resum mr-05919.1

INGENIEROS Y ARQUITECTOS DEL VALLE DEL EBRO

PROJECTE REGADIU DEL XERTA-SÉNIA. XARXA PRIMÀRIA, SECTOR 1(CLAU MR-05919.1)

ÍNDEX DEL RESUM DE PROJECTE

1. MEMÒRIA GENERAL DEL PROJECTE 2. PLÀNOLS

- Plànol índex i situació - Esquema Planta bassa C - Secció tipus bassa C - Planta estació de bombament - Secció estació de bombament - Planta bassa A - Secció tipus bassa A - Planta bassa B - Secció tipus bassa B

3. RESUM I ÚLTIM FULL DEL PRESSUPOST DEL PROJECTE


1. MEMÒRIA GENERAL DEL PROJECTE


DOCUMENT NÚM.1: MEMÒRIA I ANNEXES


MEMÒRIA

Memoria


ÍNDEX

1. ANTECEDENTS 2. OBJECTE DEL PROJECTE 3. SITUACIÓ ACTUAL 4. CRITERIS DE DISSENY 5. ESTUDIS PREVIS

5.1. TOPOGRAFIA 5.2. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

5.2.1. Marc geològic regional 5.2.2. Definició de sòls 5.2.3. Desmunts i terraplens 5.2.4. Estació de bombament i edifici de control

5.3. CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE 5.4. ESTUDI D’ALTERNATIVES

5.4.1. Ubicació de basses 5.4.2. Tipologia i número de bombes

6. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT 7. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

7.1. BASSA DE REGULACIÓ DEL PIS C 7.2. ESTACIÓ DE BOMBAMENT 7.3. CANONADES D’IMPULSIÓ A I B 7.4. BASSES DE REGULACIÓ DELS PISOS A I B 7.5. ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ

8. MESURES CORRECTORES I COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 9. ANÀLISI DEL RISC I PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DE LES BASSES 10. EXPROPIACIONS 11. SERVEIS AFECTATS 12. SEGURETAT I SALUT 13. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA 14. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 15. PRESSUPOSTOS

15.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ DE LES OBRES 15.2. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

16. REVISIÓ DE PREUS 17. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 18. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA 19. DOCUMENTS DEL PROJECTE 20. CONCLUSIONS

Memoria


1. ANTECEDENTS REGSA va adjudicar a CENSA, per encàrrec de la Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya el projecte: “Adequació del Projecte de Concessió del regadiu del Canal Xerta-Sénia a les prescripcions del PHCE”. Clau: ER-99906, document que va ser lliurat el desembre de 1999. El febrer de 2002 es va presentar la memòria resum d’aquest document, en compliment de la legislació sobre avaluació d’impacte ambiental. En data 2 de maig de 2002 la CHE resolgué favorablement, la sol·licitud d’adequació de la concessió amb les següents característiques:

- Ubicació de la captació en el ressalt hidràulic de l’assut de Xerta. - Superfície regable: 16.480 Ha - Cabal fictici continu en el mes de màxima demanda de 8,55 m3/s - Cabal màxim en jornada restringida: 10 m3/s - Dotació màxima anual: 4.537 m3/Ha

Amb posterioritat, REGSA va adjudicar per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, els següents treballs:

- Cens informatitzat (Clau: MR-00936), a Servitop, SL. - Estudi d’Impacte Ambiental (Clau: IA-MR-00936), a Entorn, SL. - Mapa detallat de sòls a E: 1/25.000 (Clau: E2-MR-00936), a CENSA - Avantprojecte obres regulació i transport (Clau: A-MR-02971) a CENSA - Projecte de captació i impulsió (Clau: MI-01991) a Forest, SL - Estudi Tècnic i estudi jurídic d’alternatives de la zona regable del Canal Xerta-Sénia.

(Claus: E1-MR-02971 i E2-MR-02971), a Felip Tallada. En data 28 d’octubre de 2004 REGSA per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, adjudicà a Mothe Ingenieros, SL la redacció de l’”Estudi Sinòptic de les Condicions Tècnico-Econòmiques del Regadiu Xerta-Sénia” (Clau: E3-MR-02971). Aquest estudi tenia la finalitat de:

- Actualitzar la definició de l’àrea regable - Estudiar les alternatives de la xarxa de transport compresa entre la captació al riu

Ebre, i el punt de presa de cada sector. - Estudiar les alternatives de la xarxa primària, quedant aquesta definida com el

conjunt d’infrastructures hidràuliques formades per les basses de regulació, estacions de bombament i canonades d’impulsió i de conducció a basses.

- Estudiar les alternatives de la xarxa de distribució. - Valorar les inversions i els costos d’explotació del sistema.

En data 28 d’abril de 2005, REGSA per encàrrec del DARP, va adjudicar a Forest, SCCL, la redacció del “Projecte del canal de connexió des del final del tram d’impulsió fins a l’inici de l’antic canal existent del regadiu Xerta-Sénia” (Clau: MC-05910.1), lliurat el 21 de juliol de 2006.

En data 27 de setembre de 2005, REGSA per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, va adjudicar a IBERINSA, la redacció del “Projecte d’adequació del tram de canal existent comprès aproximadament entre el PK 2+430 i el PK 14+680” (Clau: MC-05910.2). Així mateix s’adjudica a Control i Geologia S.A., la redacció del “Projecte d’adequació del canal – Tram 3” (Clau MC-05910.3) el 23 de març de 2006, també en elaboració. En relació al Sector 1, s’adjudicà amb data 22 de desembre de 2005 a Ingenieros i Arquitectos del Valle del Ebro (I.A.V.E.) la redacció del “Projecte Regadiu del Xerta-Sénia. Xarxa primària, Sector 1” (Clau MR-05919.1), i a Aquaplan el “Projecte Regadiu Xerta-Sénia. Xarxa de distribució del Sector 1” (Clau MX-05820.1), amb data 23 de febrer de 2006. El 17 de gener de 2006, s’aprova la “Declaració d’impacte ambiental del projecte d’adequació del projecte de concessió del regadiu del Canal Xerta-Sénia a les prescripcions del Pla Hidrològic de la Conca del Ebre”. Actualment estan en redacció els següents estudis:

- “Regadiu Xerta-Sénia. Pla Director” (Clau E4-MR-02971). Mothe Ingenieros, S.L. - “Estudi de la Modelització del Canal Xerta-Sénia” (Clau: E5-MR-02971). Censa. - “Estudi de subministrament elèctric de les estacions de bombament del reg del

Xerta-Sénia”. Ingenieros Emetres, S.L. - “Estat actual de la vegetació de l’espai fluvial dels barrancs travessats pel projecte

de regadiu Xerta-Sénia i proposta de criteris d’elecció de les espècies a utilitzar per a la revegetació de les zones afectades” (Clau E1-MR-05919). Entorn

- “Assistència tècnica per al disseny de la xarxa de control de les aigües subterrànies de l’àrea regable del regadiu del canal Xerta-Sénia” ( Clau E9-MR-02971). RSE Aplicacions Territorials.

2. OBJECTE DEL PROJECTE La finalitat del “Projecte Regadiu del Xerta-Sénia. Xarxa primària, Sector 1” es la definició tècnica, a nivell constructiu, de totes les obres necessàries per l’execució de la xarxa primària del sector 1, en concret: estació de bombament , les 3 basses corresponents als pisos de reg , les canonades d’impulsió i totes les obres derivades d’aquests elements.

3. SITUACIÓ ACTUAL La zona on s’implantaran les obres de la xarxa primària del sector 1 s’ubiquen fundamentalment al terme municipal de Xerta, al seu límit amb Alfara de Carles. El municipi de Xerta pertany a la comarca del Baix Ebre. Té una població de 1240 habitants, i una superfície de 32,6 km2. El seu nucli urbà es troba a una altitud d’uns 12 metres, situa´t a la riba dreta del riu Ebre, a l’altura de Tivenys.

Memoria


Al Nord de Xerta (assut de Xerta) hi ha dos canalitzacions que condueixen i reparteixen per decantació l’aigua del riu per les comarques del Baix Ebre i el Montsià. El canal de la dreta va ser construït el 1857 i el de l’esquerra el 1912. A partir d’aquestes dates es va desenvolupar l’agricultura d’algunes zones situades riu a baix. Es pot accedir a Xerta per la carretera C-12 Tortosa - Rasquera. Hi ha també l’antiga carretera T-301 Tortosa –Tivenys -Benifallet a la riba esquerra del Riu Ebre. Per accedir a la zona del Projecte s’ha d’agafar el camí d’Ossera a Xerta, tombant a l’esquerra si es puja per la C-12, després d’ Aldover i just abans de creuar el barranc Ravanals. La zona del Projecte comença quan el camí d’Ossera a Xerta creua el canal Xerta-Sénia. Actualment la zona corresponent al sector 1 del regadiu Xerta- Sénia, amb una superfície objecte de transformació a regadiu de 1.544 Ha, està separada pel canal amb dues zones diferenciades. La zona inferior al canal esta composta bàsicament per arbres fruiters i oliveres i la zona superior al canal esta composta per oliveres. Tot el sector 1 està comunicat per una xarxa de camins locals. La zona on s’emplacen la estació de bombament, les basses i les canonades corresponent a aquest Projecte està situada al marge dret del camí de Xerta a Paüls per sobre el canal Xerta-Sénia, ocupant els termes municipals, Xerta i Alfara de Carles, en concret la bassa de reg del pis A estarà situada en el terme d’ Alfara de Carles i la resta d’instal·lacions en el de Xerta. La zona s’ubica entre les coordenades UTM (xmin = 285458 , ymin = 4529239) i (xmax = 284240 , ymax = 4530276) i amb cotes d’entre zmin = 148 m.s.n.m. i zmax = 250 m.s.n.m. La bassa de reg del pis A estarà situada en un terreny erm amb una pendent suau que va de direcció nord-oest a sud-est. La bassa de reg del pis B ocuparà una zona erma amb terreny rocós i una zona cultivada amb oliveres. La pendent del terreny d’aquesta zona es forta i va de direcció nord-oest a sud-est. La bassa de reg del pis C ocupa una zona cultivada amb oliveres amb pendent suau que va de direcció nord-oest a sud-est. La estació de bombament es situarà adjunta a la bassa del pis C

4. CRITERIS DE DISSENY Segons criteris establerts en el Pla Director ( Clau: E4-MR-02971) es dissenya el conjunt de les instal·lacions.

- 3 pisos de reg:

o Pis A: Superfície de reg: 481,52 Ha de la cota 118 m.s.n.m. a la cota 200 m.s.n.m.

o Pis B: Superfície de reg: 608,99 Ha de la cota 36,22 m.s.n.m. a la cota 180 m.s.n.m.

o Pis B: Superfície de reg: 453,89 Ha en cotes inferiors a 110 m.s.n.m.

- les hores de bombament setmanals seran com a màxim de 138 hores. - La xarxa de reg es dissenya per a 126 hores/setmana.

- Cabal d’entrada a la bassa del pis C : 3, 1 m3/s que correspon al cabal màxim d’una

bomba de la estació de bombament de l’Ebre al canal de Xerta-Sénia.

