Resolución de 15 de julio de 2010, de la Dirección General para el Cambio Climático, por la que se otorga a la empresa Chorro y Verdú, S.L., la autorización ambiental integrada para una industria de tratamiento de superficies plásticas mediante recubrimientos electrolíticos, ubicada en avenida de la Industria, 14, del término municipal de Ibi (Alicante), quedando inscrita en el Registro de Instalaciones de la Comunitat Valenciana con el número 508-10/AAI/CV. Vistos los documentos obrantes en el expediente 069/08 IPPC, instruido a instancia de la empresa Chorro y Verdú, S.L., con el fin de obtener la autorización ambiental integrada para una industria de tratamiento de superficies plásticas mediante recubrimientos electrolíticos, ubicada en avenida de la Industria, 14, del término municipal de Ibi (Alicante), se emite la presente resolución de conformidad con los siguientes,

Antecedentes de hecho Primero. Con fecha 26 de septiembre de 2008, Matías Guilló Martínez en nombre de la mercantil Chorro y Verdú, S.L., con CIF B-03006350 y domicilio en la avenida de la Industria, 14, de Ibi (Alicante), presenta en el registro general de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, solicitud de autorización ambiental integrada para una industria de tratamiento de superficies plásticas mediante recubrimientos electrolíticos, que se detalla en el anexo I. Junto con la solicitud se aporta el informe de compatibilidad urbanística emitido por el Ayuntamiento de Ibi en fecha 20 de febrero de 2007, en el que se manifiesta que la actividad se ajusta a las normas establecidas por el plan general de ordenación urbana vigente del municipio, ubicándose la instalación en suelo urbano con calificación de industrial. La actividad objeto de la presente autorización es la desarrollada en el ámbito recogido en el informe de compatibilidad urbanística. Segundo. Con fecha 14 de noviembre de 2008, la Conselleria requiere a la empresa documentación adicional necesaria para la admisión a trámite de su solicitud, que es subsanada por el titular el 15 de diciembre. Posteriormente la Conselleria remite la documentación a todas aquellas administraciones públicas y órganos de la Generalitat que deben intervenir en la resolución de autorización ambiental integrada. Tercero. Obran en el expediente los informes emitidos por los siguientes organismos: - Servicio de Protección del Ambiente Atmosférico en materia de contaminación acústica:

se indica que en caso de que exista un área próxima de suelo residencial consolidado se deberá comprobar el cumplimiento con los niveles de ruido en dicha zona;

- Entidad de Saneamiento de Aguas Residuales: el establecimiento efectúa sus vertidos a la red de alcantarillado municipal, a través de un punto de conexión, disponiendo de las arquetas de inspección correspondientes. En el informe se establecen condiciones para el vertido y el punto de muestreo que se han incorporado en la presente resolución, y se solicita a la empresa la ejecución de un plan de adecuación del vertido con la finalidad de mantener sus vertidos por debajo de los límites de vertido establecidos.

- Servicio Territorial de Industria e Innovación de Alicante: se requiere a la empresa que aporte la documentación pertinente en relación con la aplicación a la actividad de la normativa en materia de accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas.

- Dirección General de Prevención, Extinción de Incendios y Emergencias, de la Conselleria de Gobernación: solicita a la empresa aclaración sobre su afección por el Real decreto 1254/1999 ya que se detectan errores en la justificación del umbral de aplicación.

- Área de Evaluación Ambiental: considera suficiente la documentación presentada para la evaluación del impacto ambiental.

Como consecuencia de dichos informes se oficia al titular el pertinente requerimiento de documentación. Cuarto. Con fecha 9 de marzo de 2009 se somete a información pública el expediente de referencia, durante un período de 30 días hábiles, de acuerdo con lo establecido en el artículo 27 del Decreto 127/2006, que desarrolla la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de prevención de la contaminación y calidad ambiental, publicando anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV nº 5970). Durante el mismo no se presentan alegaciones al proyecto, ni en la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, ni en el Ayuntamiento de Ibi, constando en el expediente certificado de la información pública. Quinto. Con fecha 15 de abril de 2009 tiene entrada en la Conselleria el informe emitido por el Ayuntamiento de Ibi, el cual manifiesta que el ejercicio de la actividad debe quedar sometido al cumplimiento de una serie de prescripciones, incluidas en esta resolución. Con fecha 22 de abril de 2009, se recibe el informe de la Confederación Hidrográfica del Júcar, según el cual con la documentación presentada el titular no acredita suficientemente la inexistencia de vertido al dominio público hidráulico, por lo que solicita documentación complementaria. Posteriormente, con fecha 19 de mayo la empresa presenta documentación en la que se incluye un anexo de justificación de la no afectación a su actividad de la normativa sobre accidentes graves en los que intervienen sustancias peligrosas; con fecha 2 de junio el titular subsana los aspectos indicados por la Confederación Hidrográfica del Júcar y el 8 de junio presenta certificación del Ayuntamiento sobre la conexión del vertido de la actividad con el alcantarillado municipal. Sexto. Transcurrido el plazo de información pública, el 17 de junio de 2009 se solicita nuevo informe a todas aquellas administraciones públicas y órganos de la Generalitat que deben intervenir en la resolución de la autorización ambiental integrada sobre la adecuación del proyecto a todos aquellos aspectos que sean de su competencia. Séptimo. Con fecha 21 de julio de 2009 el titular aporta documentación complementaria en materia de residuos, a petición de esta Conselleria. El 24 de julio se recibe escrito del Servicio Territorial de Industria e Innovación de Alicante, en el que se manifiesta que se ha comprobado que no es de aplicación a la actividad el Real decreto 1254/1999 sobre accidentes graves, aunque sí que resulta de aplicación el registro de la instalación de almacenamiento de productos químicos según lo dispuesto en el Real decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el reglamento de almacenamiento de productos químicos.

El 28 de julio de 2009 la Entidad de Saneamiento de Aguas Residuales informa que la empresa debe adoptar las medidas correctoras oportunas para garantizar el continuo cumplimiento de los límites establecidos en la ordenanza de vertidos del Ayuntamiento de Ibi, debiendo remitir el correspondiente plan de adecuación del vertido, el cual se aporta el 21 de septiembre. Con fecha de entrada 8 de septiembre de 2009 la empresa presenta los resultados de las mediciones realizadas en suelo residencial cercano a la industria, que se remiten al organismo competente en materia de contaminación acústica. Las mediciones en suelo residencial cumplen con los niveles de ruido aplicables a dicha zona. Octavo. Con fecha 11 de septiembre de 2009 la Confederación Hidrográfica del Júcar emite escrito en el que resuelve no emitir informe sobre la actividad tras constatarse el incumplimiento de la ordenanza de vertidos del Ayuntamiento. Con fecha 6 de octubre de 2009 el Ayuntamiento de Ibi informa nuevamente sobre los aspectos ambientales de competencia municipal estableciendo los condicionantes a cumplir el titular de la actividad, extractando entre ellos los que establece la ordenanza municipal de vertidos a la red de alcantarillado. Respecto a la licencia de primera (o siguientes utilización), que de acuerdo con el informe del Ayuntamiento garantizará la adecuación de las edificaciones al PGOU del municipio, consta en el expediente resolución del Ayuntamiento de Ibi de fecha 7 de septiembre de 2004, por la que se concede licencia de primera utilización para una ampliación de nave industrial. Noveno. Con fecha 19 de octubre de 2009 la EPSAR emite informe tras la evaluación de la documentación presentada por el titular consistente en el plan de adecuación del vertido, manifestando que se aprueba la validez del contenido de la misma y se recomienda la aprobación de la autorización ambiental integrada solicitada, con una serie de condiciones que se han incorporado a esta resolución. Décimo. El Ayuntamiento de Ibi emite escrito en fecha 10 de noviembre de 2009 en el que comunica que dentro del programa de control de vertidos realizado por la EPSAR sobre una muestra puntual del vertido en la arqueta de la actividad, se detectó la superación de algunos parámetros establecidos en la ordenanza municipal, por lo que solicita aclaración e indicación de las medidas correctoras al titular. Posteriormente, en diversas fechas de entrada el titular aporta la documentación requerida por el Ayuntamiento de Ibi en relación con el vertido, incluyéndose los resultados de una analítica de una muestra de agua tomada en enero de 2010 por la EPSAR. Tras remitir a dicho Ayuntamiento la documentación presentada por Chorro y Verdú, S.L., este organismo emite nuevo escrito que se recibe en el registro de la Conselleria en fecha 3 de junio de 2010, indicando que considera conforme en los aspectos que son competencia municipal, la documentación complementaria aportada por el titular. Undécimo. Constan en el expediente los informes emitidos por el Servicio de Residuos Industriales, el Servicio de Residuos Urbanos y el Servicio de Protección del Ambiente Atmosférico, de la Dirección General para el Cambio Climático de esta Conselleria. También

se ha incorporado al expediente informe del Servicio Territorial de Urbanismo de Alicante sobre la calificación del suelo en el que se ubica la parcela correspondiente a Chorro y Verdú, S.L. Duodécimo. Con fecha 29 de junio de 2010, la Directora general de Gestión del Medio Natural emite declaración de impacto ambiental en la que estima aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el proyecto Instalación de recubrimientos electrolíticos promovido por Chorro y Verdú, S.L., a ubicar en la avenida de la Industria, número 14, en el polígono industrial de l’Alfaç, del término municipal de Ibi, provincia de Alicante, siempre y cuando se desarrolle de acuerdo con la documentación que constituye el expediente evaluado, así como el apartado segundo de la declaración de impacto. Decimotercero. Con fecha 28 de junio de 2010 se remite al titular de la industria escrito de convocatoria al trámite de audiencia, indicando posteriormente el interesado su intención de no efectuar alegaciones a la propuesta de condiciones para la autorización. Decimocuarto. Con fecha 30 de junio de 2010 la Comisión de Análisis Ambiental Integrado celebra una sesión ordinaria y aprueba la propuesta de resolución del expediente 069/08 IPPC de solicitud de autorización ambiental integrada, promovida por Chorro y Verdú, S.L. A los anteriores hechos son de aplicación los siguientes,

Fundamentos de derecho Primero. De acuerdo con el artículo 6 de la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de prevención de la contaminación y calidad ambiental, por la que se desarrolla en el ámbito de la Comunitat Valenciana la Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación, las actividades que aparecen en el anejo 1 de dicha ley, están sujetas a autorización ambiental integrada. La instalación de referencia se encuentra incluida en el epígrafe 2.6 del anejo 1 de la Ley 2/2006, de 5 de mayo. Segundo. La tramitación del expediente se ha realizado según lo previsto en los artículos 27 y siguientes de la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de prevención de la contaminación y calidad ambiental, desarrollada por el Decreto 127/2006, de 15 de septiembre, del Consell de la Generalitat Valenciana. Tercero. En la Comunitat Valenciana el órgano competente para otorgar la autorización ambiental integrada es la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, de acuerdo con el artículo 3.h de la Ley 16/2002 y el Decreto 19/2009, de 3 de noviembre, del presidente de la Generalitat Valenciana, por el que se determinan las consellerias en que se organiza la Administración de la Generalitat. Por otro lado, de conformidad con el artículo 19 del Decreto 139/2009, de 18 de septiembre, del Consell, desarrollado por la Orden 1/2010, de 19 de enero, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y

Vivienda, corresponde a la Dirección General para el Cambio Climático, ejercer las competencias en materia de control integrado de la contaminación. Visto cuanto antecede, a propuesta del Servicio de Control Integrado de la Contaminación, con el visto bueno del jefe del Área de Calidad Ambiental, en uso de las atribuciones que me confiere el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda,

