Catalunyawww.cgtcatalunya.cat Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2009 • número 109 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Glorioses jornades de juliol

Ens podem trencar el cap irellegir, remirar, redebatre irepensar els mil i un condi-

cionants que van portar a la malanomenada Setmana Tràgica i afer que una revolta antimilitarista iobrera acabés convertida en unabullanga ciutadana i esdevinguésla festa major de la crema d’edificisreligiosos. És evident que l’Esglé-sia, com ara mateix, tenia un poderdesproporcionat i era el blanc mésfàcil per atacar però és també evi-dent que una revolució, un canvitotal d’estructures de la societat ones desenvolupa, no pot fer-senomés cremant convents, esglé-sies i edificis religiosos. Les caser-nes, les comissaries, les bancs, lesfàbriques, les cases dels rics… vanquedar fora del foc i dels objectiusdels revoltats del juliol de 1909. Iaixò no va ser casualitat, no podemser tan ingenus de pensar que esva cremar el primer que es va tro-bar davant i menys que aquestsprimers i únics objectius anul·lessinels altres, els que podien fer tom-bar el moviment cap a quelcommés seriós, cap a quelcom de méspes, cap a quelcom que fos verita-blement revolucionari.

Per això és important remirar elpassat, per veure com la manca decapacitat per part de l’organitzacióobrera (on Solidaritat Obrera eraforta com a Gràcia la cosa va anard’una altra manera) i la manipula-ció de les masses per part dels quemés cridaven i més insultaven (elsradicals de Lerroux) va fer impossi-

ble una revolta que esdevinguésrevolució i fes avançar la classeobrera en drets i en llibertats.No n’hi ha prou amb la gana o lesopressions diverses que puguempatir com a classe o com a indivi-dus per fer el pas que ens apropi ala seva substitució per unes rela-cions humanes no basades només

en els diners i en les jerarquies.Ara bé, per fer-ho ens cal organit-zació i organitzacions. Col·laborarels uns amb les altres, tenir con-fiances que ara no tenim, ser comun puny per colpejar però alhorano tallar-nos cap dit per fer-ho. I sis’escau, saber i poder acaronarquan no calgui pegar.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialCent anys després,manca d’organització

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

CCooll··lleeccttiiuu CCaattaalluunnyyaa:: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia

Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors:

Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume

Fortuño, Carlus Jové i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars.

Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201

Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. CCooll··llaabboorraacciioonnss aa:: ccaattaalluunnyyaaccggtt@@ccggttccaattaalluunnyyaa..ccaatt

No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilmecres 19d’agost de 2009.

JJooaann AAllffoonnss MMaarríí ii TToorrrreess,, ddiinnss ""LLaa TTeerrrraa eenncceessaa""

“Ha arribat l'hora de parlar clar sense pèls a la llengua,

sense que ens tremoli la veuni amaguem la mirada.

N'estam farts i no podem més"

Agurrelj

Catalunya. Setembre de 2009

REPORTATGETot el moviment republicà, anarquista i part del catalanista era radicalmentantimilitarista

GLORIOSESJORNADES DE JULIOL

3

Va ser l’anomenadaSetmana Tràgica una revolta contra l’Església?

Cent anys d’una revolta antimilitaristaJordi Martí Font

Què va passar a Barcelonaara fa cent anys? Què vaabocar les masses de gent a

cremar escoles religioses, esglésiesi convents? Va ser l’anomenadaSetmana Tràgica una revolta contral’església? Una revolució? Unacrema de convents per part de bar-celonins embogits? Els “multitudi-naris assassinats de capellans” vanser la causa d’aquest adjectiu apli-cat a aquella setmana de juliol? Quèva fer Ferrer i Guàrdia per merèixerla mort?

De la vaga general a larevolta popular

9 de juliolUn atac dels resistents marroquinscontra el ferrocarril de la SociedadNorteafricana va ocasionar la mortde diversos treballadors. La repres-sió posterior va encendre el focd’una veritable guerra al nord d’À-frica per a la qual l’exèrcit espanyolno estava prou preparat ni ho arri-baria a estar mai.

11 de juliol

El govern de Maura va anunciar lamobilització de 20.000 reservistesper a un servei obligatori i actiu alMarroc. Tothom sabia ben clar quèvolia dir allò per a les classes popu-lars. El mateix dia 11, començarenles protestes i augmentaren d’inten-sitat a mesura que arribaven notí-cies i rumors sobre les derrotes quepatia l’exèrcit espanyol en la cam-panya colonial.La premsa republicana, tant el cata-lanista d’esquerres d’“El Poble Ca-talà” que dirigia Antoni Rovira iVirgili com la lerrouxista d’“ElProgreso” feia dies que s’havienpronunciat clarament en contra denoves aventures colonials i en con-tra de l’enviament de tropes al Ma-rroc. No era estranya la seva posi-ció ja que tot el movimentrepublicà, anarquista i part del cata-lanista (cal recordar que la LligaRegionalista no segueix aquest

camí) eren radicalment antimilita-ristes. En aquest cas, però, tambécal tenir en compte l’actitud delssocialistes del PSOE que s’oposa-ven al colonialisme espanyol i pertant a la guerra al Marroc senseposar en dubte l’exèrcit que l’haviade portar a terme.

Diumenge 18 de juliol

Enmig d’aquest clima de “No a laguerra”, un batalló de reservistes varecórrer Barcelona camí del portper embarcar cap a Àfrica. Unamultitud s’havia congregat al Port iallí unes dames de l’aristocràciavan fer la seva bona obra del dia re-partint entre els soldats medalles,escapularis i tabac. La burla queaquesta imatge suposava va escal-far els ànims dels congregats i esvan produir els primers aldarulls.Josep Comaposada explica a l’o-puscle “La Revolución de Barcelo-na” la indignació dels soldats, enveure les “empingorotadas señorasque repartían escapularios y otrasbaratijas a los muchachos, no pocosde los cuales los echaron al aguadesde la cubierta del mismo vapor

que había de conducirlos a Meli-lla”.

La nit del 18 al 19 dejuliol

Els rifenys van produir noves bai-xes a l’Exèrcit d’ocupació. La re-volta ja no era només això sinó quehavia esdevingut una autèntica gue-rra oberta. Les notícies sobre propde tres-centes baixes van arribar ala península el dimarts dia 20 i coma conseqüència a Madrid es vanproduir violents xocs entre mani-festants i policia.

Dimecres dia 21

ATerrassa sis mil obrers es van reu-nir en un míting-assemblea contrala guerra organitzat per socialistes ianarquistes i en el qual ja es barre-java l’antimilitarisme amb l’anti-clericalisme. Els obrers que hi vanprendre la paraula es van pronun-ciar “contra el envío a la guerra deciudadanos útiles a la producción,en general, indiferentes al triunfode la cruz sobre la media luna,cuando se podían formar regimien-

tos de curas y de frailes que, ade-más de estar directamente interesa-dos en el éxito de la religión católi-ca, no tienen familia, ni hogar, nison de utilidad alguna al país”.

22 de juliol

El governador civil de Barcelona,Ángel Ossorio y Gallardo prohi-beix les manifestacions i incomuni-ca Barcelona amb Madrid. El mi-nistre de Governació, Juan de laCierva, prohibeix els mítings i lesmanifestacions, alhora que ordenaque es detingui tot aquell que pro-testi públicament.

23 de juliol

Solidaritat Obrera anuncia que de-clararà la vaga general contra laguerra el dilluns 26 de juliol. Mal-grat l’anunci, la central obrera i lli-bertària no assumirà la direcció delmoviment.Cal tenir en compte que en aquellmoment, a partir d’una llei aprova-da el 1855, es podia estar exemptdel servei militar a partir del paga-ment d’una indemnització de 1.500

pessetes de l’època. Si es pagaven,una altra persona ocupava la plaçadel soldat cridat a quintes,. Les1.500 pessetes suposaven un salaricomplet d’un obrer de l’època, pelque anar a morir a la guerra esdeve-nia una qüestió de classe.

24 de juliol

Es crea el comitè de vaga, formatpel socialista reusenc Antoni Fabrai Ribas, pel sindicalista Miquel Vi-llalobos Moreno i per l’anarquistaFrancesc Miranda. SolidaritatObrera decideix no anar a la vagasola, el que farà que l’organitzacióobrera tampoc s’atreveixi a posar-se davant de la protesta quan aques-ta es radicalitza i que el comitè devaga no sigui mai un ens dirigent ini tan sols coordinador. La migra-desa de la força de l’organitzacióobrera –que es trobava a les sevesbeceroles ja que s’havia creat el 3d’agost de 1907- i la força creixentdel Partit Radical de Lerroux sem-bla que en van ser les causes.Alejandro Lerroux havia basat laseva popularitat entre les classespopulars en un discurs radical alho-

Catalunya. Setembre de 20094

REPORTATGE

ra que demagògic, dirigit contral’església i el catalanisme. Durantles jornades de juliol, Lerroux noera a Barcelona i, per tant, nopodem saber si la seva retòrica s’-hagués concretat en res o haguésquedat només en retòrica. Una deles aproximacions al personatgeque més m’agrada és la que incloul’historiador Joaquim Ferrer a “Lai-ret (1880-1920)” i que cita DolorsMarín a la seva “La Semana Trági-ca” quan diu “El catalanismo en laselecciones de 1889 consiguió todoslos puestos. A partir de aquí corrióla alarma del gobierno de Madrid.Quien se inquieta principalmente esSegismundo Moret, figura decisivaen esta cuestión (...) La idea ma-quiavélica de Moret fue la de enviara estas masas –las de Barcelona- unlíder de singulares dotes políticas,un líder que naturalmente no podíaser monárquico, sino un republica-no que levantara en Barcelona, dela manera que fuera, una banderaespañolista: Lerroux. A la objeciónde los otros políticos, de que aque-llo aumentaba el poder de los repu-blicanos, Moret respondía que estaprevención resultará fundamentadasólo en Cataluña, pero no en elresto del país, con lo cual como má-ximo sólo aumentaría en veinte di-putados la representación republi-cana en el Parlamento, pero acambio de conseguía salvar a Cata-luña para España. En efecto, factu-rado por Moret, Lerroux llegó aBarcelona con un maletín, solo conel traje que llevaba y una muda decamisa. Todos los meses recibía delfondo de reptiles del Ministerio dela Gobernación 5.000 pesetas y enocasiones extraordinarias hasta20.000, cumpliendo religiosamenteel compromiso con todos los go-biernos de la época”.

Diumenge 25 de juliol

Segons explica Josep Benet, va serun dia de preparatius. Es transmete-ren missatges arreu i es van fer reu-nions amb els delegats obrers arri-bats d’arreu a la recerca deconsignes i notícies.Un dels protagonismes més comen-tats i discutits, per la seva inexistèn-cia, és el que hauria pogut tenir laSolidaritat Obrera davant un fet que

si bé formalment va començar coma una vaga general no es van desen-volupar com a tal. La Unió Localde Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera s’havia creat el1907. Aquell any, el 25 de juliol,s’havia publicat un manifest signatper 36 societats obreres i dirigit atots els treballadors; la seva consti-tució formal s’esdevingué el 3 d’a-gost del mateix 1907. Dos mesosdesprés, va començar a publicar unperiòdic amb el mateix nom. Unany després, el setembre de 1908,es va transformar en Federació Re-gional de Catalunya. L’organitzacióera sindicalisme pur i estava orga-nitzada al voltant de demandes im-mediates i els convenis col·lectius.En un principi, el sindicat es decla-rava lliure de cap ascendència polí-tica i també de marxisme i anar-quisme. Ben aviat, però, laSolidaritat Obrera va estar sota uncontrol anarquista, seguint el modeldel sindicalisme revolucionari quehi havia a la CGT francesa. El dia13 de juny de 1909, el congrés de laFederació Obrera havia votat unà-nimement per la tàctica de la vagageneral “depenent de les circums-tàncies”.

26 de juliol

Comença la vaga general contra laguerra. La vaga estava convocadaper 24 hores, però la presència alcarrer de grups de gent que recorriala ciutat amunt i avall sense pararva fer que no s’acabés en un dia i elgovernador militar de Barcelona, elcapità general De Santiago, decla-rés l’estat de guerra i tragués l’exèr-cit al carrer contra els manifestants.Tot i que al matí tot s’havia desen-volupat sense violència sembla serque la presència dels tramvies al ca-rrer, com a conseqüència de lanul·la organització sindical dels tre-balladors del sector, havia escalfatels ànims de grups de manifestantsque havien descarregat la seva irasobre els mateixos tramvies. Ésdestacable la presència de dones iinfants en els incidents. Elles, en lamajoria dels casos, amb un llacetblanc com a símbol de la seva opo-sició a la guerra.S’aixequen barricades, hi ha vio-lents enfrontament entre obrers imilitars, sobretot Guardia Civil, i lavaga s’estén a altres localitats comSabadell, Montblanc, Sant Feliu deLlobregat, Igualada, Alcoi, Valèn-cia, Valls, Palafrugell, Terrassa,Reus, Badalona, Granollers, Vila-nova i la Geltrú, Mataró, Sitges...,tot i que són alguns dels barris bar-

celonins com Poble Nou, Sants,Gràcia, les Corts o Drassanes, on esprodueixen els enfrontaments mésviolents i continuats. Al migdia, elgovern declara l’estat de guerraamb l’oposició del governador civilOssorio y Gallardo i aquest presen-ta la seva dimissió.Ràpidament, els vaguistes passen aatacar els edificis religiosos, queera on menys resistència podientrobar i que alhora representaven elPoder que volien combatre i queigual que els demanava submissióels enviava a morir escorxats a l’À-frica per uns interessos puramenteconòmics d’una elit econòmicaque tenia llaços de tot tipus ambl’Església. Tot i que la crema de convents i es-glésies es generalitza i es produei-xen escenes macabres que esdeve-nen símbol dels esdeveniments,com l’exposició a la porta dels con-vents de mòmies de monges (atri-buïbles als rumors populars queparlaven de tortures a què eren sot-meses les dones que vivien als con-vents), en tots els dies de revoltanomés seran assassinats tres reli-giosos. Aquesta dada em semblasignificativa, ja que és a partir d’e-lla que podem afirmar que si bé laviolència de la revolta va dirigidacontra l’Església com a institució,els seus membres com a individusreben una minúscula part de la vio-lència desfermada, un fet radical-ment diferent a la Revolució de1936.S’arriben a aixecar fins a 250 barri-cades, s’assalten les armeries i enalgunes topades els soldats es ne-guen a disparar, cosa que sí fan elsguàrdies de seguretat. Els catorzemil soldats de la guarnició de Bar-celona són mobilitzats.Pere Coromines, l’intel·lectuald’esquerres i catalanista, simpatit-zant de les idees anarquistes durantbona part de la seva joventut i paredel filòleg Joan Coromines, descriuen els seus “Diaris i records” comva viure les jornades. Del dia 26, endiu que “jo no crec en l’organitza-

ció. És un sentiment general el queha mogut tothom a la protesta. Elsque van pels carrers decidits a totsón les dones, els reclutes i els deles primeres reserves. Aquesta gentno tem ni la mort. Perquè, entremorir a Melilla i morir aquí, prefe-reixen morir a la vora de casa. Al’anar a dormir he vist soldats decavall per la Gran Via, que enraona-ven amigablement amb els pai-sans”.

Dimarts 27 de juliol

La revolta de Barcelona va prendreel caire més clarament anticlerical apartir de la nit amb la crema d’edifi-cis religiosos de tot tipus (esglésies,escoles, convents, etc.) i perd el po-tencial revolucionari en no fer frontdirectament al Poder i quedar-se enun dels seus representants. A Dras-sanes, s’ataca la comissaria i nomésa indrets com Gràcia, on l’organit-zació obrera és prou potent, la lluitaes desenvolupa directament contral’Exèrcit, la policia i la GuardiaCivil, un dels cossos militars mésdirectament implicats en la repres-sió d’aquells dies i que va veurecom les seves casernes també erenatacades pels insurgents.Segons la historiadora Joan Con-nelly Ullman, en el seu estudi jaclàssic sobre els fets “La SemanaTrágica”, el fet de calar foc als edi-ficis religiosos va ser una sortidabuscada pels lerrouxistes i triadaper enganyar els obrers més radi-cals i evitar que hom intentés de dura terme una veritable revolució so-cial.Coromines diu que “Aquella fou lacrema de convents. Segons diuen,els incendiaris eren petits grups de8 a 10 persones, que es reunien also de pitos i campanes” i “En gene-ral, el públic aplaudia la crema i elsveïns feien recular els bomberos,quan volien apagar els focs”.

Dimecres 28 de juliol

S’assalta la caserna de Veterans i

Catalunya. Setembre de 2009 5

REPORTATGE

s’aconsegueixen armes però la re-volta continua atacants edificis reli-giosos enlloc de bans, fàbriques icasernes. El tinent general publicaun ban prohibint cridar cap consig-na.Coromines explica com, amb ungrup de mòmies desenterrades, “esva formar una processó. Una d’e-lles la duien en la caixa pròpia, al-tres sobre fustes, alguna sencera ala mà o sobre un llençol”. La revolacanvia d’intencions i Corominesdiu que “Casi bé ja no es parla deMelilla ni dels reclutes: la revoluciópren un aire francament radical. Niel socialisme ni l’anarquisme tenenres que veure amb el moviment,que només va contra els convents iles esglésies”.

Dijous 29 de juliol

Es mantenen els enfrontaments abona part de la ciutat i l’Exèrcit repreforços de València, Saragossa,Pamplona i Burgos. L’Exèrcitocupa el Poble Nou i aconsegueixel control de Drassanes. Tercera nitd’incendis provocats.Coromines comenta els rumors quecorren entre la gent quan diu que“La fantasia popular diu que són elscapellans, els frares i els carlins elsque tiren. Amb una lògica que co-mença a fer por se’ls acusa d’exci-tar la ràbia a les tropes perquèaquestes accentuïn la repressió con-tra els revolucionaris”.

Divendres 30 de juliol

Arriben més tropes des de Tortosa iValència. Es comencen a veure elsprimers símptomes del final de larevolta: es restableix la circulaciópel centre de la ciutat i s’encén l’en-llumenat públic en algunes zones.Moltes de les barricades construï-des són abandonades. A la nit, enca-ra és destruït per les flames el con-

vent de les Dominiques, a Horta.El darrer dia de revolta, que no derevolució, Pere Coromines explicaque algunes de les històries que lagent conta i que ell ha presenciatsón pures invencions perquè ell ensap la veritat, pel que no s’acaba decreure molts dels relats que la gentli fa de coses que no pot constatar.Coromines conclou que “Totsaquests dies m’he pogut fer unaidea de com la por i la vanaglòriaactiven la invenció de l’home. Unurbano em deia l’altra matinadaque a la Rambla els soldats marxa-ven per sota els balcons apuntantenlaire i jo, que vaig passar-hi alcap de pocs minuts, no hi vaigveure ni un soldat ni un guàrdiacivil”.(..) Es veu que d’aquí una set-mana les llegendes més fantàsti-ques seran contades amb el mateixaplom que si fossin veritat”.

Dissabte 31 de juliol

Més de 10.000 soldats prenen laciutat i tornen a funcionar el telèfoni el telègraf. Comença la neteja delscarrers i el desmantellament de lesbarricades, que estaven abandona-des des del dia anterior. Malgrat latranquil·litat general, encara hi hatrets, tot i que ja no grans enfronta-ments. La nit anterior ja va ser degairebé total tranquil·litat i tot i queencara no hi hagué premsa sí que esrestabliren els transports i s’obrirenels edificis municipals.

Diumenge 1 d’agost

Es restableix el funcionament delstramvies i es publica un ban de l’al-calde anunciant que dilluns reobriràel comerç. Apareix un primer ba-lanç de víctimes i se celebren mis-ses a les esglésies que no han estatcremades. L’anomenada SetmanaTràgica s’acaba i comença una re-pressió que serà aprofitada per tor-

nar a fer net en els moviments so-cials que posaven en qüestió elPoder del moment.Coromines, que ja havia patit la re-pressió que va envoltar el Procés deMontjuïc, recorda en els seus diarisque “No tinc de penedir-me de res.No he fet cap acte del qual m’hagid’avergonyir. Algun diari ha parlatde que volien agafar-me, un perio-dista m’ha dit que estava a la llistadels deportats”. En una carta dirigi-da a Amadeu Vives, Coromines liresumeix les jornades dient que “Eldilluns es va començar per una pro-testa contra la guerra, cridant ‘vivaels soldats’. Però la nit mateixa esva girar la cosa cap a la crema deconvents” i “El poble, quasi perunanimitat, va trobar bé la protestael primer dia. Després, la cremadels edificis religiosos va separarde la protesta els carlins i els con-servadors”. “No creguis lo quediuen de robos, violacions i assassi-nats dels revolucionaris. Als maris-tes de Sant Martí els van atacar per-què tiraven. A tot arreu les personeshan sigut respectades, i fins tracta-des amb consideració. Els robos elshan fet els granujas i el veïnat, peròno els revolucionaris. Les violèn-cies són històries per adormir-s’hidret. En canvi la repressió ha siguthorrible”.

Dilluns 2 d’agost

Tothom tornà a la feina i els burge-sos pagaren la setmanada a tothom.El PSOE, que havia anunciat unavaga general a tot l’Estat, no la vaconvocar i les primeres notícies re-ferents a la revolta en la premsa es-panyola parlaven d’una revolta se-paratista, una estratègiaconvenientment apamada per talque el proletariat de la resta de l’Es-tat no donés suport als revoltats deBarcelona. Aquesta era una estratè-gia del ministre Juan de la Cierva

que va tenir un cert èxit. El mateixManuel Buenacasa, a “El movi-miento obrero español”, en fa unavaloració en aquest sentit tot i queprecisant-la quan diu que “si lasotras regiones de España no secun-daron el movimiento de Cataluñafue ante todo por su desconoci-miento real de lo que en ésta ocu-rría. El Gobierno de Maura tuvobuen cuidado y empeño en ilustrara su manera al pueblo español, ha-ciéndole creer que lo ocurrido enCatalunya era una movimiento se-paratista y criminal. No dejaremosde manifestar también que los tra-bajadores del resto de España -mu-chos enterados de la verdadera rea-lidad- no tenían los arrestos, elempuje y el influjo de sus herma-nos catalanes”.A l’àmbit dels Països Catalans, ellloc on més importància va tenir larevolta fou a Sabadell, on l’Ajunta-ment fou assaltat i s’hi proclamà laRepública.

Balanç i repressió

El balanç final de les jornades dejuliol resulta molt aclaridor alhoraque sorprenent si ens referim als tò-pics estesos per les valoracions po-pulars que se n’han fet, de formacompletament interessada. SegonsJosep Termes, el balanç de víctimesmortals fou de 2 guàrdies civils (i39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82civils (amb 126 ferits). Hi haguémés de 200 desterrats, la majoriaanarquistes i republicans (entre ells,Anselmo Lorenzo o Teresa Clara-munt) i cinc afusellats. El 17 d’a-gost es va afusellar el republicàJosep Miquel i Baró i més endavantho van ser Antoni Malet, Eugeniodel Hoyo i Ramon Clemente. El 9d’octubre, un consell de guerracondemnava a mort Francesc Ferrei Guàrdia, que va ser afusellat el 13d’octubre.

Pel que fa a edificis cremats, aques-ta van ser 27 escoles regentades perordres religioses, 3 escoles parro-quials, 14 esglésies, 6 convents demonges, 2 centres de patronatsobrers, 6 residències d’ordres reli-giosos masculins i 9 convents d’or-dres religiosos dedicats a la benefi-cència.Pel que fa al moviment obrer, JosepPrat ha dit que abans dels fets de ju-liol, Solidaritat Obrera tenia 15.000afiliats a Catalunya i després de larepressió es va quedar amb 4.418afiliats, el que representa una dava-llada importantíssima per a una or-ganització de masses com aquesta.Però potser cal mirar-ne també lesconseqüències potser no tan numè-riques i sí més transcendentals. Apartir de la Setmana Tràgica i com aconseqüència de l’arrengleramentde les diverses tendències del cata-lanisme amb els revoltats contra laguerra o amb els repressors, la Soli-daritat Catalana rebia el seu tret degràcia que la faria per sempre im-possible. D’altra banda, la classeobrera iniciaria un procés de pèrduaprogressiva de confiança en els ra-dicals, el líder dels quals no es tro-bava aquells dies a Barcelona peròque l’únic que van fer va ser des-viar les masses dels objectius veri-tablement revolucionaris. Malgrataixò, en les següents eleccions mu-nicipals guanyaria encara el PartitRadical. Els obrers tendirien a l’au-toorganització de la classe en unaorganització que si bé a priori ensortiria tocada, en un any esdevin-dria la Confederació Nacional delTreball, la CNT, l’instrument delluita més útil que mai no han tingutels obrers organitzats als Països Ca-talans. A nivell estatal, AntoniMaura hauria de dimitir per la crisiderivada de la Setmana Tràgica, elmateix que Coll i Pujol, l’alcalde deBarcelona. Res ja no seria igualdesprés d’aquella setmana.

Secretariat Permanent de CGT

L’atur i el drama de mig milióde persones amb fam. Elpoder de les empreses ener-

gètiques, que imposen els seus be-neficis per sobre del clima, delmedi ambient i d’un planeta habi-table. El nou fons de diners públicsper a la banca que sempre guanya.Els models de consum que ens ins-ten des del poder polític, alhoraque consenteixen i assenteixen,amb la pèrdua de drets laborals, so-cials i civils de la immensa majoriasocial.Els ajustaments estructurals delmercat de treball per raons estacio-nals -temporada turística, pla Ed’inversió local i ajudes directes alconsum d’automòbils-, han mos-trat un miratge, l’augment de per-sones empleades i disminució en55.250 persones parades en el mesde juny de 2009.El “discurs” que la “crisi” ha tocatfons i que ja existeixen indicadorsde reactivació, manca de rigor so-cial i més encara, d’ètica social. És“un discurs únic” al qual ens estanportant el Govern i les Institucions,

les fundacions partidistes, empre-sarials i organismes internacionals.Es tracta, entre altres coses, d’ocul-tar la reestructuració salvatge detots els sectors d’activitat que l’em-presariat està duent a efecte, senselímits institucionals i sense resis-tència sindical, en aquest país.Ja va succeir en altres moments dela història d’aquest país en el segleXX. La modernització de l’econo-mia “espanyola” i l’europeïtzació“de la societat” en el 1986 amb elPSOE, va comportar:La destrucció del model d’econo-mia rural (camp i agricultura) i lapossibilitat de tenir un projecte desobirania alimentària per al país.Va comportar reestructurar tot elsector industrial, acer, carbó, pes-quer, electrodomèstics, etc. i lliu-rar-se’l a les multinacionals per aser competitius. Va comportar ad-metre el paper que a l’estat espan-yol se li requeria per a entrar enaquest club denominat ComunitatEuropea i avui redenominat falsa-ment Unió Europea, convertir-nosen una economia de serveis, on elmaó presidís tot i, fora pasturad’especuladors i inversors de tot

tipus. Va comportar molt greu-ment, desregular les relacions labo-rals i introduir tots els elements deflexibilitat per a acceptar la compe-titivitat com categoria sagrada. Vacomportar la liberalització i priva-tització dels serveis públics i sobre-tot l’essencial per a la vida: eltransport, les comunicacions, l’e-nergia i la salut. La realitat és tanodiosa que impedeix seguir elsseus indicadors reals:Els ERO en el primer trimestre de2009 van destruïr més llocs de tre-ball que tot l’any 2008. Els aco-miadaments invisibles per termina-ció de contractes temporals o norenovació, ha fet descendir la taxade temporalitat en 7 punts, el quesignifica que més de 2,3 milions depersones han anat al carrer desd’octubre 2007 (data “oficial” de lacrisi). Més de 500.000 personespassen fam (d’alimentació) i hàbi-tat (casa) i són atesos per Caritas.L’estat espanyol destina a despesasocial 74.000 milions menys delque li correspondria pel seu nivellde desenvolupament. Les Empre-ses privades, conquisten el pastíssanitari públic, i no només gestio-

nen centenars de milers de milionsd’euros de l’erari públic, sinó que,deterioren el model sanitari enatenció, qualitat i satisfaccions denecessitats socials, alhora que fannegoci amb la medicina privada.Les remuneracions dels treballa-dors/es han perdut 2,7 punts en elprimer trimestre de 2009 i les ren-des de les famílies cauran per pri-mera vegada en 15 anys. El nouFons de Reserva per a la Banca potarribar fins a 90.000 milions d’eu-ros, perquè es fusionin, es concen-trin o, simplement “netegin” lesseves “vergonyes”.La realitat és així perquè des delpoder i institucions es fa política ies gestiona allò col·lectiu al serveide la minoria de rics, empresaris,banquers…, abandonant el deurefonamental de garantir el bé comúper a tots i totes.Els treballadors i treballadores, lespersones aturades, pensionistes,sectors precaris… hem d’exigirresponsabilitats i negar-nos a“pagar” les seves formes de vida,les seves formes de produir, lesseves forms de consumir i les sevesformes d’ofegar la nostra llibertat.

