revista catalunya nº 73 març 2006 cgt
TRANSCRIPT
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
1/27
Catalunya rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Mar 2006 nmero 73 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
La tortura, encara
Foto:DdacSalau
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
2/27
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Catalunya.Mar de 20062
SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya
Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya
(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85
Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
Jacint Verdaguer, 2308640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93
Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32
Barcelons NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03
Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61
MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34
Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
FEDERACIONS LOCALS
BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96
SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97
TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del [email protected]. i fax 93 714 21 21
SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
> ON ENS TROBEM?...
Tot i semblar un dels moltslemes de manifestaci com-bativa i poca cosa ms, el critde La policia tortura i assassinacontinua sent completament vigenta lEstat espanyol.
Any rere any, les comissaries i
presons espanyoles, tant sota res-ponsabilitat dels cossos policialsestatals com dels autonmics, con-tinuen aportant el seu gra darenaal mapa mundi de la infmia. Lesorganitzacions ms solvents pelque fa a la defensa dels drets hu-mans denuncien explcitament lEs-tat espanyol com un indret on esdesenvolupen prctiques de mal-tractaments i de tortures contra elsdetinguts que saccentuen encarams quan aquests detinguts per-tanyen a alguna de les mltiplesdissidncies poltiques que encaraes mantenen als nostres pasos.
Sabem perfectament que moltspresos socials pateixen les matei-xes prctiques i en no ser enfocatsper cap mitj de comunicaci elsseus casos passen a formar partdels que no existeixen, dels que nocomputen. Per els maltracta-ments i les tortures continuen exis-tint.
s per aix que hem dedicat laportada, leditorial, el reportatge ilentrevista daquest Catalunya aaquesta vergonya collectiva queens continua amenaant a totes i atots des de lombra, expectant, finsque algun dia ens toqui. Com a lli-bertaris i llibertries volem acabaramb el monopoli de la violnciaque exerceix lEstat no per repartir-la en altres mans sin perqu novolem violncies, per sabem queaquest s un objectiu a llarg termi-ni. Ara b, ara mateix, exigim ja la-cabament de la tortura a comissa-ries i presons per tal que el titularesdevingui noms un lema.
Editorial
Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Ddac Salau, Joan Rosich, Pau Juvill, Josep Estivill, XaviRoijals, Carlus Jov, Josep Gargant, Patrcia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, JoseCabrejas, Jordi Mart i scar Porqueras. Collaboren en aquest nmero: Gila Svirsky, DonesLlibertries, lex Tarradellas, Indymedia Barcelona, Reinald Roca, Associaci de Dones Periodistesde Catalunya, Carmen de Celis, Ariadna Nieto, Antonio Carretero, Nria F., Assemblea dEntitatsEcologistes de Catalunya, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Ddac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Regino Hillera, Indymedia Barcelona iEsther Sancho. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subs-cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collabora-cions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dilluns 20 de febrerdel 2006.
Espaa, poema de Joan Brossa
No hi ha lluita de classes:
hi ha tensions socials
polaritzades entorn de desiguals
repartiments de la renda
nacional
Entre les coses que quedaran da-quest joc de despropsits que s elprojecte per a la reforma de lEsta-tut de Catalunya, hi ha una srie decartells que utilitzen la ironia i lamala llet per atacar a cada una deles parts. No ens hem pogut estarde reproduir aquest cartell penjat aInternet just desprs de comena-da la campanaya de recollida designatures del PP contra lEstatut.Tejero va ser un dels primers fa-mosos que shi va adherir.
Estatut
constitucional
La millor imatge del mes
La policia, encara,tortura i assassina
Policies darreu del mn en el concurs perveure qui fa millor la fena i queda millor a la foto
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
3/27
Catalunya.Mar de 2006
REPORTATGELEstat espanyol continua apareixent cadaany a les llistes de llocs del mn on estortura i aqu com si se sents ploure
PREVENIR LA TORTURA
Text: Ariadna Nieto(historiadora) i Esther Sancho(advocada); fotos: Ddac Salau
E
ls passats dies 3 i 4 de febrer
la Coordinadora per la Pre-
venci de la Tortura (CPT),integrada per 37 associacions i
collectius, va realitzar les primeres
Jornades per a la Prevenci de la
Tortura, que van tenir lloc a la seu
del Collegi dAdvocats de Barce-
lona, com a punt de partida duna
iniciativa que sestendr posterior-
ment per diversos punts de lEstat
espanyol, com s el cas de Bilbao el
6 de febrer i Madrid el 8 de febrer
del 2006.
Les Jornades, aix com la CPT,
parteixen duns objectius comuns,
com sn la ratificaci i posada en
marxa del Protocol Facultatiu (PF)
de la Convenci contra la Tortura i
Altres Tractes o Penes Cruels, In-
humanes o Degradants, aprovat per
lAssemblea General de lONU el
18 de desembre del 2002 i signat
per lEstat espanyol, com a pas fo-
namental de cara a avanar en la
prevenci de la tortura.
La CPT, davant el que conside-
ren una situaci crtica a lEstat es-
panyol, van decidir organitzar
aquestes Jornades, convidant al
debat jutges, advocats/des, fiscals,
metges, periodistes... al costat dor-
ganitzacions humanitries, associa-
cions de suport a persones preses,
collectius contra la llei antiterroris-
ta... i les prpies vctimes de tortura
i els seus familiars. Cal destacar la
presncia de lexRelator Especial
sobre la qesti de la tortura a lEs-
tat espanyol i membre de lONU,
Theo Van Boven. Ell va ser el res-
ponsable, juntament amb altres ex-
perts estatals i internacionals, de
lelaboraci de tot un seguit de re-
comanacions al Govern espanyol
fruit duna visita efectuada del 5 al
10 doctubre del 2003 i que es va
plasmar en un informe lany 2004
sobre el grau de compliment del PF,
examinant els aspectes de fet i de
dret de les denncies per tortura i
maltractaments, en particular en re-
laci a les persones detingudes sota
laplicaci de la Llei antiterrorista.
Van Boven va constatar que Es-
panya, tot i ser un estat que va ac-
ceptar cooperar en tots els procedi-
ments i mecanismes de supervisi
internacionals i regionals existents
per a la protecci dels drets hu-
mans, i a ms formant part del
Pacte Internacional de Drets Civils
i Poltics, presentava una preocu-
pant dicotomia entre les afirma-
cions de lEstat que deien que no
tenia lloc la prctica de tortura tret
dalguns casos allats, i la informa-
ci obtinguda de fonts no governa-
mentals que revelaven la presncia
de nombrosos casos de tortura per
part de les forces i cossos de segu-
retat de lEstat mai investigats.
Detenci, incomunicacii empresonament
La primera taula rodona de les Jor-
nades va tractar el tema de la inco-
municaci de les persones detingu-
des o preses, permesa per la
legislaci espanyola i que es veu
amb absoluta preocupaci des de la
Comissi i el Comit de Drets Hu-
mans de lONU, en considerar que
la detenci incomunicada pot faci-
litar que es cometin actes de tortura.
Aquest perode dincomunicaci,
segons van exposar ladvocat
Jaume Asens i lexperta internacio-
nal Judith Sunderland, a lEstat es-
panyol pot arribar fins a 13 dies se-
guits (5 a comissaria, ms 5 a pres
prorrogables en 3 dies ms), durant
els quals la persona detinguda o
presa queda totalment desprotegida
i mancada de les garanties bsi-
ques: no pots comunicar el lloc ni el
moment de la detenci als teus fa-
miliars, que no sassabenten, per
tant, de la teva situaci; no tens
accs a un advocat/da ni a un metge
de confiana; no pots rebre cap vi-
sita... entre daltres restriccions
contemplades per larticle 527 de la
Llei dEnjudiciament Criminal. En
aquest sentit, els testimonis pre-
sents a la sala, com Susana Atxe-
randio (vctima de tortures per la
Gurdia Civil a Madrid), Jordi Vi-
laseca i els seus pares (jove de Tor
incomunicat 5 dies a la comissaria
de Mossos de Lleida i vctima de
maltractaments) o Estanis Extabu-
ru, familiar de presos/es bascos dis-
persats per tota la geografia penin-
sular, van fer palesa langoixa
viscuda durant aquells inoblidables
5, 10 o 13 dies tant per les persones
sotmeses a incomunicaci com per
la famlia, havent arribat com en el
cas de Tor a denunciar la desapari-
ci del seu fill sense que la policia
es digns a informar de la situaci
real.
Davant daquesta situaci, Theo
Van Boven, en el seu informe del
2004, recomanava textualment al
Govern espanyol suprimir el
rgim dincomunicaci per crear
condicions que facilitin la perpetra-
ci de la tortura i poder constituir
en s una forma de tracte cruel, in-
hum o degradant. A aquesta opi-
ni shi afegia un altre rgan de su-
pervisi, el Comit de Drets Hu-
mans de lONU, que manifest que
shaurien dadoptar disposicions
per acabar amb el rgim dincomu-
nicaci.
El paper dels tribunals
Malgrat tot, levoluci legislativa
de les diferents disposicions que re-
gulen la detenci, incomunicaci i
empresonament a lEstat espanyol
sembla ignorar lopini internacio-
nal al respecte. Encara ms, sembla
que les lleis espanyoles estan enfo-
cades en una direcci totalment
oposada.
Aquest fet queda pals en lapro-
vaci de les Lleis Orgniques nm.
13/2003, del 24 doctubre del 2003
i nm. 15/2003 del 23 de novembre
del 2003 (la primera delles a tan
sols dues setmanes dhaver rebut la
visita oficial del Relator Especial
de lONU), a travs de les quals es
modific el Codi Penal i la Llei
dEnjudiciament Criminal (LE-
Crim), no per suprimir ni limitar el
rgim dincomunicaci, sin per a
tot el contrari: consolidar-lo defini-
tivament en el nostre ordenament
jurdic.
En la segona taula rodona on es
va tractar el paper dels tribunals, el
magistrat de lAudincia Provincial
de Barcelona, Santiago Vidal, va
exposar que lnica modificaci
que shavia efectuat arran de lin-
forme del Relator Theo Van Boven
havia estat la de larticle 510 de la
LECrim per incorporar el dret a una
segona opini mdica, aix s, per
part dun metge forense dels jutjats
i no pas per un metge de confiana
de la persona incomunicada.
