revista fes-te-la teva nadal 2014
DESCRIPTION
Revista fes-te-la teva Nadal 2014. INS El CairatTRANSCRIPT
sumari--
2 ftlt
núm. 54 desembre / 2014
Editorial 3
Cronicairat Projecte cristal·lització 4 Descobreix el culpable 5 Gust i passió per investigar 6 Visita Can n’Oliver 2n ESO 7 Batxillerat a Montserrat 8 Sortida 3r d’ESO 9 1r d’ESO excursió Collbató 9 Adolf Osta 10 Concentra’t 11 Mindfulness 12 Jordi LLavina 13 Eleccions Consell Escolar 14 Fem salut 15 Contra la violència 16 Desaccelerar-se 17 Casal Intercultural 17 Ràdio Flaixbac i esCairats 19
Fotoreportatge 21
Premis i distincions 23
Ràdio esCairats 24
Fil solidari 25
Parlant amb Carmina Bosch 26 Manel Moreno 27
Mar i cel 28
Cali2copi
La independència 34 Beques Lola Lizaran 35
Asseguts a la butaca Barcelona 36 Juli Cèsar 36 Mequinensa 37 Cinema i terror 38 Videojocs 39
Esport La febre del rúning 40 Marc Márquez 41
L’estoneta
Selfie 42
Revista
Gerard Briansó Marc Calvo Albert Casanovas Iker Chacón Jonathan Grau Aurora Lolo Joel Luque Manel Martínez Anna Pascual
Coordinació Marta Ruíz
Fotografia Amal Bouker Paula Cárdenas Paula Casanovas Pol Fernández Míriam Gómez Eva González Oriol López Laura Marín Marta Nadales Alexa Nogueiras Alisson Palma Jesús Prado Elisabeth Torrado
Coordinacíó Magda Canals
La revista, en totes les seves seccions, està oberta a tothom. No es publicaran textos anò-nims si la coordinació no en coneix l’autoria. El dret de de-cidir la publicació de les col·laboracions, de corregir-les, de condensar-les o d’extractar-les queda reservat al criteri dels responsables de Revista.
--editorial
ftlt 3
Hola a tots i totes, hem iniciat un nou curs i l’equip
de redacció de l’optativa de la revista us porta
noves històries, records i curiositats que esperem
que siguin del vostre interès i us facin passar una
bona estona.
Per a aquest desembre de 2014 us portem una
edició amb diferents articles d’entre els quals
podríem destacar temes molt delicats i importants
que han marcat aquest primer trimestre com ho
són els referèndums per a la independència
d’Escòcia i Catalunya que han estat en boca de
tots fos quina fos la seva opinió.
Les nostres veles s’han inflat i d’allò més; el blau
ha estat el color predominant dels nostres passa-
dissos. L’obra de teatre d’Àngel Guimerà Mar i
cel ha tornat als escenaris i tot l’institut l’hem anat
a veure i alguns cursos han fet treballs sobre
aquest clàssic que han guarnit el nostre centre.
L’equip de redacció
cronicairat--
4 ftlt
La cristal·lització,
un projecte per a tots!
La cristal·lografia, segons la Viquipèdia, és
l'estudi dels creixement, la forma i la geome-
tria dels cristalls.
Tots i totes recordarem a l'institut aquest
2014, l’Any Internacional de la Cristal·lografia
(IYCr2014), com l'any de la cristal·lització.
Per uns mesos el nostre centre va quedar ple
de cristalls per tot arreu. L'alumnat va gaudir
obtenint-los i això va impregnar l'ambient.
L'exposició, al vestíbul del primer pis, va ser
un reflex d'aquesta il·lusió viscuda al labora-
tori. La realització de diversos vídeos recullen
moments inoblidables.
El concurs Concurs de Cristal·lització a
l’Escola, impulsat per la UB, la UAB i la URV,
ens va portar a gaudir dels treballs que va
realitzar l'alumnat d'altres centres arreu de
Catalunya. El matí al Pati de Lletres i Para-
nimf de l'edifici històric de la UB a Barcelona
va ser molt profitós per als nostres represen-
tants que van tornar amb l’oportunitat de viat-
jar a la final a Madrid. Records, molts records
queden d'aquests dos dies viscuts i també un
premi a la final!
Volem aquí rememorar les paraules de la
directora general de la Unesco, Irina Bokova,
en la presentació d'aquest Any Internacional:
"La innovació científica necessita cris-
tal·lografia". També va destacar que "la com-
prensió de les formes bàsiques de la matèria"
permet la millora en múltiples aspectes cientí-
fics i de la nostra vida.
Per això, encara que aquest 2014 s'acaba
nosaltres continuarem gaudint dels cristalls
als laboratoris d’El Cairat.
--cronicairat
ftlt 5
Curs de biologia molecular:
descobreix el culpable
Aquest estiu passat, durant la setmana del 7
de juliol, dos alumnes del nostre institut, en
Miquel Rey de 2n BAT i en Roger Conesa de
1r BAT, han tingut l’oportunitat de participar en
el curs de Biologia molecular que organitzava
per segon any consecutiu la Universitat Pom-
peu Fabra de Barcelona. El Roger Conesa ens
explica la setmana que van viure.
A les 9.30 h del passat 7 de juliol vam iniciar el
curs al PRBB, el Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona amb una xerrada inaugural a
l’edifici Roger de Llúria de la mateixa institució.
Aquell dia, a tot l’alumnat present se’ns va
informar sobre la tasca que s’hauria
d’acomplir. El cas que hauríem d’impugnar
tenia a veure amb un robatori que s’havia
produït a l’estabulari del parc de recerca.
Segons l’informe, un ratolí en el qual s’estava
treballant havia estat robat. Sortosament,
s’havia aconseguit un llistat amb els diferents
investigadors del centre i el personal de man-
teniment, així com una mostra de cabell que
havia caigut a la gàbia de l’animal. A partir
d’aquesta explicació, la feina dels nous inves-
tigadors seria la d’extreure el DNA del cabell
trobat i comparar-lo amb el DNA que
s’extrauria dels diferents sospitosos. A aquesta
xerrada es va unir una visita privilegiada pel
Parc de Recerca, en què es vam poder obser-
var els treballs als laboratoris.
Els dies següents serien una descàrrega
d’interès i ambició per a nosaltres, joves cien-
tífics, ja que en les activitats es combinaven
diverses feines com la preparació i reproducció
d’entrevistes amb investigadors de prestigi,
extracció de mostres, xerrades sobre biomedi-
cina i altres temàtiques, disseny experimental,
visites als serveis de seqüenciació i citometria,
debats sobre l’experimentació animal, anàlisis
de resultats i troballes... Però, la tasca que
més ens va agradar va ser el treball al labora-
tori. En ell, diversos grups de quatre estudiants
de diferents centres i nacionalitats havíem de
compartir poiata i moure’ns autònomament en
el recinte (sempre amb la supervisió
d’investigadors experts) manejant els estris i
els materials necessaris per dur a terme les
feines de PCR d’amelogenina, l’extracció de
DNA dels sospitosos, la creació de gel
d’agarosa i la reparació d’electroforesi,
l’extracció de resultats diversos i la comparació
amb tots els grups d’investigació per arribar a
un resultat: el disseny d’encebadors per a
reaccions de PCR, el PCR del DNA mitocon-
drial per a la posterior seqüenciació, etc.
Totes aquestes tasques ens vam fascinar,
però, el que més va desconcertar-nos va ser el
cronicairat--
6 ftlt
resultat que se’n va extreure: el DNA seqüen-
ciat era propi de ximpanzé, la qual cosa volia
dir desfer les hipòtesis que s’havien realitzat al
començament i buscar noves vies de solució.
Després, encetada una nova hipòtesi, es va
acabar detractant com a "culpable" un dels
investigadors del centre que treballava amb
mostres de primats. Finalment, vam realitzar
noves anàlisis i vam exposar els resultats a la
cap del departament d’investigació animal.
L'últim dia vam poder gaudir d’una tarda de
platja tots plegats.
Sens dubte, aquest curs ha estat un dels més
interessants ja que ens ha donat una nova
perspectiva de la ciència, concretament del
camp de la biologia molecular i del treball
professional de científics experimentats.
Roger Conesa, 1r Batxillerat A
Notícies de
Gust i Passió per Investigar
Gust i Passió per Investigar ha reiniciat les
seves activitats ja des del setembre, amb una
gran reunió de presentació i amb moltes ide-
es noves per aquest curs. En primer lloc,
estrenem grup impulsor (Júlia Martín, Clàudia
Pérez, Sara Lucena, Ana Pascual, Maria Hor-
tiguela, Joan Ot Marín, Marc Perera i Enric
Rey) i també Facebook, com heu pogut veure
al moodle de l’Institut i, en segon lloc, aquest
any volem celebrar els 10 anys del nostre
grup.
D’una altra banda tres treballs del centre van
ser convidats a concursar a Galiciencia, la
mostra de treballs d’investigació que té lloc a
Ourense a principis de novembre. Allà a part
d’explicar els treballs al públic i jurat van par-
ticipar en diverses activitats, com una visita a
unes termes, o un espectacle científic sobre
la música i les ones.