TREBALL-ECONOMIAEs tracta d’ocultar la reestructuració salvatgede tots els sectors econòmics quel’empresariat porta a efecte sense límits

Assistim al’enfonsament de lesrendes salarials i delpoder adquisitiu

Els miratges de les xifresde l’atur. La crueltat de la realitat social

Catalunya. Setembre de 20096

CGT acusa lesmultinacionalsde l’automòbilde lucrar-seamb l’atur

Comunicat de la FESIM-CGT

La CGT acusa les multinacio-nals de l’auto de lucrar-se amb

l’atur, sobredimensionant la crisi, iexigeix la reducció de jornadasense reducció de salari. El Secre-tariat Permanent de la Federació deSindicats de la Indústria Metalúrgi-ca, denúncia les multinacionals dedemanar ERO per sobre del neces-sari per a rebaixar l’estoc i així lu-crar-se amb l’atur.La CGT proposa la reducció de jor-nada immediata a les 35 hores set-manals. La Federació del Metall dela CGT assenyala els casos deSEAT i Ford com exemples clarsd’utilització dels ERO per a fabri-car milers de cotxes menys delsque realment vendran aquest any.Amb això denunciem que utilitzenels ERO per a rebaixar el seu estoc,disminuir despeses i rebre de l’estatmés ajudes indirectes per mitjà del’atur.També denunciem que tant aques-tes empreses com la resta de multi-nacionals del sector i de les auxi-liars utilitzen aquesta crisi per aaugmentar la productivitat i la pres-sió sobre els treballadors. En aquestsentit rebutgen el xantatge al ques’està duent a la plantilla de Opel,amb la col·laboració dels responsa-bles polítics dels Governs Central id’Aragó, exigint nous i greus sacri-ficis a la plantilla, com única sorti-da davant una fallida creada per lavoracitat dels empresaris, i oferintdiners públics a empreses especula-dores que exigeixen milers d’aco-miadaments sense concretar pro-postes industrials de futur i ambgreu risc de deslocalització.La CGT, que està a l’espera d’unareunió amb els Ministeris d’Indús-tria i Treball per a expressar lesseves alternatives, exigeix que elsaccionistes de les empreses i multi-nacionals paguin amb els beneficisdels últims anys, una crisi que hangenerat ells mateixos amb la sobre-producció i sobreexplotació de lesplantilles, tant en les empreses ma-trius com en les subcontractades iauxiliars.Per a la CGT aquesta crisi l’han ge-nerat les receptes capitalistes desempre: augment de productivitat irebaix de salaris. Per això plante-gem que es reparteixi el treball, re-duint la jornada a les 35 hores sensereducció de salari, per a poder sortirrealment de la crisi, sense quehàgin de pagar-lo en exclusiva elstreballadors.

Catalunya. Setembre de 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

Els salaris s’enfonsen.Autoritarisme i violència contra

els drets de la classe treballadoraSecretariat Permanent del

Comitè Confederal de la CGT

“Les persones que treba-llen perden drets i sala-ris mentre segueix aug-

mentant el cost laboral perl’increment espectacular dels aco-miadaments”Per a la CGT, l’Enquesta Trimestralde Cost Laboral corresponent alprimer trimestre de 2009, publicadaper l’INE, mostra algunes variablesque denuncien aquesta “violènciaprivada institucional” que l’empre-sariat espanyol, ve exercint des del2008, des de la més absoluta impu-nitat, contra milions de persones as-salariades.Les persones treballadores assistima l’enfonsament de les rendes sala-rials i les pèrdues del nostre poderadquisitiu i a sobre hem de suportarels discursos dels qui confonen in-teressadament les seves situacionsde privilegi: empresaris i executiusamb salaris mitjos anuals d’1 miliód’euros, governs i institucions ambsalaris blindats, amb una societatque repunta amb “brots verds”,com si la fira, per a la majoria so-cial, no fos un món destrossat labo-ral i socialment.El model productiu espanyol, nonomés s’ha mostrat especulatiu, ex-plotador i insostenible mediam-bientalment, sinó que, a més, en lesseves receptes de “regeneració”, esmostra amb la cara més autocràtica,autoritària i violenta, consubstan-

cial a aquesta cultura empresarial,sustentada en una estructura social"d’ordeno i mano”.Sembla que només tindrem nou“model” produint desocupats i des-ocupades, és a dir, exercitant unaviolència sobre les persones treba-lladores amb absoluta falta de con-trol i límits democràtics, doncs noaltra cosa suposa els centenars demilers d’acomiadats amb contrac-tes “temporals” d’obra o servei de-terminat (van destruïts 2,3 milionsd’ocupacions silencioses, inexis-tents, com són els contractes tem-porals), com l’espectacular aug-ment dels ERO i Concursosd’Empreses, que ja en el primer tri-mestre de 2009 han destruït mésocupació que en tot l’any 2008.El cost laboral total (salaris, cotitza-cions socials, i altres) per treballa-dor, es va incrementar en un 3,9%,mentre que el cost salarial (salaribase, complements salarials i paga-ments per hores extres), va créixerun 2,8%. És en els altres costos,com les indemnitzacions per aco-miadament, on l’augment va supo-sar un 6,8%. És a dir, al empresariatli és molt rendible destruir llocs detreball com, per exemple, en laconstrucció, típica activitat insoste-nible, on prop del 40% tenia con-tractes per "obra o servei" i en unany ha destruït 700.000 ocupa-cions. Aquí és on ha crescut deforma espectacular els altres costosper acomiadaments, igual que en laindústria, on els costos per acomia-

dament es transfereixen a l’eraripúblic a través de les suspensionstemporals d’ocupació.L’altra conseqüència, perversa i an-tisocial d’aquest model productiuque només prodeuïx desocupats idesocupades i contractes precaris,és "l’augment mig dels salaris" els

quals passen a situar-se en 1.767,34€. L’explicació és molt fàcil, el càl-cul de la mitjana es fa sobre les per-sones que treballen i com qui estansent acomiadats són els contractatsen treballs de poca qualificació ibarats (contracte d’obra i servei enla construcció, hostaleria, co-

merç…) cada vegada tenen més pesper al còmput de la mitjana els tre-balls amb salaris d’alta qualificaciói contractes fixos.Per a CGT, som els treballadors itreballadores qui hem de forçar uncanvi de rumb real i la VAGA GE-NERAL és l’eina necessària.

CGT Nissan

La Generalitat va donar el 28 dejuliol llum verda a l’extinció de

698 ocupacions a la planta de laZona Franca de Nissan per causeseconòmiques, organitzatives i deproducció, dels 3.598 que té ara perara l’empresa entre la Zona Franca iMontcada i Reixac. L’Executiu ca-talà va decidir autoritzar 548 dels581 acomiadaments totals queplantejava el grup japonès, i les 150extincions, fins a 698, corresponena empleats que perdran el seu llocde treball però que tindran prioritatper a reincorporar-se a la fàbrica siaquesta rep més càrrega de treball.Els treballadors acomiadats perce-bran una indemnització de 60 diesper any treballat, amb un mínim de23.000 euros i un màxim de120.000. Està previst, segons l’a-cordat al febrer per l’empresa i elssindicats CCOO, UGT i USOC,que l’any 2012 la fàbrica produeixi

128.000 unitats, amb una plantillaestable de 2.800 persones.L’empresa tenia cinc dies hàbils pera presentar la llista d’afectats i hova fer la nit del dia 29 al 30, peròuna part dels afectats no es va assa-bentar que estaven inclosos enl’ERO fins el matí del dia 30 quanno van poder entrar a la fàbrica. Enel cas dels 150 empleats que po-drien tornar a l’empresa, s’obria unperíode d’inscripcions voluntàries.

Mobilitzacions deprotesta delstreballadors Uns 300 treballadors de la factoriade Nissan en Barcelona es van con-centrar a la porta principal de l’em-presa a primera hora del matí del 30de juliol per a protestar por la posa-da en marxa de l’ERO i per com s’-havia comunicat als afectats. Esvan viure moments de tensió, unapart dels treballadors van acabar su-

perant el servei de seguretat i sal-tant les valles i es van aturar mo-mentàniament les cadenes de pro-ducció. Posteriorment, uns 150treballadors es van concentrar da-vant del departament de Treball ivan tallar durant una estona el tràn-sit al Paral·lel.CGT ha denunciat que, com ha pas-sat en altres empreses, el percentat-ge de treballadors de CGT afectatsés molt superior al d’altres sindicatsi a la proporció d’afiliats del sindi-cat existent a l’empresa. CGT és l’-únic sindicat que no ha mostrat elseu acord amb els plans de l’empre-sa i s’hi ha oposat clarament.La secció sindical de CGT denun-ciava que els acomiadaments afec-ten, sobretot, els afiliats d’aquestsindicat i empleats que no estavenadscrits a cap associació de treba-lladors. Com a conseqüència d’a-quet nou ERO CGT perdrà un 80%dels seus afiliats a l’empresa. Mal-grat responsabilitzar a l’empresa de

l’ERO, la CGT remarca que es trac-ta de la darrera conseqüència delpla industrial firmat entre l’empresai els membres del comitè (CCOO,UGT i USOC) el mes de febrer, enel qual es recollia que hi hauria unaplantilla mínima de 2.800 empleats.CGT acusa a UGT i CC OO d’afa-vorir l’ERO quan van signar el plaque fixava fòrmules com les baixesvoluntàries per a reduir l’excedentde personal.

Assemblead’afectats/des

La secció sindical de CGT va con-vocar el 31 de juliol a les 10 h. unaassemblea d’afectats per l’ERO(afiliats o no afiliats) al local deCGT a Barcelona, per decidir quèfer davant la situació existent.En aquesta assemblea es van tractarels següents punts:* Creació de la Coordinadora d’A-fectats de Nissan.

* Assessorament jurídic individualde cada treballador.* Presentació de recurs contra l’a-provació de l’ERO.* Estudiar les possibles denúnciesquant a la manipulació de l’afecta-ció de l’ERO.Dintre de la coordinadora d’afec-tats, es concretarien noves dates pera l’aprovació d’un calendari de mo-bilitzacions. A nivell de sindicat emprendremles accions legals necessàries per amostrar la discriminació que els tre-balladors afiliats a aquest sindicathan tingut cap a la seva llibertat sin-dical.Una vegada acabada l’assemblea esva realitzar una manifestació en Di-recció al Departament de Treball,on van mostrar el rebuig a l’aprova-ció de l’ERO i així ho van fer saberal Director General de RelacionsLaborals.Més info al bloc de CGT Nissan:cgtnissan.blogspot.com/

La Generalitat autoritza l’ERO de Nissan que suposa 698 acomiadaments

Catalunya. Setembre de 20098

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

Portes obertes a la implanta-ció de la Directiva de Ser-veis del Mercat Intern de la

Unió Europea, coneguda com la“Directiva Bolkestein”. El 19 dejuny el Congrés aprovava un pro-jecte de llei que fomenta la libera-lització dels serveis bàsics i queafavoreix l’entrada de la Directivaeuropea, un projecte de llei quemodifica 47 lleis considerades coma “obsoletes” i dóna via lliure a laliberalització de serveis com auto-escoles, missatgeries, estacionsd’autobús o empreses de subminis-trament energètic que podran sergestionades per transnacionals oempreses de qualsevol país de laUnió sense inscriure’s en un regis-tre i substituint per declaracions deresponsabilitat les autoritzacionsper a exercir l’activitat.Els efectes immediats de l’aplica-ció de la Directiva Bolkestein po-drien anar des de la deslocalitzaciómassiva de les empreses cap alspaïsos amb lleis més permissivesfins a un augment del frau fiscal, el

descens de les contribucions a laSeguretat Social, l’empitjoramentde les condicions laborals i la limi-tació als governs europeus de por-tar a terme polítiques de foment isubvenció de serveis essencials.Després que Frederik Bolkesteindugués la seva proposta de llei el2006 al Parlament europeu, el grupVerd i l’Esquerra Europea van pre-sentar una esmena a la totalitat queva ser rebutjada per 486 vots encontra i 153 a favor. Un text decompromís posterior, amb esme-nes que excloïen de la directiva elsdenominats Serveis Socials d’Inte-rès General, va ser aprovat amb391 vots a favor, 213 en contra i 34abstencions. Aquest marc no va sa-tisfer als grans capitals, que veienlimitat el seu accés a un sector queabsorbeix 140.000 milions a l’any.Però en estats com l’espanyol,abans de l’aprovació de la LleiOmnibus, altres lleis com la 15/97,que permeten la participació de ca-pital privat en els serveis com lasanitat, havien obert la porta a la li-beralització total dels serveis bà-sics.

Via lliure a l’aplicació de la Directiva Bolkestein

Raúl Maïllo, advocat del GabinetJurídic Confederal de la CGT

El passat dia 19 de Juny de2009, es rebutjaven al Parla-

ment les esmenes a la totalitatplantejades enfront del Projecte deLlei de modificació de diverseslleis per a la seva adaptació a laLlei sobre el lliure accés a les acti-vitats de serveis i el seu exercici(coneguda com a Llei Omnibus), ique pretenien retornar aquest pro-jecte de norma al Govern per a ree-laborar-lo amb altres continguts. La referida norma, que modifica47 normes estatals, té com finalitat,incorporar la Directiva relativa alsserveis en el mercat interior (cone-guda com Directiva Bolkestein).Així, a dia d'avui, queda obert eltermini per a la presentació d'esme-nes sobre qüestions concretes, fi-nalitzant aquest termini el dia 7 desetembre de 2009, data en la quales continuarà amb el tràmit parla-mentari de la referida norma, fina-litzant el termini de trasposició dela Directiva 2006/123/CE, al des-embre de 2009. Les referides es-menes a la totalitat van ser plante-jades pels grups ERC-IU-ICV iBNG, sent derrotades pels vots encontra de PP, PSOE i CIU, i ambl'abstenció del PNB. La finalitat suposada de la norma, icom a tal ha estat venuda pel go-vern, és generar una suposada mi-llora de la competència, eficiència iproductivitat, mitjançant l'elimina-ció de determinats controls públicsi determinades figures que pre-

sumptament limiten la competèn-cia en l'activitat de serveis. La referida Directiva i la pròpia lleide trasposició, si bé van eliminar elprincipi denominat de país d'ori-gen, no obstant això, afirmen elsprincipis de llibertat d'establiment illiure prestació de serveis, principisque han demostrat la seva potènciaper a limitar el dret de vaga, elsdrets dels treballadors i permetre,sense necessitat d'acudir a la referi-da Directiva, en determinades oca-sions i davant determinats ele-ments, l'aplicació en l'execuciód'un determinat treball, de les con-dicions d'origen dels treballadorsque ho realitzen, amb independèn-cia de la condicions aplicables enel lloc d'execució del referit treball.En aquest sentit s'invoquen les jaconegudes sentencies Viking,Laval i Rüffert, dictades pel tribu-nal de Justícia Europeu, de dates11.12.2007, 18.12.2007 i3.04.2008. Es produeix una substitució delrègim d'autorització prèvia per al'exercici de nombroses activitatsper meres declaracions responsa-bles o comunicacions dels interes-sats, quedant els possibles controlsa moments posteriors amb elsobvis riscos, i igualment es genera-litza l'ús del silenci administratiu.Ha de destacar-se que en l'àmbit la-boral i de Seguretat Social se supri-meix el requisit de la prèvia auto-rització per a l'obertura d'un centrede treball, la reobertura o reprendreels treballs després d'efectuar alte-

racions, ampliacions o transforma-cions d'importància. Igualment, esredueixen els controls i exigènciesestablertes en matèria de prevencióde riscos laborals. Hem d'indicar, entre tals mesures,la reforma de la intervenció delscol·legis professionals en les pro-fessions col·legiades (no haventd'obviar-se l'empara constitucionalque tenen els mateixos a l'Estat es-panyol), es redueixen les sevescompetències en diferents qües-tions, fonamentalment en les qües-tions relatives a exercici en diver-sos territoris, a preus o honorarisprofessionals, o al principi generald'inexistència de visat en les pro-fessions tècniques, tret que sesol·liciti pels clients o s'estableixipel govern per Reial decret, senseregular de cap manera el control dequalitat dels mateixos. No obstantaixò, quant a l'advocacia, no sem-bla vagi a tenir un abast important,doncs si bé tindran prohibides lesrecomanacions sobre honoraris, noobstant això, si podran elaborar-secriteris orientatius als únics efectesde la taxació de costes i de la jurade comptes dels advocat, però quepodran seguir tenint el mateix con-sens de preus mínims, si bé, no potdonar-se com vàlid que el que unservei no estigui regulat hagi degenerar un decreixement delspreus i una millora dels serveisproducte de la competència, coms'ha pogut veure en diferents ser-veis pertanyent a sectors liberalit-zats.

Quant als serveis industrials i de laconstrucció, es redueixen els con-trols administratius, especialment,respecte de la instal·lació i mante-niment d'equips i en l'activitat deles petites i mitjanes empreses. En matèria de serveis energèticss'eliminen els règims d'autoritzacióper a l'exercici de les activitats decomercialització en els sectorselèctrics i d'hidrocarburs, així com,controls en l'accés a aquestes acti-vitats i al seu exercici. En matèria dels serveis de trans-port i comunicacions, s'eliminendos règims d'autorització del trans-port terrestre, les estacions i cen-tres de transport i l'exercici de l'ac-tivitat d'arrendament de vehicles.En quant als serveis mediambien-tals es continua amb l'eliminaciódels règims d'autorització i requi-sits de prohibicions per a l'exercicide la seva activitat. Finalment esmodifiquen altres serveis en el ma-teix sentit d'eliminació d'autoritza-cions administratives. Queda per demostrar-se l'elementcentral de la norma: que l'elimina-ció de règims d'autorització o decontrols administratius vagi a ge-nerar una economia amb una majorinversió o més competitiva, o eli-minar costos per als consumidors.Per contra, si que haurem de veurel'eliminació dels controls i la pèr-dua de protecció dels ciutadans en-front de l'exercici d'activitats en elsserveis, sense que es pugui augurarl'impacte sobre el referit sectord'activitats de serveis.

OPINIÓ: La Llei Òmnibus

El llarg itortuós camíde l’Estatut

Pepe Berlanga

En l'ampli període que va gover-nar la dreta convergent modifi-

car l’Estatut de 1979 no va ser unassumpte prioritari. Seria amb l'a-rribada al poder dels socialistesquan es plantejaria amb claredat laqüestió. No obstant això, els pro-blemes només acaben de començar.El Consell Consultiu avançava que19 articles podien considerar-se an-tiestatutaris i 39 de dubtosa legali-tat. Però, aquest no era el major es-cull; resoldre el capítol sobre elfinançament econòmic era unaqüestió a dissipar i va requerir la in-tervenció directa del president Ma-ragall per a arrencar un compromísresolutiu, el qual no aconseguiriacanalitzar-se fins moments abans.Ara bé, encara que es va assolir elsuport dels grups que componen eltripartit més el dels convergents, ladefinició de Catalunya com unanació en el seu primer article vadisparar les ires iracundes delsmembres del Partit Popular. En el posterior tràmit al parlamentespanyol el sempre sorprenent Al-fonso Guerra assenyalava que elsistema de finançament no s'ajusta-va a la Constitució. Va intervenirRodríguez Zapatero per pactar ambConvergència i Unió una “solucióglobal”. Els seus continguts es vanaprovar per tots els grups, excepteel PP i ERC –uns per considerarque anaven massa lluny, els altresperquè es quedaven curts-. Ja solament quedava un últim pas,la seva aprovació en referèndumper la ciutadania catalana. La cam-panya generaria estranys companysde viatge, de nou PP i ERC es posi-cionaven en contra, incorporant-sea aquesta posició un insòlit grup derecent creació que responia al nomde Ciutadans. Els populars van pre-sentar un recurs d'inconstitucionali-tat per entendre que es tractava“d'una constitució paral·lela que li-quida unilateralment el model d'Es-tat”; per això, impugnaven 114 dels223 articles i 12 de les 22 disposi-cions.. Per si no faltava suficient llenyaque avivés el foc, el Defensor delPoble també recorria l’Estatutsobre la base de les “nombrosesqueixes que havia rebut” en la sevaoficina, així com en els informesjurídics que havien identificat setmotius de notòria inconstitucionali-tat. Certament la polèmica està servidai, malgrat els tres anys transcorre-guts, el Tribunal Constitucional noacaba de definir-se, a pesar de lesinteressades filtracions sobre lesseves raons, la tardança en la sevaresolució continua posant nervio-sos a tiris i troians.

L’ALTRA REALITAT

Catalunya. Setembre de 2009 9

TREBALL-ECONOMIA

Seat pacta el tercerexpedient temporal

amb CCOO-UGT Col·lectiu Catalunya

Seat va arribar el 9 de juliol aun acord amb els sindicatsmajoritaris per aplicar un

altre expedient de regulació d’ocu-pació (ERO) temporal, que ja seràel tercer, i acumularà tretze mesosde suspensió temporal a les plantesde Martorell i, ara també, de laZona Franca. Amb aquest altreERO, acceptat només per la UGT iCCOO, ja sumarà tretze mesos desuspensió de feina.La mesura va ser aprovada per laUGT i CCOO i rebutjada per laCGT, que va presentar davantl’inspector del Departament deTreball un escrit d’oposició per in-tentar minimitzar l’acceptació delpacte. L’expedient afectarà unmàxim de 7.789 treballadors de lesdues plantes catalanes de Seatentre el 31 d’agost i el 23 de des-embre i els treballadors afectats (enqueden exclosos els majors de 53anys) rebran el salari íntegre sem-pre que facin cursos de formació.Seat té actiu un ERO temporal queva iniciar al novembre i que acaba-rà el 31 de juliol.Des del novembre fins al desem-bre, és a dir, durant tretze mesos,Seat haurà encadenat tres expe-dients temporals de regulació d’o-cupació. A més, la llista no s’acabaaquí, perquè el grup automobilísticja va avisar que necessita mesuresde flexibilitat fins que no arribi laproducció de l’Audi Q3, l’any2011. Segons el document acordat,aquest tercer expedient temporalafectarà un màxim de 7.789 treba-lladors de les plantes de Martorell ila Zona Franca de Barcelona en l’-últim trimestre de l’any i, més con-

cretament, entre el 31 d’agost i el23 de desembre, segons va explicarun portaveu de Seat. Els treballa-dors afectats percebran el cent percent del sou i de l’antiguitat sempreque facin cursos de formació, i lasuspensió de feina es farà de mane-ra rotatòria, per tal que cap treba-llador estigui més de dos mesos al’atur. No s’hi inclouran els treba-lladors majors de 53 anys per noperjudicar la seva cotització per ala jubilació i, a més, no afectarà elperíode de vacances, que es res-pectarà.Seat enviarà a casa uns 500 treba-lladors entre el 31 d’agost i el 13 desetembre i 900 més entre el 14 desetembre i el 23 de desembre però,

a més, aturarà les tres línies de pro-ducció. La línia número 1 (que fal’Ibiza) s’aturarà durant 21 dies; lalínia 2 (León i Altea), durant 21dies més, la qual cosa afectarà, res-pectivament, 2.150 i 2.140 treba-lladors. La línia 3 (Exeo) es pararàdurant 14 dies, la qual cosa afecta-rà 970 treballadors. En algun mo-ment en què les tres línies de pro-ducció estiguin aturades i s’hagienviat a casa 900 treballadors gai-rebé les dues plantes de Martorell iZona Franca estaran totalment bui-des.Segons les estimacions de la direc-ció de Seat, amb aquest tercer ex-pedient es reduirà en 66.833 elnombre de cotxes fabricats a les

plantes catalanes, i el seu objectiués tancar l’any amb una produccióde 290.000 unitats.La CGT va rebutjar l’expedient ino el va signar. Per a la CGT Seatpresenta un altre ERO eludintraons de producció i, justament, nova tenir en compte les vendes deljuny, que eren positives. Seat estàdemanant més del que li fa falta, i amés inclou la plantilla de la ZonaFranca, on, en els últims quatremesos, s’estava treballant moltmés que en els sis mesos prece-dents. La CGT tem que Seat pre-senti un altre expedient ja en l’e-xercici del 2010, fet més queprobable i que podria avançar-se afinals de l’exercici en curs.

Secció Sindical CGT Roca iCol·lectiu Catalunya

Roca ha presentat dos nousERO: un d’extinció de con-

tractes (acomiadaments) a 713 tre-balladors i l’altre, temporal i de 12mesos de durada, que s’aplicaria apartir de febrer de 2010 a 234 tre-balladors.Dels 713 acomiadaments, 341 se-rien de Gavà. La plantilla actual ésd’uns 3.000 treballadors/es -1.200a Gavà- repartits en 4 centres detreball (Gavà, Barcelona, Alcalá deGuadaira i Alcalá de Henares).Tot just havien passat 4 mesos de lasignatura i aprovació per l’empre-sa, CCOO i UGT d’un ERO tem-

poral, actualment en vigor, amb unany de durada i que afecta 1.990treballadors/es de totes les plantes.La destrucció d’ocupació al grupRoca, és constant i continuada; desde finals de 2006 més de 1.400 tre-balladors han sortit de l’empresa,per aplicació d’ERO, per acomia-daments objectius i alguns pactantla seva baixa a l’empresa.La cronologia dels ERO és la se-güent: el juliol del 2007 s’aplica unERO temporal a Gavà per a 57 tre-balladors durant un any; el generde 2008 un altre a Alcalá d’Hena-res per a 128 treballadors durant unany; el juliol de 2008, un EROd’extinció de contractes per a 125treballadors -70 a Gavà- a tot el

grup; l’octubre de 2008 un nouERO d’extinció de contractes per a142 treballadors -52 a Gavà- de totel grup; el març del 2009 un EROtemporal per a 1.990 treballadordsde tot el grup; el juliol de 2009 und’extinció de 713 contractes i unaltre de temporal per aplicar a 234treballadors a partir de febrer del2010, quan s’acabi el qual actual-ment està en vigor.La CGT s’ha oposat als 7 EROpresentats per l’empresa des de2007. L’empresa sempre diu que ésun mal menor; mentrestant CCOOi UGT han donat el vistiplau; a méss’ha prorrogat el conveni en lloc denegociar-ne un de nou. En cap oca-sió l’empresa ha presentat pèrdues

econòmiques sinó que els EROtenen la seva base en previsions. La CGT sempre ha denunciat queles pretensions de l’empresa sónprecaritzar les condicions laboralsde les plantilles i alhora fomentarla fabricació en països del tercermón on assoleixen majors benefi-cis amb menors costos. Malgrat larecessió econòmica l’empresa s’es-tà expandint en diversos països(Xina, Índia, Tailàndia, etc.). Peraixò la CGT proposar als treballa-dors i treballadores oposar-se fron-talment a aquest nou ERO i elabo-rar un pla de lluita contundent peraconseguir la retirada d’aquestanova destrucció d’ocupació.Més info: www.cgt-roca.com/

Majoria demileuristes icap revolta: quèens passa?