Aquest aven minscul contrasta
amb la rotunditat amb la que el
jutge assegura que el marc proces-
sal segueix essent massa restrictiu i
que encara hi ha un alt nivell dim-
punitat en els cossos policials.
Pel que fa al control judicial dels
casos de tortura, Vidal coincidia
amb els advocats Jos Luis Galn i
Arantxa Zulueta, presents a la taula,
en qu existeix certa inrcia judicial
en no investigar les denncies per
tortura. En el mateix sentit, el Rela-
tor Especial havia contrastat infor-
macions procedents de diferents
fonts que evidenciaven que el con-
trol dels tribunals era ms aviat for-
mal i administratiu, que no entrava
en absolut fins al fons de la qesti
abans darxivar aquests casos.
Vidal es mostr contundent en la
cerca de solucions: cal canviar el
sistema de selecci dels jutges per-
qu molts fan resolucions legals
3
La tortura s una de lesprctiques ms aberrantsdentre les possiblesper vncer lenemic
continua a la pgina 4 >
Jornades per a la implantaci del Protocol Facultatiu de lONU
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
4/27
Catalunya.Mar de 20064
REPORTATGE
per en cap cas justes. La majoria
sn persones que han viscut alla-
des de la societat durant llargs anys
destudi i de sobte els posen a resol-
dre conflictes dels ciutadans mentreque ells no nhan viscut cap. Pro-
posa tamb ampliar el marc proces-
sal actual: identificar nominalment
totes les persones que realitzen els
interrogatoris, gravar totes les ses-
sions dinterrogatori en udio i
vdeo, introduir el dret a lassistn-
cia lletrada efectiva i de confiana,
el dret al teu metge de confiana,
entre daltres.
Sobre lassistncia lletrada, Jos
Luis Galn, de lAsociacin Libre
de Abogados (ALA), expos la l-
gica desconfiana envers ladvo-
cat/da dofici que sentien les perso-
nes sotmeses a incomunicaci amb
una alta probabilitat dhaver rebutmaltractaments i a qui sha negat el
dret a ser assistides del seu advo-
cat/da particular. Per aix recoma-
nava a tots els advocats/des dofici
que prenguessin una postura ms
activa i competent, deixant clara la
seva independncia i fomentant la
confiana mtua amb la persona
detinguda.
Per la seva banda, Arantxa Zu-
lueta critic la manca de justificaci
daquesta privaci del dret al teu
advocat/da particular en els casos
dincomunicaci, tenint en compte
que la detenci s la culminaci
duna operaci policial i no pas el
seu punt de partida; de manera que
lexcusa oficial de la transmissi
dinformaci perd tota credibilitat.
Per la seva banda, Gisela Perren,
metgessa present a la taula, deix
molt clara lobligaci tica de tot
professional de la medicina que de-
tecti lexistncia de signes de mal-
tractaments en persones detingudes
de denunciar els fets dimmediat,
deixant al marge el secret profes-
sional.
Per per investigar com cal les
denncies per tortura, ja existeixen
les eines legals suficients. Alesho-
res per qu no sinvestiguen? A la
inrcia judicial denunciada pels po-
nents cal afegir-hi la tolerncia del
govern, quan no collaboracionis-
me -diu Vidal- amb els cossos de
seguretat implicats i que t una tra-
ducci prctica en ls sistemtic
de lindult per als pocs casos de
funcionaris que resulten condem-
nats per tortura. Tamb linforme
Van Boven ha servit per evidenciar
que, tot i que existeixen mecanis-
mes dinvestigaci en lordenament
jurdic espanyol, per diverses raons
aquesta capacitat dinvestigaci
est infrautilitzada i resulta amb
freqncia inefica, cosa que pro-
voca que la prctica de la tortura s
realitzi amb una total impunitat.
Santiago Vidal advoca per derogar
la llei que regula lindult exclusiva-
ment en mans del govern des de
1870 i que s la llei ms antiga ac-
tualment vigent a lEstat espanyol, i
en el seu lloc proposa conformar
una comissi paritria que valori
els casos a indultar i que compti
amb representants del govern, de la
vctima, duna associaci huma-
nitria i del propi jutge sentencia-
dor.
Tots tres ponents van concloure
que per posar fi a lexistncia de la
tortura calia adoptar totes les modi-
ficacions legals exposades, ms
una darrera de definitiva: suprimir
lAudincia Nacional. Com a juris-
dicci especial que coneix de casos
en qu saplica la llei antiterrorista,
van posar de relleu les distorsions
que sorgien del propi fet destar jut-
jant a ms de 400 quiulmetres, per
exemple, del lloc dels fets i sota una
excepcionalitat constant; pel que
cal retornar al concepte de jutge or-
dinari, proper a la gent a qui jutja i
seleccionat sota nous criteris.
Discriminaci i tortura
En la tercera taula de la jornada es
va tractar com afectaven les coor-
denades de classe social, nacionali-
tat, tnia i gnere a lhora de con-
vertir-se en vctima de tortura.
El pblic assistent i la resta de
ponents van destacar en ms duna
ocasi lespecial lucidesa de dis-
curs de Laudelino Iglesias, expres
com en rgim dallament FIES
qui, sense acudir a teories doctri-
nals o jurdiques, va assenyalar
com a causa subjacent en les prcti-
ques de tortura que es donen en
condicions dallament de la perso-
na (ja sigui per laplicaci de la llei
antiterrorista, ja sigui per laplica-
ci de la classificaci i els cstigs a
les presons i centres de menors) la
lluita per la supervivncia de lEstat
i del sistema capitalista enfront les
persones pobres o excloses que
amenacen lestabilitat del sistema.
Al seu torn, Rafael Lara, dAnda-
lusia, va exposar la problemtica de
les persones immigrades que inten-
ten creuar les tanques de Ceuta i
Melilla i com, massa sovint, sn
vctimes de maltractaments i fins i
tot sn assassinades per cossos de
seguretat de lEstat espanyol i ma-
rroqu. A ms, milers de persones
de diferents tnies romanen cada
any privades de llibertat en centres
dinternament dimmigrants, sense
que cap delles hagin coms cap
delicte. Ens alert de lincrement en
la penositat de les condicions de
vida daquestes persones des del
2005 i de lactual enfortiment de les
tanques a Ceuta i Melilla, a les que
anomen fronteres-arma, ja que
no estan pensades tan sols per al
control de fronteres, sin com una
arma en elles mateixes, pensades
per fer mal. Per ltim, destac el
perill que representa lexistncia
dun espai entre fronteres, que
sobre el paper s territori espanyol,
per a la prctica s territori de
ning, on no existeix el respecte
mnim als drets humans.
Carlos Hernndez ens expos
lestudi de Salhaketa (associaci de
defensa dels drets de les persones
preses per causes socials) sobre les
agressions sexuals comeses en el
centre penitenciari de Nanclares de
Oca el 2004. Un estudi que posa de
relleu que les dones som les grans
afectades per la tortura sexual, tant
quantitativament com qualitativa-
ment. Per percentatges, el 60% de
vctimes dagressions sexuals en
comissaries, presons i centres de
menors sn dones. I qualitativa-
ment, quan les dones som vctimes
de tortura sexual hi ha ms acarnis-
sament. Per ltim, destac la im-
portncia daconseguir suport no
solament judicial, sin tamb so-
cial, a les persones agredides se-
xualment que satreveixen a denun-
ciar.
Societat, mitjans decomunicaci i tortura
Davant daquesta realitat, el Rela-
tor Especial de lONU es va reafir-
mar en la necessitat de crear un
espai pblic per plantejar i discutir
les qestions referents a la vulnera-
ci dels drets humans a lEstat es-
panyol. Aquesta motivaci s la
que ha incentivat la creaci de les
Jornades per a la Prevenci de la
Tortura, que han aplegat en la ma-
teixa taula de debat persones de la
judicatura, advocacia, medicina i
persones dels moviments socials en
defensa de les vctimes de tortura
sistemtica a lEstat espanyol.
Totes elles han donat visibilitat a
una situaci que durant anys ha
estat silenciada.
Sobre aquesta necessitat de di-
fondre lexistncia de tortura com a
primer pas per eradicar-la, van par-
lar Martxelo Otamendi (director
dEgunkaria) i David Bassa (perio-
dista de TV3 i autor dun llibre
sobre tortures a Catalunya). Bassa
va ser molt clar en afirmar que els
grans mitjans de comunicaci esde-
venen cmplices de la tortura en el
moment en qu la silencien i queaquesta complicitat es deu a inte-
ressos econmics i poltics. Apunt
als grans mitjans com a causants de
lopini pblica que minimitza el
drama de la tortura i resta credibili-
tat a les persones que satreveixen a
denunciar-la. I afegeix que s cert
que molts periodistes adopten una
postura no sols acrtica, sin direc-
tament cmplice de la barbrie,
quan redacten notcies de tortures i
hi afegeixen que es pot tractar dau-
tolesions o de lests manual
dinstruccions per a terroristes,
donant arguments a lespectador
per creure que la denncia s falsa.
Otamendi, en la seva doble condi-ci de periodista i vctima de tortu-
ra, puntualitz que lacusaci pbli-
ca de denncia falsa no s casual i
que persegueix dos objectius molt
clars: desacreditar les vctimes sal-
vaguardant lhonor dels cossos po-
licials davant la societat i directa-
ment la dencobrir el delicte. Sobre
la censura diu Bassa que aquesta no
sol ser directa, a excepci del cas
dels independentistes catalans de-
tinguts el 92, on va haver-hi censu-
ra sobre les seves denncies de tor-
tura i fins i tot es va fer cessar
periodistes que les havien difs
com ara Salvador Alsius a TV3 o
Jordi Vendrell a Catalunya Rdio.
En la resta de casos explica que la
censura arriba de forma indirecta:
el director del mitj aparca les
notcies problemtiques, el cap de
redacci en veure lanterior, el pe-
riodista en veure el seu cap i el be-
cari/a lestripa.
Mecanismes desuperaci de la torturai el protocol
Al llarg de les diferents interven-
cions sha reiterat la persistncia
avui dia de la tortura a lEstat es-
panyol i la necessitat que ratifiqui
duna vegada per totes el Protocol
Facultatiu de lONU, seguint les re-
comanacions del Relator Especial
Theo Van Boben.