- Les canonades d’impulsió seran reversibles ja que alhora serviran per impulsar aigua cap a les basses dels pisos A i B i per regar aquets pisos des d’aquestes basses.

- Cabal de bombament a la bassa del pis A: 0,18 m3/s, aquest cabal es resultat de

bombejar 138 h/setmana.

- Cabal de reg des de la bassa del pis A: 0,27 m3/s que correspon al cabal màxim de Clément.

- Cabal de bombament a la bassa del pis B: 0,39 m3/s aquest cabal es resultat de

bombejar 138 h/setmana.

- Cabal de reg des de la bassa del pis B: 0,54 m3/s que correspon al cabal màxim de Clément.

- El volum de la bassa de reg del pis A serà de 33.504 m3 corresponen al volum

necessari per regar les 481,52 Ha del pis A considerant un dia de reserva per avaria (12.745 m3) i una reserva per desajustos setmanals (17.713 m3) a més a més del factor de forma del 10 %.

- El volum de la bassa de reg del pis B serà de 66.770 m3 corresponen al volum

necessari per regar les 608,99 Ha del pis B considerant un dia de reserva per avaria (28.007 m3) i una reserva per desajustos setmanals (32.693 m3) a més a més del factor de forma del 10 %.

- El volum de la bassa de reg del pis C serà de 113.920 m3 corresponen al volum

necessari per regar les 453,89 Ha del pis C considerant un dia de reserva per avaria de tot el sector (69.733 m3) i una reserva per desajustos setmanals (33.831 m3) a més a més del factor de forma del 10 %

- El resguard mínim en les basses serà d’1 metre.

- Els talussos interiors de les basses serà de 2,5 H / 1V o més extesos.

- Perimetralment en la coronació de les basses es projecta un camí de 5 metres

d’ample amb 4 metres útils de pas.

Memoria


- Totes les conduccions s’instal·laran amb un recobriment mínim de terres de 1,0 m

sobre la generatriu superior.

5. ESTUDIS PREVIS

5.1. TOPOGRAFIA Per la redacció del present projecte s’ha emprat la cartografia facilitada per REGSA a escala 1:2000 i precisió 1:1000 obtinguda mitjançant restitució d’un vol aeri complementada amb topografia clàssica de detall a escala 1:1000..

5.2. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA A l’annex núm.10 s’adjunta l’estudi geològic-geotècnic de tota la zona objecte del projecte, portat a terme per l’empresa ASETEC per encàrrec d’I.A.V.E. amb objecte de definir les característiques geològiques i geotècnics on s’emplacen les diverses actuacions previstes.

5.2.1.- Marc geològic regional La zona es troba a sobre materials de dipòsits al·luvials del Plistocè superior, dipositats simultanis a l’aixecament del Sistema Litoral Català, i provinents de l’erosió d’aquest mateix. La transmissió d’esforços produïts amb la formació dels Pirineus durant l’orogènia Alpina (65 ma enrere aproximadament) degut a una rotació antihoraria de la placa Ibèrica, va fer que s’aixequessin les muntanyes del sistema litoral Català. Aquests aixecaments posen al descobert a la zona materials antics del Triàsic i Juràssic. Just la zona d’estudi trobem: dolomies i calcaries del Juràssic inferior, margues, margocalcaries, argiles i guixos del Triàsic (fàcies keuper), i calcaries i bretxes dolomititzades del Muchelcalc superior. La zona també presenta dipòsits quaternaris com son les graves i sorres de les antigues terrasses fluvials del riu Ebre que en alguns llocs intercepten amb els dipòsits al·luvials del Plistocè. Els dipòsits al·luvials del Pistocé superior són bàsicament graves anguloses a subanguloses, mal classificades, de mides variables i litologies diverses provinents de l’erosió de les muntanyes pròximes. Aquestes intercepten amb altres dipòsits quaternaris com són les terrasses fluvials, també definides com els materials més joves de la nostra zona d’influència A sota els dipòsits al·luvials i de les terrasses trobem calcaries i dolomies teulejades i bretxes dolomítiques del Juràssic Lias. Tots aquests materials entren en contacte lateral amb les margues, margocalcàries, argiles i guixos del Triàsic Keuper a traves d’una falla normal.

Per sota del Keuper tenim les dolomies i calcàries del Muschelkalk superior (Triàsic mitja - superior)

5.2.2.- Definició de sòls Per a la caracterització dels sòls presents en l’esplanada natural es va procedir a la realització d’un mostreig representatiu de la traça, mitjançant 6 cales de reconeixement i presa de mostres de les mateixes. La relació de les cales va ser la següent:

Cala Profunditat (m) Zona ubicació 1 1.0* Intersecció camí d’Ossera a Xerta2 1.0* Camí d’Ossera a Xerta 3 1.5* Camí d’Ossera a Xerta 4 3.0* Bassa A 5 3.0* Bassa B 6 1.0* Bassa C

*a aquesta profunditat es detecten nivells que la retroexcavadora no supera. La relació de mostres alterades recollides en les diferents cales per al reconeixement d’esplanada és la següent: Mostra Descripció

1 Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa color marró a ataronjat. 2 Sol edàfic superficial i substrat calcari 3 Sorres llimoses amb graves calcàries 4 Sorres i graves amb matriu llimosa lleugerament carbonatada i de color ataronjat a

ocre 5 Sorres i graves amb matriu llimosa lleugerament carbonatada i de color marró 6 Sòl edàfic superficial i nivell carbonatat

Els sondeigs efectuats han estat els següents: ○ Sondeig S-1 (profunditat: 10.0 m) BASSA A

• 0.0 a 0.4 metres: sòl edàfic format per llims argilosos amb graves calcàries. Color marró fosc. Nivell A

• 0.4 a 5.0 metres: llims sorrencs amb graves calcàries disperses. Color marró. Nivell B • 5.0 a 8.4 metres: llims argilosos amb graves. Color marró verdós. Nivell C • 8.4 a 10.0 metres: Argiles. Color marró verdós. Nivell D

○ Sondeig S-2 (profunditat: 10.0 m) BASSA A


• 1.2 a 5.6 metres: llims sorrencs amb graves calcàries disperses. Color marró. Nivell B

Memoria


• 5.6 a 7.8 metres: llims argilosos amb graves. Color marró verdós. Nivell C • 7.8 a 10.0 metres: Argiles. Color marró verdós. Nivell D

○ Sondeig S-3 (profunditat: 15.0 m) BASSA B


• 0.6 a 4.2 metres: Sorres mitjanes amb graves calcàries i matriu llimosa lleugerament carbonatada. Nivell B

• 4.2 a 15.0 metres: Calcàries bretxoïdes. Color grisenc. Nivell C ○ Sondeig S-4 (profunditat: 15.0 m) BASSA B


• 0.1 a 15.0 metres: Calcàries bretxoïdes. Color grisenc. Nivell C ○ Sondeig S-5 (profunditat: 20.0 m) BASSA C

• 0.0 a 0.6 metres: sòl edàfic format per llims sorrencs amb graves calcàries. Color marró fosc. Nivell A

• 0.6 a 8.2 metres: Sorres i graves calcàries amb matriu llimosa carbonatada. Color marró. Nivell B

• 8.2 a 12.5 metres: Graves calcàries cimentades i/o conglomerat. Nivell C • 12.5 a 15.2 metres: Graves calcàries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc

compacte. Nivell C • 15.2 a 18.6 metres: Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa. Nivell D. • 18.6 a 19.0 metres: Nivell carbonatat i/o crosta carbonatada. • 19.0 a 20.0 metres. Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa. Nivell D.

○ Sondeig S-6 (profunditat: 20.0 m) BASSA C


• 0.6 a 3.6 metres: Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa cimentada i/o conglomerat. Nivell C

• 3.6 a 5.6 metres: Sorres i graves amb matriu llimosa. Nivell B • 5.6 a 10.5 metres: Graves calcàries cimentades i/o conglomerat. Nivell C • 10.5 a 11.0 metres: Graves calcàries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc

compacte. Nivell C. • 11.0 a 14.2 metres: Graves cimentades i/o conglomerat. Nivell C • 14.2 a 20.0 metres. Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa. Intercala nivells de

crosta carbonatada a 15.6, 16.7 i 20.0 metres de profunditat. Nivell D. ○ Sondeig S-7 (profunditat: 15.0 m) ESTACIÓ DE BOMBAMENT


• 0.4 a 3.6 metres: Graves calcàries i sorres amb matriu llimosa carbonatada. Intercala nivell de crosta carbonatada a sostre. Nivell B

• 3.6 a 4.2 metres: Blocs calcaris. Nivell B • 4.2 a 11.8 metres: Graves calcàries cimentades i/o conglomerat. Nivell C. • 11.8 a 14.2 metres: Graves calcàries mitjanament cimentades i/o conglomerat poc

compacte. Nivell C • 14.2 a 15.0 metres: Argila llimosa color marró amb graves disperses. Nivell D.

5.2.3.- Desmunts i terraplens Al llarg de tota l’obra i de la traça de la canonada la execució de desmunts i terraplens estarà condicionada per les diferents litologies aflorants. Zona bassa A Aquesta zona presentarà una part de desmunt en la zona NE i una part de terraplenat en la part SW. Les alçades dels desmunts se situen de 2.5 a 4.5 metres, mentre que el terraplenat se situarà de 2.0 a 7.5 metres. En els desmunts l’angle general de tal·lus recomanat seria de 1:3.5 a 1:4. En els terraplenats l’angle general de tal·lus recomanat es troba en funció dels materials aportats per a realitzar aquests. En el cas d’aportació del propi nivell B la relació general de tal·lus podria ser de 1:2.5 a 1:3. Zona bassa B Aquesta zona presentarà la part de desmunt en la zona W i una part de terraplenat en la part E. Les alçades dels desmunts se situen en uns 12.5 metres, mentre que el terraplenat se situarà al voltant dels 10.0 metres. En els desmunts l’angle general de tal·lus recomanat seria de 1:4 a 1:5 (vertical). En els terraplenats l’angle general de tal·lus recomanat es troba en funció dels materials aportats per a realitzar aquests. En el cas d’aportació del propi nivell B la relació general de tal·lus podria ser de 1:2.5 a 1:3. Zona bassa C Aquesta zona presentarà un desmunt en la totalitat de la zona afectada per la bassa, el qual presentarà unes alçades de 11.0 a 13.0 metres.

Memoria


La relació de tal·lus resultant per a cadascuna de les litologies afectades serà: a) Sorres i graves calcàries amb matriu llimosa (fins a 5.6 a 8.2 metres de profunditat) En els desmunts l’angle general de tal·lus recomanat seria de 1:1.5 a 1:2 passant a 1:2.5 en els trams més carbonatats. b) Graves calcàries cimentades (fins a cota de solera) En els desmunts l’angle general de tal·lus recomanat seria de 1:4 a 1:5 (vertical). Traça de la canonada Els desmunts i els terraplens associats a aquesta traça presentaran potències petites. Tot i això presentaran característiques diferents en funció de les diferents litologies detectades en la zona: - Llims sorrencs amb graves calcàries (zona bassa A fins intersecció camí d’Ossera- Xerta) L’angle recomanat i general del tal·lus seria de 1:1 a 1:1.5 (V:H) podent variar a 1:2 en els trams on el grau de carbonatació sigui més elevat. - Graves calcàries cimentades (traça paral·lela al camí d’Ossera a Xerta) Amb la potència dels desmunts prevista aquests presentaran una estabilitat molt bona i es podria donar una relació general de tal·lus 1:4 a 1:5 (vertical).