A més un treball realitzat fa dos anys sobre la
ceràmica neolítica de les coves
d’Esparreguera i Collbató ha vist publicat en
edició digital el seu resum, per les Jornades
de Recerca jove del Baix Llobregat juntament
amb treballs de recerca de Batxillerat del
nostre centre i d’altres centres. Per últim,
tenim uns quants grups de primer a quart
d’ESO molt animats en les seves recerques
com es va comprovar a la darrera reunió rea-
litzada per explicar en què consistia Expore-
cerca jove, i uns quants professors que s’han
animat a ser tutors dels grups i també s’ha
fet la reunió de pares per informar sobre el
Fòrum Intercomunitari de Recerca Jove.
--cronicairat
ftlt 7
Visita al poblat ibèric de
Ca n’Oliver
El passat 8 i 10 d’octubre, els alumnes de 2n
d’ESO vam anar al poblat ibèric de Ca
N’Oliver, situat a Cerdanyola del Vallès.
En arribar ens vam situar a l’entrada del mu-
seu per esmorzar. A continuació, ens vam
dividir en classes per poder fer les activitats.
Primer uns farien el taller i els altres visitarien
el museu i poblat i després a l’inrevés.
2n C va començar fent el taller. Ens vam re-
partir en diferents taules, i aleshores ens van
fer una breu explicació sobre la roba en
l’època dels ibers. Havent acabat, ens van
repartir uns trossos de tela, plantilles i pintu-
res fetes amb argila o fang (com les haurien
fet els ibers). Vam agafar la pintura i, utilitzant
la plantilla, estampar-la a la roba de lli.
Quan vam acabar d’això, ens van donar fil,
petxina i un tros d pedra llisa. Havíem de
fregar la petxina a la pedra fins a originar un
forat. A continuació, l’havíem de passar pel
fil, juntament amb unes llavors anteriorment
foradades.
Va arribar l’hora de fer l’intercanvi, i nosaltres
vam anar a visitar el museu. Vam tenir un
“guia” que ens anava explicant com era la
vida dels ibers i com funcionaven. Per exem-
ple: la família, l’economia, la piràmide social,
entre d’altres.
cronicairat--
8 ftlt
Acabat el recorregut, vam visitar el poblat. Hi
havia sistemes de defensa (fosses, muralla),
per emmagatzemar (sitges), porta monumen-
tal i carrer principal on les cases s’ordenen al
voltant. Això sí, només en quedaven les res-
tes.
Personalment, crec que la visita va ser agra-
dable, ja que ens van atendre molt bé, les
explicacions s’entenien perfectament i
l’organització era correcta. A la visita al mu-
seu i poblat vam repassar coses que ja sabí-
em i aprendre’n d’altres de noves i durant el
taller ens ho vam passar molt bé.
Georgina Molero, 2nC
La travessa de Montserrat
a ulls de 1r batxillerat
El passat dimarts 7 d’octubre, l’alumnat de
primer de Batxillerat pogué gaudir d’un mera-
vellós dia de muntanya a Montserrat, la nos-
tra muntanya veïna, ja que va participar a
l’excursió organitzada pel seminari
d’educació física. L’objectiu d’aquesta sortida
era, per una banda, millorar la capacitat de
resistència aeròbica de l’alumnat participant,
així com la força de voluntat en l’aspecte fí-
sic. D’altra banda, la finalitat era també la de
relacionar-se millor amb l’entorn local i
l’aprofundiment en el coneixement de la natu-
ra del Parc Natural de Montserrat.
L’excursió va iniciar-se amb una sortida amb
bus des de l’institut, el qual duria a les noies i
els nois de batxillerat al punt de trobada ex-
cursionista de Can Maçana. Allà, va iniciar-se
una de les anècdotes de la sortida, ja que un
equip de bombers i forestals rastrejava la
zona en la recerca d’un estranger perdut. Els
oficials demanaren la col·laboració ciutadana
en la cerca, de mode que els excursionistes
accedirem de bona gana. Deixant de banda
aquesta trobada fortuïta, es va començar
l’ascensió. El recorregut tenia una durada
aproximada de cinc hores, de manera que
s’havia d’optimitzar el temps. El primer tram
era una pista de muntanya, la qual cosa va
afavorir l’avançament del grup. Malgrat tot,
com els dies anteriors el temps va deixar
caure xàfecs, el terreny era fangós i humit,
cosa que implicava una completa atenció al
recorregut. Després d’una parada per esmor-
zar i descansar, l’alumnat es va haver
d’enfrontar amb unes pujades cada cop més
dràstiques, les quals eren sinònim de les tèc-
niques pendents de les baixades.
Malgrat alguns entrebancs i moltes caigudes
anecdòtiques, el grup sencer va poder baixar
les escales dels penitents, arribar al monestir
i proclamar que havia aconseguit realitzar la
travessa de Montserrat, la qual, però, deixà
els peus i les cames sense resposta a la ma-
joria dels participants.
Roger Conesa Ribas, 1r Batxillerat
--cronicairat
ftlt 9
3r ESO
Sortida a Montserrat
Els passats 14 i 17 d’octubre, l’alumnat de 3r
vam fer una sortida a Montserrat. Vam sortir
a les 8 del matí des del pàrquing del Cairat i
l’autocar ens va portar cap a Santa Cecília. El
trajecte va durar aproximadament 1 hora i
ens va deixar al peu de Montserrat a una
urbanització molt petita anomenada Santa
Cecília. Vam iniciar una caminada d’unes 4
hores aproximadament, anàvem fent descan-
sos cada tres quarts d’hora.
Al final vam arribar a Sant Jeroni i en baixar
vam parar al Monestir de Montserrat on ens
va recollir l’autocar.
Gerard Briansó 3r ESO
Els grups de 1r d’ESO
d’excursió a Collbató
El dia 24 d’octubre els nois i noies de primer
d’ESO van anar d’excursió a Collbató. Vam
anar caminant fins a a l’ermita de la Salut de
Collbató a fer un concurs de pícnic organitzat
des de tutoria, va ser molt divertit.
Els grups eren de 4 a 5 persones, hi va haver
quatre grups guanyadors (un de cada clas-
se).
cronicairat--
10 ftlt
El jurat va estar format per alguns dels pro-
fessors de 1r d´ESO com el Jesús, la Susan-
na Fenoy, l’Àngels Cambronero, el Daniel
Margarit i l’Anna Feixas.
Jofre Cercuns, 1r d’ESO D
Un any més,
el trobador Adolf Osta
a les aules
de 1r de Batxillerat
El passat octubre els alumnes de 1r de batxi-
llerat vam rebre la visita del trobador Adolf
Osta. Cada classe vam tenir la sort de gaudir
de la seva música, la seva veu i d’una part de
la història de la Catalunya medieval explicada
per aquest filòleg.
Va ser una experiència molt recomanable ja
que coincidia amb el temari que estàvem
estudiant i ens va ajudar a comprendre-ho tot
millor. Ens va apropar als costums d’aquella
època i, sobretot, a la cultura.
--cronicairat
ftlt 11
L’explicació va ser molt rica. Va iniciar la con-
ferència des dels inicis dels primers troba-
dors, amb Guillem de Peitieu, i va fer un llarg
recorregut per diferents anys i, fins i tot, paï-
sos. Ens va posar en situació de la societat,
moviments polítics o històrics i tota mena de
factors que influïen al desenvolupament
d’aquesta part de la nostra cultura. Com per
exemple que, a causa de l’alta mortalitat i
totes les malalties que hi havia, els trobadors
tenien una obra molt humanista, ja que volien
gaudir que la vida i per això s’allunyen de
l’església i parlen, sobretot, de temes com
l’amor.
Després de la part teòrica, va acabar aquesta
experiència amb el seu llaüt, la seva guitarra
espanyola i la seva veu. Ens va tocar dife-
rents cançons, algunes cantades en occità,
del trobador Bernat de Ventadorn, d’altres en
català com El romanç del comte Raixa, i fins i
tot va incloure idiomes com el castellà, l’italià
i el francès com veiem a la peça final, a la
Dansa de la mort.
De cada una d’aquestes peces ens situava
en el context històric, ens explicava
l’argument i tota mena de detalls perquè po-
guéssim arribar a comprendre el pensament i
la finalitat dels trobadors, els nostres avant-
passats medievals.
Finalment, tots els alumnes vam quedar molt
satisfets i creiem que vam extreure bastant
profit d’una oportunitat que no es pot tenir
cada dia.
Clàudia Río, 1r A de batxillerat
Xerrada 1r de Batxillerat
Concentra’t. Tot et sortirà millor.
El passat dia 27 d’octubre va venir a visitar a
l’alumnat de primer de Batxillerat en Josep
Reche, un campió de tir en arc d’Espanya
repetides vegades que va fer una xerrada per
informar els nostres alumnes sobre la con-
centració aplicada a l’esport, a l’estudi…
Com és evident el seu nivell de concentració
envers a l’esport era molt elevat ja que va
informar que per la seva pròpia experiència si
ens posem a pensar en el que ens envolta, o
en el que farem després, aquest treball no
sortirà de la manera esperada.