En aquest sentit, aquestes Jorna-
des han estat un espai de debat p-
blic que, davant la gravetat de la si-
tuaci, han perms plantejar i
debatre les frmules per prevenir
aquesta prctica, assumint respon-
sabilitats i organitzant-se per lluitar
per la seva total eradicaci. Han
estat una magnfica plataforma de
denncia davant la ignorncia, per
part de lEstat Espanyol, de les re-
comanacions compreses dins lin-
forme del Relator de lONU del
2004. Fruit daquesta actitud belli-
gerant, el 2 de novembre del 2004,
el Tribunal Europeu de Drets Hu-
mans va fer pblica una sentncia
en qu es condemna lEstat espan-
yol per vulneraci de larticle 3 de
la Convenci Europea dels Drets
Humans.
> ve de la pgina 3
Vuit-centes denncies per maltractaments itortures durant el 2004 a lEstat espanyol
Un informe realitzat per la Coor-
dinadora per la Prevenci de la
Tortura lany 2004 apunta que
800 persones van denunciar haver
estat sotmeses a tortures i maltrac-
taments durant aquest any.
El 31% de les persones denun-
ciants de tortura pertanyien al mo-
viment sindical, el 18% als movi-
ments socials, el 17% sn perso-
nes preses, un 6% persones immi-
grades, un 5% en aplicaci de la
llei antiterrorista i un 2% eren me-
nors.
Per cossos funcionarials, el
42% de denunciats eren policies
nacionals, el 23% municipals, el
17% funcionaris de presons, el
7% ertzaintza, el 5% gurdies ci-
vils i el 3% mossos (fora elevat
tenint en compte que les dades
sn estatals). A ms, entre 2001 i
2004 han estat sentenciats en pro-
cessos judicials 227 membres de
les forces de seguretat en delictes
relacionats amb la prctica de la
tortura.
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
5/27
Catalunya.Mar de 2006 5
REPORTATGE
Text:Ariadna Nieto i EstherSancho; fotos: Regino Hillera
Santiago Vidal i Marsal (S.V.) s
jutge de lAudincia Provincial de
Barcelona i professor de Dret al
departament de Criminologia de
la UB. Carlos Hernndez (C.H.)
s membre de Salhaketa Bizkaia i
coordinador de la campanya con-
tra els abusos sexuals a preses de
Nanclares de la Oca.-Quina ha estat la vostra motiva-
ci a lhora de participar a les
primeres Jornades de Prevenci
de la Tortura que es realitzen?
-S.V. Qualsevol jutge hauria destarmotivat sempre en matries tansensibles com la defensa dels dretshumans, no noms a lEstat espan-yol, sin arreu del mn. En aquestcas concret, mha semblat necessarifer pals que dins la judicaturatamb hi ha un sector que estemdisposats a lluitar amb totes leseines legals contra ls de la torturai els maltractaments al detingutcom a mtode dinvestigaci de de-lictes. (...) s molt necessari dur aterme debats pblics com els de laJornada que posin en qestiaquesta percepci tolerant amb elsqui encara defensen que el fi justi-fica els mitjans.-C.H. Salhaketa s una associaciabolicionista de la pres i de suporta les persones preses que com a partdel seu ideari rebutja totalmentqualsevol forma de tortura i lluitacontra qualsevol abs de poder dinsi fora de la pres. Des daquestabase, Salhaketa sintegr des dunprimer moment en la Coordinadoraper la Prevenci de la Tortura.-Cada un en els vostres mbits
respectius de la judicatura i dels
moviments socials, com treballeu
la problemtica de la tortura?
-S.V. Els jutges tenim la responsa-bilitat de fer dues aportacions cab-dals. Duna banda, suggerir en lesnostres sentncies que cal efectuarcanvis en les normes processals pertal de fer realitat el Protocol de ga-ranties que recomana el Relator Es-pecial de NNUU. De laltra, aplicarla llei amb tot el rigor quan com-provem que un funcionari pblic hacoms un delicte de tortures o mal-tractaments.-C.H. ASalhaketa desenvolupem elque nosaltres mateixos definimcom a solidaritat activa amb les
persones preses. En aquest sentit,juntament a lacompanyament per-sonal de les persones preses (...),donem molta importncia a lauto-formaci jurdica de la personapresa perqu ella mateixa siguiautnoma en la gesti dels seus
processos i trmits tant penals com,especialment, penitenciaris; i perdamunt de tot creiem en el valorque implica denunciar els abusosde poder i les violacions dels dretshumans en espais de custdia, i peraix mateix oferim assistncia jur-dica i suport social a tota dennciaque ens arriba de la pres, comissa-ria, etc. De fet, salhaketa en eus-kera vol dir denncia, la nostra as-sociaci explica la seva missi desdel mateix nom.-Sembla que ens trobem en un
moment en qu est emergint
tota una realitat sobre la tortura
que durant anys ha estat silencia-
da. Creieu que cal sortir dels m-
bits minoritaris on habitualment
es tractava?
-S.V. Sense cap mena de dubte. Enespecial en el camp de la lluita anti-terrorista. Si volem que la ciutada-nia atorgui credibilitat a les denn-cies que fan pbliques les entitatsafins al mn abertzale que treballenen lmbit de prevenci de la tortu-ra, s imprescindible que altres or-ganismes jurdics i socials assumei-
xin la responsabilitat de donarsuport a la seva denncia, prviacomprovaci objectiva de cada casconcret.-C.H. S, em sembla fonamental,com he dit abans, que el debat so-cial sobre la tortura es reobri en les
diferents societats de lEstat espa-nyol, i que estructures com elscollegis dadvocats sobrin com aespais a aquests debats. Aix s,sha de matisar aquesta apreciaciamb una problemtica que regio-nalitza aquesta qesti... Vaigpoder acompanyar Theo van Bovendurant tota la seva estada a lEstatespanyol i aix va suposar unaautntica radiografia: efectivament,a Barcelona, on les Jornades vanser un enorme xit, cal destacar lacollaboraci del Collegi dAdvo-cats, aix com el divers i nombrspblic assistent. A Bilbao va passarel mateix, tant en la roda de premsacom en les xerrades en un centrecvic municipal. Per a Madrid, onel Collegi dAdvocats tamb vaoferir la sala dactes, lassistnciava ser reduda i limitada als grups icollectius de la prpia Coordinado-ra.-Al llarg de les Jornades es fa una
referncia constant al Protocol
Facultatiu (PF) de lONU apro-
vat el 2002. Tres anys desprs,
quin balan es pot fer de la seva
aplicaci per part de lEstat es-panyol?
-S.V. Fora decebedor, ja que detotes les propostes noms se nhafet realitat una. Sha modificat lart.510 Lecrim per tal que el detingutpugui gaudir duna segona valora-
ci pericial forense en matria desanitat. Tanmateix, ni es permet en-cara que aquest segon metge puguiser designat per la famlia del detin-gut; ni es contempla el carcterobligatori de les gravacions audio-visuals de lestada a comissaria deldetingut, ni la presncia del secreta-ri judicial en linterrogatori, ni laposada immediata a disposici ju-dicial de la persona que sacull alseu dret constitucional a no declararen seu policial, la qual cosa signifi-ca que estem molt lluny de complirles recomanacions proposades pelRelator de lONU i pel ComissariEuropeu de Drets Humans.-Durant les Jornades, sha reite-
rat en diversos casos que el marc
jurdic processal espanyol s
massa restrictiu de drets. Quines
modificacions caldria fer?
-S.V. En primer lloc, caldria modi-ficar lactual art. 520 bis) en el sen-tit de suprimir la prrroga de la de-tenci preventiva en matria dedelictes de terrorisme. s cert quela investigaci de tots els fets rela-cionats amb bandes organitzades smolt ms complexa per a les forcesde seguretat, per res justifica unadiferenciaci amb el rgim de de-tenci com. La policia ha dinves-tigar tant com calgui i acumularproves abans de detenir ning, i noa linrevs, com passa ara. Linte-rrogatori del detingut no pot ser maiel principal mtode de descobri-ment dun delicte. En segon lloc,caldria modificar substancialment
el rgim dincomunicaci (art.527), de manera que el detingut es-tigus ja sota custdia judicial i nopolicial. Finalment, caldria garantirel dret de defensa i permetre que eldetingut fos assistit per un lletrat dela seva confiana, amb independn-
cia del tipus de delicte imputat.-I lAudincia Nacional ha de se-
guir jutjant els casos en qu sa-
plica la Llei Antiterrorista en lloc
de fer-ho els jutjats ordinaris del
lloc on es produeixen les deten-
cions?
-S.V. Lexistncia de lAudinciaNacional s -en ella mateixa- unaanomalia en el sistema judicial es-
panyol. Va nixer lany 1977 com asubstitutiu temporal del TOPTribu-nal dOrdre Pblic) i amb una pre-visi legislativa de substituci peruna jurisdicci especialitzada en elpropi territori on es comets el de-licte, amb la qual cosa es faria com-patible el dret al jutge natural dellloc on succeeixen els fets i la ne-cessria competncia jurdica enlmbit dels delictes de terrorisme.La llei orgnica del Poder Judicial6/85 va frustrar aquesta expectativai ja portem gaireb 30 anys convi-vint amb un tribunal dexcepci.-Per qu un percentatge tan alt
de denncies pertortures sacaba
arxivant sense ni tan sols investi-
gar-les?
-S.V. A la dificultat dobtenir pro-ves objectives sobre la realitat delsmaltractaments soferts durant el pe-rode dincomunicaci en de-pendncies policials (atesa lamanca absoluta de transparncia icollaboraci dels comandamentsdels funcionaris pblics implicats),shi afegeix un cert temor de laclasse judicial a ser titllada de po-ruga en relaci als actes terroristesde la banda ETA.-Una eina fonamental en la difu-
si dels casos de tortura sn els
mitjans de comunicaci. Quin
paperhi juguen?
