a paraula de moda éscrowdfunding. O sigui,allò que el refranyeren diu «de mica en

mica s’omple la pica». El micro-mecenatge sona com un sistemade finançament d’última genera-ció perquè va associat a les plata-formes d’Internet, però és un sis-tema antic que havia caigut en des-ús. Marc Bernadich, professor demàrqueting i creació d’empresa dela Fundació Universitària del Ba-ges (FUB), posa un exemple queperviu: les barretines que es pas-sen per caramelles per recolliraportacions a moltes poblacions.

El micromecenatge s’ha obert amolts camps: des dels negocisfins als projectes solidaris. Però elque ha arrelat a Catalunya, i en benpoc temps, és el micromecenatgecultural. I, concretament, una pla-taforma: Verkami, especialitzadaen projectes creatius i culturals. Lainiciativa familiar dels mataro-nins Joan, Adrià i Jonàs Sala nomésté un any i mig de vida i ja ha fi-nançat 342 projectes. Els artistes dela Catalunya Central han abraçat,com tothom, aquesta nova via.N’hi ha un bon grapat d’exemples.

Idea dels Estats UnitsLa idea es va exportar dels EstatsUnits, on les plataformes de mi-cromecenatge continuen creixenti abracen tot tipus de projectes. Al’estat espanyol, la varietat és mésreduïda. A més de Verkami, entreles més conegudes hi ha Goteo,que escull projectes d’interès so-cial; i Lanzanos, que promouentres joves de Ciudad Real i en quèla majoria de projectes creatius quefinancen es mouen en quantitatsde 20.000 euros de mitjana.

Joan Sala, impulsor de Verkami,destaca que el micromecenatge nos’ha de veure com «una inversió acanvi de res, sinó que es tracta d’unintercanvi comercial, una pre-compra per ajudar a treure undisc. És comprar el disc o les en-trades abans que existeixi el CD oel concert». Actualment, un terçdels projectes que es financen através de Verkami són musicals.«És curiós perquè al principi erenmés projectes de llibres o audio-visuals. I, de fet, el finançament degrups de música és el que funcio-na millor, perquè ja tenen segui-

dors que van als concerts. És dife-rents d’un llibre o una pel·lícula».

El micromecenatge esclataquan falla l’entramat de caixes ibancs que feien el paper de fi-nançadors, diu Bernadich. «Ara fa

tres anys o més que vantancar l’aixeta i la gent queté idees i està engrescada esbusca la vida», assenyala

el professor de la FUB que,a més, rebutja que s’apliqui a la

cultura «l’etiqueta que no és ren-dible, quan, a més, té un impacteen la societat molt important. Comles entitats socials o esportives,tenen un bon lloc en el mercat,però, quan veuen que no els fancas, recorren a l’ajut de la seva basesocial, que pot ser molt àmplia».

Projectes amb cara i ullsLes plataformes de micromece-natge tenen la virtut de fer casar l’o-ferta i la demanda: «fan de cre-mallera», en paraules de Berna-dich. Faciliten i redueixen els cos-tos de transacció i fan més visiblesi donen credibilitat als projectes:«els donen cara i ulls, ja que s’ofe-reix un seguiment de com van, per-què els mecenes puguin tenir uncontrol sobre les seves inversions».El professor de màrqueting i crea-ció d’empreses de la FUB diu queconeix casos de plataformes de mi-cromecenatge nord-americanesque no han estat prou transpa-rents, però que aquests problemesno s’han donat a l’estat espanyol.

Per a Bernadich, no s’ha tocatsostre. Les plataformes de micro-mecenatge «aniran a l’alça, perquè,un cop perdudes les caixes locals,i d’això en sabem a Manresa, po-den ocupar l’espai de l’obra social».El que cal veure és si, com amb elscercadors (Google, Yahoo...) o lesxarxes socials (Facebook, Linke-din...), n’hi haurà una de gran o di-verses especialitzades per sectors.La seva previsió: «més plataformesespecialitzades per sectors quefan inversions que ni caixes nibancs no volen ni poden fer».

L

EL REPORTATGE

Pepa MañéMANRESA

Han creat Verkami Joan,Adrià i Jonàs Sala, unbiòleg, un historiadorde l’art i un físic

COMFUNCIONA

Culturesdissabte, 26 de maig del 2012Regió7

52

teAtRe | MúSiCA | LLetReS | dANSA | ARt | tRAdiCiONS | CiNe | teLeviSió

La cultura del micromecenatgeEls artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les plataformes d’Internet que apleguen petits inversors�

Cal tenir una idea cultural que necessiti finançamentVerkami és una plataforma que es dedica a projectes culturals. Elsadministradors tutelen el projecte, que no tira endavant si el crea-

dor no s’hi implica. No hi ha censura, però es vetlla la qualitat.

La plataforma ofereix 40 dies per recollir les aportacionsVerkami posa a la disposició dels projectes 40 dies per recaptar lesaportacions dels mecenes, que reben recompenses. Els creadors te-

nen una pàgina per fer-se promoció i un bloc per documentar el procés.

