remeis al nostre abast2

204

Descripci:

Planta duns 20-30 cm dalada, bulbosa.

-Flors: Formen una inflorescncia al llarg de la part superior de la tija. Sn de color lila

clar amb lnies ms o menys gruixudes de color lila fosc, es poden trobar algunes

plantes amb les flors blanquinoses.

-Fulles: Sn allargades, de color verd clar brillant amb taques marrons, cosa que la

diferencia daltres orqudies.

-Hbitat: Prats, vores de camins... Prefereix els terrenys humits.

Aplicacions:

-Persones: El bulb, prviament bullit i un cop sec polvoritzat, sutilitza en forma

dinfusi diluda en cas de diarrea o lceres gstriques.

Orchis maculata Orquis maculat

Cast. Satirin manchado

Angl. Spotted orchid

Orquis maculat ( A prop dels Aigols den Romanic)

206

Descripci:

Planta herbcia amb les tiges fibroses que pot arribar als 70 cm dalada. s aromtica.

-Flors: Solen ser de color rosa o vermells, tot i que tamb nhi ha de blanques. Formen

inflorescncies terminals o laterals.

-Fulles: Sn oposades, amb pilositat al revers. Tenen forma lanceolada i estan

curtament peciolades, poden tenir el limbe lleugerament dentat.

-Hbitat: Prats, vores de camins, clarianes...

Aplicacions:

-Persones: Sutilitza, en forma dinfusi, en cas de tos, dolors estomacals, mal de coll o

mucositat als pulmons, tamb regula la menstruaci i s antioxidant. La flor i les fulles,

prviament assecades, sutilitzen com a condiment en guisats, en pizzes, en pasta... En

s extern, utilitzant oli essencial o oli on shagi macerat lorenga, s cicatritzant i

desinfectant. A ms, al ser anestesiant, evita el dolor produt per les lesions. Sha de

vigilar amb lessncia ja que si singereixen ms de 6 gotes en un mateix moment pot

provocar somnolncia i, a dosis ms elevades, pot anestesiar.

-Animals: s comestible, i una herba apreciada. En s extern serveix, al igual que en les

persones, per curar i desinfectar ferides.

Origanum vulgare Orenga

Cast. Organo

Angl. Wild marjoram

Flor dorenga ( Urbanitzaci Can Gassiot)

Orenga

208

Descripci:

Planta herbcia anual duns 30-80 cm dalada.

-Flors: Sn de color vermell intens, a vegades amb taques negres a la part interior. Estan

formades per quatre ptals que poden arribar a mesurar 4 cm de llargada cada un.

-Fulles: No sempre tenen la mateixa forma per normalment sn allargades i

profundament dividides.

-Hbitat: Prats, terrenys abandonats, vores de camins...

Aplicacions:

-Persones: Els ptals i les llavors, en forma dinfusi o de xarop, sn lleugerament

tranquil litzants i antiespasmdics. Sutilitza en cas de tos persistent o dinsomni.

Flor (Serrat del Perer)

Rosella en flor

Cast. Amapola

Angl. Paper

Papaver rhoeas Rosella

210

Descripci:

Planta herbcia duns 5-30 cm dalada. Tot i els noms comuns que t la fetgera blanca

no guareix les malalties del fetge. Es creu que lorigen daquests noms s la semblana

que hi ha entre les seves flors i les de la Heptica triloba.

-Flors: Estan formades per cinc ptals de color blanc amb diversos nervis longitudinals i

foscos molt marcats.

-Fulles: Les que surten directament de larrel estan llargament peciolades, les que surten

de la tija, en canvi, no tenen pecol. Totes elles tenen forma de cor, amb un petit clot

central.

-Hbitat: Llocs molt humits: al costat de fonts, rius, en prats enfangats... Noms creix,

per, en llocs solejats entre els 1000 i els 2500 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s dirtica, astringent i sedant, aix fa que vagi b en

cas de patir palpitacions nervioses o intranquil litat. En s extern sutilitza la pols que

sobt al triturar la planta seca, en forma de cataplasma, per cicatritzar ferides.

Cast. Heptica blanca

Angl. Grass of parnassus

Fetgera blanca (Cingles de les Corbateres)

Fetgera blanca

Parnassia palustris Fetgera blanca

212

Descripci:

Confera que pot arribar als 50 m dalada, de forma piramidal.

-Flors: Les masculines formen aments groguencs i les femenines formen petits cons

ascendents.

-Pinyes: Sn allargades i descendents, a diferncia de les dels avets que sn ascendents.

-Fulles: Tenen forma dagulla, sn de color verd intens.

-Hbitat: Viu b tant en terrenys secs com humits.

Aplicacions:

-Persones: De les pinyes sen pot fer xarop per la tos. (Apartat usos culinaris pgina

365).

Picea abies Pcea com

Cast. Pcea comn

Angl. Norway Spruce

Fulles de picea com

Picea com (Can Dillaire)

214

Descripci:

Avet que por arribar als 36 m dalada, amb les branquetes don surten les fulles

flexibles i penjants. s premi a la jardineria i deu al seu nom al botnic W.H Brewer.

-Flors: Formen cons vermellosos.

-Fulles: Tenen forma dagulla i sn de color verd intens, duns 3 cm de llargada.

-Hbitat: Terrenys profunds i no molt secs.

Aplicacions:

-Persones: De les pinyes sen pot fer xarop per la tos. (mirar apartat utilitats culinries

pgina 365).

Cast. Abeto llorn de Brewer

Angl. Brewers spruce

Pcea de Brewer (Can Dillaire)

Picea breweriana Pcea de Brewer

216

Descripci:

Arbre de fulla perenne amb lescora grisenca i amb nombrosos solcs. Pot viure 500

anys.

-Flors: Les masculines formen inflorescncies cilndriques i groguenques, les femenines

sn, en canvi, vermelloses.

-Fulles: Tenen forma dagulla i una llargada duns 8-15 cm. Sn de color verd fosc. Es

troben agrupades en parelles.

-Hbitat: Sovint forma boscos espessos, tant en terrenys secs com humits.

Aplicacions:

-Persones: En forma de xarop o dinfusi (utilitzant flors, brots tendres o la resina de les

pinyes verdes) sutilitza per curar malalties pulmonars, com ara bronquitis

(sadministren les gemmes seques en forma dinfusi en la proporci de 3 cullerades de

gemmes per cada litre daigua) o tos. Tamb va b per la faringitis i pels constipats en

general ja que s febrfug. T propietats dirtiques. En s extern les decoccions i olis

de pi van b per desinflamar i calmar els dolors articulars o deguts a cops.

Pi negre (Cam de Santa Magdalena)

Cast. Pino negro

Angl. Mountain pine

Pinus mugo Pi negre

Detall duna branca (Coll de Maanells)

218

Descripci:

Arbre de fulla perenne, de la famlia de les pincies. Molt rarament arriba als 25 m

dalada, normalment es queda per sota dels 20 m. Lescora s de color rogenc i la

seva copa s ample i aplanada, cosa que el diferencia daltres pins.

-Flors: Les masculines sagrupen en espigues groguenques i les femenines sagrupen en

cons de color vermells.

-Fulles: Tenen forma dagulla. Sn llargues, poden arribar als 20 cm de llargada, i dun

color verd apagat.

-Pinyes: Poden arribar a mesurar 15 cm de llargada, un cop seques tenen un color marr

vermells. Contenen els pinyons, que sn comestibles, i que poden fer 2 cm de llargada.

-Hbitat: s un arbre propi del Mediterrani, viu b en terrenys secs, drenats i assolellats

des del nivell del mar fins gaireb els 1000 m.

Aplicacions:

Sn les mateixes que les del pi roig (Pinus sylvestris). A ms, per, tamb se naprofiten

els pinyons, els quals sutilitzen en pastisseria o per condimentar guisats.

Detall duna branca

Pi pinyoner (La Costa)

Cast. Pino pionero

Angl. Stone pine

Pinus pinea Pi pinyoner

220

Descripci:

Arbre de fulla perenne descora rogenca i solcada.

-Flors: Les masculines formen aments i les femenines cons rogencs.

-Pinyes: Sn petites, duns 4 cm de llargada.

-Fulles: Tenen forma dagulla. Sn llargues i de color verd fosc, tot i que ms clares que

les del Pinus mugo.

-Hbitat: De vegades forma boscos i de vegades es troba intercalat entre altres arbres, a

uns 1000 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: T les mateixes aplicacions que el Pinus mugo, tot i que es fa servir ms que

no pas aquest. Tamb t ms resina.

Detall duna branca

Pi roig (Can Dillaire)

Cast. Pino rojo

Angl. Scotch pine

Pinus sylvestris Pi roig

222

Descripci:

Planta herbcia que, tot i que normalment s ms baixa, pot superar els 50 cm dalada.

-Flors: Se situen a lextrem dels peduncles florals, els quals no presenten fulles, formen

unes espigues denses que comencen a florir per la part inferior.

-Fulles: Formen una roseta basal, sn lanceolades i sestrenyen a la base. Algunes estan

molt finament dentades. Tenen ela nervis fortament marcats.

-Hbitat: Prats i marges de camins.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles, collides tendres, es mengen en amanides o bullides com si fossin

espinacs. En forma dinfusi sn expectorants i antiinflamatries, per la qual cosa

sutilitzen contra els constipats si aquests afecten les vies respiratries. Per fer la infusi

sutilitzen 100 g de fulles per cada litre daigua.

En cas dortigades les fulles tendres es poden fregar contra la pell ja que el suc que

desprenen alleugereix la cossor.

Flor i fulles de plantatge de fulla estreta (Serrat del Perer)

Cast. Llantn menor

Angl. English plantain

Plantago lanceolata Plantatge de fulla estreta

224

Descripci:

Planta herbcia de fins a 30 cm dalada.

-Flors: Estan situades en peduncles sense fulles, pilosos. Sn verdoses i molt petites.

Formen unes inflorescncies allargades i primes, en forma despiga.

-Fulles: Formen una roseta basal. Sn ovalades i amples, amb les vores lleugerament

dentades i amb 5 o 7 nervis paral lels i molt marcats.