-C.H. Si per grans mitjans entenemaquells de difusi estatal, la veritats que la seva aportaci al debatsobre la tortura ha estat la de colla-borar en la seva ocultaci. Potseralgun periodista a ttol personalhagi fet crtiques o aportacions,per els mitjans entesos com un tothan aportat ocultaci sobre les tor-tures succedes al propi Estat, laqual cosa ressalta quan es compro-va la doble moral daquests mit-jans, on s habitual trobar-hi gransproclames contra els EUA per lestortures a Guantnamo o AbuGraib, mentre signora el que suc-ceeix a Nanclares, Quatre Camins o
Valdemoro... De fet, fins i tot situa-cions com la de Roquetas de Marhan estat silenciades pels mitjans,fins i tot desprs de conixer-se lanotcia. Precisament per aquesta ac-titud cal potenciar altres formesdinformar ms alternatives.
Entrevista a Santiago Vidal i Carlos Hernndez
s fonamental que el debatsocial sobre la tortura es reobri
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
6/27
TREBALL-ECONOMIALa Bolkenstein pretn portar els pasos de la UniEuropea cap al neoliberalisme extrem, s per tantuna normativa contra les treballadores i treballadors
Confederaci General delTreball (CGT)
El comer de serveis es defi-neix de manera molt m-
plia per a incloure la inver-
si estrangera directa en serveis
tals com salut, educaci, aigua,
pensions, transport. Significativa-
ment, tamb inclou acabar amb
els monopolis pblics els quals
gestionen precisament aquests ser-
veis com necessitats socials: la
salut, leducaci, la sanitat, etc.
Obre al mateix temps la possibili-
tat de la desregulaci, la qual cosa
suposa que si una norma es consi-
dera massa onerosa per als inver-
sionistes i provedors de serveis es-
trangers (multinacionals, sobretot),
seliminen les traves jurdiques.
En aquells pasos, estats, rees
geopoltiques, on les persones ac-
cedem a aquests serveis com drets
ciutadans, ara sn mercaderies que
caldria comprar i milions de perso-
nes amb baixos recursos no tin-
drien accs a ells.
Les preocupacions per la desi-
gualtat, el repartiment de la rique-
sa, lequitat social, la qualitat de
vida, les formes autnomes-locals
de produir, el medi ambient, la
terra, la igualtat, lequitat... no
tenen preu i no compten en aquesta
lgica instituda per l'OMC i on la
UE pretn installar prviament
aquest model de serveis per a
daquesta manera arribar a un
volum de negoci suficient que li
permeti competir en qualsevol
punt del planeta.
LAcord General sobre el Co-
mer de Serveis (AGCS) -GATS
en angls- s un dels acords de
major abast de lOrganitzaci
Mundial del Comer (OMC). El
seu propsit s liberalitzar progres-
sivament el comer de serveis
entre els membres de l'OMC.
El sector de serveis en lactual
economia global, ofereix les mi-
llors oportunitats en termes de co-
mer: increment del volum dope-
racions de negoci, increment de
facturaci, increment de la deman-
da i increments de locupaci. So-
lament en lrea de serveis es con-
templa un nombre ampli de
sectors, que inclou laigua, la salut,
leducaci, lhabitatge, i una multi-
plicitat daltres serveis abans oferts
pels estats i ara oberts a la com-
petncia privada internacional.
Aix es vincula als processos
actuals de la privatitzaci del sec-
tor pblic i la deterioraci dels ser-
veis socials en totes les regions del
mn. Lefecte s la remodificaci i
canvi de concepte del que fins a ara
coneixem com serveis bsics.
La UE, en parallel, agilita laseva agenda quant a aquestes tres
rees. A la fi de novembre del
2005, la Comissi del mercat Inte-
rior, votava a favor de la Directiva
Bolkestein, sense reformes subs-
tancials, com el principi del pas
dorigen i sense delimitar quins
serveis essencials no poden ser ob-
jecte de mercaderia.
El 14 de febrer el Parlament Eu-
ropeu havia de votar sobre aquesta
directiva, tot i que en algunes de
les seves parts va ser retallada, i a
partir daquests moments i ats que
el Consell de la UE la sancioni, la
mateixa ser dobligat compliment
en tots els pasos membres (UE-
25).
Davant aquesta situaci, la CGT
va fer una crida a tots els treballa-
dors i treballadores i a tota la socie-
tat per a frenar i desmantellar les
estratgies per la competitivitat les
quals utilitzen tots els factors: hu-
mans, empresarials, ambientals, te-
rritorials, institucionals, com re-
cursos per a atreure inversions, per
a ser ms competitius que lempre-
sa del costat, que la regi, que el
pas, etc.
Continua la lluitaper la readmissidels i lesacomiadades a Seat
Es va discutir al Parlament Europeu el 14 de febrer i la CGT i altresorganitzacions van ser al carrer per denunciar-la
Noms la lluita pot frenarla Directiva Bolkestein
Acomiadamentdel delegat deCGT a Correusde Tarragonai respostasolidria
Secci Sindical de CGT CorreusTarragona
El passat 24 de gener va ser aco-miadat el delegat de la SecciSindical de la Confederaci Gene-
ral del Treball a Correus de Tarra-gona, esgrimint com a argument la
finalitzaci del contracte.
Aquest company va ser declarat
indefinit per sentncia del Jutjat
Social nmero 1 de Tarragona amb
data 5 de novembre de 2003,
sentncia que va ser ratificada pos-
teriorment pel Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya el 25 de fe-
brer de 2005.
Aquest afiliat de la Confederaci
General del Treball ara acomiadat
va ser membre del Comit dEm-
presa de Correus per la CGT entre
1998 i 2002, actualment era delegat
LOLS de la secci sindical de CGT
des de febrer de 2005, i durant tots
aquests anys ha treballat activa-
ment en defensa dels interessos
dels treballadors i treballadores de
Correus, denunciant davant la Ins-
pecci de Treball la falta delabora-
ci de les avaluacions de riscos
dels llocs de treball a Correus a la
demarcaci de Tarragona, aix com
altres temes de salut laboral, acon-
seguint requeriments favorables a
aquestes denncies i posant en
evidncia la despreocupaci de
lempresa davant un aspecte tan
important com s la prevenci de
riscos laborals i la salut de la planti-
lla.
A la CGTconsiderem que aquest
acomiadament s una agressi a
lactivitat sindical del nostre com-
pany i de la CGT, i un intent de fer
callar les veus discordants amb la
poltica empresarial de Correus a
Tarragona, per aix semprengue-
ren les accions legals pertinents per
revocar aquesta incoherncia em-
presarial dacomiadar per suposat
fi de contracte un treballador inde-
finit, i ens mantindrem en la matei-
xa lnia dactuaci sindical de de-
fensa dels drets dels treballadors i
de denncia de tots els incompli-
ments normatius que porti a terme
lempresa.
El 2 de febrer uns 30 militants de
la CGT van participar en una con-
centraci davant el local central de
Correus a Tarragona, a la plaa
Corsini, per denunciar la persecu-
ci sindical a qu se sotmet el nos-
tre company i exigir-ne la readmis-
si.
Lempresa CTPS accepta la readmissi
dels tres companys acomiadats a LlucmajorCGT Balears
El passat27 de gener del 2006,estava prevista la celebracidel judici per lacomiadament
dels tres companys de lempresa
CTPs Mallorca, de la planta de
reciclatge de residus de Llucma-
jor. A les portes del judici, els re-
presentants de lempresa van ac-
ceptar la readmissi dels tres
companys acomiadats sobre la
base de les segents condicions:
1-Incorporaci immediata a
partir del dilluns 30 de gener.
2-Consideraci especial per a
un company dels tres, que ha
hagut de desplaar-se al Senegal
per un problema familiar greu i
que sincorporar abans de l1 de
mar.
3-Pagament dels salaris de tra-
mitaci des del dia de lacomiada-
ment (7 doctubre del 2005) fins
al dia abans de la reincorporaci
(29 de gener del 2006).
4-Garantia de condicions, dins
de la legalitat, dhorari (40 hores
setmanals), salari i condicions de
treball.
5-Comproms duna trobada de
lempresa amb CGT,a la seu del
TAMIB (mediaci i arbitratge) el
dimecres 1 de Febrer per tractar
les condicions de treball del per-
sonal de la planta de residus de
Llucmajor.
CGT de les Balears valora
aquesta decisi duna manera ex-
traordinriament positiva.
Catalunya.Mar de 20066
Concentraci aCorreos deBarcelona perla negociacidel Conveni
El 24 de gener, un grup de dele-gats sindicals de CGT i USO aCorreos es van concentrar davant
loficina principal de lempresa a
Barcelona, per denunciar els pro-
blemes en la negociaci del Conve-
ni Collectiu i lobscurantisme
existent.
Els dos sindicats rebutgen el
model de negociaci que exclou
una part de la representaci sindi-
cal i converteix en interlocutors
nics CCOO, CSIF i UGT. Cal
tenir en compte que entre CGT i
USO sumen el 45 per cent de la re-
presentaci sindical a Correos de
Barcelona.
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
7/27
Catalunya.Mar de 2006 7
TREBALL-ECONOMIA
A voltes amb la
transiciEmili Cortavitarte
E l 20 de novembre de 1975, vamorir el dictador i es va co-menar a desenvolupar un procs
de canvi social i poltic de magni-
tuds i implicacions desconegudes
en la histria espanyola del segle
XX. Cal recordar que durant els
primers 23 anys del segle reg el
sistema caciquista i corrupte de la
Restauraci borbnica; desprs, set
anys de dictadura amb Primo de
Rivera i un de dictatova amb Be-
renguer; de 1931 a 1936 la II Rep-blica; entre 1936 i 1939 la guerra
civil; i, a continuaci, 37 o 40 anys
de dictadura, en funci de la re-
sistncia al cop destat militar.
Desprs de 48 anys de dictadures
militars, 23 de fals sistema de-
mocrtic dominat per les tupinades
i altres extorsions electorals i
noms cinc de sistema republic
democrtic es pot entendre la im-
portant dimensi, especialment des
del punt de vist a democrtic, da-
questa etapa.
El 76 va ser un any de canvi de
govern (Surez substitu Arias Na-
varro), de vagues, dexcarcera-
cions, de violncia feixista (Monte-
jurra), de segrestos i atemptats
dETA, de retorn dexiliats, de ne-
gociacions poltiques, de forta in-
flaci (ms del 20%), de tanca-
ments dempreses.