Vicent Martínez

Darrerament han sortit dadesque certifiquen que més d'un

50% dels treballadors catalans sónmileuristes (13.400 euros brutsl'any, prop de 1100 euros per mesamb 14 pagues). Quan pitjors con-dicions té la classe treballadora,més febles són els sindicats (majo-ritaris) i més forts els empresaris.La mitjana d’altres països occiden-tals és molt superior. En aquest context, en el qual elsempresaris declaren guanyarmenys que els treballadors, és en elqual la patronal demana majors fa-cilitats en l'acomiadament (tot i queno els ha costat gaire acomiadar 1,4milions de persones en un any).Diuen que el cost salarial és massaalt, que paguen massa impostos,que no som competitius per costos,etc. Vivim en un país en el qual elsempresaris volen competir amb al-tres països per costos laborals. Aixòmostra l’escassa sensibilitat social,la poca valoració dels seus treballa-dors i, fins i tot, la reduïda capacitatde visió per competir dins del capi-talisme. En comptes de competir enqualitat (de producte, de salaris, denivell de vida i de consum) prefe-reixen fer-ho empitjorant les condi-cions laborals dels assalariats delseu propi país: és una de les reivin-dicacions més importants de la nos-tra patronal, això i la privatitzaciódels serveis bàsics.A tot això, ni els sindicats majorita-ris ofereixen una alternativa real ila majoria de mileuristes es confor-men pensant que algun cop arribaràel dia en el qual cobren més per unamena de sort en un sistema econò-mic i polític que fomenta l'indivi-dualisme i les solucions personals, ila despreocupació de la situaciócol·lectiva i així ens va.Una pregunta que ens hauríem defer en aquest context desolador i in-dividualista és: perquè no arrelenmés els nostres missatges? Pot serel nostre missatge no arriba a to-thom? No els resulta creïble? Par-lem i teoritzem massa però duempoques coses a la pràctica? Quepodem fer per combatre l'indivi-dualisme? Majoria de mileuristes ino hi ha hagut cap revolta i ni capprotesta. Els hi donen una mortera-da de diners als bancs (un governsocialista) i no hi ha una protesta.Bé, si les típiques queixes de café,però res tots a ‘tragar’, què enspassa? Per què no ens organitzem?I això ho dic tant en referència a lasocietat en general per no reaccio-nar com als moviments alternatiusper no tenir més repercussió de laque tenim actualment.

QUI PAGA MANA

Roca presenta dos ERO

Catalunya. Setembre de 200910

SFF-CGT

Les vagues convocades perCGT a Renfe-Operadoraeren:

A partir del 31 de juliol, vaga inde-finida tots els dilluns des de les 7fins a les 10 hores i tots els diven-dres des de les 12 a les 16 hores.Estava convocat tot el personaloperatiu, dels nivells 3 al 6, pels se-güents motius: Necessitat de con-cursos de trasllat i ascens per a lacategoria d’Interventor AVE Su-pervisor de Serveis a bord i falta deconcreció de les places d’ascens aInterventor en Ruta.A partir del 27 de juliol, vaga inde-finida tots els dilluns i divendres,des de les 7 fins a les 9 hores. Esta-va convocat el personal operatiu deles estacions de rodalia, incloentals Interventors. La vaga està moti-vada per la imposició empresarialde funcions no recollides en el con-veni col·lectiu, al personal de lesestacions de rodalies que ha obtin-gut la categoria de Factor.Vagues de 0 a 24 hores, els dies 31de juliol i 1 d’agost, per a tot el per-sonal de l’empresa, pels següentsmotius: Inexistència d’un Plad’Empresa com operador ferroviarique garanteixi el futur de la matei-xa, eliminar els excessos de jorna-da mitjançant la seva conversió ennous llocs de treball, redistribucióde les càrregues de treball en elsquadres i gràfics de serveis delsdistints col·lectius, i inexistènciad’acord sobre la Classificació Pro-fessional per a tots els treballadorsde RENFE-OperadoraEn la jornada del 23 de juliol, esvan produir una sèrie de reunionsper a intentar arribar a uns acordsque permetessin desconvocar el ro-sari de vagues convocades a

Renfe-Operadora. Finalment va serpossible arribar a un acord per aquantificar les places d’ascens a In-terventor en Ruta, que seran 95 entotal, juntament amb sengles con-cursos de trasllats i ascens per alsSupervisors de Serveis a bord(SSB). Una altra qüestió ben diferent és lade les funcions a majors que l’em-presa volia imposar als Factors quehan ascendit a aquesta categoria re-centment, al complir dos anys en lacategoria anterior. En la seva líniahabitual, CCOO i UGT han arribata un acord per a prorrogar aquestasituació, donant una moratòria al’empresa fins al pròxim 31 d’octu-bre i un termini més (ja van dosanys i mig) a la negociació de Des-envolupament Professional, atèsque l’empresa s’ha compromès apresentar un nou projecte al setem-bre, amb la taxació econòmica co-rresponent.La CGT no compartim el signatper CC.OO. i UGT, doncs permetprorrogar una situació injusta i

donar, de nou, avantatge en la ne-gociació a l’empresa. Una vegadamés, aquests sindicats ens passenel corró de la seva majoria, i hau-rien de donar explicacions als tre-balladors afectats dels motius d’a-questa nova pròrroga. Esperem quea l’octubre no ens ho tornin a pas-sar.D’altra banda, al comprometre’sl’empresa a publicar una convoca-tòria d’ascens a la categoria deFactor Encarregat, així com quel’empresa incrementi el nivell d’o-cupació (més ingressos del carrer)en el col·lectiu de Comercial,també vam desconvocar la vagadel 27 de juliol que es convertia enindefinida per a tots els dilluns i di-vendres per a les categories quetreballen en les estacions de rodalia(Interventors en Ruta Factors, Fac-tors, Informadors …).Hem de dir que la problemàticafuncional dels CIC no està solucio-nada, doncs encara segueix haventtreballadors que realitzen les sevesfuncions en aquests centres, als

quals l’empresa haurà d’oferir unasolució per a equiparar-los les fun-cions que es realitzen amb la cate-goria professional corresponent.I per acabar, el dia 30 de juliol idesprés d’una llarga reunió CGTva arribar a un Acord amb la Direc-ció de RENFE Operadora. Aquestacord garanteix el model defensatper CGT de relacions laborals onsolament existeixi una comissiónegociadora i un sol convenicol·lectiu.A més s’ha arribat a altre acord onla direcció de l’empresa es com-promet a augmentar la plantillamitjançant nous ingressos garantintel model d’empresa que defensaCGT, això és amb un desenvolupa-ment professional i d’ocupació pú-blic i estable.La CGT valora l’esforç realitzatper ambdues parts per a aconseguirla solució a aquest conflicte quepreocupava els treballadors, i d’a-questa manera, continuar amb ladefensa de les condicions de treballi la seva normativa laboral.

Desconvoquen les vaguesde Renfe-Operadora

TREBALL-ECONOMIA

SFF-CGT ADIF

Persistirem perquè no ens deixenaltra sortida. Esperem solu-

cions d’una vegada, mentrestant,des del SFF-CGT seguim convo-cant noves jornades d’aturades.Després de les aturades del 28 dejuny, amb seguiments d’entre el 50i el 100 % segons les estacions, esvan convocar noves jornades d’a-turades els dies 12 i 28 de juliol, 16i 30 d’agost, i 13 i 27 de setembre. Hem de mostrar com fins a ara elnostre convenciment i participar,sent l’únic camí que ens deixenfins que se senten a negociar serio-sament. Que la nostra lluita ve sentllarga i obstinada, ningú ho potposar en dubte. Tornar una vegada iuna altra a haver de plantar-li cara al’empresa i als seus guardians delcalabós amb les nostres aturades és

portar a terme una lluita desigualen la teoria; breguem, d’una bandacontra aquests que únicament vet-llen pels interessos empresarialsque voraçment ho resumeixen toten guanys, beneficis, i explotaciódel treballador/a.D’altra banda, tenim enfront de no-saltres unes centrals sindicals que“passen” del col·lectiu d’estacionssabent que som el furgó de cua deADIF, i des d’una posició pròximaals interessos polítics i empresa-rials, ens diuen que estem bojos ique no té sentit reivindicar el queportem demanant des de fa tanttemps. Amb les seves actuacionsconfirmen la posició de portaveusde l’empresa, guardians dels seusinteressos a canvi de privilegis, queens disfressen una veritat que aningú ha d’enganyar. Abandonen

compromisos signats, desenvolu-paments de conveni que afecten acondicions laborals i millores enels sistemes retributius, és a dir,traeïxen tant als seus afiliats com aqui han de defensar en els comitèsd’empresa on ostenten representa-ció.No obstant això seguim sent unproblema per a tots ells, empreses,fidels servidors, i centrals sindicals“amigues”. El nostre conflicte éscada vegada mes conegut per la so-cietat , manté el pols a ADIF i pre-ocupa a RENFE OPERADORA.Tots/es saben que les Estacions deADIF estan en lluita i són referentsper a altres col·lectius que en breuaposteran per postures menys com-plaents amb qui intenten enganyar-los.I seguim recollint dades de partici-

pació que manifesten un compro-mís de molts/es companys/es quesón exemple en tenacitat i conven-ciment. Senyors gestors, repetim una vega-da més, tenen un conflicte en lesestacions, actuïn amb responsabili-tat, deixin de mentir-nos, ens deuenun reconeixement econòmic i pro-fessional des de molt abans de laseva crisi especulativa en la qualgens hem tingut a veure els treba-lladors. Tenen eines com el 0,5%del conveni per repartir, les escan-daloses xifres d’hores extraordinà-ries abonades, un sistema de pri-mes injust que modificar, etc.Esperem solucions, ja. Hem demostrar com fins a ara el nostreconvenciment i participar, sent l’ú-nic camí que ens deixen fins que sesenten a negociar seriosament.

OPINIÓ: Estacions ADIF: CGT convoca noves aturades

Essa Palauretira l’ERO queafectava lameitat de laplantilla

CGT Sabadell

Després de 15 dies de vaga i unaforta mobilització dels treba-

lladors/es d’ESSA PALAU, l’em-presa va retirar la matinada del 24de juliol l’ERO que amenaçava adeixar sense ocupació a gairebé lameitat de la plantilla.L’empresa va acordar amb els sin-dicats la retirada de l’expedient i lacontinuació de la negociació mésendavant, ja que l’empresa al·legaque segueix sobrant gent. El canvide tàctica de l’empresa radica a ofe-rir baixes voluntàries i no forçosescom venia plantejant amb la pre-sentació de l’ERO. Es millora el plasocial per a baixes voluntàries defins a 36 dies per any als treballa-dors/es amb menys de 10 anys enl’empresa. Als treballadors/es ambmés de 10 anys se’ls ofereix 20anys d’indemnització i dos anysd’excedència, amb possibilitat dereingrés preferent en l’empresa si lasituació econòmica millora. Tambées va acordar no realitzar cap expe-dient disciplinari de moment a tre-balladors implicats en diversos in-cidents en els últims dies demobilització.Els treballadors de l’empresa reu-nits en assemblea van donar suportmajoritàriament a l’acord i comen-çaven a treballar la mateixa tarda.També va quedar desconvocada laconcentració prevista en el CentreMetal·lúrgic de Sabadell.Des de CGT Sabadell es valora po-sitivament la lluita exemplar delstreballadors/es d’Essa Palau, quedesprés de molts dies de vaga ha-vien aconseguit paralitzar Nissan,SEAT i Mercedes. Aquesta lluita ésun exemple de com una petita em-presa de subministraments per a lesgrans marques és capaç de parar unERO a través de la lluita obrera, launitat sindical i la solidaritat de di-ferents agrupacions socials i políti-ques.

Catalunya. Setembre de 2009 11

50 activistes protesten contra lasanció al secretari del comitèd’empresa de Parcs i Jardins

CGT Barcelona

El 23 de juliol unes 50 mili-tants de CGT es van encade-nar en la porta de la seu d’I-

niciativa per Catalunya Verds delc/Ciutat, per a exigir la retirada dela sanció de 2 mesos de suspensiód’ocupació i sou imposada al secre-tari del comitè d’empresa de Parcs iJardins i membre de CGT.L’acció es va fer en solidaritat ambel company sancionat, contra la re-pressió i coacció sindical que exer-ceix la Direcció i que permet i fo-menten els gestors polítics quedirigeixen l’Institut Municipal deParcs i Jardins de Barcelona.A més, el 22 de juliol més de 20seus d’ICV de Barcelona i rodalieshavien estat encartellades per a de-nunciar aquests fets i per a demanarla retirada de la sanció de 60 dies alSecretari del Comitè d’Empresa deParcs i Jardins.El dia 10 de juny, coincidint amb laconvocatòria de vaga a Parcs i Jar-dins, la Direcció de l’Institut Muni-cipal de Parcs i Jardins de Barcelo-na va imposar una sanció desuspensió d’ocupació i sou de sei-xanta dies i el seu immediat com-pliment al secretari del comitèd’empresa i membre de CGT.L’excusa per a aquesta sanció és elfet que no havia presentat les fullesde preavís o justificants d’utilitza-ció de les hores sindicals, pel que laDirecció de Parcs i Jardins conside-

ra que són faltes d’assistència injus-tificades, malgrat que en el seu mo-ment ja se’ls va informar des delComitè d’Empresa i per escrit queel company assumia les responsa-bilitats de la secretaria del comitèd’empresa que requereix plena de-dicació.En la història del comitè d’empre-sa, mai el secretari del comitè ha fetles sol·licituds d’hores sindicals perescrit, sinó que automàticament quiostentava el càrrec les exercia.Sempre s’havia fet així i mai l’em-presa va sancionar a ningú peraquest fet. Durant aquest temps quela Direcció de Parcs considera fal-tes injustificades, el secretari delcomitè d’empresa ha estat en reu-nions amb un diversos membres del’empresa, o amb l’inspector de tre-ball, o signant contractes de treballen el departament de personal, oexercint les seves funcions de se-cretari en la seu del comitè en elcentre de manteniment de Canye-lles, sent vist per gran quantitat dedirectius, treballadors i treballado-res de Parcs i Jardins.Des de CGT considerem que lasanció imposada al secretari del co-mitè d’empresa és una venjança iun escarment de l’empresa en res-posta a les denúncies a inspecció detreball i en els tribunals i que estanperdent, demostrant-se la malaforma de gestionar els recursos pú-blics; maneres molt llunyanes decom haurien de gestionar-los un

consistori que es considera d’es-querres, i especialment les malesmaneres de qui gestiona Parcs i Jar-dins, Imma Mayol, a qui se liomple la boca amb paraules molteco-socialistes i actua totalment alrevés.

Les zones verdespúbliques de Barcelonaen perillEl dia 24 de juliol, un grup de treba-lladors i treballadores del Comitè

d’Empresa de Parcs i Jardins, vaninterrompre el ple municipal del’Ajuntament de Barcelona, per areclamar la contractació del perso-nal necessari per poder cobrir lesvacances estivals de la plantilla, pera evitar així que es degradin leszones verdes per no rebre el mante-niment adequat. Així mateix es vanrepartir fulls informatius als grupspolítics i a la premsa i se’ls va in-formar sobre els incompliments sis-temàtics que es produeixen en elConveni, la contractació il·legal de

Tècnics i les privatitzacions ques’estan efectuant en l’Institut Muni-cipal tot això avalat per la Presiden-ta de Parcs i Jardins, la Sra. ImmaMayol.Finalment els Delegats del Comitèd’Empresa quan van ser expulsatspel sr. Alcalde Jordi Hereu del PleMunicipal van cridar consignescom “menys degradació i més con-tractació” i “no a la repressió sindi-cal” en referència a la sanció moltgreu imposada al Secretari del Co-mitè d’Empresa.

TREBALL-ECONOMIA

Comitè de conveni Autobusos TMB

El passat 30 de juliol la Direcciód’autobusos de Transports Me-

tropolitans de Barcelona (TMB) vacomençar a enviar 3000 burofax atots els conductors/es de l’empresa.Milers d’euros de diners públicshan estat gastats en uns burofax ons’informa a la plantilla dels canvisunilaterals de les condicions de tre-ball que la Direcció vol dur a terme.Aquests canvis, que els propis con-ductors/es ja han rebutjat pública-ment en la Assemblea General deTreballadors/es del passat juny,poden arribar a suposar un sistemade descansos nou sense cap tipusd’acord amb els propis treballa-dors/es i una pèrdua d’un 9% de lanomina mensual de cada conduc-tor/a.La Direcció parla a “bombo i plate-ret” de 600 nous llocs de treball,

però es nega a dir com seranaquests nous llocs de treball quanse li pregunta a la taula de negocia-ció de conveni. Seran contractes“brossa” només per dissabte, diu-menge i festes oficiales? Seran con-tractes només per l’estiu? Serancontractes amb un sou de 600 eurosal mes?La Direcció també diu que nomésvol treure les hores extres, peròtorna a mentir, perquè com tothomsap les hores extres són com amàxim de 80 hores anuals i aques-tes mateixes les va signar de mane-ra obligatòria per als treballadors/esla mateixa Direcció i els sindicalis-tes de CCOO, UGT i el SIT. El querealment vol fer es treure tot eltemps de presència, que no éstemps extra, i per tant, fer una re-ducció de jornada per seguretatperò pagant-la els propis treballa-dors/es. És que els paletes paguenla bastida que s’utilitza per segure-

tat? O el casc? Si es redueix la jor-nada laboral per seguretat, llavorsaquesta reducció ha de ser assumi-da per la Direcció i no per els propistreballadors/es.D’aquesta manera, la Direcciód’autobusos de TMB vol tirar enda-vant un Art.41 ja que veu que elstreballadors/es no volen acceptarles seves propostes de conveni acost zero, les quals signifiquen quela plantilla d’autobusos pagui lacrisi. La Direcció vol que les millo-res en seguretat las paguem els pro-pis treballadors/es. Cada cop quesurt una normativa que beneficiaals treballadors/es, la Patronal in-tenta que li surti gratis i que siguinels de sempre els que acabem pa-gant.Els treballadors/es volem, i ho hemdit molt clarament avui i fa mésd’un any, reducció de jornada senseperduda econòmica.Queda, per tant, ben clar que quan

la patronal es troba negociant ambels treballadors/es a través de l’as-semblea i no pas amb els sindicalis-tes “responsables” que no van maial seu lloc de treball, de CCOO,UGT i el SIT, tot el discurs de la Di-recció sobre la “negociació”, el“diàleg”, el respecte a la “majoriadel Comitè d’empresa” i als “resul-tats de les eleccions sindicals” sónparaules buides del més elementalcontingut.Per a la Direcció quan a la “demo-cràcia” de les eleccions sindicals nosurten elegits els seus amics sindi-cals, llavors la mateixa Direcció tirapel dret i utilitza la “dictadura”d’un Art.41.Doncs bé, el passat divendres 31 dejuliol els treballadors/es vam pre-sentar una demanda de conciliacióen procediment de CONFLICTECOL·LECTIU.D’aquesta mateixa manera, el pro-per 30 de setembre els treballadors i

treballadores ens tornarem a ajuntaren Assemblea General de Treballa-dors/es per decidir, a part del temade la denuncia judicial, quines al-tres accions pensem portar a termeen el futur.Els treballadors i treballadoresd’autobusos de Transports Metro-politans de Barcelona hem fet duesaturades (desembre de l’any 2008 ijuny del 2009) durant les quals vamdecidir deixar més temps per tal denegociar el conveni. La Direccióens ha contestat amb aquest plante-jament d’imposició. Però nosaltresvolem que ningú no s’equivoqui,aquí només hi ha uns culpables deque Barcelona es torni a quedarsense el tan necessari servei d’auto-busos i aquests responsables sónl’alcalde de l’Ajuntament de Barce-lona, Jordi Hereu, i la Direcció deTMB.Més info:comitedescansos.blogspot.com/

La platilla d’autobusos de TMB denuncia judicialment la imposició que vol dur a termela Direcció

412

TREBALL-ECONOMIA

Confirmada la sancióde 2.046 euros al’Institut Municipal deParcs i Jardins deBarcelonaLa Direcció General de RelacionsLaborals del Departament de Tre-ball ha confirmat la sanció imposa-da a l’Institut Municipal de Parcs iJardins per l’incompliment de me-sures de seguretat. El 7 d’abril de2008 els Serveis Territorials a Bar-celona del Departament de Treballde la Generalitat de Catalunya vanaixecar un Acta per Infracció greu iva dictar una resolució en la quals’imposava a l’Institut Municipalde Parcs i Jardins una sanció de2046 euros de multa. El motiu dela sanció, per l’accident ocorregut,consisteix bàsicament en la mancade l’avaluació de riscos derivatsdel treball consistent en la descà-rrega del dipòsit de la caixa del ve-hicle.Contra aquesta resolució de la Ins-pecció la Direcció de l’Institut vaimposar un recurs, amb argumen-tacions com; que l’aplicació del’article 45.1 de la Llei 31/1995 de8 de novembre exclou a l’Admi-nistració Pública del pagament desancions, el caràcter fortuït de l’ac-cident de treball succeït…La Direcció general de RelacionsLaborals del Departament de Tre-ball els ha desestimat el recurs for-mulat per l’Institut Municipal deParcs i Jardins i ha confirmat lasanció recordant-los que del com-pliment de les mesures de segure-tat es responsabilitza legalmentl’empresa.Altres sancions recents: el TribunalSuperior de Justícia confirma l’o-bligació de Parcs i Jardins de pagara la Seguretat Social 32.745 euros il’Acta d’Infracció imposa a aques-ta mateixa empresa una sanció queascendeix a 3.300’52 euros demulta.

La CGT d’autobusos deTMB guanya el judicipels “15 minuts del’entrepà” de l’Estatutdels treballadorsEl Tribunal Suprem ens dóna defi-nitivament la raó. La CGT d’auto-busos de TMB ha guanyat definiti-vament la denúncia dels “15minuts de l’entrepà”, que fa refe-rència a l’Estatut dels treballadors.La Direcció de TMB no té méspossibilitats de recórrer.Finalment i després dels reiteratsrecursos que la Direcció ha inter-posat, per a guanyar temps, el Tri-bunal Suprem ha confirmat la pri-mera sentència datada al març de2007. Aquesta sentència és ferma ino cap recurs:“…debo declarar y declaro el dere-cho de los trabajadores que prestanservicios en la empresa demandadacon la categoría de Conductor, yque realizan una jornada superior a6 horas diarias, a disfrutar de undescanso mínimo de 15 minutosdentro de dicha jornada…”De moment ja s’ha demanat a laDirecció que acati la sentència is’està estudiant legalment la possi-bilitat de quantificar econòmica-ment la retroactivitat de la mateixa.Recordar que aquest dret que ara

hem guanyat definitivament haestat negat conveni rere conveni, atots els conductors/es, per la Direc-ció de TMB amb el consentimentde CCOO, UGT i SIT.Des de la CGT estem a l’espera dela resposta de la Direcció i ente-nem que aquesta podria ser pacta-da. Cap també la possibilitat que laDirecció opti altra vegada per feroïdes sords i busqui el conflicte. Ala qual cosa, per desgràcia, ja ens téacostumatsDavant una cosa o l’altra caldràestar atents i, com a treballadors,prendre el camí adequat.

Mercader i Gargantéguanyen el judici contrala Direcció de TMB perla sanció de 4 mesosimposada per haverdenunciat la provocaciód’un directiu

Finalment, el Jutjat de lo Socialnum. 15 ha declarat nul·la la sancióde 4 mesos de feina i sou imposadaper la Direcció de TMB contra Sa-turnino Mercader, President delComitè d’empresa d’autobusos deTMB, i Josep Garganté, portaveudels treballadors d’autobusos du-rant la mobilització pels 2 dies. La

Direcció no té possibilitats de recó-rrer la sentencia.Finalment, el Jutjat de lo Socialnum. 15 ha declarat nul·la la sancióde 4 mesos de feina i sou imposadaper la Direcció de TMB contra Sa-turnino Mercader, President delComitè d’empresa d’autobusos deTMB, i Josep Garganté, portaveudels treballadors d’autobusos du-rant la mobilització pels 2 dies.El jutge falla:“Que ESTIMANDO LA DE-MANDA origen de las presentesactuaciones, promovida por DonJosep Gargante Closa y Don Satur-nino Mercader Talavera contraTransports de Barcelona SA, deborevocar, anulando y dejando sinefecto la sanción futurible impues-ta a los mismos, condenando comocondeno a Transports de BarcelonaSA a estar y pasar por la anteriordeclaración y a la anulación de laantedicha sanción.”Recordem que aquesta sancióvenia arrel de la denuncia públicafeta pel sindicat CGT per la provo-cació d’un directiu d’autobusos deTMB contra un conductor per ferque l’expedient sancionador fosmés greu.Més informació: www.cgtbus.com/docs/utopia/76.pdf

(IN)SEGURETAT LABORAL

La Direcció deTMB sancionade nou lescares mésvisibles de laplantillad’Autobusos deBarcelona

Comitè de Conveni Autobusos TMB

La Direcció d’Autobusos deTMB no cessa en la seva obsti-

nació de provocar als seuss propistreballadors/es. Ara ha estat la im-posició de 30 dies de sanció d’ocu-pació i sou als companys Mercader,president del Comitè d’empresa, iOrtiz, secretari del Comitè d’em-presa, i de 15 dies d’ocupació i soual company Mondragón.Els fets es remunten al moment quela Direcció, de manera unilateral,va imposar els serveis interlínies enla 43 i 44 de la cotxera del Triangle.Després de rebre diverses trucadesde conductors, els tres membres delcomitè de conveni van anar a lacotxera per demanar explicacions al’empresa sobre aquest assumpte.Doncs ara, la Direcció els sancionaper retirar les fulles de l’escollidaamb l’interlínies i encarar-se ambels directius allí presents.De la mateixa manera, els com-panys Abella i Mellado han estatsancionats per retard “injustificat”amb dos dies d’ocupació i sou,quan senzillament condueixensobre la base del PPA (Protocol pera la Prevenció d’Accidents), a laconducció ecològica en la qual ensha format l’empresa i al Codi decirculació. Ens exigeix la Direcciósaltar-nos els semàfors en àmbar,cobrar amb l’autobús en marxa iexcedir els límits de velocitat? Veu-rem què contesta l’empresa en eljudici que se celebrarà.D’aquesta manera, la Direcció san-ciona els treballadors/es si engan-xem adhesius, si treiem papers ambinterlínies, si seguim les ordres delPPA i el Codi de circulació o ambqualsevol cosa que se’ls ocorri. Javam avançar fa setmanes que la Di-recció de TMB intenta atemorir-nos amb les seves decisions quesemblen més d’una empresa sotaun règim autoritari i dictatorial queno pas d’una empresa pública sotagovern “eco-socialista”.La Direcció de TMB torna a equi-vocar-se: han punxat en os i no ensdeixem acoquinar cap dels com-panys sancionats. Els companysara denunciaran aquestes sancionsperquè vagin a judici i sigui unjutge o jutgessa qui decideixi.Per tots aquests motius, el Comitède conveni fa una crida a tots elstreballadors/es perquè no es deixinpressionar, no caiguin en provoca-cions i mantinguin la calma, a pesarde les dificultats que ens està po-sant TMB i l’Alcalde, Jordi Hereu.