-Hbitat: Terrenys durs, com ara camins que no estiguin molt transitats.

Aplicacions:

-Persones: T les mateixes que el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata) per, a

ms, en forma dinfusi s astringent.

Plantatge de fulla grossa (Serrat del Perer)

Cast. Llantn mayor

Angl. Common plantain

Plantago major Plantatge de fulla grossa

226

Descripci:


-Flors: Se situen als extrems de peduncles sense fulles, formant inflorescncies en forma

despigues gruixudes. Sn blanques per tenen uns llargs filaments estaminals de color

rosa pl lid que les fa molt vistoses, de manera que de lluny sembla que tota la flor sigui

daquest color.

-Fulles: Formen una roseta basal, sn ovalades i piloses. Tenen de 5 a 9 nervis molt

pronunciats.

-Hbitat: Prats on lherba no sigui gaire alta i el terreny sigui sec.

Aplicacions:

T les mateixes aplicacions que el plantatge de fulla grossa (Plantago major).

Flor i planta de plantatge mitj (Serrat del Perer)

Cast. Llantn mediano

Angl. Hoary plantain

Plantago media Plantatge mitj

228

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar a fer 1 m dalada.

-Flors: Formen inflorescncies denses i terminals. Les flors sn petites, de color rosa.

-Fulles: Sn ovalades i alternes. Les fulles basals estan peciolades, la resta no.

-Hbitat: Vores de rius, fonts o prats molt humits.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles i els brots tendres es poden menjar bullits com si fossin espinacs,

sn astringents.

-Animals: Sutilitza com a farratge verd.

Bistorta (Pla den Xanau)

Cast. Bistorta

Angl. Bistort

Polygonum bistorta Bistorta

230

Descripci:

Arbre caducifoli.

-Flors: Sn molt petites i poc vistoses. Sagrupen en aments descendents. El pollancre

s un arbre dioic, o sigui que les flors femenines i masculines no es troben en un mateix

arbre.

-Fulles: Sn lanceolades, a vegades amb la base en forma de cor, i estan finament

dentades. Sn de color verd brillant.

-Hbitat: Vores de rius i terrenys humits i ombrvols.

Aplicacions:

-Persones: La resina que envolta les gemmes, barrejada amb grassa de porc per

aconseguir una pomada, sutilitza per alleugerir el dolor provocat per les hemorroides.

En forma dinfusi les fulles sn dirtiques i sudorfiques.

Cast. `lamo negro

Angl. Black poplar

Pollancre (A prop de la font de la Xolla.)

Populus nigra Pollancre

232

Descripci:


-Flors: Sn de color groc intens, estan formades per 4 ptals arrodonits.

-Fulles: Les basals estan formades per 3 lbuls dentats i les de les tiges, per 5.

-Hbitat: Prats, boscos clarers o vores de camins, tant en terrenys secs com humits.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi (en la proporci duns 28 g darrel per cada litre daigua)

sutilitza contra la diarrea, degut a que cont un elevat tant per cent de tanins. Les

infusions concentrades sutilitzen per desinflamar la cavitat bucal. Tamb sen poden fer

cataplasmes per eliminar diverses erupcions cutnies.

-Animals: No s una planta apreciada.

Tormentil la (A prop del Coll de les Boires)

Detall de la flor

Cast. Tormentilla

Angl. Tormentil

Potentilla erecta Tormentil la

234

Descripci:

Planta herbcia duns 10-20 cm dalada.

-Flors: Formen una inflorescncia al capdamunt duna tija desproveda de fulles, que

surt del centre de la roseta basal. Cada inflorescncia est formada per de 8 a 12 flors,

amb els ptals de color groc i el calze tubular.

-Fruit: T forma de cpsula i es troba dins del calze.

-Fulles: Formen una roseta basal, sn ovalades i vellutades, dun color verd grisenc pel

revers. Estan irregularment dentades i tenen una textura rugosa.

-Hbitat: Clarianes, prats, vores de rius... Prefereix els terrenys humits i ombrvols.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s astringent i vermfuga, a ms dantiespasmdica i

dirtica ( per fer la infusi se sol utilitzar el rizoma en la proporci duns 14 g per cada

mig litre daigua). En s extern les fulles sutilitzen, en forma de cataplasma, per

alleugerir el dolor de les contusions.

-Animals: Igual que en els humans, les fulles -i de fet la planta sencera quan es troba

florida- es pot utilitzar en forma de cataplasma per a les contusions.

Cucut (Cam ramader)

Cast. Primavera

Angl. Cowslip

Primula veris Cucut

236

Descripci:

Planta herbcia de fins a 30 cm dalada, amb la tija pilosa i quadrada.

-Flors: Sn de color blanc o crema i formen una inflorescncia en forma despiga

terminal.

-Fulles: Sn ovalades i de vegades lleugerament dentades.

-Hbitat: Zones humides de muntanya.

Aplicacions:

-Persones: La flor, recollida quan tot just es comena a obrir, s astringent, antisptica,

antiviral, antibacteriana, febrfuga i estomacal. En s extern es fa servir com a

cicatritzant i desinfectant. En s intern es pren en forma dinfusi no gaire concentrada i

en s extern es pot aplicar en forma de cataplasma o dinfusi concentrada. Tamb sen

poden fer grgares. Les fulles tendres es poden menjar en amanides o bullides.

-Animals: Si tenen altres plantes no se la solen menjar.

Brunel la blanca (A prop del Taller Morer)

Cast. Brunela

Angl. Cut-Leaved Self-Heal

Prunella laciniata Brunel la blanca

238

Descripci:

Planta herbcia duns 20 cm dalada, idntica a la Prunella grandiflora de la qual

noms es diferencia per la mida, ja que aquesta ltima pot arribar als 60 cm dalada.

-Flors: Es troben molt juntes, formant una espiga terminal. Sn de color lila fort, tot i

que en alguns casos tenen tonalitats roses.

-Fulles: Sn oposades, ovalades i de vegades estan finament dentades.

-Hbitat: Prats i marges humits fins els 1700 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: Sutilitza, en forma dinfusi, com a astringent suau, febrfuga i

antiespasmdica. En s extern es fa servir per cicatritzar, desinflamar, desinfectar i

alleugerir el dolor de les ferides. La infusi es prepara amb uns 25 g de flor per cada

litre daigua. Les flors i les fulles tendres es poden menjar en amanida o bullides.

-Animals: La infusi es pot utilitzar com a cicatritzant i desinfectant. Recentment shan

realitzat estudis que han demostrat que s efica contra lherpes labial, ara sest

estudiant si tamb resulta efectiu en les persones.

Els animals, si tenen altres herbes en els prats, no se les solen menjar.

Planta i detall de la flor (A prop del Taller Morer)

Cast. Consuela menor

Angl. Common selfheal

Prunella vulgaris L. Herba del trador

240

Descripci:

Arbre caducifoli descora llisa i grisosa que pot passar dels 15 m dalada.

-Flors: Formen corimbes, poden ser de color blanc o rosades. Cada flor est formada per

cinc ptals arrodonits.

-Fruit: Anomenat cirera. Aquestes sn arrodonides, de color vermell intens un cop han

madurat, carnoses, amb un pinyol marr i tamb arrodonit a linterior. Es troben en

grups, unides a larbre per mitj de llargs i fins pecols.

-Fulles: Sn ovalades, dentades i amb una o dues petites orelletes vermelles a la base,

on suneix amb el pecol.

-Hbitat: Prefereix els llocs ombrvols, tot i que tamb pot aparixer en mig de prats

ms o menys assolellats.

Detall de les flors i branca de cirerer amb cireres (Serrat del Perer)

Cast. Cerezo

Angl. Cherry tree

Prunus avium L. Cirerer

241

Aplicacions:

-Persones: Les cireres sn comestibles tant crues com cuites. Crues sn desintoxicants,

energtiques i antiinfeccioses, a ms daportar diferents minerals. s recomanable

menjar-ne en cas dobesitat, desmineralitzaci o debilitat. El pecol de les cireres, en

forma dinfusi, es considera dirtic (la infusi es prepara en la proporci duns 28 g

per cada litre daigua). En s extern la infusi ajuda a cicatritzar ferides.

-Animals: En dosis baixes les fulles no sn perilloses i a molts animals els agraden, en

molta quantitat, per, poden arribar a ser mortals. El cirerer, com molts arbres fruiters,

cont cid cianhdric i aquest, en contacte amb la saliva, forma cianur, un ver. Els

smptomes, abans de la mort, sn dificultats respiratries i tremolor. Com a antdot se

sol administrar nitrit de sodi.

Fulles i flors de cirerer

243

Descripci:

Arbre caducifoli de tan sols 6 m dalada.

-Flors: Solen aparixer soles, sense formar inflorescncies. Sn de color rosat i surten

abans que les fulles.

-Fruit: Anomenat prssec. s esfric, de dins s de color ms o menys groguenc

depenent de la varietat. De fora, la pell, que s pilosa, s groguenca amb tonalitats

vermelloses. Presenta un solc vertical. A linterior cont un pinyol dur i rugs que

protegeix la llavor.

-Fulles: Sn lanceolades, duns 7-15 cm de llargada i uns 2-3 damplada, dentades.

-Hbitat: Normalment cultivat, a vegades per, sen troben de silvestres. Prefereix els

sls permeables, rics en matria orgnica.

Aplicacions:

-Persones: El fruit es pot menjar tant cru com cuit. Es considera anticancers,

antioxidant i protector del bon estat de la pell, de la vista, de les genives i de les artries.

Tamb ajuda a prevenir els estats dansietat. Les fulles, en forma dinfusi, eviten la tos

i sn laxants. El suc de prssec sutilitza per fer mascaretes per a pells seques.

-Animals: El fruit s comestible, per les fulles seques, ingerides en grans quantitats,

poden resultar txiques.

Detall dels prssecs, encara verds, i presseguer assilvestrat (A prop de la urbanitzaci de Can Gassiot)

Cast. Melocotonero

Angl. Peach tree

Prunus persica Presseguer

245

Descripci:

Planta llenyosa i caduciflia, de fins a 2,5 m dalada. s un arbust molt ramificat i

punxant.