Doncs b, si avui s necessria
una recuperaci de la memria
histrica ha estat en bona mesura
pels pactes entre els anomenats
sectors ms oberturistes del rgim
franquista i els representants ms
moderats de les anomenades forces
doposici, sota lexcusa de no tor-
nar a repetir un altre conflicte
bllic.
Per no noms de la guerra civil
i el franquisme, tamb sha tergi-
versat el propi procs de transici.
Aquest model internacional de
transici poltica sexplica a les
noves generacions des de larbitri
de Joan Carles I, lharakiri volunta-
ri de sectors del franquisme, el pa-
triotisme de lexrcit i lhabilitat
negociadora daperturistes i refor-
mistes.
Trenta anys desprs, el diari
(independiente de la maana) de
ms tirada de lEstat, nascut preci-
sament lany 1976, en el llibre de-
dicat a la memria grfica de tran-
sici (1975-1982) no posa ni una
sola foto de la CNT. No van existir
els mtings de San Sebastin de los
Reyes o de Montjuc (per a molts
historiadors lacte partidista ms
massiu de lpoca), ni les celebra-
cions al carrer per la seva legalitza-
ci, ni la manifestaci pel Parallel
barcelon contra els Pactes de la
Moncloa.
Josep Gargant
-Com i perqu es forma la secci
sindical de CGT a SAS Marto-
rell?
-Es forma duna manera precipita-
da, per amb el convenciment de
lluitar pels nostres drets i el dels
nostres companys i amb lobjectiu
de representar a la major part
dells. Duna manera precipitadaperqu SAS incompleix lacord de
trasllat dels treballadors dAbrera a
Martorell, de manera que solament
trasllada un afiliat de la CGT i
tanca qualsevol possibilitat que el
nostre sindicat pugui accedir a la
resta de treballadors.
Ens costa adonar-nos dels drets
que ens retallen dia a dia, i ja sigui
per no buscar-nos problemes o per-
qu estem acostumats que siguin
uns altres els que reclamin els nos-
tres drets, no donem el pas fins que
portem uns mesos a Martorell.
Veiem que s molt important
que ens unim i que lempresa no
aconsegueixi el que vol, que no s
altra cosa que tenir a la gent atemo-
rida i callada. El nostre objectiu
est clar, que lempresa no ens tre-
pitgi i que compleixi els acords
signats que tant ens va costar acon-
seguir a Abrera, respectant a tots
els treballadors, tinguin contracte
dempresa o estiguin eventuals,
perqu tots tenim els mateixos
drets i fem el mateix treball.
-Quines dificultats heu tingut en
el procs de muntar-la?
Hem tingut dificultats de tot tipus,
ja que SAS ha fet tot el possible
perqu la CGT no estigus repre-
sentada a Martorell, ja que sap per
lexperincia dAbrera, que aquest
sindicat no cedeix a les seves pres-
sions i no es deixa comprar (exem-
ple dels nostres companys que
estan acomiadats). Hi ha hagut
companys que no han volgut saber
rs quan els hem dit que havem
dunir-nos per a defensar el nostre,
contestant-nos que podria haver
conflictes amb lempresa i que
aix repercutiria en ells. Tamb
hem hagut descoltar dalgunes
que altres (companyes) coses com
que fa aquesta gent aqu, com si
no tingussim dret a expressar la
nostra opini.
Han intentant enfrontar-nos amb
les altres seccions sindicals
(CCOO i UGT) traient escrits amb
les sigles de la CGT com si els ha-
gussim fet nosaltres, una cosa
amb molta mala bava per part de
qui ho hagi fet, encara que no ha
aconseguit el seu objectiu.
-Quins han estat els primers pas-
sos que heu donat com a secci
sindical?
-El primer que hem fet s explicar
a tots els companys que ens han
volgut escoltar quins eren els nos-
tres objectius i els passos a seguir
en les nostres reivindicacions. Fins
a una setmana abans de les elec-
cions sindicals no vam poder fer
rs, per finalment vam aconseguir
que diversos companys ms shi
interessessin i formessin part de la
llista electoral de la CGT. Sobretot,
hem coincidit en una cosa, que en-
cara quen tinguem poca o cap ex-
perincia sindical, s que tenim
moltes ganes i un gran suport dels
companys de la CGT de SAS
Abrera, que malgrat qui els pesi,
ens han anat guiant en aquest mn.
-Quins resultats hi ha hagut en
les eleccions sindicals i qu com-
portaran?
En les eleccions es triava un Co-
mit dEmpresa de 9 integrants,
sent 7 del collegi obrer i 2 del
collegi tcnic. La CGT ens hem
presentat solament al collegi
obrer. Els resultats han estat bas-
tant bons, ja que hem aconseguit 2
representants (21 vots), 2 UGT (17
vots) i 3 CCOO (28 vots). Els 2 del
collegi tcnic han estat per a
CCOO. Aquests resultats li donen
la majoria a CCOO, per compor-
ten que es tirin per terra part dels
plans que havien fet entre lempre-
sa i les Federacions de CCOO i
UGT, ja que des dun principi han
tingut el convenciment que la CGT
no anava a estar present a Marto-
rell.
A partir dara s tota una incg-
nita, perqu el gruix de la plantilla
ha repartit el vot i hi ha una part
daquesta que dna suport a la
CGT.
-Com est, a dia d'avui, el con-
flicte a SAS?
-El conflicte est pendent del que
es decideixi en els jutjats, ja que
lacord de trasllat d'Abrera a Mar-
torell lha incomplert lempresa, i
la CGT som els nics que ho hem
denunciat perqu es compleixi i es
traslladi als companys que encara
estan a Abrera i que lempresa no
vol traslladar.
Respecte a Martorell, es podria
dir que estem immersos en un pro-
cs en ebullici, ja que la direcci
de lempresa no compleix els
acords signats a Abrera, que sn
pels que ens hem de regir en els di-
versos camps del treball.
Continuen les mobilitzacions a Atos Origin contra larbitrarietat
Collectiu Catalunya
E ls treballadors de lempresaAtos Origin, ubicada a Barce-lona, van tallar la C-31 dentrada a
Barcelona, a laltura de les Glries,
el passat 28 de gener.
Els treballadors van tallar, a ms,
lavinguda Diagonal i el carrer
Sardenya, on tenen els seus centres
de treball. Aquests talls de trnsit
es van repetir el 2 de febrer, i el 6
de febrer es va realitzar una con-
centraci de treballadors davant la
seu del Banc de Sabadell a la pl. de
Catalunya, a Sabadell.
El conjunt de la representaci
sindical present a lempresa (CGT
inclosa) continua aix amb la cam-
panya de protesta amb les convo-
catries de concentracions de tre-
balladors davant les seus dAtos
Origin a Madrid i Barcelona.
Els sindicats denuncien que els
increments salarials a Atos Origin
es concedeixen de forma arbitrria
i que sn molt freqents les conge-
lacions salarials i els augments
molt per baix de lIPC anual. En
conseqncia, els treballadors pa-
teixen una constant prdua de
poder adquisitiu (21,6% des de
gener del 2000), mentre que el seu
mnager general, Bernard Bouri-
geaud, s el dirigent dempresa de
serveis informtics millor pagat
(ms de 2.800.000 euros, segons la
revista francesa Capital en la
seva edici de desembre del 2005).
Els sindicats exigeixen un canvi en
la postura de lempresa i que esti-
guin disposats a negociar.
Lempresa Atos Origin s el
principal soci tecnolgic mundial
per als Jocs Olmpics, en els quals
hi t un important paper el centre
de Barcelona, i els seus clients sn
grans companyies nacionals i in-
ternacionals de tots els sectors
dactivitat: SCH, Ministeri de De-
fensa, BBVA, la Caixa, Vodafo-
ne... Lempresa en qesti compta
amb una plantilla de ms de
45.000 empleats arreu del mn,
dels quals 5.000 estan a lEstat es-
panyol.
LA MIRADA
INDISCRETA
Entrevista a Miguel . Menchn i Jos C. Iglesias, SS de SAS Martorell
Tenim moltes ganes i ungran suport dels companys
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
8/27
Catalunya.Mar de 20068
TREBALL-ECONOMIA
Text: Collectiu Catalunya;foto: Gabriel Serra
El 21 de gener la Coordinadora de
lAutomoci de la CGT i la CGT
dArag van convocar una mani-
festaci a Saragossa amb els lemes
Prou de xantatges en el sector de
lautomoci, Contra lexplota-
ci: unitat dacci. Hi assisteixen
unes 3.000 persones, la majoria de
la CGT.La CGT va presentar el 19 de
gener un recurs dalada contra
lERO que va comportar 646 aco-
miadaments a la Seat. El recurs es
basa en el qestionament de les
causes allegades per la companyia
i que no es van esgotar totes les
vies per reduir lexcedent laboral.
Els diferents captols del recurs as-
senyalaven la necessitat de concre-
ci dels treballadors afectats, la in-
suficincia i manca de motivaci
dels acomiadaments i la falta de
causes allegades per lempresa,
entre altres. A ms, rebutjava la
proporcionalitat de la mesura i
considerava que vulnera el principi
constitucional de no discriminaci.
En aquest sentit, assenyalava una
important sobrerepresentaci en la
llista dacomiadats de les dones i
dels afiliats a CGT, amb major pro-
porci entre els acomiadats que en
el conjunt de la plantilla. CGT re-
cordava que la jurisprudncia exi-
geix ms que el mer reflex de les
xifres de lexcedent. Segons CGT,
la resoluci impugnada no entrava
a valorar la situaci real de lem-
presa i de la corporaci mundial a
la qual pertany, el Grup Volkswa-
gen, com tampoc entrava a valorar
la proporcionalitat i oportunitat de
la mesura sollicitada per lempre-
sa, ni a indagar en la possibilitat
daltres solucions menys traumti-
ques per a la plantilla, com permet
el nostre Dret Laboral.