Catalunya. Setembre de 2009

ASSETJAMENTS

“Ignorar els procediments de segu-retat pot matar”, “Les distraccionspoden matar”. Dues mostres -al’esquerra- de la campanya de se-guretat laboral de l’asseguradoracanadenca WSIB que l’any passatva incidir en la responsabilitat que

tenen els propis treballadors en elsaccidents de sinistralitat que cadas’emporten moltes vides. En la campanya d’enguany -vegeules dues imatges de la dreta- ellema és: “Mai no estaràs prousegur” i el subtítol “Utilitza l’equip

de seguretat apropiat. Demana laformació apropiada. Rebutja lafeina insegura”. Les escenes, però,són iròniques: un netejador que nofrega perquè cada rajola podria serun perill i una administrativa quefa servir la destructora de paper

amb pinces. Potser els treballadors en fan ungra massa, ens vol dir l’empresa?Més cartells de les dues campan-yes: w w w . p r e v e n t -it.ca/index.php?q=see-it-print-ads

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2009 13

Tema del mesNo al Tractat de Lisboa

Campanya "U.€. ¿Pa qué?"

Des de diferents posiciona-ments de lluita per la justícia ila solidaritat ambiental, labo-

ral, social, cultural, educativa, etc,una sèrie de persones i col·lectiushem vingut a coincidir en el nostreprofund rebuig al projecte de feroçdesenvolupament neoliberal que su-posa la Unió Europea. Hem constatatque, al llarg de la seva història, la UEestà atemptant contra els drets delspobles i els drets ecològics, socials,culturals i laborals.Considerem que la Unió Europea ésla plasmació regional de la lògicadestructora del capitalisme global enel qual vivim, igual que Estats Units oJapó en són altres. El capitalismenomés pot generar destrucció social iambiental, com demostra contínua-ment la UE.Ens oposem a la UE perquè viola elsdrets dels pobles i fomenta les rela-cions internacionals injustes. Pressio-na als països africans i caribenys i delPacífic a acceptar els vergonyososAcords de Lliure Comerç que suposa-ran aprofundir encara més les dife-rències entre enriquits i empobrits,beneficiant sobretot a les empresesde capital europeu.Unit a l’estratègia de pressió exterior,està creixent el militarisme de la UE:s’han enviat tropes a diferents llocsestratègics del globus (Líban, Koso-va, Haití, Sudan, Bòsnia…). S’estàcreant un sistema de posicionamentvia satèl·lit en tot el globus que tindràaplicació militar (el Galileu). Els euro-exèrcits cada vegada estan més do-tats i tenen major capacitat d’interven-ció exterior i s’ha aprovat la “DoctrinaSolana”, per la qual la Unió pot inter-venir militarment en qualsevol lloc delglobus en defensa dels seus interes-sos.A l’interior de la UE també s’està sen-tint la militarització. Amb la coartadadel terrorisme, la UE i els seus estatsmembres estan retallant les llibertatsde la població. Permeten a la policiaaccedir a les comunicacions telefòni-ques privades de tot l’any anterior, fo-menten l’ús de càmeres de vigilància,es restringeix el pas en els aero-ports…Ens oposem a la UE perquè destrueixl’entorn. El projecte neoliberal que de-fensa implica un distanciament cadavegada major entre els llocs de pro-ducció i de consum. Aquestes distàn-cies són “salvades” a força de gransinfraestructures de transport i de con-nexió energètica. Això implica milersde km2 d’asfalt i formigó; l’incrementde les emissions de CO2 (que produï-xen el canvi climàtic) i l’amenaça a labiodiversitat causada per la segmen-tació del territori.A més, l’impuls que reben les multina-cionals per part de la UE dóna suportal model de consumisme irracional i

destructiu, aguditzant encara més lesseves nefastes conseqüències (pro-ducció de residus, malversamentenergètic, expoli de recursos natu-rals, deute ecològic…). No és casuali-tat que la UE sigui la segona emisso-ra de gasos d’efecte hivernacle delplaneta en termes absoluts (el 24%) iper càpita.Això contrasta amb l’aparent preocu-pació per l’ecologia dels seus manda-taris. Denunciem que són només unrentat de cara i que en absolut abor-den les causes de la deterioració am-biental.Ens oposem a la UE perquè està em-prenent una ofensiva en tota reglacontra els drets socials i laborals,augmentant així les desigualtats. Elcontrol de la inflació i el dèficit són ob-jectius de la UE, però no ho són elimi-nar l’atur i la precarietat. La Unió norecull el dret a una renda bàsica o elde poder habitar en un habitatge con-fortable.Aquest debilitament de la protecciósocial queda reflectit en xifres. En elsí de la UE més d’un terç de la pobla-ció activa està en situació precària:19 milions de persones en atur, 21 mi-lions de contractes precaris, 33 mi-lions a temps parcial i un nombre crei-xent d’assalariats sense papers(immigrants i autòctons). A això sesuma que la diferència salarial de lesdones respecte als homes és del28%.La UE està promovent que es portin aterme reformes estructurals dels mer-cats de treball dels països membresencaminades a disminuir la protecciódels treballadors i treballadores fins anivells mínims, dintre del conceptedenominat “flexicurity” del mercat la-boral, concedint a la patronal majorsfacilitats per a l’acomiadament “lliure”i la sobreexplotació de la força de tre-ball. L’aprovació de la directiva de les65 hores de setmana laboral suposa-ria, a més, una agressió sense prece-dents contra la lluita històrica per lareducció progressiva del temps detreball remunerat que no faria mésque reforçar el ja creixent “dúmping”

social existent dintre de la UE.A això cal afegir que la Unió segueixprivatitzant el que encara no està pri-vatitzat. El seu pròxim objectiu són elsserveis públics, educació i sanitat alcapdavant. Això suposa el desmante-llament de conquestes socials històri-ques a les quals no hem de renunciar.No és d’estranyar, pertant, que lesdesigualtats augmentin dintre i forade la UE. Els desmesurats beneficisde les empreses i les remuneracionsdels seus directius contrasten de ma-nera indecent amb els ridículs ingres-sos de les persones que viuen sota elllindar de la pobresa dintre de lesseves fronteres. Segons dades de2005, eren el 16% de la població dela UE. Els efectes de la pobresa afec-ten especialment a nens, personesancianes i aturades.Especialment sagnant és la violacióinstitucional dels drets humans de lespersones immigrants. La UE deportao rebutja a 500.000 persones cadaany. Ara, a més, el Consell ha aprovatuna Directiva sobre “procediments inormes comunes en els Estats mem-bres per a la tornada de nacionals detercers països que es trobin il·legal-ment en el seu territori”. S’ha guanyata pols l’àlies amb el qual és més co-neguda: Directiva de la Vergonya.Permet la retenció d’immigrants du-rant 18 mesos sense garantir assis-tència jurídica gratuïta, el que suposaprivar de llibertat a persones que nohan comès cap delicte. Aprova l’ex-pulsió d’immigrants amb la prohibicióde tornar a la UE en 5 anys. Contem-pla que aquestes expulsions tinguincom destinació tercers països i no elpaís d’origen. Habilita la detenció demenors “no acompanyats” i la sevaexpulsió sense garantia de reagrupa-ment familiar. Les detencions es rea-litzaran en uns Centres d’Internamentque en realitat són presons, nous“Guantánamos” dintre de la pròpiaUE. Al seu torn, no es reconeixendrets tan bàsics com el lloc de resi-dència o el vot.Ens oposem a la UE perquè retalla laparticipació i les llibertats. La partici-

pació popular està limitada per a per-metre que les decisions es prenguinde forma més àgil. A la capital, Brus-sel·les, hi ha 15.000 lobbistes que esdediquen a pressionar perquè les le-gislacions que es promulguin en el síde la Unió serveixin als interessosdels grans capitals. Mentre es faoïdes sordes al No a la ConstitucióEuropea dels pobles de França i Ho-landa i se segueix negant el dret detots els pobles de la UE —incloses lesnacions sense Estat— a decidir lliure-ment el seu futur. Al mateix temps, esreforça la legislació d’excepció encontra de drets i llibertats bàsiquesdintre d’aquesta “guerra global contrael terror” que la UE comparteix ambEEUU.Un exemple claríssim de tot l’anteriorés el Tractat de Lisboa, que substituïxa la difunta Constitució Europea. Se-gons aquest tractat, el creixementeconòmic i la competitivitat són elsgrans objectius de la UE. La Unió tre-ballarà per a eliminar els “obstacles”al lliure comerç mundial. El Tractatgaranteix la lliure circulació de capi-tals i aposta per la liberalització i inter-connexió del mercat energètic.La nova estratègia de la Unió, signifi-cativament titulada “Europa Global:competint en el món”, persegueix“mantenir la seva competitivitat en elmercat mundial intensificant els seusesforços per a crear oportunitats pera les seves empreses en tercers paï-sos. Per a construir empreses fortes,la UE també haurà de crear un entornmés favorable a les empreses dintrede les seves pròpies fronteres”.Amb la Carta de Drets Fonamentalses retallen els drets ambientals i so-cials. També manté oberta la porta aldesmantellament dels serveis pú-blics, ja que els converteix en simplesmercaderies, deixant-los subjectes ales normes de la competència.Sustentem la nostra oposició al Trac-tat de Lisboa també en el fet que ésclarament antidemocràtic, tant en lamanera que ha estat aprovat i comserà ratificat, com en la UE que dis-senya en les seves línies. Agreuja les

diferències dintre de l’Europa de di-verses “velocitats”: els menys pode-rosos tindran cada vegada menys ca-pacitat de decisió. Amb les novescompetències comunitàries, en matè-ria de serveis, treball, energia o immi-gració, s’amplia el nombre dels àm-bits en els que les decisions esprendran en la UE i no a nivell estatal.Amb això s’atorga una coartada alsgoverns locals, que podran culpar ainstàncies superiors, “inassolibles”,dels desenvolupaments legislatiusclarament contraris al benestar de laciutadania. El Consell i la Comissiómantenen la majoria del poder legis-latiu i executiu, mentre que el Parla-ment segueix complint un paper sub-altern. El Banc Central Europeu no técap control democràtic.El Tractat de Lisboa augmenta elpoder militar de la Unió per a protegirla seva política neoliberal i donar for-talesa i estabilitat en els mercats in-ternacionals a la seva moneda, l’euro.Això ens sembla deplorable. La UEpotencia els euroexèrcits i dóna su-port els “atacs preventius”. Compro-vem que el Tractat persegueix con-vertir a la UE en un factor d’estabilitatper al model neoliberal en la nova (ino tan nova) organització del món.Aposta per una Europa militarista, ar-mada i violenta, supeditada a l’OTANi a les claus de defensa que dictaEEUU. Prohibeix el desarmament, al-hora que exigeix millores en les capa-citats militars dels estats membres.Això últim es tradueïx en un augmentde les despeses militars. Subratlla eldèficit democràtic en la presa de deci-sions relacionades amb el militar de-fensiu i ofensiu. Suposa la consagra-ció de la política de control policialrepressiu.Per tot això, ens oposem a la UE i enscongratulem del “NO” irlandès en elreferèndum sobre el Tractat de Lis-boa. Ens disposem a continuar plan-tant-li cara a la UE i a treballar per aaconseguir una relació entre pobles ipersones completament diferent, ba-sada en la solidaritat, la sostenibilitat,la llibertat i la justícia.

Jordi Martí Font

Dolors Marín és doctora en Història Con-temporània per la UB i autora i coautorade molt diversos estudis en forma de lli-bres: “Clandestinos: el maquis contra elfranquismo”, “Ministros anarquistas”,“Francesca Bonemaisson: educadora deciutadanes”, “Els Montseny-Mañé: un la-boratori de les idees”... Fa uns mesos, hapublicat “La Semana Trágica. Barcelonaen llamas, la revuelta popular y la EscuelaModerna”, a La Esfera de los Libros, untreball d’investigació i de difusió dels fetshistòrics relacionats amb les jornades dejuliol de 1906 conegudes popularmentcom a Setmana Tràgica..

-A algú que no en tingui coneixement,com li explicaries les jornades de juliolde 1909 que han passat a la història ambel nom de Setmana Tràgica?-Ara fa 100 anys que com a conseqüènciade la convocatòria de una vaga general aBarcelona per impedir l’embarcament delssoldats reservistes cap el Marroc es va des-encadenar una gran revolta ciutadana queva comportar la crema de la majoria deconvents i d’escoles religioses. Els fets noes van donar només a Barcelona sinó queaviat es van estendre a tot el Principat. Defet, el que es volia era crear un estat de re-volta que conduís a la proclamació de larepública, ja que els vaguistes volien queel descontentament s’estengués a tot l’Es-tat espanyol.

-Quins van ser els actors que es vandonar cita en aquesta confrontació?-Diversos i molt variats, com la vida ma-teixa i la ciutat en la qual es circumscriuen.D’una banda, els revolucionaris formatsen la seva majoria pel magma divers delsanarquistes-federalistes-socialistes-sindi-calistes de Solidaritat Obrera, lliurepensa-

dors i un llarg etcètera, ja que es troben enun moment de canvi i evolució cap a unsindicalisme operatiu, que aviar prendràles característiques de l’anarcosindicalis-me. De bracet amb ells ens trobem, al ma-teix cantó de la barricada, amb les basesdel Partit Radical de Lerroux, la majoriaateus, lliurepensadors, partidaris de lescampanyes dels drets civils (casaments,enterraments,...) animadors de les escoleslaiques, i republicans convençuts. Caldriadir alhora que no tots ells eren proletaris,també cal destacar dins d’aquets dos blocsla presència de petits propietaris de comer-ços i tallers (tavernes, fondes, impremtes,ebenistes, enquadernadors, etc.) que esta-ven a disgust amb la monarquia borbònicai amb el sistema pervers de la Restauració.Tots ells se sentien més moderns i a to ambl’Europa de la seva època, s’emmirallavenmolt amb França!I aquí entren també, del mateix cantó deles barricades, les dones, que fan la sevairrupció al món de les lluites socials al ca-rrer, amb un protagonisme important. Arri-ben amb molta més força de la que ja ha-vien mostrat als rebomboris de pa i lesbullangues del XIX, ara prenen una opciópolítica clara i participen activament enl’organització de la revolta: convoquen,desfilen, fan tancar fabriques i mercats,construeixen barricades i s’oposen a laforça pública. Ja fa alguns anys que mili-ten activament als espais alliberats a l’inte-rior de la ciutat: escoles, nuclis veïnals,premsa obrera, etc. I són molt valentes,molt decidides, al cap d’un any dels fetsles veiem a les primeres manifestacionsreivindicant Ferrer, sense cap por, ambmolt dignitat.I, de l’altra banda de la barricada, els desempre! L’exèrcit, la Guardia Civil, els so-metents que no havien desertat, i els burge-sos, que amagats als seus pisos esperavenque s’acabés la revolta però que organitza-ven la vida catalana, es a dir: la Lliga i les“bones famílies” que parlaven en català alsJocs Florals però que no dubtaven en acu-dir a Madrid per defensar el capital i lesseves propietats si els anarquistes i socia-listes demanaven no ja la revolució sinó unrepartiment més just dels beneficis, o mi-llores socials, o senzillament l’accés a l’e-ducació, un tema candent i a la fi, penso,que el nucli desencadenat de la crema deconvents.La Lliga s’estava organitzant com un partitmodern, aprenia dels francesos i anglesos,tenia una estructura molt sòlida, ben arre-lada en espais diferents: el catalanisme po-lític, on convergia amb l’església catòlica(Torres i Bages, Verdaguer, Gatell, Morga-des...), d’altra banda també amb el capitalfinancer (els banquers), el capital del tèxtil

que floria per tot Catalunya i els beneficisprovinents del món colonial, no nomésamericà, sinó també africà. Havien fundatla “patonal”, el Foment del Treball, i enaquets anys estructuren la seva pròpiabanda armada: el sometent, que trauran alcarrer renovat al cap de deu anys. Es durperò es part de la nostra història. Hi vanmolts pocs anys entre 1909 i les batallesdel “lliure” i l’”únic”. Penso que sovinteren els mateixos protagonistes i les cosescontinuaven sense resoldre’s, precisamentper la voracitat de la classe dirigent que so-vint no aplicava la legislació vigent, tot ique era molt reformista.Hi havia dos móns enfrontats: el del luxemodernista i el de l’esperança de vida als35 anys, ja veus que semblen irreconcilia-bles!

-Per aturar una guerra i l’enviament detropes formades per reservistes es con-voca una vaga general. Com s’explicaaixò?-Una setmana abans s’havia convocat unagran campanya de xerrades i mobilitza-cions contra els embarcaments, organitza-da pel Partit Socialista i pels anarquistes, ala qual aviat es van afegir els radicals. Hihavia un ambient internacional abocat alpacifisme, el proletariat estava tip de lesguerres colonials del finals del XIX, i a totarreu es palpava un ambient antimilitaris-ta, fraternal, internacionalista. Aviat elsmítings són prohibits o acaben amb alda-rulls, i com que no es pot impedir l’embar-cament es convoca una vaga general, aimatge de la de l’any 1902.

-I com pot ser que una vaga generalacabi desplaçant el seu potencial revolu-cionari cap a l’església i no contra l’e-xèrcit, que era contra qui s’articulava laprotesta? Què va passar?-De veritat? No ho sabem, jo penso quesenzillament va passar el mateix que al1835, un intent de recuperar el model deciutat que proposaven els revoltats. No sesentien identificats amb aquella ciutat bur-gesa i clerical on hi havia un convent acada cantonada. Estaven lluitant des demitjans del XIX per construir d’altrescoses que ningú els facilitava: escoles,centres obrers, cooperatives de produccióo consum, cementiris civils, inclús altresmonuments, un art o una literatura obreris-ta en comptes de tot allò que els passavenpels nassos i amb molts mitjans i del qualells només n’eren els espectadors, i el queés pitjor, els explotats, els que ho feienpossible a partir del seu treball. I va explo-tar, com diu el governador civil, l’Ossorio iGallardo: tot va esclatar com una traca! És inconcebible com en una tarda cremen

més de 40 edificis al mateix temps, aixòvol dir que alhora hi havia molts grupsamb petroli i metxes a la mà, amb un ma-teix pensament. I no es fàcil cremar edifi-cis sumptuosos, vull dir que no era posarpetards i marxar corrent, sinó que els in-cendiaris havien de prendre’s el seu temps,i això invalida la idea del grup provocador,o dels “nois de les llistes” que argumentenalguns historiadors. No crec que existeixila idea de la “conspiració”, com tampocpenso en la idea de líders o teòrics. El model sempre és el mateix a la ciutatsalvant anys i distàncies: des del XIX finsal 1936: gent que pren els barris, homes idones a les cruïlles de carrers, defensantlocals socials, escoles, cooperatives o ate-neus, el que es diu la milícia ciutadana,molt diversa, intergeneracional i interclas-sista. És per això que en intentar organitzar la re-pressió els costa tant: no hi ha noms, no hiha consignes darrere de les barricades, totssón anònims, gent del barri, i això és elmés desolador pels repressors. Aviat cerca-ran un “instigador moral”, que serà en Fe-rrer i Guàrdia, a qui detesten amb els seusprojectes d’escoles laiques i coeducadores,un afront moral per a la seva època.Per què no van atacar les fàbriques o les

cases dels rics no ho sabem, però fora deBarcelona es van ocupar ajuntaments, esvan cremar les casetes dels “burots” o con-sums, es van organitzar assemblees ciuta-danes i es van tallar les comunicacions, ésa dir, la revolta es va diversificar i va pren-dre caràcter de revolució republicana. L’a-tac a l’església només es pot interpretar siimaginem la repressió moral i social del’època i si veiem l’església com la còm-plice de l’explotació, de la mà de la burge-sia. Les dones ho van tenir molt clar totaixò, els testimonis orals les situen al cen-tre dels esdeveniments.

-En el teu llibre dónes molta importàn-cia a tots els precedents del que podríemanomenar “cultura anarquista i vol-tants”. Realment, quina força tenia totaaquesta cultura formada per ateneusracionalistes, maçons, lliurepensadors,espiritistes...?-Sí, no és fàcil posar-te a cremar una esglé-sia perquè no t’agradi, és a dir que calmolta determinació per decidir-te a sortiral carrer i fer un acte d’aquestes caracterís-tiques, i això vol dir que hi havia una cons-ciència prèvia i molt treball intel·lectual,moltes lectures interioritzades, la idea queera possible un altre estat de coses diferent,

nou, lluny del que havien significat seglesde dominació en el món que ells i elles ha-vien conegut.Són els anys de la creença en el progrés, enla ciència. La religió sembla quelcom ob-solet, o quelcom supersticiós com diran lesespiritistes, els lliurepensadors o els laics.Un bon exemple són els llibrets de CelsGomis, anarquista, internacionalista i fol-klorista; també l’Amalia Domingo Soler ola Pilar López de Ayala, fins ara poc estu-diades i que són un bon referent per enten-dre aquesta mentalitat tan oberta pel seutemps.

-Les conseqüències de les jornades dejuliol de 1909 són clares a nivell de vícti-mes i d’edificis destruïts. I a nivell demoviments i opcions socials, com quedala cosa?-Bé, malament. La repressió va ser impor-tantíssima. És clar, després de l’època deles bombes i els atemptats de final de segleXIX, semblava que la burgesia catalanapodria descansar una mica segura. Pensa-ven que el proletariat estava calmat, esta-ven organitzant uns incipients sindicats ca-tòlics –grocs- on creien que tindrien laclasse treballadora encarrilada, i a méspensaven ja en una sortida organitzativa de

caire femení, perquè tenen ja la confirma-ció (a partir de la vaga de 1902) que lesdones “se’ls escapen”, és a dir, es podendescontrolar en un moment determinat. El que no pensaven és que la fúria dels tre-balladors aniria en contra de les esglésies iconvents, això sí quasi sense víctimes (adiferència del 1835), ara només volen aca-bar amb els espais que ocupen els edificis,cremar-ho tot, i a més, en contra del quediuen alguns historiadors, no es van donaractes de pillatge. Això ho explica la matei-xa premsa de l’època, la gent vol cremar,acabar amb tot, incloses joies, bitllets debanc, accions o retaules: tot els sembla elmateix. I aquesta fúria es va voler canalit-zar.El Partit Radical mai va tornar a ser el ma-teix, es van acabar les al·locucions anticle-ricals i populistes de “Don Alacandru”,l’emperador del Paral·lel. Va continuar te-nint representació als ajuntaments catalansperò el seu electorat es va anar passant ales files anarcosindicalistes que anavencreixent en clandestinitat, es van decebreforça de la política i els polítics, aquells re-publicans.Els socialistes i anarquistes que havienfundat Solidaritat Obrera s’escindiran des-prés dels fets del 1909 i els socialistes que

havien abraçat l’acció directa s’aniran mo-derant i cercant una via electoral. I els lli-bertaris construiran la Confederació Na-cional del Treball poc més tard, ja queveuen que els cal una organització i unaestructura forta en aquells anys difícils. Estrencaran els cercles lliurepensadors i elsde les dones espiritistes.Després de 1909, ja res no serà igual, calcercar noves vies i el feminisme diferen-cial del nucli de Gràcia quedarà en suspensfins als anys trenta dins Mujeres Libres.Les escoles racionalistes i els locals socialssón clausurats a l’agost de 1909, els mes-tres empresonats o enviats a l’exili, “alcamp, -diuen a l’època-, on no puguin ferproselitisme entre els obrers”, i és clar, calreorganitzar-ho tot, però ho fan, i de quinamanera! Els petits nuclis tornen a formar-se i aquí –com abans- el paper de la prem-sa és fonamental, i també de les xarxes in-ternacionals de solidaritat i de relació,inclús més que ara, potser.La burgesia, per la seva part, també es re-organitza i a banda de l’inicial i furibund“Delateu!” publicat a “La Veu de Catalun-ya”, va prenent d’altres mesures. Unad’important és la creació de l’obra deFrancesca Bonnemaison adreçada a lesdones i inspirada pel catolicisme progres-sista catalanista: l’Institut de Cultura de laDona i la seva Biblioteca, potser la prime-ra al món adreçada a les dones. El quevolen és “instruir-les” com a la resta d’Eu-ropa i poca cosa més. El que no comptavenels lligaires és amb l’empenta personal deDonya Paquita que acaba creant una for-midable estructura educativa i formativaon també acabaran assistint les filles delsrepublicans progressistes i maçons.

-Què falta per investigar que sigui enca-ra important avui? Què ens falta saberde la revolta que encara avui sigui fosc ipoc clar?-Falten molts punts foscos per investigar,de fet sabem molt poc dels ismes, com po-dríem anomenar-los: feminisme, lliure-pensament, maçoneria, espiritisme, etc. Éscert que hi ha obres senyeres com les dePere Sànchez, Gerard Horta, Laura Vicen-te, Manuel Vicente, Tema Kaplan i diver-ses més que ja baixen al sentit biogràfic ode detall, que és el que ens falta, ja que sidesconeixem les fonts i la història perso-nal, local o comarcal, difícilment podremescriure-la de nou i només investigant po-drem aprendre del passat. Penso que faltennoves lectures sobre la gent del Partit Ra-dical, molt honestos i actius, que han que-dat eclipsats per la figura de Lerroux peròque van ser fonamentals com Cristòfol Li-trán, secretari i amic de Ferrer, com Sol iOrtega, els Ulled i d’altres que van contri-

buir amb el seu republicanisme a la creaciói manutenció d’escoles racionalistes o cen-tres obrers. També falten investigacionssobre les Dames Roges o dones radicals,també força interessants. Bé, hi ha feinaper qui en vulgui, això no s’acaba mai!I també falten fonts sobre la burgesia,saber per què no van sortir al carrer, ni adefensar les esglésies, perquè ens estranyaals historiadors veure com no van baixar aimpedir cap crema. Van deixar fer, senzi-llament, com si allò no anés amb ells. I elcert és que tenien armes i mitjans, i no vanfer res. Bé, sí, llistes negres d’obrers quecondemnarien al “pacte de la fam”. Unesllistes que es popularitzarien a finals delXIX. Cada bàndol tenia les seves estratè-gies!