-Flors: Apareixen abans que les fulles i poden formar petits grups de 2 o 3 flors. Estan

formades per cinc ptals blancs, arrodonits.

-Fruit: Aranyons. Sn esfrics i carnosos, de no ms dun centmetre de dimetre, de

color blau fosc, tirant a negre.

-Fulles: Sn ovalades, duns 2-3 cm de llarg.

-Hbitat: Clarianes, vores de camins i prats abandonats.

Aplicacions:

-Persones: Els fruits sn astringents, per un cop cuits perden aquesta propietat. La

infusi de les flors, en canvi, s laxant i depurativa i la de les fulles fa baixar el nivell de

sucre en sang.

Prunus spinosa Aranyoner

Cast. Endrino

Angl. Sloe

Flors daranyoner (A prop del Serrat del Perer)

247

Descripci:

Planta herbcia que pot assolir els 2 m dalada, amb la tija fibrosa i tallant en trencar-

la. Presenta un rizoma subterrani que pot mesurar 50 cm de llargada.

-Fulles: Anomenades frondes. Sn pinnades, tots els folols junts formen un triangle.

Cada folol tamb s pinnat, el conjunt de folols resultants, tots ells dentats, tamb

formen un triangle.

-Hbitat: Prefereix els terrenys humits tot i que sestn com a mala herba per les vores

dels camins i pels prats abandonats.

Fronda abans i desprs dobrir-se (Serrat del Perer)

Cast. Helecho comn

Angl. Bracken

Pteridum aquilinum Falguera

248

Aplicacions:

-Persones: Tant bon punt apareixen les frondes, abans que sobrin, es recullen i es couen

com si fossin esprrecs o es posen en vinagre com si fossin tpares. Els rizomes,

recollits a la tardor, es deixen assecar i es trituren. En alguns llocs la pols que sobt es

fa servir com si fos farina a lhora de fer el pa. Sha danar en compte, per, amb

aquesta planta ja que un cop crescuda resulta txica i, encara que sigui petita, no es pot

menjar crua ja que elimina la vitamina B1 del cos. Sest estudiant si estar molt de

temps en contacte amb les seves espores pot provocar cncer, ja que cont nombroses

substncies cancergenes.

-Animals: No se les solen menjar. Ingerides en dosis baixes no els hi fan cap efecte per

si en mengen en grans quantitats resulten txiques. Els cavalls, els ovins i els bovins sn

els que resulten ms afectats. Als cavalls els hi provoca espasmes musculars,

somnolncia i fins i tot la mort, als ovins els hi provoca ceguera i als bovins els hi

provoca hemorrgies internes i anmia. Sest estudiant si les vaques afectades poden

transmetre per la llet els agents cancergens als humans.

Camp de falgueres

250

Descripci:

Arbre caducifoli de fins a 10 m dalada amb lescora grisosa i solcada. Les branques

estan provedes de punxes

-Flors: Formen corimbes. Sn de color blanc o rosat i cada una est formada per cinc

ptals arrodonits, els estams tenen les anteres vermelles.

-Fulles: Estan llargament peciolades, sn ovalades, brillants i dentades.

-Fruit: Sanomenen peres. Sn lleugerament allargades, la part superior, on suneix amb

larbre, s ms estreta, de manera que t forma de bombeta.

-Hbitat: La majoria de pereres estan cultivades, s rar trobar-ne de silvestres. Aquestes

creixen en boscos clarers o en prats abandonats.

Perera i detall duna branca amb peres encara verdes (Can Dillaire)

Cast. Peral

Angl. Pear tree

Pyrus communis Perera

251

Aplicacions:

-Persones: El fruit s comestible i es pot menjar cru o cuit. Cru aporta moltes vitamines

i molta fibra i, en canvi, relativament poques calories, aix fa que sinclogui en moltes

dietes. Tamb ajuda a no contraure malalties bacterianes. Les fulles, prviament

assecades i en forma dinfusi, sn dirtiques. Per aix es recomana prendren en els

casos en els que shagi destimular el funcionament dels ronyons. La infusi es prepara

en la proporci duns 20 g de fulles seques per cada 0,5 l daigua. En s extern la

decocci de lescora resulta til per alleugerir els dolors musculars.

-Animals: El fruit s comestible, per sha de vigilar amb les llavors perqu, tot i que

sn petites, a dosis elevades poden provocar problemes ja que sn txiques.

253

Descripci:

Arbre de fulla perenne que pot arribar als 20 m dalada. Sol tenir la copa ampla i

arrodonida.

-Flors: Les masculines sagrupen en aments groguencs poc vistosos, les femenines es

poden trobar solitries o en grups de dos.

-Fruit: Lagl.

-Fulles: Sn de color verd fosc a lanvers i grisenques al revers. Solen ser finament

dentades i a vegades sn punxants.

-Hbitat: Terrenys ben drenats de clima mediterrani.

Aplicacions:

-Persones: Lescora, en s intern i en forma de decocci, s astringent; en s extern i

en forma de cataplasma s vulnerria, va b per curar nafres i frecs. Les aglans,

torrades, es poden fer servir com a substitut del caf. En alguns llocs sen fa farina. Es

poden menjar tant crues com cuites per s millor no abusar-ne ja que sn molt

astringents.

-Animals: Les aglans sutilitzen per alimentar els porcs. Es pot donar farina dagl a les

aus, per no en molta quantitat.

Cast. Encina

Angl. Evergreen oak

Alzina

Alzina (GR-11 entre el Coll de la Boixeda i el Collet de la Costa)

Quercus ilex Alzina

255

Descripci:

Arbre caducifoli de fins a 50 m dalada.

-Flors: Les femenines es troben agrupades en els naixements de les fulles i les

masculines en aments duns 5 cm de longitud.

-Fruit: Anomenat agl. s ovalat, de color marr clar, amb la part inferior, on suneix

amb larbre, recoberta amb una caputxa llenyosa i aspre.

-Fulles: Sn ovalades, amb el limbe serrat, formant dents amplies i arrodonides.

-Hbitat: Terrenys humits i frescs.

Aplicacions:

-Persones: En forma de compresa sutilitza per tractar problemes de pell.

-Animals: Els brots tendres sn txics, produeixen set, estrenyiment i clics. Les aglans

sn txiques per als cavalls, per en canvi sutilitzen com a aliment pels porcs. La

infusi de lescora sutilitza per cicatritzar ferides.

Fulles de roure

Roure (A prop del Taller Morer)

Cast. Roble

Angl. Oak tree

Quercus robur Roure

257

Descripci:


-Flors: Apareixen formant petites inflorescncies al capdamunt de les tiges. Sn de

color morat.

-Fulles: Formen una roseta basal, sn ovalades, gruixudes i amb el limbe ondulat,

lleugerament dentat.

-Hbitat: Llocs humits i rocosos.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi i en s intern sutilitza com a antiinflamatori intestinal i

com a expectorant. En s extern loli on shagi bullit la planta sutilitza per a les

infeccions del conducte auditiu.

-Animals: En s intern i en forma dinfusi sadministra als animals que han tingut un

avortament.

Cast. Oreja de oso

Angl. Pyrenean violet

Orella ds (Rocacorbera)

Ramonda myconi Orella ds

259

Descripci:

Planta herbcia de tiges ramificades que pot arribar a mesurar 1 m dalada. En trencar-

se desprn una olor semblant a la del rave.

-Flors: Sagrupen en inflorescncies terminals no gaire espesses. Cada una est formada

per quatre ptals, els quals poden ser grocs, blancs o violacis.

-Fruit: Les llavors es troben a dins duna beina allargada i cilndrica.

-Fulles: Sn pinnades, amb els lbuls resultants ovalats i dentats.

-Hbitat: Vores de camins, horts i prats, tamb en terrenys abandonats.

Aplicacions:

-Persones: Les poncelles, les fulles i els brots tendres es poden menjar bullits, com si

fossin espinacs. Larrel es pot menjar tant crua com cuita. De la llavor xafada sen fa

una salsa semblant a la mostassa.

-Animals: Sutilitza com a farratge.

Raphanus raphanistrum Ravenissa

Cast. Rbano silvestre

Angl. Wild radish

Ravenissa (Serrat del Perer)

261

Descripci:

Arbust caducifoli, molt ramificat, que pot arribar als 4 m dalada.

-Flors: Sn petites, de color verd groguenc. Sagrupen en inflorescncies al llarg de les

branquetes ms joves.

-Fruits: Sn arrodonits, de color verd vermells quan estan verds i de color negre blavs

un cop madurs.

-Fulles: Sn lanceolades i aspres. Tenen el limbe finament dentat i els nervis molt

marcats, en trencar-les desprenen una olor desagradable.

-Hbitat: Sobretot terrenys pedregosos i secs, de vegades, per, tamb es troba a prop de

rius.

Aplicacions:

-Persones: Lescora, en forma dinfusi, ajuda a eliminar els cucs intestinals.

Cast. Pudio

Angl. Rhamnus alpina

Pdol (Coll de la Clapa)

Pdol

Rhamnus alpina Pdol

263

Descripci:

Arbust llenys de fins a uns 80 cm dalada, molt ramificat i amb les branques

tortuoses.

-Flors: Sn fora grans, de color rosa intens, amb el calze tubular i els ptals irregulars.

Sagrupen en inflorescncies arrodonides als extrems de les branques.

-Fulles: Son lanceolades, de color verd fosc i brillant a lanvers i dun verd blanquins i

apagat al revers.

-Hbitat: Terrenys humits, pedregosos i ombrvols a la vora de torrents i fonts que es

trobin entre les 1500 i els 2400 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi les fulles sn dirtiques i sudorfiques. Pel que ms

sutilitzen, per, s pel reuma i per la gota. La infusi sha de preparar amb una

concentraci mxima de 9 g de fulles per cada litre daigua, si es fa ms concentrada

por provocar vmits, diarrees i somnolncia. Es creu, tot i que no est demostrat, que t

propietats hipotensores.

-Animals: s una planta molt txica, pot arribar a ser mortal degut a que pot produir

atacs de cor. Si ningereixen en poca quantitat pot provocar asfixia i falta de

coordinaci.