Per altra banda, ms dun cente-
nar de treballadors i treballadores
de Seat van presentar finalment de-
mandes contra els acomiadaments,
del total de 646 treballadors de
Seat afectats per lERO, demandes
contra el seus acomiadaments pre-
sentades en el Centre de Mediaci,
Arbitratge i Conciliaci (CEMAC)
de la Conselleria de Treball i In-
dstria de la Generalitat. Els ser-
veis jurdics de la CGT han gestio-
nat un total de 23 inscripcions de
demanda per a un collectiu de 103
treballadors; a banda, hi havia unes
desenes de demandes gestionades
per altres gabinets. Les demandes
es van presentar de forma indivi-
dual o per grups de fins a nou tre-
balladors de Seat i les causes de
denncia sn diverses. Algunes es
basaven en els criteris de selecci
dels acomiadaments o a estar en si-
tuaci de baixa laboral. El
CEMAC, que sencarrega de la
mediaci prvia a la tramitaci de
la denncia a la magistratura, va
convocar a grups de treballadors
per a diversos dies de comena-
ments de febrer per a reunir-se amb
representants de la companyia.
Per altra banda, el dia 25 de
gener, la Secci Sindical de CGT a
Seat va sotmetre a referndum la
convocatria duna aturada pel dia
26 a Martorell i la Zona Franca de
Barcelona coincidint amb el lliura-
ment dels impresos on figura la
seva opci dacomiadament. La
majoria va optar per la indemnitza-
ci de 20 dies i la possibilitat de
reingrs en la companyia en menys
de dos anys, i noms 103 dels 646
acomiadats van triar lextinci de-
finitiva del seu contracte.
Ms de 200 treballadors de Seat
de les factories de Zona Franca i
Martorell van seguir laturada
duna hora i 40 minuts convocada
per CGT com mostra de solidaritat
amb els acomiadats per lERO
aprovat abans de Nadal per UGTi
CCOO i lempresa automobilsti-
ca. Uns 200 treballadors i acomia-
dats en Zona Franca i uns 60 en
Martorell es van concentrar davant
les portes dentrada a Seat, impe-
dint en el segon cas lentrada dels
camions amb materials durant la-
turada.
Tamb, uns 50 acomiadats i aco-
miadades es van concentrar el 3 de
febrer a les portes de la fbrica de
SAS a Abrera (Barcelona) per pro-
testar per lERO de Seat, impedint
lentrada i sortida de camions per
paralitzar la cadena de producci
de SAS, provedora de Seat, al ma-
teix temps que es realitzava una
altra concentraci a lHospitalet de
Llobregat davant el domicili parti-
cular del president del comit
dempresa de Seat, Matas Carnero
(UGT), un dels firmants de la reta-
llada de plantilla.
La coordinadora
Dins la dinmica de lluita, cal des-
tacar que la Coordinadora daco-
miadats i acomiadades ha estat rea-
litzant assemblees setmanals,
xerrades informatives, reunions,
comissions de treball,.. aix com
tamb ho ha vingut fent el Comit
de solidaritat amb els acomiadats i
acomiadades de Seat, format per
xarxes, moviments i organitza-
cions socials, poltiques i cviques,
i gent solidria.
En els diferents actes de conci-
liaci produts en dies diversos de
la primera quinzena de febrer (1, 8
i 10) en el Centre de Mediacions,
Arbitratges i Conciliacions
(CMAC) de la Generalitat, els ad-
vocats de Seat van rebutjar nego-
ciar amb els acomiadats. Aquestes
conciliacions, que afectaven 140
acomiadats i acomiadades, eren el
pas previ a la presentaci de de-
mandes davant els jutjats socials,
demandes per a sollicitar la impro-
cedncia de lacomiadament o la
seva nullitat per raons de discrimi-
naci per disminucions fsiques,
reduccions de jornada o significa-
ci poltica o sindical. Des de CGT
i la Coordinadora d'Acomiadats i
acomiadades es van convocar con-
centracions de suport a les portes
del CMAC. Ams, CGT va denun-
ciar pblicament que els llocs de
treballs dels acomiadats i acomia-
dades soferien a diferents oficines
docupaci i ETT amb un 30%
menys de salari.
A la plaa de SantJaume
El 15 de febrer, va tenir lloc una
concentraci a Barcelona contra
els acomiadaments a Seat. Uns 200
acomiadats de Seat van encendre
espelmes a la plaa de Sant Jaume
de Barcelona per a rebutjar lERO.
Els acomiadats es van concentrar
davant lAjuntament de Barcelona
i el Palau de la Generalitat i van
formar amb espelmes el nmero
660, el total dacomiadaments pre-
vistos per l'ERO. Els assistents,
convocats per CGT, portaven una
pancarta que reclamava la read-
missi dels acomiadats, la mateixa
que va encapalar manifestaci ce-
lebrada a Saragossa el 20 de gener,
i cartells, alguns dells amb fotos
de fills dels acomiadats.
Per acabar de donar color a la si-
tuaci un delegat de la UGT va
presentar una denncia contra el
president del Comit dEmpresa
de Seat, Matas Carnero. La de-
nncia la va interposar el delegat
d'UGT a Seat fins al passat 30 de
gener Jos Jan, qui va acusar Car-
nero de demanar-li noms per a ela-
borar la llista dacomiadats. Per
CGT, amb aquesta denncia es de-
mostra el que es denunciava des de
fa temps, s a dir, que Carnero va
elaborar la llista de lERO, una
cosa que tothom comentava per
de la qual no hi havia proves. Qui
estigui interessat a tenir una cpia
de la denncia pot demanar-la a la
Secci Sindical de CGT a Seat-
Martorell, a [email protected]
Es pot seguir la lluita obrera de
Seat a www.cgtcatalunya.org i al
web www.moviments.net/despi-
dosseat
Un afiliat dUGT denuncia que li van demanar noms per fer la llista
La lluita de Seat finsal 20 de febrer
Els mitjans decomunicaci ila crisi de Seat
Timanfaya
Des de fa uns quants mesos,lempresa automobilsticaSeat forma part de les nostres not-
cies quotidianes.
Hi ha una notcia, per, que est
passant de llarg per no dir que est
sent ocultada a lopini pblica,
ens referim a la denncia realitzada
per un sindicalista de la UGT sobre
lelaboraci de llistats de persones
molestes o conflictives en lem-
presa mesos abans de la presenta-
ci de lERO. El ms aclaparant dela notcia, per, no s que aquestes
persones fossin molestes per a
lempresa sin que encobertament
els sindicats (si ms no en el cas del
denunciat) tamb han aprofitat lo-
casi per a realitzar una neteja t-
nica de descontents o com sesta-
blia en el rgim anterior, en els
temps de la dictadura franquista, de
desafectos al rgim. Lesmentat
treballador/sindicalista actiu de-
nuncia que sesdevenen ascensos
de categoria, decidits pels dos sin-
dicats majoritaris, al marge dels ca-
nals ordinaris de promoci, com va
ser amenaat amb lacomiadament
del seu germ, de la seva compa-
nya sentimental o el germ da-
questa si no dimitia dels seus c-
rrecs de representaci, ja que havia
deixat de ser una persona en la qual
es podia confiar i no estava dispo-
sada a identificar persones con-
flictives. Per si aix no fos sufi-
cient, denuncia com el representant
d'UGT demandat es va vanagloriar
que tiraria al puto carrer dues
persones que acabaven de donar-se
de baixa del sindicat, a pesar que
encara no shavia presentat lERO
(1.346 extincions de contractes de
treball) i consegentment es des-
coneixia a qui afectaria (principal-
ment dones separades amb fills,
matrimonis, discapacitats, majors
de 58 anys, presncia despropor-
cionada dafiliats a CGT,), a
pesar daix, segurament per ca-
sualitat, entre els afectats per lex-
pedient es trobarien tamb 26 per-
sones que acabaven de desafiliar-se
del sindicat del demandat.
A pesar de les amenaces, no es
va fer ferma la dimissi i ja que va
continuar en lexercici de la seva
activitat com a delegat de preven-
ci, va ser novament coaccionat si
no deixava dintervenir en aquesta
matria laboral. Aix mateix, donat
el seu inters a assessorar els aco-
miadats per lERO va ser de nou
avisat que seria executada imme-
diatament la seva renncia als
crrecs de representaci. La conse-
qncia de tota aquesta pressi s
que es troba pertorbat psquica-
ment i moralment per les pressions.
Els mitjans no nhan dit res; curis.
LALTRA REALITAT
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
9/27
Catalunya.Mar de 2006 9
TREBALL-ECONOMIA
El coneller deTreball, Ra,
sapropa a lespostures deCGT
Jos ngel Circoles
Per un cop i sense que serveixi deprecedent, el conseller de Treballcoincideix amb CGT, quan diu alsmitjans de comunicaci que no espot subvencionar amb diners p-blics aquelles empreses que, po-dent estar en crisi, tenen com a fi-nalitat operacions meramentespeculatives, sense cap tipus de
pla industrial real per la seva per-manncia en el futur com a empre-sa productiva, dintre del teixit in-dustrial de Catalunya, ja que alfinal sacabaran perdent els llocs defeina i els diners de les subvencionso crdits.
Aquesta postura ha estat defen-sada per CGT en conflictes recentscom Fisipe o Iar, sobretot desprsdels desastres que van significar al-tres experincies com la de Mitasao Puigner on milers de milions deles antigues pessetes, aportades pertots els contribuents mitjanantlInstitut Catal de Finances, vananar a parar a tapar els forats de lamala gesti de les empreses finsque els grups inversors es van des-fer delles provocant el seu tanca-ment.
Resulta pattic observar els posi-cionaments dels secretaris generalsde CCOO i UGT de Catalunya enels mateixos mitjans, defensant(ms ben dit, mendicant) un fonsde 80 milions deuros per a empre-ses en crisi, gesti de la qual, evi-dentment, ells formarien part.
Crec que lAdministraci t proueines per ajudar a les empreses encrisi, el que falta s la voluntat delsempresaris i grups financers per talde consolidar el futur daquellesempreses mitjanant les inversionsprpies i darriscar els seu dinersen all que avui pot ser i ha de serbsic: formaci, I+D (investigacims desenvolupament), feina esta-ble, qualitat,...i sobretot beneficisraonables per a tots, no noms per aells.
De totes maneres al Sr. Ra lifalta una part important del discursque nosaltres defensem, la part co-activa, que planteja que cada euroque subvencioni o presti lAdmi-nistraci ser controlat i que el pesde lEstat caur sobre aquell que nodesenvolupi lobjectiu per al qualshan destinat aquests diners, obli-gant a tornar tot all aportat sigui
amb responsabilitats personals o degrup, a nivell nacional o multina-cional.
Aquesta s la seva obligaci coma dipositari dels bns pblics, per ala qual cosa lhan escollit els ciuta-dans.
