Com entra laire?Qu fan els pulmons?On entra laire?

L'aire entra per succi:Els pulmons no sn msculsLa succi es produeix per engrandiment de la caixa torcica, fet amb musculatura que ho pugui ferLengrandiment es pot produir de diverses formes segons els msculs que utilitzem per fer-lo: lateral, cap a baix... Certes formes seran ms eficients que altres per a la veu professionalMecnica inspiraci-expiraci

LA RESPIRACI - FISIOLOGIAAparell respiratori des del punt de vista d's mecnic de l'aire- Nas boca (entrada i sortida)- Pulmons- Musculatura que interv(principalment)- Diafragma- Musculatura costal - Musculatura abdominal(Ull! Organs fonaci mal emplaats!)

Video diafragma tot sol

Video diafragma+rgans

Inspiraci: moviment i efectes del diafragma.1. Diafragma es contreu ->moviment de baixada, per aix inspiram (efecte principal). Efectes colaterals:Baixant saplana i eixampla el seu dimetre, eixamplant un poc les costelles a les quals est enganxat-recordar trigger insp pect al finalEsclafa els rgans interns, que s'han de desplaar. On poden? Sobre tot cap a endavant (no perjudica, fa massatge) i per aix:2. Importncia que els abdominals actun com a antagnics al diafragma.S'han de: -relaxar EN LA INSPIRACI per a permetre la baixada mxima del diafragma, si no, no pot desplaar-se la massa abdominal; -contreure en expiraci per expulsar laire amb pressi etc.

Diferents tipus de respiraci segons musculatura usada en inspiraciSegons la musculatura usada predominantment per fer l'engrandiment de la caixa torcica, la classificam bsicament en:AbdominalCostalPectoral / clavicularCombinacions: Costo-abdominal o costo-diafragmtica, costo-pectoral...

Diferents modes de respiraci segons quantitat aireSegons la quantitat d'aire que es mou i la utilitzaci que n'hem de fer, la classificam en:Superficial: p.ex. de reps; involuntria. Diafragma baixa 1,5cm, es mou aprox. 0,5l d'aire, inspiraci activa i expiraci passiva per retorn pneumtic del diafragma i pes de caixa torcica en cas pectoral (exercici: provar a notar-ho)Profunda: sol ser activa i voluntria en inspiraci, expiraci pot ser passiva o activa i voluntria, i pot ser de diferents tipus (pectoral, abdominal...). Segons el tipus i mode dexpiraci es pot usar per a veu professional (cantada o parlada). Diafragma baixa fins a 7cm, es poden moure fins 2,5l d'aire). Graus de profunditat poden variar segons necessitats.

La expiraciEn qualsevol tipus de respiraci, es pot donar expiraci:PassivaEs produeix quan el volum torcic torna a disminuir noms per retorn a lloc del que sha mogut per inspirar: sigui retorn pneumtic del diafragma en tant com lhagem usat segons tipus de inspiraci feta, i/o pel pes de les costelles en cas de tipus pectoral. No dna gaire pressi per a la veu professional.o Activa (i normalment voluntria)En aquesta, a ms del retorn, exercim forces diverses (que intervenen en el SUPORT de la veu, en el cas) per a aconseguir que la expulsi d'aire sigui ms completa o que tengui una determinada pressi per tal de produir la veu professional. Com? Ara ho veurem...

El suport (fase expiraci) - MusculaturaMusculatura abdominal (rectus abdominis, obliqus, transvers) - antagnica diafragma, faixaMusculatura lumbar - faixaMusculatura dorsal -retenci retorn diafragmaMusculatura intercostal externa - retenci retorn diafragma

Latissimus dorsi: auxiliar en suport, estabilitza esquena i com a auxiliar inspiratori ajuda a retenir tornada diafragmticaQuadratus lumborum: postura i faixa expiratria

Qu s i com exercir el suports controlar i mantenir pressi d'aire desitjada usant la musculatura del tors (la descrita) i no la del collCont element suportat i element suportador: pressi corporal (valsalva) contra faixes paret abdominal i lumbar.Implica: -s de musculatura antagnica del diafragma en expiraci (abdominals). -Retenci de retorn diafragmtic en expiraci usant musculatura inspiratria. -Fora dexpulsi (valsalva). -Relax actiu zona fonaci (si no, es fa el suport al coll).Combinar tot aix mentre es fa fonaci

Fer esquema sobre el que heu vist-Provar: notar el diafragma en respiraci de reps- Columna sescura o sallarga quan inspiram- Recordar causa-efecte, (no quan respir baixa)- Explicat tema trigger quan eixamplam costals cap a resp pectoral