-Quines han estat les reaccions d’aquestcentenari? S’ha commemorat adequa-dament l’efemèride?-M’ha sorprès molt veure que s’ha com-memorat la Setmana Tràgica, inclús des desectors institucionals, i a més, sovint hohan fet molt bé. S’han organitzat xerrades,seminaris, rutes urbanes o accions, i pensoque és important i positiu veure com laciutat s’ha repensat i ho ha fet de maneravalenta. Penso que avui pocs barceloninsno poden dir que no saben què va ser laRevolució de Juliol, com li deien els anar-cosindicalistes. Hi ha una pàgina web enquè es mostren fotografies de l’època imoltes llibreries han fet aparadors amb elsllibres que han anat sortint entre els qualsrecomano la novel·la de l’Andreu Martín.També hi ha hagut llibres molt crítics ambels fets provinents “dels de sempre”, peròamb això sempre s’hi ha de comptar.

-Per acabar, Quina valoració pots fersobre la figura de Ferrer i Guàrdia i elseu assassinat?-Parlar de Ferrer significaria fer tot un altrellibre voluminós i interessant. És un món,ell, els seus amics, en Morral, Litràn, Mi-randa, Odón de Buen, Salas Antón, és unpersonatge calidoscòpic, apassionant i alqual sovint se l’ha jutjat abans de conèi-xer-lo en profunditat. De fet, va ser con-demnat sense proves, en una espècie de“cacera de bruixes” modernista, a la cata-lana, que va acabar de rebot amb Maura acausa de la pressió internacional. Per mi ésun home per descobrir, entranyable, d’Ale-lla, que es va convertir en un dels expo-nents mundials del lliurepensament, la laï-citat i la coeducació. Paradoxalment, laseva mort va mostrar al món que aquellescampanyes de propaganda dels Montsenya París sobre els processos de Montjuïc delXIX i que es titulaven “Els Inquisidorsd’Espanya” continuaven al segle XX.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Setembre de 200914 Catalunya. Setembre de 2009 15

> LES FRASES...

El que nopensaven és

que la fúria delstreballadors aniriaen contra de lesesglésies iconvents, això síquasi sensevíctimes”

“Hi havia dosmóns enfrontats:el del luxemodernista i elde l’esperançade vida als 35anys”

“Falten moltspunts foscos perinvestigar, de fetsabem molt pocdels ismes, compodríemanomenar-los:feminisme,lliurepensament,maçoneria,espiritisme

‘‘

‘‘DOLORS MARÍN, HISTORIADORA, ESPECIALITZADA EN MOVIMENT LLIBERTARI

“L’ambient era antimilitarista, fraternal i internacionalista”

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200916

Secretariat Permanent CGT Catalunya

Apunt el proper congrés de laCGT de Catalunya que tindrà

lloc a Lleida els dies 5, 6 i 7 de fe-brer de 2010. Serà el IX congrés iel programa previst és el següent:- Punt 1: Obertura del Congrés.- Punt 2: Elecció de la Taula delCongrés i Comissions.* Taula del Congrés.

* Comissió revisora de les creden-cials.* Comissió revisora de comptes.* Comissió d’escrutini.* Comissió de ponències.- Punt 3: Discussió i aprovació, siprocedeix, dels Informes de Gestióde les Secretaries del SecretariatPermanent i del Coordinador delCatalunya.- Punt 4: Acció Sindical de la CGTde Catalunya.

- Punt 5: Acció Social de la CGT deCatalunya.- Punt 6: Estatuts.- Punt 7: Elecció i nomenament de:* Components de la Comissió deGaranties.* Components de la Comissió Eco-nòmica.* Components de las diferents se-cretaries del Secretariat Perma-nent.* Coordinador/a del Catalunya.

IX Congrés CGT Catalunya a Lleida, 5, 6 i 7 de febrer de 2009

Conferència deDelegats/des-Debat:"Davant de la crisi…respostes de laCGT"DDiimmeeccrreess 1166 ddee sseetteemmbbrree aa lleess 1100::0000 hh,,CCeennttrree CCíívviicc FFoorrtt PPiieenncc,, BBaarrcceelloonnaaIInntteerrvviinnddrraann::AAnnggeell LLuuiiss GGaarrcciiaa ((SSeess.. AAcccciióó SSiinnddiiccaall ddeellaa CCGGTT)),, DDeessiiddeerriioo MMaarrttíínn ((SSeecc.. SSaalluutt LLaa-bboorraall)) ii JJuuaannaann SSàànncchheezz ((SSeecc.. AAcccciióó SSiinn-ddiiccaall ddee llaa CCGGTT ddee CCaattaalluunnyyaa))CCoomm ttootteess ii ttoottss ssaabbeemm eellss eeffeecctteess ddee llaaCCrriissii vvaann aavvaannççaanntt ii ccooppeejjaanntt aa llaa ccllaasssseettrreebbaallllaaddoorraa,, aaccttuuaallmmeenntt aa ll’’EEssttaatt eessppaannyyoollss’’hhaa ssoobbrreeppaassssaatt llaa xxiiffrraa ddee 44,,22 mmiilliioonnss ddeeddeessooccuuppaattss//ddeess ii lleess pprreevviissiioonnss ééss qquueeaanniirràà aa mmééss..DDaavvaanntt aaqquueessttaa ssiittuuaacciióó ddee ccrriissii ddeell ssiissttee-mmaa eellss hhoommeess ii ddoonneess ddee llaa CCGGTT nnooppooddeemm qquueeddaarr-nnooss iinnddiiffeerreennttss,, eell ccoommpprroo-mmííss ccoonnttrreett eenn eellss aaccoorrddss ddeell CCoonnggrrééss ddeeMMààllaaggaa eennss mmaarrccaa eell ccaammíí aa rreeccóórrrreerr ppeerr aaccoonntteessttaarr aa qquuii eennss hhaann ffiiccaatt eenn aaqquueessttaaccrriissii,, ccaappiittaalliisstteess ii ppoollííttiiccss ccòòmmpplliicceess aammbblleess ppoollííttiiqquueess nneeoolliibbeerraallss..EEll CCoommiittèè CCoonnffeeddeerraall ddee llaa CCGGTT ddee CCaattaa-lluunnyyaa vvaa aapprroovvaarr eell ppaassssaatt 1144 ddee JJuulliiooll rree-aalliittzzaarr uunnaa jjoorrnnaaddaa rreeiivviinnddiiccaattiivvaa eell pprròòxxiimm3311 dd’’OOccttuubbrree,, aa rreeaalliittzzaarr eenn uunnaa llooccaalliittaattddeell BBaaiixx LLlloobbrreeggaatt,, sseenntt llaa FFeeddeerraacciióó CCoo-mmaarrccaall dd’’aaqquueesstt tteerrrriittoorrii qquuii ccoooorrddiinnaarrààccoonnjjuunnttaammeenntt aammbb eell CCoommiittèè CCoonnffeeddeerraall,,lleess pprrooppoosstteess ii aacccciioonnss aa ppoorrttaarr aa tteerrmmee..PPeerr aa ppootteenncciiaarr eellss ppaassssooss ddee ll’’ooppoossiicciióónneecceessssààrriiaa,, ii ddeesseennvvoolluuppaarr eellss aaccoorrddss,,ddeess ddee llaa SSeeccrreettaarriiaa dd’’AAcccciióó SSiinnddiiccaall ss’’hhaannccoonnvvooccaatt rreeuunniioonnss oonn ll’’eeqquuiipp ddee ttrreebbaallll vvaapprrooppoossaarr uunnaa CCoonnffeerrèènncciiaa ddeeddeelleeggaattss//ddeess ppeerr aall pprròòxxiimm mmeess ddee SSeetteemm-bbrree.. VVaalloorraanntt ddaatteess eess vvaa iinnffoorrmmaarr eenn llaaPPlleennààrriiaa ddeell CCoommiittèè CCoonnffeeddeerraall rreeaalliittzzaarr-llaaeell 1166 ddee sseetteemmbbrree..LL’’oobbjjeeccttiiuu dd’’aaqquueessttaa CCoonnffeerrèènncciiaa ééss iinniicciiaarreell ppeerrííooddee ppoosstteerriioorr aa lleess vvaaccaanncceess,, aammbbuunnaa rreeuunniióó oonn lleess SSeeccrreettaarriieess dd’’AAcccciióó SSiinn-ddiiccaall ddeell CCoonnffeeddeerraall ii ddee CCaattaalluunnyyaa,, jjuunnttaa-mmeenntt aammbb eell GGaabbiinneett JJuurrííddiicc CCoonnffeeddeerraall,,ffaacciinn uunnaa vvaalloorraacciióó ddee ccoomm hhaa aaffeeccttaatt aallssddiiffeerreennttss sseeccttoorrss llaa ccrriissii,, ppeerr aa aaiixxòò ttaammbbééss’’hhaann ccoonnvviiddaatt aa lleess FFeeddeerraacciioonnss SSeeccttoo-rriiaallss EEssttaattaallss ppeerrqquuèè aappoorrttiinn lleess sseevveessddaaddeess ii vvaalloorraacciioonnss..AAqquueessttaa CCoonnffeerrèènncciiaa hhaauurriiaa ddee sseerrvviirr ccoommppuunntt ddee ppaarrttiiddaa ddee llaa cciittaa qquuee tteenniimm aa CCaa-ttaalluunnyyaa eell pprròòxxiimm 3311 dd’’ooccttuubbrree,, ppeerr aa oorrggaa-nniittzzaarr aall mmààxxiimm ddee ddeelleeggaattss ii ddeelleeggaaddeess,, iiccoonnsscciieenncciiaarr-nnooss ddee llaa iimmppoorrttàànncciiaa qquuee eennaaqquueessttaa jjoorrnnaaddaa eess ccoonnssttaattii llaa mmààxxiimmaapprreessèènncciiaa ddee llaa CCGGTT eenn eell ccaarrrreerr..AA mmééss nnoo hheemm dd’’oobblliiddaarr-nnooss ddeell PPllee aaccoorr-ddaatt aa MMààllaaggaa ppeerr aa ddeecciiddiirr ssii ééss ppoossssiibblleeqquuee llaa CCGGTT ccoonnvvooqquueemm uunnaa VVaaggaa GGeennee-rraall..UUss aanniimmeemm aa ffeerr eexxtteennssiivvaa aaqquueessttaa ccoonn-vvooccaattòòrriiaa aa ttoottaa ll’’aaffiilliiaacciióó ddeellss SSiinnddiiccaattss ddeellaa CCGGTT aa CCaattaalluunnyyaa..

Federació Comarcal del BaixLlobregat de la CGT

Tota crisi econòmica de gra-vetat comporta una explosiósocial. On ens condueïx la

crisi actual? A una revolta o a unarevolució?Cicle de conferències-debat sobrela revolta de 1909 a Barcelona, larevolució llibertària de 1936 i l’ac-tual crisi econòmica, organitzat pelcol·lectiu Llibertari de Sant Boi i laFederació Comarcal del Baix Llo-bregat de la CGT.

La revolta de 1909 aBarcelona

- Exposicions "Els fets de 1909 il’afusellament de Ferrer i Guàrdia" i“Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Esco-la Moderna”, a Cal Ninyo (CarrerMajor 43, Sant Boi de Llobregat),del 17 d’octubre al 7 de novembre:- 21 d’octubre a les 18.30h. Confe-rència "La Pedagogia Llibertària" acàrrec de Just Casas, a Cal Ninyo,Sant Boi.- 28 d’octubre a les 19.30h. Confe-rència "La Setmana Tràgica" a cà-rrec de Dolors Marín, a Cal Ninyo,Sant Boi.

La revolució llibertàriade 1936

- Exposició a la seu de la CGT (Ca-rretera d’Esplugues 46, Cornellàde Llobregat ), del 10 al 28 de no-vembre: "Les col·lectivitzacionsd’empreses el 1936"- 11 de novembre a les 18.30h.Conferència "Les col·lectivitza-cions a Catalunya" a càrrec de Ra-fael Iniesta, a la CGT de Cornellà.- 18 de novembre a les 18.30h.Conferència "Durruti i la revoluciósocial" a càrrec de Miquel Amorós,a la CGT de Cornellà.- 25 de novembre a les 18.30h.Conferència. "Els fets de maig de1937" a càrrec de Ferran Aisa, a laCGT de Cornellà.

Enfront de la crisiactual

- 2 de desembre a les 18:30h.Debat obert a la seu de la CGT(Carretera d’Esplugues 46, Corne-llà de Llobregat). Davant la crisi delliberalisme, és viable la reforma delcapitalisme? és necessària la revo-lució social? El moviment llibertarité resposta a la crisi?

Organitzen: Federació ComarcalBaix Llobregat de la CGT i Col·lec-tiu Llibertari de Sant Boi.Més informació a l’apartat de con-vocatòries del web del SOV CGTBaix Llobregat: www.enxarxa.com/CGT/A més d’aquestes activitats, cal es-mentar una altra activitat organitza-da a Sant Boi de Llobregat, en ellocal de l’Ateneu Santboià, situat al’Avinguda Marià Girona 2.

- 31 de octubre, a les 12 h. debatsobre "La crisi i el decreixement",actuaran de ponents membresd’Ecologistes en Acció, CGT iCrisi?Podem!Aquest debat s’emmarca en la jor-nada reivindicativa convocada perla Confederació General del Tre-ball contra la crisi i per la vaga ge-neral.A més, hi haurà l’Exposició "Uto-pies llibertàries"

Crisi, revolta i revolució:debats i exposicions alBaix Llobregat

Catalunya. Setembre de 2009 17

SENSE FRONTERESAl Brasil, el cinquè país del món enextensió, l’1% dels propietaris controla el46% de les terres

Milers de pagesosdepauperats hanrecuperat unadignitat trepitjada

Vint-i-cinc anys de lluita per la terra al Brasil

Isaac Giribert / Sao Paulo (*)

Després de l’ascens de Lula,algunes veus van pronosti-car la fi del MST. Es van

equivocar. Decebut per una prome-sa de reforma agrària que mai arri-ba, s’ha convertit en el referent delsque menys tenen. El MST celebrael seu 25è aniversari amb la defensade la seva autonomia i un discursclarament anticapitalista.El Moviment dels Treballadors Ru-rals Sense Terra (MST) apareixavui com el moviment més impor-tant dels que actuen en el camp bra-siler en lluita per l’aplicació de laReforma Agrària. A pesar que laseva fundació oficial es va produirl’any 1984, es va estructurar a la fide la dècada dels ‘70 en un contextmarcat per les grans transforma-cions econòmiques i per un procésaccelerat d’industrialització i mer-cantilització de les activitats agríco-les. Aquest procés va suposar unaugment accelerat de les desigual-tats socials, que va empènyer a lapobresa més absoluta a una part im-portant de la població rural, quedesprés de perdre les seves terres esva veure obligada a emigrar en di-recció a les grans ciutats.L’objectiu principal de les accionsque realitza el MST és pressionar alGovern perquè destini aquellesgrans extensions rurals que roma-nen improductives a camperolssense terra, ja que d’aquesta formas’afavoreix la democratització de larenda i es pot generar un canvi en elpadró de propietat rural consolidathistòricament, caracteritzat per unagran concentració en mans d’unapetita minoria.Al llarg de la seva història, el MSTha creat i reproduït unes dinàmi-ques antagonistes d’accés a la terraque l’han donat a conèixer comsubjecte social. Dinàmiques tan in-cisives i arrelades al terreny coml’ocupació de terres, la construccióde campaments i la consolidaciód’aquests mitjançant la creaciód’assentaments de reforma agrària.Per a portar a terme l’ocupació deterres i els desdoblaments que d’e-lla es deriven, el MST es basa en “lafunció social” (productivitat míni-ma) que segons la Constitució hande complir totes les grans propietatsagrícoles. El Moviment defensaque aquesta funció sigui executadamitjançant un ampli projecte de Re-forma Agrària, és a dir, a través dela divisió dels latifundis improduc-tius en establiments rurals de caràc-ter familiar que aconsegueixin

donar resposta al conflicte agrarilarvat des del període colonial.El MST s’ha caracteritzat per fer-sepropi un projecte de transformaciósocial que transcendeix els objec-tius que van portar a la seva funda-ció, passant també de forma pro-gressiva a lluitar contra el contextpolític, econòmic i social que els vadur a l’exclusió.A partir de l’entrada en escena delMST la lluita per la terra va passar aser molt més que lluita per la terra:darrere de les seves caminades rei-vindicatives i de les ocupacions deterres o d’edificis governamentalses troba la ferma voluntat de cons-truir un nou horitzó que ajudi atransformar la societat brasilera,mitjançant l’obertura d’un debatpúblic sobre la veritable democra-tització dels drets socials.En el dur camí recorregut enaquests 25 anys, no exempt de lesmés diverses formes de persecuciópolítica, el MST ha construït unaorganització autònoma sota el con-trol directe de les seves bases,capaç de dinamitzar-se a través delsprocessos de lluita que protagonit-za, convertint la injustícia en acciódirecta i l’acció directa en transfor-mació social.

Altres claus

L’origen: Cascabel, 1984Estimulats pel treball de la Comis-sió Pastoral de la Terra i després de

cinc anys d’ocupacions deparcel·les agràries en tot el país,capdavanters camperols de 16 es-tats brasilers es van reunir al generde 1984 a Cascabel (Paraná). Des-prés de cinc dies de discussions i re-flexions col·lectives, van fundar elMST.

L’1% controla el 46% de les te-rres.Al Brasil, el cinquè país del món enextensió, l’1% dels propietaris con-trola el 46% de les terres. Més del70% de les grans propietats són im-productives i per tant potencialmentexpropiables per a finalitats de re-forma agrària. D’altra banda, el86,6% de la pagesia treballa en pe-tites unitats de producció, mentreque les grans generen menys del2,5% de l’ocupació rural.

Cooperativisme i petita indústriaEl MST ha engegat 79 cooperativesde producció agropecuària, 50 decomercialització i prestació de ser-veis, 28 d’assistència tècnica i qua-tre de crèdit. A més, ha generat 140agroindustries de petit i mitjà port(fruites, cereal, llet) i consolidatprogrames de producció de llavorsagroecològiques i cursos de capaci-tació de tot tipus.

L’educació, una de les claus del’èxit.L’extensió de l’ensenyament, basa-da en models com el de Paolo Frei-

re, sempre ha estat un dels cavallsde batalla del MST. En les 2.000 es-coles que ha obert en els seus cam-paments estudien més de 200.000nens i joves i s’ha alfabetitzat a mésde 50.000 persones adultes. El pe-riòdic Jornal dos Sem Terra, que espublica des de la creació del movi-ment, i 20 ràdios comunitàriescompleten aquesta labor.

Fortaleses

Projecte formatiu i educatiuL’educació ha estat un element cen-tral en la marxa del MST, com de-mostra la conquesta de 2.000 esco-les per a nens i adults o el conveniamb 13 universitats.

Construcció d’alternatives realsEl discurs igualitari i anticapitalistadel moviment s’ha materialitzat enmés de cent cooperatives de pro-ducció, serveis i crèdit i 140 petitesi mitjanes agroindustries.

Recuperació de la dignitat cmpe-rolaMilers de camperols depauperatshan recuperat una dignitat trepitja-da durant segles. El concepte ‘cam-perol’ s’ha actualitzat des d’una òp-tica anticapitalista.

Debilitats

Acomodament de la persona as-sentada

En alguns casos, després de la llar-ga i dura etapa de l’ocupació i unavegada que s’aconsegueix la terra,"l’assentat" deixa d’involucrar-seamb la lluita social i política delMST.

Dificultat per a incorporar jovesMalgrat el potent paper educatiudesplegat pel MST i de la seva obs-tinació per formar quadres, moltsjoves rebutgen incorporar-se acti-vament a l’estructura de l’organit-zació.

Difícil competència en el mercatLa falta de potents xarxes alternati-ves de distribució i l’escassesa demitjans fan que sigui molt difícil‘competir’ contra els productes dela agroindustria.

Les conquestes del moviment24 dels 26 Estats que formen Brasiltenen presència del MST.370.000 famílies viuen en assenta-ments, controlant més de 7.500.000hectàrees.2 milions de persones són la baseque el MST ha aconseguit mobilit-zar i articular.50.000 persones adultes han estatalfabetitzades.100.000 famílies acampades en es-pera de l’aplicació de la reformaagrària.2.500 ocupacions de terra per tot elpaís.

Més info:

- Pàgina oficial del MST amb totala informació sobre el moviment,en portuguès. www.mst.org.br/- Pàgina oficial de la plataforma in-ternacional d’organitzacions agrà-ries Vía Campesinawww.viacampesina.org/- Coordinadora Llatinoamericanad’Organitzacions Camperoles.www.movimientos.org/cloc/- Universitat Rural Paulo Freire,iniciativa de col·lectius de l’Estatespanyol.www.universidadruralpf.org/- Entrevista a Soraia Soriano, de ladirecció nacional del MST: "Noméssi es fa visible el conflicte, Lulaprendrà mesures per a la reformaagrària".www.diagonalperiodico.net/Solo-si-se-hace-palpable-el.html

NOTA

Article publicat a la revista Diago-nal núm. 105

SOCIALEl Servei d’Educació de Catalunya equiparapública i privada concertada. Una igualtatpeculiar que ja hem pogut tastar

L’assemblea desuport a la NúriaPórtulascontinuarà

Ara que fa centanys…

Toni Álvarez

Ara fa cent anys d’una de les re-voltes antimilitaristes més im-

portants de la història i estaria béresituar públicament i políticaaquells esdeveniments i ubicar-losen els nostres dies. Continuen les guerres colonials,globalitzades, a la recerca, produc-ció i control de materials i combus-tibles, com el coltan, el petroli, dia-mants, or, cultius monoextensius,drogues... tot això a indrets tansemblants als de fa cent anys comel nord de l’Àfrica, l’Afganistan,l’Àfrica subsahariana, Sudamèrica,l’Iraq…Els que participen en aquestes co-lonitzacions ara no són soldats delleva, pares de família i joves obli-gats per l’estat per no poder pagarl’exempció econòmica de recluta-ment. Ara són joves i pares de fa-mília obligats per les circumstàn-cies econòmiques del capitalisme,que els empeny a buscar un lloc detreball d'acord amb el seu nivelld’estudis i formació. Ja sabem queper acceptar ordres no s’ha de pen-sar massa. Deixem a banda els tèc-nics i els qui els agrada això de laguerra i que per això s’enrolen, unamínima part dels soldats immi-grants i descastats, reclutats a lescues de les delegacions de governon volen arreglar els seus papers oals barris perifèrics empobrits on eldia 10 de cada mes és una festa decompres, deutes pagats i algunsquintos, però de cervesa. Les famí-lies d’aquests joves i caps de famí-lia, amb un patró idèntic a tots elsexercits, lluny de revoltar-se i pro-testar per ser enviats a una matançacolonial, en defensa dels interessoseconòmics d’uns quants corruptes imalparits, com s’acaba demostrantsempre amb el temps, acomiadenels seus estimats i estimades ambànims i llàgrimes d’orgull patri.Quina vergonya aliena…L’església, amb ella continuem to-pant i al mateix front de fa centanys: l’educació. Ara no repartei-xen reliquiaris i medalletes, ara re-parteixen consignes i exigènciesals governs de mantega que tremo-len i obeeixen als seus desitjos i ca-pricis. Ara fa cent anys, el poble va dirque prou de repartir reliquiaris imedalletes redemptores als qui pa-tien directament les conseqüènciesde la guerra. Cent anys després, lespaguem amb els nostres diners.Continuen els motius, però quedapoc rastre d’aquell esperit de revol-ta. Això sí que és tràgic.18

BALA PERDUDA

Campanya de Suport a Karim

Els treballadors i treballado-res de Vilanova i la Geltrú,d'arreu dels Països Catalans

i d'aquest nou món globalitzatpatim directament i més que ningúles conseqüències de l'actual faseeconòmica. Conseqüències sobrel'accés al treball, a l'habitatge i aprestacions socials cada dia mésprecàries i en continuats processosmés o menys encoberts de privatit-zació.Quan les primeres mobilitzacionsde treballadors i de treballadoresprenien els nostres carrers al crit“que la crisi la paguin els rics”, elsdiferents governs prenien mesuresper desactivar l'auge de les protes-tes i l'organització ciutadana almarge de les estructures sindicalspactistes habituals.Al silenci mediàtic s'hi va sumar ladirectriu de reprimir aquestes mo-bilitzacions.Només en aquest con-text podem entendre la càrrega delsMossos d'Esquadra contra l'acciósimbòlica i pacífica d'abocamentde fems davant del Banc d'Espan-ya, a Barcelona, el dia 15 de no-vembre del 2008. Només en aquestcontext podem entendre la poste-rior detenció del company Karim. Inomés en aquest context podementendre el perquè tres mossos i un

agent de la Guàrdia Urbana de Bar-celona van testificar corporativa-ment contra en Karim assegurantque havia colpejat amb una triplepatada voladora a un policia, tot enun judici on es van mostrar unesimatges en les que no s'hi veia resdel que descrivien.Ara el Jutjat Penal núm. 15 de Bar-celona, recorrent a la figura de lapena-multa, ha imposat una con-demna de presó contra en Karim,eludible amb el pagament d'unamulta de 400 €. En el cas de nopagar aquesta multa, en Karim seràempresonat durant 50 dies.Es cas-tiga de nou la pobresa amb mesu-res com aquestes que permeten alsqui tenen més diners eludir la presósense dificultats.