Cast. Rododendro

Angl. Rusty-leaved alpenrose

Neret (Cingles de les Corbateres)

Rhododendron ferrugineum Neret

265

Descripci:

Arbust que sol fer uns 2,5 m dalada.

-Flors: Formen inflorescncies en forma despiga. Sn de color groc verds i en una

mateixa planta nhi ha de masculines i de femenines.

-Fruits: Sn petits, esfrics i dun color vermell brillant quan sn madurs.

-Fulles: Sn alternes i palmejades, presenten de 3 a 5 lbuls dentats.

-Hbitat: Boscos poc densos, tant en zones rocoses com en zones humides.

Aplicacions:

-Persones: Els fruits, un cop madurs, es poden menjar frescos, en melmelades o en

forma de xarop (aquest es prepara amb una mica ms de mig litre de suc per cada

kilogram de sucre blanc). Es consideren dirtics i antiinflamatoris de laparell digestiu,

tamb sn lleugerament febrfugs.

En s extern, del suc sen fan compreses per evitar que surtin butllofes a les cremades.

Detall del fruit i groseller (La Costa)

Cast. Grosellero

Angl. Currant bush

Ribes petraeum Groseller vermell

267

Descripci:

Arbust caducifoli dun a tres metres dalada amb les branques recobertes de punxes

corbades.

-Flors: Estan formades per 5 ptals rosats i grossos. Normalment sn solitries, per a

vegades sen troben de 3 o 4 dagrupades. El fruit, anomenat gavarrera, s ovoide,

carns i de color carmes.

-Fulles: Sn imparipinnades, formades per un nombre imparell de folols dentats.

-Hbitat: Marges de camins, boscos, prats secs...

Aplicacions:

-Persones: Les flors sn laxants i els fruits sn molt rics en vitamina C, depuratius i van

b en cas danmia. La flor es pren en forma dinfusi i del fruit sen fa melmelada.

-Animals: Degut a lalt contingut de biotina de les gavarres, aquestes sadministren als

animals que tenen problemes de creixement de les pelles, o quan se les han esqueixat i

conv que tornin a crixer rpid. Sadministra sec, barrejat amb el menjar. Tamb

sutilitza en cas de problemes derivats del mal funcionament del fetge o en cas de falta

de vitamines.

Roser bord (LAvellaneda)

Rosa

Cast. Rosal silvestre

Angl. Dog rose

Rosa canina Roser bord

269

Descripci:

Planta perenne, arbustiva i llenyosa duns 30-150 cm dalada, molt aromtica.

-Flors: Sn de color lila pl lid, petites i surten a la part superior de les tiges.

-Fulles: Sn oposades, lineals, de color verd intens en lanvers i blanquinoses en el

revers. Les vores estan lleugerament doblegades cap avall.

-Hbitat: Zones seques, pedregoses i solejades.

Cast. Romero

Angl. Rosemary

Roman (La Costa)

Rosmarinus officinalis Roman

270

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s un tnic nervis i cardiovascular, utilitzat en

problemes circulatoris com ara mans i peus freds de manera constant o hipotensi.

Tamb s dirtic. En s extern sutilitza lalcohol on sha macerat roman per fregar la

pell de les persones que han destar al llit i evitar aix que es nafrin, tamb es fa servir

per alleugerir el dolor articular o degut a contusions. El roman tamb sutilitza com a

condiment en diferents menjars, a ms de ser una de les plantes que es pot posar a la

ratafia. Lessncia de roman s molt utilitzada en cosmtica i en xamps.

-Animals: Les infusions de roman ajuden a curar problemes de pell com ara czemes,

fregaments produts per brides, selles... A ms alleugereixen el dolor de contusions o, en

el cas de cavalls que portin hores treballant, el cansament dels msculs de les potes.

272

Descripci:

Planta de fins a 2 m dalada amb la tija gruixuda i molt fibrosa, de color vermells,

arquejada i recoberta de rgides punxes corbades.

-Flors: Poden ser de color blanc o de color rosat, estan formades per cinc ptal allargats

i lleugerament arrodonits.

-Fruit: Mores. Sn de color negre brillant un cop madures, cada mora est formada per

de 20 a 50 petits fruits arrodonits.

-Fulles: Sn pinnades, amb de 3 a 7 folols dentats.

-Hbitat: Clarianes, vores de camins, prats...

Aplicacions:

-Persones: Les mores sn comestibles. Dels brots tendres, prviament assecats, sen fan

decoccions per al mal de coll, per enfortir les genives i per a les diarrees. Les

decoccions es preparen en la proporci duns 80 g de brots per a cada litre daigua. Els

brots tendres, sense assecar, tamb es poden menjar com si fossin esprrecs.

(Utilitats culinries pgina 364)

-Animals: Les mores sn comestibles.

Cast. Zarzamora

Angl. Bramble

Flor i fruit desbarzer (Planars)

Rubus fruticosus Esbarzer

274

Descripci:

Arbust de fins a 120 cm dalada, ramificat, amb les tiges recobertes de punxes.

-Flors: Sn de color blanc o rosat, sagrupen en inflorescncies terminals.

-Fruit: Gerds. Al igual que les mores, cada gerd est format per diversos fruits molt

petits i arrodonits, a diferncia daquestes, per, els gerds sn vermells.

-Fulles: Sn pinnades, lleugerament blanquinoses pel revers i arrugades per lanvers.

-Hbitat: Clarianes, vores de camins, de prats... Al terme municipal de Moll sen

troben tant de cultivats com de salvatges.

Aplicacions:

-Persones: Els fruits i les fulles tendres, les quals es prenen bullides o en forma

dinfusi, sn astringents. El suc dels gerd tamb sutilitza per ajudar a cicatritzar

ferides.

(Utilitats culinries pgines 367-369)

-Animals: El fruit s comestible i, junt amb les fulles , augmenta la producci de la llet.

Les fulles es poden administrar seques o fresques.

Cast. Frambueso

Angl. Raspberry

Gerdera (Can Dillaire)

Rubus idaeus Gerdera

276

Descripci:

Planta herbcia de fins a 50 cm dalada amb les tiges ramificades que desprn una olor

molt intensa i lleugerament desagradable.

-Flors: Formen corimbes terminals. Cada una est formada per quatre ptals de color

groc intens amb les puntes corbades cap amunt i les vores dentades desigualment.

-Fulles: Sn pinnades. Els folols resultants sn allargats, amb la punta arrodonida.

-Hbitat: Terrenys secs, sovint creix arran de murs i parets.

Cast. Ruda

Angl. Herb of grace

Ruda ( Un jard de Moll)

Ruta graveolens Ruda

277

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi, en la proporci aproximada dun gram de fulles per cada

dues tasses daigua, enforteix els capil lars sanguinis de manera que prev les

hemorrgies i facilita la digesti i la menstruaci. Tamb s considerada una planta

abortiva. No obstant no s recomanable abusar de ls daquesta planta ja que a dosis

elevades provoca depressions, irritacions del sistema digestiu i vmits. En dosis molt

elevades pot arribar a provocar la mort degut a una fallada cardio-respiratria.

Manipular de manera constant la planta sense guants pot provocar diferents problemes a

la pell (fa aparixer taques, butllofes, inflamacions i irritacions). La infusi de ruda,

barrejada amb el xamp, es pot utilitzar per eliminar els polls. La ruda forma part de

diverses begudes alcohliques degut al seu gust caracterstic, entre picant i amarg.

-Animals: Sutilitza com a repel lent dinsectes: es planta ruda a prop de les quadres i

del llocs on el bestiar roman ms estona. Tamb es planta a prop de les cases per evitar

que sacostin els escurons.

279

Descripci:

Planta aromtica que pot arribar als 90 cm dalada, tot i que no sol passar dels 40.

-Flors: Poden ser de color blau fosc o violcies. Formen inflorescncies espaiades al

llarg de la part superior de la tija.

-Fulles: Sn de color verd fosc, piloses, dentades i lleugerament arrugades. La majoria

es troben formant una roseta basal.

-Hbitat: Terrenys secs i solejats.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres es poden afegir en el guisats per condimentar-los. Les

fulles seques, macerades en alcohol, sn vulnerries. Hi ha, per, qui saplica les fulles

tendres en forma de cataplasma sobre els talls.

Les fulles seques, en s intern, sutilitzen per preparar infusions estomacals i calmants.

Aquestes tamb sn tils per als problemes respiratoris.

-Animals: Les fulles tendres, igual que en els humans, sutilitzen com a vulnerries.

Cast. Salvia de los prados

Angl. Meadow clary

Trrec de prat

Trrec de prat (GR-11 entre El Coll de la Boixeda i El

Collet de la Costa)

Salvia pratensis Trrec de prat

281

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar als 2 m dalada. Desprn una olor desagradable.

-Flors: Sn petites, de color blanc o rosat amb els estams vermells. Sagrupen en

corimbes terminals.

-Fruits: Sn esfrics, de color negre un cop madurs.

-Fulles: Sn imparipinnades. Els folols resultants sn lanceolats i dentats.

-Hbitat: Clarianes i vores de prats i boscos, prefereix els terrenys humits i pedregosos.

Aplicacions:

-Persones: Antigament sutilitzava tant la decocci de larrel com la infusi de les flors i

de les fulles com a dirtic, laxant, anticatarral, sudorfic i expectorant. La planta

macerada en alcohol es feia servir per enfortir i fer crixer el cabell. Avui dia, per, la

seva comercialitzaci est prohibida degut a la toxicitat que presenta, aix ha fet que ja

no sigui una planta tant apreciada com abans. La part ms txica sn els fruits.

-Animals: Les fulles bullides, en forma de cataplasma, sn lleugerament vulnerries, per

tant es poden fer servir per curar frecs.

Cast. Yezgo

Angl. Danewort

bul (Entre el Coll de la Boixeda i el Coll de la Batllia)

Sambucus ebulus bul

283

Descripci:

s un arbust o petit arbre que pot arribar als 10 m dalada, tot i que normalment no

supera els 5 m. T el tronc irregular, amb lescora rugosa.

-Flors: Es troben agrupades en corimbes. Sn de color blanc trencat.

-Fruit: Sn baies rodones i petites de color negre brillant.

