resum de conceptes bàsics
TRANSCRIPT
Rafael Pérez Asensio
Resum de Conceptes bàsics Assignatura de iniciació a l’empresa, autors:
23/09/2011
María Ángeles Montoro Sánchez
María Concepción García Gómez
Ana María Romero Martínez
Resum de Conceptes bàsics 2011
2 Rafael Pérez Asensio
Índex
1. La naturalesa de l'empresa
1.1. Introducció
1.2. Concepte d'empresa i d'organització
1.3. Estudi de l'empresa des de l'economia
1.4. Estudi de l'empresa des de la teoria de l'organització
1.5. Estudi de l'empresa des del pensament estratègic
2. Empresa i entorn
2.1. Introducció
2.2. Definició i característiques de l'empresari
2.3. La creació d'empreses
2.4. Tipus d'empreses
2.5. L'entorn de l'empresa
2.5.1. L'entorn general
2.5.2. L'entorn específic
Exercicis d'autoavaluació
Solucionari
Bibliografia
Resum de Conceptes bàsics 2011
3 Rafael Pérez Asensio
1. La naturalesa de l’empresa
1.1 Introducció
L’aprenentatge en aquest apartat estarà basat en els fonaments teòrics de l’empresa i
les seves funcions.
Aprendrem a:
Definir l’empresa
Identificar les diferents funcions de l’empresa
Identificar els enfocaments teòrics de l’empresa basats en la teoria de
l’organització
Distingir les escoles principals basades en el pensament estratègic
1.2 Concepte d’empresa i organització
Una organització es una associació de persones regulada per un conjunt de normes en
funció de determinades finalitats.
Una organització ha de estar formada per persones unides amb d’altres col·laborant
per assolir una finalitat comuna.
La empresa es la unitat d’organització dedicada a activitats industrials, mercantils o de
prestació de serveis amb finalitats lucratives, també es una tasca que representa
dificultat i l’execució requereix decisió i esforç.
La funció comuna de totes les empreses es a partir d’un recursos a traves d’una acció
productiva o transformadora obtenir productes o serveis de mes valor o utilitat.
Perquè una organització es consideri empresa ha de tenir tres elements:
Unitat de transformació per incrementar la utilitat
Unitat de direcció per dirigir el procés
Objectiu compartit per tots els elements de l’empresa
La empresa es divideix en quatre àrees funcionals: producció màrqueting, finances i recursos
humans.
El conjunt de tots els factors de producció, matèries primeres, serveis, ma d’obra i el factors
referents a les àrees funcionals fan possible l’empresa.
Tota empresa presenta objectius que justifiquen la seva existència, el factor directiu coordina
tots els factors relacionats amb el sistema global per assolir els objectius.
L’activitat empresarial genera riquesa o valor afegit i es comptabilitza com la diferencia entre
el valor monetari de la producció i el valor monetari dels béns adquirits per produir-la.
La suma del valor afegit durant un any per las empreses d’un país es el seu producte nacional.
Resum de Conceptes bàsics 2011
4 Rafael Pérez Asensio
Les empreses son generadores de mercat tan de productes i serveis com de recursos financers.
1.3 estudi de l’empresa des de l’economia
La teoria econòmica de l’empresa es basa en la idea que no nomes s’han de proporcionar
normes sobre com assignar recursos de manera eficient dins de les empreses, també ha de
justificar la seva existència i las de altres formes alternatives al mercat.
Aportacions de la teoria econòmica.
1. El model neoclàssic.
La empresa es concep com una unitat de producció
L’únic objectiu el benefici.
L’empresari te un paper poc rellevant ja que tots els coneixements estan
enfocats a aconseguir els objectius en un context en que el coneixement es
basa en estudiar la teoria de l’oferta i la demanda, la competència i la formació
de monopolis i oligopolis.
En el mercat els preus son el factor decisor entre oferta i demanda i el factor
determinat de decisió.