5.2.4.- Fonamentació estació de bombament En el cas de la realització de la fonamentació en forma de llosa en la zona de l’estació de bombament les variables geotècniques a utilitzar serien:

qadm = 4.8 kg/cm2 Des del punt de vista elàstic, es podrà agafar un valor de coeficient de balast per a una placa de 30 x 30 de:

k30 = 80 a 100 kg/cm3 Els assentaments previstos amb capacitat portant màxima admissible variaran en funció de l’amplada de la llosa (B), i seran:

Amplada llosa (B) Assentament previst (s)

≤ 5 m 17.3 mm

8 m 18.1 mm 10 m 18.4 mm

5.3. CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE A l’annex núm.9 de Climatologia, Hidrologia i Drenatge s’adjunta l’estudi hidrològic de les diferents conques on s’ubiquen les basses, amb objecte de conèixer el cabals corresponents, i el drenatge de totes les obres projectades. Es determinen els cabals corresponents a una sèrie de períodes de retorn fixats de 10, 100 i 500 anys. En base en aquests cabals es dimensionen les cunetes de cap de desmunt i les cunetes de peu de camí de coronació de les basses per un període de retorn 100 i 25 anys respectivament. Tots els resultats estan recollits en l’annex i en els corresponents plànols.

5.4. ESTUDI D’ALTERNATIVES

5.4.1.- Ubicació de basses Bassa A: Dins de la limitació de cota mínima necessària (239 m.s.n.m.) per poder regar el pis A s’han estudiat tres alternatives de forma (al no haver altres emplaçaments factibles per cota) de la bassa A per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres són:

ALTERNATIVES VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE 1 33.225 16.961 2 17.772 35.822 3 23.732 33.308

L’alternativa escollida es la núm. 3 al compensar mes les terres i al disposar de terres de la excavació de la bassa C. Bassa B: Dins de la limitació de cota mínima necessària (204 m.s.n.m.) per poder regar el pis B s’han estudiat sis alternatives de forma (al no haver altres emplaçaments factibles per cota) de la bassa B per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres són:

ALTERNATIVES VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE 1 97.486 79.366 2 79.896 102.728

Memoria


3 209.573 24.059 4 139.075 48.895 5 116.968 60.123 6 96.548 92.274

L’alternativa escollida es la núm. 6 al compensar mes les terres. Bassa C: Dins de la limitació de cota mínima necessària (143,5 m.s.n.m.) per poder regar el pis C s’han estudiat sis alternatives de forma i d’emplaçament (4 alternatives per sobre del canal i 2 per sota del canal) de la bassa C per tal de minimitzar els volums de moviment de terres. El resultat dels moviments de terres són:

ALTERNATIVES VOLUM EN DESMUNT VOLUM EN TERRAPLE 1 (sobre canal) 323.673 249 2 (sobre canal) 408.758 0 3 (sobre canal) 282.089 1.938 4 (sota canal) 15.687 104.033 5 (sota canal) 43.272 71.665

L’alternativa escollida es la núm.3 al minimitzar la excavació sense haver de portar terres de préstec.

5.4.2.- Tipologia i número de bombes En funció dels costos d’explotació (tarifa elèctrica escollida (T1.1)) i dels costos d’inversió (costos aproximats dels elements hidromecanics i de construcció) s’estudia amb un període de 25 any la disposició (paral·lel o serie) més econòmica. La opció de bombament en paral·lel resulta mas econòmica que la opció en sèrie, tant des del punt de vista dels costos d’explotació com dels costos d’inversió.

La diferencia de costos energètics no es molt significativa, no obstant, la opció en PARAL·LEL presenta en explotació una sèrie d’avantatges que ha facin mes interessant:

- Independència dels sistemes de bombament. La fallada d’una de las línees de

bombament no afecta a l’altra línea.

- Concentració dels equips en una única casa de bombes. Unificació d’instal·lacions, equips elèctriques, comunicacions, etc.

- Possibilitat de utilitzar las bombes de un sistema per subministrar la demanda de l’altre sistema, en cas d’emergència o fallada. També s’estudia en funció dels costos d’inversió i explotació el numero de bombes òptim en cada ramal de bombament. El resultat de l’estudi econòmic (annex núm.11) es pràcticament semblant en les opcions (1 bomba en servei + 1 de reserva) i (3 bombes en servei + 1 de reserva) per cada ramal de bombament. S’ha escollit la opció de 3 bombes en servei + 1 de reserva al donar més flexibilitat al començament de la posada en servei de les instal·lacions.

6. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT L’esquema general de funcionament serà el següent:

BASSA A

BASSA B

BASSA C

CANAL XERTA- SÈNIA

E.B.

REG PIS A

REG PIS B

REG PIS C

Bombament en serie Bombament en paral·lel

Memoria


- Obra de captació des del canal Xerta-Sénia cap a la bassa de reg del pis C amb un cabal de 3,1 m3/s

- Bassa de reg del pis C amb capacitat de 113.920 m3 - Captació a la bassa C mitjançant dos canonades d’acer d’un metre de diàmetre fins

al pou d’aspiració de bombes i connexió de la xarxa del pis C. - Impulsió cap a la bassa de reg del pis A amb canonada de fosa de diàmetre DN 500

mitjançant 3+1 bombes verticals amb un cabal total de 0,18 m3/s i alçada manomètrica Hm = 104,81 m

- Impulsió cap a la bassa de reg del pis B amb canonada de fosa de diàmetre DN 700 mitjançant 3+1 bombes verticals amb un cabal total de 0,39 m3/s i alçada manomètrica Hm = 67,47 m

- Bassa de reg del pis A amb capacitat de 33.504 m3 - Bassa de reg del pis B amb capacitat de 66.770 m3

7. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

A partir dels criteris bàsics de disseny i dels estudis previs s’han dimensionat totes les obres i instal·lacions corresponents a la xarxa principal de reg del sector núm.1 de Xerta-Sénia. Les obres del sector 1 es poden agrupar de la següent forma:

- Bassa de regulació Pis C - Estació de bombament (inclou centre de control) - Canonades d’impulsió A i B - Basses de regulació A i B

La xarxa de distribució del reg d’aquest sector 1 no es objecte d’aquest projecte.

7.1.- BASSA DE REGULACIÓ DEL PIS C La bassa C funciona com a bassa reguladora (regula les basses del pis A i el pis B) que abasta una superfície de 1.090,51 Ha (608,99 Ha del pis de reg B i 481,52 Ha del pis de reg a) i de regulació que abasta una superfície de reg del pis C de 453,89 Ha. S’ha projectat una bassa amb capacitat útil de 114.349 m3 (la capacitat necessària es de 113.920 m3) de forma paral·lela al canal pel seu marge dret amb una làmina útil de 5,0 metres i un resguard mínim d’1 metre. El nivell màxim de la lamina d’aigua es situa a la cota 148,5 m.s.n.m. i el nivell mínim es situa a la cota 143,5 m.s.n.m. L’entrada d’aigua a la bassa es realitza mitjançant una derivació del canal de Xerta-Sénia, regulada amb comporta cap a la bassa. Aquesta aigua estarà amortida abans d’entrar a la bassa per tal de no afectar a la lamina.

Els talussos interiors de la bassa seran 2,5 H/ 1 V, recoberts amb làmina impermeable de PEAD de 2 mm de gruix, col·locada sobre una làmina de geotèxtil. La fixació de la làmina es realitza en la coronació de la bassa mitjançant una rasa d’ancoratge de 0,5 m x 0,5 m d’amplada, separada 1 m del talús i en solera amb blocs de formigó que formen una anella en el peu de la bassa sobre lamina de geotèxtil. La solera presenta un pendent longitudinal de 0,6 % cap als punts de presa, situant-se aquest punt a la cota 141,93 m.s.n.m. Sota la làmina de PEAD es projecta una xarxa de drenatge composada per tubs de PVC ranurats de diàmetre 210 mm. Es sectoritza el drenatge per tal de que si existeix una fuita es pugui localitzar. L’aigua que porta aquest tubs es recollida en un pou per tal de poder visualitzar aquestes fuites. La sortida d’aigua d’aquest pou es realitza mitjançant una canonada de diàmetre 200 mm de fosa (degut a la profunditat) que es desguassa en el punt on la cota ho permet (contemplat en el “Projecte Regadiu Xerta-Sénia. Xarxa de distribució del Sector 1” (Clau MX-05820.1)) Es projecta un sobreeixidor de 2 metres d’ample per evacuar l’aigua de la bassa en cas d’una fallada del sistema. El cabal de disseny d’aquest sobreeixidor es igual a la suma dels cabals de buidat de les basses A i B (Q = 0,817 m3/s). L’energia de l’aigua sobreeixida es dissipada amb blocs d’impacte. L’obra de sortida de la bassa C cap al pou d’aspiració de la estació de bombament s’efectua mitjançant dues canonades d’acer de diàmetre 1 m

7.2.- ESTACIÓ DE BOMBAMENT L’estació de bombament es composa d’un pou d’aspiració compartimentat en 9 sectors (8 sectors per les bombes i un per la comporta de reg del pis C), d’una llosa de formigó on es recolzen les bombes i les canonades i d’una coberta metàl·lica recolzada sobre pilars de formigó. Les característiques de la estructura són:

- cota solera : 139,93 m.s.n.m. - cota llosa recolzament bombes: 150,5 m.s.n.m. - gruix solera: 0,8 metres - gruix llosa bombes: 0,5 metres - Gruix parets pou: 0,8 metres - Gruix parets separació bombes: 0,4 metres - Cota pont grua: 155,4 m.s.n.m - Numero de pilars: 10 - Coberta metàl·lica amb perfils d’acer laminats

L’entrada d’aigua des de la bassa C cap al pou d’aspiració s’efectua mitjançant comportes de dimensions 1 x 1 metres automatitzades per tal de controlar-les des de l’edifici de control.