Resuelvo Primero. Conceder a Chorro y Verdú, S.L., la autorización ambiental integrada para una industria dedicada al tratamiento de superficies mediante recubrimientos electrolíticos, situada en la avenida de la Industria, 14, en el término municipal de Ibi (Alicante), de acuerdo con el proyecto básico para la autorización ambiental integrada de julio de 2008, elaborado por José Juan Vicedo Guillem, así como el resto de la documentación complementaria que obra en el expediente, quedando inscrita en el Registro General de Instalaciones IPPC de la Comunitat Valenciana con el número 508-10/AAI/CV, condicionada al cumplimiento de los siguientes requisitos: 1. Emisiones atmosféricas 1.1. Valores límite de emisión Los focos descritos en el proyecto y que, por tanto, se autorizan son los siguientes:

Nº Foco Descripción Sección/Proceso1 Lavador de gases 1 Lavado de gases de las líneas de

electrodeposición 2 Lavador de gases 2 3 Lavador de gases crómicos Lavado de gases de la línea de cromo 4 Caldera de gas natural Sobrecalentamiento de agua para los baños

Cada uno de los focos estará convenientemente identificado in situ, de acuerdo a esta nomenclatura. Los valores límite de emisión para focos canalizados y la periodicidad mínima de controles por entidad colaboradora en materia de calidad ambiental (ECMCA) serán los siguientes:

Foco de emisión Contaminantes Valores límite de emisión

Periodicidad de control

Lavador de gases 1 (foco 1)

Nieblas de H2SO4 10 mg/Nm3

Bienal

Cl (expresado como HCl) 10 mg/Nm3 Partículas 30 mg/Nm3

NH3 50 mg/Nm3 Ni 1 mg/Nm3 Cu 1 mg/Nm3

Lavador de gases 2 (foco 2)

Partículas 30 mg/Nm3 Bienal NH3 50 mg/Nm3

HNO3 10 mg/Nm3

Lavador de gases crómicos Partículas 30 mg/Nm3 Bienal

(foco 3) Cromo total 1 mg/Nm3

Caldera de gas natural (foco 4)

CO 625 mg/Nm3 Trienal NOx (expresados como NO2) 616 mg/Nm3

Índice de opacidad 2 E.B. En caso de que en los focos canalizados se emitieran otras sustancias contaminantes no incluidas en la tabla anterior en concentraciones significativas, se deberá informar para su control al organismo competente en el otorgamiento de la autorización ambiental integrada. En un plazo máximo de tres meses el titular deberá presentar los informes de resultados de las analíticas realizadas por una ECMCA sobre los focos de emisión, para verificar el cumplimiento de los valores límite de emisión determinados en la presente autorización. 1.2. Control de emisiones atmosféricas La industria debe contar con un plan de vigilancia y control de la atmósfera y un libro de registro donde figuren las inspecciones y controles realizados sobre los focos tal y como se describe en el artículo 33 de la Orden de 18 de octubre de 1976 sobre prevención y control de la contaminación industrial de la atmósfera. 1.2.1. Condiciones de toma de muestras y expresión de resultados a) Puntos de toma de muestra: los focos canalizados, deberán tener la situación,

disposición, dimensión y accesos correspondientes de acuerdo con la Orden de 18 de octubre de 1976, sobre prevención y corrección de la contaminación atmosférica de origen industrial. En particular, las características y distribución de los focos emisores a la atmósfera será tal que garantice una correcta dispersión de los contaminantes emitidos. Más concretamente, su altura no solamente deberá cumplir lo establecido en la Orden 18 de octubre de 1976, sino que se recomienda que ésta sea tal que en una distancia equivalente a diez veces la altura del punto de vertido de un foco no existan otras estructuras de altura superior a la del propio foco menos dos metros, que produzcan un apantallamiento, que dificulte la dispersión, justificando técnicamente la influencia del efecto down-wash (turbulencia o rebufo).

b) Preferiblemente, la temperatura de los gases en el punto de muestreo será menor de 200ºC.

c) Las medidas se realizarán en condiciones normales de operación de las instalaciones, registrando los parámetros que las determinen, y cubrirán todas las diferentes tipologías o grupos de productos que se fabriquen en cada instalación.

d) Para el foco de la caldera de gas natural, los resultados de las mediciones de las emisiones deberán referirse a condiciones normales de presión y temperatura (1 atm y 0ºC), al 15% de O2 y en base seca.

e) Para el resto de focos, los resultados de las mediciones de las emisiones deberán referirse a condiciones normales de presión y temperatura (1 atm y 0ºC), y en condiciones habituales de funcionamiento.

f) Se llevará a cabo un control del adecuado funcionamiento de las medidas correctoras instaladas, para ello se realizará un control en continuo de algún parámetro fundamental de funcionamiento en los focos correspondientes a los lavadores de gases (focos 1, 2 y 3), a opción de la empresa, de entre los técnicamente reconocidos o fundamentados. La representatividad y calibración de dicho parámetro deberá ser verificada por entidades

colaboradoras de la administración en materia de calidad ambiental y estar a disposición de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda.

2. Ruido Se adoptarán las medidas necesarias para cumplir con lo establecido en la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de protección contra la contaminación acústica, y en el Decreto 266/2004, de 3 de diciembre, del Consell de la Generalitat, por el que se establecen normas de prevención y corrección de la contaminación acústica en relación con actividades, instalaciones, edificaciones, obras y servicios. En particular, se cumplirán los límites sonoros externos establecidos por la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, para zonas de uso industrial, que se indican en la tabla siguiente, o bien los de la ordenanza municipal correspondiente en caso de ser más restrictivos, siempre que la misma se encuentre adaptada a la Ley 7/2002.

Diurno (08:00-22:00 h) Nocturno (22:00-08:00 h)

70 dB(A) 60 dB(A)

Asimismo, en caso de que exista un área próxima de uso residencial consolidado, se deberán cumplir los límites sonoros externos para zonas de uso residencial, que se indican en la siguiente tabla:

Diurno (08:00-22:00 h) Nocturno (22:00-08:00 h)

55 dB(A) 45 dB(A)

Cada cinco años se deberá realizar una auditoría acústica con objeto de comprobar que no se superan los niveles sonoros en los puntos donde se sitúa el receptor más cercano, es decir, en el perímetro de la instalación. Dicha auditoría deberá ser realizada por una entidad colaboradora en materia de contaminación acústica de acuerdo con lo establecido en el Decreto 229/2004, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat, por el que se establecen las funciones de las entidades colaboradoras en materia de calidad ambiental y se crea y regula su registro. No obstante lo anterior, en un plazo máximo de tres meses desde la concesión de la presente autorización, se procederá a realizar una auditoría acústica con objeto de comprobar que tras la ejecución de las medidas correctoras indicadas en el proyecto se cumplen los niveles de ruido establecidos para la actividad, presentando los resultados ante la Dirección General para el Cambio Climático. El titular deberá disponer de un libro de control, que estará constituido por los certificados de los resultados obtenidos de las auditorías acústicas, y de los informes completos de las mismas.

3. Vertidos De acuerdo con la documentación aportada, la empresa no realiza vertidos a dominio público hidráulico por disponer de conexión con la red de saneamiento del municipio de Ibi, a través de un punto de vertido. Consta en el expediente 069/08 IPPC el permiso de vertido a la red de saneamiento concedido por el Ayuntamiento de Ibi el 3 de mayo de 2000 y certificación de los servicios técnicos municipales de conexión de los vertidos al alcantarillado municipal. La empresa deberá adoptar las medidas correctoras oportunas para garantizar el continuo cumplimiento de los límites establecidos en la ordenanza municipal de vertidos a la red de alcantarillado del Ayuntamiento de Ibi, y estar a lo dispuesto en la citada ordenanza en cuanto al resto de aspectos regulados en la misma. 3.1. Aguas residuales Las aguas residuales de la actividad industrial proceden de la línea automática de baños y la línea de desmetalizado y son sometidas a un tratamiento depurador previo a la conexión con la red de alcantarillado. De las líneas de proceso indicadas parten tres colectores generales de concentrados ácidos, concentrados alcalinos y aguas de enjuague. Estos tres colectores llegarán a la instalación de tratamiento, en concreto, a cada uno de los tanques previstos para cada efluente, desde los que las bombas dosificadoras alimentarán al reactor de la depuradora, donde son tratados por cargas. Finalmente el agua depurada pasa a un tanque de almacenamiento desde donde se envía a la red de alcantarillado. La instalación dispone de las siguientes unidades de pretratamiento, previamente al vertido: homogeneización, neutralización, decantación primaria, tratamiento físico-químico y tratamiento de fangos mediante filtro prensa. Para evitar derrames se ha realizado la impermeabilización de los suelos del foso de la depuradora y de las zonas de los baños y almacén de productos químicos, dotándose dichas zonas de una red que conduce los posibles derrames hacia la instalación de depuración. En la industria se dispone de un equipo de ósmosis para la desmineralización del agua de aporte al proceso, cuyo rechazo también se conduce a la depuradora para ser tratado antes del vertido a la red. Respecto a las aguas residuales sanitarias, están conectadas a la red de alcantarillado municipal. 3.2. Aguas pluviales Las aguas pluviales son recogidas fundamentalmente en cubiertas, retranqueo delantero y patio trasero. Las aguas de cubierta son recogidas en canalones y mediante un sistema de bajantes se conectan al colector general de aguas pluviales. Respecto al patio trasero y retranqueo delantero, existen unos imbornales encargados de recoger el agua de escorrentía que se genera en días lluviosos.

De acuerdo con la documentación presentada y teniendo en cuenta las características generales de este tipo de actividades, se presupone que las aguas pluviales no están contaminadas. Estas aguas, vertidas a la red de alcantarillado y en viales, desembocan en la estación depuradora del municipio de Ibi. 3.3. Control del vertido La línea o líneas de agua de la actividad susceptibles de generar vertido de aguas residuales no dispondrán de ningún sistema de alivio capaz de generar vertido continuo o discontinuo, ni directo o indirecto a dominio público hidráulico. Se recuerda que, de acuerdo con el artículo 100 del texto refundido de la Ley de aguas (Real decreto legislativo 1/2001, de 20 de julio), «queda prohibido, con carácter general, el vertido directo o indirecto de aguas y de productos residuales susceptibles de contaminar las aguas continentales o cualquier otro elemento del dominio público hidráulico, salvo que se cuente con la previa autorización administrativa», incoándose, en su caso, expediente sancionador por infracción tipificada en la letra f) del artículo 116.3 de la citada ley. Las instalaciones se mantendrán limpias, libres de cualquier tipo de residuos, en particular de restos de grasas y aceites, y sin acopios a la intemperie de forma que no se pueda producir la contaminación de las aguas pluviales, las cuales serán recogidas y eliminadas por sistemas que aseguren la no alteración de sus características cualitativas y la inocuidad de su vertido al dominio público hidráulico, en su caso. De acuerdo con el informe de la Entidad de Saneamiento de Aguas Residuales (EPSAR), dado que se trata de una actividad en la que se generan vertidos con concentraciones apreciables de metales pesados, la empresa debe llevar a cabo los autocontroles del vertido y seguimiento del funcionamiento de la depuradora al objeto de justificar el cumplimiento de los límites de evacuación al alcantarillado establecidos en la ordenanza de vertidos del Ayuntamiento de Ibi. Así pues, la empresa deberá establecer el siguiente plan de autocontroles analíticos sobre el vertido, en el que se caracterizarán los siguientes parámetros, con la siguiente periodicidad:

Parámetro Límite (media diaria máxima) Periodicidad

pH 5,5 – 9 unidades de pH trimestral Conductividad eléctrica a 25 ºC 3.000 μS/cm trimestral