En el cas del Karim, el cinisme dela sentència és major perquè va serprecisament la denúncia de la dis-criminació econòmica contra lesclasses populars el que el va em-pènyer a manifestar-se. És peraixò, que en un acte de coherència,i com a denúncia del caràcter clas-sista d'aquestes mesures punitives(penes-multa), en Karim ha deciditno pagar la multa i per tant, l'Estatl'hauria d'empresonar durant 50dies.És per això que, nosaltres, col·lec-tius i persones sotasignants, tot de-manant-vos la vostra implicació icol·laboració en la campanya soli-dària engegada des de Vilanova i laGeltrú,1. Proclamem la nostra soli-daritat amb en Karim Akbih Verda-

guer, veí de Vilanova i la Geltrú,militant independentista i sotaamenaça de complir 50 dies depresó per haver-se plantat al xan-tatge de la crisi econòmica i al xan-tatge d'una multa de 400 €.2.-Denunciem la injusta situaciód'amenaça de presó que ha de su-portar el Karim, i lamentem quel'Estat vulgui empresonar algú quecom ell comet el delicte de no ro-mandre passiu davant les proble-màtiques socials que pateix el nos-tre poble.3.-Remarquem el nostre convenci-ment que tot plegat és fruit d'uncontext polític pel qual, les autori-tats del país esmercen esforços persilenciar, criminalitzar i si cal, re-primir, aquelles expressions popu-lars que denuncien les conseqüèn-cies de l'actual fase econòmicasobre la classe treballadora catala-na.4..-Finalment, exigim la no execu-ció de la sentència, ja que som ma-joria els qui, com en Karim, somculpables de l'únic delicte que aquíes pretén castigar: treballar perquèno siguem els de sempre els quicontinuem pagant els plats trencatsdel sistema capitalista.http://suportgarraf.blogspot.com/http://suport-karim.bloc.cat/http://www.alertasolidaria.org/http://vilanovaviva.wordpress.com

Catalunya. Catalunya. Setembre de 2009

Aturem l’empresonamentdel Karim de Vilanova

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas

La sentència de l’Audiència Na-cional sobre el cas de la nostra

companya Núria Pórtulas, la vamconèixer el 30 de juliol a partird’una filtració de l’Audiència Na-cional a un mitjà de comunicació,condemna que seria de 2 anys i 6mesos de presó pel delicte detemptativa de col·laboració ambbanda armada:Volem deixar clar que la sentènciaque condemna la Núria per "temp-tativa de col·laboració amb orga-nització terrorista" no té cap fona-ment perquè el grup anarquistaitalià al qual fa referència l’Au-diència Nacional no ha estat pro-cessat com a tal a Itàlia i l’únic queha estat jutjat és Juan Sorroche, elqual va ser absolt del delicte depertinença a organització terroristaara fa més d’un any. La sentènciatambé cita la famosa llibreta blava,que va ser intervinguda del tot irre-gularment pels mossos d’esquadra,i construeix els fets provats a partir

dels fanzines, fulletons, cartells,cds i adhesius polítics intervingutsen el centre social en el qual viviala Núria Pòrtulas (com ara cartellsantirepressiu sobre els mossos i desolidaritat amb persones preses).La sentència arriba a reconèixerque: "[las actuaciones concretas dela procesada] no consta que trasva-saran la esfera personal de la inte-resada, puesto que no existe acre-ditación acerca de que susinformaciones y sus actos coadyu-vantes fueran proporcionados apersonas pertenecientes a aquelgrupo de signo terrorista. Tampococonsta, por supuesto, que tales ac-ciones las fuera a cometer la propiaacusada."Malgrat això, el tribunal d’excep-ció que és l’Audiència Nacionalcondemna la Núria a 2 anys i migde presó, perquè tot aquest procésrespon a una persecució sistemàti-ca de l’Estat contra els movimentscombatius (en aquest cas, la solida-ritat amb les persones preses…)Aquesta sentència pot ser recorre-guda al Tribunal Suprem i no s’a-

plicaria fins que s’haguessin resoltaquests recursos.L’assemblea de suport a la NúriaPórtulas continuarà lluitant perl’absolució de la Núria i contra la

criminalització de la solidaritatamb les persones preses. Tambédemanem la dimissió dels respon-sables polítics d’aquesta operaciópolicial i judicial.

Condemnada a dos anys i mig l’anarquista gironina Núria Pòrtulas

Catalunya. Setembre de 2009 19

OPINIÓ-SOCIAL

Àrea d’Immigració CGT Baix Camp

Entre el 30 de juny i el 7 de ju-liol es van portar a terme aReus les Jornades de les

Dues Ribes, dins una denominaciómés amplia "Arrels, cultures d’ana-da i tornada", sota la qual és previstseguir organitzant activitats.Les Jornades van constar de xerra-des-debat, projeccions, concert isessió de contes, que ens vanapropr a la realitat magribina ac-tual, tant als països d’origen (bàsi-cament el Marroc) com a la immi-gració resident a Catalunya, i vanser organitzades per AssociacióCultural Reggus, Associació HaceColor i Àrea d’Immigració CGTBaix Camp, amb la col·laboració deSodepau, Associació Amazics deCatalunya, Associació Ciutadansper la Convivència i el Desenvolu-pament, Fusic, Regidoria de Soli-daritat i Cooperació i Consell Mu-nicipal de Solidaritat i Cooperació.Des de l’organització de les Jorna-des valorem positivament el seudesenvolupament, l’assistència alsactes i el nivell dels debats i projec-cions, i pensem que és l’inici d’unadinàmica de treball en comú entrepoblació autòctona i població nou-vinguda d’origen magribí, que ser-veixi per fomentar la interculturali-tat, la interrelació, el coneixementmutu, la reflexió i la crítica, aixícom per seguir organitzant activi-tats i propostes d’informació i de-núncia, i per facilitar la lluita contrael racisme i la xenofòbia.Cal recordar que les activitats hanestat organitzades per un grup depersones format per autòctons inouvinguts, catalans i catalanes,magribins i magribines.L’assistència als diferents actes haesta la següent:- Xerrada-debat sobre l’associacio-nisme dels immigrants i delscol·lectius que treballen amb la im-migració: 40 persones- Projecció del documental “CasaNayda” + sessió DJ: 75 persones- Concert de les Dues Ribes amb elsgrups Nour i Chaqlalà: 100 perso-nes- Xerrada-debat sobre música i cul-tura actual al Magrib: 50 persones- Contes a banda i banda del Medi-terrani: 60 persones- Projecció de la pel·lícula “Retornoa Hansala”: 75 persones- Projecció del Documental “Llibrede Família” i taula rodona sobre elnou codi de família marroquí: 50personesTenint en compte el context actual ila dificultat de mantenir el nivell

d’assistència a unes Jornades ambactivitats durant 7 dies seguits, lanostra valoració es totalment positi-va, excepte en el cas de l’acte méslúdic, el concert, al qual esperàvemuna assistència de públic més gran.El nivell de les intervencions, la in-tensitat dels debats, les relacionscreades i la posada en comú de vi-sions i opinions diverses ens handeixat molt satisfets, i un dels ob-jectius bàsics, ampliar la informa-ció dels/les assistents sobre les rea-litats actuals del Magrib, s’hacomplert amb escreix.Pel que fa a l’assistència de pobla-ció magribina en les diverses activi-tats, aquesta ha representat entre el25 i el 50% dels assistents als actes.Sobre els nivells d’assistència de lapoblació magribina resident a Reusi comarca, cal dir que n’esperàvemmés. Aquest és un dels temes quehem de valorar, que també ha estatplanant sobre els diferents actes or-ganitzats, i que ens ha de moure aseguir treballant en l’àmbit de la di-vulgació d’informació i la creacióde ponts entre comunitats, pontsque ja existien i s’han consolidatamb les Jornades però que cal se-guir construint.De totes formes, entenem que és unfet positiu haver distribuït 500 car-tells i 2500 llibrets informatius, es-crits en català i àrab, en locals, as-sociacions i àmbits diversos, iespecialment haver-los fet arribar aun centenar de locals i comerços re-gentats per població magribina.Entenem que les Jornades han estatuna activitat pionera en aquestàmbit i que marcaran un abans i undesprés. D’entrada ja ens plante-gem una continuació dels actes pera la propera tardor.

Motivació de lesJornades

Dues ribes de la Mediterrània, laNord i la Sud, amb situacions moltdiferents, tant a nivell econòmiccom polític, social o cultural, peròàmpliament relacionades entre si alllarg dels segles. Dos móns que so-vint han viscut d’esquena l’un del’altre, però els camins dels qualsestà clar que cada dia aniran méslligats. Els intercanvis comercials iculturals, així com el fenòmen mi-gratori del sud cap el nord i l’eco-nòmic del nord cap el sud, en sónels principals responsables.Immigració magribina, sobretotmarroquina, però també algeriana,molta d’ella de cultura amazigh,que està canviant la realitat quoti-diana dels nostres pobles i ciutats, iobrint espais i situacions noves,

amb totes les contradiccions i pro-blemàtiques que això implica, peròtambé amb la diversitat enriquidorai l’aportació cultural com elementsque haurien de ser vistos en positiu,potenciant l’intercanvi, la convi-vència i el coneixement mutu.Reus, ciutat d’uns 110.000 habi-tants, n’és un bon exemple, amb unpercentatge de població immigrantde més del 15%, la meitat de la qualprovinent del Magrib, bàsicamentdel Marroc. Això genera situacionscomplexes i, de vegades, proble-mes de convivència, fruit del des-coneixement mutu i de les diferèn-cies culturals i econòmiquesexistents, normals d’altra banda entot procés migratori més o menysmassiu que es dona en un períodecurt de temps, incrementats per al-gunes actituds xenòfobes i racistes,per les mentalitats tancades i reti-cents als canvis existents en amb-dós costats, per les legislacions re-pressives/restrictives vigents enmatèria d’estrangeria i per la faltad’actuacions concretes per part del’Administració.Ens trobem amb un significatiupercentatge de la població que, tot iser visible al carrer i al món laboral,

a d’altres nivells és pràcticamentinvisible. Si en l’àmbit de participa-ció ciutadana, tant a nivell políticcom associatiu, veiem com elcol·lectiu magrebí no existeix nicompta pràcticament per a res, a ni-vell cultural podem comprovar comla seva presència a la ciutat passapràcticament desapercebuda: nis’organitzen activitats des de la co-munitat magribina, ni destinades aella, si exceptuem els espais i actesreligiosos (destinats bàsicament alsector més practicant de la religiómusulmana. No existeix una pro-gramació cultural destinada aaquesta part de la població o queserveixi per donar a conèixer a lacomunitat d’acollida els seus valorsculturals i per interrelacionar-seamb la població autòctona.És en aquest àmbit on volem inter-venir, en fomentar l’intercanvi cul-tural, el coneixement mutu i l’orga-nització d’activitats socials iculturals. I aquí és on entra la nostraproposta de Jornades. Amb l’ànimde trencar tòpics i imatges estereo-tipades, de fomentar la crítica i lareflexió, de donar a conèixer altresrealitats, de crear ponts, de que si-guin un punt de partida….

Valoració positiva de les Jornades de les Dues Ribes realitzades a Reus

Estem tancades

Pep Cara (Berga)

L’Audiència Nacional ha con-demnat a dos anys i mig de

presó la companya Núria de Giro-na. No hi ha proves de res. Diuenque “col·laborava” amb un grup“terrorista” italià. Aquesta sentèn-cia per un demòcrata hauria de sercom a mínim absurda ja que laNúria no ha comès cap delicte. Perun àcrata, la sentència és, sensdubte, un acte repressiu més del’estat cap a aquelles persones soli-dàries i que critiquen aquest mónamb la seva manera de viure com aexemple. També és especialmentlamentable com els mitjans de co-municació han seguit la cantarellamarcada primer pels Mossos d’Es-quadra i ara per l’Audiència Nacio-nal, sense aportar proves i fins i totvolent fer passar com a proves dedelicte coses que, en teoria, sónperfectament lícites com per exem-ple declarar-se anarquista. L’Alfonso de l'Hospitalet ha estatcondemnat a tres anys de presómés multa de quatre mil euros, acu-sat de donar un cop de puny alfamós mosso d’Esquadra del kubo-tan. I són cada dia més les compan-yes amb importants multes de totaclasse per haver protagonitzatalgun tipus de protesta o crítica enaquest sistema basat en la injustíciaen el qual vivim.D’altra banda, les campanyes iactes de solidaritat són escassos,tampoc no ens enganyem. Estemcom estem. Estem dins un tancat iqui s’atreveix a saltar el vailet s’en-rampa. Mal panorama. Massa com-plicitats amb les injustícies pel meugust. I si la societat, basada en l’ex-plotació generalitzada i l’abús fapudor, no en fan gaire menys elscol·lectius que s’autoanomenen so-cials o crítics, on les agressions, elpensament únic i la resta d’autori-tarismes que critiquem del sistemaestan molt presents i al dia. Darre-rament i sense anar més lluny hemrebut amenaces per dir des del Ber-guedà Llibertari (www.bergueda-llibertari.org) que en un programade Ràdio Bronka es presentava undossier que denunciava l’agressiórebuda per una noia (i tot el que vacomportar) en un conegut i reputatAteneu barceloní. Com diu el gran dibuixant i amicRoger en una de les vinyetes que hafet al darrer “El Pèsol Negre” (ons’estrena nou disseny a tot color):“Em sembla que hauríem de co-mençar a prescindir de les nomen-clatures dels historiadors d’anticrègim... i anomenar la setmana trà-gica setmana còmica... i repetir-lacada cinc anys”. Està tot dit. I ésque si perdem de vista la importàn-cia de fer la nostra pròpia història,de tenir la nostra pròpia veu i senseintermediaris de cap tipus; estemperdudes.

SALUT I ANARQUISMES

Catalunya. Setembre de 200920

Som lo que Sembrem

Som lo que Sembrem defensemamb contundència la proposta

de llei contra els transgènics pre-sentada al Parlament de Catalunya irebutjada per PP, CiU i PSC ambpobres arguments el dia 2 de juliol.El Parlament de Catalunya es posi-cionava al costat de les multinacio-nals i el sector agroindustrial inte-grat i oblida al poble de Catalunya.El discurs del portaveu de Som loque Sembrem, el jove pagès AlexisInglada, va posar en evidència alsdiferents portaveus dels grups par-lamentaris. Amb un discurs serè iferm va exposar les raons que Somlo que Sembrem havia vingut apor-tant durant aquests mesos. Va de-fensar la necessitat de posar-se alcostat de l’Europa democràtica,dels països i regions que han prohi-bit els transgènics i han prioritzat lasalut dels seus ciutadans i la conser-vació del seu patrimoni agrícola imedi natural. Va tornar a denunciar“les contaminacions genètiques quees produeixen amb tota impunitat”,i la “pràctica desaparició del panísecològic i les llavors locals quehem heretat dels nostres padrins itenim el deure de preservar”. Aixímateix va insistir en la falta d’inde-pendència de l’Agència Europea deSeguretat Alimentària, i va recla-mar la investigació pública inde-pendent dels efectes a llarg termini

dels transgènics, a més de la urgèn-cia d’una investigació pública enagroecologia per a desenvolupar unaltre model agroalimentari. “No sési vostès s’han fet una imatge delfutur de l’ agricultura al nostre país.Jo si que ho he fet: una pagesiasense pagesos, sense ànima”. Enacabar el seu discurs, va demanarals parlamentaris que “votessin enconsciència i deixessin fer el debatque es mereix aquest país”.Després de la defensa de Alexis In-glada, van anar intervenint els di-versos portaveus parlamentaris quees van posicionar com estava pre-vist: CiU, PP i PSC van defensar lesseves esmenes a la totalitat amb ar-guments similars, però tot i aixòtots van defensar que el debat és ala societat i ha de continuar al Par-lament. Caterina Mieras, portaveudel PSC, va declarar que s’ha de si-tuar el debat des d’una “perspectivaobjectiva i realista” criticant elsplantejaments de la Plataforma.Som Lo Que Sembrem, ens sorpre-nem d’aquestes declaracions ja queels informes sobre els transgènicslliurats per part del CAPCIT (Con-sell Assessor del Parlament deCiència i Tecnologia) són especial-ment esbiaixats i poc rigorosos, iper tant no són un bon precedentque inspiri confiança en l’ indepen-dència, transparència i rigorositatd’un futur treball parlamentari almarge de la ILP. El portaveu de

CiU va quedar en evidència amb undiscurs amb manca d’informació iconfusió de conceptes.En canvi, ERC i ICV-EUA van de-fensar la necessitat de continuar eldebat de la ILP en l‘hemicicle par-lamentari i recollien la proposta dela ILP com un encàrrec que la so-cietat fa al Parlament. En paraulesde Carmel Mòdul “els transgènicsno tenen lloc en seu model d’agri-

cultura per a Catalunya” i va defen-sar que la ILP ha estat jurídicamentimpecable. El resultat de la votacióva ser de 94 vots a favor de l’esme-na a la totalitat, 34 vots en contra iuna abstenció.Un cop els membres de la platafor-ma van sortir fora de l’hemicicledel parlament, van rebre el suportde 150 persones que havien presen-ciat el discurs del ple des de fora el

Parlament amb ovacions de “Viscala Terra i mori el mal govern”. Fi-nalment van valorar molt positiva-ment la feina feta des de 2007 finsavui i proposaven continuar treba-llant. Un pas immediat serà la pre-sentació d’un contenciós adminis-tratiu per què no s’havia conceditdret a rèplica en el Parlament comordena la normativa d’IniciativesPopulars.

OPINIÓ: Seguim defensant els arguments de la ILP contra els OGM, després del seu rebuig alParlament de Catalunya

Secretaria d’Acció Social –Comitè Confederal CGT

El passat 29 de juny el Con-sell de Ministres va aprovarla remissió a les Corts Gene-

rals del Projecte de Llei Orgànicade reforma de la Llei Orgànicasobre Drets i Llibertats dels Estran-gers a Espanya i la seva IntegracióSocial, de l’11 de gener de 2000.Aquesta és ja la quarta reforma quesofreix aquesta normativa, el quede per si mateix mostra a les claresl’ús i l’abús de la immigració perpart de l’Estat i les classes políti-ques, que des de sempre han conce-but la migració com un problema:un mal necessari per al mercat labo-ral en el millor dels casos, i un temapolicial i d’ordre intern gairebésempre. Aquesta quarta reforma dela Llei suposa la consagració que lamigració ha de ser regulada semprede forma provisional, perquè quedipalesa a qui s’atreveixi a iniciar unprojecte migratori en sòl hispà quela seva situació serà una constant

carrera d’obstacles, que el seu esta-tus legal si ho té pot desaparèixer enqualsevol moment, i que els nostresdrets –dels autòctons- no seran maiels seus drets.La indignitat d’aquesta reformas’assenta en la pretensió d’establiruna identificació de cara a l’opiniópública entre l’immigrant irregulari el delinqüent, justificant així totun aparell de mesures coercitivessens dubte desproporcionades per a

una infracció de caràcter adminis-tratiu com és no tenir papers.S’estableix un termini de 60 dies dereclusió en els Centres d’Interna-ments per a Estrangers (els desgra-ciadament famosos CIE) per alssense papers amb ordre d’expulsió,l’única falta dels quals, en tot cas decaràcter administratiu i no penal, ésno disposar de documentació.Podem imaginar que un/a autòc-ton/a se li imposessin 2 mesos de

presó per una simple falta adminis-trativa?Igualment vergonyosa i vil és la le-galització de la deportació de me-nors, que autoritza una pràctica finsa ara il·legal encara que no per aixòpoc estesa. Fins a la data, en teoriaes prioritzava la protecció de la in-fància enfront de la regulació de laimmigració irregular, autoritzant-setan sols la deportació de menors encas que aquests tinguessin garanti-

da una acollida adequada en el seupaís d’origen. Amb la reforma, lestornes es canvien i preval la restric-ció de la circulació de les personesenfront de l’universal dret a la pro-tecció dels menors.Es restringeix a més el dret a la rea-grupació familiar, autoritzant-senomés per als ascendents majors de65 anys. En qualsevol cas, noméspodran reagrupar aquells que es tro-bin en situació legal des de fa mésde 5 anys, quan encara ara es per-met a partir dels 2 anys de residèn-cia legal.Finalment, la mesquinesa de lanorma arriba a les xarxes de solida-ritat amb les persones immigrantsestablint-se multes a la solidaritat,per a aquelles persones que empa-dronin, contreguin matrimoni ocol·laborin de diverses maneresamb immigrants no regulars.Per tot això, des de la CGT cridem:No a la llei d’estrangeria! No a larestricció de drets de les personesimmigrants!

OPINIÓ-SOCIAL

El projecte de Reforma de la Lleid’Estrangeria: avança la repressió,

retrocedeixen els drets

Catalunya. Setembre de 200921

OPINIÓ-SOCIAL

Comissió d’Extensió dels 58 i +

Com tots i totes heu pogut com-provar enguany, el moviment

estudiantil ha estat una de les pun-tes de llança en contra de les políti-ques neoliberals del Govern d’En-tesa i del Gobierno de España. Lanostra acció i mobilització ha evi-denciat una altra vegada que la po-lítica institucional, encara ques’autoanomeni progressista, restasubordinada als interessos del grancapital i del mercat. El tripartit ens ha demostrat que sila privatització no entra per la viapolítica entra per la via de la porra.Per aixó al ser un dels movimentmés actius hem sigut fortament re-primit: 33 expedients, 22 sancions,6 expulsions i 15 procesos judicialsoberts a la UAB per defensar unauniversitat crítica, fora de la lògicamercantil.La repressió però no ens farà callar,sobretot si rebem un ampli suportsocial. El principal objectiu d’a-quest informe és anunciar a la vos-tra organització que la repressiópolicial, a part de desallotjar el rec-

torat i causar més de 200 ferits el18 de març, també va imputar a 58persones que restem pendents dejudici. Les 53 persones que pernoc-tàvem aquella nit al rectorat i les 6persones que varen ser detingudesal llarg d’aquell dimecres gris, unade les quals també està imputadapel desallotjament, tenim obert unprocés judicial. A les 53 personesque dormíem al Rectorat quan vaésser desallotjat se’ns imputen cà-rrecs de desobediència a l’autoritat,i a 16 d’aquests se’ls afegeixen cà-rrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6detinguts se’ls imputen càrrecs dedesordres públics i atemptat a l’au-toritat.Els 58 imputats hem creat un grupantirepressiu anomenat 58 i + pertal d’engegar una campanya de di-fusió i sensibilització del nostrecas, desacreditar el govern i els im-pulsors de la repressió, evidenciarla falta de democràcia actual i su-fragar els costos dels advocats. So-vint heu manifestat la vostra soli-daritat amb el movimentparticipant en les mobilitzacions,difonent les nostres reivindicacions

o assistint a les trobades d’estu-diants i moviments socials. Nosal-tres també hem intentat donar veu amoltes de les vostres reivindica-cions tant a les facultats com al rec-torat ocupat. Hem participat end’altres mobilitzacions socials,doncs no només sóm estudiants,també som treballadors precaris,dones, immigrants… i a més ente-nem que la solidaritat és la base dela resistència, i és el que ens uneixper preparar l’ofensiva.Us demanem humilment que en lamesura de les vostres possibilitatsrecolzeu aquesta sèrie de propos-tes:- Signar individualment el manifestdels 58 i + i fer-ne difusió. Pots sig-nar al bloc:http://58imes.wordpress.com/- Adherir-vos com a organització ala campanya enviant un e-mail aextensio58imes@gmail.com ambel nom de la vostra organització.- Fer declaracions o ressolucionsdonant-nos suport.- Organitzar xerrades informativessobre la repressió que pateix el mo-viment estudiantil.

- Organitzar actes de suport als 58 icafetes per treure diners, actes polí-tics, etc. Envieu-nos material gràfic de lesaccions que feu i el posarem alblog!- Assistir a les nostres mobilitza-cions, actes i cafetes que organitza-rem i dels quals us mantindrem in-formats.- Afegir un banner dels 58 i + a lavostra web (el logo, que també ad-juntem, vinculat al nostre blog:http://58imes.wordpress.com).- Posar una guardiola solidària ambels 58 i més al vostre local. Si no enteniu contacteu al mail: extensio58imes@gmail.com- Recolzar econòmicament el grup.Podeu fer les vostres donacionsmitjançant transferència bancàriaal número de compte d’estalvi:1491.0001.27.0020007218 de laBanca Ètica Triodos Bank. Moltes gràcies per la vostra solida-ritat i pel vostre suport sempre pre-sent que ens ajuda a seguir lluitant.Salut i força!Mail de contacte: extensio58imes@gmail.com

OPINIÓ: Moviment estudiantil: Solidaritat 58 i +

Es posa en funcionamentl’Assemblea de treballadors

en atur de SabadellAssemblea d’aturats

i aturades de Sabadell

Unes 35 persones en atur esvan reunir el 7 juliol a les18h. en el Centre Cívic

Sant Oleguer, per a constituir l’As-semblea de treballadors en atur deSabadell. La xerrada debat va co-mençar amb la intervenció de JordiHorcajada que va analitzar breu-ment l’assemblea de desocupats deSabadell en els anys 80. A conti-nuació Juan Carlos Gordillo del’Assemblea de desocupats deBadía va explicar l’experiènciad’aquesta assemblea formada fa 4mesos i amb una important reper-cussió mediàtica en la comarca.Els assistents van debatre diversostemes relacionats amb l’atur (im-migració, cursos, falta de preocu-pació dels polítics locals i sindica-listes dels sindicats majoritaris).Després es va aprovar el manifestfundacional de l’assemblea, es vaacordar crear un blog (paradossa-badell.wordpress.com) i fer unabona campanya de propaganda peraconseguir que més aturats de laciutat se sumin a la iniciativa.El 21 de juliol es va acordar con-feccionar un calendari d’assemble-es per als mesos de setembre i oc-tubre a realitzar en els districtes dela ciutat on encara no s’han realit-zat; confeccionar una proposta de

taula reivindicativa de la assem-blea de Sabadell a partir de lesaportacions de les assemblees deBadia, Barcelona, i les pròpies quevan sorgir entre els/les assistents al’assemblea.

Manifest fundacional

PER L’OCUPACIÓ DIGNA,AQUÍ I ARA!!!

Som un grup de treballadors i tre-balladors que estem en l’atur i hemdit PROU! Perquè estem farts!!Estem farts que se’ns tracti com

simple mercaderia. Farts de perdredies i dies buscant treball i no tro-bar-lo en cap lloc. Estem farts quementrestant els polítics, els empre-saris, sindicalistes professionals itota la xusma que ha provocataquesta situació se’ns riguin a lacara dient “el pitjor de la crisi hapassat”.Així que hem decidit organitzar-nos. I us convidem a que ho feuamb nosaltres, perquè ningú faràres per nosaltres i ja va sent horaque callem la boca a aquests im-presentables i exigim el que és justi ens pertany!

PERQUÈ NO DEMANEM RESQUE NO SIGUI NOSTRE!VOLEM TREBALL DIGNE I HOVOLEM ARA!!!

Per tot això seguirem parlant i de-batent sobre la situació que estempassant, de les coses que podemfer, i aportant idees perquè la ciuta-dania de Sabadell sàpiga que, enca-ra que no tinguem treball, EXIS-TIM!!! Entre nosaltres, els desocupats idesocupades, farem pressió per aaconseguir allò que és nostre: elTREBALL.

