallorca apuntaba a quese había producido un tem-blor de tierra de intensidad2,2 en la escala de Ritchery que el epicentro se encon-

traba situado en un lugarcercano al centro de la islade Mallorca.

El epicentro del terremo-to se situó a unos 8 kilóme-tros del punto donde seencuentra el dispositivoautomático de detecciónsismológica, en una zonaintermedia entre Mancor yBiniamar, en cuyas pobla-ciones numerosos vecinosse percataron de tal temblorcomo si se tratara de unaexplosión subterránea.

Un temblor de 2,2 en la

escala de Ritcher no esdemasiado alarmante. Segúnla descripción de los exper-tos, un temblor de 2 gradoses notado por personas enreposo o estando alerta.Hay pequeñas oscilacionesen lámparas y candelabros,vibraciones en los cristalesy vajillas y despierta ner-viosismo en los animales.

Realmente un seismoempieza a ser preocupantecuando supera los 3,5grados en la escala deRitcher.

AGENDAMENSUAL

Unitat bàsica de salut -Lloseta• Metges:

^"\\ »< . ^_7ii > * Dra. Rosés: Dimarts, dimecres, dijous i divendres: de 9 a»Sr 13,30 hores. Dilluns: de 15 a 19,30 hores.* Dr. Moya: Dilluns, dimarts, dijous i divendres: de 9 a 13,30 hores. Dimecres:de 15 a 19,30 hores* PEDIATRE: Dr. Castro: Dilluns, dimecres i divendres: de 9 a 12 hores. Dimartsi dijous: de 16,30 a 19,30 hores.

• Infermers:* Carmen Ruiz: Tots els malats del Dr. Moya i els malais de la Dra. Rosésnascuts a anys parells.

Extraccions de sang per analitzar: dimarts i divendres de 8 a 8,30 hores.Consulta: dilluns, dimarts, dijous ¡divendres de 9 a 10,45 hores. Dimecres: de

11,30 a 12,45 i de 15,30 a 18 hores.* Gabriel Salas: Els malats, nascuts als anys imparells, de la Dra. Rosés.

Consulta: dimarts, dijous i divendres de 11,30 a 13 hores. Dilluns de 15,30a 18 hores.* Obdulia Jaureguis (infermera de pediatria): dimarts i dijous de 16,30 a19,30 hores.

• Cita prèvia:Pel mateix dia: de les 8 hores fins a l'hora d'inici de la consulta. Pels dies

següents: de les 8 a les 14 hores. Telèfon Cita Prèvia: 51 97 60.

• Urgències:• Dilluns i dimecres fins a les 19,30 hores a Lloseta. Després a Inca.• Dimarts, dijous i divendres des de les 15 hores a Inca.- Dissabtes i diumenges a Inca.

Telèfon P.A.C. Inca: 50 38 82. Urgències 24 hores: 061

_ ^ ^ Apotecaries^^ HORARI:

• Feiners: de 9,30 h. a 13 i de 16,30 a 20 h.• Dissabtes: de 9,30 h. a 13 i de 17 a 20 h.

• Diumenges i festius: de 10 a 13 hores, alternant l'Apotecaria Real i laBennàssar de Lloseta. GUÀRDIES NOCTURNES: Inca o a les apotecariesindicades oportunament.

Telèfons urgènciaPolicia Municipal (local):+ Mòbil: 908 799309 • + Oficina: 519439Ajuntament: 514033 • 514105 Fax: 519432

* Parròquia: 514056* Escoles: "Es Puig": 519436 ;* Camp Municipal d'Esports: 519437* Ambulàncies: 204111-206565* Pompes fúnebres: 514096* Guardia Civil: + Binissalem: 511059* Protecció Civil: 721040* Telèfon de l'Esperança: 461112* Informació i assistència al ciutadà (Govern Balear): 900 321 321

* Unitat Sanitària: 519760* "Antoni Maura": 519715* Correus: 514051* Taxi: 500923* Bombers: 085

COS: 062 + Trànsit: 500465* Electricitat (Averies): 880077

00

TrensPALMA-INCA:Sortides de Palma: 6, 7, 8, 8.40, 9.20, 10, 11, 12,

12.40, 13.20, 14, 14.40, 15.20, 16, 17, 18, 19, 20,'20.40 i 21.20. Dissabtes, diumenges i festius: 6,

7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20¡21 .LLOSETA-INCA:

A les 6.32, 7.32, 8.32, 9.12, 9.52, 10.32, 11.32, 12.32, 13.12, 13.52, 14.32,15.12, 15.52, 16.32, 17.32, 18.32, 19.32, 20.32, 21.12 i 21.52.LLOSETA PALMA:A les 7.04, 8.04, 8.44, 9.24, 10.04, 11.04, 12.04, 12.44, 13.24, 14.04, 14.44,

15.24, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 20.44, 21.24 i 22.04. Dissabtes,diumenges i festius: 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04 i 22.04.

D SETEMBRE / 95 - Pag. 4

LLOSETA :£::::::::::£::•:::::•£:;::::•:::::::::::£ 205

WJ*A floorersJo no havia vist mai fred abans d'arribar a Sant

Miquel. De veritat que per la nostra Mare de Déu nova fer calor, son coses un poc rares... però com ja n 'hiha tantes de rares que una més no farà mal...

Què tal ses festes? Lo que la gente comentaba fue asíen realidad: pocas cosas diferentes de los años anterio-res. Así y todo hubo mucha gente en las veladas, espe-cialmente en las de la plaza. En cambio, nadie o casinadie, fue a ver "Ossifar". Esto tiene una explicación.Resulta que tal grupo también gusta a la gente mayor yesta gente mayor pudo ver, escuchar y disfrutar de estegrupo en cualquier pueblo vecino, o no vecino, que tal"Ossifar" actuó sin que se tuviera que pagar entrada.Aquí, sí. Y no hubo ni viejos ni jóvenes.

Ara be... la novedad de las fiestas fue, ni más nimenos, que el camión municipal con la correspondientecanasta elevadora que iba colocando es paparí y lasbombillas. Su actuación, mejor dicho, su trabajo fueseguido por numerosos vecinos.

Seguim... con las fiestas, antes de empezar con losjóvenes de los pubs y el Alcalde o el Alcalde y los jóve-nes. Que, por cierto, nuestra primera autoridad va agran velocidad y de muchas cosas no se entera, comopor ejemplo, lo que manifestó a "Ultima Hora " cuandoles dijo que 180 personas mayores de 80 años recibiríanun homenaje. Que había un homenaje a nuestros viejosera verdad, pero se equivocó de número, pues, añadióuna treintena ¿De dónde los saca nuestro Alcalde?

Y hubo rebaja en el precio de los fuegos artificiales,pues como el año pasado no se pudieron terminar por unaccidente del encargado de la suelta, este año queríanquedar bien. Y lo curioso fue que toda la gente se creíaque como en los programas solamente se habría consig-nado "traca" que de fuegos de artificio nada de nada. Yesto, nada de nada, es lo que hubiesen preferido algunosvecinos del lugar de la suelta ya que les dejaron suspatios hechos un asco. Para las próximas ediciones yaestá pensado: nos vamos a la Polinesia como los france-ses. Que, por cierto, me cuentan y me dicen que muchagente de Lloseta oyó una explosión el sábado siguiente alas fiestas. ¿Fue un explosión interna, dentro de la tierra,o fue un cohete abandonado de las fiestas ?

Diuen que es Baile treu fum pes caixals por lo de losjóvenes y los pubs de la localidad. Es una guerra abierta

entre los propietarios de dichos establecimientos, losjóvenes, los vecinos que se quejan de las molestias, delos ruidos, de la porquería que dejan y de los vómitos. Yde rebote recibe la policía local que, según los vecinos,no los jóvenes, no inten<iene contundentemente, pues eljaleo está en la calle.