Sólidos en suspensión 500 mg/l trimestral Cr III 2 mg/l trimestral Cr VI 0,3 mg/l trimestral Cu 1 mg/l trimestral Ni 2,25 mg/l trimestral

CN- 0,5 mg/l trimestral Zn 3,5 mg/l trimestral

En todos los casos las muestras serán integradas durante 24 horas, siendo éstas tomadas en la arqueta de registro. Los análisis serán efectuados por un laboratorio homologado, entendiendo por tales los correspondientes a empresas colaboradoras de los organismos de

cuenca en materia de control de vertidos, tal como establece la Orden 985/2006 del Ministerio de Medio Ambiente. Los resultados de los citados análisis serán remitidos a la Entidad Pública de Saneamiento de Aguas Residuales de la Comunitat Valenciana, con la periodicidad establecida en el plan de autocontrol, junto con el acta de toma de muestras del laboratorio. El coste económico asociado a estas operaciones, irá por cuenta de la empresa solicitante. La duración de estos controles analíticos estará determinada por el mantenimiento de los valores del vertido dentro de los límites y condiciones establecidas en la correspondiente resolución. Será EPSAR quien determine la variación de la frecuencia de los controles y en su caso, la finalización de los mismos. A los efectos de garantizar que las muestras de autocontrol analítico y/o inspecciones de comprobación reflejen fielmente la totalidad de los vertidos y líneas de evacuación de aguas residuales procedentes del establecimiento de referencia, se establece como único punto de muestreo válido la arqueta externa al mismo, ubicada frente a la entrada de vehículos. En lo que respecta a la calidad de los vertidos efectuados por la empresa, ésta debe garantizar el cumplimiento del artículo 8 del Real decreto 509/1996, así como las ordenanzas municipales de vertido aplicables, y en consecuencia garantizar las condiciones impuestas por las normativas que estén vigentes en estas materias en cada momento. Del mismo modo, las aguas residuales generadas por la empresa no deberán impedir el cumplimiento de los objetivos de calidad fijados en la autorización de vertido a dominio público hidráulico emitida por la Confederación Hidrográfica correspondiente para la EDAR receptora de éstas. 4. Protección del suelo y de las aguas subterráneas De acuerdo con el informe del Ayuntamiento de Ibi, se prohibe de forma tajante la extracción de aguas subterráneas por cualquier medio y con cualquier fin, según el artículo 8.58.2 del PGOU de Ibi. Se estará a lo dispuesto en el Real decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados. En este sentido, el titular ha cumplimentado el informe preliminar de situación requerido en el artículo 3, punto 1, del Real decreto 9/2005, todo ello sin perjuicio de que con posterioridad puedan recabarse del titular de la actividad informes complementarios o periódicos más detallados, tal como se prevé en el artículo 3.3 y 3.4 del mismo, relativos a la ampliación y clausura de la actividad. Asimismo, el titular de la actividad viene obligado a lo dispuesto en el punto 5 del artículo 3 del Real decreto 9/2005, en el caso de que en el emplazamiento se fuera a asentar una actividad diferente a la actual o cambiara el uso del suelo y también a lo contenido en el artículo 8 del mismo Real decreto referido a la publicidad registral.

Queda prohibido el vertido a cauce, suelo o subsuelo que pueda deteriorar la calidad de las aguas sin contar con la autorización de la Confederación Hidrográfica del Júcar. No se podrán ejecutar pozos, zanjas, galerías o cualquier otro dispositivo destinado a facilitar la absorción de las aguas residuales por el terreno. 5. Residuos La actividad está sujeta a los requisitos establecidos en la Ley 10/1998, de 21 de abril, de residuos y la Ley 10/2000, de 12 de diciembre, de residuos de la Comunitat Valenciana, así como a los requisitos establecidos por el Real decreto 833/1988, de 20 de julio, sobre el reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, modificado por el Real decreto 952/1997. 5.1. Producción de residuos Se autoriza a Chorro y Verdú, S.L. para la producción de los residuos siguientes, siempre que las instalaciones se correspondan con las descritas en el proyecto, su capacidad de generación anual sea del orden de magnitud de la que a continuación se detalla y la producción de producto acabado en las instalaciones sea del orden de la que se indica en el anexo I.

Tipo residuo Origen LER Cantidad (kg/año)

Lodos de depuradora Depuración de aguas residuales 19 08 13* 353.140 Baño agotado de nítrico Línea desmetalizado 11 01 11* 140.000 Baño agotado de cromo Línea automática ABS 11 01 11* 30.000

Soluciones ácidas Línea automática ABS 06 01 06* 32.000 Papel y cartón contaminado Envases vacíos de materia prima 15 01 10* 1.947

Envases de plástico contaminado Envases vacíos de materia prima 15 01 10* 5.000 Envases metálicos contaminados Envases vacíos de materia prima 15 01 10* 4.500

Sólidos contaminados (trapos y algodones)

Trapos de limpieza, ropas, absorbentes y materiales de filtración, en operaciones de

mantenimiento

15 02 02* 5.200

Carbón activo Mantenimiento de filtración baños 15 02 02* 6.000

Envases de vidrio contaminados Envases vacíos de materia prima para laboratorio 15 01 10* 100

Sólidos contaminados (filtros) Operaciones de mantenimiento 15 02 02* 4.000

Chatarra plástica Operaciones de mantenimiento de la instalación 20 03 39 100.000

Chatarra metálica Operaciones de mantenimiento de la instalación 17 04 04 10.000

Papel y cartón General 20 01 01 24.000 El centro productor queda inscrito en el Registro de Productores de Residuos de la Comunitat Valenciana, conforme a la legislación sectorial vigente en materia de residuos. Entregará los residuos, peligrosos y no peligrosos, a gestores que dispongan de la correspondiente autorización administrativa para la gestión de estos residuos. La empresa deberá disponer de los documentos de aceptación emitidos por gestor autorizado de todos los residuos producidos, peligrosos y no peligrosos. Estos documentos

deben ser originales (o copias compulsadas), deberán estar sellados por el gestor y deben estar vigentes y a disposición de la Administración. Los residuos podrán ser almacenados durante un período igual o inferior a seis meses, en el caso de peligrosos, y en el caso de residuos no peligrosos podrán almacenarse por un período de un año cuando el destino final sea la eliminación y de dos años cuando su destino final sea la valorización, debiendo ser entregados a gestor autorizado transcurrido ese período. Este almacenamiento temporal de residuos peligrosos se realizará segregado por tipo de residuo, deberá estar convenientemente señalizado y se realizará en lugar techado, con suelo impermeable y sistemas de recogida de derrames accidentales, tales como cubetos de retención, arquetas ciegas no conectadas a la red de alcantarillado y bandejas de recogida. Asimismo, la zona de almacenamiento deberá estar incluida en el sistema general de protección contra incendios de la industria, debiendo reducir al mínimo posible la dispersión de zonas de almacenamiento de residuos peligrosos dentro de la empresa. Para el almacenamiento de residuos líquidos o que por su alto contenido líquido puedan generar vertidos, se contará con cubetos o recipientes de recogida de posibles derrames, que deben tener como mínimo el volumen del envase de mayor tamaño o el 10% del total (la mayor de ambas cantidades). Los cubetos deberán ser individuales para cada tipo de residuos cuya mezcla, en caso de derrame, suponga aumento de su peligrosidad o dificulte su gestión. Para la recogida de posibles fugas o derrames accidentales de líquidos, tanto de residuos como de materias primas, deberán disponer de material absorbente no inflamable en cantidad suficiente para tal fin. El absorbente una vez contaminado se gestionará como residuo peligroso o no peligroso, según corresponda. El envasado y etiquetado de los residuos será conforme a lo expuesto en los artículos 13 y 14 del Real decreto 833/1988, Reglamento de residuos tóxicos y peligrosos. Asimismo dispondrá de un registro donde conste la cantidad, naturaleza, identificación, origen y fecha de generación y entrega a gestor autorizado, así como el número de documento de control y seguimiento utilizado, en su caso, y el gestor al que se entrega el residuo. Cada cuatro años deberá elaborar y presentar ante la Dirección General para el Cambio Climático un plan de prevención y reducción de residuos peligrosos, de acuerdo con lo establecido en el artículo 45 de la Ley 10/2000, de 12 de diciembre, de residuos de la Comunitat Valenciana. Anualmente cumplimentará la declaración anual de productor de residuos peligrosos, la cual será remitida a la Dirección General para el Cambio Climático antes del 1 de marzo de cada año, de acuerdo con el modelo establecido en el anexo 3 del Real decreto 833/1988. En dicha declaración se especificará el origen y cantidad de los residuos producidos, el destino dado a cada uno de ellos y la relación de los que se encuentran almacenados temporalmente, así como las incidencias relevantes que se hayan podido producir, todo ello relativo al año objeto de la declaración. Cualquier modificación relacionada con la producción de residuos peligrosos que implique producción de nuevos residuos, un cambio en su caracterización y/o cambios significativos en las cantidades habituales generadas de los mismos que pueda alterar las condiciones

establecidas en la presente resolución, deberá ser comunicada a la Dirección General para el Cambio Climático. En relación con la gestión de los residuos urbanos o municipales que puedan generarse en la instalación se tendrán en consideración las especificaciones establecidas en el artículo 60 de la Ley 10/2000, de 12 de diciembre, de residuos de la Comunitat Valenciana, de tal manera que el productor de estos residuos los entregará a la entidad local correspondiente a través de los sistemas de recogida que se hayan dispuesto al efecto, sin perjuicio de que la entidad local pueda obligar al productor a gestionarlos por sí mismo o a entregarlos a gestores autorizados. Los requisitos establecidos en la legislación vigente en materia de envases y residuos de envases, y de manera especial lo establecido en el Real decreto 782/1998, de 30 de abril, por el que se desarrolla el Reglamento para el desarrollo de la Ley 11/1997, de envases y residuos de envases, no quedan derogados por la Ley 16/2002, por lo que la concesión de la autorización ambiental integrada no exime de su cumplimiento. 6. Medidas a adoptar en situaciones distintas a las normales que puedan afectar al medio ambiente Se llevarán a cabo todas las medidas necesarias para que quede garantizada la protección del medio ambiente y salud de las personas ante cualquier situación fuera de la normalidad en cuanto al funcionamiento de las instalaciones. No obstante, si se produjese algún incidente en las instalaciones que conllevara su funcionamiento anómalo y de ello pudiera resultar el incumplimiento de los límites impuestos, deberá comunicar inmediatamente dicha situación al Ayuntamiento y a la Dirección General para el Cambio Climático. Una vez producida la situación de emergencia, la mercantil utilizará todos los medios a su alcance para reducir al máximo los efectos sobre el medio ambiente. En el plazo máximo de siete días tras la incidencia, la mercantil deberá remitir al Ayuntamiento y a la Dirección General para el Cambio Climático un informe detallado, en el que junto a los datos de identificación, deberán figurar los siguientes: - Causas del incidente. - Hora en que se produjo y duración del mismo. - Características de la emisión o vertido. - Medidas correctoras adoptadas. - Hora y forma en que se comunicó el suceso. En relación con el posible daño ambiental ocasionado por la actividad, será de aplicación la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de responsabilidad medioambiental, en cuyo ámbito de aplicación se incluyen las actividades sujetas a autorización ambiental integrada. Según la misma, la actividad deberá disponer de una garantía financiera que les permita hacer frente a la responsabilidad medioambiental inherente a la actividad, en las modalidades previstas de seguro, aval o reserva técnica, y con las posibles exenciones derivadas de la magnitud del daño potencial o de la adhesión con carácter permanente y continuado, bien al sistema

comunitario de gestión y auditoría medioambientales (EMAS), bien al sistema de gestión medioambiental UNE-EN ISO 14001:2004. Asimismo, cuando se determine el cierre definitivo, se procederá al desmantelamiento y clausura de las instalaciones, de acuerdo a la normativa vigente, de forma que el terreno quede en las mismas condiciones que antes de iniciar dicha actividad y no se produzca ningún daño sobre el suelo y su entorno. 7. Declaración de impacto ambiental Se cumplirán las condiciones establecidas en la declaración de impacto ambiental emitida por la directora general de Gestión del Medio Natural de fecha 29 de junio de 2010, entre las cuales se incluyen las siguientes: - Con el fin de garantizar la disponibilidad de recursos hídricos para la actividad, deberá

regularizarse la explotación de acuíferos ante los organismos de cuenca correspondientes de acuerdo con lo establecido en la Ley de aguas.