Memoria


De la part central del pou d’aspiració es situa la sortida cap a la xarxa de reg del pis C, aquesta sortida esta regulada amb una comporta de dimensions 0,8 x 0,8 metres i esta automatitzada per tal de poder controlar el reg des de l’edifici de control. La estructura de l’edifici de control es projecta amb parets de bloc de formigó de 40x20x20 cm en una única planta de dimensions: 21,4 m x 7,5 m. Dins d’aquest edifici es disposen els transformados, la sala de control, un magatzem i un lavabo. Les bombes per impulsar l’aigua cap a la bassa del pis A són verticals amb les següents característiques:

- potencia nominal del motor: 90 kW - alçada manomètrica: 104,81 mca - Cabal nominal: 214,9 m3/h - numero de rodets: 8 - rendiment nominal de la bomba: 84,7 % - velocitat: 1475 r.p.m. - longitud de canya: 9 metres - motor de 50 Hz i 400 V (corrent nominal 160 A)

Les bombes per impulsar l’aigua cap a la bassa del pis B són verticals amb les següents característiques:

- potencia nominal del motor: 110 kW - alçada manomètrica: 67,47 mca - Cabal nominal: 473,5 m3/h - numero de rodets: 3 - rendiment nominal de la bomba: 84,4 % - velocitat: 1475 r.p.m. - longitud de canya: 9 metres - motor de 50 Hz i 400 V (corrent nominal 198 A)

A la sortida de les bombes del pis A es disposen canonades d’acer de diàmetre 250 mm mitjançant un con reductor 200/250 (el diàmetre de sortida de la bomba es de diàmetre 200 mm) que estan recolzades amb recolzaments lliscant i fix (en aquest ordre en el sentit de l’aigua) fins a entroncar amb la canonada d’impulsió de diàmetre 500 mm.. Sobre aquests ramals es col·loquen les ventoses trifuncionals de diàmetre 80 mm, les vàlvules antiretorn de diàmetre 250 mm i les vàlvules de papallona de diàmetre 250 mm amb el seu carret de desmuntatge de diàmetre 250 mm. Tots aquests elements seran PN 16. A la sortida de les bombes del pis B es disposen canonades d’acer de diàmetre 350 mm mitjançant un con reductor 250/350 (el diàmetre de sortida de la bomba es de diàmetre 250 mm) que estan recolzades amb recolzaments lliscant, fix i lliscant (en aquest ordre en el sentit de l’aigua) fins a entroncar amb la canonada d’impulsió de diàmetre 700 mm.. Sobre aquests ramals es col·loquen les ventoses bifuncionals de diàmetre 80 mm, les vàlvules antiretorn de diàmetre 350 mm i les vàlvules de papallona de diàmetre 350 mm amb el seu carret de desmuntatge de diàmetre 350 mm. Tots aquests elements seran PN 16.

La disposició dels recolzaments s’ha estudiat per permetre el desmuntatge de les vàlvules de papallona sense afectar l’alineació de les canonades. En la canonada d’impulsió del pis A de diàmetre DN = 500 mm es situa en ordre segons el sentit de l’aigua, una ventosa trifuncional de diàmetre 100 mm, una canonada de buidat cal al pou d’aspiració de diàmetre 100 mm, un cabalímetre electromagnètic de diàmetre 500 mm , una vàlvula de papallona motoritzada DN 500 mm amb el seu carret de desmuntatge, el ramal de reg del pis A, la derivació cap als calderins antiariet i la derivació cap al desguàs de la bassa A. En la canonada d’impulsió del pis A de diàmetre DN = 700 mm es situa en ordre segons el sentit de l’aigua, una ventosa trifuncional de diàmetre 150 mm, una canonada de buidat cal al pou d’aspiració de diàmetre 100 mm, un cabalímetre electromagnètic de diàmetre 700 mm , una vàlvula de papallona motoritzada DN 700 mm amb el seu carret de desmuntatge, el ramal de reg del pis B, la derivació cap als calderins antiariet i la derivació cap al desguàs de la bassa B. Les canonades d’impulsió son d’acer fins a les primeres ventoses de cap de desmunt a on passen a ser de fosa. En els ramals de reg cap als pisos A i B es situen les estacions de filtratge amb les següents característiques: Filtratge pis A:

- grau de filtració de 125 micres - cabal màxim de 272 l/s - 3 unitats de filtre - pressió màxima de treball 16 bar - pressió mínima de treball 2 bar - area neta de filtració 11.900 cm2 per filtre - diàmetre del cos 457 mm

Filtratge pis B:

- grau de filtració de 125 micres - cabal màxim de 542,37 l/s - 4 unitats de filtre - pressió màxima de treball 16 bar - pressió mínima de treball 2 bar - area neta de filtració 14.700 cm2 per filtre - diàmetre del cos 660 mm

En els ramals de reg també es disposa d’una vàlvula de papallona motoritzada i d’un cabalímetre. Entre la estació de bombament i l’edifici de control es situa l’àrea de muntatge formada per una llosa de formigó de 5 metres d’amplada per 7,5 metres de llargada. La coberta metàl·lica de

Memoria


l’estació de bombament cobreix aquesta zona per permetre que el pont grua de 5 Tn pugui realitzar els treballs de carrega dels diferents equips. En el recinte de la estació de bombament també s’ubiquen els calderins antiariet, les característiques dels quals són: Impulsió pis A:

- Calderí antiariet de bufeta de 4.000 l - pressió de prova de 24 bar - diàmetre de connexió DN 250 PN 16

Impulsió pis B:

- Calderí antiariet de bufeta de 4.000 l - pressió de prova de 24 bar - diàmetre de connexió DN 250 PN 16

Aquests calderins estan calculats (annex núm.13 càlculs hidràulics) per tal de que la sobrepressió en les canonades de reg sigui com a màxim de 110 m.c.a. pel pis A i de 75 m.c.a. pel pis B. Els desguassos de les basses dels pisos A i pisos B s’efectua mitjançant dos cons fixes d’acer de diàmetre 250 mm i 350 mm respectivament cap a la bassa C amb un pas d’aigua de LA=12,3 mm i LB = 22,4 mm per tal de buidar un cabal màxim de 0,2754 m3/s (pis A) i 0,5456 m3/s (pis B). Aquests buidats es realitzen amb un angle de 30 º respecte a l’horitzontal per sobre la cota màxima de la lamina d’aigua de la bassa C. La urbanització de la estació de bombament es realitza amb tot-u artificial com el camí de coronació de la bassa C excepte en la zona de moviment de vehicles (aparcament i zona platja de muntatge) on s’aplica un doble tractament superficial. El camí d’accés a la estació de bombament es realitza paral·lel al camí de servei del canal fins al pont de sobre el canal amb tot-u artificial i doble tractament superficial. Tot el conjunt, bassa C i estació de bombament està tancat amb xarxa metal·lica de doble torsió

7.3.- CANONADES D’IMPULSIÓ A I B Canonada d’impulsió DN 500 (pis A) La canonada d’impulsió cap a la bassa del pis A es de fosa de diàmetre DN 500 i tipus K7. La longitud de la mateixa es de 1.400 metres. Fins al PK 0+674,835 esta col·locada en una rasa comuna de tal·lus 1H/4V amb la canonada d’impulsió del pis B, a partir del PK 0+674,835 fins al PK 1+131,460 es col·loca en una rasa de tal·lus 1H/4V i a partir d’aquest punt fins al final una rasa amb un tal·lus 2H/3V.

En el sentit de l’aigua impulsada es situen colzes comercials en planta d’angle 45º (PK 0+045,047), 22,5º (PK 0+128,928), 45º (PK 0+174,199), 45º (PK 0+310,457), 22,5º (PK 0+610,390), 22,5º (PK 0+656,633), 45º (PK 1+131,46), 22,5º (PK 1+148,84). En tots aquests colzes es disposen de daus de formigó per tal de transmetre l’empenta al terreny. En aquesta canonada d’impulsió es situen ventoses trifuncionals de diàmetre DN 100 (annex núm.13) separades entre si com a màxim 500 metres o en canvis de pendent. La canonada és reversible, ja que tant es pot impulsar aigua cap a la bassa A com regar des d’aquesta bassa cap al pis de reg A. L’entrada / sortida de la bassa s’efectua pel fons de la mateixa a través d’un colze en acer. Al peu de la bassa, en un arqueta, es situa una vàlvula de sobrevelocitat que en cas de ruptura de canonada es tancarà. Pel cas de mal funcionament de la vàlvula (tancada i les bombes funcionant) es preveu una derivació abans de la mateixa amb una canonada de diàmetre 300 mm de PEAD cap a la coronació de la bassa per evitar sobrepressions en el sistema. Canonada d’impulsió DN 700 (pis B) La canonada d’impulsió cap a la bassa del pis B es de fosa de diàmetre DN 700 i tipus K9. La longitud de la mateixa es de 820 metres. A partir del punt de separació de les dues canonades d’impulsió fins al final la canonada de diàmetre 700 mm estarà col·locada en una rasa amb un tal·lus 1H/4V. En el sentit de l’aigua impulsada es situen colzes comercials en planta d’angle 45º (PK 0+056,638), 22,5º (PK 0+143,859), 45º (PK 0+188,885), 45º (PK 0+324,047), 22,5º (PK 0+623,933), 22,5º (PK 0+670,249), 45º (PK 0+688,225). En tots aquests colzes es disposen de daus de formigó per tal de transmetre l’empenta al terreny. En aquesta canonada d’impulsió es situen ventoses trifuncionals de diàmetre DN 150 (annex núm.13) separades entre si com a màxim 500 metres o en canvis de pendent. La canonada es reversible ja que tant es pot impulsar aigua cap a la bassa B com regar des d’aquesta bassa cap al pis de reg B. L’entrada / sortida de la bassa s’efectua pel fons de la mateixa a través d’un colze en acer. Al peu de la bassa, en un arqueta, es situa una vàlvula de sobrevelocitat que en cas de ruptura de canonada es tancarà. Pel cas de mal funcionament de la vàlvula (tancada i les bombes funcionant) es preveu una derivació abans de la mateixa amb una canonada de diàmetre 500 mm de PEAD cap a la coronació de la bassa per evitar sobrepressions en el sistema. Les canonades de les dues impulsions estan recobertes de materials seleccionat de la pròpia obra:

Memoria


- fins 20 cm per sobre la clau de les canonades es disposa de material de grandària

màxima 2 cm. de diàmetre. - la resta amb material de grandària màxima 20 cm. de diàmetre.

7.4.- BASSES DE REGULACIÓ DELS PISOS A I B Bassa A: Es situa a la cota de solera 239 m.s.n.m. (nivell mínim d’aigua) i presenta una capacitat útil de 34.850 m3 per abastar les 481,52 Ha del pis de reg A. L’alçada útil de la làmina d’aigua serà de 5 metres (cota nivell màxim de l’aigua serà de 244 m.s.n.m.) Les característiques constructives són similars a la bassa C a excepció de l’obra d’entrada d’aigua, el sobreeixidor i el drenatge: l’entrada i sortida d’aigua es realitza per la solera directament a través de la canonada d’impulsió, ancorada amb un dau de formigó de 2 x 2 m i amb una reixa circular d’1,5 m d’alçada. Per a l’evacuació del possible excés d’aigua s’ha dissenyat un sobreeixidor d’ample 1,0 metre capaç d’evacuar 0,18 m3/s (cabal de bombeig). L’alçada de la làmina assolida en el sobreeixidor es com a màxim de 244,223 m.s.n.m. per aquest cabal. Aquest cabal sobreeixit es dissipat (velocitat baixa) i va a parar al terreny natural on per pendent es conduit al principi d’una llera. Per detectar qualsevol fuita d’aigua s’han previst tres xarxes de drenatge, una pel fons de la bassa i dues en els peus dels talussos. Aquest drenatges es recullen en una arqueta a on es determina si hi ha fuita per posteriorment anar a un aforador per determinar el cabal de fuita. Com a la bassa C el camí de coronació esta compost per una capa de 0,20 metres de tot-u artificial. Tot el conjunt estarà tancat amb xarxa metàl·lica de doble torsió. Bassa B: Es situa a la cota de solera 204 m.s.n.m. (nivell mínim d’aigua) i presenta una capacitat útil de 68.865 m3 per abastar les 608,99 Ha del pis de reg B. L’alçada útil de la làmina d’aigua serà de 5 metres (cota nivell màxim de l’aigua serà de 209 m.s.n.m.) Les característiques constructives són similars a la bassa C a excepció de l’obra d’entrada d’aigua, el sobreeixidor i el drenatge: l’entrada i sortida d’aigua es realitza per la solera directament a través de la canonada d’impulsió, ancorada amb un dau de formigó de 2 x 2 m i amb una reixa circular d’1,5 m d’alçada. Per l’evacuació del possible excés d’aigua s’ha dissenyat un sobreeixidor d’ample 1,5 metres dissenyat per evacuar 0,39 m3/s (cabal de bombeig). L’alçada de la làmina assolida en el

sobreeixidor es com a màxim de 209,289 m.s.n.m. per aquest cabal. Aquest cabal sobreeixit es dissipat (velocitat baixa) i va a parar al principi d’una llera. Per detectar qualsevol fuita d’aigua s’han previst tres xarxes de drenatge, una pel fons de la bassa i dues en els peus dels talussos. Aquest drenatges es recullen en una arqueta a on es determina si hi ha fuita per posteriorment anar a un aforador per determinar el cabal de fuita. Com a la bassa C el camí de coronació esta compost per una capa de 0,20 metres de tot-u artificial.. Tot el conjunt estarà tancat amb xarxa metàl·lica de doble torsió.