Secci sindical CGTDepartament Treball i Indstria
A rran de la tramitaci a laComissi dIndstria delParlament de Catalunyadel Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que comporta la supres-si de la Subdirecci General deSeguretat Industrial i la creaci delAgncia Catalana de SeguretatIndustrial, la privatitzaci del ser-vei pblic que prestem, amb greusrepercussions laborals, els treballa-
dors del Departament de Treball iIndstria de la Generalitat, a travsde les Seccions Sindicals deCCOO, CGT i CATAC-IAC, vampresentar el 23 de gener al presi-dent de la Generalitat de Catalu-nya, al conseller de Treball i Inds-tria i als presidents dels diferentsgrups parlamentaris un manifestsignat per 57 treballadors i treba-lladores (el 75% de la plantilla dela Subdirecci General de Segure-tat Industrial) en el qual deman-vem la reconsideraci del Projectede Llei.
A travs del document fiem pa-lesa la nostra preocupaci davantdel Projecte de Llei de SeguretatIndustrial (actualment en trmit alParlament de Catalunya). s peraix que en demanem la reconsi-deraci, ja que:1.- El Projecte de Llei, malgratanomenar-se de Seguretat Indus-trial, tan sols es limita a liberalitzarel rgim de gesti de les ITVi delsorganismes de control, i el mspreocupant s que obre la porta a lainseguretat jurdica de treballadors,treballadores i consumidors, en di-luir les responsabilitats pbliquesen una multiplicitat dagents que
intervenen en el seguiment i la ins-pecci de la seguretat industrial.2.-La creaci de lAgncia Catala-na de Seguretat Industrial que esproposa s innecessria, suprflua ino comportar cap valor afegit alservei pblic que prestem. Fins itot entenem que pot suposar unadegradaci en les garanties ne-cessries en el Servei Pblic dIns-pecci.3- Lactual redactat del text legalesmentat obre la porta a noves pri-vatitzacions dels serveis pblicsque prestem, especialment pel quefa a la intervenci i el control delsorganismes de control, ja que po-dran ser subcontractats.4.- LAgncia pot comportar laprdua de drets i garanties jurdi-ques que tenim actualment el per-sonal funcionari que duu a termeles tasques de control de la segure-tat industrial, ja que implicar uncanvi destatut jurdic, dun rgimfuncionarial passarem a un altre delaboral, fora del conveni nic de
personal laboral de la Generalitat,la qual cosa comportar no nomsla possibilitat dacomiadament im-procedent, sin la conculcaci sis-temtica dels principis dobjectivi-tat dactuaci de ladministracipblica i dels principis constitucio-nals digualtat, mrit i capacitat, ide publicitat que han de regir laprovisi de llocs de treball, obrintla porta a prctiques clientelars iirregularitats de tota mena, tal comsucceeix en una bona part densinstrumentals de la Generalitat(empreses pbliques, consorcis,agncies, etc.).5.- LAdministraci podria recupe-rar, al venciment de les actualsconcessions ITV, la gesti directade les estacions ITV, amb la subro-gaci de la plantilla de treballadorsi treballadores que hi presten ser-veis, la qual cosa suposaria una re-baixa de costos per a la ciutadaniadaquest tipus de serveis i aportariauns ingressos addicionals a la mal-mesa hisenda pblica de la Gene-
ralitat de Catalunya.Els tres sindicats denunciem que
el Govern no ha tingut en compteles propostes i recomanacions delConsell de Treball, Econmic i So-cial de Catalunya (CTESC).
Per tot aix, demanem:
1.La supressi del Ttol III de lac-tual Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que proposa la creacide lAgncia Catalana de SeguretatIndustrial, tal com consideren el
CTESC, la Direcci General dePressupostos i la Intervenci Ge-neral de la Generalitat.2. En el supsit que es cregus im-prescindible la creaci dun ensinstrumental, que sigui un organis-me autnom de carcter adminis-tratiu subjecte al dret pblic, ambun sistema de control de la gestieconmica i financera basat en laFiscalitzaci Prvia de la Despesaper la Intervenci General de laGeneralitat i amb personal funcio-nari subjecte al text refs de funcipblica i dems normativa dapli-caci, i al personal laboral el con-veni nic de personal laboral de laGeneralitat de Catalunya.3. Que sasseguri mitjanant unadisposici transitria una clusulaque garanteixi el dileg i la nego-ciaci social amb els sindicats msrepresentatius de la mesa sectorialde personal dadministraci i tc-nic de la Generalitat de Catalunya,pel que fa a la reassignaci defec-tius i a la nova estructura i relacide llocs de treball de lens instru-mental.4. Que la inspecci dels organis-mes de control resti sempre reser-vada a funcionaris pblics.
Privatitzaci del control
de seguretat industrial
La multinacional Valeo estudia deslocalitzar a Polniapart de la producci de motors de la planta de Santa Perptua
Collectiu Catalunya
La multinacional francesa decomponents de lautombilValeo ha engegat un estudi sobre elpossible trasllat duna de les seveslnies de muntatge de la planta deSanta Perptua (Barcelona) a Pol-nia. El Comit, presidit per RamonElena (CGT), anuncia mobilitza-cions si a travs daquesta desloca-litzaci parcial sacomiada algundels 150 treballadors de lempresa.La mesura, de moment, afectaria
set empleats.La direcci de la factoria de
Santa Perptua, on es fabriquenmotors de refrigeraci, va informara finals de gener als sindicats(CGT, CCOO, UGT i SIV) que laseva intenci s deslocalitzar una
petita part dun producte desfasatperqu va destinat a cotxes degamma baixa com els que es fabri-quen a pasos de lEst dEuropa.
Des de la secci sindical deCGT sargumenta que la planta sdel tot viable i es reclama a la di-recci que no traslladi cap lniaproductiva fins que no assigni alcentre de Santa Perptua la fabri-caci dun nou producte. Els direc-tius, per la seva banda, van decla-rar que un dels motius del trasllats que a Polnia ser ms rendi-
ble, a la qual cosa el comit varespondre que no est disposat apermetre que desaparegui caplnia, ja que suposa perdre llocs detreball i la descapitalitzaci delempresa.
Des del Comit sespera ara que
la direcci els presenti ms dadesen una prxima reuni. Des deCGT es recela dels moviments delempresa, tenint en compte lahistria recent de la multinacionala lEstat. Es tem que aquest estudipugui ser una continuaci de ladeslocalitzaci de la producci queValeo ja est duent a terme a pasosde lEst dEuropa i del nord de l-frica.
Valeo, els darrers dos anys, ja hatancat, a Catalunya, plantes a SantEsteve Sesrovires i Abrera, i dues
factories ms a Madrid, una es-tratgia que el grup ha aplicat endotze plantes franceses, alemanyesi espanyoles.
La multinacional francesa Valeoha arribat a convertir-se en un delsprincipals fabricants per al sector
de lautomoci al mn, ambpresncia en fins a 28 pasos i msde 72.000 treballadors. Amb tot, faquatre anys va iniciar el tancamentduna dotzena de factories aFrana, Alemanya i lEstat espan-yol, per deslocalitzar producci apasos amb m dobra ms barata iretallar un total de 5.000 llocs detreball, el 6,5% de tota la sevaplantilla.
La decisi va afectar Catalunyaamb els tancaments de les plantesde peces dilluminaci de Sant Es-
teve Sesrovires, tasca deslocalitza-da a Jan, i de cablejat dAbrera, imant actualment fbriques aOlesa de Montserrat (on fa siste-mes de seguretat), Martorelles (declimatitzaci) i dues a Santa Perp-tua.
LABORAL
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
10/27
10 Catalunya.Mar de 2006
TREBALL-ECONOMIA
SFF-CGT
El 26 de gener va tenir lloc
una reuni entre sindicats i
empresa per tractar sobre
un nou Expedient dAcomiada-
ment Collectiu que suposar la
destrucci de 2.700 ocupacions a
lempresa pblica ferroviria
ADIF, que t el menor nivell deplantilla per quilmetre de via i
lndex de productivitat ms alt per
treballador de tota Europa.
Lacomiadament proposat que
es planteja per a 4 anys (2006-09)
preveu una reducci per Unitats de
Negoci, on els ms afectats serien
els treballadors de Circulaci,
dInfraestructura i dEstacions Co-
mercials.
Aquestes pretensions de reduc-
ci de personal xoquen frontal-
ment amb la manca de plantilla
que t com a conseqncia duna
deficient organitzaci en el treball.
Per desgrcia cada vegada s ms
freqent veure estacions sense per-
sonal per gestionar els serveis que
shi haurien de prestar, amb el de-
teriorament que aix comporta.
CGT entn que lobjectiu de
lExpedient de Regulaci dOcu-
paci proposat per a ADIF, una de
les dues empreses en qu es va di-
vidir Renfe, no s un altre que se-
guir amb la privatitzaci de lem-
presa pblica ferroviria i canviar
ocupaci fixa amb drets per ocupa-
ci precria, en contradicci amb
els objectius establerts pel Ministe-
ri de Treball del Govern Socialista
que parlen de millora de la qualitat
de locupaci i reducci de la tem-
poralitat.
Cal recordar que lara ministre
de Treball, Jess Caldera, es va
manifestar contrari a lanterior Ex-
pedient de Regulaci dOcupaci
signat al juliol del 2003 quan era
portaveu del grup socialista, argu-
mentant que es deterioraran ms
els serveis ferroviaris i afegint
que s necessari enfortir locupa-
ci per millorar els serveis pblics,
sobretot si sn essencials i que
lERO de Renfe no cal. (vegeu
hemeroteca de data 3 de juliol del
2003).
CGT defensa la reducci de le-
dat de jubilaci, no el sistema deprejubilacions enfocat al buidatge
de plantilla de les empreses pbli-
ques que, al nostre entendre, tindr
efectes negatius en la gesti, la se-
guretat, els serveis que presta als
usuaris i la qualitat de locupaci.
Per aix, la Confederaci Gene-
ral del Treball planteja un procs
de rejoveniment de plantilla mit-
janant la contractaci de nous tre-
balladors i treballadores que enfor-
teixin lempresa ADIF i permetin
escometre les actuals i futures c-
rregues de treball amb seguretat i
qualitat en el servei ferroviari.