El tema se puso al rojo vivo antes, durante y despuésde las fiestas. Incluso nuestra primera autoridad munici-pal se paseó a altas horas de la madrugada con el cochede los municipales. Me explico sobre el tema. El Alcaldeenvió un esento a cada uno de los vecinos de los menta-dos establecimientos de moda para que en el mismofirmaran si, efectivamente, del local que tenga por veci-no, recibe molestias suficientes para quejarse. Según losque regentan los pubs, esto fue una provocación y másencima de las fiestas patronales cuando más jóvenesvienen por Lloseta.

Y, como es natural, hubo firmas en los papeles, unascuarenta. Pero también se recibió en la alcaldía unacarta firmada por una veintena de vecinos del entorno dela Plaza Mallorca, quejándose del comportamiento delos jóvenes y de la policía municipal. Esto último no seporqué, pero vamos... Lo cierto es que todo el mundo sequeja: los vecinos, los propietarios de los establecimien-tos que pagan sus impuestos y que nada tienen que vercon lo que pasa en la calle, etc. etc. Un problemadifícil.

Sin embargo, mucha gente se pregunta si los nuevosconcejales, muchos de ellos jóvenes, no conseguirán darsolución a la cuestión. Por lo visto, estos compañeros deconsistorio del mismo partido que el del Alcalde, le hanmanifestado que con esa actitud no se conseguirá resol-ver el problema, más bien agravarlo. Una guerra de estetipo no tiene fin positivo ya que los jóvenes tienen dere-cho a divertirse, eso sí, sin molestar al ciudadano queya perdió su primera juventud.

Parece ser que, en un tiempo prudencial, cuando losánimos se hayan calmado un poco, será convocada unareunión con todos los afectados y se intentará ponerorden y calmar los nervios del Alcalde.

Bé idò, acabem... vino a visitarnos Soler y nuestroprimer ciudadano quedó satisfecho del talante del nuevopresidente. Menos mal que le prometió algo para losjóvenes.

Fins es mes qui ve si es Bâtie ho vol i es Rector també.

D SETEMBRE / 95 - Pag. 5

LLOSETA i::::::::!:::::::::::::::::::::::::: 206

Programa de educaciónpara personas adultas

El Ministerio de Educación yCiencia juntamente con la Mancomu-nitat des Raiguer han organizado parael presente curso de 1995/96, unprograma educativo destinado apersonas adultas.

Las actividades a desarrollar son lassiguientes:* Formación de base para la pobla-ción en edad activa.* Certificado de escolaridad y gra-duado escolar.* Alfabetización en lengua castellanapara inmigrantes.* Preparación de pruebas no escola-rizadas de formación profesional deprimer grado (electricidad, electróni-ca, jardín de infancia, administrativo,mecánica del automóvil...)* Preparación de pruebas de accesosa módulos profesionales de segundonivel (estampador de serigrafia,decoración cerámica, jardinero pro-ductor de plantas, carpintería, cocina,auxiliar de enfermería, etc.)* Preparación de pruebas de acceso amódulos profesionales de tercer nivel(administración de empresas, educa-dor infantil, cerámica artística, foto-grafía, ilustrador, realización y pro-ducción de programas audiovisua-les...)* Cursos de inglés, alemán y catalánen diferentes niveles con el objeto depoderse presentar a la prueba de laJunta Evaluadora de Catalán de laConselleria de Cultura del GovernBalear).* Cursos de informática.

Por otra parte el Ayuntamiento deLloseta y dentro del mismo programaha organizado un curso para la obten-ción del certificado de escolaridad yde graduado escolar con clases en laescuela de la calle de Antonio Maura,con un horario de 17 a 20 horas.

Centraltelefónica

A inicios del presente mes de se-tiembre, se procedió a la puesta en

servicio de un nuevo equipo de tec-nología digital en la central telefónicade Lloseta. La capacidad inicial es de52 líneas, suficiente para atender la

demanda actual. Con la ampliación,la capacidad de la central es ahora de1.652 líneas, de las cuales 1.600 sonde tipo analógico.

RETRATSI IOSI IIVS

Ara ¡a no està així. Enguany, l'any J995, hi ha hagut el gran canvi. Polèmic si voleu.Costós econòmicament parlant. Però la cosa si que ha canviat. I més si ens fitxam enaquesta fotografia de finals dels anys vint a on molts d'elements han desaparescut, hanpassat a la història llosetina.

L'actual plaça d'Espanya encara no estava feta. La paret neta. El coll del pou, avuijardinet. El transformador de corrent. El casal dels comtes abans de la reforma dels anysquaranta. La façana del temple llisa... Són tantes i tantes les coses que han canviat a unmateix redol...

Amb el nou tancament dels jardins d'Aiamans la polèmica no ha fet falta i comentarisper a tots els guits, tampoc.

Ens han fet arribar, fins i tot, algunes cançons. Llegir-les aquí:

Davallant s'escaleta,afefrat per l'arrambador,en el lloc del transformadorara hi ha una placeta.

La paret molt bé estavano tenia forats ni cru/ssi el Comte obris els ullsno s'hauria tomada.

El transformador ja no estàel pes des porcs tampoc,

ara hi haurà més llocpels cotxes poder passar.

D SETEMBRE / 95 - Pag. 6

LLOSETA 207

Discrepancias en el seno de Grup d'Esplai de LlosetaPresentado el movimiento juvenil religioso "Comunió i Alliberament"

Un total de 16 monitoresdel "Grup d'Esplai deLloseta" han dirigido unescrito al presidente delGDEM (Grups d'Esplai deMallorca), poniendo en suconocimiento ciertas irre-gularidades, en el seno delgrupo de Lloseta, referen-tes a la forma de elecciónde los monitores responsa-bles.

En su escrito exponenque "A finals del curspassat i havent presentat ladimissió l'Equip Responsa-ble del Grup d'EsplaiLloseta, no es procedícorrectament a l 'horad'elegir-ne un altre de-mocràticament tal comexplica el reglament derègim intern.

Que la forma en què s'haprocedit a l'elecció del nouresponsable no s'ajusta alque diu l'article 13 delReglament de Règim In-tern, sinó que el Concilia-ri, don Rafel Horrach,presentà a dues persones,Antoni Servera Perelló coma responsable del grupd'Esplai i a Antònia Lla-brés Bestará com a respon-sable de les relacions ambel GDEM, de maneraimpositiva i irrevocable,sense fer les pertinentsvotacions per part delsmonitors. "

Los jóvenes monitoresfirmantes terminan elescrito pidiendo al presi-dente del GDEM que losdos cargos en el Grupd'Esplai de Lloseta no seanaceptados, ratificados nihechos públicos. Ademásse solicita del ConsellPermanent su rápida i

D SETEMBRE / 95 - Pag. 7

eficaz intervención.Según ha podido conocer

esta revista las discre-pancias entre el párroco yel grupo de monitoressobrevino cuando esteúltimo trató de imponer alos responsables de l'Esplaiformar parte del movi-miento juvenil religiosoconocido por "Comunión yLiberación". Se trata deuna formación religiosafundada en Italia, másconcretamente en Milán,por Luigi Giussani entiempos del pontificado dePablo VI y que no destaca,precisamente, como pro-gresista en el seno de laIglesia. Los dos nuevosresponsables, por lo vistoimpuestos por el párroco,están fuertemente ligados adicho movimiento.

PRESENTACIÓNDurante los pasados días

22-24 fue presentado a unreducido grupo de jóvenesde ambos sexos, tanto de lalocalidad como de otraspoblaciones, el movimientoantes señalado.