-Fulles: Sn compostes, oposades, lanceolades i dentades, acabades en punta.

-Hbitat: Prefereix els llocs humits, a prop de fonts o rierols tot i que tamb sen poden

trobar en terrenys secs.

Aplicacions:

-Persones: Les flors, en forma dinfusi, van b per a la grip i els constipats ja que fan

augmentar les defenses, a ms de ser dirtiques, calmants i sudorferes. Amb la infusi

tamb es poden fer grgares pel mal de coll o banys oculars en cas de conjuntivitis. En

forma de compresa serveix per desinflamar.


-Animals: Sels hi administra en forma dinfusi quan tenen diarrea o altres problemes

digestius, tot i que es considera txic per a les vaques.

Flor de sac (Can Dillaire)

Sac

Cast. Sauco

Angl. Elderberry

Sambucus nigra Sac

285

Descripci:

Planta llenyosa i aromtica que forma mates de fins a 60 cm dalada

-Flors: Formen inflorescncies en forma de botons terminals. Les diverses flors, molt

petites, sn tubulars, de color groc intens.

-Fulles: Sn de color verd grisenc o blavs, pinnades, amb els folols resultants lineals.

-Hbitat: Terrenys pedregosos i solejats.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi (utilitzant els botons i les tiges tendres prviament

assecades en la proporci duns 6 botons per tassa) es fa servir per als dolors

estomacals, tamb s tranquil litzant. En s extern (en la proporci de 60 g de planta per

litre daigua) es fa servir per aconseguir que el cabell brilli, i tamb per aclarir-ne el

color. Es creu, tot i que no est demostrat, que s abortiva.

Cast. Abrtano hembra

Angl. Gray Santolina

Flor de camamilla groga (Can Dillaire)

Camamilla groga (Can Dillaire)

Santolina chamaecyparissus Camamilla groga

287

Descripci:

Planta herbcia duns 70 cm dalada, amb nusos a la part superior de la tija. Aquesta, a

finals destiu, sendureix i es torna de color vermells.

-Flors: Sn de color rosat, tot i que de vegades poden ser de color lila pl lid. Estan

formades per un calze tubular i per cinc ptals. Sagrupen en inflorescncies.

-Fulles: Sn oposades i lanceolades, amb tres nervis longitudinals molt visibles.

-Hbitat: Prats i vores de rius o camins. s una planta vividora que sestn rpidament.

Cast. Saponaria

Angl. Soapword

Herba sabonera (Can Dillaire)

Saponaria officinalis Herba sabonera

288

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s expectorant, tot i que no s gaire recomanable

prendren en dosis elevades degut a que pot resultar txica i irritar laparell digestiu. En

s extern sen poden fer cataplasmes per tractar erupcions cutnies com ara grans i

czemes.

Degut al seu alt contingut en saponines antigament sutilitzava per rentar la llana i

algunes teles: es posaven un parell de grapats darrel dherba sabonera en un cubell

daigua i shi deixava la roba tota la nit, lendem, degut a lespuma que es produa al

reaccionar les saponines amb laigua, la roba estava neta. Actualment sutilitza per fer

sab natural a base dherbes: es bull 1 l daigua i es posa en un recipient on prviament

shagin mesclat 50 g darrels dherba sabonera (millor si sagafen a la tardor), una

cullerada de fulles de slvia, una de roman i una de camamilla dola. Aquesta mescla

es deixa reposar durant 45 min i es cola. Es pot utilitzar tant per la pell com pel cabell.

290

Descripci:

Planta herbcia de fins a 80 cm dalada, tot i que a vegades sen troben de ms altes.

-Flors: Sagrupen en inflorescncies terminals, cada flor est formada per quatre ptals

soldats entre s a la part inferior.

-Fulles: Sn oposades i pinnades, de color verd clar.

-Hbitat: Prats, vores de camins...

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi, en la proporci duns 30 g de planta per cada litre

daigua, s expectorant, sudorfica i ajuda a fer baixar la febre. En s extern s

vulnerria.

-Animals: En forma de dinfusi s antiparasitria.

Cast. Escabiosa

Angl. Field Scabious

Escabiosa (Can Dillaire)

Scabiosa arvensis Escabiosa

Escabiosa (Serrat de Sant Joan)

292

Descripci:

Planta que no sol arribar als 20 cm dalada, de gust entre acre i picant.

-Flors: Sn dun color groc molt intens, estan formades per cinc ptals allargats i es

troben situades als extrems de les tiges florferes, paral leles amb el terra.

-Fulles: Sn petites i carnoses, estan molt juntes.

-Hbitat: Roques, murs, parets de pedra de cases antigues... Es troba fins als 2000 m

daltitud.

Aplicacions:

-Persones: Sutilitza per eliminar la tos, tot i que sha de vigilar i prendren dosis molt

baixes. Si sen consumeixen ms de 10 g pot provocar nusees i vmits, a ms dirritar

les parets de laparell digestiu. Es pren en forma de xarop, utilitzant el suc fresc de la

planta.

-Animals: Aquesta planta els resulta txica.

Crespinell picant i detall de la seva flor (Can Dillaire)

Cast. Pampajarito

Angl. Yellow stonecrop

Sedum acre Crespinell picant

294

Descripci:

Planta perenne que pot arribar als 25 cm dalada. Les tiges velles sestenen pel terra

arrapant-se a les roques, les noves, en canvi, sn ascendents, rogenques. Als extrems

daquestes ltimes s on surten les flors.

-Flors: Sagrupen en corimbes terminals, sn de color blanc i estan formades per cinc

ptals allargats. Els estams tamb sn llargs, amb les anteres vermelles, de vegades

negres.

-Fulles: Sn carnoses, petites i ovalades, sense pecol.

-Hbitat: Roques, murs o teulats antics.

Aplicacions:

-Persones: En s intern es pot prendre el seu suc, que s astringent, amb una mica de

sucre ja que resulta refrescant i, a ms, aporta sals. En s extern, en forma de

cataplasma, s cicatritzant i desinfectant.

Cast. Uva de gato

Angl. White stone crop

Crespinell blanc (Serrat del Perer)

Sedum album Crespinell blanc

296

Descripci:

Planta carnosa de fins a 60 cm dalada.

-Flors: Sn petites, en forma destrella, i sagrupen en inflorescncies terminals molt

vistoses degut al seu color rosa intens.

-Fulles: Sn alternes, lanceolades i dentades.

-Hbitat: Creix tant en terrenys secs com humits, tot i que no molt ombrvols. Aqu, a

Espanya, noms sen troben als Pirineus Orientals.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres, que contenen molt de suc, es poden posar en amanides.

Tamb es poden menjar bullides per perden part del seu gust. A ms, les fulles tamb

sn vulnerries. Sutilitzen en forma de cataplasma o simplement sapliquen a sobre de

les cremades, ferides o grans. Abans, per, sha haver tret la finssima pell que les

recobreix. Tamb estoven les durcies, daqu el seu nom com en castell.

Sedum telephium Blsam

Cast. Hierba callera

Angl. Orpine

Blsam (Can Dillaire)

Blsam

298

Descripci:

Confera que pot superar els 100 m dalada, amb el tronc molt gruixut i lescora tova i

vermellosa. Aquesta pot arribar a fer un metre de gruix, aix fa que els sequoies, un cop

grans, puguin resistir els incendis forestals. Pot arribar a viure 4.000 anys.

-Flors: Sn petites, les femenines formen pinyetes.

-Fulles: Sn molt petites, duns 0,5 cm de llarg, triangulars i punxants.

-Hbitat: Terrenys humits.

Aplicacions:

-Persones: Loli essencial es fa servir com a antiinflamatori. En fitoterpia sutilitzen

medicaments a base de sequoia macerat en glicerina i alcohol que es recomanen per a

estimular la ment (sobretot la memria i la concentraci) i el cos, a ms dajudar a

alliberar toxines.

Sequoiadendron giganteum Sequoia gegant

Cast. Sequoia gigante

Angl. Giant redwood

Fulles de sequoia gegant

Sequoia gegant (Can Dillaire)

300

Descripci:

Planta herbcia amb les tiges quadrangulars i llenyoses a la base, pot arribar a mesurar

40 cm dalada.

-Flors: Sagrupen en espigues terminals. Sn de color groc pl lid. Estan formades per

un calze que es divideix en diversos lbuls.

-Fulles: Solen ser ovalades i dentades, per de vegades sn ms amples i enteres. Sn de

color verd groguenc.

-Hbitat: Zones muntanyoses. Sol crixer en prats de pastura i en esquerdes de les

roques. Es troba fins els 1900 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s digestiva i tnica del sistema nervis. La infusi, que

t un gust lleugerament amarg, es prepara amb uns 30 g de planta per cada litre daigua.

Cast. T de monte

Angl. Hyssop-Leaved

Te de muntanya (Coll Puig)

Sideritis hyssopifolia Te de muntanya

302

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar als 60 cm dalada. La tija, generalment ramificada, s

dun color verd griss.

-Flors: Formen inflorescncies en els extrems de les tiges. Tenen el calze globular, de

color marr vermells amb fines lnees blanques. Els ptals sn blancs, a vegades

rosats, i bilobulats.

-Fulles: Sn alternes, dun color verd blavs i lanceolades. Les inferiors sn ms grans,

poden arribar a mesurar 12 cm de llargada.

-Hbitat: Prats secs i marges de camins.

Aplicacions:

-Persones: Sutilitza com a verdura. Es pot menjar crua en amanides o cuita com si

fossin espinacs. El ms tpic s fer-ne truites.

-Animals: s una planta molt apreciada tant pel bestiar com pels animals salvatges. Va

b en cas de clics lleugers.

Silene vulgaris Esclafidors

Detall de les flors i planta desclafidors (Camp den Bermateres, al Serrat del Perer)

Cast. Colleja marina

Angl. Bladder Campion

304

Descripci:

Planta herbcia que pot assolir els 80 cm dalada.

-Flors: Surten al llarg de la part superior de la tija, sn de color groc intens.

-Fulles: Sn allargades i dentades, de color verd intens.