Els acomiadaments afectarien el 18% de la pantilla
Adif planteja acomiadar2.700 persones amb un ERO
Continua lavaga a Iberiacontra el PlaDirector
Secci Sindical CGT-Iberia
La vaga convocada tots els di-jous des de finals de desembrea nivell de tot lEstat espanyol pels
sindicats CGT, CNT, CTA,
SEPHA, IC i CISA, amb aturades
entre les 12 i les 18 h, es va veure
incrementada amb una vaga de 24
hores el 5 de febrer.
Els motius de la vaga sn la reti-
rada del Pla Director que pretn
imposar lempresa a tots els treba-
lladors, en el qual es redueixen
drsticament drets socials.
Enmig daquest context de lluita,Iberia va signar amb UGT, CCOO i
ASETMA el nou conveni collectiu
del personal de terra, el XVI con-
veni collectiu del personal de terra
de laerolnia, amb vigncia des de
l1 de gener del 2005 i fins al 31 de
desembre del 2006, un conveni que
congela la base salarial fins al
2007, concedeix ms pes a les retri-
bucions variables lligades als bene-
ficis del grup i recull un pagament
nic de 18 milions als treballadors
de terra que estaven en actiu durant
el passat exercici.
Els sis sindicats convocants de la
vaga, que representem el 25% de la
plantilla de terra, no participem de
lacord i mantenim les convocat-
ries de vaga previstes en contra del
Pla Director 2006/08 de la com-
panyia. El Pla Director elaborat per
la direcci dIberia contempla una
retallada del 9% de la plantilla al
llarg dels prxims tres anys mit-
janant la supressi dun total de
2.164 llocs de treball.
La companyia introduir, aix
mateix, una altra bateria de mesu-
res per tal de reduir substancial-
ment el seu compte de costos labo-
rals: congelaci salarial de tota la
plantilla; substituci de retribu-
cions fixes per altres variables lli-
gades als resultats de la compan-
yia; introducci de nous sistemes
dimport de lantiguitat i de promo-
ci dempleats; aix com laplica-
ci de condicions contractuals infe-
riors al nou personal.
Alguns resultatseleccions sindicalsAucat SAU
El 16 de febrer, a la concessionria
dautopistes del grup Abertis. La
CGT treu una delegada. UGT, 4;
CCOO, 4; i CGT, 1.
Rexam Beverage
Eleccions parcials a lempresa de
fabricaci de llaunes per a refres-
cos de la Selva del Camp (Baix
Camp). Dels set delegats que ses-
collien, CGT, que es presentava per
primera vegada, en va obtenir 1.
SAS Martorell
CCOO, 3; CGT, 2; i UGT, 2.
Rebuig a la privatitzaci del Manteniment Integral de Trens de Renfe
SFF-CGT
El Sindicat Federal Ferroviaride la CGT rebutja les futuressocietats mercantils que loperador
pblic Renfe-Operadora est nego-
ciant amb els constructors de mate-
rial, amb lobjectiu de fabricar i
mantenir els nous vehicles ferro-
viaris previstos en el Pla Estratgic
05-09, ats que aix comportar la
privatitzaci dels tallers de la Uni-
tat de Negoci dIntegria, abans
anomenada Manteniment Integral
de Trens (MIT).
Aix s el que va succeir amb la
Societat Annima Nertus (mante-
niment dunitats de rodalia del
nucli de Barcelona i situada a Cor-
nell), on Renfe ostenta el 49% del
capital i Siemens el 51%, o la par-
ticipaci de Renfe en la factoria
dAlbatros a Alczar de San Juan,
Ciudad Real (muntatge dequips
ferroviaris), situada a les installa-
cions dels antics tallers de Renfe
en aquesta localitat, on Renfe hi
participa amb tan sols un 20%. A
ms, Renfe-Operadora est rega-
lant les seves actuals infraestruc-
tures a aquestes multinacionals,
ats que les installacions que uti-
litzen aquestes noves societats sn
patrimoni de lempresa pblica fe-
rroviria, que carrega amb el gruix
de la inversi.
Aquestes societats conjuntes fo-
menten la precarietat en locupa-
ci, ats que la majoria dels nous
contractes de Nertus i Albatros sn
temporals o vinculats a la finalitza-
ci de lobra o servei, qesti en la
qual participa una empresa pblica
com s Renfe-Operadora, contra-
dient les manifestacions dels res-
ponsables del nou govern socialis-
ta de reducci de la precarietat en
locupaci i de la subcontractaci.
Des de SFF-CGT apostem per-
qu tot el treball que es realitzi per
treballadors de Renfe o en de-
pendncies de Renfe sigui sota el
control de lempresa pblica, amb
treballadors emparats pel conveni
collectiu de Renfe i amb ocupaci
estable.
En lactualitat, Renfe treballa
com a subcontrata dAlstom en el
manteniment dels trens Euromed a
Barcelona i Alaris a Madrid, i amb
CAF en el manteniment de trens
regionals TRD i 598 en els tallers
de Sevilla, Salamanca, Vigo, Sara-
gossa i Valncia, dins de les infra-
estructures aportades ntegrament
per Renfe. La Unitat de Negoci
dIntegria, abans Manteniment In-
tegral de Trens, recull en el seu pla
estratgic 05-09 importants inver-
sions en distintes accions: Cons-
trucci de nous centres de treball
(322 milions deuros) i modernit-
zaci dels actuals (42.016 milions
deuros), per amb lobjectiu de
privatitzar els tallers donant entra-
da als constructors a aquestes ins-
tallacions, noves o en s, donada
la falta de plantilla que t en
aquests moments i que hem de
considerar de crtica en provncies
com Madrid i Barcelona, on multi-
tud de crregues de treball dels ta-
llers sexternalitzen (greixatges de
vehicles, maniobres, entapissat,
moviments de material, reparaci
de diferents rgans dels vehicles,
substituci de llunes trencades,
etc.) per falta de personal.
Aix s a causa dels successius
Expedients de Regulaci dOcupa-
ci pactats entre Renfe i CCOO,
UGT, SEMAF i el Sindicat Ferro-
viari, que han suposat la prdua de
milers de llocs de treball en tota
lempresa pblica i especialment
en els tallers, tot plegat sumat a la
poltica empresarial de traslladar
de forma illegal, sense convocat-
ria pblica, treballadors dIntegria
a altres unitats de negoci, fomen-
tant la prdua de capacitat produc-
tiva dels tallers per facilitar la pri-
vatitzaci dels nous manteniments,
que a pesar de ser Renfe-Operado-
ra lempresa contractista cedeix als
constructors de material ferroviari,
pagant la construcci de nous ta-
llers com el complex de manteni-
ment que sest realitzant a Cerro-
Negro i Santa Catalina i que dna
cobertura al manteniment dels
nous trens AVE dels corredors de
Barcelona, Toledo i Valncia en el
futur i on els manteniments dels
trens Talgo (S/102), Alstom
(S/104) i CAF (S/120) sn realit-
zats conjuntament per treballadors
daquestes empreses i Integria-
Renfe, sempre sota la direcci tec-
nolgica del fabricant, cosa que su-
posa una cessi illegal de
treballadors, en ser Renfe un pres-
tador pur i dur de fora de treball,
sense cap poder organitzatiu.
Des de CGT, es rebitja el Pla Es-
tratgic de Renfe-Operadora per a
la UN dIntegria per considerar
que est fonamentat en la cessi
del manteniment als constructors
de material, quan els treballadors
dels tallers de lantiga Renfe han
demostrat durant tots els anys de-
xistncia de lempresa pblica la
seva professionalitat a lhora de
fer-se crrec del manteniment dels
nous vehicles ferroviaris que
Renfe ha anat adquirint al llarg
dels anys, des de material dempre-
ses multinacionals com Mitsubis-
hi, General Motors, Fiatferrovia-
ria, Macosa, Alstom, Adtranz, etc.,
obeint a interessos poltics la ces-
si dels nous manteniments per pe-
rodes de 14 anys, quedant Renfe
presonera de les constructores i
obligant Integria-Renfe a cedir el
seu domini histric en el sector del
manteniment ferroviari. Es tracta
dun pas ms en el procs de des-
mantellament que estan portant a
terme els gestors de Renfe-Opera-
dora, un procs al qual CGT se se-
guir oposant.
-
7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT
11/27
Catalunya.Mar de 2006 11
TREBALL-ECONOMIA
Ms aturades aACC Spain endefensa dela sevacontinutat
Collectiu Catalunya i AntonioAranda
E l 13 de febrer, coincidint ambel judici que tenia lloc als jut-jats de Sabadell per inaplicaci delincrement salarial de lany 2005,va tenir lloc una vaga amb aturadesde 4,45 hores en tots els torns. Elstreballadors de lempresa van feruna manifestaci fins als jutjats.
A banda daquesta convocatriadaturades del dia 13, tamb van
ser convocades aturades de la ma-teixa durada per als dies 21, 23 i 28de febrer, i 2, 7, 9, 14, 16, 21, 23,28 i 30 de mar.
A ms de la problemtica de lainaplicaci de lincrement salarialde lany 2005, des del passat mesde novembre, els treballadorsdACC conviuen amb la contnuapressi per part de la direcci delempresa dunes mesures de flexi-bilitat i de retalls de drets.
ACC Multinacional italiana,amb la complicitat de lanteriorpropietari dUnitat Hermtica, lamultinacional sueca Electrolux, esproposen acabar amb lempresa silAdministraci i els treballadorsno ho impedeixen. Lempresa tunes 1.000 persones als centres deSant Quirze del Valls i Cervera.Fabrica compressors hermtics iexporta per tot el mn ms del 80%de la producci.
Sn una empresa autosuficient atots els nivells, fabriquen productesde primera qualitat i disposenduna important cartera de clientsarreu del mn. Per la nefasta pol-tica industrial dElectrolux, lante-rior propietari, que noms pensavaa emportar-se els beneficis senseinvertir-los en lempresa, aix comACC, han arrossegat a la difcil si-tuaci per la qual estan passant elstreballadors. Ara per ara, si no esprenen mesures urgents que, entredaltres, sanegin econmicamentlempresa, la seva continutat correun seris perill.
Els treballadors i les treballado-res de lempresa estan disposats alluitar per la continutat daquesta, i