2. L’economia industrial.
S’ocupa de l’anàlisi de l’estructura i el comportament dels mercats i de les
empreses per determinar el seu grau d’eficiència social a partir de l’estudi del
funcionament real dels mercats a partir del comportament de les empreses a
traves de la seva oferta.
3. Les teories directives o gerencials. Revisen els objectius empresarials a partir de la
separació entre direcció i propietat de l’empresa i les diferencies que poden existir
entre les funcions i dels directius i els accionistes en una empresa moderna.
4. La nova economia institucional. Estudia l’empresa com a alternativa al mercat, les
seves principals teorias son:
a. La teoria dels costos de transacció. El principi es data de (1937) per R. H. Coase
impulsada per els treballs de O. Williamson (1964, 1975, 1985).
Es basa en que l’economia dels costos de transacció en transaccions econòmiques
determinen la prevalença de unes institucions econòmiques sobre altres.
Es planteja per què hi ha empreses si el mercat sembla ser el millor mitja per
assignar recursos, i ens diu que les empreses existeixen perquè el mercat no
funciona bé a cusa dels costos derivats de la seva utilizació.
Costos d’informació
Costos de negociació
Costos de garantia
Resum de Conceptes bàsics 2011
5 Rafael Pérez Asensio
b. La teoria de l’agència. Desenvolupada a partir del treball de Jenden i Meckling
(1976).
Es concep l’empresa con un nexe contractual entre els diversos factors de
producció.
La teoria de l’agencia te el problema dels costos de control entre els diferents
actors dels seus comportaments derivats de comportaments oportunistes.
Costos de supervisió. Observació i avaluació
Costos de garantia. Indemnitzacions en cas de perjudici.
Costos de pèrdua residual. Valor del brut ocasionat per l’agent a
diferencia si el principal hauria adoptat diferents decisions.
El problema de l’agencia es establir el contracte mes eficient entre principal i
agent.
c. La teoria dels drets de propietat o dels contractes incomplerts. Grossman i Hart
(1986).
Tracta sobre els drets de propietat i es preocupa en resoldre problemes derivats
de contractes que o bé estan incomplerts o que redactar totes las contingències
acabarien sent molt costoses.
1.4 Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització.
Segons Scott (1992) parteix de que si l’organització es entesa com un sistema racional
o natural, obert o tancat, es donen lloc a quatre categories.
a. Models de sistemes racionals tancats.
El conjunt de plantejaments desenvolupats des de les primeres dècades del segle
XX, les escoles clàssiques d’organització. El marc històric de la segona revolució
industrial.
La direcció científica del treball. Sorgeix després de la revolució industrial
per la necessitat d’incrementar la productivitat amb mà d’obra poc
qualificada i descobrir procediments per produir el màxim amb els menor
recursos, Taylor (1911) es va centrar a analitzar les tasques dels
treballadors per identificar el mes adequat a cada tasca.
L’escola del procés administratiu. Iniciada per Fayol (1916), es coetània de
Taylor, però emfatitza en el àmbit directiu, i estableix les línies d’actuació
per racionalitzar les activitats organitzatives.
L’escola burocràtica. El model de Weber possibilita l’organització en
organitzacions grans i complexes amb un estructura altament
formalitzada, altrament sacrifica la flexibilitat.
Resum de Conceptes bàsics 2011
6 Rafael Pérez Asensio
b. Models de sistemes naturals tancats
El segon grup com a continuïtat i reacció a les escoles clàssiques, centren la
atenció en els aspectes de comportament dels individus i dels grups.
L’escola de les relacions humanes. Tenen en compta les motivacions
humanes el l’assoliment de la producció.
La teoria dels sistemes cooperatius. De Chester Barnard, te la tesi central
en la distinció de sistemes conflictius, (els individus no tenen els objectius
conjuntament consistents) i els cooperatius, (els individus actuen per
aconseguir el mateix objectiu).
c. Models de sistemes racionals oberts.
A diferencia del sistema racional tancat a mitjan de segle les empreses deixen de
prescindir del entorn exterior i des d’aquets moment es produeix la immersió de
l’empresa en el contexts exterior.