Els creadors s’han d’implicar en la difusió per cercar mecenesEs parteix de la base que és difícil algú que no conegui de res elscreadors faci una aportació. Per això, és aconsellable que facin cam-

panya pel seu projecte a través de correus, xarxes socials....

Cal assolir el 100% de la quantitat demanada per rebre els dinersNomés els projectes que arriben com amínim al 100% del seu ob-jectiu de finançament reben els diners aportats pels mecenes. En

cas contrari, les quantitats compromeses no es fan efectives.

4

3

2

1

Verkami va néixer aMataró per iniciativa d’un pare, Joan Sala, i elsseus dos fills: Adrià i Jonàs. El nom de la plataforma ja dóna idea de

la seva intenció: Verkami és una paraula en esperanto que significa«amant de la creació». Els tres són consumidors de cultura, i els germanshan impulsat projecte videoartístics a la seva ciutat. L’Adrià, el germà petit,juntament amb el pare, va decidir importar la idea del micromecenatgedels Estats Units, mentre estava acabant la carrera d’història de l’art. Quanva finalitzar la tesi de la seva carrera de física, el germà gran, el Jonàs, tam-bé es va implicar en l’empresa, que estava en ple creixement.

�

RECOMPENSES

Les aportacions són una precompra i, depenent de la quantitat queofereixin elsmecenes, es donen recompenses. Alguns exemples:

�Per 25 euros: Albert Palomar oferia el CD signat, amb el nom del mece-nes als crèdits i dues entrades per a un concert de la gira de presentació.�Per 100 euros: Tigre de paper oferia posar 4 noms als crèdits del llibre,menció a la web, 4 exemplars signats, 4 litografies de Josep Boatella, 4 sa-marretes, 4 DVD amb el llibre en format audiovisual i un altre poemari.�Per 400 euros: Carles Cases oferia 3 CD, menció als crèdits, el videoclip il’estada d’un dia al seu estudi de Borredà amb menjar i concert al piano.

�

LES XIFRES

El finançament de grups demúsica és el que funciona

millor, perquè ja tenen seguidorsque van als concerts. És diferentd’una pel·lícula o d’un llibre»

Un cop perdudes les caixeslocals, les plataformes demicromecenatge podenocupar l’espai de l’obrasocial. I això anirà a l’alça»

«

MARC beRNAdiChPROFESSOR DE MÀRQUETING DE LA FUB

«

JOAN SALAFUNDADOR DE VERKAMI

DECLARACIONS

QUI SÓN

En només un any i mig que fa quefunciona Verkami, 342 projectes hihan aconseguit finançament. Tambéhi ha projectes que no han aconse-guit ni un euro. Acaben amb èxit tresde cada quatre projectes.

La quantitat de projectes quearriben als impulsors de Verkamibuscant finançament és d’entre 10 i15 diaris. Actualment hi ha 96projectes en marxa.

Els drets dels projectes culturalsfinançats a través de Verkami sóndels creadors. La comissió dels im-pulsors de la plataforma és del 5%sobre la quantitat recaptada.

És la quantitat mínima a demanarper finançar un projecte. Verkami ha-via acceptat projectes més petits (de200 i 500 euros), però ha deciditque per menys no val la pena posaren marxa una campanya.

800 €

5 %

10-15 PROPOSTES/DIA

342 PROJECTES FINANÇATS

53Regió7 | DISSABTE, 26 DE MAIG DEL 2012

CULTURES

PROJECTES PER FINANÇAR: UN DISC, UN CURTMETRATGE I UNA BIBLIOTECA

Menaix a Truà és elprojecte musical que uneixCris Juanico, veí de Menorca, i

Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, veïnsde Manresa. Ara estan embrancatsen el seu quart disc, que es titulaGuia de petits senyals, que ja hanenregistrat, que diumengepresenten a Petra (Menorca) i queestan esperant produir perquèencara no saben de quants dinersdisposaran. Han buscat finançamenta Verkami, amb un objectiu situat enels 6.000 euros, sabent que se n’hihauran de gastar el doble. Alprojecte li queden tres dies de vida ala plataforma i ja han assolit 6.590euros. Muñoz assegura que «estemeufòrics, perquè no t’ho esperes. Ésun premi comprovar que tensseguidors fidels».

�

Menaix a Truà,eufòrics per laresposta delsseguidors

pi3b produccions és unaassociació berguedana

sense ànim de lucre que famés d’un any que es va embarcar

en una «petita odissea en la qualens estem deixant la pell». Es tractadel curtmetratge Esta nit a Foix, unaficció amb aire documental ques’ambienta en la Catalunya prepiri-nenca de la baixa edat mitjana. Elsdiàlegs seran en català medieval; iels protagonistes, Lluís Soler, JavierBotet i Txe Arana. Per fer realitat elprojecte, s’han decidit pel microme-cenatge: ni l’equip tècnic ni elsactors cobraran res. En tres dies, elprojecte ha aconseguit 1.240 euros.Entre les recompenses proposades,s’hi inclou la possibilitat de participaral curt al costat dels intèrpretsprincipals. Cal aportar 1.000 euros.