Primer de tot en Josep Reche va fer un expe-
riment per tal de demostrar que la conscien-
ciació i concentració eren molt importants. Va
buscar un voluntari i li va posar una taula
amb 100 nombres, entre els quals havia de
trobar en ordre ascendent els nombres del 60
al 70.
cronicairat--
12 ftlt
L’alumne pres com a exemple va trigar esto-
na però perquè estava nerviós de la gent que
l’observava, però en Josep va dir que
n’estava segur que si aquella activitat
l’hagués fet en solitari a casa seva el temps
seria molt menor ja que estaria més concen-
trat.
Més tard es va parlar sobre els fets que ens
podien distreure a l’hora de practicar l’esport
o l’estudi. Els dos grups eren els factors ex-
terns i els factors interns.
Els factors externs es refereixen a les princi-
pals distraccions que podem trobar al nostre
voltant que es poden apreciar per la vista,
com per exemple tenir a prop el telèfon mòbil,
la televisió o un ordinador propers a la zona
d’estudi, que fan que ens despistem a la mí-
nima.
Pel que fa els factors interns, en Josep va
parlar sobre els pensaments i preocupacions
que tenim a l’interior de la nostra ment que fa
que ens preocupem massa per aquests sen-
timents o sensacions que ens impedeixen
avançar en la nostra pràctica.
Es va parlar a la xerrada que si ens encallem
amb una tasca és millor descansar o canviar
el que s’està fent, ja que, si no ens surt, l’únic
que fem és limitar-nos a creure que no po-
dem quan possiblement no és així.
David Sicília 1r Batxillerat A
MindFulness
El passat 29 d'octubre es va dur a terme una
xerrada sobre l'estrès i les seves conseqüèn-
cies en la relació entre pares i fills que van
dur a terme l'Euncet i dos conferenciants, a la
biblioteca del nostre institut.
Van començar repartint-nos un qüestionari en
el qual havien de dir què esperàvem de la
xerrada i un cop finalitzada, també donar la
nostra opinió. Seguidament, van plantejar-
nos una sèrie de preguntes retòriques per tal
que ens adonéssim dels perjudicis que porta
la rutina com, per exemple, quan estem acos-
tumats a anar sempre a un lloc i a l'hora de
canviar-ho, inconscientment, seguim aquest
instint a anar al mateix lloc i el fet de modifi-
car la nostra rutina ens genera estrès.
Aquesta xerrada també tractava sobre la
concentració a l'hora de fer les petites coses
quotidianes i d'apreciar i gaudir el moment.
Sempre estem pensant en el que hem fet o el
que farem més tard; per tant, no aprofitem el
present.
Un dels conferenciants va proposar-nos que
paressin més atenció quan fem activitats tan
senzilles com menjar o respirar sota un nou
--cronicairat
ftlt 13
concepte anomenat 'MindFulness'. Aquesta
tècnica consisteix en plena atenció a allò que
estàs fent.
Més tard, els conferenciants es van centrar
en les relacions entre pares i fills i això ho
van fer deixant-nos un determinat temps per
discutir amb els nostres pares sobre temes
en els quals no estiguéssim d’acord, per així
veure com ens feia reaccionar l’estrès. Và-
rem practicar uns exercicis de respiració per
tal de poder controlar el nerviosisme generat
pel conflicte amb la finalitat de poder parlar
temes amb tranquil·litat i així millorar la rela-
ció familiar, ja que estem en una edat una
mica complicada.
Tenint en compte totes les opinions de pares
i fills que hi van participar, podem dir que va
ser una xerrada molt interessant i útil; va
complir totes les nostres expectatives, així
que la nostra opinió és positiva respecte
aquesta conferència.
Marcos González i Maria Ollé 1r de batxillerat
Jordi Llavina a El Cairat
El passat dilluns
24 de novembre
va venir a l'Institut
El Cairat el poeta
Jordi Llavina per
explicar als alum-
nes de 3r de
l’ESO una mica
els poemes i la
vida de Joan Vi-
nyoli, ja que
aquest any ell és
el comissari de l'Any Vinyoli i és la persona
encarregada de coordinar els actes que es
realitzen a Catalunya com a homenatge a
aquest poeta.
Per començar aquesta xerrada, dos alumnes
de l'Institut van fer una petita introducció i van
parlar una mica sobre el poeta Jordi Llavina.
Van explicar que va néixer el 19 de març de
1968, va fer estudis de filologia catalana, va
col·laborar amb els diaris "Avui", "La Van-
guardia" entre altres i en algun programa de
ràdio (El book insignia) i de televisió (Els ma-
tins). També van explicar els llibres que ha
escrit i els cinc premis que ha guanyat.
A continuació Jordi Llavina va recitar uns
quants poemes que havia escrit el poeta i els
va explicar el significat com per exemple el
poema Domini màgic que parla sobre com es
volia morir. Aquest poema el va escriure
quan tenia 70 anys. També va comentar que
Joan Vinyoli va començar a escriure poesia
religiosa.
Aquest poeta escrivia en sentit figurat. Una
vegada, quan estava ingressat a l'hospital de
cronicairat--
14 ftlt
Barcelona a punt de morir, un dels seus fills
(l'Albert) estava al seu costat i en Joan Vinyo-
li li va dir: "No sé si tot això ha valgut la pe-
na", referint-se a dedicar 50 anys de la seva
vida escrivint poemes.
Com podem arribar a apreciar, Joan Vinyoli
ha sigut una persona important per al Jordi
Llavina ja que s'ha fixat molt en com escrivia
tots els seus poemes.
Paula de Aróstegui Sirvent, 3r D
Eleccions
Consell Escolar
El consell escolar del centre és l'òrgan
col·legiat de participació de la comunitat es-
colar en el govern del centre. En el consell
escolar hi ha representats tots els col·lectius
que intervenen en la comunitat educativa:
director, professorat, alumnat, personal
d'administració i serveis, etc.
En els centres públics, la funció principal del
consell escolar és participar en la presa de
decisions en relació amb aquells temes im-
portants per al funcionament i l'organització
del centre: el projecte educatiu, la programa-
ció general, la gestió econòmica, etc.
--cronicairat
ftlt 15
Els membres del consell escolar són elegits
per un període de quatre anys i es renoven
per meitats cada dos anys. I aquest any el
nostre centre, com la resta de centres de
Catalunya, hem realitzat el procés de votació
i elecció dels membres que formaran part del
nostre consell escolar i els resultats han estat
els següents:
Sector alumnes: Joan Ot Marín Masdéu 3r E
i Raquel Moya Fernández 3r E
Sector pares/mares: Jordina Domingo Solà i
Maria Márquez Baco
Sector professors/es: Lourdes Sánchez, Àn-
gel Pujol i Anna Feixas.
Fem salut!
Coneguem
noves pràctiques esportives
Durant aquest primer trimestre, formant part
de l’assignatura d’Educació Física, hem po-
gut assistir voluntàriament a unes xerrades a
la biblioteca de l’Institut. El nostre professor
Xavi Martín, paral·lelament a les classes de
resistència, va contactar amb companys seus
que molt amablement ens han fet conèixer
uns àmbits diferents de l’assignatura. Les
xerrades han acostumat ser teòricopràcti-
ques, la qual cosa ha permès que fossin més
dinàmiques i distretes.
cronicairat--
16 ftlt
La primera xerrada va exposar-nos-la el Gi-
nés Rodríguez presentant la tècnica del Txi-
Kung. Va començar amb una introducció al
moviment conscient i després ens va explicar
com treballar l’energia a través d’exercicis. El
següent dia va venir el Roger Climent pre-
sentant-nos la Gimnàstica Hipopresiva. El
Carles Campos ens va fer una xerrada teòri-
ca sobre el Ioga, des dels seus orígens fins el
que representa avui en dia. L’Eloi Ortunyo
ens va fer conèixer l’art marcial xinesa del
Tai-txi i finalment el Xavi Martín ens va expo-
sar el Pilates, un entrenament físic i mental
que estem practicant a les darreres classes
de la matèria.
Amb una mica d’interès i fe per a elles, pos-
siblement ajudin a la nostra salut i al nostre
cos, i puguin arribar a formar part del nostre
dia a dia per millorar molts aspectes.
Laura Roig, 1r de Batxillerat B
L’institut El Cairat
commemora el dia de la
lluita contra
la violència de gènere
El dimarts, dia 25 de novembre, l’alumnat de
4t recordà el dia de la lluita contra la violència
de gènere. L’acte que se celebrà conjunta-
ment amb altres centres i entitats de la vila
fou molt emotiu. Des de fa força anys el nos-
tre centre impulsa aquesta lluita des de di-
versos àmbits escolars.