Laura Riera,vuit anysempresonada

Solidaritat Antirepressivade Terrassa

La Laura Riera va ser detingudaper la guàrdia civil i conduïda

a Madrid on va passar cinc dies alsseus calabossos, on va patir durestortures que li van ocasionar diver-ses lesions i que van servir perquèli fessin firmar tot el que li posessinpel davant. En declarar davant del’Audiència Nacional va denunciarhaver patit tortures i va desmentirtotes les declaracions que l’havienobligat a firmar en un primer mo-ment. El jutge no en va fer cas i va orde-nar el seu ingrés a presó preventivaacusada de col·laborar amb l’orga-nització armada ETA, i posterior-ment va ser condemnada a nouanys de presó amb les úniques“proves”(si es que es poden consi-derar proves) que declaracions ex-tretes sota tortura a varies personesdetingudes. Des de que va ser detinguda i em-presonada se li va aplicar un regimde control penitenciari molt dur idel tot irregular, sinó il·legal. Ensreferim al regim FIES i a la disper-sió.El Fies es un regim de control de lapersona presa molt estricte i quevulnera molts drets fonamentals dela persona. Li controlen i restrin-geixen les visites, les trucades tele-fòniques, viuen un aïllament dinsde la presó en mòduls i patis sepa-rats de la resta de presos, controlena familiars i amics i reben un tractehostil per part dels funcionaris.La dispersió consisteix en mantenirel pres el mes lluny possible del seuentorn social i familiar, quan lesseves pròpies lleis diuen tot el con-trari. Això ho fan per intentar aca-bar amb el propi pres fent que perdiel contacte amb la seva família iamics i que es trobi aïllat. A méstambé afecta a les persones quel’han de visitar que han de recórrergrans distancies amb el desgasteconòmic que suposa i el perill delsaccidents de tràfic. Des del seu em-presonament ha passat per diversespresons de Madrid, per Badajoz,per Alacant, per València, i actual-ment es troba a la presó de Wad-Ras de Barcelona.A la SAT sempre hem considerat ala Laura com una presa política, esa dir, que el seu empresonament ésfruit d’un conflicte polític que l’es-tat no el vol resoldre sinó és ambmesures repressives, i nosaltrescreiem que aquesta no és de cap deles maneres la solució. Per aquestmotiu no ens hem cansat mai d’o-ferir la nostra solidaritat, de denun-ciar públicament la seva situació ila de la resta de preses i presos po-lítics i d’exigir-ne la seva llibertat, iaixí ho continuarem fent fins quetots els presos i preses estiguin alcarrer.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Setembre de 200922

> EL FAR

ÀCRATES I POETES

La Setmana TràgicaFerran Aisa

Davant els fets imperialistes del governespanyol al Marroc i la militarització

de noves lleves per enviar-los a la guerra,el proletariat català va convocar una vagageneral. A partir d’aleshores se succeei-xen les manifestacions. Dones amb braça-lets blancs amb els seus fills recorren laciutat, les dames roges del Partit Radicalbaixen pel Paral·lel camí del port. La guàr-dia civil carrega contra les dones i els in-fants. La crispació dels darrers dies surt ala llum i s’encén la metxa que fa esclatar latraca de la revolta. Els obrers aturen elstramvies i bolquen alguns. Al migdia, lavaga esdevé general a Barcelona i a altresciutats catalanes com Badalona, Grano-llers, Terrassa, l’Hospitalet, etc. Els barriss’omplen de barricades com en els millorsmoments del segle XIX.Anarquistes, socialistes, republicans i radi-cals seran al carrer lluitant per alguna cosamés que una protesta: la revolució social ola república federal. A les barricades els in-surgents canten “La Marsellesa” amb lalletra de Clavé: “Abans morir que ésser es-clau”. Grups d’obrers assalten la casernadels Serenos i Vigilants i diverses armeriesde la ciutat. Els joves desfilen amb lesarmes a l’espatlla, són els aprenents queparticipen activament en la lluita. Solidari-tat Obrera controla el barri del Raval ambgrans barricades al carrer Hospital, SantPau, Aurora, Cadena, etc. És la darreragran revolució romàntica del segle XIX. Els líders radicals Lerroux, Iglesias i altress’amaguen; també s’aniran retirant de lalluita els dirigents socialistes i republicans.Al carrer només queden militants anarco-sindicalistes, militants radicals i els margi-nats dels barris baixos. La vaga pren unaaltra dimensió quan comença l’atac furiósdel poble contra l’Església. Grups de per-sones incendien esglésies, convents i es-coles religioses, sobretot les destinades anens i nenes pobres. Dones i vailets parti-cipen en l’assalt als convents. Les mòmiessón exposades al carrer. Finalment l’exèr-cit pren Barcelona. Solidaritat Obrera, da-vant la magnitud de la tragèdia, comença aabandonar les barricades. Els soldats enel seu avanç les troben buides; malgrataixò, la intervenció militar deixa uns centmorts. Acabada la vaga comença l’atac dela burgesia catalana amb la campanya del“Delateu” a “La Veu de Catalunya”. Lesnombroses detencions d’obrers deixen elCastell de Montjuïc petit i es fan servir elsvaixells de presó. El govern de Mauratanca tots els diaris obreristes: anarquis-tes, socialistes i republicans. Els intel·lec-tuals catalans mantenen silenci, excepteMaragall que escriu “La ciutat del perdó”,article que censuren els mandataris de “LaVeu”. La repressió és molt dura, empreso-naments, deportacions i 17 condemnats amort, de les quals en seran executadescinc. El cap de turc serà Francesc Ferrer iGuàrdia, el qual havia estat detingut pelsometent a Alella; serà jutjat per un tribu-nal militar que el condemnarà a mort, es-sent executat el 13 d’octubre de 1909 (arafa cent anys) als fossars del castell. Ferrerdavant el piquet d’execució clamarà: “Soyun hombre inocente. ¡Viva la Escuela Mo-derna!”

Josep Llunas Pujals

Si hem de parlar de duescauses que van portar a lesjornades de juliol del 1909,

aquestes són sense cap mena dedubte l’antimilitarisme i l’anticlerica-lisme. Un i altre poden semblarperfectament diferenciats –i hosón- però en la visió dels obrers definal del segle XIX i començamentdel XX no són res més que lesdues cares d’una moneda que entenia algunes més: la dominacióque patien com a classe.En allò concret, la connexió esmostra evident als ulls del proleta-riat sobretot durant el Règim de laRestauració, un moment en quèl’acoblament entre església i l’Estatés total amb el suport explícit i con-cret de l’Estat a l’Església en elcamp de l’ensenyament. Així, l’Es-glésia serà sempre vista com apart del Poder o, com a mínim,sempre al costat dels poderosos,amb una presència pública que ex-plicitarà això i amb un interès evi-dent en el control total de l’educa-ció del país. El seu control damuntdels centres educatius serà total ialhora tindrà ben clar que les esco-les laiques que els ateneus obrers iels centres republicans promouensón un objectiu a batre, una formade trencar el seu monopoli educa-tiu que calia eliminar. En aquestcontext, s’entén l’odi fins i tot visce-ral que els capellans i les altes ins-tàncies religioses expressaran da-vant la figura del pedagog Ferrer iGuàrdia i davant les seves propos-tes coeducadores i d’ensenyamentlaic explicitades en l’Escola Moder-

na. Pel que fa a l’Exèrcit, per a les clas-ses baixes quedava massa a propel desastre colonial que havia su-posat la pèrdua de les colònies deCuba i Filipines en unes guerres enquè ells havien estat “carn decanó” en la defensa d’uns interes-sos econòmics que no eren elsseus malgrat s’anomenessin “na-cionals”. El nou objectiu de les elitseconòmiques espanyoles, en bonapart constituïdes al voltant per bur-gesos principatins desitjosos de no

perdre ni un mos en el repartimentcolonial d’Àfrica esdevingut entre1904 i 1912, va ser consolidar lapart del pastís que havia corres-post a Espanya en aquest reparti-ment. Aquesta porció del pastís s’-havia definit en la conferènciainternacional d’Algesires del 1906.Les terres que corresponien a Es-panya eren les que s’estenien pelnord de l’imperi marroquí i un delsmés interessats en els nous nego-cis que suposaria la guerra era elmarquès de Comillas, propietari de

nombroses mines de ferro i deplom al Rif i de la CompanyiaTransatlántica, l’empresa que s’en-carregaria del transport de tropestal com ja havia fet en la passadaGuerra de Cuba. La seva influèn-cia damunt del Govern de l’Estat,les seves excel·lents relacionsamb l’Exèrcit i amb la jerarquiaeclesiàstica, el convertien en unpersonatge central a l’hora deposar cara a un dels culpables dela guerra, a un dels interessats enla guerra, segurament per això laseva estàtua continua presidint eltram inferior de la Via Laietana deBarcelona, malgrat haver estat en-derrocada en la revolució de 1936,restaurada el 1939 pels feixistes imantinguda fins a avui pels demò-crates del PSC, ICV i ERC.L’empresa colonial espanyola ne-cessitava burgesia “emprenedora”per dir-ho en termes actuals, i entenia, i un exèrcit sense maniesque mantingués l’ordre necessariper a l’explotació. I l’exèrcit neces-sitava espanyol era un exèrcit for-mat per un cos d’oficials immens,desproporcionat, en què la guerraes veia com la possibilitat de pujarde grau per serveis prestats. Alho-ra l’exèrcit necessitava tropa, és adir més carn de canó. El 1906, l’E-xèrcit tenia 497 generals i prop de18.000 oficials, la majoria senseresponsabilitats definides. La gue-rra, doncs, també es veia com unaoportunitat d’escalar en la jerarquiamilitar alhora que suposava unaforma clara d’expansió del dominiespanyol i de revàlida després deles pèrdues de les colònies d’ultra-mar.

Antimilitarisme ianticlericalisme

Xavier Díez

LLa pel·lícula d'Antoni Ribas «Laciutat cremada» (1976), rodadaen el context de la precària re-

naixença cinematogràfica catalana téuna indubtable virtut. L'acumulaciód'escenes, un caòtic muntatge i unatrama calidoscòpica provoca la in-comprensió de l'espectador, transmetla dificultat de valorar un esdeveni-ment complex. Perquè, què fou i quèrepresentà l'anomenada SetmanaTràgica?Sobre aquesta qüestió, historiogràfi-cament controvertida, l'únic acord rauen l'absència de consens sobre elseu abast, transcendència i significat.A tot això hi deu contribuir que els in-vestigadors s'han centrat massa enl'espectacularitat dels incendis barce-lonins i han desenfocat el frustrat in-tent revolucionari a nivell català, apartir de lògiques locals diferencia-des, tot i que amb el componentcomú d'esdevenir una revolta espon-tània, antimilitarista, moral i amb lavoluntat de capgirar un ordre conside-rat injust. Si sovint es fa servir la me-tàfora "boira de guerra" per expressardificultats d'anàlisi des de la proximi-tat, caldria explicar que el fum delsconvents sovint ha servit per ocultaruna dimensió social, la constataciód'un malestar profund en el sí d'unpaís marcat per antagonismes irre-solts. La conclusió, d'altra banda, eldia després de l'extinció del darrerfoc, evidencià la futilitat d'una setma-na de violència culminada en unasuma de fracassos fonamentats enuna correlació de febleses.Per comprendre a què responien elsfets esdevinguts entre el 26 de juliol iel 2 d'agost de 1909 hauríem de co-nèixer els actors d'aquesta tragèdia.Protagonista primer; una classe obre-ra marginada del sistema polític,abraçada a un anarquisme en fased'evolució entre el comunisme lliber-tari d'inspiració kropotkiniana i lesnoves estratègies marcades per l'a-narcosindicalisme. Aquest nou co-rrent que considera que la vaga ge-neral pot ensorrar el capitalisme, ésfixat el 1906, assumit per la precurso-ra de la CNT Solidaritat Obrera el1907 i posada en pràctica, amb unconsiderable fracàs, el 1902 en la rei-vindicació de la jornada de vuit hores.Tot i això, l'anarquisme connecta ambels obrers catalans i manté un consi-derable ascendent entre els cerclesintel•lectuals modernistes, d'acordamb la necessitat de transformar lasocietat sota paràmetres morals. Pro-tagonista segon: una classe mitja, pe-tita burgesia i altres elements qualifi-cats, vinculats al catalanismerepublicà, laics i lliurepensadors, queassumeixen un pensament regenera-cionista, acullen amb els braçosobrers Ferrer i Guàrdia, i també anhe-len una ruptura amb l'encarcarat sis-tema de Restauració borbònica. «Ve-dette»: els republicans radicalsorganitzats per Alejandro Lerroux.Aquest manté una retòrica revolucio-nària, encara que sobretot destacaper la capacitat d'articular un movi-

ment populista, fonamentat en la so-ciabilitat, amb un discurs pseudorevo-lucionari i anticlerical, i que aspira ahegemonitzar les classes popularsbarcelonines per desactivar l'amena-ça sobiranista. Actor de repartiment:la burgesia catalana, aplegada al vol-tant de la Lliga, la qual, un cop fracas-sat l'imperi espanyol aspira a dirigirEspanya per posar fi al que, a parerseu, s'esdevé l'anomalia que la sevaclasse social no dirigeixi l'estat. Anta-gonista: l'exèrcit, en tant que garantiade control de l'ordre monàrquic, quedes de la seva humiliant derrota a laguerra de 1898 tracta de reivindicar-se, encara que a la pràctica nomésserveix com a instrument de repres-sió interior, i que per tant, està motiva-da per combatre l'amenaça obreradels primers grups i la separatista delprotagonista segon i l'actor de reparti-ment. I a provar noves aventures co-lonials, és clar que amb sang alie-na.El detonant: la guerra del Marroc,

on l'exèrcit busca el resarciment deles humiliacions passades, tot i que apartir de la barata carn de canó delsobrers barcelonins que no podenpagar l'exempció del servei militar.Aquest fet, acompanyat d'un estúpidacte patriòtic on les dones de l'altaburgesia regalen medalles i estampe-tes que protegeixin els reservistes deles bales dels marroquins insurrectes,degenera en una revolta espontània,protagonitzat en un primer momentper dones obreres que es llencen aocupar l'espai públic. A partir d'aquí,es produeix una reacció en cadenaon els sectors obrers i populars preci-piten la vaga general que ha de portarla tan anhelada revolució, preparadaanteriorment per la UGT. Tanmateix,els socialistes, més preocupats d'as-solir representació parlamentària,se'n desdiuen. Els grups organitzatspels lerrouxistes, agitats prèviamentper una retòrica incendiària, es dedi-quen a atacar i destruir edificis religio-

sos. Bona part de les classes mitgesque havien flirtejat amb els primers iels segons, resten horroritzats pelque veuen. I la burgesia conservado-ra catalanista, que aspirava a canalit-zar el malestar en profit propi, renegadels seus principis reformistes i implo-ra la intervenció estatal. L'aïllamentde la ciutat i la propaganda de Ma-drid, que presenta el moviment revo-lucionari com a aixecament «separa-tista» aconsegueixen "pacificar" unarevolta que acaba amb un balanç es-garrifós. 8 morts i 142 ferits per partde l'exèrcit i 104 víctimes i dos milersde detinguts per part dels revoltats,segons fonts oficials (més de 600morts segons Manuel Buenacasa).També més de vuitanta edificis reli-giosos incendiats, en el que va esde-venir una violència simbòlica contraun clergat esdevingut boc expiatori dela frustració col•lectiva. I que era lacara visible, en tant que administra-dors d'unes deficients i discriminatò-

ries polítiques assistencials, d'unestat incapaç de fer complir la sevapròpia legislació social i laboral.1909 va escenificar la divisió socialdel país, entre qui podia eximir-se delservei militar i qui no. Entre qui teniadret a l'educació i qui entrava forçosa-ment al mercat laboral des de la in-fantesa (es cremaren principalmentescoles religioses). Es visibilitzà unadivisió ideològica entre qui, com elssocialistes o els radicals, aspirava aparticipar del fraudulent sistema deRestauració i qui pretenia enderrocarel sistema. S'evidencià la rupturaentre qui mantenia una catalanitat po-pular vinculada al republicanisme, quipretenia construir la nació espanyolades de l'anticatalanisme i qui, exhibiao amagava la catalanitat en funció dela conveniència política. Sobretot,quedà ben clara la solitud del proleta-riat català. Davant aquest cúmul defracassos i correlació de febleses, ien funció del que havia succeït en l'e-fervescència cívica i social dels da-rrers anys, com un aute de fe, s'exor-citzà el passat amb l'afusellamentd'un Ferrer i Guàrdia qui, paradoxal-ment, fracassà en l'intent d'unir-se ala revolució.Les conseqüències foren diverses, iencara un segle després, arrossega-des pels descendents dels grups pro-tagonistes. D'una banda la radicalit-zació d'un moviment anarquista,sense aliats, conscient de la seva so-litud. El trencament amb els sectorsmitjans que havien flirtejat, si més noculturalment, amb uns llibertaris quehavien gaudit de prestigi intel•lectual isocial. L'increment de la submissiópolítica i ideològica de la burgesiamoderada i els seus hereus, temoro-sos d'una revolució de debò. Final-ment, i aquesta és encara una feixu-ga herència, es posà de manifest unatendència centrífuga d'una fràgil so-ciologia catalana. A diferència de latragèdia grega, on la força del destísempre culmina en el pitjor escenaripossible, la tragèdia de 1909 ens fapensar en l'etern retorn nietzschià, enuna cinta de Moebius on el presentcontinua marcat per antagonismesirresolts.(*) Publicat a “La Directa”

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2009 23

Una tragèdia catalana

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Lluís Potau

Penseu abans de raonar-ho.L’any 1945, el món que haexistit fins al 1939 desapareix.

La cançó “Suspiros de Espanya”(“Spanish Bombs rock the province,I’m hearing music from another time”Bombes a Espanya, rock provincià,estic escoltant música d’un altretemps, criden The Clash) explica latragèdia que han patit unes terresque es queden sense llibertat peròque n’han gaudit, un gran intent de lahumanitat de ser humans. Així ho ex-pressa una infermera nord-america-na que va venir en ajut de la Repúbli-ca amb les Brigades Internacionals:"Vaig anar a Espanya i em va fer for-mar part de la raça humana. Vaig co-nèixer les millors persones que espugui conèixer. No havia vist perso-nes com aquelles. Sentir llàstima, no.Ràbia" . Curiosament fa poc vaigveure el documental “The spanishearth” dirigit per Joris Ivens i amb laveu en off d’Ernest Hemingway, docu-mental realitzat per mostrar-ho a tot elmón, i la gent de la meva classe, es-tudiants d’Història de l’Art, es van es-tranyar que a les imatges dels bom-bardejos i la defensa de Madrid lamúsica de fons fossin sardanes cata-lanes. Aquesta ignorància i oblit és,en part, el motiu d’aquest escrit, decom hem de tenir en compte tot allò

que va desaparèixer i patir el mónque comença de 1939, conseqüènciaque ha fet que el món d’avui en diasigui com sigui. L’any 1945, l’entradaals camps d’extermini nazis, les bom-bes de Hirsohima i Nagasaky o ladestrucció total de ciutats com Varsò-via, a més de totes aquelles atrocitatspatides a tot el planeta (500.000 na-dons neixen de les violacions patidesper les dones alemanyes a mans del’exèrcit soviètic, només són exem-ples), tot això marca el final d’un sen-timent que havia arrelat fort a barons ifèmines des de meitat del segle XIX.Tot el que va passar abans de 1939 jano hi és, només queda fam, mort, ciu-tats un runes plenes de gents que esmouen com persones sense ànima iamb una força de tirar endavant in-creïble, un fet que també qualifical’esser humà, gent a la vegada silen-ciada i oblidada, represaliada i castra-da.En aquest moment és quan començala nostra història, és la conseqüènciade la nostra contemporaneïtat del2009, no abans. Els intents de maqui-llar o creure’s amb el poder de dir-sehereus d’allò que va ser assassinatquasi des de la mateixa arrel queden,la majoria, en pura frivolitat. Ei, que síque hi ha una línia, que les obresqueden, doncs les obres d’art, literà-ries, la creació i reaccions al món comés han existit, 1945 no és l’any zero,

però la visió de les imatges d’Aus-chwitz, per exemple, i els anys deguerra patits marquen una manera deveure el món de supervivència i l’in-tent que mai més torni a passar, intentquasi fracassat amb la crisi dels mís-sils de Cuba, un moment clau un altrecop, i les guerres es tornen més loca-litzades però no desapareixen de lamanera de ser del primat humà.Fa poc, una companya de feina m’en-vià un text on sortien una sèrie de fra-ses que parlen de la manca d’apropa-ment de la joventut a la cultura,l’educació, que volen ser el centre del

món i tal. Més cap a baix m’adonoque són frases molt antigues, de cen-tenars i milers d’anys, i un professor,del seu nom no em vaig voler recor-dar, gràcies Cervantes, que deia “hoveieu, sempre ha passat això, nopassa res perquè el jovent sigui aixíara” Vaig començar a tremolar. Comque no passa res de res? Cada vega-da que s’han dit aquestes frases hi hahagut guerres, guerres de milers demorts, i al segle XX de milions. Vaigpensar que aquesta companya defeina frivolitzava massa la història il’actualitat. Mireu fotos de qualsevol

capital europea poc després de 1945,sobretot de Berlín, són més fàcils detrobar. La gent busca menjar sota lespedres, països ocupats per exèrcitsestrangers, gent que han participat enla guerra completament trastornada,la pel·lícula “La bandera dels nostrespares” d’en Clint Eastwood ho reflec-teix de manera evident, els herois tor-nen a casa traumatitzats, les dones,els vells i la canalla han sofert el mésbrutal atac mai fet a una guerra ja queabans les guerres, com a tals, eren alcamp de batalla, fins i tot la GranGuerra és de posicions, de trinxeres,

‘Que el mundo fue y será unaporquería, ya lo se... en el 506 yen el 2000 también’ (1)

Catalunya. Setembre de 200924

però al 1945 tothom ha sofert la gue-rra a la seva carn, des de l’Àfrica finsa Escandinàvia, de Filipines a Cadis,tothom ha vist la mort de la guerramassa a prop.La construcció de la vida de nouporta, segons la meva opinió, tresidees fonamentals: primerament, quemai més al món torni a haver-hi unaguerra com aquesta, inclosa la Pe-nínsula Ibèrica; segon, que mai méspodem passar de nou gana; i tercer,tot això si torna a succeir que siguilluny del món occidental.Fins als anys 50 del segle XX, els paï-sos imposen una política conserva-dora, de tirar endavant com sigui, Ale-manya és el gran exemple ambl’ajuda econòmica de les potènciesaliades i la URSS a la part oriental,però la fam i al misèria és a tot elmón. A poc a poc el món es recuperaperò no en saben controlar el podermàxim que tenen els dos països més“freds”, els EUA i la URSS. A Europa,la descolonització i els problemes in-terns porten a la caiguda del governconservador a la Gran Bretanya a co-mençaments dels anys 60. The Bea-tles, The Who, The Kinks, The RollingStones, la revolució sexual i la píndo-la anticonceptiva, la moda canvia partde la joventut i dels costums dels an-glesos i de la cultura occidental. AFrança, tenen el gran problema d’Al-gèria i del Vietnam que porta a la in-tervenció d’un tercer país, una reac-ció definitiva a tot el món al voltant delrecord de 1945, l’entrada a la guerradel Vietnam dels Estats Units d’Amè-rica. El cas alemany és molt tens, lesdues potències es troben diàriamentcara a cara a les fronteres de la RFA ila RDA, i per damunt de tot a Berlín.Al continent americà uns “barbuts”posen la bandera roja davant de casaals EUA, els cubans estan farts deser la deixalleria del vici nord-americà(curiosament en part ho tornen a serdel món occidental) i deixen portarmíssils soviètics a l’illa. És el pitjormoment després de 1945, el món potdesaparèixer ja que, tal com deia Es-korbuto, “la gente compra armas paradefenderse, armas y más armas pre-paradas para armarla” i aquestes

armes poden destruir la vida i la civilit-zació com l’hem conegut en pocs mi-nuts (recordeu que encara hi són).Tot torna a una convulsió, peluts pelscarrers cridant “fes l’amor i no la gue-rra”, d’altres que t’envien a prendrepel sac perquè al món hi ha massapor per reconèixer que s’està fent elde sempre i pot acabar tot en guerranovament, “why don’t you go fadeaway?” (per què no se n’aneu a pren-dre pel sac?) “My Generation”, TheWho; manifestacions a París d’estu-diants i treballadors demanen “la ima-ginació al poder”; a Franco li comen-ça a trontollar el xollo amb vagues imobilitzacions a les universitats i aAlemanya, buff a l’Alemanya cons-trueixen un dels murs més vergonyo-sos de la història de la humanitat,“and the shame was at the other side,we can beat them for ever and ever,we can be heroes just for one day,what you say?” (i la vergonya estavaa l’altre costat (no especifica a quin),els podem colpejar per sempre i sem-pre, podem ser herois un dia només,què me’n dius? “Herois”, David Bowie1977).Encara així, la guerra no esclata alprimer món, estava clar que les gue-rres serien lluny, encara que, pen-sant-ho millor no tan lluny ja que cos-tat de la mar Mediterrània hebreus imusulmans porten anys fent la gue-rra..., i la guerra dels Balcans als anys90 és exemple de la vergonyosa ma-nera de fer d’aquest món occidental.Podem continuar i sempre ens troba-rem guerres, moments impossiblesque tornin a succeir, plens de vida icruesa. Als anys 80, a l’Estat espan-yol se li va col·locar la caixeta de “mo-vida” en què tot va ser festa i superfi-cialitat. Va ser un moment difícild’entendre i d’estudiar en profunditatcom a conseqüència en part d’aques-ta qualificació generalista. Però tottorna al seu lloc. La idea de no passarmai més gana, que no hi hagi carèn-cies als països del “primer món” (pri-mer món on hi cap fins i tot la misè-ria), que les generacions nascudesdesprés de 1945 oblidin la guerra i lapostguerra però a la vegada oblidintot allò que va existir abans, des de fi-

nals del segle XIX fins a aquest fatídici hipermediàtica crisi econòmica pro-voca el moment de més gran igno-rància, estupidesa burgesa i crueltatsense pietat en les relacions socials iles maneres de ser individuals decara a l’alteritat social més gran quemai no hem tingut a la cultura dels hu-mans, sobretot en quantitat de pobla-ció més que de qualitat. La conclusió d’aquest moment nostreés la nostra història actual al planeta.Si la possible referència més humana

queda més enllà de 1945 i els quevan viure i viscut el que intentaremquedi reflectit al següent capítol vanmorir o van ser represaliats/des, obli-dats/des, torturats/des, exiliats/des iels que van vèncer van començar aconstruir des d’aleshores l’estat delbenestar ja des de 1945, la conclusiól’escriu un humà del segle XIX:“¿Y si , malgrat totes les “idees mo-dernes” i els prejudicis del gust demo-cràtic, la victòria de l’optimisme, la ra-cionalitat predominant des

d’aleshores, l’utilitarisme pràctic i teò-ric, així com la mateixademocràcia,de què són contempora-nis, poguessin ser un símptoma de laforça decadent, de vellesa imminent,de cansament fisiològic? “El naixe-ment de la tragèdia”, Friedrich Nietzs-che.

(*) Aquesta és la primera part de l’arti-cle. El títol està extret del tango “Camba-lache” de Santos Discepolo.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2009 25

LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOSMario Camus (1999)Basada en l’obra d’Eduardo Mendo-za, presenta l’ascens d’un homesense escrúpols en el marc d’unaBarcelona de tensions polítiques isindicals al tombant de segle.

Pel·lícules

UN HOMBRE LLAMADO FLOR DEOTOÑOPedro Olea (1978)Durant la dictadura de Primo de Ri-vera, un advocat sindicalista es re-presaliat per actuar transvestit en unespectacle de cabaret.

LA VERDAD SOBRE EL CASOSAVOLTAAntonio Drove (1979)Una altra adaptació de l’escriptorMendoza. Narra el cas d’un assassi-nat polític en l’àmbit del sindicalismeespanyol dels anys vint.

LOS SUCESOS DE BARCELONAJosep Gaspar (1909)Un dels pioners del cinema catalàfilma els fets de la Setmana Tràgicai causa una gran commoció populardurant la seva exhibició. Actualmentes dóna per perduda.