7.5.- ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ Electrificació Les instal·lacions elèctriques estan destinades a alimentar als grups de motobomba, als motors de les vàlvules motoritzades, a les comportes i als diferents elements de la estació de bombament com l’enllumenat , la ventilació, ordinadors i pont grua (veure annex núm.19.). L’alimentació de Companyia es farà mitjançant un subministrament de FECSA-ENDESA a 25 kV. Aquesta línia s’entrarà a l’edifici de control mitjançant cable aïllat en rasa a la cel·la d’entrada i seccionament de la companyia. La contractació es farà en mitja tensió 25 kV a 50 Hz. La potència prevista per als transformadors és de 2 trafos de 1000 kVA, 25/0.4-0.23 kV per les bombes principals i d’1 trafo de 160 kVA, 25/0.4-0.23 kV pels serveis auxiliars. Per tal de poder alimentar els equips de Mitja Tensió amb una tensió de control segura s’instal·larà un rectificador carregador de bateries alimentat a 400Vca trifàsic amb una tensió de sortida de 48Vcc, 10A, i una capacitat de les bateries de 30 Ah. La instal·lació elèctrica en baixa tensió per equips de bombament està formada pels següents quadres elèctrics: Q.A.P.D.M.: Quadre Elèctric d’Arranc, Protecció i Distribució dels Motors (400 V) Del secundari dels Transformadors de 1000 kVA 25/0,4-0,23 kV parteixen els cables (tipus RV-K 0.6/1kV, de 4(4x1x240) mm2 Cu.) per a cada transformador que alimenten en paral·lel al Q.A.P.D.M. a 400 V. 50 Hz Per a l’enllumenat de l’estació de bombament s’empraran projectors simètrics, estancs IP65, d’halogenurs metàl·lics de 400 W tipus RVP351 SK HPI-T 400W de Philips ó equivalent.

Memoria


Per a l’enllumenat exterior de l’edifici de control es col·locaran projectors simètrics, estancs IP65, d’halogenurs metàl·lics de 250 W tipus RVP351 SK HPI-T 250W de Philips ó equivalent, ubicats a la façana de l’edifici elèctric. Automatització L’automatització dels elements del projecte estarà controlada des de la estació de control gracies a un PLC i es podrà visualitzar en el quadre sinòptic (veure annex núm.20). Bàsicament es controlaren els nivells de les basses (els nivells de les basses dels pisos A i B estaran controlats via radio alimentats mitjançant panells solars), també es controlaren els cabalímetres, les vàlvules de papallona motoritzades, les vàlvules de sobrevelocitat (via radio), les comportes i tots els elements com pressòstats, manòmetres i transductors de pressió.

8. MESURES CORRECTORES I COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS L’annex núm.3 de Compliment de Prescripcions té com objecte la descripció de les actuacions relacionades amb les prescripcions establertes a l’aprovació definitiva del procés informatiu a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). Les actuacions descrites o bé ja han estat considerades en la fase de redacció del projecte o bé es portaran a terme en la fase d’execució del mateix. En l’annex núm.28 de Mesures Correctores de l’Estudi d’Impacte Ambiental es descriuen les mesures correctores constructives i preventives que es realitzaran en l’execució de les obres, en base a les conclusions de l’Estudi d’Impacte Ambiental. Les mesures correctores més significatives són les destinades a restaurar les superfícies afectades per les activitats de l’obra: terraplens i desmunts de neoformació en la construcció de les basses, abocador, parc de maquinària i superfície afectada pel soterrament de les canonades.

9. ANALISI DEL RISC I PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DE LES BASSES S’ha utilitzat en l’elaboració de l’Estudi les directrius marcades per la “Guía Técnica para la Classificación de Presas en función de su riesgo potencial”, publicada per la Dirección General de Obras Hidràulicas. Per a l’estudi de la inundació produïda per la ruptura de la presa s’utilitza el programa DAMBRK 1988-92 de l’empresa BOSS, recomanat explícitament per la Guia Tècnica, en ser aquest un dels models més avançats en matèria de simulació de ruptura de preses. El programa realitza un anàlisi en règim variable de l’avanç de l’ona de trencament, tot partint de dades de la geometria de la llera de la conca per on circula l’avinguda i les característiques fonamentals de l’embassament (tipologia, capacitat d’emmagatzematge i dimensions). Així, DAMBRK utilitza mètodes hidràulics per l’obtenció de l’hidrograma de ruptura al llarg de la llera, resolent les equacions en derivades parcials de Saint-Venant, que caracteritzen el comportament hidràulic del flux en règim variable.

Per obtenir la proposta de classificació de les tres basses de regulació, s’ha utilitzat el Model Hidràulic complet recomanat per la “Guía Técnica” amb el model DAMBRK que facilita els resultats analítics i gràfics suficients per a l’obtenció de les planes d’inundació i, conseqüentment, l’obtenció de les afeccions requerides per la classificació de preses. A la vista dels resultats obtinguts, que s’inclouen en el document “Analisis i propuesta de classificación balsas sector 1 Xerta-Sénia” recollit a l’annex núm.15, es dedueix, la següent proposta de classificació per a les tres basses de regulació del present projecte: Bassa de regulació A: Categoria C Bassa de regulació B: Categoria C Bassa de regulació C: Categoria C

10. EXPROPIACIONS A l’annex núm. 24 es recullen els criteris emprats per a la delimitació i valoració dels terrenys afectats, les característiques cadastrals de les parcel·les afectades i la valoració global de les expropiacions i ocupacions temporals. En resum els criteris son els següents:

Les afeccions administratives poden ser de tres tipus en funció de la durada i dels drets que es perden sobre la propietat, a saber:

• Servitud perpètua de aqüeducte: tindrà les consideracions de servitud legal, gravarà el béns. Es defineix com una franja de 5 m d’amplada, d’2.5 m a cada costat de l’eix, mesurat en horitzontal i perpendicular, de la que el propietari romandrà essent titular, però sobre el que resta obligat a cedir el pas per a fer tasques d’explotació, manteniment i reparació de la xarxa i sobre la qual queden restringits els usos del sòl de la següent manera: - Aquesta franja s’utilitzarà per a la construcció, vigilància i manteniment de les instal·lacions i per a la col·locació dels mitjans de senyalització adequats. - Prohibició de fer treballs de labor, cavada o d’altre semblants, a una profunditat superior als 60 cm, dins la franja de terreny referida a l’apartat anterior. - Prohibició de plantar arbres o arbustos de tija alta dins la franja de servitud. No es permetrà aixecar edificacions o construccions de qualsevol mena, tot i que tinguin caràcter provisional o temporal, així com construir clavegueres.

• Ocupació temporal: Franges a banda i banda de la zona de servitud que es disposen per a permetre l’execució de les obres i que són restituïdes als propietaris una vegada finalitzada l’execució. Les amplades varien en funció de la grandària de la canonada l’orografia o l’existència de camins paral·lels a l’obra i sempre mesurat en horitzontal, i perpendicular a l’eix. Esquemàticament, pel que fa a les canonades, i sense perjudici del que s’ha explicat en referència a l’ocupació temporal, el croquis de la pista seria:

Memoria


• Ocupació definitiva de domini: Ocupació definitiva de la propietat per encabir-hi les diferents instal·lacions superficials. La superfície varia en funció de cada element: - Basses: terreny ocupat per l’obra incloent talussos, camins, accessos, etc més una franja de 10 m. d’ample des del peu del talús de la bassa al llarg de tot el perímetre. - Pericons: superfície ocupada per la construcció d’obra civil més una franja d’1 m d’ample al llarg de tot el perímetre de la mateixa. La superfície d’expropiació és de 107.685 m2 , la servitud de pas de 6.951 m2 i la d’ocupació temporal de 58.794 m2, resultant una valoració global de 193.778,43 Euros.

11. SERVEIS AFECTATS De la visita de camp i de la demanda efectuada a les diverses companyes no es detecten afeccions a cap servei present a la zona.

12. SEGURETAT I SALUT D’acord amb el contingut del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, el present projecte inclou, a l’annex núm. 11, un estudi de Seguretat i Salut que estableix, durant l’execució de l’obra, les previsions respecte a la prevenció d’accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació, entreteniment i manteniment, i les instal·lacions preceptives d’higiene i benestar dels treballadors. Aquest document consta de: Memòria, Plec de Prescripcions, Plànols i Pressupost.

I servirà per a donar les directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscs professionals, sota el control de la Direcció de l’obra. L’import total d’execució material corresponent a la Seguretat i Salut és de NORANTA-CINC MIL QAUTRE-CENTS QUARANTA-QUATRE EUROS AMB SET CÈNTIMS (95.441,07 €)

13. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA En compliment l’article 132 del Reglamento General de la Ley de los Contratos de la Administraciones Públicas (Real Decreto 1089/2001 de 12 de octubre), s’elabora l’Annex Pla de Treballs, on s’estudia amb caràcter indicatiu el possible desenvolupament dels treballs. El termini previst per a l’execució de les obres projectades, tenint en compte les necessitats per a disposar i utilitzar les instal·lacions projectades, s’estableix en DIVUIT (18) MESOS des de l’ inici de les obres. A l’annex núm. 25 “Pla d’Obra”, mitjançant un diagrama de barres, s’indiquen els terminis previstos pera l’execució de les diferents parts de les obres, assenyalant l’ordre de prioritats. El termini de garantia de les obres serà de dos anys, a partir de la signatura de l'Acta de Recepció Provisional de les obres, durant el qual el contractista tindrà al seu càrrec la conservació de les obres. Les lliurarà a l'Acta de Recepció Definitiva en perfectes condicions.