Por este motivo se orga-

nizaron una serie de actosque se desarrollaron en elsalón parroquial y en eltemplo. El primer día seofició una misa, despuésuna cena y, por último, laproyección de la película"Un hombre sin rostro".

Al día siguiente, por lamañana, laudes, juegos ymisa. Por la tarde juegos,

un montaje audio-visual yentre las 22 y las 24 horas:música y canciones.

Estos actos de presenta-ción de "Comunió i Allibe-rament" finalizaron eldomingo con una misa,una asamblea sobre eleditorial de su revista y unservicio de helados y fin defiesta.

MUEBLES DE COCINA

^^C3£3¿2

C/ Juan Sindic, 31 • Teléfono 540879

SA POBLA (Mallorca)

çJ(L J/CwiMMfr

flrmena. EsporU t UoseUW*iii Olwe«%^

LLOSETA 208

Publicat un llibre de poesies d'un comte d'Aiamans

A cura del professor Joan Mas i Vives, de la Universitatde les Illes Balears, acaba de sortir l'edició de l'obrapoètica de Josep Togores i Sanglada, Comte d'Aiamans.El llibre porta per títol Poesies i ha estat editat per Cu-rial, Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia deMontserrat, a la col·lecció Textos i Estudis de CulturaCatalana, número 40.

El Comte d'Aiamans (1767-1831) va tenir propietats aArtà, on passava llargues temporades. La seva posadaera el casal conegut per Can Tomàs, abans Can Garriga,a l'inici de l'actual carrer de Son Servera.

A la introducció, el professor Mas i Vives explica latroballa casual dels manuscrits que demostren la vàlualiterària del seu autor i que obliga a replantejar-se laconsideració de «període culturalment desèrtic" el del

primer terç del segle XIX. Les referències a Artà sónnombroses, ja sigui en els poemes o en els escrits i anota-cions que es troben als manuscrits. El mateix professorMas i Vives observa que certes composicions del Comtehan estat recollides com tradició popular pel Pare Ginardi incloses en el seu "Cançoner". Almenys qualque frag-ment d'alguna de les seves composicions eròtiques tambéhi hagués pogut caber.

«El comte d'Aiamans és un poeta de considerable enver-gadura [...] Per aquest poemes, Togores es pot posar,sense cap complex d'inferioritat, al costat dels autors mésreconeguts del seu temps en les cultures veïnes», diu elprofessor que ha elaborat l'edició.

L'Ajuntament d'Artà ha col·laborat en l'edició d'aquestllibre. (De la revista Bellpuig)

Exposición dePolcapó

Durante las pasadas fiestas patrona-les, una de las exposiciones másvisitadas fue la que realizó el pintorlocal Miguel Pol Capó, en la sala deexposiciones de Sa Nostra.

El Alcalde cuando besa...Según el diccionario el beso es una muestra de cariño y amistad entre dos o varias

personas aunque, ahora, se emplea como saludo, especialmente entre hombre o mujer. Yefectivamente, nuestro Alcalde cuando besa, como dice la canción española y castiza, besa,por lo visto, de verdad. Así ocurrió el pasado día 19 cuando realizaba la visita oficial alAyuntamiento de Lloseta el presidente del Govern Balear, Cristóbal Soler, acompañado dela vicepresidenta, Rosa María Estarás.

Nada más llegar el séquito y tras los saludos oficiales tocó el turno a Rosa María y alAlcalde de Lloseta, Miguel Pons. Fue un beso normal y político, fue un beso entre el PSOEy el PP, al que estuvieron ajenos, si se fijan ustedes, el conseller de Obras Públicas, elmismo President del Govern, el fotógrafo de la casa e, incluso, el jefe de protocolo.

Pero si unos estuvieron ajenos al beso no lo estuvo el fotógrafo de nuestra revista que,muy oportunamente, dejó constancia de ello. Bienvenidos sean los besos entre políticosaunque muchos de ellos, demasiado serios, no sepan cantar "Bésame mucho..."

D SETEMBRE / 95 - Pag. 8

Con esta exposición son ya trece lasque lleva realizadas el mencionadopintor natural de Inca pero avecinda-do en Lloseta.

Su pintura es fuertemente expresi-va, especialmente en los paisajes,haciendo uso de la espátula.

LLOSETA 209

Diadade LlosetaCanta i Balla

Dins les festes de Lloseta l'Esteldel Coco organitzà la "XI DiadaLloseta Canta i Balla". Enguany, icorresponent a la visita que férem aTui (Galícia), l'agrupació Xuntanzaclogué l'intercanvi i s'està quatredies al nostre poble per conèixer unamica Mallorca.

Arribaren el divendres 15 desetembre i després d'una calorosabenvinguda aprofitàrem la tarda pervisitar una mica Ciutat. Al sen demàels hi férem anar cap a Valldemosa,Sóller i Lluc i al vespre, festa de ladiada, actuàrem tots junts davantd'un nombrós públic que aplaudímolt cada ball i passà una vetlladaben entretinguda. Més tard, un bonsopar de germanor i festa fins benentrada la nit per acabar la jornada.

El diumenge visitaren el Pla deMallorca, amb una actuació a PortoCristo davant d'un animat públic queels aplaudí molt. I al vespre, unaaltra actuació a Biniamar, aprofitantque comencen les festes. L'actuacióva agradar molt i després de soparallà mateix tornàrem cap a Llosetaper a descansar.

El darrer dia s'aprofità per visitarFormentor i refrescar-nos a la platjad'Alcúdia. Després de dinar, aLloseta, arribà l'hora de les des-pedides i algunes llàgrimes d'unsquants. S'els veia ben contents perla nostra hospitalitat i poquesocasions per tornar-nos a trobar.Ben agraïts, tant nosaltres com ells,ens diguérem adéu i l'autocar partí.

L'Estel del Coco ja pensa en quingrup o grups peninsulars dur l'anyqui ve a la "XII Diada Lloseta Cantai Balla" per fer així la festa mesvariada i entretinguda i el públicllosetí tenir l'ocasió de veure elfolklore d'altres indrets.

Tomeu Capó

D SETEMBRE / 95 - Pag. 9

I I OVjp'r A ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::••••••••••""•••••••••••••"•••••• 21 O

Imatgesgràfiques deles passadesfestes patronals

*4

Play Back juvenil

Play Back infantil

Homenatge a la Vellesa a la placa, el dia de la festa patronal

SETEMBRE / 95 - Pag. 10

T T /"IClíTAL/lAJaHi l A i::::::::::::::::::::: 211

El presidente delGovern Balearvisito elAyuntamiento deLloseta

Cristóbal Soler, nuevo presidente delGovern Balear, prosigue visitando losdistintos ayuntamientos de la Comuni-tat Autònoma Balear.

El pasado día 19 le tocó el turno aAlaró, Lloseta y Mancor de la Vall. Anuestra localidad llegó sobre las 11,45procedente del primer municipio rese-ñado. Iba acompañado por Rosa Ma

Estarás, Vicepresidenta del GovernBalear y de Bartolomé Reus, consellerde Obras Públicas, Ordenación delTerritorio y Medio Ambiente.

Fueron recibidos a la entrada deledificio consistorial por el Alcalde deLloseta y demás miembros de la cor-poración estando ausentes Joan Ponsdel PP y Ma Encarnación Subires delPSOE. Tras los saludos de rigor entra-ron en el salón de sesiones y allí,después de posar para los fotógrafos ycámaras de la televisión local, apuerta cerrada, trataron de los proble-mas e inquietudes que afectan a nues-tra localidad.