LA CIUTAT CREMADAAntoni Ribas (1975)Pel·lícula mítica del cinema catalàde la represa després de la dictadu-ra franquista. És un fresc de lahistò-ria de Barcelona des de la Guerra deCuba fins la Setmana Tràgica.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200926

Pàgines web

Blai Dalmau

L’exposició produïda per laCGT, amb la col·laboració dela Fundació Salvador Seguí,

proposa un recorregut per la geo-grafia de la repressió exercida pelsrevoltats el 19 juliol de 1936.Encara que a l’Estat espanyol hempatit una de les repressions méscruels i llargues, hem de reconèi-xer que s’ha començat tard el tre-ball de recuperació, impulsat so-bretot gràcies a la societat civil, através de les Associacions per a laRecuperació de la Memòria Histò-rica Col·lectiva. Aquest retard, és laconseqüència del silenci i de lapor; de l’exili forçat i acte imposatque van patir molts ciutadans i ciu-tadanes; de la ruïna econòmica icultural soferta per aquest país, idel pacte no escrit entre els partitsque van liderar la transició políticaespanyola per a silenciar la histò-ria, amb l’objectiu de "no reobrir lesferides" o "no despertar fantasmesdel passat".Amb "La Mort de la Llibertat" volemrecuperar aquesta etapa nefastade repressió i mort, a través de do-cuments de l’època i les veus deles seves víctimes, testimonis i pro-tagonistes, però volem fer-loexemplificant-lo en un col·lectiuideològic molt definit, el MovimentLlibertari Espanyol, conformat perles organitzacions ConfederacióNacional del Treball, Joventuts Lli-bertàries, Dones Lliures i Federa-ció Anarquista Ibèrica. Encara quesom conscients que els llibertarisvan ser una víctima més, no elsúnics massacrats pel feixisme, sícal reconèixer-los que van ser elsprimers en organitzar-se i oferir-los

resistència.L’extermini dels vençuts haviaestat prèviament planificat pels re-voltats, tal com va afirmar el gene-ral Mola: "Cal estendre el terror, caldeixar sensació de domini, elimi-nant sense escrúpols a tots els queno pensin com nosaltres".Amb la rebel·lió de juliol de 1936l’Exèrcit feixista va declarar l’estatde guerra, va assumir totes les atri-bucions en matèria d’ordre públic iva sotmetre la justícia ordinària a lamilitar, començant l’operació d’ex-termini amb la col·laboració entu-siasta de falangistes, requetés, mi-lícies ciutadanes i voluntaris, a mésde la benedicció de l’Església catò-lica. La jerarquia eclesiàstica vaprestar des del primer moment delcop militar tots els seus serveis ide-ològics i propagandístics a l’exèrcitrebel, defensant com licita la gue-rra en defensa de la religió. La ma-joria del clergat no només va silen-ciar l’ona de terror contra els“rojos”, sinó que la va aprovar i finsi tot va col·laborar en la repressió.Van voler "netejar Espanya d’ele-ments indesitjables” i van comen-

çar, on va triomfar el cop militar, unestiu sagnant. Els territoris ocupatspels feixistes són exemples de laviolència i del terror sobre els ven-çuts.Amb la pèrdua de la guerra per laRepública, no va arribar la pau sinóuna repressió sistematitzada i en-coratjada pel nou Estat. Tot el países va convertir en una immensapresó i el poble treballador, classifi-cat pels vencedors, en afectes, in-diferents o desafectes al Règim, vahaver de demostrar la seva inno-cència.Amb les primeres mesures repres-sives dels camps de concentració iempresonaments massius, vaaparèixer la tortura sistemàtica, l’a-carnissament i l’eliminació física,amb els afusellaments, les"sacas", l’aplicació de la "ley defugas"… Els que van assolir sobre-viure van sofrir la repressió físicaamb les diverses modalitats de tre-balls forçats. La repressió econò-mica, a través de l’expoli i la rapin-ya sobre els béns dels vençuts. Larepressió laboral, la depuració, queen molts casos va produir la margi-

nació social i la pobresa. I l’omni-present repressió ideològica, perpart de la Falange i de l’Església,sobre les vides i consciències delstreballadors i treballadores d’a-quest país.Encara hem de recuperar moltamemòria perquè s’ha silenciat ladespietada repressió exercida pelsvencedors de la guerra civil. És unepisodi molt negre de la història,amb els milers d’execucions realit-zades, els presos polítics internatsen les presons i camps de concen-tració, on van morir de fam per lesmales condicions, milers de presesi presos.Amb aquesta exposició pretenemaconseguir diversos objectius: Co-nèixer el nombre de dones i homesllibertaris víctimes del franquisme.Comprendre el procés i les carac-terístiques de la repressió en les di-ferents etapes del Règim. Així comdescobrir quines són les regionsmés afectades i les raons d’aques-ta circumstància durant i desprésde la guerra. Finalment, intentemque aquesta exposició serveixi pera retornar-li al Moviment Llibertari,encara que sigui de manera sim-bòlica, la memòria i la dignitat queel franquisme li va arravassar.La imatge de l’exposició, la gota desang, és la reproducció de la co-berta original de la publicació "Ma-drid", editada al febrer de 1937 pelgovern republicà, en català, caste-llà, francès i anglès, per a denun-ciar les atrocitats realitzades alpoble espanyol per l’exèrcit revol-tat.L’exposició consta de 28 exposi-tors autoenrotllables i l’acompanyaun muntatge sonor en CD, de 9 mi-nuts.

La Mort de la Llibertat.Repressió franquista almoviment llibertari

CONSUME HASTA MORIRhttp://www.letra.org/spipWeb sobre la societat de consum en la que vivim i els limits als quals potarribar la publicitat fins al punt de condicionar un munt d’aspectes del nos-tre entorn.

GEPEChttp://www.gepec.org/index.phpWeb del Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans. Ofereix undiari digital, agenda d’activitats, campanyes d’activisme, notícies, dades decontaminació, diversitat agrària, etc.

La tragèdia de viurede la història

Carlus Jové

Un dels exercicis més recurrents engran part dels discursos revolucio-

naris (i aquí tant hi entren marxismescom anarquismes) és el de l’aniversari.És una pràctica interessant pel que fa alritual de record i commemoració de fetsque han marcat profundament la nostrahistòria i que, d’alguna manera, servei-xen per recordar-nos que la nostra llui-ta ve de lluny i que, molt probablement,bastant lluny se n’anirà també. Si totesles societats tenen les seves formes defolklore, podriem dir que el folklore delsrevolucionaris és recordar les gestesdels que els van precedir. Res a criticar,doncs; un bonic exercici col·lectiu.El problema apareix quan el record es-devé l’única pràctica possible o, fins itot, l’única identitat possible. Aquítambé hi caben diferents marxismes ianarquismes, malhauradament mésdels que convindria; però així com hi haaquells que tan sols s’alimenten de lahistòria, també la història s’alimentad’ells fins a xuclar-los. Sincerament,penso que la CGT ha fet un esforç –pelqual, cal dir-ho, hem hagut d’aguantarmoltes males paraules– per no conver-tir la història en aliment, sinó en recordo, com a molt, inspiració. I això senseperdre les arrels, que és del què es trac-ta.Parlant de tot això, venen molt al casunes paraules de José Martínez Guerri-cabeitia (Felipe Orero), fundador de l’e-ditorial Ruedo Iberico:“Desde esa edad de oro, cuando mira-ban hacia atrás, pecaban de inmodestiarespecto a sus predecesores, cuandomiraban hacia delante desconfiabangravemente de sus sucesores y entera-mente de sí mismos. Referirse reiterati-vamente, exclusiva- mente, a lo que sefue capaz de hacer es en sí una confe-sión de los que ya no sé está dispuestoa hacer. Los procesos de autojustifica-ción han sido más frecuentes en esoshombres [sic] que los de la autocrítica.Triunfalismo estridente y profunda des-gana iban a la par y han favorecido eldesarrollo de la inclinación a la evasión,el recurso de métodos mágicos paravolver a la edad de oro aquella –el pactoo el acto terrorista aislado–, la tenden-cia a negociar o actuar con siglas en lamano y no con triunfos en la mano.Desaparecidas las posibilidades depactar o de enviar militantes al acto sui-cida sólo quedó el fetichismo de las si-glas. Se refugiaron en la vida orgánica”.Obviament, en aquestes paraules s’hipot llegir molt entre línies, amb bona omala fe. Personalment, crec que són unbon avís per a navegants; i que cadas-cú en faci el què vulgui.

> DES CARTES MAUDITES

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2009 27

Llibres perentendre el quèva passar durantla SetmanaTràgica

Marta Palau

Si haguéssim de triar un sol lli-bre que ens informés de tot el

que va ser l’anomenada SetmanaTràgica, les “glorioses jornades dejuliol” que l’anomenava algunapremsa obrera, sense dubtaraquest seria “La Semana TrágicaEstudio sobre las causas socioe-conómicas del anticlericalismo enEspaña (1898–1912)” de JoanConnelly Ullman, que ara es pottrobar en nova edició a EdicionesB, ja que és l’estudi més ampli i ri-gorós dels que ara mateix hi ha i vaser el que va inaugurar una novamirada sobre aquest procés histò-ric i en el qual encara avui s’hanbasat molts dels autors i autoresque han tret llibres amb motiu delcentenari per donar les dades ambquè treballen.

Al seu costat hi posaria el llibre de“La Semana Trágica” de DolorsMarín, publicat a La Esfera de losLibros, que inclou una molt bonacontextualització dins dels correntsobreristes llibertaris del moment.Precisament, per aquesta valorit-zació obrera el llibre de la Dolors

ha estat atacat per alguns historia-dors que, mentre es posiciona alcostat de les postures de la Lliga idel regionalisme conservador, li re-treuen que sigui una “historiadoraanarquista”.

“Set dies de fúria”, de l’Antoni Dal-mau, és una altra de les obres ge-nerals sobre el tema que no hi fal-taria, a més que és l’única de lestres publicada en català. No vulloblidar aquí els textos de JosepTermes a “Història del catalanismefins al 1923” de l’Editorial Pòrtic oel volum 6 de la “Història de Cata-lunya” dirigida per Pierre Vilar i pu-blicat per Edicions 62; al costat deltercer volum de la “Història delsPaïsos Catalans” coordinada perAlbert Balcells a l’editorial Edhasa.Tots ells són textos generalistesperò fets per historiadors que enun moment o altre s’han apropat almón obrer i, per tant, en coneixenla lletra petita, no es pleguen a lesmentides més o menys beninten-cionades dels poderosos i alhoraque fan història general són capa-ços de dibuixar les petites cosesque ens fan comprensible què vapassar.Pel que fa a les aproximacions peral gran públic, sense dubte triaria“La Setmana Tràgica de Barcelo-na, 1909” de la periodista AlexiaDomínguez i publicat per Cossetà-nia Edicions. Es tracta d’un llibrefet amb estil periodístic que, a mésd’incloure abundants fotografies,

contextualitza els actors dels fetsde forma entenedora i comprensi-ble per a qui no coneix el períodehistòric.

Ara bé, personalment, si ja sabeude què va la cosa, llegiu-vos els“Diaris i records” de Pere Coromi-nes publicat a l’Editorial Curial i xa-lareu, introbable a les llibreriesperò consultable a les biblioteques.Coromines, republicà catalanista imolt proper als cercles llibertarisdurant bona part de la seva vida, hidibuixa la seva visió personal,sempre escèptica i en algunscasos indulgent. I, com a peça es-trella, un clàssic reeditat per Edi-cions 62 amb motiu del centenari:“Maragall i la Setmana Tràgica”, deJosep Benet. És una de les obresmés destacades de la segona partdel segle XX escrita des dels Paï-sos Catalans, centrada en la visióque tenia dels fets Joan Maragall.L’escriptor barceloní aporta una deles visions més madures davantdel procés que es viu a Barcelona,sempre des del seu punt de vistade classes burgesa però amb el tod’humanista que no tindran altresautors importants com resulta en elcas d’Eugeni d’Ors o Prat de laRiba.

Bibliografia-BALSELLS, ALBERT; ARRDIT,MANUEL; I SALES, NÚRIA: “His-tòria dels Països Catalans”. Edito-rial Edhasa. Barcelona 1980.

-BENET, JOSEP: “Maragall i laSetmana Tràgica”. Edicions 62,col·lecció Llibres a l’Abast. Barce-lona 1965.-BOOKCHIN, MURRAY: “Losanarquistas españoles. Los añosheroicos 1868-1936), Editorial Gri-jalbo. Barcelona 1980.-BUENACASA, Manuel: “El movi-miento obrero español, 1886-1926”. Ediciones Júcar, Madridd1977. -COROMINES, PERE; “Diaris i re-cords II. De la Solidaritat Catalanaal catorze d’abril”. Curial EdicionsCatalanes. Barcelona 1974.-CUADRAT, XAVIER: ‘De la Set-mana Tràgica a la Mancomunitat(1909-1914)’, dins “Història de Ca-talunya”, Editorial Salvat, Barcelo-na 1998.-DIVERSOS AUTORS: “La Barce-lona rebelde. Guía de una ciudadsilenciada”. Editorial Octaedro.Barcelona 2003.DIVERSOS AUTORS: “Història deCatalunya”. Editorial Salvat. Barce-lona 1998.-FERRER, JOAQUIM: “Lairet(1880-1920)”. Ed. Novaterra. Bar-celona 1970.-HURTADO, VÍCTOR; MESTRE,JESÚS; I MISERACHS, TONI:“Atles d’Història de Catalunya”.Edicions 62 i El Punt. Barcelona1995.-MARÍN, DOLORS: “La SemanaTrágica. Barcelona en llamas, larevuelta popular y la Escuela Mo-derna”. La Esfera de los Libros,Madrid 2009.TERMES, JOSEP: “Història del ca-talanisme fins al 1923. EditorialPòrtic. Barcelona 2000.-TERMES, JOSEP: “De la Revolu-ció de Setembre a la fi de la GuerraCivil (1868-1939)”, volum 6 de la“Història de Catalunya” dirigida perPierre Villar. Edicions 62. Barcelo-na 1999.-ULLMAN, JOAN CONNELLY: “LaSemana Trágica Estudio sobre lascausas socioeconómicas del anti-clericalismo en España (1898 –1912)”. Ediciones B, Barcelona2009.

Llibres

ARBETARENwww.arbetaren.seRevista setmanal que publica laSAC, el sindicat llibertari de Suècia.Box 6507, 113 . 83 Stockholm

Revistes

MALES HHERBESmalesherbes.blogspot.com/Butlletí de la secció sindical de laCGT a l’Institut Municipal de Parcs iJardins de Barcelona.

A BBATALHA

Publicació llibertària portuguesa delCentro de Estudios Libertarios,apartado 50085, 1702-001 Lisboa,

SARGANTANAmenorca@cgt-balears.orgButlletí de la Confederació Generaldel Treball de Menorca, Pl. Llibertat 5, 07760 Ciutadella

> L’ACRATOSCOPI

Slavoj Sisek: Marx iLacan, Touchstone iDisney

Jaume Fortuño

Filosof, sociòleg, psicoanalista i filò-leg, Slavoj Sisek és conegut per

haver integrat el mètode de psicoanàliside Jaques Lacan (un dels deixebles deFreud) i el pensament marxista, i utilit-zar els conceptes lacanians aplicats al’anàlisi polític i les relacions interna-cionals, per explicar no només les neu-res dels seus dirigents sinó, el que re-sulta més interessant, el comportamentde les masses. Segons aquest eslovaclúcid i excèntric; “la ideologia per a sereficaç ha de ser també invisible”. Però,què vol dir amb això? Podem trobar al-gunes pistes al món on moltes hemcrescut, en com es proclamava la fi deles ideologies mentre se’ns inculcava lafe en el creixement il·limitat “del menysdolents del sistemes”, com assistíem ala despolitització de totes les parcel·lesde la nostre vida (treball i veïnat, histò-ria i llenguatge…) per a deixar-hi indivi-dus aïllats que no veuen sentit a l’auto-organització ni a la lluita col·lectiva. Toten nom d’una pretesa neutralitat que elque fa es legitimar el poder, d’un realis-me que imposa una realitat alhora queen vol fer desaparèixer moltes altres.Perquè si se’ns podia fer creure tal ba-janada com que la història havia arribata la seva fi, a nosaltres només ens que-dava acceptar el paper de no ser mésque un zero a l’historia; ni sumar ni res-tar doncs el resultat seria igual. És a dir, les ideologies més que col·lec-cions de dogmes i etiquetes tancadessón construccions cognitives que mo-dulen la nostre comprensió de la reali-tat i els actes que fem realitat, ens defi-nim o no en base a aquesta ideologia,en tinguem consciència o no. I per acontrastar i exemplificar les seves teo-ries, Slavoj Sisek busca en la culturapopular d’occident i en les seves pro-duccions més influents, com el cinemade masses. Perquè es d’aquí i no delspensadors o els rebels, d’on la gent co-muna en treu com es el món o com des-itja que sigui la seva vida, i és a lespel·lícules on queda plasmada unaforma de pensar de qui les fa i qui lespaga, com diu Sisek, “al cinema esmostren les tendències que dominenuna època”. És per això que s’interrogasobre quin tipus de societat pot havercreat una sèrie de dibuixos animatscom Tom i Jerry, o quan assenyala queen “Armagedon” o “IndependenceDay” la solidaritat i la cooperació apa-reixen amb el desastre natural o la inva-sió alienígena, com si el socialismenomés es pogués fer realitat amb la fidel món. Cap objecte cultural es potdeslligar del sistema que l’ha parit, nicap societat de la cultura envasada ques’empassa. I això val també per a l’ino-fensiu cinema d’entreteniment de Holly-wood, i el conjunt de l’oci televisiu, es-pais on un reduït grup de corporacionss’han fet amb el control d’una tecnolo-gia al servei de d’uniformització delpensament i el control social que deixacurt el pitjor dels malsons d’Orwell, per-què alhora que resta invisible es fa rea-litat.

Text i fotos: Josep Llunas i Pujals

Ferran Moltó és llicenciat en Histo-ria i professor, s’ha especialitzaten el moviment obrer, la políticasocial i laboral durant el nacional-socialisme alemany, i els mecanis-mes d’implementació del genocidiracial a l’Holocaust. Recentment,ha impartit el curs “Les masses il’obrerisme” dins ‘La setmana tràgi-ca. Cent anys després’ a la Univer-sitat Catalana d’Estiu de Prada deConflent. És sindicalista i ensparla, en l’entrevista, de la lluitaobrera del primer decenni del segleXX i del context social en què esdesenvolupa la revolta del juliol de1909 a Barcelona i a Catalunya.

-QQuuiinneess ssóónn lleess ccoonnddiicciioonnss ddee vviiddaaddeellss oobbrreerrss ccaattaallaannss aall 11990099??

-Les condicions de vida, així comles laborals, dels obrers i les obre-res de finals del segle XIX i inicisdel XX són del tot injustes i, fins itot, humiliants. L’índex d’analfabe-tisme en aquests grups se situaper sobre del 48 per cent i, en elcas de les dones barcelonines, persobre del 70 per cent. Els ingres-sos són insuficients per poderpagar el lloguer i procurar una ali-mentació adequada, fins i tot ambtots els membres de la unitat fami-liar treballant. Hem de recordar queles dones i els nens treballaven iels darrers solien incorporar-se almercat laboral amb només sis oset anys, cobraven entre un 50 i un60 per cent del salari del marit opare.Les jornades laborals, sense regu-lar i totalment aleatòries, podienanar des de les 10 fins a les 15

hores diàries, com era el cas delstramviaires de Barcelona. Parlar deSeguretat Laboral en aquells diesdel 1909 és un anacronisme. Elsobrers i les obreres desenvolupa-ven malalties, fins i tot algunes d’e-lles mortals, que estaven directa-ment vinculades al treball. Tambésolien desenvolupar deformacionsfísiques, en alguns casos per raódel seu ofici, com el conegut "tòraxdel sabater", o en altres per haverde forçar la posició per una malasituació de la maquinària amb quètreballaven. Com bé diu la historiadora JoanConnelly, el sistema de reserva del’exèrcit, una de les espurnes queencengueren la metxa de la Set-mana Tràgica, no era res més queuna de les interminables injustíciesen l’ordre econòmic i social quepatia la classe treballadora enaquell moment.

-CCoomm ffaann ffrroonntt aa aaqquueesstt iinnjjuusstt ssiissttee-mmaa dd’’eexxpplloottaacciióó qquuee lleess ccllaasssseessddoommiinnaannttss hhaann aannaatt ddeesseennvvoolluu-ppaanntt ddeess ddee llaa RReevvoolluucciióó IInndduuss-ttrriiaall??

-Els anarquistes consideraven quela situació era tan manifestamentinjusta que, per si mateixa, acaba-ria conduint cap a la revolució so-cial. Les vagues les convocaranpensant en aquest finalitat: una re-volució que ha de conduir cap auna societat harmònica, sense ex-plotats ni explotadors, un retorna ala natura i a una societat guiadaper la ciència. Per altra banda, en aquells anyss’iniciarà, molt tímidament, la re-dacció de les primeres disposi-cions legals de caire laboral, comla Llei del Descans en Diumenge.

També hi haurà una lluita per ferque aquestes disposicions es com-pleixin.

-QQuuiinnaa iimmppoorrttàànncciiaa ttéé eenn llaa iiddeeoolloo-ggiiaa oobbrreerriissttaa ll’’aannttiimmiilliittaarriissmmee ii ll’’aannttii-cclleerriiccaalliissmmee??

-La guerra de Cuba i el Desastredel 98 havien donat una lliçó im-portant: què havien aconseguit elsobrers en aquella guerra? Nomésmort i destrucció, a canvi de lluitarper interessos econòmics moltconcrets, i que no eren pas elsseus.L’Església oferia només fe a unsanarquistes que creien que la so-cietat havia de dirigir-se des de laciència. Anarquistes, socialistes irepublicans compartien una visióforça negativa de l'Església.

-QQuuiinnaa iimmppoorrttàànncciiaa ttéé SSoolliiddaarriittaattOObbrreerraa eenn llaa rreevvoollttaa ddee 11990099?? CCoommééss qquuee llaa rreevvoollttaa nnoo eessddeevvéé ttoottaall-mmeenntt oobbrreerraa ii eess ddeeccaannttaa ppeerr ccrree-mmaarr eessggllééssiieess??

-La majoria dels historiadors coin-cideixen a afirmar que la SetmanaTràgica fou una manifestació es-pontània, i que no hi ha cap direc-ció al darrere, sigui anarquista,republicana o socialista. La segonapregunta és la del milió: com potser, si és una revolta obrera, queen cap moment es pretenguésocupar les fàbriques? Dolors Maríndiu que part de l’explicació es trobaen el fet que molts patrons, per porals possibles danys, tanquessin lesseves fàbriques voluntàriament elmateix 26 de juliol. Romero Maura,també en contra de la responsabili-tat atribuïda per Connelly als repu-blicans radicals d'Alejandro Le-

rroux, formula una opinió inquie-tant: el republicanisme era l’únicmoviment que, fent bandera del’anticlericalisme, no incitava a ladestrucció de les propietats burge-ses.

-QQuuiinnss ssóónn eellss oobbjjeeccttiiuuss ddeellssoobbrreerrss aa ll’’hhoorraa ddee ccoonnssttiittuuiirr ll’’aaggrruu-ppaacciióó oobbrreerraa ii ddee ttrriiaarr ccoomm aa ffiinnaallii-ttaatt eessttrraattèèggiiaa llaa vvaaggaa ggeenneerraall rreevvoo-lluucciioonnààrriiaa??

-Solidaritat Obrera neix com a re-acció de la Solidaritat Catalana,que havia provocat un distancia-ment entre Salmerón i Lerroux.Aquest últim creia que el republica-nisme havia d’incorporar les mas-ses obreres i, per tant, que l’aliançaamb la Lliga era contra natura. Le-rroux, qui el 1908 fundà el PartitRepublicà Radical, pretenia dispu-tar a l’anarquisme l’adscripció delsobrers i obreres; i aquest fou undels motius per a la fundació dela Solidaritat Obrera.És el moment de l’adopció de l’a-narcosindicalisme, que postulavaque l’anarquisme s’havia d’aproparals obrers des de l’acció sindical,que el sindicalista anarquista haviad’esdevenir una persona de con-fiança a qui els treballadors acudis-sin en la recerca de consell i pertal de conèixer els seus drets. Tot ique a la Solidaritat Obrera tindrà,des dels seus inicis, molt de pesl’anarquisme, es deia que era unaorganització oberta a tots aquellsdisposats a lluitar contra el capita-lisme i, per tant, també hi haurà so-cialistes i republicans.La vaga general revolucionària l’a-narquisme la veurà com una dre-cera cap a la revolució social, unaforma de fer encendre la metxa.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“La majoria dels historiadors afirmen que la Setmana Tràgica fou una manifestació espontània”

FERRAN MOLTÓ, HISTORIADOR ESPECIALITZAT EN MOVIMENT OBRER

Història (2)

Jordi Martí Font

Qualsevol procés històric ens arri-ba sempre amb el nom que els

vencedors finals del procés en qüestióli han posat. En el cas de l’anomenada“Setmana Tràgica”, aquesta afirmacióés d’una evidència total. L’adjectiu queacompanya el nom que determina ladurada del procés és ben clar. “La set-mana va ser tràgica” es diu; i a conti-nuació apareixen les fotografies delsconvents cremats amb les mòmies al’exterior encara dins dels taüts. “Lasetmana va ser tràgica” es diu; i les pa-raules s’acompanyen amb una foto-grafia d’un espai de culte cremat i migenrunat. “Tràgica” és aquí un adjectiuque fa referència a una valoració moltlligada al fet que qui va rebre de valentvan ser els religiosos i aquesta és unaafirmació radicalment falsa o com amínim contrastable. El període sempre es va anomenaraixí, Setmana Tràgica? Doncs no. Du-rant els dies posteriors a les jornadesde juliol, altres noms i adjectius s’utilit-zaren per explicar què va passar a Bar-celona el juliol del 1909 i una bona parteren negatius. Així, trobem noms com“setmana sagnant”, “setmana trista” o“setmana de dol”, però els mateixosfets, explicats per altres veus s’anome-nen “setmana de juliol i “setmanaroja”, uns noms més neutres o defini-dors. Ara bé, sorprèn i molt resseguirla premsa del moment, sobretot l’obre-ra, i veure com molts obrers es referei-xen al període amb noms completa-ment positius com “setmana gloriosa”És més que evident que el nom que haperviscut és un nom donat pels pode-rosos que van veure perillar els seusprivilegis. La crema de convents, lamort de tres religiosos i el desenterra-ment de cadàvers de monges es vanconvertir en el símbol del mal i encanvi l’enviament de 20.000 personesa la guerra, a morir a l’Àfrica com deuanys abans havien fet a Cuba per de-fensar uns interessos particulars, delmarquès de Comillas, dels Güell o deRomanones, no rebia cap mena denom ni de qualificatiu, era allò “nor-mal” en el destí dels pobres. El dia queels obrers, que les classes populars,es van revoltar per l’enviament de mésgent a l’escorxador, el Poder va refer eldiccionari i l’aturament d’aquesta mal-vestat la va qualificar de “tràgica”. Uncas paradigmàtic del poder de la pa-raula i, sobretot de la utilització perpart del Poder d’aquesta per tal demantenir el seu domini i mantenir-sealhora en el temps.

DependènciaNi de substàncies, ni de persones, nid’altres països, ni d’organitzacions nipràcticament de res que no sigui tot elcontrari de la dependència. Negartorna a ser afirmar malgrat els amos iels encarregats dels dogals ens vul-guin lligar curt fins i tot en el convenci-ment que no podem dir no ni tan solsper negar allò que és, sense cap menade dubte, negatiu. I fa temps que hosabem i diem no, perquè no més no éssí, diuen els lògics matemàtics... no?

“Anarquistes,socialistes i republicanscompartien una visióforça negativa del'Església”

“La vaga general revolucionària l’anarquisme la veurà com una drecera cap a la revolució social”

‘Parlar de Seguretat Laboralal 1909 és un anacronisme’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...