- El sistema de recogida de derrames previsto en la zona de almacenamiento de materias primas, en ningún caso, se conectará con la red de recogida de aguas sanitarias o aguas pluviales, ni presentará riesgo de vertido hacia la red de alcantarillado.

- Los fangos obtenidos en el sistema de depuración total deberán ser retirados por gestor autorizado.

- El programa de vigilancia ambiental deberá incluir la periodicidad con que se realizan los controles indicados en el mismo. Además se implementará de acuerdo a los condicionantes establecidos en la declaración de impacto ambiental.

- Las acciones incluidas en el programa de vigilancia ambiental deberán documentarse, a efectos de acreditar la adopción y ejecución de las medidas correctoras en él propuestas y comprobar su aplicación y eficacia.

- En previsión al posible desmantelamiento de las instalaciones, la empresa deberá aportar proyecto específico.

- Cualquier modificación o ampliación del proyecto presentado, así como si se detectase algún impacto ambiental no previsto en el estudio de impacto ambiental, deberá ser comunicado al órgano ambiental competente que establecerá, si procede, la aplicación de nuevas medidas correctoras.

8. Otras condiciones Se estará a lo dispuesto en el Real decreto 865/2003, de 4 de julio, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. De acuerdo con el informe del Servicio Territorial de Industria e Innovación de Alicante, la actividad deberá disponer del correspondiente registro de la instalación de almacenamiento de productos químicos según lo dispuesto en el Real decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de productos químicos. La industria y sus instalaciones se ajustarán a las condiciones indicadas en el proyecto técnico en los aspectos no fijados en esta resolución.

Se cumplirán todas las disposiciones aplicables para garantizar la seguridad, la salud de las personas y el medio ambiente. Se comprobará en el control inicial que se han realizado las medidas previstas en el proyecto. De acuerdo con el informe emitido por el Ayuntamiento de Ibi, el titular deberá cumplir con los siguientes condicionantes: - No podrá permitirse ninguna vibración que sea detectable sin instrumentos. Para su

corrección se dispondrán bancadas antivibratorias independientes de la estructura del edificio y del suelo del local para todos aquellos elementos originadores de vibraciones, así como apoyos elásticos para la fijación a paramentos. Las vibraciones en el exterior de los locales no superarán los 5 Pals y junto al generador los 30 Pals, a un metro del foco emisor y a un metro del exterior del local.

- Los medios de protección de incendios deberán ser instalados con las exigencias definidas en el reglamento de instalaciones de protección contra incendios.

- Se deberá certificar el cumplimiento del Real decreto 2267/2004 Reglamento de seguridad contra incendios de los establecimientos industriales tal como indica el artículo 5 de dicha norma.

- Se deberá certificar que se cumplen las limitaciones del punto 4.2.3 naves industriales con entreplanta, del anexo II del Real decreto 2267/2004.

- Las zonas de retranqueo no podrán ser ocupadas por ningún elemento, excepto por los transformadores, que por aplicación de su normativa específica deban recaer a vía pública, no pudiendo en ningún caso invadirse la zona de retranqueo lateral que deberá quedar siempre expedita (artículo 9.7.9 del PGOU).

- Queda prohibido utilizar los sótanos como locales de trabajo, de acuerdo con lo establecido por el PGOU.

- Deberá cumplir la normativa de aplicación que garantice las condiciones de seguridad y sanitarias de la instalación.

- La actividad debe disponer de gestor de residuos, tanto calificados de tóxicos y/o peligrosos como los restantes residuos que genere, puesto que el Ayuntamiento no dispone de servicio para la retirada de ningún tipo de residuo de las actividades industriales.

9. E-PRTR Antes del 1 de marzo de cada año deberá notificar a la Dirección General para el Cambio Climático de acuerdo con el artículo 8.3 de la Ley 16/2002, los datos sobre las emisiones de la instalación relativos al año anterior, específicamente los que figuran en el artículo 3 del Real decreto 508/2007, de 20 de abril, por el que se regula el suministro de información sobre emisiones del Reglamento E-PRTR y de las autorizaciones ambientales integradas. Segundo. La autorización ambiental integrada se renovará, en los aspectos medioambientales, en el plazo máximo de 8 años, salvo que se produzcan antes de dicho plazo modificaciones sustanciales que obliguen a la tramitación de una nueva autorización o que se incurra en alguno de los supuestos de modificación de oficio recogidos en el artículo 26 de la Ley 16/2002, de 1 de julio.

La renovación deberá solicitarse con una antelación mínima de diez meses antes del vencimiento del plazo de vigencia de la autorización ambiental integrada. Tercero. En el plazo máximo de seis meses el titular de la instalación deberá presentar a la Dirección General para el Cambio Climático certificación visada del técnico director de la ejecución del proyecto, en la que se acredite que las instalaciones y la actividad se ajustan al proyecto presentado y autorizado, y al resto de documentación técnica presentada. Cuarto. Esta autorización queda condicionada a la visita de comprobación y a la obtención del informe favorable correspondiente al cumplimiento de los requisitos establecidos en la presente resolución. Esta visita será realizada, en el plazo máximo de seis meses, por entidad colaboradora acreditada para el control integrado de la contaminación según el Decreto 29/2007, de 9 de marzo, de modificación del Decreto 229/2004, de 15 de octubre, del Consell, por el que se establecen las funciones de las entidades colaboradoras en materia de calidad ambiental y se crea y regula su registro, en el que se acredite el cumplimiento del contenido de la autorización ambiental integrada. Quinto. La Administración dejará sin efecto la presente resolución en el momento en que observe cualquier incumplimiento de las condiciones impuestas en la misma, previa audiencia del interesado. Sexto. El titular de las instalaciones objeto de la presente resolución, además de las obligaciones que con carácter general establece la Ley 16/2002, deberá: 1. Cumplir las obligaciones de control y suministro de información previstas por la

legislación sectorial aplicable y por la propia autorización ambiental integrada. 2. Comunicar a la Dirección General para el Cambio Climático cualquier modificación,

sustancial o no, que se proponga realizar en la instalación, la transmisión de su titularidad o cualquier incidente o accidente que pueda afectar al medio ambiente.

3. Prestar la asistencia y colaboración necesarias a quienes realicen las actuaciones de vigilancia, inspección y control.

Séptimo. En todo lo no especificado en esta resolución, se estará a todas y cada una de las condiciones estipuladas por la normativa vigente en materia de residuos, vertidos, contaminación atmosférica, acústica, impacto ambiental, accidentes graves y autoprotección, así como cualquier otra que pueda dictar la Administración en el desarrollo de la actividad en materia de protección ambiental. Contra esta resolución, que no pone fin a la vía administrativa, se podrá presentar recurso de alzada ante la Secretaría Autonómica de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda en el plazo de un mes desde el siguiente al de la recepción de la presente notificación, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 114 y 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero. Valencia, 15 de julio de 2010 El director general para el Cambio Climático Jorge Lamparero Lázaro

Anexo I: descripción del proyecto. Chorro y Verdú, S.L. se dedica a una actividad de tratamiento superficial electrolítico sobre piezas de plástico, principalmente para el sector del automóvil. La industria lleva a cabo el tratamiento en una línea automática con lavados a contracorriente, disponiendo de una capacidad anual de tratamiento de 330.000 m2 de superficie, 550 toneladas de piezas metalizadas por electrodeposición. Las etapas en las que se realiza el proceso son las siguientes: - En primer lugar, las piezas a recubrir se tratan en una serie de baños de ataque con el fin

de hacer conductoras de la electricidad las superficies plásticas a recubrir. Estos tratamientos consisten en el premordentado, mordentado, activados ácidos y níquel químico, y entre cada uno de estos baños existen posiciones de lavados para reducir los arrastres de productos químicos.

- Posteriormente las piezas pasan a los baños electrolíticos correspondientes en función del acabado que se les vaya a dar. Los recubrimientos son los siguientes:

- Baño de cobre ácido - Baño de níquel semibrillante - Baño de níquel brillante - Baño de níquel microporoso - Baño de cromo

A la salida de cada uno de estos baños existe una cuba de neutralizado con posterior cuba de lavado, antes de pasar al siguiente baño.

Tras el recubrimiento electrolítico las piezas pasan por un horno de secado con aire donde se elimina la humedad que puedan aún contener. Con esta operación las piezas están listas para su distribución a los clientes. Los bastidores utilizados en todo el proceso se limpian de los restos metálicos mediante un proceso de desmetalizado electrolítico y químico, tras el cuál están listos para iniciar un nuevo proceso de recubrimiento. El proceso de producción de la empresa se divide en diferentes secciones en función de la maquinaria empleada, destacando los procesos principales siguientes: - Línea automática de metalizado. - Instalación de ósmosis inversa. - Instalación de tratamiento de aguas residuales. - Equipos auxiliares (comprenden los lavadores de gases y aspiración general, evaporadores de cromo, aire comprimido, caldera de gas y sistema de refrigeración). Como equipos correctores de las emisiones a la atmósfera se dispone de tres equipos de lavado de gases, uno de ellos para el lavado de cromo. En las cubas de cromado existen aspiraciones que recogen el aerosol y vapores de cromo generados en el proceso electrolítico y químico y los conducen hasta la instalación de lavado, donde se separa el cromo en una disolución con agua que es conducida al sistema de tratamiento de aguas. El lavado se realiza a través de un sistema separador de aerosoles

de gases múltiple formado por un conjunto de mallas de monofilamento entrelazado de diferentes espesores y paso. Además, la industria posee dos evaporadores de cromo para tratar los baños de recuperación de mordentado y los de ácido crómico. Su funcionamiento permite concentrar las aguas de enjuague de un lavado estático posibilitando la recuperación del arrastre de forma concentrada y de un agua que puede reutilizarse en operaciones de enjuague. Con esta técnica se puede recuperar hasta un 95% del arrastre y un 90% de agua de enjuague. Así se consiguen tres beneficios: la reducción de consumos de materias primas (sales de cromo), la reducción de los consumos de agua y la mejora del rendimiento de la depuradora por reducción del cromo a tratar. En cuanto al lavado de gases general se dispone de un circuito de campanas de aspiración colectoras que recogen los vapores de los baños y los conducen hasta dos lavadores de gases, consistentes en un cuerpo de sección cilíndrica en flujo vertical, donde se produce la absorción de los gases ácidos y básicos mediante el flujo a contracorriente con el líquido lavador y dentro del espacio relleno con elementos de contacto sustentados sobre una parrilla desmontable. En lo que respecta a las aguas residuales del proceso, originadas por la línea automática de baños, se someten a la siguiente gestión: las procedentes de los baños agotados (entre ellos los de cromo VI), son gestionadas externamente por una empresa autorizada para la gestión de este tipo de residuos; los enjuagues procedentes de los procesos de cromado y del baño de recuperación de mordentado son concentrados en los evaporadores de cromo para su reutilización en el proceso tanto de la sal crómica como del agua. El resto de efluentes procedentes de enjuagues, efluentes ácidos y alcalinos y el baño procedente del proceso de activación de cromo (de mantenimiento semanal), así como las aguas de lavado de gases, son sometidos a un tratamiento físico-químico en la depuradora de la industria, previamente a su vertido a la red de alcantarillado municipal. Finalmente, respecto a la generación de residuos, la instalación queda sometida al régimen de gran productora de residuos peligrosos, almacenándolos temporalmente tras su generación hasta la entrega a gestores autorizados.