Finalizada la reunión, tanto CristóbalSoler como el Alcalde de Lloseta,contestaron a las preguntas de losinformadores y explicáronlos temastratados. Se habló de futuro polidepor-tivo cubierto el cual, según-el Presi-dent, estará adjudicado a principiosdel próximo año. Se tocó el tema delenlace directo de Lloseta con la auto-pista y de su señalización. El aguapotable no estuvo ausente de la con-versación interesándose por una posi-ble solución como sería "es clôt des'argila" y, por último, a preguntas dela revista "Lloseta", explicó las inten-ciones del Govern Balear sobre elfuncionamiento del tren. Sobre estetema quedó bien claro de que el trenno se suprimirá, más bien se potencia-rá, y antes de ampliar nuevas líneas sepotenciará la actual Palma-Inca hastatal punto de que su funcionamiento sealo más óptimo posible.

D SETEMBRE / 95 - Pag. 11

LLOSETA 212

fi de poder-hi veure. Els sagristans els tenien perSANTES ISANTS POCCONEGUTS

apagats apatró

SETEMBREDia 1.- Sant Llop. Era molt venerat pel mal de coll. Les maresque tenien infants tardans o defectuosos en el parlar lidemanaven que els afavorís la paraula. Untaven, també, el colld'aquests infants amb oli de la llàntia del sant.

Dia 4.- Santa Rosalia. La tenien per patrona els velluters deseda i petits oficis que treballaven i teixien la seda. SantaRosalia era una princesa a la qual no li agradaven els luxes.Partia cap a la muntanya i cercava una cova de feres, les quals,en veure-la, s'anaven per cedir-li llur casa.

Dia 7.- El beat Mateu de Guimerà. Era d'Itàlia i va venir aBarcelona en temps del rei Anfós d'Aragó i quan per aquestlloc hi havia molt de terratrèmols. Va predicar al poble i desd'aquell dia ja no n'hi hagué més de moviments de terra.

Dia 8.- Sant Faust. El tenien per patró els contrabandistes i elsguàrdies que els vigilaven. A molts de llocs de Mallorca, faanys, que en aquestdia es feien moltsd'arrendaments definques davant notari.

Dia 10.- SantNicolau de Tolentí.Era l'advocat dels quiestaven morint. El diade la seva festa moltagent feia pans petits,amb pasta sensellevat, i tenien lapropietat de salvar delmal de la mort.També era- invocatq u a n h i h a v i aincendis.

Santa Rosalia, segons una estampa vuít-centista

Dia 11.- El beatBonaventura Gran. De molt petit sentia vocació religiosaperò, per manament dels seus pares, va fer de pagès i es vacasar. Durant el matrimoni féu vida casta i santa i mai no va,ni tan sols, mirar a la seva esposa. També avui és SantaMaria de Ia Cabeça, patrona de les que filaven» i era invocadaperquè no es trencas el setrill d'oli. També el veneraven els quien feien de setrills.

Dia 15.- Sant Nicomedes. La veu popular diu que era un delsmolts dels patrons que tenien els botxins, perquè ho era de laciutat de Jerusalem llavors de la passió de Jesucrist i fou el quiper raó del seu càrrec hagué de curar de la crucifixió deJesucrist.

Dia 20.- Sant Eustaqui. Els caçadors els tenien per advocat,perquè ell havia estat un gran caçador. Conta la llegenda queels pagans, un dia que caçava, pegaren foc al bosc perquè noen pogués sortir; el sant va morir cremat i per això se l'invocadavant una cremada i de tots els mals derivats del foc.

Dia 22.- Sant Maurici i els altres companys màrtirs. Erageneral de la Legió de Tebas, la qual es va negar a adonardéus falsos i tota plegada va confessar-se cristiana. Tota lalegió fou sacrificada.

Dia 23.- Sant Lli. Era l'advocat de les collites. En molts depobles li dedicaven un ofici perquè guardés i fes arribar lescollites a bon terme.

Dia 24.- El beat Dalmau Munner. Féu molta penitència.Visqué molts d'anys per terres de França en una cova petita i

humida, dins la qualamb prou feines hicabia. Es va passarmolts d'anys sense dirparaula ni obrir laboca, només permenjar, i encara moltpoc i de tant en tant.

Dia 25,- Sant Fost.Va ser pres pelsmoros, portat a terresafricanes i venut comesclau a un senyor rici crudel que el feiatreballar molt i lidava poc menjar.

Moltes vegades li deiaque si abjurava de la

seva fe seria ric i poderós; ell no ho féumai i morí cristianament.

Dia 28.- Sant Salomó. Patró dels savis i de la gent del pobleque es dedicava a professions liberals, saludadors i adobadors,oracioners i salmaires que curaven de gràcia, i els estelers quefeien pronòstics i entenien de coses del cel.

Dia 12.- Sant Guim. Es diu que en entrar ell a l'església, totsels ciris s'encenien sols i s'apagaven així que sortia. Si enaquell moment hi havia funció s'havien d'encendre tots els ciris

D SETEMBRE / 95 - Pòg. 12

Dia 30. Sant Lleopard. Diuen si és el que fa obra al cel jaque ell, en vida, havia estat mestre de cases.

(Del Costumari Català de J. Amades)Recerca i transcripcions: Gabriel Fieras.

213

DOMUND- 95No basta P admiració

Els darrers anys ens hat o c a t v i u r e t e m p sd'admiració vers elsmissioners i missioneres.Després de Perú, amb"Sendero Luminoso" fouBurundi i tot seguitRwanda. Amb l'assassinatd e d u e s r e l i g i o s e sespanyoles a Algèlia arribàl'admiració al capcurucull.

Ara bé', per què elsadmiram? Són a primeralínia del camp missionaisense que cap tipusd'autoritat els hagi obligat0 compromès. Tots hi sónvoluntàriament. Empesos,això sí, per l'amor a Déuinseparable de l'amor alsgermans. Són allà, perajudar a assaciar la fam depa, la fam de cultura'S lafam de Déu a milers imilers d'homes i dones,vells, joves i nins, deraces, llengües, costumsdiferents, però tots ger-mans, creats a imatge isemblança de Déu, estimats1 salvats per Jesucrist!

Pentura moltes vegadesl'admiració no arriba a lesp ro fund i t a t s de lesmotivacions missioneres,tal volta es queda en lasuperficialitat d'admirar lav a l e n t i a , l ' a u d à c i a ,l'arriscament. No ensquedem amb superficialitatsbuides. Perquè unmissioner, seglar, religióso prevere, no és res més,ni res manco, que uncristià coherent amb la sevafe. Un home o una donaque estima.

Així de bo de dir:ESTIMA. L'experiènciade cada dia ens mostra queestimar (bessó de tota vidacristiana), estimar que és

D SETEMBRE / 95 - Pag. 13

cercar el bé de l'altre, ferfeliç l'altre, no és tan bode fer com de dir. Cercarel bé, esforçar-se perquèsiguin feliços els parents oels amics, sovint suposatrepitjar interessos propis,cedir en drets, fet que solsel bé de l'altre justifica.

Estimar, fins a tal puntque si per estimar aquellespersones, hutus, tuts is,algerins, contraris a "Sen-dero Luminoso", etc. etc.s'exposa la vida, idò s'ex-posa. Ningú s'exposaperquè sí. Mai per arrogà-ncia ni per valentia malentesa. Sí, per estimacióals germans. Pel bé delsgermans. Si així arriba unmartiri, mai cercat, s'ac-cepta. Que Jesús va davanti Ell l'acceptà primer.