�

Berguedans quees deixen «lapell» en unaficció medieval

El Centre d’Art i Soste-nibilitat (CACiS) El Forn de laCalç de Calders tenia el pro-

jecte de construir una bibliotecaverda i es va decidir pel micromece-natge després de veure com lifuncionava al grup Àniam, un delsgrups artístics que han acollit. Enaquesta forma de finançament vanveure una manera de «sortir delscanals habituals dels bancs, queimposen forts interessos, i amb elsquals mantenim el sistema que ensha portat a la situació en la qualestem ara», diu Joan Vendrell,director científic del centre. Pel tipusde projecte i la quantitat a finançar,han escollit la plataforma Lanzanos,que demana vots per a les iniciativesabans de passar a finançar-les. Labiblioteca està en aquest punt.

�

El CACiS de Caldersfuig dels bancsper construir unequipament verd

El micromecenatge cultural nofa distincions. És per a artistesque fan el seu primer disc, comÀniam, grup experimental amb elmanresà Albert Giménez; AlbertPalomar, cantant dels manresansPlouen que estrena experiència ensolitari; o Terratombats, els ano-iencs rumberos. Però també ésper a artistes consagrats com el sa-llentí Carles Cases, a l’hora de po-sar-se a enregistrar el seu nouprojecte de composicions a par-tir del vals, el bolero o el tango; elgrup Belda i el conjunt Badabadoc,que precisament ahir acomiada-va a Igualada el seu projecte demúsica jamaicana en català; oMenaix a Truà, la formació queuneix tres reconeguts músics ique ja va pel quart disc.

I no només s’hi acullen projec-tes musicals. Hi ha petits mecenesdisposats a invertir en tota mena decamps culturals. La literatura: ambla publicació de dos poemes-riu,Post-mortem/I del no-res, tot, deDavid Caño, a càrrec de la petitaeditorial manresana Tigre de pa-per. L’audiovisual: amb el curt-metratge medieval Esta nit a Foixque impulsa l’associació bergue-dana pi3b. I els equipaments cul-turals: amb la biblioteca verda perals artistes residents i per a tots elsvisitants que s’acostin al Forn de laCalç de Calders.

Arcadi Oliveres i Lluís LlachI això pel que fa a la CatalunyaCentral. Al micromecenatge hi re-corren artistes que podrien teniruna discogràfica al darrere, comCesk Freixas o Miquel Gil, però queprioritzen l’estret lligam amb els se-guidors que proporciona la filo-sofia del sistema d’aplegar petitsinversors. Aquest també és el casde Pirat’s Sound Sistema, grup deSants que destaca tant per la sevamúsica com pel seu compromíssocial. Amb les aportacions de238 mecenes han aconseguit 4.308euros (308 més dels demanats) perenregistrar un disc (Em bull lasang) en què n’hi han invertit eldoble, amb la participació de laseva discogràfica, la manresanaPropaganda pel fet!

Altres projectes reeixits a travésde Verkami: l’edició, a càrrec de larevista Enderrock, del DVD delmultitudinari concert que LluísLlach va oferir al Camp Nou el 6 dejuliol del 1985 i que inclou un do-cumental exclusiu sobre el can-tautor de Verges. Es demanaven15.000 euros. El projecte està obert(li queden vuit dies) i el compta-dor està en 17.780 euros. O, tam-bé, el documental sobre l’activis-ta social Arcadi Oliveres. Es van as-solir 6.000 euros (el doble delsol·licitat) a la plataforma Verkami,però ha fallat el finançament ins-titucional previst, i s’ha iniciat unanova ronda a la plataforma Goteoper obtenir de 5.000 a 10.00 euros.

PEPA MAÑÉ | MANRESA

Del consagrat compositorCarles Cases a la rumbadels novells Terratombats

PROJECTES JA FINANÇATS

Àniam

Han sumat cants amb sonstradicionals i electrònics�

Amb 61

mecenes han

aconseguit:

2.400€

Necessiten:

6.000€

Necessiten:

7.500€

Necessiten:

40.000€

Terratombats

Han finançat el seu primeràlbum, Aires de primavera�

Amb 139

mecenes han

aconseguit:

5.035€

Albert Palomar

Ha enregistrat No estemsols, primer treball en solitari�

Amb 92

mecenes ha

aconseguit:

1.540€

Editorial Tigre de paper

Han editat Post-mortem/Idel no-res, tot, de David Caño�

Amb 103

mecenes han

aconseguit:

2.115€

Carles Cases

Necessitava 5.000 eurosper gravar el projecte Dancing�

Amb 102

mecenes ha

aconseguit:

5.490€

Belda i el conjunt Badabadoc

Han aplegat els senzills enun disc de comiat: Som així�

Amb 239

mecenes han

aconseguit:

4.595€