Resolució de 15 de juliol de 2010 de la Direcció General per al Canvi Climàtic per la qual s’atorga a l’empresa Chorro y Verdú, SL, l’autorització ambiental integrada per a una indústria de tractament de superfícies plàstiques mitjançant recobriments electrolítics, ubicada a l’avinguda de la Indústria, 14, del terme municipal d’Ibi (Alacant), la qual queda inscrita en el Registre d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana amb el número 508-10/AAI/CV Vistos els documents que consten en l’expedient 069/08 IPPC, instruït a instàncies de l’empresa Chorro y Verdú, SL, a fi d’obtenir l’autorització ambiental integrada per a una indústria de tractament de superfícies plàstiques mitjançant recobriments electrolítics, ubicada a l’avinguda de la Indústria, 14, del terme municipal d’Ibi (Alacant), s’emet aquesta resolució de conformitat amb els següents

Antecedents de fet Primer. Amb data 26 de setembre de 2008 Matías Guilló Martínez, en nom de la mercantil Chorro y Verdú, SL, amb CIF B03006350 i domicili a l’avinguda de la Indústria, 14, d’Ibi (Alacant), va presentar al Registre General de la Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge una sol·licitud d’autorització ambiental integrada per a una indústria de tractament de superfícies plàstiques mitjançant recobriments electrolítics, que es detalla en l’annex I. Juntament amb la sol·licitud s’aporta l’informe de compatibilitat urbanística emés per l’Ajuntament d’Ibi en data 20 de febrer de 2007, en el qual es manifesta que l’activitat s’ajusta a les normes establides pel pla general d’ordenació urbana vigent del municipi, i la instal·lació s’ubica en sòl urbà amb qualificació d’industrial. L’activitat objecte de d’aquesta autorització és la desenvolupada en l’àmbit que es recull en l’informe de compatibilitat urbanística. Segon. Amb data 14 de novembre de 2008 la Conselleria va requerir a l’empresa documentació addicional necessària per a admetre a tràmit la seua sol·licitud, la qual va ser aportada pel titular el 15 de desembre. Posteriorment, la Conselleria va remetre la documentació a totes aquelles administracions públiques i òrgans de la Generalitat que han d’intervenir en la resolució de l’autorització ambiental integrada. Tercer. Consten en l’expedient els informes emesos pels organismes següents: - Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric en matèria de contaminació acústica: s’indica

que en el cas que hi haja una àrea pròxima de sòl residencial consolidat s’ha de comprovar el compliment dels nivells de soroll en aquesta zona.

- Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals: l’establiment fa els seus abocaments a la xarxa de clavegueram municipal, a través d’un punt de connexió, i disposa de les arquetes d’inspecció corresponents. En l’informe s’estableixen condicions per a l’abocament i el punt de mostratge que s’han incorporat en aquesta resolució, i se sol·licita a l’empresa l’execució d’un pla d’adequació de l’abocament amb la finalitat de mantenir els seus abocaments per sota dels límits d’abocament establits.

- Servei Territorial d’Indústria i Innovació d’Alacant: es requereix a l’empresa que aporte la documentació pertinent en relació amb l’aplicació a l’activitat de la normativa en matèria d’accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses.

- Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències de la Conselleria de Governació: sol·licita a l’empresa aclariment sobre la seua afecció pel Reial decret 1254/1999, ja que es detecten errors en la justificació del llindar d’aplicació.

- Àrea d’Avaluació Ambiental: considera suficient la documentació presentada per a l’avaluació de l’impacte ambiental.

Com a conseqüència d’aquests informes, es va oficiar al titular el pertinent requeriment de documentació. Quart. Amb data 9 de març de 2009 es va sotmetre a informació pública l’expedient de referència, durant un període de 30 dies hàbils, d’acord amb el que estableix l’article 27 del Decret 127/2006, que desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, i es va publicar l’anunci corresponent en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (núm. 5970). Durant el període d’informació pública no s’han presentat al·legacions al projecte, ni a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ni a l’Ajuntament d’Ibi, i així consta en l’expedient el certificat de la informació pública. Cinqué. Amb data 15 d’abril de 2009 va tenir entrada en la Conselleria l’informe emés per l’Ajuntament de Ibi, el qual manifesta que l’exercici de l’activitat ha de quedar sotmés al compliment d’una sèrie de prescripcions, incloses en aquesta resolució. Amb data 22 d’abril de 2009 es va rebre l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, segons el qual amb la documentació presentada el titular no acredita suficientment la inexistència d’abocament al domini públic hidràulic, per la qual cosa sol·licita documentació complementària. Posteriorment, amb data 19 de maig l’empresa va presentar documentació en què s’inclou un annex de justificació de la no-afectació a la seua activitat de la normativa sobre accidents greus en què intervenen substàncies perilloses; amb data 2 de juny el titular va esmenar els aspectes indicats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el 8 de juny va presentar un certificat de l’Ajuntament sobre la connexió de l’abocament de l’activitat al clavegueram municipal. Sisé. Una vegada transcorregut el termini d’informació pública, el 17 de juny de 2009 es va sol·licitar un nou informe a totes aquelles administracions públiques i òrgans de la Generalitat que han d’intervenir en la resolució de l’autorització ambiental integrada sobre l’adequació del projecte a tots aquells aspectes que siguen de la seua competència. Seté. Amb data 21 de juliol de 2009 el titular va aportar documentació complementària en matèria de residus, a petició d’aquesta Conselleria. El 24 de juliol es va rebre un escrit del Servei Territorial d’Indústria i Innovació d’Alacant, en el qual es manifesta que s’ha comprovat que no és aplicable a l’activitat el Reial decret 1254/1999 sobre accidents greus, encara que sí que resulta aplicable el registre de la instal·lació d’emmagatzematge de productes químics, segons el que disposa el Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el reglament d’emmagatzematge de productes químics.

El 28 de juliol de 2009 l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals va informar que l’empresa ha d’adoptar les mesures correctores oportunes per a garantir el continu compliment dels límits que estableix l’Ordenança d’abocaments de l’Ajuntament d’Ibi, i ha de remetre el corresponent pla d’adequació de l’abocament, el qual es va aportar el 21 de setembre. Amb data entrada 8 de setembre de 2009 l’empresa va presentar els resultats dels mesuraments realitzats en sòl residencial pròxim a la indústria, els quals es van remetre a l’organisme competent en matèria de contaminació acústica. Els mesuraments en sòl residencial compleixen els nivells de soroll aplicables a aquesta zona. Vuité. Amb data 11 de setembre de 2009 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un escrit en el qual resol no emetre un informe sobre l’activitat després de constatar-se l’incompliment de l’ordenança d’abocaments de l’Ajuntament. Amb data 6 d’octubre de 2009 l’Ajuntament d’Ibi informa novament sobre els aspectes ambientals de competència municipal, i estableix els condicionants que ha de complir el titular de l’activitat, extractant-ne entre ells els que estableix l’ordenança municipal d’abocaments a la xarxa de clavegueram. Respecte a la llicència de primera (o següents) utilització, que d’acord amb l’informe de l’Ajuntament ha de garantir l’adequació de les edificacions al PGOU del municipi, consta en l’expedient la resolució de l’Ajuntament d’Ibi, de data 7 de setembre de 2004, per la qual es concedeix la llicència de primera utilització per a una ampliació de nau industrial. Nové. Amb data 19 d’octubre de 2009 l’EPSAR va emetre un informe després d’avaluar la documentació presentada pel titular consistent en el pla d’adequació de l’abocament, en el qual manifesta que s’aprova la validesa del contingut de la documentació i es recomana l’aprovació de l’autorització ambiental integrada sol·licitada, amb una sèrie de condicions que s’han incorporat a aquesta resolució. Deu. L’Ajuntament d’Ibi va emetre un escrit en data 10 de novembre de 2009 en el qual comunica que, dins del programa de control d’abocaments fet per l’EPSAR sobre una mostra puntual de l’abocament en l’arqueta de l’activitat, es va detectar la superació d’alguns paràmetres que estableix l’ordenança municipal, per la qual cosa sol·licita al titular l’aclariment i la indicació de les mesures correctores. Posteriorment, en diverses dates d’entrada, el titular va aportar la documentació requerida per l’Ajuntament d’Ibi en relació amb l’abocament, incloent-hi els resultats d’una analítica d’una mostra d’aigua presa per l’EPSAR al gener de 2010. Després de remetre a aquest Ajuntament la documentació presentada per Chorro y Verdú, SL, aquest organisme va emetre un nou escrit, que es va rebre al Registre de la Conselleria en data 3 de juny de 2010, en el qual indica que considera conforme en els aspectes que són competència municipal la documentació complementària aportada pel titular. Onze. Consten en l’expedient els informes emesos pel Servei de Residus Industrials, el Servei de Residus Urbans i el Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric de la Direcció General per al Canvi Climàtic d’aquesta Conselleria. També s’ha incorporat a l’expedient l’informe del Servei Territorial d’Urbanisme d’Alacant sobre la qualificació del sòl on s’ubica la parcel·la corresponent a Chorro y Verdú, SL.

Dotze. Amb data 29 de juny de 2010 la directora general de Gestió del Medi Natural va emetre la declaració d’impacte ambiental, per la qual es considera acceptable, únicament a l’efecte ambiental i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables, el projecte Instal·lació de recobriments electrolítics promogut per Chorro y Verdú, SL, que s’ubicarà a l’avinguda de la Indústria, número 14, al polígon industrial de l’Alfaç, del terme municipal d’Ibi, província d’Alacant, sempre que es desenvolupe d’acord amb la documentació que constitueix l’expedient avaluat, com també l’apartat segon de la declaració d’impacte. Tretze. Amb data 28 de juny de 2010 es va remetre al titular de la indústria un escrit de convocatòria al tràmit d’audiència, i posteriorment l’interessat va indicar la seua intenció de no fer al·legacions a la proposta de condicions per a l’autorització. Catorze. Amb data 30 de juny de 2010 la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada va celebrar una sessió ordinària i va aprovar la proposta de resolució de l’expedient 069/08 IPPC de sol·licitud d’autorització ambiental integrada, promoguda per Chorro y Verdú, SL. Als fets anteriors són aplicables els següents

Fonaments de dret Primer. D’acord amb l’article 6 de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, per la qual es desplega en l’àmbit de la Comunitat Valenciana la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació, les activitats que apareixen en l’annex I d’aquesta llei estan subjectes a autorització ambiental integrada. La instal·lació de referència està inclosa en l’epígraf 2.6 de l’annex I de la Llei 2/2006, de 5 de maig. Segon. L’expedient s’ha tramitat segons el que preveuen els articles 27 i següents de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, desplegada pel Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell de la Generalitat valenciana. Tercer. A la Comunitat Valenciana l’òrgan competent per a atorgar l’autorització ambiental integrada és la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, d’acord amb l’article 3.h de la Llei 16/2002 i el Decret 19/2009, de 3 de novembre, del president de la Generalitat valenciana, pel qual es determinen les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat. D’altra banda, de conformitat amb l’article 19 del Decret 139/2009, de 18 de setembre, del Consell, desplegat per l’Ordre 1/2010, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, correspon a la Direcció General per al Canvi Climàtic exercir les competències en matèria de control integrat de la contaminació. En vista d’aquests antecedents, a proposta del Servei de Control Integrat de la Contaminació, amb el vistiplau del cap de l’Àrea de Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que em confereix el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,