Crec que dels missionershem d'admirar com esti-men. Admirar i copiar.Cadascú al seu redol. Elmal del nostre món esl'egoisme, l'altra cara del'amor. No basta admirarels missioners, tambécopiar-los, dins la vidafamiliar, d'amistat, dinstots els camps. ¿Què passa-ria si dins el camp de lapolítica, de l'economia, del'ensenyament, endemésd'admirar, intentéssimcopiar com estimen elsmissioners?

Sí, celebrar el DO-MUND, diumenge mundialde la propagació de la fe(dia 22 d'octubre) ens hade dur a estimar aquí ambmés intensiva, fins a lesdarreres conseqüències iajudar els missioners aestimar allà, al seu camp.

Es cert que per aixònecessitam ajuda econòmi-

ca. Aportacions econòmi-ques que són magres a lanostra Mallorca, 49 ptes.per habitant quan la mitjanaa l'Estat Espanyol és de 80ptes.

Però, encara que ésnecessari quasi doblarl'aportació amb doblers,dos aspectes d'aquestaajuda són, de molt, mésimportants:

La pregària. Pregàriaque uneix, que agermana.Pregària que augmenta elnostre fiar-nos de Déu, queenforteix i anima.

Pregària i persones.Persones des del seu estatde seglars, (casats o fa-drins), religiosos, preveres.Per a uns anys, com seràquasi sempre per als se-glars' i preveres, o per atota la vida dins una con-

gregació específicamentmissionera.

Aquest DOMUND 95voldria esser una cridadaforta al jovent. Aquestsdarrers temps hem ultrapas-sat la mitjana de dosmissioners assassinats permes. Són uns llocs buits,que no podem deixar decobrir. Segur que hi hajoves que encara no esconformen lluitant pel 0,7,recolectant ajudes per alTercer Món, acudint gene-rosament a uns mesos devoluntària!. Volen més i amés profunditat. Aquí hi hales missions. Uns anys, otota una vida, ajudant a ferfeliços els més desgraciatsde la terra.

Miquel Mulet Coll

LLOSETA i;;;;!!;;;;:;;;!;!;;;:;;;;;;!;;;!;:;!!;;:;:;:::::;:;:;;;;;;;;;;;;;;;;:;;;;;;;;;;;;;;;;;;:;;:;;::;;!!;;;;:;;;;;::;:::;;;!:;;;;;;!;;;;:;;;;;;;;;;; 2M

\ \ I I \ I M K \ S DEL C.D. LLOSETENSEEX PRIMERA REGIONAL

ComentarioEl Lloserense ya ha

estrenado categoría dePrimera Regional y, demomento, no lo hace nadamal. Después de haberjugado tres partidos de ligaencabeza la clasificacióncon siete puntos, no conocela derrota y ha ganado dospartidos y empatado uno.El S'Horta es, por ahora,el que le ha arrebatado unpunto en Lloseta, el equipoque entrena Toni Creus, esuno de los llamados a estaren la zona alta de laclasificación, ha realizadouna serie de fichajes dejugadores que la tempora-da pasada jugaban entercera división y con unpresupuesto nada acordecon la población querepresenta, pero en estodel fútbol por desgraciaaún hay algún caballoblanco. De momento losresultados acompañan alLlosetense, si bien sufútbol no es nada extraor-dinario. Como anécdotalos diez goles marcados selos reparten tan solo dosjugadores Salvador yMareen. El líder encabezala clasificación junto con elColonia y el Virgen deLluch.

******

AT.BALEARES, 2LLOSETENSE, 4 (03-09)"Merecida victoria visitan-te"AT.BALEARES: Castillo,Sureda, Liceran, García,Ro&íesquida, Botía, Mira-ti SETEMBRE / 95 - Pag. 14

lles, Roca, Company yAraluce.(Bisañé, Marcos ySampol).LLOSETENSE: Soler,L lompar t (Gonzá lez ) ,Bestard, Fuster (P.Quet-glas), P.Juan, Mareen,Guerrero, P.Mateu, Salva-dor(Abrines), Moll yCebreros.ARBITRO: Miguel Amen-guai, bien. Enseñó tarjetasamarillas a Ros, García,Castillo, Company, Botia,Guerrero, P.Juan, Molí,Cebreros y P. Mateu.Goles:- 0-1 Salvador.- 0-2 Mareen.- 1-2 Liceran.- 1-3 Salvador.- 2-3 Miralles.- 2-4 Mareen.COMENTARIO: Clarodominio de los locales quede haber tenido un poco desuerte ya hubieran podidodejar sentenciado el partidoen la primera mitad. Losgoles locales fueron conse-guidos en sendos fallos dela defensa visitante. Losgoles conseguidos por losde Lloseta fueron todos debella factura. De habertenido un poco de aciertoen el tiro a puerta losvisitantes hubieran podidoampliar el marcador.

****** '

LLOSETENSE, 3S'HORTA, 3 (10-09)"Empate espectacular delos locales".LLOSETENSE: Soler,Quetglas, Bestard (Abri-nes), Fuster, (González),

P.Juan (Ripoll), Mareen.Guerrero, P.Mateu, Salva-dor, Moll y Cebreros.S ' H O R T A : R e p i s o ,Antich, Suñer, Padilla,Villanueva, Expósito, Fiol,Acosta, de Dios, Peregrinay Bosch (Marqués, Barce-ló, Castillo y Barceló II).A R B I T R O : M a n u e lMolina bien. Tarjeta aGuerrero, Mateu, Expósitoy Bosch.Goles:- 0-1 Fiol.- 0-2 Fiol.- 0-3 Acosta.- 1-3 Mareen.- 2-3 Mareen.- 3-3 Salvador.COMENTARIO: Partidode liga en plenas FiestasPatronales, los visitantesconsiguieron adelantarse enel marcador y llegaron atener tres goles de diferen-cia, desplegando un fútbolefectivo y coordinado anteun apático Llosetense quese despertó a los veinteúltimos minutos y consi-guió tres goles que al finalle dieron un empate y deesta manera reparto depuntos. El segundo local seconsiguió de penalty unavez que el colegiadomandara repetirlo porinfracción del meta Repisoen el primer lanzamiento.

******

LLOSETENSE, 3L.VICTORIA, 3 (17-09)LLOSETENSE: Soler,P.Quetglas, González,Fuster, P.Juan (Llompart),Mareen (E.Robles), Gue-

rrero, P.Mateu (Abrines),Salvador (Campins), Ri-poll, Cebreros (Bestard).LA VICTORIA: Sánchez,Manera, Navarro. Tomas,López, Ruiz, Lliteras,Mendoza, Márquez, Cáno-vas, Llinàs (Pérez).ARBITRO: Emilio To-rrens, regular. Tarjetaamarilla a Salvador, Quet-glas, Bestard, López,Mendoza, Guerrero en dosocasiones y tarjeta roja almeta Soler.GOLES:- 1-0 Salvador.- 2-0 Salvador.- 3-0 Mareen.COMENTARIO: Tercerpartido de liga y nuevavictoria local que le colocaen cabeza de la clasifica-ción. El resultado no refle-ja lo que fue el partido yaque los visitantes en laprimera mitad tuvieronocasiones de marcar perola defensa en línea de loslocales y el meta Soler loevitaron. Iniciada la segun-da parte y tras la expulsiónde Guerrero, los localesvolvieron a sacar el genioy empezaron a funcionar.Salvador marcó un bellogol casi desde el centro delcampo, ello le dio alas ymás tarde Salvador vuelvea marcar y cierra el marca-dor Mareen. En los minu-tos finales fue expulsado elmeta Soler por encararsecon un delantero. El pocopublico, al final, saliósatisfecho.

Antonio Cifre Bestard.