-Hbitat: Prats, vores de camins i clarianes.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s dirtica; sutilitza per tractar les inflamacions renals i

per millorar el funcionament dels ronyons. En s extern, en forma de cataplasma o de

decocci, s cicatritzant i antisptica.

-Animals: La planta fresca sadministra en cas dinfeccions renals. Tamb forma part de

mescles ja preparades per a lartritis. En ser una planta dirtica ajuda a eliminar

toxines, per aix de vegades sadministra en cas dintoxicacions lleus.

Solidago virgaurea Vara dor

Cast. Vara de oro

Angl. European Goldenrod

Vara dor (Serrat del Perer)

306

Descripci:

Arbust caducifoli que pot arribar als 8 m dalada.

-Flors: Sagrupen en corimbes, sn petites, blanques i aromtiques.

-Fruit: s esfric, de color taronja fort o vermell, de noms un centmetre de dimetre.

-Fulles: Sn imparipinnades, amb els folols lanceolats i dentats.

-Hbitat: Al llindar de boscos i en terrenys pedregosos.

Aplicacions:

-Persones: Els fruits sn comestibles tot i que sn fora inspids. Tenen efectes

antiespasmdics i astringents, a ms de ser rics en vitamina C. Si sassequen es poden

utilitzar en pastisseria.

Sorbus aucuparia Moixera de guilla

Cast. Serbal silvestre

Angl. Rowan tree

Fruit de moixera de guilla (A prop de Can Dillaire)

Moixera de guilla

308

Descripci:

Planta herbcia duns 10-15 cm dalada com a molt. Sassembla al Taraxacum

officinale per s ms petita.

-Flors: Sn de color groc intens, semblants a les del Taraxacum officinale per ms

senzilles. Floreix des de principis dabril fins a mitjans destiu.

-Fulles: Sn estretes, lanceolades i dentades amb les dents orientades cap a la base.

-Hbitat: Prats i camins humits.

Aplicacions: s dirtic tant per a les persones com per als animals. Es pot consumir cru o bullit.

Flor de Taraxacum dissectum

Planta de Taraxacum dissectum (Aigols den Romanic)

Cast. Taraxacum dissectum

Angl. Taraxacum dissectum

Taraxacum dissectum Xicoina

310

Descripci:


-Fulles: Tenen el contorn lanceolat i dentat, amb les dents doblement dentades i

orientades cap a la base de la fulla. Surten directament des de la roseta basal. Les tiges

sn lletoses i tenen linterior buit.

-Flors: Sn de color groc intens. Floreix des de principis dabril fins a mitjans destiu.

Les llavors sn petites, marrons i estan unides a uns plomalls blancs i lleugers que sn

espargits pel vent. En un mateixa planta hi pot haver poncelles, flors i plomalls amb

llavors al mateix temps.

-Hbitat: Prats, a les vores de camins i de jardins.

Llavors que es formen un cop la flor sha marcit.

Planta de Taraxacum officinale (Can Dillaire)

Taraxacum officinale Pixallits

Cast. Diente de Len

Angl. Dandelion

311

Aplicacions:

-Persones: Les fulles, fresques o bullides, tenen propietats dirtiques. Com que

estimula els ronyons s un important remei contra el reuma. Tamb estimula la gana.

-Animals: Als cavalls els sol agradar. Menjat fresc actua com a dirtic i com a tnic

heptic i digestiu. A ms, s molt til en cas que lanimal pateixi laminitis o malalties

cutnies ja que en ser dirtic ajuda a eliminar les substncies nocives. Tamb s un

laxant suau. Si sasseca sen poden donar fins a uns 50 g al dia a cada animal. Les fulles

seques contenen un 4% de potassi.

313

Descripci:


-Flors: Sn de color verd groguenc, formen inflorescncies terminals en forma despiga.

-Fulles: Tenen aspecte arrugat, sn piloses, oposades i ovalades, lleugerament dentades.

-Hbitat: Vores de boscos, camins i clarianes.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi (en la proporci duns 28 g de flors seques per cada litre

daigua) s expectorant i dirtica.

Escorodnia (Cam de la Collada de Prats)

Detall de la flor

Cast. Escorodonia

Angl. Wood sage

Teucrium scorodonia Escorodnia

315

Descripci:

Planta herbcia de tija angulosa que pot arribar als 30 cm daltura. En trencar-la desprn

una olor desagradable. s una planta molt apreciada en alguns pasos, on sest intentant

fer-la servir com a biodiesel ja que les seves llavors contenen entre un 20 i un 38%

doli.

-Flors: Formen una inflorescncia terminal en forma despiga. Tenen la corol la blanca i

el calze verds.

-Fruit: Es troba recobert per una fina capa arrodonida, s aplanat i marr fosc un cop

sec.

-Fulles: Formen una roseta basal, les de les tiges sn alternes. Totes elles sn dentades i

lanceolades, de color verd intens.

-Hbitat: Camps, vores de camins, dhorts...

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres es poden menjar bullides, per shan de collir abans que la

planta floreixi ja que llavors es tornen molt amargants. En alguns llocs es fa servir com

a substitut de la mostassa. En forma dinfusi (sutilitzen les flors) s una planta

dirtica, febrfuga, antiinflamatria (tant en s extern com intern), expectorant,

antibacteriana i antireumtica, a ms de ser un protector heptic. No obstant no sen pot

abusar ja que a dosis elevades provoca nusees i alteracions en els glbuls blancs.

Traspic de cam ja granat (Serrat del Perer)

Cast. Carraspique

Angl. Field pennycress

Thlaspi arvense Traspic de camp

317

Descripci:

Planta dentre 5 i 30 cm dalada, pot tenir les tiges postrades o ascendents. s una

planta molt aromtica.

-Flors: Sagrupen en inflorescncies terminals en forma despiga, poden ser de color

rosa o vermells.

-Fulles: Sn oposades, petites, aplanades i dun color verd brillant.

-Hbitat: Vores de camins o clarianes, sobretot en terrenys secs i sorrencs.

Aplicacions:

-Persones: La flor, en forma dinfusi, sutilitza com a expectorant suau i per als dolors

estomacals. En s extern es fa servir per fer banys que milloren la circulaci. Tamb s

desinfectant, per no tant com la farigola (Thymus vulgaris). En cuina sutilitza com a

condiment.

-Animals: Alguns pinsos porten olis essencials de farigola o de farigoleta per millorar el

funcionament intestinal del bestiar.

Mata de farigoleta (Collada de Prats)

Detall de la flor

Cast. Serpol

Angl. Wild thyme

Thymus serpyllum Farigoleta

319

Descripci:

Planta llenyosa, perenne i aromtica de com a mxim 40 cm dalada, molt ramificada.

-Flors: Sn petites i de color rosat o blanc, formen una espiga arrodonida als extrems de

les branquetes.

-Fulles: Sn petites, oposades i ovalades, de color verd griss.

-Hbitat: Terrenys secs, pedregosos i assolellats.

Aplicacions:

-Persones: En us extern, i en forma daigua, sutilitza per rentar ferides ja que s un

potent antisptic. En s intern, en forma dinfusi, es fa servir com a expectorant per

millorar la digesti i contra els parsits intestinals. En forma de bafs sutilitza en cas de

patir bronquitis, laringitis o constipats. Tamb s un estimulant tant fsic com psquic.

-Animals: En cas de nafres o altres ferides a la boca va b utilitzar aigua de farigola per

evitar que sinfecti. Resulta til fer servir una pera de goma i endolcir laigua amb una

mica de mel. Lessncia de farigola tamb s til per repel lir mosques i mosquits.

Flor de farigola Planta de farigola florida (Can Dillaire)

Cast. Tomillo

Angl. Thyme

Thymus vulgaris Farigola

321

Descripci:

Arbre caducifoli que pot arribar a mesurar 35 m dalada

-Flors: Sn de color groguenc, cada una t cinc ptals. Formen ramets penjants.

-Fulles: Sn de color verd fosc, ms pl lid en el revers. Sn alternes i dentades, amb

forma de cor.

-Hbitat: Sovint en mig de fagedes per es pot trobar enmig daltres boscos, sempre que

siguin ombrvols.

Aplicacions:

-Persones: La flor, en forma dinfusi, t efectes sedants, sudorfers, estimulants del

sistema immunolgic i antiespasmdics. Tamb sutilitza en cas dacidesa destmac.

-Animals: Sutilitza per desinfectar ferides, tot i que s molt millor utilitzar farigola.

Tamb sutilitza per les diarrees dels vedells.

Til ler de fulla gran (Tilia platyphyllos) (LAvellaneda)

Branca de til ler de fulla petita (Tilia cordata) amb llavors. (LAvellaneda)

Tilia platyphyllos Til ler

Cast. Tilo

Angl. American linden

323

Descripci:

Planta herbcia de fins a 20 cm dalada amb les tiges curtes i el rizoma reptant. s una

planta caracterstica dels Pirineus, dels Alps i dels Carpats.

-Flors: Sn aromtiques, de color rosa tot i que de vegades sn de color crema.

-Fulles: Sn trifoliades, es troben agrupades a la base de les tiges.

-Arrel: Rizoma gruixut i llarg, pot arribar a mesurar 1 m.

-Hbitat: Terrenys profunds i rics en matria orgnica entre els 1500 i prcticament els

3000 m daltitud.

Aplicacions:

-Persones: Larrel t un alt contingut en sucres i un gust semblant a lautntica

regalssia (Glycyrrhyza glabra), per tant, es pot rosegar com si fos aquesta ltima.

Mastegar-la va b per curar les infeccions bucals i del coll degut a que s desinfectant.

En forma dinfusi s expectorant i fa augmentar les defenses, per aix va b pels

constipats i per a les persones convalescents. Sutilitza per tractar les lceres gstriques.

-Animals: s una bona planta de farratge degut al seu alt contingut en nutrients.

Planta de regalssia de muntanya (Cam de la collada de Prats)

Detall de la flor

Cast. Regaliz de montaa

Angl. Alpine clover

Trifolium alpinum L. Regalssia de muntanya

325

Descripci:

Planta herbcia de fins a 50 cm dalada

-Flors: Formen inflorescncies terminals en forma despiga. Cada flor est formada per

cinc ptals de color vermell brillant o granat.