Resolc

Primer. Concedir a Chorro y Verdú, SL l’autorització ambiental integrada per a una indústria dedicada al tractament de superfícies mitjançant recobriments electrolítics, situada a l’avinguda de la Indústria, 14, al terme municipal d’Ibi (Alacant), d’acord amb el projecte bàsic per a l’autorització ambiental integrada de juliol de 2008, elaborat per José Juan Vicedo Guillem, i la resta de documentació complementària que consta en l’expedient, la qual queda inscrita en el Registre General d’Instal·lacions IPPC de la Comunitat Valenciana amb el número 508-10/AAI/CV, condicionada al compliment dels requisits següents: 1. Emissions atmosfèriques 1.1. Valors límit d’emissió Els focus descrits en el projecte, i que per tant s’autoritzen, són els següents:

Núm. de focus Descripció Secció/Procés1 Llavador de gasos 1 Llavatge de gasos de les línies d’electrodeposició 2 Llavador de gasos 2 3 Llavador de gasos cròmics Llavatge de gasos de la línia de crom 4 Caldera de gas natural Sobreescalfament d’aigua per als banys

Cadascun dels focus ha d’estar convenientment identificat in situ, d’acord amb aquesta nomenclatura. Els valors límit d’emissió per a focus canalitzats i la periodicitat mínima de controls per part d’una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental (ECMQA) són els següents:

Focus d’emissió Contaminants Valors límit d’emissió Periodicitat de control

Llavador de gasos 1 (focus 1)

Boires de H2SO4 10 mg/Nm3

Biennal

Cl (expressat com a HCl) 10 mg/Nm3 Partícules 30 mg/Nm3

NH3 50 mg/Nm3 Ni 1 mg/Nm3 Cu 1 mg/Nm3

Llavador de gasos 2 (focus 2)

Partícules 30 mg/Nm3 Biennal NH3 50 mg/Nm3

HNO3 10 mg/Nm3

Llavador de gasos cròmics (focus 3)

Partícules 30 mg/Nm3 Biennal

Crom total 1 mg/Nm3

Caldera de gas natural (focus 4)

CO 625 mg/Nm3 Triennal NOx (expressats com a NO2) 616 mg/Nm3

Índex d’opacitat 2 E. B. En el cas que en els focus canalitzats s’emeteren altres substàncies contaminants no incloses en la taula anterior en concentracions significatives, s’haurà d’informar per al seu control l’organisme competent en l’atorgament de l’autorització ambiental integrada.

En un termini màxim de tres mesos el titular ha de presentar els informes de resultats de les analítiques realitzades per una ECMQA sobre els focus d’emissió per a verificar el compliment dels valors límit d’emissió determinats en aquesta autorització. 1.2. Control d’emissions atmosfèriques La indústria ha de tenir un pla de vigilància i control de l’atmosfera i un llibre de registre on figuren les inspeccions i els controls realitzats sobre els focus, tal com es descriu en l’article 33 de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976 sobre prevenció i control de la contaminació industrial de l’atmosfera. 1.2.1. Condicions de presa de mostres i expressió de resultats a) Punts de presa de mostra. Els focus canalitzats han de tenir la situació, la disposició, la

dimensió i els accessos corresponents d’acord amb l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial. En particular, les característiques i la distribució dels focus emissors a l’atmosfera han de garantir una correcta dispersió dels contaminants emesos. Més concretament, l’alçària no sols ha de complir el que estableix l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sinó que es recomana que siga tal que, en una distància equivalent a deu vegades l’alçària del punt d’emissió d’un focus, no hi haja altres estructures d’alçària superior a la del mateix focus menys dos metres que produïsquen un apantallament que dificulte la dispersió i justifique tècnicament la influència de l’efecte down-wash (turbulència o rebuf).

b) Preferiblement, la temperatura dels gasos en el punt de mostratge ha de ser inferior als 200 ºC.

c) Els mesuraments s’han de fer en les condicions normals de funcionament de les instal·lacions, s’han de registrar els paràmetres que les determinen i han de cobrir totes les tipologies o grups de productes diferents que es fabriquen en cada instal·lació.

d) Per al focus de la caldera de gas natural, els resultats dels mesuraments de les emissions han de referir-se a condicions normals de pressió i temperatura (1 atm i 0 ºC), al 15% de O2 i en base seca.

e) Per a la resta de focus, els resultats dels mesuraments de les emissions han de referir-se a condicions normals de pressió i temperatura (1 atm i 0 ºC), i en condicions habituals de funcionament.

f) S’ha de dur a terme un control del funcionament adequat de les mesures correctores instal·lades, per a la qual cosa s’ha de fer un control continu d’algun paràmetre fonamental de funcionament en els focus corresponents als llavadors de gasos (focus 1, 2 i 3), que ha d’escollir l’empresa entre els tècnicament reconeguts o fonamentats. La representativitat i el calibratge d’aquest paràmetre han de ser verificats per entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de qualitat ambiental i estar a disposició de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

2. Soroll S’han d’adoptar les mesures necessàries per a complir el que estableixen la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 266/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es fixen normes de prevenció i correcció de la contaminació acústica en relació amb activitats, instal·lacions, edificacions, obres i serveis.

En particular, s’han de complir els límits sonors externs que estableix la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat valenciana, per a zones d’ús industrial, que s’indiquen en la taula següent, o bé els de l’ordenança municipal corresponent en el cas que siguen més restrictius, sempre que aquesta estiga adaptada a la Llei 7/2002.

Diürn (08:00 - 22:00 h) Nocturn (22:00 - 08:00 h)

70 dB(A) 60 dB(A)

Així mateix, en el cas que hi haja una àrea pròxima d’ús residencial consolidat, s’hauran de complir els límits sonors externs per a zones d’ús residencial, que s’indiquen en la taula següent:

Diürn (08:00 - 22:00 h) Nocturn (22:00 - 08:00 h)

55 dB(A) 45 dB(A)

Cada cinc anys s’ha de fer una auditoria acústica a fi de comprovar que no se superen els nivells sonors en els punts on se situa el receptor més pròxim, és a dir, al perímetre de la instal·lació. Aquesta auditoria l’ha de fer una entitat col·laboradora en matèria de contaminació acústica, d’acord amb el Decret 229/2004, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’estableixen les funcions de les entitats col·laboradores en matèria de qualitat ambiental i se’n crea i regula el registre. No obstant això, en un termini màxim de tres mesos des de la concessió d’aquesta autorització, s’ha de fer una auditoria acústica a fi de comprovar que després de l’execució de les mesures correctores indicades en el projecte es compleixen els nivells de soroll establits per a l’activitat, i els resultats s’han de presentar a la Direcció General per al Canvi Climàtic. El titular ha de disposar d’un llibre de control, que ha d’estar constituït pels certificats dels resultats obtinguts de les auditories acústiques i els corresponents informes complets. 3. Abocaments D’acord amb la documentació aportada, l’empresa no fa abocaments al domini públic hidràulic perquè disposa de connexió a la xarxa de sanejament del municipi d’Ibi, a través d’un punt d’abocament. Consta en l’expedient 069/08 IPPC el permís d’abocament a la xarxa de sanejament, concedit per l’Ajuntament d’Ibi el 3 de maig de 2000, i el certificat dels serveis tècnics municipals de la connexió dels abocaments al clavegueram municipal. L’empresa ha d’adoptar les mesures correctores oportunes per a garantir el continu compliment dels límits que estableix l’ordenança municipal d’abocaments a la xarxa de clavegueram de l’Ajuntament d’Ibi, i ajustar-se al que disposa l’esmentada ordenança pel que fa a la resta d’aspectes que hi regula.

3.1. Aigües residuals Les aigües residuals de l’activitat industrial procedeixen de la línia automàtica de banys i la línia de desmetal·lització, i són sotmeses a un tractament depurador abans de la connexió a la xarxa de clavegueram. De les línies de procés indicades, parteixen tres col·lectors generals de concentrats àcids, concentrats alcalins i aigües de rentada. Aquests tres col·lectors arriben a la instal·lació de tractament, en concret, a cadascun dels tancs previstos per a cada efluent, des dels quals les bombes dosificadores alimenten el reactor de la depuradora, on són tractats per càrregues. Finalment, l’aigua depurada passa a un tanc d’emmagatzematge des d’on s’envia a la xarxa de clavegueram. La instal·lació disposa de les unitats de pretractament següents, abans de l’abocament: homogeneïtzació, neutralització, decantació primària, tractament fisicoquímic i tractament de fangs mitjançant filtre de premsa. Per a evitar vessaments s’han impermeabilitzat els sòls de la fossa de la depuradora i de les zones dels banys i magatzem de productes químics; aquestes zones s’han dotat d’una xarxa que condueix els possibles vessaments cap a la instal·lació de depuració. A la indústria es disposa d’un equip d’osmosi per a la desmineralització de l’aigua d’aportació al procés, el rebuig de la qual també es condueix a la depuradora per a ser tractat abans de l’abocament a la xarxa. Respecte a les aigües residuals sanitàries, estan connectades a la xarxa de clavegueram municipal. 3.2. Aigües pluvials Les aigües pluvials s’arrepleguen fonamentalment a les cobertes, la reculada davantera i el pati posterior. Les aigües de la coberta s’arrepleguen en canalons, i mitjançant un sistema de baixants es connecten al col·lector general d’aigües pluvials. Respecte al pati posterior i la reculada davantera, hi ha uns embornals encarregats d’arreplegar l’aigua d’escorriment que s’hi genera en dies plujosos. D’acord amb la documentació presentada i tenint en compte les característiques generals d’aquest tipus d’activitats, es pressuposa que les aigües pluvials no estan contaminades. Aquestes aigües, abocades a la xarxa de clavegueram i en vials, desemboquen en l’estació depuradora del municipi d’Ibi. 3.3. Control de l’abocament La línia o línies d’aigua de l’activitat susceptibles de generar abocaments d’aigües residuals no han de disposar de cap sistema de desguàs capaç de generar un abocament continu o discontinu, ni directe ni indirecte, al domini públic hidràulic. Es recorda que, d’acord amb l’article 100 del Text refós de la llei d’aigües (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), “està prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose de

l’autorització administrativa prèvia”, i s’incoarà, si escau, un expedient sancionador per infracció tipificada en la lletra f) de l’article 116.3 de la llei esmentada. Les instal·lacions s’han de mantenir netes, lliures de qualsevol tipus de residus, en particular de restes de greixos i olis, i sense aplecs a la intempèrie, de manera que no es puga produir la contaminació de les aigües pluvials, les quals han de ser recollides i eliminades per sistemes que asseguren la inalterabilitat de les seues característiques qualitatives i la innocuïtat del seu abocament al domini públic hidràulic, si escau. D’acord amb l’informe de l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR), atés que es tracta d’una activitat en què es generen abocaments amb concentracions apreciables de metalls pesants, l’empresa ha de dur a terme els autocontrols de l’abocament i seguiment del funcionament de la depuradora a fi de justificar el compliment dels límits d’evacuació al clavegueram que estableix l’Ordenança d’abocaments de l’Ajuntament d’Ibi. Així doncs, l’empresa ha d’establir el següent pla d’autocontrols analítics sobre l’abocament, en el qual s’han de caracteritzar els paràmetres que s’indiquen a continuació, amb la periodicitat següent:

Paràmetre Límit(mitjana diària màxima) Periodicitat

pH 5,5 - 9 unitats de pH trimestral Conductivitat elèctrica a 25 ºC 3.000 μS/cm trimestral

Sòlids en suspensió 500 mg/l trimestral Cr III 2 mg/l trimestral Cr VI 0,3 mg/l trimestral Cu 1 mg/l trimestral Ni 2,25 mg/l trimestral

CN- 0,5 mg/l trimestral Zn 3,5 mg/l trimestral

En tots els casos, les mostres han de ser integrades durant 24 hores, i s’han de prendre en l’arqueta de registre. Les anàlisis han de ser efectuades per un laboratori homologat, entenent per tal els corresponents a empreses col·laboradores dels organismes de conca en matèria de control d’abocaments, d’acord amb el que estableix l’Ordre 985/2006 del Ministeri de Medi Ambient. Els resultats de les anàlisis s’han de remetre a l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, amb la periodicitat que estableix el pla d’autocontrol, juntament amb l’acta de presa de mostres del laboratori. El cost econòmic associat a aquestes operacions és a càrrec de l’empresa sol·licitant. La durada d’aquests controls analítics està determinada pel manteniment dels valors de l’abocament dins dels límits i de les condicions que estableix aquesta resolució. És l’EPSAR la que ha de determinar la variació de la freqüència dels controls i, si escau, l’acabament d’aquests. A fi de garantir que les mostres d’autocontrol analític o inspeccions de comprovació reflectisquen fidelment la totalitat dels abocaments i línies d’evacuació d’aigües residuals procedents de l’establiment de referència, s’estableix com a únic punt de mostratge vàlid l’arqueta externa, ubicada enfront de l’entrada de vehicles.