14. JUSTIFICACIÓ DE PREUS La justificació de preus d’aquest projecte es bassa en el banc de preus de REGSA 2007, contrastat amb els costos de mà d’obra, maquinària i materials de mercat. Per a la utilització d’un banc de preus homogeni s’ha decidit contemplar els sobrecostos per obres de petit import, així com els sobrecostos a diverses comarques de Catalunya en un únic coeficient. El coeficient seleccionat per contemplar aquests aspectes és el percentatge de costos indirectes que s’aplica a la justificació de preus. El cost mínim d’indirectes per tot tipus d’obra s’estima en un 5 %, augmentant-se en funció dels aspectes abans esmentats. Amb tot això, els costos indirectes aplicats als preus del present projecte és del 5 %, tal i com queda reflectit a la justificació de preus. A l’annex de Justificació de Preus es justifiquen els preus adoptats en l’elaboració del Pressupost de les Obres objecte d’aquest Projecte.

15. PRESSUPOSTOS

15.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ DE LES OBRES

Aplicant els preus unitaris que figuren als Quadres de Preus als Amidaments resultants, i tenint en compte les Partides Alçades, resulta un Pressupost d'Execució Material SIS MILIONS

Memoria


CINC-CENTS VUITANTA-QUATRE MIL VUIT-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNTIMS (6.584.841,86 €) Incrementant el valor anterior amb els percentatges corresponents a Despeses Generals (13 %), Benefici Industrial (6%) i l’IVA (16%), s’obté un Pressupost d'Execució per Contracta de NOU MILIONS VUITANTA-NOU MIL SET-CENTS QUINZE EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS (9.089.715,70 €)

15.2. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

Afegint al valor del Pressupost d’Execució per contracte, el cost necessari per les expropiacions i la reposició de serveis , resulta un Pressupost per a Coneixement de l’Administració de NOU MILIONS DOS-CENTS VUITANTA-TRES MIL QUATRE-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS AMB TRETZE CÉNTIMS (9.283.494,13 €).

16. REVISIÓ DE PREUS Donat que el plaç total de les obres és de 18 mesos, s’aplicarà el que es preveu als articles 103 a 108 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret 2/2000), als articles 104 a 106 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret 1098/2001) i al Plec de Clàusules Administratives Particulars que s’aprovi en el seu moment per a la licitació de l’execució de les obres contingudes en aquest projecte. Per determinar el coeficient teòric de revisió de preus del present Projecte pel moment d'execució, en aplicació de l’article 104 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret 1098/2001), es proposa la fórmula núm. 9, relativa a les “ Obres d’abastament i distribució d’aigua. Xarxes de clavegueram. Estacions depuradores. Estacions elevadores. Obres de desguassos. Drenatges. Rases de telecomunicació”, promulgada pel decret 3650/1970 de 19 de desembre de 1970:

15,016,020,016,033,0 ++++=SoSt

CoCt

EoEt

HoHtKt

on: Kt = Coeficient teòric de revisió del moment d’execució t. Ho= Índex de cost de la mà d’obra a la data de licitació. Ht = Índex de cost de la mà d’obra del moment d’execució t. Eo = Índex del cost de l’energia a la data de licitació. Et = Índex del cost de l’energia del moment d’execució t.

Co = Índex del cost del ciment a la data de licitació. Ct = Índex del cost del ciment del moment d’execució t. So = Índex del cost de materials siderúrgics a la data de licitació. St = Índex del cost de materials siderúrgics del moment d’execució t.

17. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA D’acord amb les articles 25 i 26 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es proposa seguidament la classificació que s’haurà d’exigir als Contractistes per a presentar-se a la licitació d’aquestes obres, d’acord amb el Real Decret 1098/2001 de 12 d’octubre de 2001. Grup A Moviments de terra Subgrups 1 Desmunts i buidats Categoria f Grup E Obres Hidràuliques Subgrups 7 Obres hidràuliques sense qualificació específica Categoria f

18. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA En compliment de l’article 125 i 127 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret 1098/2001) es fa constar que l’obra definida en el present projecte és complerta, per entendre que compren tots i cadascun dels elements necessaris per al seu ús, i per tant susceptible de ser lliurada a l’ús d'interès públic pel qual s’ha realitzat sense perjudici de les ulteriors ampliacions de que posteriorment puguin ser objecte.

19. DOCUMENTS DEL PROJECTE El present Projecte consta dels següents documents: DOCUMENT NÚM.1: MEMÒRIA I ANNEXES MEMÒRIA ANNEXES A LA MEMÒRIA

- Annex núm.1: Reportatge fotogràfic - Annex núm.2: Antecedents, encàrrec de redacció

Memoria


- Annex núm.3: Compliment de prescripcions - Annex núm.4: Criteris tècnics i principals característiques del Projecte - Annex núm.5: Topografia - Annex núm.6: Traçat - Annex núm.7: Replantejament i definició geomètrica - Annex núm.8: Moviment de terres - Annex núm.9: Climatologia, hidrologia i drenatge - Annex núm.10: Geologia i geotècnia - Annex núm.11: Estudi d’alternatives

- Annex núm.12: Estructures i càlculs mecànics

- Annex núm.13: Càlculs hidràulics

- Annex núm.14: Basses de regulació

- Annex núm.15: Anàlisi del risc i proposta de classificació

- Annex núm.16: Caldereria

- Annex núm.17: Equips electromecànics i hidràulics

- Annex núm.18: Escomesa elèctrica

- Annex núm.19: Instal·lacions elèctriques

- Annex núm.20: Automatització i control

- Annex núm.21: Pla d’explotació i manteniment de les instal·lacions

- Annex núm.22: Serveis afectats

- Annex núm.23: Expropiacions i servituds

- Annex núm.24: Estudi de seguretat i salut

- Annex núm.25: Pla d’obres

- Annex núm.26: Justificació de preus

- Annex núm.27: Pressupost per al coneixement de l’administració

- Annex núm.28: Mesures correctores de l’estudi d’impacte ambiental i valoració

econòmica

- Annex núm.29: Pla de control de qualitat

- Annex núm.30: Estudi mediambiental DOCUMENT NÚM.2: PLANOLS DOCUMENT NÚM.3: PLEC DE CONDICIONS DOCUMENT NÚM.4: PRESSUPOST

20. CONCLUSIONS Amb tot allò exposat en la present memòria i la resta de documents que constitueixen el present projecte, el considerem suficientment justificat, així com també suficientment definides les obres contingudes en aquest projecte, per a què es puguin executar.

Sant Sadurní d’Anoia, maig de 2007 L’ENGINYER AUTOR DEL PROJECTE

Sgt:EUGENIO NADAL I REIMAT Enginyer Agrònom


2. PLÀNOLS


ÍNDEX I SITUACIÓ


ESQUEMA


PLANTA BASSA C


SECCIÓ TIPUS BASSA C


PLANTA ESTACIÓ DE BOMBAMENT


SECCIÓ ESTACIÓ DE BOMBAMENT


PLANTA BASSA A


SECCIÓ TIPUS BASSA A


PLANTA BASSA B


SECCIÓ TIPUS BASSA B


3. RESUM I ÚLTIM FULL DEL PRESSUPOST DEL

PROJECTE

PRESSUPOST DEL PROJECTE DEL REGADIU XERTA-SÈNIA. XARXA PRIMARIA. SECTOR 1

RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 5: ACTIVITAT Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––ACTIVITAT 01.01.01.01.01 BASSA C:ESBROSSADES 45.342,20OBRA ELEMENTAL 01.01.01.01 BASSA C:TREBALLS PREVIS 45.342,20ACTIVITAT 01.01.02.01.01 BASSA C: EXCAVACIONS 1.159.384,52ACTIVITAT 01.01.02.01.02 BASSA C: TERRAPLENS 2.906,84OBRA ELEMENTAL 01.01.02.01 BASSA C: MOVIMENTS DE TERRES 1.162.291,36ACTIVITAT 01.01.02.02.01 BASSA C: DRENATGES DE FONS 49.402,35ACTIVITAT 01.01.02.02.03 BASSA C: DESGUÀS DE DRENATGE 12.500,51OBRA ELEMENTAL 01.01.02.02 BASSA C: DRENATGES 61.902,86ACTIVITAT 01.01.02.03.01 BASSA C: LAMINES 431.231,96ACTIVITAT 01.01.02.03.02 BASSA C: ANCORATGES 16.555,48ACTIVITAT 01.01.02.03.03 BASSA C: CORONACIÓ 22.642,95OBRA ELEMENTAL 01.01.02.03 BASSA C: IMPERMEABILITZACIONS 470.430,39ACTIVITAT 01.01.03.01.01 BASSA C: OBRA D'ENTRADA 40.001,79OBRA ELEMENTAL 01.01.03.01 BASSA C: OBRA D'ENTRADA 40.001,79ACTIVITAT 01.01.03.02.01 BASSA C: PRESA DE FONS 93.764,46ACTIVITAT 01.01.03.02.02 BASSA C: SOBREEIXIDOR 8.253,92OBRA ELEMENTAL 01.01.03.02 BASSA C: OBRA DE SORTIDA 102.018,38ACTIVITAT 01.01.04.01.01 BASSA C: DRENATGE SUPERFICIAL 25.309,90ACTIVITAT 01.01.04.01.02 BASSA C: ACABATS 12.993,53OBRA ELEMENTAL 01.01.04.01 BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 38.303,43ACTIVITAT 01.02.01.01.01 E.B.:ESBROSSADA 260,40OBRA ELEMENTAL 01.02.01.01 E.B.:TREBALLS PREVIS 260,40ACTIVITAT 01.02.02.01.01 OBRA CIVIL: MOVIMENT DE TERRES 33.903,09ACTIVITAT 01.02.02.01.02 OBRA CIVIL: ESTRUCTURES 294.759,55ACTIVITAT 01.02.02.01.03 OBRA CIVIL: JUNTS 2.171,49ACTIVITAT 01.02.02.01.04 OBRA CIVIL: ACABATS 5.833,83OBRA ELEMENTAL 01.02.02.01 E.B.:OBRA CIVIL 336.667,96ACTIVITAT 01.02.02.02.01 EQUIPS HIDROMECÀNICS: COMPORTES 31.555,99ACTIVITAT 01.02.02.02.03 EQUIPS HIDROMECÀNICS: GRUPS DE BOMBEIG 302.258,00ACTIVITAT 01.02.02.02.04 EQUIPS HIDROMECÀNICS: VALVULERIA 79.219,08ACTIVITAT 01.02.02.02.05 EQUIPS HIDROMECÀNICS: CALDERERIA 56.605,08ACTIVITAT 01.02.02.02.06 EQUIPS HIDROMECÀNICS: POLIPAST 17.377,65ACTIVITAT 01.02.02.02.07 EQUIPS HIDROMECÀNICS: EQUIPS DE CONTROL 12.648,37OBRA ELEMENTAL 01.02.02.02 E.B.:EQUIPS HIDROMECÀNICS 499.664,17ACTIVITAT 01.02.03.01.01 E.CONTROL:MOVIMENT DE TERRES 662,74ACTIVITAT 01.02.03.01.02 E.CONTROL: ESTRUCTURES 39.864,21OBRA ELEMENTAL 01.02.03.01 E.CONTROL:OBRA CIVIL 40.526,95ACTIVITAT 01.02.03.02.01 E.CONTROL: TANCAMENTS 3.627,38ACTIVITAT 01.02.03.02.03 E.CONTROL: COBERTA 3.938,27ACTIVITAT 01.02.03.02.04 E.CONTROL: PAVIMENTS 19.203,00ACTIVITAT 01.02.03.02.05 E.CONTROL: REVESTIMENTS 2.524,26ACTIVITAT 01.02.03.02.08 E.CONTROL: MOBILIARI I DECORACIÓ 3.000,00OBRA ELEMENTAL 01.02.03.02 E.CONTROL:ACABATS 32.292,91ACTIVITAT 01.02.04.04.03 URBANITZACIÓ: PAVIMENTACIONS 30.783,51ACTIVITAT 01.02.04.04.04 URBANITZACIÓ: ACABATS 25.124,93OBRA ELEMENTAL 01.02.04.04 E.B.:URBANITZACIÓ, ACCESOS I DESGUASSOS 55.908,44