-Fulles: Sn alternes, trifoliades i estan llargament peciolades. Sn dentades i, a la base,

presenten dues estpules.

-Hbitat: Prats, vores de camins... Molts cops cultivat.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s dirtic, per en quantitats elevades resulta txic.

-Animals: Sels hi administra com a farratge, s molt nutritiu. Per aix s millor que el

consumeixin sec, aix seviten problemes de clics i de pujades sobtades denergia.

Detall de la flor i mata de fenc (Serrat del Perer)

Cast. Trbol encarnado

Angl. Crimson clover

Trifolium incarnatum L. Fenc

327

Descripci:

Planta herbcia de fins a 50 cm dalada, lleugerament pilosa. La tija, en la part inferior,

est envoltada per una petita roseta basal.

-Flors: Sn de color rosa, de vegades vermell apagat, i estan disposades en

inflorescncies arrodonides i denses en els extrems superiors de les tiges. Els ptals de

cada flor estan soldats formant un tub.

-Fulles: Sn trifoliades, amb els 3 folols lanceolats de color verd intens amb una lnia

blanca en forma de mitja lluna.

-Hbitat: Prats, boscos clarers i vores dalguns camins.

Planta i detall de la flor (Serrat del Perer)

Cast. Trbol de prado

Angl. Red clover

Trifolium pratense Trvol de prat

328

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres bullides aporten moltes vitamines i minerals, i les flors

seques, en alguns pasos europeus, es posen en unes galetes anomenades thambrak.

La infusi va b per a la tos, la ronquera, la falta de gana i la diarrea. Aquesta es prepara

amb uns 5 g de flors seques per a cada tassa. En s extern i en forma de cataplasma s

lleugerament antiinflamatori

-Animals: Antigament shavia cultivat per farratge. La flor es pot administrar seca o en

forma de xarop ( aquest es prepara bullint tant les flors com les fulles en un almvar

clar) per depurar la sang o per curar malalties pulmonars com ara bronquitis o tos

al lrgica. En s extern es poden aplicar cataplasmes de les flors triturades sobre les

picades dinsectes. s recomanable administrar fins a 50 g al dia als cavalls que tenen

melanomes, tot i que cientficament no sha provat que ajudi a que aquests no

sestenguin pel cos.

330

Descripci:

Planta herbcia de fins a 40 cm dalada

-Flors: Es troben en els extrems de tiges desprovedes de fulles, formant inflorescncies

arrodonides de no ms dun o dos centmetres de dimetre. Les flors sn de color blanc i

cada una t forma tubular.

-Fulles: Alternes, peciolades i normalment trifoliades, tot i que poden presentar ms

lbuls. Cada un daquests s ovalat amb el limbe dentat.

-Hbitat: Prats, vores de camins o de fonts.

Utilitats:

-Persones: En forma dinfusi (sutilitza la flor) es pren en cas de constipat o de febre.

Les fulles tendres es poden menjar bullides i, si sassequen i es trituren, es poden fer

servir en rebosteria ja que tenen un gust semblant a la vainilla. Tamb s un gran

desinflamatori, tant intern com extern.

-Animals: No s una planta gaire apropiada pels cavalls ja que, degut a lalt contingut de

mid que cont, ingerida en grans quantitats pot provocar laminitis. No obstant, en

dosis no molt elevades, a altres animals els resulta una planta beneficiosa ja que cont

moltes protenes i s fcil de digerir.

Detall de la flor i planta de farratge bord (Serrat del Perer)

Cast. Trbol blanco

Angl. White clover

Trifolium repens Farratge bord

332

Descripci:

Planta herbcia, rastrera, que es pot estendre per sobre de murs, tancats...

-Flors: Solen ser de color taronja intens, tot i que tamb nhi pot haver de grogues.

Estan formades per cinc ptals desiguals i arrodonits.

-Fulles: Sn alternes i llargament peciolades, de color verd intens.

-Hbitat: Terrenys humits, s una planta cultivada.

Aplicacions:

-Persones: Les flors es fan servir com a condiment en amanides. En alguns llocs les

assequen, les molen i les fan servir com si fos mostassa ja que tenen un gust picant. Les

poncelles es poden posar en vinagre i menjar com si fossin tperes.

En s intern, menjada fresca, s antibitica. En s extern i en forma de cataplasma les

fulles sn cicatritzants i les infusions de les flors sutilitzen per evitar la caiguda del

cabell i fer que aquest estigui ms brillant. No obstant, no es pot abusar daquesta planta

ja que a dosis elevades s txica (provoca irritacions a laparell digestiu, vmits, dolors

estomacals.).

(Utilitats culinries pgina 375)

Caputxines (Can Torrent)

Cast. Capuchina

Angl. Nasturtium

Tropaeolum majus Caputxina

334

Descripci:

Planta herbcia de fins a 20 cm dalada, molt vividora.

-Flors: Es troben en tiges llargues i ascendents formant espigues terminals. Aquestes

tiges no solen tenir fulles i, si en tenen, sn petites. Les flors tenen la corol la tubular, de

color verds, tot i que de vegades presenta lnies vermelloses.

-Fulles: Estan llargament peciolades, sn arrodonides i carnoses amb les vores

lleugerament ondulades. Presenten un petit clot en el lloc on suneixen amb el pecol,

daqu el seu nom popular.

-Hbitat: Murs, escletxes de parets, de roques... Prefereix llocs ombrvols i humits.

Barrets (Can Dillaire)

Cast. Ombligo de venus

Angl. Navelwort

Umbilicus rupestris Barrets

335

Aplicacions:

-Persones: En s intern s dirtica (sutilitza el suc de les fulles i les tiges acabades de

triturar en la dosi duna cullerada sopera al dia) i en s extern s vulneraria: ajuda a

curar les nafres (sutilitzen les fulles, les quals saixafen i es posen en el lloc afectat). El

suc de les fulles tamb es fa servir per alleugerir el dolor auditiu (es posen unes gotes de

suc a linterior de lorella).

Les fulles, quan sn molt tendres, es poden menjar en amanides.

-Animals: Tamb sutilitza com a cicatritzant tot i que normalment saplica loli doliva

on sha bullit la planta en lloc de les fulles triturades.

337

Descripci:

Planta herbcia de fins a 1 m dalada. Tota ella est recoberta duns pls urticants que

produeixen irritaci i cossor a la pell en tocar la planta. Sol aparixer en mates grans,

que no tarden a estendres.

-Flors: Les masculines i les femenines no es troben a la mateixa planta. Totes elles

sagrupen en inflorescncies allargades que formen diversos grups al llarg de les tiges.

-Fulles: Sn oposades, lanceolades i dentades. Es van fent ms petites de manera

gradual i ascendent, de manera que les ms grans sn les inferiors i les ms petites, les

superiors.

-Hbitat: Vores de camins, prats, descampats...

Grup dortigues i detall duna tija amb flors (LAvellaneda)

Cast. Ortiga mayor

Angl. Stinging nettle

Urtica dioica L. Ortiga

338

Aplicacions:

-Persones: Els brots i fulles tendres es poden menjar bullits. Amb les fulles assecades es

poden fer infusions i amb la planta sencera i verda es pot fer aigua dortigues (es posen

a bullir unes quantes ortigues i laigua resultant, un cop freda, es pot veure). Tant presa

duna manera com duna altra, lortiga t efectes dirtics, millora la circulaci, fa

baixar la pressi i s lleugerament anestesiant, per tant va b per al dolor articular i pel

malestar general.


-Animals: Sn un complement alimentari molt til en cas danmia, a ms, tenen efectes

depuratius que ajuden a curar al lrgies i problemes cutanis. En aquests casos

sadministren a lanimal les ortigues bullides o seques, sha de vigilar, per, que

estiguin prou seques o prou bullides com perqu lanimal no sortigui la cavitat bucal.

En s extern sutilitza laigua dortiga per banyar els animals i aix aconseguir un pl

ms brillant i ms sa.

Les ortigues representen un aliment molt beneficis per les aus de corral degut a que

estimulen laparell digestiu.

340

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar a mesurar 150 cm dalada.

-Flors: Poden ser rosades o blanques. Sn petites i formen inflorescncies en forma de

paraiges.

-Fulles: Formen una roseta basal. Les que surten directament de la tija sn oposades i

pinnades amb els folols ovalats i dentats.

-Hbitat: Vores de camins, rius i torrents i en alguns boscos.

Aplicacions:

-Persones: Larrel sutilitza, en forma dinfusi, com a tranquil litzant en cas de

nerviosisme, ansietat, estrs o insomni. Tamb es fa servir per ajudar a guarir malalties

cardiovasculars nervioses.

-Animals: Actua com a potent tranquil litzant, en alguns casos sutilitza per tractar

clics lleus. No s recomanable administrar-ne de forma seguida durant perodes de

temps gaire llargs.

Valeriana officinales Valeriana

Detall de la flor (Entre la Collada de Prats i Coll dAres)

Valeriana

Cast. Valeriana

Angl. Valerian

342

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar prcticament als 2 m dalada.

-Flors: Formen una inflorescncia en forma despiga a la meitat superior de la tija. Sn

de color groc intens, formades per cinc ptals arrodonits.

-Fulles: Formen una roseta basal a partir de la qual surt la tija, gruixuda i amb,

normalment, poques fulles. Totes elles estan recobertes duna fina pelussa blanca que

els dna un aspecte vellutat, sn de color verd griss. Les que formen la roseta sn molt

grosses, poden arribar a mesurar ms de 20 cm de llargada.

-Hbitat: Vores de camins, prats i clarianes.

Aplicacions:

-Persones: Sutilitza, en forma dinfusi, per als constipats, sobretot per fer passar la tos.

Tamb s digestiu. La infusi es prepara amb dues culleradetes de flors seques per a

cada tassa.

-Animals: Per alguns animals s lleugerament txic ja que els deixa atordits. Aix

sutilitzava per pescar: es deixaven uns quants grapats de fulles en una bassa i els

peixos, en quedar mig adormits, es podien pescar millor.

Verbascum pulverulentum Blenera

Detall de la flor i planta sencera (Can Dillaire)

Cast. Gordolobo

Angl. Hoary mullein

344

Descripci:

Planta de fins a 80 cm dalada, amb una sola tija que no sol ser ramificada.