215

CHARLASCONARLEQUIN

Todo llega y todo pasa, yahan pasado las fiestas y sehan terminado las vacacionesestivales. Nuestra localidadvuelve a tener su ritmonormal. Las fiestas patrona-les ya son historia y todaslas actividades deportivasque hemos vivido también.Una vez mas hay que criti-car la poca asistencia amuchas de estas actividades.Repetimos lo mismo que elaño pasado y no nos pode-mos quejar de que no hayahabido un de todo en cuantoa acontecimientos deporti-vos. Será que ya pasamos demuchas cosas, puesto quetan solo la prueba de Kartsfue la que mayor asistenciatuvo. Lejos queda aquello dehacer pueblo y apoyar cual-quier evento deportivo porminoritario que fuere. Enfin, una lastima, eso sí,agradecer a tantas personassu interés en preparar yorganizar su prueba preferi-da y, al final, el publicobrilla por ausencia. Sincera-mente, esta gente se merecealgo mas. Desde estas pági-nas les agradecemos suesfuerzo y que no se canseny a luchar.

Con nuestro amigo Arle-quín nos encontramos en elcampo municipal, partidoLlosetense-L. Victoria.Entre otras cosas me comen-tó lo siguiente:~ El Polisportiu Municipalsigue igual que la temporada

D SETEMBRE / 95 - Pag. 15 '

pasada, poco público, comoquien dice jugamos en fami-lia, frase esta ya muy repeti-da, pero real. De acuerdoque hemos bajado de catego-ría pero los resultados hastala fecha son buenos ya que,de momento, no conocemosla derrota y vamos lideres enla clasificación.

La gente ya no le interesael fútbol de regional, tansolo cuenta el Madrid y elBarcelona. Mucha tele,mucho fútbol televisado, estatemporada tan solo en el finde semana podemos ver, endirecto, dos partidos desegunda división y otros dosde primera, a parte partidosde liga de países europeos.Que mas quieres: bueno,barato y bonito, no se puedepedir más. A este paso alfinal de temporada las esta-dísticas nos darán que se hanretransmitido casi dos parti-

dos diarios. Una verdaderaexageración, el desmadretele-futboril. Pero comoquien dice, si no te gustacambias de canal y en paz.Los que tienen mucho quedecir y creo que con razón,son los restaurantes, cines,teatros etc., por televisar elmejor partido el sábado a lasnueve de la noche, muy bienlo podrían adelantar unahora. Canal Plus que empe-zó dando el partido a lamisma hora que los demás,tuvo que retrasarlo y, últi-mamente, la pasada tempora-da lo retrasó media horaempezando a las siete ymedia, de esta manera ya noperjudica tanto a los demáspartidos y, mucho menos, alfútbol regional '.- Y hablando del fútbolregional, el Llosetense haempezado muy bien como yahe dicho antes, ha habido

III Carrera de resistencia de karts 1995Dentro del programa de las pasadas fiestas patronales se desarrolló

en el polideportivo municipal una carrera de resistencia de karts queresultó muy animada y que congregó en el lugar a numeroso público,especialmente joven

Tomaron parte un total de 13 participantes, resultando laclasificación de la siguiente forma: 1°) Miquel Moya • Juan ServeraColl • Tolo Bestard Coll (185 vueltas); 2° Bernat Coll • FranciscoCamuñas (170 v.); 3°)David Beltran • Guillem Coll (166 v.); 4° TomeuColl • Llorenç Coll (158 v.); 5°) Miquel Sampol • Miquel Ramón (157v.); 6°) Tolo Moya • Llorenç Amengua! (149 v.) y así hasta trececlasificados.

Los numerosos trofeos fueron entregados, una vez finalizada laprueba, por el Alcalde de Lloseta.

renovación casi total, tieneuna plantilla algo corta -creoque necesita el fichaje de almenos tres jugadores unopor línea- bajo la batuta deldelegado Xisco Poi, comopreparador físico Rafa ycomo entrenador a Navalcor-nera cuenta con Soler yCampins, Pedro Quetglas,Pepito González, Fuster,Pedro Juan, Jordi Llompart,Rafa Mareen, Guerrero,Paco Mateu, Abrines, Salva-dor, Ripoll, Cebreros,Bestard, Moll. A todos estoshay que añadir algún juvenilcomo el caso de EusebioRobles y alguno mas. Since-ramente una plantilla muycorta para una temporada tanlarga, de momento ya tienena varios jugadores sanciona-dos, como son Molí, Soler yGuerrero .. Que siga la rachade buenos -resultados yvamos a ver si despertamos,una vez más, esta aficiónque esta algo dormida,mejor diría aletargada.- El que si quiere despertardel letargo y de momentoestá en camino de darnosilusión es el Doctor Beltran,haciendo referencia a suprograma de televisión. "ElMallorca está en buenas'manos". De momento estádemostrando estar muypreparado para ocupar elsillón y llevar al Mallorca alas más altas cotas. Mirenpor donde uno de Campanety afincado en Madrid hatenido que ser el Mesías yha dejado en ridículo aalguno que se las prometíacomo salvador pero que nolo veía muy claro. Demomento un diez para elDoctor Beltran y todo suequipo.

Hasta aquí lo que noscontó nuestro interlocutor.Hasta el próximo mes y quese preparen los cazadoresque ya empiezan a llegar lostordos.

LLOSETA 2 I (i

Però,què és la poesia?

Tantes i tantes vegades he sentit la mateixapregunta, el mateix interrogant de múltiples respostes,que des d'una molt personal meditació, voldria aclarir-la una mica, o en qualsevol cas, almenys intentar-ho.

Des de sempre els escriptors, els anomenats"poetes", els crítics literaris, els lingüistes,, etc. hanintentat arribar a on consens a l'hora de definir aquestterme tan abstrus com antic. Aleshores, qui,veritablement, ens pot dir què és la poesia?

No crec que aquesta tasca de definició estricta siguitan fàcil com formular l'esmentada pregunta. Pot-ser,si cercam a diferents diccionaris, trobarem respostesmés o menys parescudes, encara que, això sí, ambcertes matisacions o divergències. També, segura-ment, al llarg del temps s'han anat modificant lesdefinicions fins arribar als nostres dies (perquè lapoesia no és cosa de fa dos dies, ni dos anys, ni dossegles, ni dos mil·lennis) amb una mena de consenscomú o acceptació general.

Bé, però, què és la poesia? N'hi ha que diuen queés escriure en vers, altres mantenen l'enfocament enla bellesa de contingut, els més optimistes confirmenque la poesia és la vida mateixa, que ho és tot; altresresponen que això no és cosa seva i, fins i tot, n'hi haque diuen que això són coses de dones... (com tu jasaps, intel·ligent i estimat lector, la ignorància estroba ben arrelada al nostre món).

Voldria assenyalar, des de la pròpia experiència, quela poesia és com una mescladissa de sentiments,angoixes, desitjós, il·lusions, records... que es fonendins l'alba de la vida per donar-li un gust de realitat iexplicació alhora. És a dir, des d'aquesta perspectiva,la poesia seria com un diàleg amb la vida, amb elmón, amb la meva essència, per a trobar respostesque s'enterboleixen de mica en mica, d'ençà que elraonament (o la deessa Psique) esperoneja.

I llavors, què és un poeta? És aquell que ha publicatqualque llibre de poesia? Havent arribat a n'aquestpunt la cosa es complica. Per excloure possiblescandidats m'agradaria comentar una conclusió a laqual vaig arribar quan feia Lògica a L'institut: tots elpoetes són escriptors però no tots els escriptors sónpoetes. Segurament, espavilat lector, Ja ho entens; oique sí? Aquí, un dels meus ídols (ai estimat HenryMiller!!!) ens por servir d'exemple. La seva literaturaha destacat mundialment per un realisme agre,contundent, amb una mescla d'obscenitat queescandalitzà els puritans de la seva època, com elsgrans mestres, naturalment.