L’escola del comportament o del sistemes socials. Estudia els factor
psicosociològics i de decisió fen servir la sociologia, la psicologia i altres
ciències i es centra principalment en l’estudi dels processos de presa de
decisions i de la motivació del treballador dins de la organització.
La teoria de sistemes. Proposa la modernització i considera kla empresa
com un tot, com un sistema que por tenir subsistemes pero la idea es la
de la globalitat, tanmateix com el cos humà.
L’enfocament contingent. És una concreció a la teoria de sistemes que es
basa en la consideració de condicions per establir els dissenys estructurals
de les acciones directives aplicades a cada cas.
d. Models de sistemes naturals oberts.
Han proliferat en les ultimes dècades, incideixen especialment en la importància
de l’entorn en determinar l’estructura de l’organització i busquen el funcionament
racional orientat als objectius de l’organització.
L’ecologia de les poblacions. Un dels elements diferenciadors es que pren
com a model d’anàlisi la població o el conjunt d’organitzacions similars.
Nomes sobreviuran les formes organitzatives que aprofitin la combinació
de recursos de l’entorn tenint en compte que son limitats, l’entorn
selecciona de forma natural les que sobreviuran.
La teoria de la dependència de recursos. Cap organització es capaç de
generar tots els recursos que necessita, depèn del que l’hi aporten altres
organitzacions de l’entorn amb la seva importància i escassetat, per aixo
les organitzacions s’han d’estudiar tenint en compte la relació amb la
resta d’entitats amb qui comparteixen els recursos.
L’escola institucional. Es produeix en tres àrees, totes tenen
característiques especifiques diferents, algunes porten vida pròpia al
marge de qui las controla, èmfasi en l’entorn.
L’aprenentatge organitzatiu. Les persones sovint precedeixen, més que
segueixen , els objectius, s’ha de millorar els processos, per això la rutina
organitzativa passa a ser fonamental.
Resum de Conceptes bàsics 2011
7 Rafael Pérez Asensio
1.5 Estudi de l’empresa des del pensament estratègic .
En las ultimes dècades han proliferat fins a deu escoles diferents agrupadas en tres
categories segons Mintzberg (1990)
a. El pensament estratègic racional. Es vasa en teories normatives per a determinar
estratègies adequades.
L’escola de disseny. L’estratègia es vasa en encaixar les debilitats i
fortaleses internes, i les oportunitats i amenaces externes.
L’escola de la planificació. La formulació d’estratègies es un procés
detallat y formal.
L’escola del posicionament. La estratègia la determina el context.
b. Aproximacions centrades en processos estratègics. Segons com es prenen les
decisions estratègiques dins de les organitzacions.
L’escola empresarial. La base de l’estratègia es la de la intuïció del líder y
els seus coneixements.
L’escola cognitiva. Vincula la estratègia amb el procés visionari del líder,
però aprofundint en el procés mental de raonament que el porten a
definir la estratègia.
L’escola d’aprenentatge. Entén la formació de l’estratègia com un fet de
caràcter col·lectiu. La estratègia ha de sortir poc a poc a mesura que
l’organització s’adapta a un entorn massa complex com per entendre-ho
des d’una perspectiva individual.
L’escola del poder. Aquesta escola entén la estratègia com un procés de
poder entre els diferents grups dins de l’organització.
L’escola cultural. L’estratègia es vincula a la cultura organitzativa, la
cooperació col·lectiva i cooperativa es fonamental.
L’escola de l’entorn. Entén que l’estratègia es un fet passiu en qual
l’entorn es el que la determina, la formació estratègica interna tendeix a
reduir-se.
c. El pensament integrador. Es una visió integradora de totes les anteriors en una
perspectiva única, agrupant comportaments i estratègies segons les estructures i els
contextos.
Resum de Conceptes bàsics 2011
8 Rafael Pérez Asensio
2. Empresa i entorn
2.1. Introducció.
Analitzarem les qüestions bàsiques de l’empresa relacionades amb l’origen i
existència de l’empresa.