-Flors: Sagrupen al llarg de la tija formant una espiga llarga i densa. Sn de color groc i

estan formades per cinc ptals arrodonits, sn ms grosses que les del Verbascum

pulverulentum.

-Fulles: Sn el lptiques i estan recobertes duna pilositat blanquinosa. Formen una

roseta basal.

-Hbitat: Vores de camins, prats i boscos.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi les flors sn expectorants.

-Animals: s una planta txica ja que s sedant, sobretot pels peixos. Per aix,

antigament, es deixaven cues de guilla, sobretot si ja tenien el fruit, en les gorges on es

pescava de manera que els peixos quedaven atordits i eren ms fcils de capturar.

Cast. Gordolobo

Angl. Densely flowered mullein

Cua de guilla (Cingles de les Corbateres)

Verbascum thapsus Cua de guilla

346

Descripci:

Planta herbcia de fins a 70 cm dalada, de tija quadrangular.

-Flors: Sn petites, de color rosat. Formen inflorescncies terminals

-Fulles: Sn lanceolades, poden ser dentades o pinnades. Presenten pilositat al llarg del

nervi central.

-Hbitat: Marges, vores de camins i prats.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s fa servir en cas de debilitat o convalescncia. En s

extern i en forma de cataplasma o de maceraci en oli sutilitza per a fer sortir els

hematomes desprs duna caiguda o dun cop, a ms de per cicatritzar. Hi ha qui

prepara els cataplasmes fregint la Verbena en greix de porc.

-Animals: En forma de cataplasma es pot fer servir per alleugerir el dolor de les

contusions, per no se sol utilitzar. Si lingereixen en quantitats elevades els fa

augmentar la producci de sucs gstrics.

Cast. Verbena

Angl. Vervain

Verbena (Entre el Coll de la Boixeda i el Coll de la Batllia)

Verbena officinalis Verbena

348

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar als 30 cm dalada. T la tija recoberta per dues files de

pels blanquinosos.

-Flors: Se situen als extrems de les tiges formant inflorescncies, tot i que de vegades es

troben soles. Sn de color blau intens.

-Fulles: Tenen forma entre triangular i ovalada, sn dentades i oposades.

-Hbitat: Vores de camins, prats i clarianes.

Aplicacions:

-Persones: En s intern i en forma dinfusi sutilitza per alleugerir els smptomes dels

constipats. En s extern ajuda a eliminar grans, czemes...

Vernica de bosc (LAvellaneda)

Cast. Vernica menor de prados

Angl. Germander speedwell

Veronica chamaedrys Vernica de bosc

350

Descripci:

Planta herbcia del gnere de les lleguminoses. Les seves tiges, que tot i que poden ser

ascendents solen ser rastreres, poden arribar a fer 1,5 m de llargada.

-Flors: Formen inflorescncies en forma despiga, normalment sn de color lila per

tamb poden ser blavoses o roses.

-Fulles: Sn pinnades, formades per 10-29 folols llargs i estrets.

-Hbitat: Vores de camins i terrenys abandonats, prefereix els llocs humits.

Aplicacions:

-Persones: La planta bullida es fa servir com a galactagoga, s a dir, sutilitza per

estimular la producci de llet en les dones embarassades.

-Animals: Degut a lelevat contingut en nutrients, sadministra als animals per millorar

la qualitat de la carn, aix com la qualitat i la quantitat de la llet.

Garlanda (Serrat del Perer)

Cast. Arveja

Angl. Tufted vetch

Vicia cracca Garlanda

352

Descripci:

Planta herbcia trepadora, tot i que pot formar mates en mig dels prats amb les tiges

ascendents i anguloses sense sostenir-se sobre cap altre planta. Pot arribar als 70 cm

dalada.

-Flors: Solen aparixer en grups de dues, tot i que de vegades es troben soles, al llarg de

les tiges. La corol la s papilioncia. Sn de color rosa, per a mida que es van assecant

es van tornant blavoses o morades.

-Fulles: Mesuren entre 3 i 9 cm de llargada, sn pinnades i els folols resultants sn

el lptics.

-Hbitat: Zones de cultiu o prats abandonats, des del nivell del mar fins als 1000 m.

Detall de la flor i les fulles i planta de vea (Serrat del Perer)

Cast. Veza

Angl. Common vetch

Vicia sativa Vea

353

Aplicacions:

-Persones: La farina obtinguda de les seves llavors s emol lient i resolutiva, s a dir,

ajuda a guarir malalties. A ms, millora les terres de cultiu ja que nabsorbeix part del

mercuri que aquestes puguin contenir.

-Animals: Sutilitza com a farratge ja que t un elevat valor nutritiu, a ms de contenir

molta fibra i diferents protenes. Els animals alimentants amb vea, ja sigui fresca o

seca, sengreixen rpidament i, en el cas de les vaques, augmenten la producci de llet.

Vea

355

Descripci:

Planta herbcia que pot arribar als 50 cm dalada, presenta nombroses tiges.

-Flors: Apareixen formant grups al llarg de les tiges, als mateixos llocs on neixen les

fulles. Sn dun color groc-verds i tenen forma destrella de cinc puntes.

-Fulles: Sn oposades, de color verd fosc amb el limbe ondulat.

-Hbitat: En mig de prats o matolls, preferentment en terrenys pedregosos.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi (en la proporci de noms 1 g per litre daigua) larrel s

sudorfera i dirtica. No conv abusar-ne ja que si sen pren molta o es preparen

infusions concentrades resulta vomitiva. Tal com diu el seu nom s una planta txica.

En us extern, les compreses preparades amb les seves fulles resulten tils en cas de

contusions o inflamacions, a ms, treuen els dolor i desinfecten.

Hi ha medicaments per reforar el sistema immunolgic en cas de grip que contenen

extractes daquesta planta.

Planta i detall duna branca dherba del ver (Can Pletis)

Cast. Vencetsigo

Angl. Swallow wort

Vincetoxicum hirundinaria Herba del ver

357

Descripci:

Planta de 5 a 10 cm dalada. Es propaga mitjanant estolons.

-Flors: Formades per cinc ptals desiguals entre ells de color lila intens, tot i que de

vegades poden tenir tonalitats blavoses. Els spals sn blanquinosos. Floreix des de

mitjans de mar fins a finals dabril.

-Fulles: Formen una roseta basal, tenen un pecol molt llarg. La seva forma recorda la

dun cor per tenen la punta arrodonida. Les bores les tenen lleugerament dentades.

-Hbitat: Boscos no gaire frondosos, marges de camins o de prats.

Aplicacions:

-Persones: En forma dinfusi s expectorant i sudorfica. Si sen consumeix molta

quantitat resulta sedant i vomitiva. De les flors sen pot fer xarop.

Dues mates de Viola alba (Can Dillaire)

Viola alba Violeta

Cast. Violeta

Angl: Violet

359

Descripci :

Planta herbcia dentre 6 i 12 cm dalada.

-Flors: Estan formades per cinc ptals; dos es troben drets a la part superior de la flor,

un altre es troba a la part inferior i els altres dos, ms petits, es troben un a cada costat

de la flor. Els dos superiors solen ser els ms vistosos tot i que en algunes varietats (com

el de la fotografia) el ms vists s linferior.

-Fulles: Sn allargades i dentades, dividides en diversos lbuls arrodonits.

-Hbitat: Prats, camins, clarianes... s una planta molt vividora.

Aplicacions:

-Persones: Es considera una planta dirtica, tamb va b per lacne. Les flors assecades

i en forma dinfusi sutilitzen contra la tos, tot i que sn menys efectives que la violeta.

Pensaments (A prop de can Juli)

Viola tricolor L. Pensament

Cast. Pensamiento

Angl. Pansy

362

FLORS DE SAC ARREBOSSADES

Ingredients (per a 6 flors):

- 25 g de pa ratllat

- 25 g de farina blanca

- 6 flors de sac

-Oli per fregir

-Sal

-1 ou

Preparaci:

1r. Es renten les flors i es deixen en un plat.

2n. Es bat lou.

3r. Es barregen els 25 g de pa ratllat amb els 25 g de farina blanca.

4t. Es passen les flors per lou, senfarinen i shi posa sal al gust.

5. Es fregeixen amb oli ben calent.

363

XAMPANY DE SAC

Ingredients ( per a uns 5l):

-5 inflorescncies de sac (les flors han de caure en espolsar la inflorescncia,

sin, vol dir que no estan al punt)

-5 l daigua

-500 g de sucre

-Mitja llimona

Preparaci:

1r. Es posen les flors, mirant devitar que hi vagin branquillons, en un pot de

vidre o en una garrafa junt amb laigua.

2n. Amb lajuda duna cullereta es treu la polpa de la mitja llimona i safegeix a

laigua.

3r. Es posa el sucre i es tapa.

4t. Es deixa 10 dies a sol i a serena.

5. Es cola i sembotella en ampolles que tanquin hermticament. Shan de

deixar uns tres dits sense omplir ja que sin, amb el gas que produeix al

fermentar, podria explotar.

6. Al cap dun mes ja es pot comenar a prendre. Durant aquest temps, per,

shan danar destapant per controlar el gas.

Si fermenta b, s a dir, si fa gas, es pot conservar en un lloc fresc durant un any.

En cas contrari s millor no veure-ho ja que podria resultar indigest. Es pren com

a beguda refrescant, el nom de xampany li ve de les bombolles que fa quan se

serveix.

364

MELMELADA DE SAC, MORES O

ALTRES FRUITS DEL BOSC

Ingredients (per a un kilogram de fruita):

-Uns 500g de sucre blanc

-1 llimona

-4 o 5 claus per aromatitzar

Preparaci:

1r. Es liqua la fruita amb una liquadora. Normalment, per tal de treure tot el suc,

la fruita sha de passar un parell de vegades.

2n. Es pesa el suc que ha quedat i es calcula mig quilo de sucre per cada

kilogram de lquid.

3r. Es posa el sucre en una olla i es cou fins que est a punt de caramel.

4t. Shi afegeix el lq

remeis al nostre abast2

Documents