La meva modesta opinió (Rousseau deia que lamodèstia era la virtut dels beneits, però cal dir quefracassà com a pedagog) és que la seva literatura es

D SETEMBRE / 95 - Pag. 16

tracta de poesia emmascarada, disfressada, baix unaprosa meravellosa, esplèndida, única...

Finalment, crec que l'home pot ser un poeta sensepublicar poesia, crec que l'home pot fer poesia sensehaver llegit mai cap Déu de la poesia, crec que elmón està ple de poetes. Però, cal trobar-los, de lamateixa manera que cal trobar el camí de la vida.Perquè, al cap i a la fi, aquell que es troba bé amb elsaltres i amb ell mateix és l'únic que pot assaborir ladolçor encisadora de la poesia.

Pere Joan Martorell CastellóLloseta, 12 de setembre de 1995.

ESPAI POÈTIC

La sorra del desert(assuaujada per un vent habitatde glaçada remor, de reminiscèncieso deixalles del viure)resplendeix baix l'ombra de l'oasiesperant en calma habitar nous paratgesde melangia desconeguda o encaraen gestió.Hi ha, segurament, un PARADÍS DESHABITA Ten el fons, en la llunyaniadel meu no tan meu cor.

POERENJA

V^Bíft

TZTONIJSFUSfflb

<2 li « l| ¿j-r 1 ^ £

•%, UOSETfì t<£

*Wt^

Muebles de cocina.

Muebles de baño ytodo tipo de

muebles auxiliares.

"Toni Es Fuster"C/ Cristòfol Colon, 28 Tel. 514905

LLOSETA

LLOSETA :::::::::::::::::::::»:»»;;;&:»^ 217

ES RACÓ DE S'ESCOLA

EL PODEROSO INFLUJO DELA TELEVISION

PROFESORES, PADRES Y ALUMNOSANALIZAN LA INFLUENCIA SOCIAL DE

ESTE MEDIOConocer la influencia de la televisión en los niños

es el objetivo central de la experiencia que se estállevando a cabo durante este curso escolar. La

experiencia pretende tratar el tema bajo los tresprismas posibles: profesorado, alumnos y padres. Elamplio trabajo desarrollado arroja unos resultados

concluyentes sobre el tratamiento que el mediotelevisivo encuentra entre padres y alumnos, e intentaaportar soluciones didácticas para el profesorado, este

proyecto, justifica la experiencia basada en que "latelevisión puede ser un medio de comunicación y de

enriquecimiento personal a la vez, pero si se usaindiscriminadamente puede

convertirse en unaherramienta peligrosa para lasalud mental del niño, sobre

todo si se está ante ellamuchas horas." Un informede la UNESCO destaca que

el 96'6 por 100 de losescolares españoles ven

diariamente la televisióni Este dato viene a demostrarque "a diario se repite en la mayoría de los hogares

que los niños y niñas, incluso mientras desayunanantes de ir al "colé", ya empiezan nuevamente con su

mejor y más absorbente amigo. Esto producetrastornos oculares y de sueño, miedo, hábito deconsumo, pobre rendimiento académico y hasta

modelos de comportamiento social." De acuerdo conestos planteamientos, se ha planteado una reflexión

seria sobre el tema y la adopción de "medidasnecesarias para inculcar a nuestros alumnos el uso deeste medio de la mejor manera posible." Los objetivosgenerales del proyecto contemplan tres apartados. Anivel de profesorado se pretende conocer el lenguaje

de los medios y la imagen y aplicarlos con losalumnos. En cuanto a los alumnos, estimularles para

que no se encierren en la televisión cuando seaburren o para que aprovechen eficazmente las

posibilidades didácticas de la misma. Finalmente, seintenta concienciar a los padres de la influencia e

importancia del medio televisivo.

O SETEMBRE / 95 - Pag. 17

lllíK^ortVí 0U1««:,

• PRIMÀRIA i E.G.B.

Francisca Rotger Cladera

MÉ del Carme Blanes Balcells

Petra Vicens Llabrés

Margalida Mayans Roig

Antonia Muñoz Llobera

Tomeu Colom Palou

Margalida Riego Sintes

Franciscà Fontanet Martorell

Mercè Ortega Fiol

Isabel Delgado Llompart

Mercedes Inocencio Yago

Mariona Moyano Duran

Antoni Picó Aguiló

Margalida Bover Pol

Bernat Llabrés Marti

Virginia Gomila Martinez

• EDUCACIÓ INFANTIL

Magdalena Picó Mestre

Catalina Capó Bibiloni

Catalina Garcia Sócias

Maria Ant1 Moranta Reynes

• PROF. SENSA TUTORIA

Magdalena Alzamora Palou

Pau Pieras Armengod

Catalina Galmés Ramis

Joan Ant2 Ruiz Moriano

Sor Isabel Cabot Oliver

Maria Pons Ferragut

Lluc Bal·le Torrens

¡||i|i||p||:::::: ÍÉÉíliH^fâ

NIVELL

1er A

1er B

2on A

2on B

3er A

3er B

4art A

4art B

5è A

5è B

6è A

6è B

7è A

7è B

8è A

8è B

AULA

6

7

5

15

14

13

16

17

9

10

12

11

4

2

8

3

Col·legi A.Maura

3 anys

4 anys

G. Mixte

5 anys

Música

Logopeda

E.Especial

E. Física

Religió

Religió

Direcció

Pta. baixa

1er pis-A

1er pis-B

2on pis

LLOSETA 2l»

V

í

DEMOGRAFIA

DIFUNTOS

de edad. Día 2-9. Esposa: GenaraTorres Torres. Hijos: Francisca,Emilia, Pedro, Salvadora, GemaAntonia, Bernardo, José yEduviges.

L/T/AJp¿üf'

NACIMIENTOSAndrés Muñoz Pérez. Hijo de

Martín y Antonia. Día 29-8.Almudena Muñoz Ruiz. Hija de

Francisco y Ana. Día 1-9.Pedró Coll García-Abadil lo. Hijo

Pedro Torres Ruiz, a los 85 años de Jaime * María del Carmen-Dia 12-9.

Bodas de oro matrimonialesEl pasado día 3 del presente mes de setiembre, el matrimonio formado

por Miguel Morro Reus y Antonia Ripoll Vieh tuvieron la dicha de podercelebrar el cincuenta aniversario de su enlace matrimonial. ,

Juntamente con todos sus hijos, nietos, familiares y amigos asistierona una misa de acción de gracias en el templo parroquial y acontinuación, les ofrecieron una comida en un restaurante de nuestralocalidad.

En esa día tan señalado, el matrimonio recibió numerosas muestras decariño y felicitaciones a las que unimos la nuestra muy cordialmente.

Inmaculada Concepción PérezGómez. Hija de Francisco yConcepción. Día 16-9.

MATRIMONIOSRafael Munar Alomar con María

Eugenia Pons Ramón. Día 16-9.José Moya Ferragut con

Francisca Martí Pons. Día 16-9.

PRIMERESCOMUNIONS

3 de setembre:

Virgina Hidalgo Pérez.

I25 AÑOS ATRÁS

• El director de la escuela nacional graduada de niños deLloseta, Juan Ramón Amengua!, "el popular mestre Reterò",tras largos de labor docente en Lloseta ha solicitado el trasladoa las escuelas públicas de la barriada "Virgen de Lluc" enPalma, ocupando idéntica plaza.• La afición futbolística local se preguntaba: ¿El jugadorPedro Bennassar Bastard, de quién es, del Llosetense o delPoblense? Todo ello viene a cuento la haber dos fichasfirmadas, un contrato y una baja.• Sor María de Guada/upe, una monja del convento deLloseta, acaba de cumplir 101 años de edad. /Vació en 1869 yhace 82 años que hace vida conventual ininterrumpidamente enLloseta.• En el transcurso de las pasadas fiestas patronales rompiófuego, por primera vez en Lloseta, el deporte de baloncesto.Entre minibasket y baloncesto hubo un total de ocho partidos.