2.2. Definició i característiques de l’empresari.
Els economistes clàssics del segle XVIII no feien gaire referència al la figura de
l’empresari, la seva principal preocupació eren els processos d’optimització de
recursos. Richard Cantillon al 1755, vas er el primer a fer servir el terme
emprenedor. És la persona que compra una matèria primera un preu i la
transforma per vendre-la a un preu, que es incert en el moment del compromís dels
seus costos.
Aquesta consideració relativa als costos permet diferenciar les persones que reben
retribucions certes dels que les reben incertes. Els últims son els empresaris. Qui
arrisca el capital aportat dona origen a l’empresari-risc.
Per tant, l’empresari és el que assumeix riscos i afronta la incertesa.
Posteriorment Juan Bautista Say al 1803, destaca el paper de l’empresari com a
coordinador dels factors productius.
Remarca la diferencia entre empresari com a director de l’activitat comercial i com
l’internes del capital aportat, per la qual cosa es pot diferenciar entre els benèfics
empresarials i els beneficis del capital invertit.
Alfred Marshall entre els 1890 i el 1923, donava a l’empresari la funció de
interpretar els desitjos i necessitats dels consumidors, estimar la demanda, i
organitzar els factors productius per assolir la màxima productivitat possible.
K. Marx, deia que l’empresari era el propietari del capital, gràcies al capital
l’empresari controlava el procés productiu i s’apropiava del valor afegit, la fortuna
de l’empresari era fruit de l’extracció del valor no remunerat en el salari dels
treballadors.
T. Veblen 1818-1883, l’empresari era un especulador en cerca de benefici,
independentment això condueix la benestar de la comunitat.
J. M. Keynes 1883-1946, distingeix entre l’especulació a curt termini i la de llarg
termini, la primera tendeix a desestabilitzar l’economia. El motiu que mou
l’empresari és l’acumular diners sempre amb activitats productives per a la
societat.
Leon Walras 1834-1910, expulsa a l’empresari de l’anàlisi econòmica, no es un
element productiu imprescindible i qualsevol pot desenvolupar las seva funció, no
queda cap component per remunerar la retribució de la feina empresarial, la seva
retribució va lligada al capital invertit.
Entre els anys trenta i seixanta tenen lloc algunes de les reflexions mes lúcides
sobre la relació entre l’empresari i el desenvolupament.
Frank h. Kinght 1885-1972, l’empresari i l’empresa son el únic facto productiu, la
terra el treball i el capital, son mitjans de producció.
Resum de Conceptes bàsics 2011
9 Rafael Pérez Asensio
L’activitat empresarial comporta riscos a canvi d’uns hipotètics ingressos futurs, el
risc justifica la remuneració de l’empresari.
j. a. Schumpeter 1883-1959, l’empresari ha d’innovar amb això aconseguirà uns
beneficis extraordinaris derivats de la seva posició única, (monopoli) . empresari és
el que innova, el que assumeix el risc és el que aporta el capital.
Jhon Kenneth Galbraith al 1967, les grans empreses no poden ser administrades
per una sola persona, la seva complexitat ha de estar reglada per advocats,
economistes, enginyes. Etc
L’escola austríaca amb Kirzner al capdavant diu al 1973 que l’empresari ha d’estar
alerta per detectar les oportunitats del mercat, per això ha de treballar en la
incertesa.
Leibenstein, considera a l’empresari com l’individu encarregat d’aprofitar les
oportunitats que hi ha en economia, distingeix dos tipus, la rutinària i la
shumpeteriana que seria la que plasma les activitats per aconseguir innivació i
incertesa.
M. Casson, 2003, l’empresari s’especialitza en prendre decisions per coordinar
recursos.
S. Shane 2003, l’empresari es el que descobreix, avalua i explota oportunitats per
aconseguir negoci, son individus que per les seves capacitats, o per la seva
informació descobreixen aquestes oportunitats i les desenvolupen. L’empresari ha
d’aceptar el paper de cercador d’informació per trobar noves oportunitats.