euros



ACTIVITAT 01.03.01.01.01 C.I.: ESBROSSADES 3.527,97OBRA ELEMENTAL 01.03.01.01 TREBALLS PREVIS 3.527,97ACTIVITAT 01.03.02.01.01 CANONADES IMPULSIÓ: MOVIMENT DE TERRES 68.070,14ACTIVITAT 01.03.02.01.02 CANONADES IMPULSIÓ: CANONADES I PECES ESPECIALS 346.421,37ACTIVITAT 01.03.02.01.03 CANONADES IMPULSIÓ: VALVULERIA 65.619,00ACTIVITAT 01.03.02.01.04 CANONADES IMPULSIÓ: PERICONS 10.245,99ACTIVITAT 01.03.02.01.05 CANONADES IMPULSIÓ : ANCORATGES 20.559,71OBRA ELEMENTAL 01.03.02.01 C.I.:CANONADES IMPULSIÓ 510.916,21ACTIVITAT 01.03.04.01.01 CONNEXIÓ REG A: MOVIMENT DE TERRES 1.784,35ACTIVITAT 01.03.04.01.02 CONNEXIÓ REG A: CANONADES I PECES ESPECIALS 5.637,50ACTIVITAT 01.03.04.01.05 CONNEXIÓ REG A: ANCORATGES 6.995,27OBRA ELEMENTAL 01.03.04.01 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS A 14.417,12ACTIVITAT 01.03.04.02.01 CONNEXIÓ REG B: MOVIMENT DE TERRES 2.542,64ACTIVITAT 01.03.04.02.02 CONNEXIÓ REG B: CANONADES I PECES ESPECIALS 12.690,15ACTIVITAT 01.03.04.02.05 CONNEXIÓ REG B: ANCORATGES 6.995,27OBRA ELEMENTAL 01.03.04.02 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS B 22.228,06ACTIVITAT 01.03.04.03.01 CONNEXIÓ REG C: MOVIMENT DE TERRES 46.942,81ACTIVITAT 01.03.04.03.02 CONNEXIÓ REG C: CANONADES I PECES ESPECIALS 15.574,28ACTIVITAT 01.03.04.03.05 CONNEXIÓ REG C: ANCORATGES 6.995,27OBRA ELEMENTAL 01.03.04.03 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS C 69.512,36ACTIVITAT 01.03.04.04.01 CALDERINS PIS A: MOVIMENT DE TERRES 167,82ACTIVITAT 01.03.04.04.02 CALDERINS PIS A: VALVULERIA I CANONADES 59.702,56ACTIVITAT 01.03.04.04.03 CALDERINS PIS A: BANCADES ANCORATGES 3.263,39OBRA ELEMENTAL 01.03.04.04 OBRES DE CONNEXIÓ:IMPULSIÓ PIS A-CALDERINS 63.133,77ACTIVITAT 01.03.04.05.01 CALDERINS PIS B: MOVIMENT DE TERRES 288,94ACTIVITAT 01.03.04.05.02 CALDERINS PIS B: VALVULERIA I CANONADES 62.034,21ACTIVITAT 01.03.04.05.03 CALDERINS PIS B: BANCADES I ANCORATGES 1.935,48OBRA ELEMENTAL 01.03.04.05 OBRES DE CONNEXIÓ:IMPULSIÓ PIS B-CALDERINS 64.258,63ACTIVITAT 01.03.05.01.01 DESGUAS IMPULSIÓ: MOVIMENT DE TERRES 768,16ACTIVITAT 01.03.05.01.02 DESGUAS IMPULSIÓ: CANONADES I PECES ESPECIALS 5.502,41ACTIVITAT 01.03.05.01.03 DESGUASS IMPULSIÓ:VALVULERIA 8.249,30ACTIVITAT 01.03.05.01.04 DESGUASS IMPULSIÓ:PERICONS 2.176,48ACTIVITAT 01.03.05.01.05 DESGUASS IMPULSIÓ: ANCORATGES 1.159,32OBRA ELEMENTAL 01.03.05.01 C.I.: DESGUASS IMPULSIÓ I BASSES 17.855,67ACTIVITAT 01.04.01.01.01 BASSA A: ESBROSSADA 18.765,18OBRA ELEMENTAL 01.04.01.01 TREBALLS PREVIS 18.765,18ACTIVITAT 01.04.02.01.01 EXCAVACIONS 97.539,55ACTIVITAT 01.04.02.01.02 TERRAPLENS 49.962,18OBRA ELEMENTAL 01.04.02.01 BASSA A.MOVIMENTS DE TERRES 147.501,73ACTIVITAT 01.04.02.02.01 BASSA A: DRENATGES INTERIORS 13.558,72ACTIVITAT 01.04.02.02.03 DESGUASS DE DRENATGE 6.020,13OBRA ELEMENTAL 01.04.02.02 BASSA A: DRENATGES 19.578,85ACTIVITAT 01.04.02.03.01 BASSA A: LÀMINES 156.785,37ACTIVITAT 01.04.02.03.02 BASSA A: ANCORATGES 7.338,59ACTIVITAT 01.04.02.03.03 BASSA A; PRETIL CORONACIÓ 12.136,63OBRA ELEMENTAL 01.04.02.03 BASSA A:IMPERMEABILITZACIONS 176.260,59ACTIVITAT 01.04.03.01.01 BASSA A: PRESA DE FONS 5.552,99OBRA ELEMENTAL 01.04.03.01 BASSA A:PRESA DE FONS 5.552,99

euros



ACTIVITAT 01.04.03.02.01 BASSA A: SOBREEIXIDOR 6.769,57OBRA ELEMENTAL 01.04.03.02 BASSA A: SOBREEIXIDOR 6.769,57ACTIVITAT 01.04.05.01.01 BASSA A: DRENATGE SUPERFICIAL 7.727,50ACTIVITAT 01.04.05.01.02 BASSA A: ACABATS 20.848,21OBRA ELEMENTAL 01.04.05.01 BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 28.575,71ACTIVITAT 01.05.01.01.01 BASSA B: ESBROSSADA 36.422,93OBRA ELEMENTAL 01.05.01.01 BASSA B:TREBALLS PREVIS 36.422,93ACTIVITAT 01.05.02.01.01 BASSA B: EXCAVACIONS 396.812,32ACTIVITAT 01.05.02.01.02 BASSA B: TERRAPLENS 138.411,39OBRA ELEMENTAL 01.05.02.01 BASSA B:MOVIMENTS DE TERRES 535.223,71ACTIVITAT 01.05.02.02.01 BASSA B: DRENATGES INTERIORS 22.396,10ACTIVITAT 01.05.02.02.03 BASSA B: DESGUASS DE DRENATGE 7.454,09OBRA ELEMENTAL 01.05.02.02 BASSA B:DRENATGES 29.850,19ACTIVITAT 01.05.02.03.01 BASSA B: LÀMINES 282.521,37ACTIVITAT 01.05.02.03.02 BASSA B: ANCORATGES 12.233,08ACTIVITAT 01.05.02.03.03 BASSA B: PRETIL CORONACIÓ 18.265,31OBRA ELEMENTAL 01.05.02.03 BASSA B:IMPERMEABILITZACIONS 313.019,76ACTIVITAT 01.05.03.01.01 BASSA B: PRESA DE FONS 6.459,39OBRA ELEMENTAL 01.05.03.01 BASSA B:PRESA DE FONS 6.459,39ACTIVITAT 01.05.03.02.01 BASSA B: SOBREEIXIDOR 6.939,45OBRA ELEMENTAL 01.05.03.02 BASSA B: SOBREEIXIDOR 6.939,45ACTIVITAT 01.05.05.01.01 BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL 13.876,59ACTIVITAT 01.05.05.01.02 BASSA B: ACABATS 31.149,44OBRA ELEMENTAL 01.05.05.01 BASSA B:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 45.026,03ACTIVITAT 01.08.01.01.01 MESURES CORRECTORES 216.828,88OBRA ELEMENTAL 01.08.01.01 MESURES CORRECTORES 216.828,88ACTIVITAT 01.09.09.01.01 SEGURETAT I SALUT 95.441,07ACTIVITAT 01.09.09.01.02 PARTIDES ALÇADES 359.749,69OBRA ELEMENTAL 01.09.09.01 PARTIDES ALÇADES 455.190,76–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

5.699.426,75–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 4: OBRA ELEMENTAL Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––OBRA ELEMENTAL 01.01.01.01 BASSA C:TREBALLS PREVIS 45.342,20CAPITOL 01.01.01 BASSA C :TREBALLS PREVIS 45.342,20OBRA ELEMENTAL 01.01.02.01 BASSA C: MOVIMENTS DE TERRES 1.162.291,36OBRA ELEMENTAL 01.01.02.02 BASSA C: DRENATGES 61.902,86OBRA ELEMENTAL 01.01.02.03 BASSA C: IMPERMEABILITZACIONS 470.430,39CAPITOL 01.01.02 BASSA C:MURS I SOLERA 1.694.624,61OBRA ELEMENTAL 01.01.03.01 BASSA C: OBRA D'ENTRADA 40.001,79OBRA ELEMENTAL 01.01.03.02 BASSA C: OBRA DE SORTIDA 102.018,38CAPITOL 01.01.03 BASSA C:OBRES DE FABRICA 142.020,17OBRA ELEMENTAL 01.01.04.01 BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 38.303,43CAPITOL 01.01.04 BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 38.303,43OBRA ELEMENTAL 01.02.01.01 E.B.:TREBALLS PREVIS 260,40CAPITOL 01.02.01 E.B.:TREBALLS PREVIS 260,40OBRA ELEMENTAL 01.02.02.01 E.B.:OBRA CIVIL 336.667,96