Pel que fa a la qualitat dels abocaments efectuats per l’empresa, aquesta ha de garantir el compliment de l’article 8 del Reial decret 509/1996, com també les ordenances municipals d’abocament aplicables, i en conseqüència garantir les condicions imposades per les normatives que estiguen vigents en aquestes matèries en cada moment. De la mateixa manera, les aigües residuals generades per l’empresa no han d’impedir el compliment dels objectius de qualitat fixats en l’autorització d’abocament al domini públic hidràulic emesa per la Confederació Hidrogràfica corresponent per a l’EDAR receptora d’aquestes. 4. Protecció del sòl i de les aigües subterrànies D’acord amb l’informe de l’Ajuntament d’Ibi, es prohibeix de manera contundent l’extracció d’aigües subterrànies per qualsevol mitjà i amb qualsevol fi, segons l’article 8.58.2 del PGOU d’Ibi. Cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la llista d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. En aquest sentit, l’empresa ha formalitzat l’informe preliminar de situació del sòl que requereix l’article 3, punt 1, del Reial decret 9/2005, sense perjudici que posteriorment es puguen requerir al titular de l’activitat informes complementaris o periòdics més detallats, tal com preveuen els punts 3 i 4 de l’article 3 del reial decret esmentat, relatius a l’ampliació i clausura de l’activitat. Així mateix, el titular de l’activitat està obligat a complir el que disposa el punt 5 de l’article 3 del Reial decret 9/2005, en el cas que a l’emplaçament anara a exercir-se una activitat diferent de l’actual o canviara l’ús del sòl, i també el que estableix l’article 8 del mateix reial decret, referit a la publicitat registral. Està prohibit l’abocament a qualsevol llit, sòl o subsòl que puga deteriorar la qualitat de les aigües, sense tenir l’autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. No s’hi poden fer pous, rases, galeries o qualsevol altre dispositiu destinat a facilitar l’absorció de les aigües residuals pel terreny. 5. Residus L’activitat està subjecta als requisits que estableixen la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus; la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, i també als requisits que estableix el Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, sobre el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, modificat pel Reial decret 952/1997.

5.1. Producció de residus S’autoritza Chorro y Verdú, SL per a la producció dels residus següents, sempre que les instal·lacions es corresponguen amb les que es descriuen en el projecte, la seua capacitat de generació anual siga de l’ordre de magnitud que es detalla a continuació i la producció de producte acabat a les instal·lacions siga aproximadament la que s’indica en l’annex I.

Tipus de residu Origen LER Quantitat (kg/any)

Llots de depuradora Depuració d’aigües residuals 19 08 13* 353.140 Bany esgotat de nítric Línia de desmetal·lització 11 01 11* 140.000 Bany esgotat de crom Línia automàtica ABS 11 01 11* 30.000

Solucions àcides Línia automàtica ABS 06 01 06* 32.000 Paper i cartó contaminat Envasos buits de matèria primera 15 01 10* 1.947

Envasos de plàstic contaminat Envasos buits de matèria primera 15 01 10* 5.000 Envasos metàl·lics contaminats Envasos buits de matèria primera 15 01 10* 4.500 Sòlids contaminats (draps i cotó

en pèl) Draps de neteja, roba, absorbents i materials de

filtració, en operacions de manteniment 15 02 02* 5.200

Carbó actiu Manteniment de la filtració dels banys 15 02 02* 6.000 Envasos de vidre contaminats Envasos buits de matèria primera per a laboratori 15 01 10* 100

Sòlids contaminats (filtres) Operacions de manteniment 15 02 02* 4.000 Ferralla plàstica Operacions de manteniment de la instal·lació 20 03 39 100.000

Ferralla metàl·lica Operacions de manteniment de la instal·lació 17 04 04 10.000 Paper i cartó General 20 01 01 24.000

El centre productor queda inscrit en el Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana, d’acord amb la legislació sectorial vigent en matèria de residus. Els residus perillosos i els no perillosos s’han d’entregar a gestors que disposen de la corresponent autorització administrativa per a gestionar-los. L’empresa ha de disposar dels documents d’acceptació de tots els residus produïts, perillosos i no perillosos, emesos per un gestor autoritzat. Aquests documents han de ser originals (o còpies compulsades), han d’estar segellats pel gestor i han d’estar vigents i a disposició de l’Administració. Els residus es poden emmagatzemar durant un període igual o inferior a sis mesos, en el cas que siguen perillosos, i en el cas de residus no perillosos es poden emmagatzemar durant un període d’un any, quan la destinació final siga l’eliminació, i de dos anys, quan la destinació final siga la valorització, i una vegada transcorregut aquest període s’han d’entregar a un gestor autoritzat. Aquest emmagatzematge temporal de residus perillosos s’ha de fer segregat per tipus de residus, ha d’estar convenientment senyalitzat i ha de fer-se en un lloc cobert, amb sòl impermeable i sistemes de recollida de vessaments accidentals, com ara una arqueta cega no connectada a la xarxa de clavegueram i safates de recollida. Així mateix, la zona d’emmagatzematge ha d’estar inclosa en el sistema general de protecció contra incendis de la indústria, i ha de reduir al mínim possible la dispersió de zones d’emmagatzematge de residus perillosos dins de l’empresa. Per a l’emmagatzematge de residus líquids o que pel seu alt contingut líquid puguen generar abocaments, cal disposar de cubetes o recipients de recollida de possibles vessaments, que han de tenir com a mínim el volum de l’envàs més gran o el 10% del total (la més gran d’ambdues quantitats). Les cubetes han de ser individuals per a cada tipus de residus la

mescla dels quals, en cas de vessament, implique un augment de la perillositat o en dificulte la gestió. Per a la recollida de possibles fugues o vessaments accidentals de líquids, tant de residus com de matèries primeres, cal disposar de material absorbent no inflamable en quantitat suficient per a aquesta finalitat. L’absorbent, una vegada contaminat, s’ha de gestionar com a residu perillós o no perillós, segons corresponga. L’envasament i l’etiquetatge dels residus s’ha de fer d’acord amb el que estableixen els articles 13 i 14 del Reial decret 833/1988, Reglament de residus tòxics i perillosos. Així mateix, cal disposar d’un registre on conste la quantitat, la naturalesa, la identificació, l’origen i la data de generació i l’entrega a un gestor autoritzat, com també el número de document de control i seguiment utilitzat, si escau, i el gestor a qui s’entrega el residu. Cada quatre anys s’ha d’elaborar i presentar a la Direcció General per al Canvi Climàtic un pla de prevenció i reducció de residus perillosos, d’acord amb el que estableix l’article 45 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana. Anualment s’ha de formalitzar la declaració anual de productor de residus perillosos, que s’ha de remetre a la Direcció General per al Canvi Climàtic abans de l’1 de març de cada any, d’acord amb el model establit en l’annex III del Reial decret 833/1988. En aquesta declaració s’ha d’especificar l’origen i la quantitat dels residus produïts, la destinació donada a cadascun i la llista dels que s’hi troben emmagatzemats temporalment, com també les incidències rellevants que s’hagen pogut produir, dins de l’any objecte de la declaració. Qualsevol modificació relacionada amb la producció de residus perillosos que implique la producció de nous residus, un canvi en la caracterització o canvis significatius en les quantitats habituals generades que puga alterar les condicions que estableix aquesta resolució ha de ser comunicada a la Direcció General per al Canvi Climàtic. En relació amb la gestió dels residus urbans o municipals que puguen generar-se a la instal·lació, s’han de tenir en consideració les especificacions que estableix l’article 60 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, de tal manera que el productor d’aquests residus els ha d’entregar a l’entitat local corresponent a través dels sistemes de recollida que s’hagen disposat a aquest efecte, sense perjudici que l’entitat local puga obligar el productor a gestionar-los per si mateix o a entregar-los a gestors autoritzats. Els requisits que estableix la legislació vigent en matèria d’envasos i residus d’envasos, i de manera especial el que estableix el Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament de la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, no queden derogats per la Llei 16/2002, per la qual cosa la concessió de l’autorització ambiental integrada no eximeix del seu compliment. 6. Mesures que cal adoptar en situacions diferents de les normals que poden afectar el medi ambient S’han de prendre totes les mesures necessàries perquè quede garantida la protecció del medi ambient i la salut de les persones davant de qualsevol situació fora de la normalitat pel que fa al funcionament de les instal·lacions.

Si, tot i amb això, es produeix algun incident a les instal·lacions que comporte un funcionament anòmal i en pot resultar l’incompliment dels límits imposats, s’haurà de comunicar immediatament aquesta situació a l’Ajuntament i a la Direcció General per al Canvi Climàtic. Una vegada produïda la situació d’emergència, la mercantil ha d’utilitzar tots els mitjans al seu abast per a reduir al màxim l’efecte sobre el medi ambient. En el termini màxim de set dies després de l’incident, la mercantil ha de remetre a l’Ajuntament i a la Direcció General per al Canvi Climàtic un informe detallat en el qual, a més de les dades identificatives, han de figurar les següents: - Les causes de l’incident. - L’hora en què es va produir i la duració. - Les característiques de l’emissió o abocament. - Les mesures correctores adoptades. - L’hora i la forma en què es va comunicar el succés. En relació amb el possible dany ambiental ocasionat per l’activitat, cal aplicar la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental, en l’àmbit d’aplicació de la qual s’inclouen les activitats subjectes a autorització ambiental integrada. Segons aquesta llei, l’activitat ha de disposar d’una garantia financera que permeta afrontar la responsabilitat ambiental inherent a l’activitat, en les modalitats previstes d’assegurança, aval o reserva tècnica, i amb les possibles exempcions derivades de la magnitud del dany potencial o de l’adhesió amb caràcter permanent i continuat, bé al sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), bé al sistema de gestió ambiental UNE-EN ISO 14001:2004. Així mateix, quan es determine el tancament definitiu de les instal·lacions, caldrà desmantellar-les i clausurar-les, d’acord amb la normativa vigent, de manera que el terreny quede en les mateixes condicions que abans d’iniciar l’activitat esmentada i no es produïsca cap dany sobre el sòl i el seu entorn. 7. Declaració d’impacte ambiental S’han de complir les condicions que estableix la declaració d’impacte ambiental emesa per la directora general de Gestió del Medi Natural de data 29 de juny de 2010, entre les quals s’inclouen les següents: - A fi de garantir la disponibilitat de recursos hídrics per a l’activitat, s’ha de regularitzar

l’explotació d’aqüífers davant els organismes de conca corresponents, d’acord amb el que estableix la Llei d’aigües.