De la revisió històrica deduïm el següent.
Els empresaris tenen uns trets, funcions i comportaments diferents als
capitalistes i directius: descobreixen, creen i exploten oportunitats, afronten el
rics, promouen innovació i lideren els canvis.
Trets psicològics, sociològics i factors d’entorn dels empresaris:
Necessitat de poder i d’èxit
Assumir riscos
Capacitat de lideratge
L’educació
Experiències
La posició social
Pertinença grups, religiosos, ètnics, etc.
Disponibilitat de finançament
Situació institucional
Medi mercantil legal i sense conductes oportunistes
Medi social favorable
Desig d’acumulació
Repetir i coordinar activitats i transaccions
Resum de Conceptes bàsics 2011
10 Rafael Pérez Asensio
2.3. La creació d’empreses
Le factor clau en el desenvolupament es la creació d’empreses, si l’economia esta
sana implica una creació i extinció d’empreses en el mercat.
El punt de parida per la creació duna empresa es la idea i el pla d’empresa.
Idea:
Desenvolupar un feina per la que es te formació
Tenir una idea innovadora i rendible
Imitar empreses conegudes amb èxit
Conèixer el sector
Detectar un buit de demanda en el mercat
Factors que poden determinar decidir-se per un negoci concret
Negocis que es reprodueixen en èpoques d’activació econòmica
Noves oportunitats en mercats poc proveïts
Coneixements tècnics sobre el mercat
Experiència
Un producte innovador que pot generar mercat
La poca complexitat del negoci
Altres factors son les dificultats tècniques i econòmiques per portar-los a terme, abans de fer
el pla D’empresa ens hem de fer algunes preguntes.
Es una idea realista?
És viable tècnicament?
És viable econòmicament?
Estem en condicions d’emprendre-ho?
És rentable tenint en compte els costos d’engegar-ho?
Per explotar una activitat empresarial és necessari adquirí, organitzar i combinar d’una
manera eficient els motors de producció per a produir productes o serveis
Resum de Conceptes bàsics 2011
11 Rafael Pérez Asensio
El pla d’empresa
És l’eina idònia per a seguir, analitzar i comparar previsions i resultats de l’activitat empresarial.
És un document obert i dinàmic, s’actualitza a mesura que avança al idea, serveix de targeta de
presentació del projecte empresarial i es útil a l’hora d’obtenir financiació i possibles socis.
L’esquema del pla de negoci ha de tenir:
1. Objectius
Definició del projecte i característiques generals
Resum del projecte: inversió total, recursos propis i aliens, projecció de
vendes, resultats estimats, localització, etc.
Presentació de l’empresari: formació, experiència empresarial, etc.
2. Activitat : el producte o servei
Definició del producte o servei
Mercat al que va dirigit i necessitats que cobreix
Característiques diferenciadores respecte de la competència
Normes reguladores del producte i la seva venda
Protecció jurídica
3. Mercat
Definició del mercat al que va dirigit: dimensió. Localització, possible
consum, estructura, tipus de clients, mercat real i potencial.
Previsió d’evolució del mercat
La competència: identificació, característiques, posició, avantatges i
inconvenients respecte de la competència, reacció d’aquesta davant
l’entrada de la nova empresa en el mercat. Etc.
4. Comercialització
Presentació
Punt de venta
Penetració en el mercat
Accions de promoció
Previsió de ventes
Garanties al client
5. Producció
Determinació del procés de fabricació
Selecció d’instal·lacions i equips necessaris
Aprovisionament de matèries, proveïdors, subministraments basics. Etc.
Gestió d’estocs
Control de qualitat
6. Localització
Criteris de localització
Terrenys, edificis i instal·lacions
Comunicacions i infraestructura
Ajuts públics per a la localització
Resum de Conceptes bàsics 2011
12 Rafael Pérez Asensio
7. Persones
Llocs de treball a crear
Categories i assignació de responsabilitats
Perfils de les persones que s’han de contractar: coneixements, experiència.