L’aportació del nostre centre fou la de la lec-
tura teatralitzada que presentava com es
treballa de forma transversal el tema de la
violència de gènere a l’Institut. Es presentà
un petit tast dels treballs impulsats pel Depar-
tament de Llengua i literatura catalana i Co-
ordinació Pedagògica: es mostraren uns car-
tells realitzats per l’alumnat de 1r cicle, es
llegí un text de 3r d’ESO i es visualitzaren
dos vídeos, de 4t d’ESO i 2n de batxillerat,
respectivament.
--cronicairat
ftlt 17
L’acte fou clausurat per la lectura del mani-
fest institucional per part de la professora de
Llenguatge musical de l’Institut El Castell i la
professora Joana Llordella.
Una xerrada
per a desaccelerar-se
El passat dia 4 de desembre part de
l’alumnat de segon de batxillerat vam assistir
a una xerrada donada per Carlos Campos,
llicenciat en filosofia i professional format en
Kiundalini Yoga, Quiromassatge, MARP...
entre d'altres tècniques.
Ens va explicar que el que necessitàvem era
desaccelerar-nos, que vivim en un món mas-
sa "connectat". Ens va parlar de la importàn-
cia, a l'hora d'estudiar, d'aïllar-nos de tot el
que no tingui a veure amb el que fem (mòbils,
ordinador, televisió...). Aprendre a estar con-
centrats, millorar els hàbits i així aprofitar
millor el temps d'estudi. Ens va proposar
escoltar música quan estudiem. Mozart, Vi-
valdi o Sebastian Bach van ser alguns dels
músics clàssics recomanats per l’expert, però
no serveix qualsevol peça. Els seus consells
a més de proporcionar-nos recursos per treu-
re un rendiment més alt en l’estudi, ens se-
ran útils per controlar els nervis en les situa-
cions més tenses o estressants.
Així doncs, com a última part de la xerrada
tots els alumnes participants vam posar en
pràctica algunes de les tècniques que
s’havien explicat i ho vam fer amb música
referent a la natura de fons. Ens vam sub-
mergir en una atmosfera realment relaxant.
Va estar tota una experiència!
Carlos, t'agraïm molt aquest temps que ens
has dedicat. Carlos Campos treballa a
Oxygen-Pranic, centre que té com a objectiu
divulgar l'aprenentatge dels processos que
creen consciència i equilibri entre el cos, la
ment i l'esperit.
Ainhoa García Luque, 2n Batxillerat A
Alumnat de 4t i batxillerat
ajuden els infants
del Casal Intercultural
cronicairat--
18 ftlt
L’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat voluntàri-
ament van a ajudar a fer deures i a fer com-
prensió lectora als infants del Casal Intercul-
tural. Aquest alumnat valora positivament el
lligam afectiu i les ganes d’aprendre
d’aquests nens immigrants.
Es tracta de voluntariat per part dels nostres
joves per aconseguir facilitar la integració
d’aquests nens i nenes de les escoles
d’Esparreguera a qui els seus pares o ger-
mans no els poden ajudar en el seu aprenen-
tatge.
Cal dir que els nostres alumnes també troben
enriquidora aquesta activitat voluntària i el fet
que el català és la llengua de relació entre
ells.
FLAIXBAC i Andreu Presas.
La ràdio en directe
al nostre centre.
Un cop més a l' institut hem gaudit d'un pro-
grama de ràdio en directe.
El divendres 12 de desembre els companys
de ràdio estaven especialment nerviosos. Tot
preparat per rebre al locutor de ràdio FLAIX-
BAC, el monstre de la nit del -Batec de nit-,
Andreu Presas.
--cronicairat
ftlt 19
L'Andreu Presas ha escalfat l'ambient de la
biblioteca. Ha participat l'equip de ràdio es-
Cairats al complet. També l’han acompanyat
alumnes que des que van arribar al centre
han participat alguna tarda en
l’enregistrament del programa de ràdio de
l’institut, entre d’altres amics i coneguts de
l’Andreu i alhora de l’institut i ràdio Abrera i
Escairats. Aquest cop han pogut veure en
directe com es fa la gravació real d’un pro-
grama de difusió a tota Catalunya i ells han
estat els protagonistes.
BacUp de ràdio FLAIXBAC,
dedicat a El Cairat.
Vips per un dia al BacUp!
El BacUp és un programa de radio que s'e-
met de dilluns a divendres de deu a dotze de
la nit a ràdio FLAIXBAC. En Carles Roca i
l'Albert Solà, més coneguts com en Roca i el
Becari, són els locutors d'aquest programa i
cada dia parlen sobre algun tema diferent a
part de la secció d'aquell dia. Com ràdio
FlaixBac és una emissora de radio musical
on sonen els últims èxits, es va combinant la
música amb els missatges que els oients
envien a través de Facebook, Twiter i Whats-
app o trucant al telèfon de directe.
A més a més, els bacaperus poden demanar
que els dediqui el programa d'algun dia al
seu centre. Algun alumne del Cairat va apro-
fitar aquesta opció i els va enviar un missatge
demanant que el dediquessin a El Cairat
d'Esparreguera. El missatge va arribar i es
van posar en contacte amb el centre per
anunciar que per un dia serien vips totes les
persones relacionades amb el centre.
El 2 d'octubre tots els alumnes i professors
que enviessin algun missatge van ser vips. El
cronicairat--
20 ftlt
tema d'aquell dia va ser acabar l'oració "Em
preocupa...". Va haver una gran participació
per part del nostre centre, fins i tot va trucar
algun alumne! Molts bacaperus sovint els
preocupaven temes amorosos, aspecte, els
estudis... Tot i que va haver algú que va fer
alguna petita reflexió més filosòfica. Aquell
dia era dijous i, per tant, el reporter Sergi
Nuñez també va realitzar la seva secció de
notícies interessants d'arreu del món.
Al final del programa van fer una petita men-
ció al nostre centre perquè molts dels mis-
satges que els va arribar eren d'alumnes del
centre, fet que demostra que a El Cairat hi
ha bastants bacaperus.
Ariadna Ortega, 2n de batxillerat A
Sessions de formació
Un curs més el professorat del centre com-
parteix sessions de posada en comú i s'actu-
alitza.
El claustre de professors,
el personal no docent i
l’associació de mares i pares
de l’institut El Cairat
us desitgem Bon Nadal i
Feliç Any 2015.
--fotoreportatge
ftlt 21
Postal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als correus. Servei postal. Paquet postal. 2 f. [LC] Full rectangular de cartolina, il·lustrat o no, que pot ésser tramès per correu sense sobre.
premis i distincions--
22 ftlt
Xè Concurs per a
l’eradicació de la violència
de gènere
Des de fa 9 anys es convoca cada any un
concurs per escollir les millors redaccions
sobre històries que han fet estudiants i joves
de diferents edats.
L’objectiu de la Plataforma que promou el
concurs és fer que la gent s’assabenti de què
és i com d’aprop ho tenim. Per poder arribar
als joves, quina manera millor que fer que
ells/es mateixos ho busquin al seu entorn o
s’ho imaginin?
Així, cada any, aquesta associació escull la
millor redacció o narració de diversos nivells
començant per primer d’ESO fins joves de
20-21 anys.
Enguany el nostre centre ha tornat a partici-
par al concurs per a l’eradicació de la violèn-
cia masclista en la seva desena edició. El
nostre institut ha obtingut 2 premis; l’alumna
Ana Pascual de 3r d´ESO va rebre el segon
premi a la categoria juvenil de 13 a 16 anys.
També l’alumna Ariadna Ortega de 2n de
batxillerat va guanyar el primer premi a la
categoria juvenil de 16 a 19 anys. L’acte de
lliurament es va celebrar el passat 14 de no-
vembre a la seu de la Plataforma unitària
contra la violència de gènere a Barcelona.
Felicitats companyes.
8ns Premis
de Reconeixement Cultural
del Baix Llobregat
El mateix divendres 14 al vespre al teatre
Atrium de Viladecans, la professora Joana
Llordella va rebre el premi Joana Raspall de
pedagogia i divulgació del Centre d’Estudis
Comarcals del Baix Llobregat, per la seva
activitat, professionalitat i foment de la recer-
ca.
L'objectiu d'aquests premis és reconèixer
públicament el treball anònim i desinteressat
realitzat per persones, col·lectius, entitats,
institucions, empreses o organismes del Baix
Llobregat. Enguany es van presentar vuitanta
candidatures de diverses personalitats, asso-
ciacions i institucions sobre arts escèniques,
--premis i distincions
ftlt 23
arts visuals, literatura, música, recerca, pe-
dagogia, comunicació, preservació del patri-
moni cultural, preservació d’espais naturals i
cultura rural, cultura popular, iniciativa co-
marcal, compromís cívic i equitat de gènere.
En aquest acte, la Joana Llordella, catedràti-
ca del departament de llengua i literatura
catalana del nostre institut, va ser premiada
d'entre les set candidatures presentades dins
la categoria Joana Raspall i Joanola de Pe-
dagogia i Divulgació. El jurat va valorar la
trajectòria professional i el foment de la re-
cerca de la Joana. Enhorabona.
Recerca Jove 2013
El dimecres 3 de desembre es va celebrar
l´acte de presentació de la publicació digital
(ISBN) dels treballs guanyadors a les Troba-
des de Recerca Jove 2013 a la Biblioteca
Central de Castelldefels.