- El sistema de recollida de vessaments previst a la zona d’emmagatzematge de matèries primeres en cap cas s’ha de connectar a la xarxa de recollida d’aigües sanitàries o aigües pluvials, ni ha de presentar cap risc d’abocament respecte a la xarxa de clavegueram.

- Els fangs obtinguts en el sistema de depuració total han de ser retirats per un gestor autoritzat.

- El programa de vigilància ambiental ha d’incloure la periodicitat amb què es fan els controls que s’hi indiquen. A més, s’ha d’implementar d’acord amb els condicionants establits en la declaració d’impacte ambiental.

- Les accions incloses en el programa de vigilància ambiental han de documentar-se a fi d’acreditar l’adopció i l’execució de les mesures preventives i correctores que s’hi proposen i comprovar-ne l’aplicació i l’eficàcia.

- En previsió al possible desmantellament de les instal·lacions, l’empresa ha d’aportar un projecte específic.

- Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, o en el cas que es detecte algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental, s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental competent, el qual establirà, si escau, l’aplicació de noves mesures correctores.

8. Altres condicions Cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D’acord amb l’informe del Servei Territorial d’Indústria i Innovació d’Alacant, l’activitat ha de disposar del registre corresponent de la instal·lació d’emmagatzematge de productes químics, d’acord amb el que disposa el Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics. La indústria i les seues instal·lacions s’han d’ajustar a les condicions indicades en el projecte tècnic en els aspectes que no fixa aquesta resolució. S’han de complir totes les disposicions aplicables per a garantir la seguretat, la salut de les persones i el medi ambient. En el control inicial s’ha de comprovar que s’han aplicat les mesures que preveu el projecte. D’acord amb l’informe emés per l’Ajuntament d’Ibi, el titular ha de complir els condicionants següents: - No es pot permetre cap vibració que siga detectable sense instruments. Per a la seua

correcció s’han de disposar bancades antivibratòries independents de l’estructura de l’edifici i del sòl del local per a tots aquells elements originadors de vibracions, i també suports elàstics per a la fixació a paraments. Les vibracions a l’exterior dels locals no han de superar els 5 pals, i juntament amb el generador, els 30 pals a un metre del focus emissor i a un metre de l’exterior del local.

- Els mitjans de protecció d’incendis s’han d’instal·lar amb les exigències definides en el reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.

- S’ha de certificar el compliment del Reial decret 2267/2004, Reglament de seguretat contra incendis dels establiments industrials, tal com indica l’article 5 d’aquesta norma.

- S’ha de certificar que es compleixen les limitacions del punt 4.2.3, naus industrials amb entresolat, de l’annex II del Reial decret 2267/2004.

- Les zones de reculada no poden ser ocupades per cap element, excepte pels transformadors, que, per aplicació de la seua normativa específica, hagen de recaure a la via pública, i no es pot envair en cap cas la zona de reculada lateral que ha de quedar sempre expedita (article 9.7.9 del PGOU).

- Queda prohibit utilitzar els soterranis com a locals de treball, d’acord amb el que estableix

el PGOU.

- S’ha de complir la normativa d’aplicació que garantisca les condicions de seguretat i sanitàries de la instal·lació.

- L’activitat ha de disposar de gestor de residus, tant dels qualificats de tòxics o perillosos com de la resta de residus que genere, ja que l’Ajuntament no disposa de servei per a la retirada de cap tipus de residu de les activitats industrials.

9. E-PRTR Abans de l’1 de març de cada any s’ha de notificar a la Direcció General per al Canvi Climàtic, d’acord amb l’article 8.3 de la Llei 16/2002, les dades sobre les emissions de la instal·lació relatives a l’any anterior, específicament les que figuren en l’article 3 del Reial decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades. Segon. L’autorització ambiental integrada s’ha de renovar, en l’aspecte ambiental, en el termini màxim de vuit anys, llevat que abans d’aquest termini es produïsquen modificacions substancials que obliguen a tramitar una nova autorització o que s’incórrega en algun dels supòsits de modificació d’ofici que recull l’article 26 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol. La renovació s’ha de sol·licitar amb una antelació mínima de deu mesos abans del venciment del termini de vigència de l’autorització ambiental integrada. Tercer. En el termini màxim de sis mesos el titular de la instal·lació ha de presentar a la Direcció General per al Canvi Climàtic un certificat visat del tècnic director de l’execució del projecte, en el qual s’acredite que les instal·lacions i l’activitat s’ajusten al projecte presentat i autoritzat, i a la resta de documentació tècnica presentada. Quart. Aquesta autorització queda condicionada a la visita de comprovació i a l’obtenció de l’informe favorable corresponent al compliment dels requisits que estableix aquesta resolució. La visita serà efectuada en el termini de sis mesos per una entitat col·laboradora acreditada per al control integrat de la contaminació, segons el Decret 29/2007, de 9 de març, de modificació del Decret 229/2004, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableixen les funcions de les entitats col·laboradores en matèria de qualitat ambiental i se’n crea i regula el registre, en el qual s’acredite el compliment del contingut de l’autorització ambiental integrada. Cinqué. L’Administració deixarà sense efecte aquesta resolució en el moment que observe qualsevol incompliment de les condicions que s’hi imposen, amb audiència prèvia de l’interessat. Sisé. El titular de les instal·lacions objecte d’aquesta resolució, a més de les obligacions que amb caràcter general estableix la Llei 16/2002, ha de: 1. Complir les obligacions de control i subministrament d’informació que preveu la

legislació sectorial aplicable i l’autorització ambiental integrada. 2. Comunicar a la Direcció General per al Canvi Climàtic qualsevol modificació, substancial

o no, que es propose fer a la instal·lació, la transmissió de la titularitat o qualsevol incident o accident que puga afectar el medi ambient.

3. Prestar l’assistència i la col·laboració necessàries a aquells que s’encarreguen de les actuacions de vigilància, inspecció i control.

Seté. En tot el que no especifica aquesta resolució, cal ajustar-se a totes i cadascuna de les condicions que estipula la normativa vigent en matèria de residus, abocaments, contaminació atmosfèrica, acústica, impacte ambiental, accidents greus i autoprotecció, i també qualsevol altra que puga dictar l’Administració en l’exercici de l’activitat en matèria de protecció ambiental. Contra aquesta resolució, que no posa fi a la via administrativa, es pot presentar un recurs d’alçada davant la Secretaria Autonòmica de la Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge en el termini d’un mes des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, d’acord amb el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. València, 15 de juliol de 2010 El director general per al Canvi Climàtic Jorge Lamparero Lázaro

Annex I. Descripció del projecte Chorro y Verdú, SL es dedica a una activitat de tractament superficial electrolític sobre peces de plàstic, principalment per al sector de l’automòbil. La indústria du a terme el tractament en una línia automàtica amb llavatges a contracorrent, i disposa d’una capacitat anual de tractament de 330.000 m2 de superfície, 550 tones de peces metal·litzades per electrodeposició. Les etapes en què es du a terme el procés són les següents: - En primer lloc, les peces que s’han de recobrir es tracten en una sèrie de banys d’atac a fi

de fer conductores de l’electricitat les superfícies plàstiques que s’han de recobrir. Aquests tractaments consisteixen en el premordentatge, mordentatge, activats àcids i níquel químic, i entre cadascun d’aquests banys hi ha posicions de llavatges per a reduir els arrossegaments de productes químics.

- Posteriorment les peces passen als banys electrolítics corresponents, en funció de l’acabament que se’ls haja de donar. Els recobriments són els següents:

- Bany de coure àcid - Bany de níquel semibrillant - Bany de níquel brillant - Bany de níquel microporós - Bany de crom

A l’eixida de cadascun d’aquests banys hi ha un depòsit de neutralització amb un depòsit posterior de llavatge, abans de passar al bany següent. Després del recobriment electrolític, les peces passen per un forn d’assecatge amb aire on s’elimina la humitat que puguen contenir encara. Amb aquesta operació les peces estan preparades per a la distribució als clients. Els bastidors utilitzats en tot el procés es netegen de les restes metàl·liques mitjançant un procés de desmetal·lització electrolítica i química, després de la qual estan preparats per a iniciar un nou procés de recobriment. El procés de producció de l’empresa es divideix en diferents seccions en funció de la maquinària emprada, i destaquen els processos principals següents:

- Línia automàtica de metal·lització. - Instal·lació d’osmosi inversa. - Instal·lació de tractament d’aigües residuals. - Equips auxiliars (comprenen els llavadors de gasos i l’aspiració general, evaporadors de

crom, aire comprimit, caldera de gas i sistema de refrigeració). Com a equips correctors de les emissions a l’atmosfera, es disposa de tres equips de llavatge de gasos, un dels quals per al llavatge de crom. En els depòsits de cromatge hi ha aspiracions que arrepleguen l’aerosol i els vapors de crom generats en el procés electrolític i químic, i els condueixen fins a la instal·lació de llavatge, on se separa el crom en una dissolució amb aigua que és conduïda al sistema de tractament d’aigües. El llavatge es fa a través d’un sistema separador d’aerosols de gasos múltiple, format per un conjunt de malles de monofilament entrellaçat de diferents gruixos i pas.

A més, la indústria té dos evaporadors de crom per a tractar els banys de recuperació de mordentatge i els d’àcid cròmic. El seu funcionament permet concentrar les aigües de rentada d’un llavatge estàtic, la qual cosa fa possible la recuperació de l’arrossegament de forma concentrada i d’una aigua que pot reutilitzar-se en operacions de rentada. Amb aquesta tècnica es pot recuperar fins a un 95% de l’arrossegament i un 90% d’aigua de rentada. Així s’aconsegueixen tres beneficis: la reducció de consums de matèries primeres (sals de crom), la reducció dels consums d’aigua i la millora del rendiment de la depuradora per reducció del crom que s’ha de tractar. Pel que fa al llavatge de gasos general, es disposa d’un circuit de campanes d’aspiració col·lectores que arrepleguen els vapors dels banys i els condueixen fins a dos llavadors de gasos, consistents en un cos de secció cilíndrica en flux vertical, on es produeix l’absorció dels gasos àcids i bàsics mitjançant el flux a contracorrent amb el líquid llavador i dins de l’espai reblit amb elements de contacte sostinguts sobre una graella desmuntable. Pel que fa a les aigües residuals del procés, originades per la línia automàtica de banys, se sotmeten a la gestió següent: les procedents dels banys esgotats (entre aquests els de crom VI) les gestiona externament una empresa autoritzada per a la gestió d’aquest tipus de residus; les rentades procedents dels processos de cromatge i del bany de recuperació de mordentatge es concentren en els evaporadors de crom per a reutilitzar-les en el procés tant de la sal cròmica com de l’aigua. La resta d’efluents procedents de rentades, efluents àcids i alcalins i el bany procedent del procés d’activació de crom (de manteniment setmanal), com també les aigües de llavatge de gasos, se sotmeten a un tractament fisicoquímic en la depuradora de la indústria, abans d’abocar-los a la xarxa de clavegueram municipal. Finalment, respecte a la generació de residus, la instal·lació queda sotmesa al règim de gran productora de residus perillosos, i els emmagatzema temporalment després generar-los fins a l’entrega a gestors autoritzats.