Selecció de personal
Formes de contractació
Previsió de creixement de l’ocupació
8. Finançament
Necessitats econòmiques del projecte: recursos propis i aliens, ajuts
públics, etc.
Identificació i selecció de fonts de finançament
Pla financer: projecte d’inversions, previsió de tresoreria, compte de
resultats provisional, balanç provisional, etc.
Rendibilitat del projecte
9. Aspectes formals
Forma jurídica
Tràmits administratius
Obligacions d’empresa: comptables, fiscals, laborals, etc.
2.4. Tipus d’empreses
1. Segons la propietat o titularitat del capital
Empresa privada: particulars
Empresa pública: administracions
Empresa cooperativa o social: treballadors
2. Segons la mida
Microempreses: menys de 10 empleats i menys de 2 milions d’euros
de volum de negoci o d’actius
Empreses petites: entre 10 i 49 empleats i menys de 10 milions
d’euros de volum de negoci o actius
Empreses mitjanes: entre 50 i 249 empleats i menys de 50 milions
d’euros de volum de negoci o menys de 43 milions d’euros d’actius
Empreses grans: més de 250 empleats i mes de 50 milions d’euros de
volum de negoci o mes de 43 milions d’euros d’actius
3. Segons la naturalesa de l’activitat econòmica productiva
a. Industrials
Extractives: es dediques a l’explotació de recursos naturals renovables
o no.
Transformadores o manufactureres: transformen la matèria primera
en productes acabats, poden ser.
o De consum final, peces de vestir, aliments, aparells elèctrics.
Etc.
o De producció, productes químics, plàstics, maquinaria per
empreses.
Resum de Conceptes bàsics 2011
13 Rafael Pérez Asensio
b. Comercials, mitjanceres entre el fabricant i el consumidor final
Majoristes
Minoristes
Comissionistes
c. Serveis
Transport
Turisme
Institucions financeres
Serveis públics
Serveis privats, assessories, advocats. Etc.
Educació
Finances
Salubritat
Estètica
4. Segons sector d’activitat
a. Primari, exploten recursos naturals, ramaderia, pesqueres, agrícoles i
silvicultura, no mineria
b. Secundari, miner i industria manufacturera
c. Terciari, comercial, hoteleria, transport, bancs. Etc
5. Segons àmbit d’actuació
Locals, provincials, regionals, nacionals i multinacionals
6. Segons característiques socioeconòmiques
a. Artesanal, treball de manera manual, pocs treballadors, normalment dirigit
per una sola persona
b. Capitalista, el treball necessita un certa tecnologia, gran mercat y volum de
capitals hi ha separació entre propietat i direcció
7. Segons la forma jurídica
a. Individual, una persona assumeix el control i rics de la seva empresa
b. Col·lectiva sense personalitat jurídica
Comunitat de béns
Societat civil
c. La titularitat pertany a una societat. Son persones físiques que aporten un
capital, la responsabilitat l’assumeix la societat i estan inscrits en el
registre mercantil.
Societats mercantils
Col·lectiva
De responsabilitat limitata
Limitada de noca empresa
Anònima
Comanditària
o Per accions
o Simple
Resum de Conceptes bàsics 2011
14 Rafael Pérez Asensio
Societats mercantils especials
Laboral
Cooperativa
Garantia reciproca
Capital de risc
Interès econòmic
Inversió mobiliària
Decidir quin tipus de forma jurídica a de tenir l’empres és una de las
primeres feines que ha de decidir l’empresa.