Manel Martínez i Jonathan Grau 3r ESO
Finalistes en la 1a convocatòria
del premi Ètica i Ciència Hem estat finalistes en la 1a convocatòria del PREMI ETICA I CIENCIA amb el projecte que el centre ve desenvolupant al llarg gaire-bé 10 anys: Gust i passió per investigar.
Tal com estableixen les bases del premi, no es donen a conèixer els guanyadors fins al mateix moment de l’acte de lliurament dels premis. Aquest acte està previst pel pro-per dimarts 16 de desembre a les 18.30 h al Palau Macaya de Barcelona. Així és que al
tancament d'aquesta revista de Nadal estem expectants. Agraïm en aquesta nominació el reconeixement de l’esforç pedagògic que fem dia a dia. Una representació de la comunitat El Cairat formada per docents i alumnat del centre assistirà a l'acte.
esCairats--
24 ftlt
--fil solidari
ftlt 25
Aquest any l’alumnat ha recollit 438 €.
Gràcies a tots i a totes.
parlant amb…--
26 ftlt
… CARMINA
Carmina Bosch Grau té 60 anys i
ha exercit de mestra a l’Escola Pau Vila on
també va ser directora. Ha fet tots els cursos
d’infantil a primària. En altres etapes
professionals ha treballat a l’ICE (Institut de
Ciències de l’Educació), al SEDEC i a
l’Escola d’ adults.
Està casada, té 2 fills i 2 néts. Li agrada
llegir, el cinema, el teatre i la música. És
empàtica , una bona oradora, sensible i està
molt implicada en els moviments socials.
T’agrada estar jubilada?
Sí, pensava que em costaria més deixar
l’escola, però m’està resultant molt
interessant veure que a la vida hi ha moltes
més coses i que em permet fer-les.
T’has acostumat a la jubilació?
M’estic acostumant però tinc la sensació que
estic de vacances.
Com gestiones la teva vida?
Puc cuidar a la meva família, tant els grans
com als petits. Faig més exercicis i puc oferir
unes hores al casal intercultural. No he
abandonat del tot els terrenys educatius.
Com et sents en aquesta nova etapa de
vida?
Desorientada, no estic pendent del temps i
estic més relaxada.
Què t’ha impulsat a formar part del casal
intercultural?
Gràcies a persones que em va informar des
de l’escola i també perquè conec molt als dos
amics que el van fundar fa 15 anys, en Xavier
Sánchez i l’Yildiray Ileri.
Per quin motiu continues tenint contacte
amb el lloc on treballes?
Perquè hi tinc molta vinculació afectiva.
Perquè em continua interessant tot el que fa
referència a l’aprenentatge. Gaudeixo molt
veien com gestionen els nens els seus
coneixements.
Què et va fer decidir ser mestra?
Dubtava entre ser metge o mestra. El que em
va fer decidir ser mestra va ser que en aquell
moment començava l’especialitat de
magisteri a l’UAB (Universitat autònoma de
Barcelona). S’iniciava amb moltes ganes i
molt bon professorat. Tothom creia que a
través de l’educació es podia aconseguir un
món més pacífic o millor. Respectuós, sense
violència,….i que les persones es poguessin
relacionar a través de la cultura.
Continues tenint les mateixes idees de
quan eres jove?
Continuo tenint els mateixos ideals, però he
descobert que els principals canvis
comencen en un mateix.
Gràcies per haver-me concedit l’entrevista a
pesar de les circumstàncies que estàs vivint
aquesta setmana.
Gràcies a tu per haver-me fet gaudir d’aquest
moment tan especial.
Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
Dissabte 15 de novembre de 2014.
--parlant amb...
ftlt 27
... MANEL MORENO
En aquesta entrevista parlarem amb en
Manel Moreno, professor de música del
nostre institut que està a punt de jubilar-se.
Per conèixer millor la seva tasca diària i
saber com és personalment.
Comencem ...
Bé Manel, en primer lloc gràcies per
concedir-nos aquesta entrevista.
Començarem més pel tema: Tu a l' institut.
Quant portes fent de professor?
- 24 anys.
D'aquests 24, quants a l’institut El Cairat?
- 23 anys.
Quin és l'instrument més car que hi ha a
l'aula?
- Són els amplificadors "Roland".
T'agrada treballar aquí?
- Sí.
Fas alguna extraescolar?
- Sí, la batucada (Zona Samba).
Creus que falten recursos a l'aula de
música?
- Sí, teclats.
Creus que falten hores de la matèria?
- No, dues hores estan bé.
Ara si no t' importa entrarem una mica més al
tema personal:
Quin és el teu estil de música preferit?
- Actualment el Soul i el Barroc.
Quin instrument toques?
- El piano, l’acordió i la percussió.
Hi ha alguna classe que t'hagi donat molts
problemes?
- Sí, l'optativa de quart.
Què és el que més t'apassiona de la
música?
- El soroll.
La música t'ha solucionat algun problema
a la vida?
- Sí, tant físic com mental com emocional.
La música et relaxa quan estàs estressat?
- Totalment.
Com t'agrada més escoltar la música a
volum fort o fluix?
- Fluix.
Quan estàs trist, escoltes música? Quina?
- Sí, del període del Barroc.
Fins aquí l'entrevista. De nou mil gràcies per
dedicar una part del teu temps a nosaltres i
als companys de l'optativa de revista.
Albert Casanovas i Iker Chacón 3r ESO
mar i cel--
28 ftlt
L’institut s’embarca
amb Àngel Guimerà
Aquest curs el nostre institut ha assistit a la
reinterpretació de la famosa obra d’Àngel
Guimerà, Mar i Cel el musical al Teatre Victò-
ria. Tots els cursos de l’institut El Cairat, des
de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat hem po-
gut gaudir d’aquesta històrica obra.
Per celebrar-ho i per ampliar en la història de
l’autor i l’obra s’ha realitzat un treball trans-
versal des de diferents assignatures; redac-
cions, opinions, dibuixos i fotografies de
l’obra i de Guimerà arreu dels passadissos
del nostre centre. A més a més, els vidres de
la primera planta s’han tenyit de blau amb
papers de colors amb motiu del títol.
Amb ells hem ampliat el nostre coneixement
en història (el fatídic episodi de l’expulsió dels
moriscos al segle XVII) i literari (temes tan
guimerans com el contrast entre cultures,
l’amor frustrat i impossible entre Blanca i
Saïd, el pirata morisc que conquesta el cor
de la Blanca amb la seva trista història.
Aquesta ocasió és molt especial ja que és la
tercera representació de l’obra en motiu dels
40 anys de celebració de la companyia Da-
goll Dagom, fundada l’any 1974 pel director i
--mar i cel
ftlt 29
poeta Joan Ollé i actualment dirigida per Jo-
an Lluís Bozzo. Amb una mateixa posada en
escena s’ha enriquit amb un quants efectes
tècnics que acaben d’arrodonir una represen-
tació total.
El públic va quedar ben satisfet ja que no
estem acostumats a anar a teatre i veure un
espectacle tan complet; orquestra en directe i
actors i actrius que actuen i canten alhora.
Ha agradat tant arreu de Catalunya que la
companyia Dagoll Dagom ha convidat a la
millor coral del programa “Oh Happy Day”
perquè acompanyi els seus cantants en la
cançó més famosa de Mar i Cel, l’Himne dels
Pirates.
Per tant, els alumnes de l’ Institut El Cairat
recomanem a tothom que vagi a veure Mar i
Cel al Teatre Victòria.
Ana Pascual, 3r ESO
Entrevista a Raúl Patiño,
assistent de director musical
Mar i Cel 2014
Aprofitant que aquest any tot l’ institut El Cai-
rat ha gaudit de la mítica obra teatral de Mar i
Cel d’Àngel Guimerà, hem pogut entrevistar-
nos amb l’assistent del director musical de
l’obra per poder conèixer des de dintre com
es realitza un musical d’aquestes dimensi-
ons.
1. En què consisteix la feina d’assistent de
director musical?
El director assistent és com un segon direc-
tor. Quan hi ha el director principal desenvo-
lupa tasques d’assistent, com per exemple:
- Escoltar fora mentrestant el director princi-
pal dirigeix, per veure si sona com hauria de
sonar. Té una escolta privilegiada en no ha-
ver d’estar concentrat dirigint.
- Parlar amb els tècnics de so sobre qualse-
vol incidència, o pujar a l’escenari a donar
qualsevol instrucció musical als actors.
- Durant els assajos pot fer de pianista men-
trestant canta el cor, o pot endur-se algun
cantant per practicar cançons solistes men-
mar i cel--
30 ftlt
trestant el director principal assaja amb la
resta del cor.
- En general pot realitzar qualsevol tasca
idèntica al director musical, però vindria a ser
la persona que dóna un cop de mà al princi-
pal, sobretot durant els assajos. Quan el di-
rector principal no està perquè es posa malalt
o simplement perquè té altres compromisos,
el director assistent passa a tenir el mateix
paper que el director musical.