euros



OBRA ELEMENTAL 01.02.02.02 E.B.:EQUIPS HIDROMECÀNICS 499.664,17CAPITOL 01.02.02 E.B.: ESTACIÓ DE BOMBAMENT 836.332,13OBRA ELEMENTAL 01.02.03.01 E.CONTROL:OBRA CIVIL 40.526,95OBRA ELEMENTAL 01.02.03.02 E.CONTROL:ACABATS 32.292,91CAPITOL 01.02.03 E.B.:EDIFICI ELECTRIC I DE CONTROL 72.819,86OBRA ELEMENTAL 01.02.04.04 E.B.:URBANITZACIÓ, ACCESOS I DESGUASSOS 55.908,44CAPITOL 01.02.04 E.B.:URBANITZACIÓ, ACCESOS I DESGUASSOS 55.908,44OBRA ELEMENTAL 01.03.01.01 TREBALLS PREVIS 3.527,97CAPITOL 01.03.01 C.I.: TREBALLS PREVIS 3.527,97OBRA ELEMENTAL 01.03.02.01 C.I.:CANONADES IMPULSIÓ 510.916,21CAPITOL 01.03.02 C.I.: CANONADES IMPULSIÓ 510.916,21OBRA ELEMENTAL 01.03.04.01 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS A 14.417,12OBRA ELEMENTAL 01.03.04.02 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS B 22.228,06OBRA ELEMENTAL 01.03.04.03 OBRES DE CONNEXIÓ:E.B. - REG PIS C 69.512,36OBRA ELEMENTAL 01.03.04.04 OBRES DE CONNEXIÓ:IMPULSIÓ PIS A-CALDERINS 63.133,77OBRA ELEMENTAL 01.03.04.05 OBRES DE CONNEXIÓ:IMPULSIÓ PIS B-CALDERINS 64.258,63CAPITOL 01.03.04 C.I.:OBRES DE CONNEXIÓ 233.549,94OBRA ELEMENTAL 01.03.05.01 C.I.: DESGUASS IMPULSIÓ I BASSES 17.855,67CAPITOL 01.03.05 C.I.:DESGUAS IMPULSIÓ I BASSES 17.855,67OBRA ELEMENTAL 01.04.01.01 TREBALLS PREVIS 18.765,18CAPITOL 01.04.01 BASSA A:TREBALLS PREVIS 18.765,18OBRA ELEMENTAL 01.04.02.01 BASSA A.MOVIMENTS DE TERRES 147.501,73OBRA ELEMENTAL 01.04.02.02 BASSA A: DRENATGES 19.578,85OBRA ELEMENTAL 01.04.02.03 BASSA A:IMPERMEABILITZACIONS 176.260,59CAPITOL 01.04.02 BASSA A:MURS I SOLERA 343.341,17OBRA ELEMENTAL 01.04.03.01 BASSA A:PRESA DE FONS 5.552,99OBRA ELEMENTAL 01.04.03.02 BASSA A: SOBREEIXIDOR 6.769,57CAPITOL 01.04.03 BASSA A:OBRES DE FÀBRICA 12.322,56OBRA ELEMENTAL 01.04.05.01 BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 28.575,71CAPITOL 01.04.05 BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 28.575,71OBRA ELEMENTAL 01.05.01.01 BASSA B:TREBALLS PREVIS 36.422,93CAPITOL 01.05.01 BASSA B:TREBALLS PREVIS 36.422,93OBRA ELEMENTAL 01.05.02.01 BASSA B:MOVIMENTS DE TERRES 535.223,71OBRA ELEMENTAL 01.05.02.02 BASSA B:DRENATGES 29.850,19OBRA ELEMENTAL 01.05.02.03 BASSA B:IMPERMEABILITZACIONS 313.019,76CAPITOL 01.05.02 BASSA B:MURS I SOLERA 878.093,66OBRA ELEMENTAL 01.05.03.01 BASSA B:PRESA DE FONS 6.459,39OBRA ELEMENTAL 01.05.03.02 BASSA B: SOBREEIXIDOR 6.939,45CAPITOL 01.05.03 BASSA B:OBRES DE FÀBRICA 13.398,84OBRA ELEMENTAL 01.05.05.01 BASSA B:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 45.026,03CAPITOL 01.05.05 BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 45.026,03OBRA ELEMENTAL 01.06.01.01 VÀLVULERIA I ACCESSORIS 15.112,28OBRA ELEMENTAL 01.06.01.02 EQUIPS 43.594,30OBRA ELEMENTAL 01.06.01.03 CANONADES 6.781,80OBRA ELEMENTAL 01.06.01.04 BY-PASS FILTRES 1.543,61CAPITOL 01.06.01 FILTRATGE PIS A 67.031,99OBRA ELEMENTAL 01.06.02.01 VÀLVULERIA I ACCESSORIS 20.513,89OBRA ELEMENTAL 01.06.02.02 EQUIPS 75.469,24

euros



OBRA ELEMENTAL 01.06.02.03 CANONADES 15.749,45OBRA ELEMENTAL 01.06.02.04 BY-PASS FILTRES 1.543,61CAPITOL 01.06.02 FILTRATGE PIS B 113.276,19OBRA ELEMENTAL 01.07.01.01 ESTACIÓ TRANSFORMADORA MT I CEL·LES 170.962,24OBRA ELEMENTAL 01.07.01.02 QUADRES I EQUIPS ELÈCTRICS BT 227.108,15OBRA ELEMENTAL 01.07.01.03 DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA 84.311,40OBRA ELEMENTAL 01.07.01.04 ENLLUMENAT 5.981,45OBRA ELEMENTAL 01.07.01.05 XARXA DE TERRES AÈREA 9.861,69OBRA ELEMENTAL 01.07.01.06 XARXA DE TERRES ENTERRADA 4.604,04OBRA ELEMENTAL 01.07.01.07 PARALLAMPS 4.324,89OBRA ELEMENTAL 01.07.01.08 AUTOMATITZACIÓ, COMANDAMENT I CONTROL 163.517,87OBRA ELEMENTAL 01.07.01.09 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA BASSA A 4.226,11OBRA ELEMENTAL 01.07.01.10 INSTAL·LACIÓ AUTOMATITZACIÓ BASSA A 8.645,68OBRA ELEMENTAL 01.07.01.11 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA BASSA B 4.226,11OBRA ELEMENTAL 01.07.01.12 INSTAL·LACIÓ AUTOMATITZACIÓ BASSA B 8.840,77OBRA ELEMENTAL 01.07.01.13 DETECCIÓ D'INCENDIS 4.683,45OBRA ELEMENTAL 01.07.01.15 LAVABOS EDIFICI DE CONTROL 3.813,08CAPITOL 01.07.01 ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ 705.106,93OBRA ELEMENTAL 01.08.01.01 MESURES CORRECTORES 216.828,88CAPITOL 01.08.01 MESURES CORRECTORES 216.828,88OBRA ELEMENTAL 01.09.09.01 PARTIDES ALÇADES 455.190,76CAPITOL 01.09.09 PARTIDES ALÇADES 455.190,76–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

6.584.841,86–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 3: CAPITOL Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––CAPITOL 01.01.01 BASSA C :TREBALLS PREVIS 45.342,20CAPITOL 01.01.02 BASSA C:MURS I SOLERA 1.694.624,61CAPITOL 01.01.03 BASSA C:OBRES DE FABRICA 142.020,17CAPITOL 01.01.04 BASSA C:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 38.303,43SUBOBRA 01.01 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS C 1.920.290,41CAPITOL 01.02.01 E.B.:TREBALLS PREVIS 260,40CAPITOL 01.02.02 E.B.: ESTACIÓ DE BOMBAMENT 836.332,13CAPITOL 01.02.03 E.B.:EDIFICI ELECTRIC I DE CONTROL 72.819,86CAPITOL 01.02.04 E.B.:URBANITZACIÓ, ACCESOS I DESGUASSOS 55.908,44SUBOBRA 01.02 ESTACIÓ DE BOMBAMENT 965.320,83CAPITOL 01.03.01 C.I.: TREBALLS PREVIS 3.527,97CAPITOL 01.03.02 C.I.: CANONADES IMPULSIÓ 510.916,21CAPITOL 01.03.04 C.I.:OBRES DE CONNEXIÓ 233.549,94CAPITOL 01.03.05 C.I.:DESGUAS IMPULSIÓ I BASSES 17.855,67SUBOBRA 01.03 CANONADES D'IMPULSIÓ I CONNEXIÓ A XARXA DE REG 765.849,79CAPITOL 01.04.01 BASSA A:TREBALLS PREVIS 18.765,18CAPITOL 01.04.02 BASSA A:MURS I SOLERA 343.341,17CAPITOL 01.04.03 BASSA A:OBRES DE FÀBRICA 12.322,56CAPITOL 01.04.05 BASSA A:DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 28.575,71SUBOBRA 01.04 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS A 403.004,62CAPITOL 01.05.01 BASSA B:TREBALLS PREVIS 36.422,93CAPITOL 01.05.02 BASSA B:MURS I SOLERA 878.093,66

euros



CAPITOL 01.05.03 BASSA B:OBRES DE FÀBRICA 13.398,84CAPITOL 01.05.05 BASSA B: DRENATGE SUPERFICIAL I ACABATS 45.026,03SUBOBRA 01.05 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS B 972.941,46CAPITOL 01.06.01 FILTRATGE PIS A 67.031,99CAPITOL 01.06.02 FILTRATGE PIS B 113.276,19SUBOBRA 01.06 EQUIPS DE FILTRATGE 180.308,18CAPITOL 01.07.01 ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ 705.106,93SUBOBRA 01.07 ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ 705.106,93CAPITOL 01.08.01 MESURES CORRECTORES 216.828,88SUBOBRA 01.08 MESURES CORRECTORES 216.828,88CAPITOL 01.09.09 PARTIDES ALÇADES 455.190,76SUBOBRA 01.09 PARTIDES ALÇADES 455.190,76–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

6.584.841,86–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 2: SUBOBRA Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––SUBOBRA 01.01 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS C 1.920.290,41SUBOBRA 01.02 ESTACIÓ DE BOMBAMENT 965.320,83SUBOBRA 01.03 CANONADES D'IMPULSIÓ I CONNEXIÓ A XARXA DE REG 765.849,79SUBOBRA 01.04 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS A 403.004,62SUBOBRA 01.05 BASSA DE REGULACIÓ BASSA PIS B 972.941,46SUBOBRA 01.06 EQUIPS DE FILTRATGE 180.308,18SUBOBRA 01.07 ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ 705.106,93SUBOBRA 01.08 MESURES CORRECTORES 216.828,88SUBOBRA 01.09 PARTIDES ALÇADES 455.190,76OBRA 01 Pressupost MR-05919.1 6.584.841,86–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

6.584.841,86–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 1: OBRA Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––OBRA 01 Pressupost MR-05919.1 6.584.841,86

6.584.841,86

euros


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL .......................................................................... 6.584.841,86

13,00 % Despeses Generals SOBRE 6.584.841,86............................................................ 856.029,44

6,00 % Benefici Industrial SOBRE 6.584.841,86................................................................. 395.090,51

Subtotal 7.835.961,81

16,00 % IVA SOBRE 7.835.961,81...................................................................................... 1.253.753,89

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 9.089.715,70

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( NOU MILIONS VUITANTA-NOU MIL SET-CENTS QUINZE EUROS AMB SETANTA CENTIMS )

Barcelona, maig de 2007

L´enginyer autor del Projecte

Sgt: Eugenio Nadal i Reimat Enginyer agronom I.A.V.E.

resum mr-05919.1

Documents