Tipus d’empresa Núm. socis capital responsabilitat Fiscalitat directa
Societat comanditària simple
Mínim 2 No hi mínim Socis col·lectius: il·limitada Socis comanditaris: limitada
Impost de societats
Societat comanditària per accions
Mínim 2 Mínim 60.101.21€
Socis col·lectius: il·limitada Socis comanditaris: limitada
Impost de societats
Societat cooperativa Mínim 3 Segons comunitat autònoma hi ha mínim
limitada Impost de societats especial
Societat laboral Mínim 3 Mínim: SAL 60.101.21€ SLL 3.005,06€
Limitada al capital aportat
Impost de societats
Societat de garantia reciproca
Mínim 150 socis Mínim 1.803.036,30€
limitada Impost de societats
Societat de capital risc El consell d’administració ha de tenir almenys 3 membres
Mínim 1.202.024,20€ Fons capital risc 1.652.783.30€
limitada Impost de societats
Agrupació d’interès econòmic
Mínim 2 No hi ha mínim Responen els socis Impost de societats
Empresari individual 1 No hi ha Il·limitada IRPF
Comunitat de bens Mínim 2 No hi ha Il·limitada IRPF
Societat limitada de nova empresa
Mínim 1 Màxim 5
Mínim 3,012€ Màxim 120.202€
Limitat al capital aportat Impost de societats
Societat civil Mínim 2 No hi ha Il·limitada IRPF
Societat col·lectiva Mínim 2 No hi ha Il·limitada Impost de societats
Societat limitada Mínim 1 Màxim 5
Mínim 3,012€ Màxim 120.202€
Limitat al capital aportat Impost de societats
Societat anònima Mínim 1 Mínim 60.101,21€
Limitat al capital aportat Impost de societats
Resum de Conceptes bàsics 2011
15 Rafael Pérez Asensio
2.5. L’entorn de l’empresa
L’empres interactua amb el seu entorn, el seu anàlisi permetrà detectar les
oportunitats i les amenaces a què s’enfronta
2.5.1. L’entorn general
És tot el que envolta a l’empresa dins de sistema socioeconòmic en què es
desenvolupa la seva activitat, L’entorn específic és el sector en el que
l’empresa desenvolupa l’activitat.
Resulta molt important conèixer l’entorn per tal de rebaixa d’incertesa,
aquesta depèn de quatre factors:
Estabilitat
Complexitat
Diversitat
Hostilitat
2.5.2. L’entorn específic
És on l’empresa du ha terme la seva activitat per analitzar-lo l’eina mes
utilitzada es la de les cinc forces competitives de Porter 1982
Competència entre els actuals rivals
o La concentració
o La diversitat
o La diferenciació
o La capacitat productiva instal·lada
o Les barreres de sortida, costos de sortida de l’entorn
o L’estructura de costos
L’amenaça de nous competidors
a. Barreres d’entrada. Dificulten l’accés a nous competidors.
o Economia d’escala. Arribar a assolir el nivell productiu
dels establerts
o Desavantatges en costos diferents de les economies
d’escala
o Necessitats de capital
o Diferenciació del producte
o Accés als canals de distribució
o Política governamental
b. Reacció dels competidors ja establerts. Els nous competidors
poden ser dissuadits per la resposta del ja establerts.
o La disponibilitat de recursos ociosos per a defensar-se
o La tradició de represàlies en la industria
L’amenaça de nous productes substitutius
o La relació entre el producte i el producte substitutiu ha de
millorar les prestacions perquè sigui una amenaça
o Els costos per al client de canviar al producte substitutiu
Resum de Conceptes bàsics 2011
16 Rafael Pérez Asensio
La negociació dels clients
o Concentració, pocs clients
o Que comprin grans volums
o Poca diferenciació del producte
o Que el client pugi fabricar el producte que compra
o Productes substitutius
o Que el producte sigui fàcil d’emmagatzemar
o Que no sigui important per als clients
o Que els client disposin de tota la informació del la
transacció
La negociació dels proveïdors
o Concentració, pocs proveïdors
o Compres petites
o Molta diferenciació de producte
o Que el fabricant passi a distribuir els productes
o Que no hi hagi productes substitutius
o Que no sigui fàcil emmagatzemar
o Que el producte sigui molt important per al client
o Que els proveïdors disposin de total la informació