2. Ha estat molt dur arribar fins aquí?
Quants anys hi has dedicat fins a dedicar-
t’hi professionalment?
La veritat és que per una part ha estat molt
dur, vaig començar a estudiar música als 8
anys, i vaig acabar la carrera de direcció amb
32 anys, havent fet abans piano i música de
cambra. Són molts anys i moltes feines com
a músic fins arribar aquí, així que des
d’aquest punt de vista és molt dur. Per altra
banda, però, aquesta és una professió voca-
cional, a la qual dedicaríem 24 hores al dia
encara que no estigués remunerada (és a dir,
que no fos “feina”), així que vist així no he
tingut mai la sensació que fos dur el camí
que he recorregut fins ara.
3. Sempre has estat assistent de director
o has dirigit cap vegada?
A Mar i Cel he fet feina de director assistent
durant els 2 mesos que han durat els assa-
jos. Un cop estrenat el musical els dos direc-
tors fem la mateixa feina, és a dir, quan ve un
no ve l’altre, així que ens partim les funcions
més o menys al 50 %.
4. Sabem que aquest no ha sigut el teu
únic musical, en quins altres has treba-
llat?
Doncs en molts! Responc de memòria uns
quants (si voleu la llista completa crec que
està a www.raulpatinolivares.com). De pianis-
ta a Fama, Cançons per un nou món, Chica-
go, La bella i la bèstia, Pegados, Mamma
Mia, Déus del teatre somrieu... De director a
Grease, Hair, Illamor, Mar i Cel... A alguns
musicals es fa de director tocant el piano.
Aquests musicals no són tan complicats mu-
sicalment, o són un estil més modern on la
bateria porta el ritme, així que no és tant im-
portant que hi hagi un director portant la ba-
tuta. En el cas de Mar i Cel o per exemple
Miserables, és un llenguatge simfònic, on el
tempo es mou molt i es necessita un director
que constantment estigui marcant la direcció
o la intenció de la música.
5. Quin és el que més t’ha agradat i el que
més èxit ha tingut?
Crec que Mar i Cel! A La Bella i la bèstia
també vaig gaudir molt perquè era direcció
amb batuta... No sabria dir, cada musical té
--mar i cel
ftlt 31
la seva cosa i els he gaudit tots! A Hair per
exemple la música tenia molt de groove i
moltes cançons eren conegudes, així que
també el vaig gaudir molt.
6. És la primera vegada que treballes amb
en Joan Vives? Ha sigut agradable? És un
bon company?
Doncs sí, és la primera vegada. El coneixia
de nom però no havia treballat amb ell. He de
dir que vaig suar la samarreta fins que em va
donar el vot de confiança, i aquesta va venir
quan va veure que me’n sortia prou bé amb
l’orquestra i els cantants. Però els dos mesos
d’assajos van ser molt intensos, amb 8 hores
diàries entre assajos musicals i teatrals.
Igualment el tracte és molt correcte i ens aju-
dem bastant, intentant dividir les funcions a
parts iguals, cobrint-nos quan un dels dos té
compromisos fora del musical, explicant-nos
les petites errades o vicis musicals que al
repetir l’obra cada dia es van produint, etc.
Com a contrapunt, la dificultat de ser dos
directors ve a ser que inevitablement cadas-
cú té una visió sobre l’obra: els tempos, la
intenció d’una o altra frase musical, etc. La
feina doncs és posar-se d’acord perquè la
funció sigui sempre el més semblant possi-
ble, tenint en compte que en un espectacle
viu cada funció sempre, sempre serà diferent,
i aquesta és també la màgia del teatre en
comparació amb el cinema per exemple.
El cel també està sol, però té un amagatall
al fons del mar calmat com un mirall.
7. Us ha costat molt que els músics inter-
pretin de forma correcta aquesta obra?
És una obra amb moltíssima dificultat, però
els músics són molt bons. No ha costat molt
perquè tampoc teníem molt de temps per
muntar-ho (la part musical d’orquestra la vam
fer en 4 assajos de 3 hores); però si et do-
nessin tot el temps del món, tampoc mai es-
taria perfecte! És el repte en repetir cada dia
la mateixa obra: per una part que no decaigui
la concentració i la frescor, i per altra intentar
aquella interpretació perfecta o idíl·lica que
en realitat potser no existeix més que al cap
del compositor o del director, músic, actor,
espectador que es posa a la seva pell.
8. Creus que aquesta orquestra ha estat a
l’altura d’un musical amb tan renom?
Sens dubte que sí! El que no està a l’alçada
és aquest govern que no fa més que pujar
mar i cel--
32 ftlt
l’IVA i obliga a les productores a reduir des-
peses a les produccions. Per exemple a Mar i
Cel havíem de tenir 14 músics, incloent quar-
tet de corda, i a última hora van haver de fer
fora al violí segon i a la viola, ja que d’altra
forma no sortien els números. Bé, no els van
fer fora exactament perquè no havien co-
mençat, però estaven avisats i els van haver
de dir que finalment no podrien ser a la pro-
ducció. Així que actualment l’orquestra cons-
ta de 12 músics, i se suposa que un teclat
supleix la mancança d’aquells dos instru-
ments, però evidentment, mai serà el mateix.
Com a anècdota, Mar i Cel es va portar a
Alemanya i es va interpretar amb orquestra
simfònica (40 músics). Només d’imaginar
com devia sonar se’m posa la pell de gallina!
9. Has pogut parlar amb els actors? T’ha
agradat la seva actuació?
És clar que sí!!! Als musicals tothom és una
família: tècnics, actors, músics, producció...
Parlem cada dia amb els actors, comentant el
que passa a l’escenari, petites anècdotes del
dia, o qualsevol conversa d’actualitat. A una
funció per exemple, a l’Idris se li va caure la
poma a la qual fa referència tota l’estona a la
cançó, així que imagineu la seva cara quan
havia d’estar parlant de la poma que li havia
caigut per la borda! En acabar la funció ex-
plicava que s’havia hagut d’aguantar el riure
per dins mentrestant cantava tota la peça.
Una altra de les feines del director és passar
notes, que vindria a ser com si els examinés-
sim a cada funció. Pugem i els diem on s’han
equivocat o quin passatge podia haver sortit
millor. A vegades també els felicitem perquè
han estat especialment brillants!! Jo perso-
nalment no m’hi fico en com actuen (tot i que
tinc les meves preferències), ja que hi ha un
director resident que és qui s’encarrega
d’aquesta part. Bastant tinc amb que cantin a
tempo i facin les notes musicals que han de
fer!
10. És la primera vegada que treballes
amb la companyia Dagoll Dagom?
Doncs sí, i em feia il·lusió fer-ho. Un tracte
humà excel·lent!
11. Com descriuries l’experiència de for-
mar part i treballar en un musical?
És com conviure en una gran família, en la
que cadascú té la seva tasca però totes són
--mar i cel
ftlt 33
importantíssimes, i si falla qualsevol d’elles
tot l’espectacle cau en picat. És una gran
experiència del tot recomanable, però també
una professió molt exigent on mai saps on
estan els límits de l’horari de feina o el teu
temps lliure, i això fa que a vegades hi dedi-
quis molt més temps del que qualsevol dedi-
caria en una altra professió, en detriment de
la família, els amics... Però suposo que tot-
hom quan arriba el veritable moment de de-
cidir a què es vol dedicar en aquesta vida; no
pot més que decidir amb el cor i deixar de
banda el que el cap diu, ja que són professi-
ons vocacionals, i si ho vols de veritat, tard o
d’hora, acabes fent el que sempre havies
somiat.
cali2copi--
34 ftlt
La independència; una mateixa voluntat
un procés ben diferent
Un dels temes que ha estat present a la
premsa internacional durant aquest any que
estem a punt de deixar ha estat la voluntat
de l´independentisme de dues nacions,
l´escocesa i la catalana. Tot i que les dues
amb orígens, processos i resultats diferents.
Independència a Escòcia
El referèndum sobre la independència
d’Escòcia de 2014 ha estat un referèndum
per decidir si Escòcia esdevenia o no un
estat independent. El referèndum es va
realitzar el 18 de setembre de 2014. L’edat
per votar a un referèndum es va situar a
l´edat dels 16 anys.
Escòcia va iniciar una campanya a favor de
la independència el 25 de maig del 2012 “Yes
Scotland” (Sí Escòcia) immediatament es va
iniciar una altra campanya en contra de la
independència “Better together” (Millor junts).
L’opció guanyadora va ser que no amb un
53% dels vots. Tot i així cal recalcar que les
votacions a Escòcia van estar pacífiques i
legals, tot el contrari que el referèndum o
consulta sobre la independència que el
president de Catalunya, Artur Mas, ha volgut
fer a Catalunya.
Independència a Catalunya
El president Artur Mas, abans de les
votacions sobre la consulta del 9 de
novembre, va fer una campanya com a
Escòcia animant els seus votants a dir SÍ a la
independència, però no hi ha hagut cap
campanya en contra de la independència,
només la rèplica dels partits contraris a la
realització del referèndum.