EN EL MES DE SETIEMBRE DE 1970, EN LLOSETA:

• NACIERON: Juan Pérez Rosselló; Antoni SantandreuMartínez; María Sampol Pons; Bernardino Pons Borras; AntoniaMaría Comas Pons; Miguel Pons Català; Antonio PérezValverde; Margarita Párraga Moya y José Morante Coll.• MATRIMONIOS: Bernardo Jaume Borras con AdoraciónGarcía de la Torre; Nadal Comas Ferragut con CatalinaVillalonga Ramón.• DEFUNCIONES: Bartolomé Mora Coll (85 años); CatalinaBaile Ramón 177 años); Lorenzo Bestar d Capó /90 años); JuanPou Ramón 176 años!; Margarita Marqués Pou 188 años) yAntonia Ana Coll Ferragut (94 años).

U SETEMBRE / 95 - Pag. 18

LLOSETA ii i i i 219

PARRÒQUIA.S3iïKa;:ii

Avisos parroquials

Sense testimonisno hi ha vida vertadera

Estava amagat a "Torre Blanca", una casa de les foranes deBarcelona, mentre els seus quatre germans de la comunitat deMissioners dels Sagrats Cors eren refugiats a altres cases pròximes.Els cinc membres de la petita comunitat religiosa de la Mare de Déudel Coll de Barcelona eren mallorquins. El seu convent era destruït perles flames. Era el 23 de juliol de 1936.El nom d'aquell jove religiós dedinou anys amagat a "Torre Blanca" era Pau Noguera. Havia nascuta Sóller a una casa coneguda com "S'AIjub".

Començava el capvespre del 23 de juliol. Era dijous. El germà Pauvivia l'angoixa de no saber res de la sort dels seus quatre germans decomunitat. No sabia res de la sort de la seva família a Mallorca d'ençàd'aquell fatídic dissabte de juliolen qui havia començat un enfron-tament civil a tot l'Estat Espa-nyol.

Juntament amb el G.Pau hihavia dues religioses de la Compa-nyia de Santa Teresa i duesreligioses franciscanes mallorqui-nes: Catalina Caldes i MiquelaRullan. Per cert la primera d'a-questes religioses era germana deSor Jeronia Caldes que va viuretants anys a Lloseta i és benconeguda del nostre poble.

El grup d'aquests cinc cristiansfou turmentat amb apallissaments,simulacres de fussilament, insults... fins que, quan començava lafosca de la mateixa nit del dijousquan, unint al grup la Sra. Prudèn-cia Canyelles, una dona cristianaque havia acollit tres missioners acasa seva i havien estat desco-berts, els sis companys de martiriforen conduïts per un camió através de carrers i zones despo-blades de Barcelona cap a undescampat de la carretera quecondueix al Tibidabo (quin nomllatí més escaient per indicar que"a Tu et donarti" la glòria: Tibida-bo), conegut com "La Rebassada".Feia fosca i silenci.

A "la Rebassada" el G.Pau i elsD SETEMBRE / 95 - Pag. 19

Germà Pau Noguera, M. SS. CC.

altres cinc companys de martirivaren donar testimoni de Cristdavant els qui els varen dispararels trets de la mort.

El cristianisme i el martiri sóninseparables perquè ningú potanar amb Crist si no l'estima mésque la pròpia vida, més que lespròpies opinions, més que elspropis béns, més que tot i perdamunt de tot. Amb aquest sí aCrist en cada circumstància l'ho-me creix al cent per ú en certesai una humanitat nova i plenacomença a obrir-se camí en ell.

Cal haver trobat aquestahumanitat més plena i més feliç, cal haver trobar aquest cent per úper a no poder deixar de donar-ne testimoni en qualsevol circumstànciai fins i tot davant la mort. "Res ens podrà separar de l'amor de Crisique tant ens estima, ni la vida ni la mort, ni la nuesa, ni la por o lapersecució ... res podrà separar-nos de l'amor de Crist" afirmava ambcertesa l'apòstol Pau, màrtir després a Roma.

La història de l'església és una història d'adhesió a Crist el Senyor,per això, és plena -de testimonisseus que el proclamen sense porni ambigüitats com a "Camí,Veritat i Vida". I no amb unaproclamació de principis sinóposant-'se oberts davant la realitatper rebré'n fins i tot els trets dela mort, sabent que dins ells lamort ja ha estat venguda i quecom deia Santa Teresa: "nada teturbe, nada te espante, quien aDios tiene nada le falta. Sólo Diosbasta".

Qui ha trobat Déu li basta Déui és lliure de tot i davant tot.

El Papa Pau VI recordavasempre com el món actual té mesnecessitat de testimonis que demestres. Avui com sempre l'Esglé-sia ofereix a tothom, cristians ino cristians, el testimoni d'homesi dones, que fins i tot davant lamort diuen Sí a Crist, el Bé mésgran de l'home, en un testimonique no admet interpretacionsperquè és nítid, clar i senseambigüitats. Tots tenim necessitatde testimonis. Demanem en l'o-ració saber-los veure perquè enveure'ls i reconèixer-los s'hi jugala felicitat del nostre cor tota lavida.

Rafel Horrach i Llabrés.

• Matrícules a L'Esplai pel nou curs 1995-96Els dies 27,28,29 de setembre,dimecres,dijous,divendres,de 8 a9'30 del vespre, a la Rectoria.• Canvi d'horari de les missesAmb el canvi d'horari civil, a partir del dilluns, dia 2 d'octubre, lesmisses tendrán aquest horari:• dies feiners: 7'30 del vespre.• funerals: 8 del vespre.• dissabtes i vigílies de festa: 5'30 del capvespre, i 7'30 delvespre.• diumenges: 11 del matí i 7'30 del vespre.• Curset prematrimonialComenga el dilluns, dia 6 de novembre, a la Rectoria deBinissalem. Les parelles que hi hagin de participar han de passara apuntar-se abans a la parròquia.• Reunió de pares de catequesiDijous dia 5 d'octubre, a les 9 del vespre, al saló parroquial,reunió pels pares dels al·lots de primer i segon de catequesi.• Primers divendresComencen dia 6 d'octubre. Els malalts o persones impedides quel'any passat no rebien la comuniS i enguany vulguin fer elsprimers divendres s'apuntin o telefonin a la rectoria (tel.514056).• Inici de l'EsplaiDissabte.dia 7 d'octubre.a les 3'30 del capvespre, al centreparroquial.• Inici de la "Moguda amb Jesús"Dissabte, dia 14 d'octubre, a les 8 del vespre, al centreparroquial.

LLOSETA i;;;;;;;!!;!;;;;;!;;;;;;!;;;;;;;;;;;;;;;;;;:;;;;;;;;;;;;;!;;:;;;;;;;:;;;;!;;;;;;!!!!;;;;;;;;:;;;;;;;;;;;;;;;!;;;;;;!;;;;;;-!;;;;!!;;;;;!;; 22«

BIBLIOTEQUES DEMALLORCA

Centre Coordinador

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE LLOSETACarrer Comte d'Aiamans "Casa de Cultura"

HORARI

AL

PÜHLIC

De dilluns a divendres

de

les 17 a les 20 hores

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

D SETEMBRE / 95 - Pag. 20