Com que val més una imatge que mil
paraules, a continuació us presentem un
gràfic amb els resultats obtinguts del
referèndum. Van votar més de 2 milions de
catalans/es.
Les votacions finals han estat amb aquests
percentatges:
--cali2copi
ftlt 35
L’Institut El Cairat va ser testimoni d´aquest
fet històric ja que va ser un punt de votacions
a Esparreguera.
Des de la revista hem volgut formular una
enquesta per veure què en pensaven els nois
i noies de l´institut. Com en el procés, hem
passat una enquesta als alumnes de 16 a 18
anys (4t, 1r bat i 2n bat). Amb un total de 224
alumnes, els resultats han estat els següents:
En total 108 alumnes han votat que sí- sí
74 persones han votat que sí-no
42 vots en blanc
Aurora Lolo, 3r ESO C
Beques Lola Lizaran
El diumenge 5 d’octubre l’Associació Lola
Lizaran va entregar un any més les beques
corresponents a 11 joves prometedors espar-
reguerins. La Fundació es va crear fa 10
anys en honor de la cèlebre actriu esparre-
guerina Lola Lizaran i Merlos ja que va acon-
seguir certa fama a la televisió catalana.
L’objectiu d’aquesta fundació és donar una
beca de 1000 € a qualsevol estudiant d’un art
(música, dansa, teatre o circ), de 16 a 20
anys, que la demani, demostri les seves qua-
litats i vulgui millorar-les. Aquest any el jurat
ha decidit donar també una beca més petita
(de 500 €) a estudiants que tinguin menys de
16 anys.
Els becaris d’aquest any han sigut: Maria
Porras i Marian Alquézar (becàries menors
de dansa), Mariano Pascual (violoncel), Mar-
ta Babot (guitarra espanyola i cant), Aina
Pérez (flauta travessera), Enric Fernández
(violí), Anna Niebla, Adrià Bernal i Andrea
Jerònimo (cant).
asseguts a la butaca--
36 ftlt
Barcelona
El curs passat vaig tenir la sort de poder anar
a veure al Teatre Goya Codorniu de Barcelo-
na aquesta obra i recordo encara a dia d’avui
l’emoció i l’interès que em va despertar des
del primer minut. Haig de reconèixer que no
sóc un gran seguidor del món del teatre, però
en el cas d’aquesta obra faig una excepció ja
que és una obra que realment val la pena.
Aquesta obra dirigida per Pere Riera està
ambientada els dies 16 al 18 de març de
1938 a Barcelona. Aquests dies són mar-
cats pels bombardejos que van acabar amb
la vida de més d’un miler i mig de civils, a
causa de la Guerra Civil en la qual es trobava
el país.
La història se centra en la família fictícia dels
Vila, els quals es veuen marcats per
l’assassinat del fill gran de la família, amo de
la fàbrica dels Vila. La Núria, germana de la
família Vila, i l’Elena són dues amigues se-
parades per l’amor d’un home, i amb un gran
rancor que les ha separat durant molts anys.
Però, l’encís d’una Barcelona que, malgrat
tot, respira les cendres d’una època daurada
les fa retrobar-se en un paisatge de tristesa i
desolació.
Els personatges, interpretats per reconeguts
actors del món del teatre català, estan molt
ben representats i aconseguits, ja que ca-
dascun és capaç de representar perfecta-
ment el seu caràcter, expressar com és i so-
bretot com es torna en la situació de Guerra
que es troben en el moment. És cert que du-
rant tota la representació apareixen una gran
quantitat de personatges, però la gran varie-
tat de personalitat que hi ha entre ells i el fet
que la majoria siguin personatges rodons
donen una millor qualitat a l’obra
Pel que fa a l’escenificació, mostra a llarg de
l’obra la mateixa sala d’estar de la mateixa
casa; és a dir, que no varia però, tot i així, no
és necessari per la història que es represen-
ta.
Així doncs, aquesta ha estat una de les mi-
llors obres de teatre que he vist, ja que, no
només va estar ben representada, sinó que
l’argument en si és molt bo perquè se centra
en un ambient i en uns fets que van passar
on vivim a dia d’avui i que, desgraciadament,
familiars nostres van haver de passar.
Eduard Mauri, 1r de Batxillerat A
L’assassinat d’un líder,
Juli Cèsar
Juli Cèsar és una tragèdia de William Shake-
speare basada en l'assassinat del líder romà.
L’obra gira al voltant de Brutus, el millor amic
de Juli Cèsar. Tot comença quan un grup de
senadors, liderats per Cassi, volen assassi-
nar Juli Cèsar amb l’excusa que vol convertir-
se en dictador i trair els ideals de la pàtria.
Aquests convencen a Brutus perquè els ajudi
en la tasca, tot i que Brutus contribueix en
aquesta acció per un tema d’honor i pàtria.
--asseguts a la butaca
ftlt 37
Juli Cèsar rep diversos avisos al llarg de
l’obra que li comuniquen que el volen assas-
sinar. En l’obra apareix un endeví que adver-
teix a Juli Cèsar de l’assassinat. Juli Cèsar el
tracta de boig i l’ignora. Aquell mateix dia
acudeix al Capitoli on és assassinat per mans
del grup de senadors de Cassi i Brutus.
S'esdevenen aleshores dos grans discursos
per tal de guanyar-se el favor del poble. El
primer a càrrec del propi Brutus, en què de-
fensa els seus actes, i el segon, una elegia
de Marc Antoni, amic de Cèsar, qui convenç
la multitud perquè matin els conspiradors.
Esclata llavors una guerra.
Durant la guerra les coses empitjoren per als
conspiradors. Cassi se suïcida en creure que
ha perdut una batalla i Brutus demana a un
dels seus soldats que el mati perquè aquesta
nit havia vist el fantasma de Cèsar que li deia
que perdria la guerra i que moriria. Al final
opta per suïcidar-se caient sobre la seva prò-
pia espasa, subjecta pel seu criat. Marc An-
toni guanya la batalla final, tot i reconèixer
l'honor de Brutus.
La representació acaba amb un homenatge a
Brutus, que serà recordat com "el més noble
de tots els romans".
David Sánchez, 1r de Batxillerat A
Mequinensa,
un poble
sota les aigües de l'Ebre
El passat dia divendres 3 d’octubre alumnes
de 2n de batxillerat vam tenir l’oportunitat
d’assistir a l’obra que ens oferia el Teatret
d’Esparreguera: Mequinensa de Jesús Mon-
cada, amb dramatúrgia de Marc Rosich.
Primer caldria presentar l’autor de l’obra, Je-
sús Moncada (1941-2005), com a narrador i
traductor que va recrear en la seva obra un
món entre el realisme i la fantasia, el passat
mític de l'antiga població de Mequinensa -ara
soterrada sota les aigües del riu Ebre-.
La representació s’inicià des d’una perspecti-
va forana, quan un nouvingut arriba a aquest
punt fronterer de l’Aragó on es troben el Se-
gre i l’Ebre. Així, ens introduïm a la peculiar
vida quotidiana del poble natal de Moncada,
amb un paisatge dominat per les aigües dels
dos rius, on centra la major part de la seves
novel·les i reculls de contes.
Aquest nouvingut barceloní arriba a Mequi-
nensa per fer de secretari del jutge i es veu
envoltat per un ambient de pescadors i llaü-
asseguts a la butaca--
38 ftlt
ters, de parla i actitud característiques de la
zona.
Ens fa un reflex de la vida al poble, de les
festes, dels embolics entre els personatges,
de l’adaptació del jove barceloní... Però, és
aleshores quan topem amb el punt més im-
portant de l’obra, quan se’ns planteja el pro-
blema que marcarà el futur del poble. Aquest
gir en l’obra no és altre que la construcció de
dues presses d’aigua al seu costat, que su-
posarà la inundació de la meitat de Mequi-
nensa. És aleshores quan els personatges
del poble comencen a veure perillar el seu
estil de vida, el seu poble, les seves cases...;
en definitiva, les seves vides. Això fa que
molts personatges s’agrupin per intentar pa-
rar aquestes construccions. Comencen a
aflorar actituds pessimistes i derrotistes, però
encara així, es mobilitzen i reivindiquen tant
com poden el seu dret a mantenir el poble.
Finalment, malgrat tots els esforços, les
presses s’acaben construint i aquell poble
que havia sigut abans Mequinensa i tots els
record que emmagatzemava, ara queden
enfonsats sota l’aigua.
Personalment vaig trobar que aquesta repre-
sentació va saber transmetre la vida a Me-
quinensa i, alhora també, aquest sentiment
de pèrdua que mostren els personatges da-
vant la impossibilitat de poder salvar el poble.
Marina Osuna, 2n de batxillerat C
El cinema i el terror
Un dels temes més recurrents de la literatura
i el cinema des de fa anys ha estat el terror,
la fantasia i l’intent de crear un ambient
d’intriga o de por al públic.
En el cas del cinema, la primera pel·lícula de
terror fou realitzada l'any 1910 per J.Searle
Dawley. Va ser la primera adaptació del mite
de Frankenstein. També marcà un punt
important Nosferatu, el vampir l'any 1922 del
director alemany F.W Murnau.
A casa nostra, una de les cites més
importants d’aquest gènere és el certamen
de cinema fantàstic a Sitges que enguany ha
celebrat el seu 47è certamen. És un dels
festivals més conegut del món i la
manifestació cultural amb més ressò mediàtic
de Catalunya. Amb una sòlida trajectòria, el
Festival de Sitges ofereix al cinema fantàstic
d’arreu del món un marc estimulant de
trobada, exhibició, presentació i projecció.
Aquest any, un cop més no ha defraudat als
seus seguidors.
Els números parlen per sí sols si comprovem
que aquest tipus de pel·lícules han tingut
molt d’èxit. Aquestes són les 10 pel·lícules
(per ordre) més taquilleres al llarg de la
història del cinema de terror i fantàstic:
1-El exorcista
2-El sexto sentido
3-Los otros
4-El llamado
5-Paranormal Activity
6-Scream
7-Paranormal Activity 3
8-El grito
9-La leyenda del jinete sin cabeza
10-Van Helsing
Joel Luque, 3r ESO B
--asseguts a la butaca
ftlt 39
No hi ha dubte que el món de les consoles i
dels videojocs cada vegada té més adeptes.
Des de l’aparició de la primera consola els
números no han parat d’augmentar. Els prin-
cipals creadors de consoles i videojocs són
els japonesos, una cultura molt potent tecno-
lògicament parlant.
L’any 1972 va sortir al mercat la primera con-
sola Magnavox Odyssey als Estats Units; es
van vendre més de 100.000 unitats i el seu
preu rondava sobre els 200 $ (160 euros). El
primer joc que va sortir per aquesta consola
va ser l’Atari Pong.
A Europa l’any 1992 va arribar la Súper Nin-
tendo, que ja l’any 1985 havia superat amb el
seu personatge Mario Bros a la rival Sega.
Encara avui dia aquest joc continua estant
entre els més venuts. MARIO és un joc arca-
de fundat a l’any 1983, la primera consola per
aquet joc va ser la NES. Va ser dissenyat per
Satochi Tajiri i Mitsuhaco Sato.
Donkey Kong és un personatge fictici creat
pel japonès Shigeru Miyamoto, de la compa-
nyia Nintendo. La primera aparició de Donkey
Kong va ser l´any 1981.
Una altra de las grans potències dels video-
jocs és SEGA, creador de molt jocs però uns
dels més importants sense dubte és Sonic
(Sonic l’eriçó). Va ser creat per un dissenya-
dor anomenat Nooto Ohshima, tot i que la
idea principal va venir de Yuja Naka.
PLATAFORMA NINTENDO
Wii: wii sports, Mario Kart
Nintendo Ds: New Super Mario Bros
Vendes: 154,88 milions d’unitats
Playstation 3: Grant Theft Auto V
Vendes: 83,55 milions d’unitats
Xbox 360: Kinect Adventures
Grand Theft Auto V
Vendes: 83,29 milions d’unitats
I el joc més venut de l´any 2014 ha estat The
last of us! per a Ps3.
Jonathan Grau i Manel Martínez, 3r B
esport--
40 ftlt
La febre del rúning
El rúning, l'esport de córrer, és el que més ha
crescut aquests últims anys, fins i tot durant
la crisi. Els organitzadors de curses han vist
com es multiplicava la participació i com es
multiplicaven les curses.
Com que no hi ha xifres oficials de practi-
cants de rúning perquè la majoria de perso-
nes ho fan pel seu compte i no estan fede-
rats, un bon indicador són les xifres de les
vendes de material esportiu. Aquestes indi-
quen que els corredors s'han doblat en els
últims cinc anys, fins al deu per cent de la
població. Tal com ens ho va confirmar la bo-
tiga de material d’esport d’Esparreguera.
És una molt bona notícia en un país com
Catalunya on moren cada any tres mil perso-
nes per malalties relacionades amb el seden-
tarisme. Però l'augment dels participants ha
anat en paral·lel a l'intent de superar més
reptes en distància i en dificultat, circumstàn-
cia afavorida per l'aparició de figures com
Kilian Jornet, que han posat les curses d'ul-
trafons en el centre de l'interès mediàtic. La
Volta a la Cerdanya, per exemple, amb diver-
ses curses durant un cap de setmana que
arriben als dos-cents quilòmetres i amb un
desnivell positiu de deu mil metres, va tenir
tres-cents inscrits el primer any. En la tercera
edició, ha superat el miler.
Els especialistes en medicina de l'esport te-
men per la salut de milers de corredors que
afronten proves sense la preparació necessà-
ria. Només per participar en les competicions
més exigents es demana un certificat mèdic
que pot firmar qualsevol metge sense cap
prova diagnòstica. En la resta de competici-
ons, no es demana ni aquest certificat. Tam-
poc per federar-se cal cap prova diagnòstica.
Un dels principals especialistes catalans, el
doctor Josep Brugada, afirma: "Molts d'a-
quests enganxats a l'esport de resistència
tenen pànic que els trobem alguna cosa al
cor. Prefereixen no saber-ho. 'Si he de deixar
de fer esport, prefereixo morir-me'." Els car-
diòlegs i metges de l'esport van arribar a un
consens per recomanar que tots els practi-
cants d'esport intens es facin un ecocardio-
grama i una prova d'esforç cada any com a
part d'una exhaustiva revisió mèdica. La im-
mensa majoria no s'han fet mai aquestes
proves.
Una de les principals corredores de fons ca-
talanes i campiona del món de raids, l’Emma
Roca, en la seva tesi doctoral en bioquímica
està estudiant els riscos per a la salut dels
corredors. De moment, tot i que no ha acabat
l’estudi, ja ha arribat a la següent conclusió:
"La mitjana és de poc hidratats, de patir i de
trencar la musculatura. Realment, la gent
acaba molt destruïda, està anant a uns límits
que fan una mica de por."
Marc Calvo 3r ESO
--esport
ftlt 41
Ana Gómez, una esparreguerina de 40 anys
habitual del rúning
Des de quan corres? Des dels 26 anys.
Has notat un canvi en les curses de rú-
ning; em refereixo al número de partici-
pants? Sí, molt. Quan vaig començar més o
menys s’apuntaven 100 persones, ara unes
700.
En les botigues de rúning hi ha més gent
que abans del 2013? Sí, encara que no té
molt a veure.
Coneixes amics que abans no corrien i ara
sí? Sí, tinc una amiga meva que ha comen-
çat a córrer amb mi.
Practiques algun esport més, a part de
córrer? No.
Quina és la cursa més llarga que has cor-
regut? I la més curta? La més llarga, una
cursa de 30 km, i la més curta, de 10 km.
Has anat de viatge, expressament, per a
fer una cursa? No.
Què en penses d’en Kilian Jornet? Creus
que ha influït? En Kilian Jornet és un espe-
cialista i un extrem d’aquest esport; sí penso
que hi ha influït molt.
Fins quants anys creus que suportaràs
corrent? No molts. En tinc 40. Suposo que
fins els 47 aproximadament.
Coneixes la tesi de l’Emma Roca on mos-
tra els perills de participar sense prepara-
ció a aquestes curses (la gent va sense
hidratar-se, no escalfa...); tu què en pen-
ses? No, no la conec, però penso que
aquesta gent que no escalfa ni s’hidrata per-
judica molt la seva salut i castiga molt al seu
cos.
Bé, moltes gràcies pel teu testimoni i
l’aportació sobre aquest tema. A reveure.
Marc Calvo 3r ESO
Marc
Márquez
Marc Márquez i Alentà, conegut com El Tro
de Cervera (Cervera, Segarra, 17 de febrer
del 1993), és un pilot català de motociclisme
de velocitat, l'actual Campió del món de Moto
GP i un dels esportistes més populars de
l'escena internacional. És un dels únics qua-
tre pilots que ha guanyat campionats mundi-
als en tres categories diferents; la temporada
de 2010 fou Campió del món de 125cc als 17
anys (esdevenint el català més jove a gua-
nyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho
fou de Moto2 i el 2013 de Moto GP, esdeve-
nint el primer debutant en 35 anys a aconse-
guir aquest títol a la primera i el pilot més
jove de la història a guanyar el títol de la mà-
xima categoria. Com a reconeixement a
aquests mèrits, el març de 2014 fou distingit
amb el Premi Laureus al millor esportista
revelació de l'any 2013.
El 12 d'octubre de 2014 revalidà el seu títol
de Campió del Món de Moto GP al Gran
Premi del Japó, a tres curses de la final del
campionat.
Gerard Briansó 3r ESO C
l’estoneta--
42 ftlt
selfie /ˈsɛlfi/
noun informal noun: selfie; plural noun: selfies; noun: selfy
a photograph that one has taken of oneself, typically one taken with a smartphone or webcam and shared via social media.
Origin. Early 21st century: from self + -ie.
--l’estoneta
ftlt 43
"occasional selfies are acceptable,
but posting a new picture of yourself every day
isn't necessary"